Torna la marató a Nova York; a casa nostra tenim La Diablada

El Xip Groc, amb Pere Bosch. Pere Bosch, què tal? Com anem? Bona tarda. Bona tarda, David. I deixem que et feliciti de nou, eh? El Pere, que el tenim des de fa molts anys als serveis informatius de TV3 i aquesta setmana, de nou, una exhibició del Pere informant de tot el que ha passat a l'accident a Urda a Toledo i fent-ho, com sempre, amb rigor i amb professionalitat. Per tant, des d'aquí, l'enhorabona, Pere.

Gràcies, David. Per cert, un accident que també ha tanyit de dol l'atletisme per l'amor de Julieta Gallego, que era una promesa, 24 anys de. De les curses de velocitat, dels 60 metres llisos i del cel de longitud, i és una de les 69 víctimes mortals, per tant, també des d'aquí el nostre homenatge.

Va, comencem.

Si demà, Pere, tots pendents de Nova York, eh? Exacte, exacte, és 31 d'octubre, demà comença el mes de novembre i ho fa de la millor manera.

Perquè sonarà aquesta cançó. Serà a primera hora del matí a Staten Island, on tot el món hi tindrà els ulls fixats. Torna la Marató de Nova York i aquest any, més que mai, jo sé que és un somni per tu córrer algun any de vida.

És impossible aconseguir un dorsal. A no ser que et rasquis molt la butxaca. Exacte.

Fa tants anys que ho intento, ja gairebé he llançat la tovallola. És que la xifra és esfereïdora. Hi ha 60.000 participants, però esclar, n'hi ha molts. Per exemple, el nostre estimat Arcadi Alibés la currarà, però ell, com que ja porta més de 20 maratons de Nova York curregudes, ell té la inscripció garantida. Si s'inscriu, té dorsal. Hi ha, doncs, també els elites, etcètera, compromisos. Total, que. La xifra dels que ho aconsegueixen pels sorteig es aproximadament, es calcula que la meitat d'aquests 60.000. Doncs bé, aquest any hi ha hagut 240.000 peticions de dorsal. 240.000. És una autèntica bogeria. Quatre vegades més que el total de corredors de la Marató.

Jo havia llegit alguna banda que les teves opcions que et toqui el sorteig és d'un 1%. Ha anat baixant cada any, perquè la veiem més peticions.

Ha baixat de manera dramàtica, perquè fixa't, la xifra d'inscripcions en tan sols un any, respecte a 2025, ha augmentat en un 20%. Cada cop està més de moda, òbviament és la marató que tothom somia córrer i s'ha convertit en una autèntica bogeria. És la marató no la més ràpida del planeta, però sí, sens dubte. La més popular i demà es tornarà a demostrar amb imatges que faran la volta al món i que realment fan molt de goig i aquesta arribada a centre del parc. També hi haurà, lògicament, batalla entre els favorits. Repeteixen els guanyadors de l'any passat, Benson Kipruto i Helen Oviri. També hi haurà altres candidats, Joffrey Camorra entre els homes i Enna Kiplegat entre les dones. Seran noms a seguir demà en aquesta cursa per la Gran Poma. A casa nostra, també, demà, cursa important, el Campionat de Catalunya de Cross per Clubs, en aquest cas a Vic, serà el clàssic 43a edició del Gran Premi Pere Casacoberta, un mite de quin hem parlat aquí més d'una ocasió. I David, no sé si has seguit aquest programa. Benvinguts a la Serra de Tramuntana. Saps què és això? La travessa. No em facis espòiler. A mi em queda un capítol, l'últim per veure, i estic pendent de qui guanya els dos finalistes. No et dic res. Però per què et parlo ara de la travessa? Perquè aquest cap de setmana s'està disputant justament a la Serra de Tramuntana l'UTMB Mallorca. És una prova del circuit UTMB. Per tant, per tothom qui algun dia vulgui córrer a Monix, és difícil, però no tant com la Marató de Nova York. Si fas curses com aquesta o el que es fa a la Vall d'Aran, pots anar sumant les pedres, els punts que et permeten anar a Chamonix. Bé, la prova reina de 138 quilòmetres i 5.350 metres de desnivell positiu va començar ahir a les 10 de la nit, ha acabat amb victòria del francès Lambert Santinelli entre els homes, mentre que la més ràpida entre les dones ha estat Maite Mayor, a la corredora basca. Hem tingut també. Altres curses, per exemple, l'anomenada Camins de Pedra Seca, de 100 quilòmetres, amb victòria de Marcel Fabian, el corredor polonès, i de la Noruega, una de les grans dominadores del tren mundial, Henriette Albion. Per tant, trail i del bo aquesta setmana, aquest cap de setmana, a la Serra de Tramuntana.

I parlant de curses, hem de dir que s'acosta a una de les cites, jo diria, més genuïnes del calendari català i especialment a Barcelona, eh, Pere? Així és.

No és la setmana que ve que hi ha la cursa dels bombers. Algú vol dir, home, que la cursa dels bombers és molt especial, és una cursa. Mira, jo l'any passat la vaig córrer. Sí, vas ser de bomber. Vestit de bomber de la Baix, però que és el dia que he jugat més de la meva vida. Però avui no parlarem d'aquesta cursa, que és molt tradicional, tampoc parlarem de la més llarga, ni de la més dura que es disputa, ni a Catalunya ni a Barcelona. Avui parlarem de la cursa, literalment, David, més diabòlica.

Sí, perquè d'aquí a dues setmanes el Pere ho té marcat al calendari, perquè la faràs, perquè em vaig assabentar per una altra banda que t'havies apuntat, i jo també m'hi he apuntat. Arriba el cross, tres turons de Barcelona.

Sí, o com diuen, la Diablada, que és el nom popular que té aquesta cursa, organitzada pel Martínenc Futbol Club, amb un exèrcit, literalment, de voluntaris i de dimonis, animant els 13 quilòmetres de recorregut. Bé, si veus el web oficial, el recorregut el marquen com a 12 més un quilòmetre, per allò de les supersticions. I després diuen, desnivell, 1.404 més un metre, perseguim la conya. I darrere de tot plegat hi ha un crac, el director de la cursa, que és l'Alfred Porcar, però tothom el coneix com el Fido. Hola, Fido, què tal, com estàs?

Hola David, hola Pere, com esteu? Va ser tu qui em vas xivar que s'havia apuntat el Pere, eh? Aquí cada un es mou com pot,

això no és New York, no som 60.000, però també som uns quants que volem apretar i. Bueno, bueno, bueno, escolta.

Van buscats, eh? Van buscats, perquè digue'm en quantes hores es van esgotar els que a més té conya, em sembla que en poseu 666, per jugar amb el tema del dimoni, els 666 dorsals en quant de temps es van esgotar?

És molt ràpid que batem el rècord. Però sí, sí, és una autèntica locura.

Clar, perquè el tema és que, al final, el recorregut pels tres turons de Barcelona, Torodó del Carmel, Muntanya Pelada i la Creueta del Coll, és un recorregut que dona pel que dona. És a dir, no estem parlant de la Gran Via i el Passeig de Gràcia, que pot assumir un munt de gent. O sigui, aquí tenim una limitació, també.

Sí, entres per parcs que lògicament estan més controlats, per zones de natura. És un espai que molta gent de Barcelona l'estimem moltíssim. Són zones on passa gent només una vegada a l'any i som nosaltres. I hem de ser respectuosos també per on passem, per on trepitgem, i la gent és conscient. I això ho fa també diferent, per això és una cursa tremendament diferent a la resta.

I com sorgeix aquesta idea de muntar una cursa de muntanya des del Martinent, que és un club esportiu conegut sobretot pel futbol, però també amb seccions de bàsquet, d'hoquei, com sorgeix la idea de dir, muntarem una cursa de muntanya i a la ciutat de Barcelona també se'n pot fer una?

Això és una idea pròpia del districte d'Horta Guinardó, que també pensar una mica en explotar una mica també aquestes zones que eren poc conegudes i que hi ha una mica sortida del centre de Barcelona, les zones de l'Eixample, cada setmana hi ha dos o tres curses, i obrir també les zones que habitualment no es tramitgen, no es veuen, no es coneixen, i que són maquíssimes i diferents, i que la gent potser, inclús ve de molts corredors també de fora, que no han conegut mai ni. I ho descobreixen. Va haver-hi un punt on l'Ajuntament ens va trucar a la porta per dir-nos que ens animéssim i que ens costa molt poc animar-nos a muntar xous. Dono fe, eh?

Jo que visc a prop de Barcelona, a Sant Feliu, amb aquesta cursa he descobert racons de la ciutat absolutament fantàstics. Es passa per alguns punts emblemàtics, coneguts, com les bateries del Turó de la Rovira, també pel Parc Güell, però compte, Fido, perquè el temps per gaudir és justet, perquè el desnivell és constant. Anem amunt i avall tota l'estona i es nota que us va la marxa i per això el nom aquest de la Diablada, eh? Quan vau fer el recorregut vau dir aquesta gent que disfruti, que gaudeixi, però també que subi.

Sí, sí, no és una cursa fàcil, preparada mínimament, perquè lògicament hi ha unes limitacions també a nivell d'esforç, clarament, d'escales també, es troben moltes escales, es troben terraplens, hi ha unes coses divertides que el corredor es troba, lògicament sempre amb el tema de la seguretat a alts, però. Una ha de vindre una mica preparada per allò que es trobarà i lògicament per això també tota la gent de l'entitat i del club es posa a disposició per animar, per estar a sobre de la gent, per ajudar-la que la pugui acabar i això també et distreu una miqueta de tot el que portes acumulat a les cames.

Per cert, encara tindrem Fido com en anys anteriors, que fa molta gràcia, puges al turó del Carmel o a la Muntanya Palada i et trobes a un paio vestit de dimoni provocant-te i un que va vestit d'Àngel i animant-te. Això ho mantenim o no?

Hi ha un grup especial dins de la organització. El corredor està prou força arribant al punt de dalt. A una persona vestida d'Elvis o el que vingui, això ho fa tremendament divertit.

Molt bé. Home, ja aviso també, no només hi serà Pere Bosch, hi ha altres il·lustres que s'han apuntat. No sé si ara s'enfadarà si ho dic, però Bernat Soler també la farà. Bernat Soler també la farà.

Potser te la trobem a la Casita, que és la zona dels VIP. Sí, sí, no ho sé, no ho sé.

Ha sigut el gran VIP, perquè currarà, i això sí que ho avanço, amb el 666, que és el gran número de Cipllat. Ah, sí? Home. Mira, això no ho deus saber, no? Una exclusiva partida en directe.

És més important que el número 1, eh, aquest? Home, o sigui, el gran dimoni serà Bernat Soler. Molt bé, molt bé. També la Carla Bardés, d'aquí de Catalunya Ràdio, també la farà. L'Edu Polo, que és un clàssic també de la Diablada, també hi serà. Bé. Ens ho passarem bé, això serà diumenge 15 de novembre. I hi ha una cosa que em fa molta il·lusió poder-la dir, perquè tu has dit que s'han esgotat els dorsals, oi, Fido? Sí, així és. Però el Fido es porta molt bé a nosaltres. I m'ha dit que n'ha guardat dos. N'ha guardat dos. Clar, això té ara mateix un valor, perquè estem parlant d'una cursa que està molt limitada, que és molt. Exclusiva, ho puc dir així, perquè s'acaben els dorsals en només 24 hores i que té un recorregut que és espectacular per veure una Barcelona molt diferent, que no té res a veure amb les curses de 10 km planes al centre de Barcelona. Això és un cross, són 3 turons i és dura de nassos. Atenció, si voleu anar a córrer diumenge 15 de novembre, a quina hora, Fido? A quina hora comença això? A les vuit i mitja. Vuit i mitja, dos quarts de nou del matí. Si voleu córrer, la Nadia s'està preparant perquè ja preveu que haurà lleu de trucades. Si voleu córrer al cross dels Testos d'Oron, si voleu dos dorsals, els dos més ràpids, els dos primers que truquin al 932017474, 932017474, correran la diavelada i s'emporten els dos dorsals per ser a la. Bé, estan trucant, tu, és que. Clar, home, t'ho diràs, clar. Bé, doncs ja està, ja els tenim assignats. Res, que moltes gràcies, Fido, que vagi bé aquest cross i no us passeu tampoc, no enduriu més del que ja és, la cursa.

No, no, i a més espero que us veuran. No busqueu excuses d'aquí 15 dies. No, no, no.

Reconec que porto dos anys buscant excuses. No, no, res, res, res. Porto dos anys buscant excuses i aquesta vegada no me'n salvo. Mira, el Raúl Orgales, que ara apareix, també serà el nostre tècnic aquí a Catalunya Ràdio. El tindrem també corrent la Diablada. Hi haurà molta gent de Catalunya Ràdio TV3 aquest any. Molt bé, Fido, l'enhorabona per la feina feta. Una abraçada, gràcies. Que vagi molt bé. Venga, rematem.

Anava a dir que el 3 turons és una cursa que abans de començar penses, ostres, hauria pogut posar l'excusa perquè això farà coll amunt, però quan acabes dius, sort que no vaig posar l'excusa, perquè la gaudeixes de valent. Escolta'm, sprint final, amb una setmana en què ha anunciat la retirada un vell amic del programa del Tot Gira i del Chip Grog. És en Martur, marxador i vicent, que es retira als 31 anys. I tu, David, te'n recordaràs molt d'aquell moment. Va ser quart als 50 km marxa als Jocs de Tòquio, una cursa en què semblava que tenia la medalla a la mà.

Mira, me'n recordo a Martur perquè ens explica una història brutal, que per preparar-se per aquells Jocs de Tòquio, ell i els altres marxadors espanyols van estar, ara no recordo exactament on, al centre d'Espanya, en unes instal·lacions de l'exèrcit, en una mena de zona que simulaven la mateixa temperatura de Tòquio, i corrien en una mena d'espai tancat. Sí, crec que també era el Xuso García Bregado, en aquests entrenaments, en una base militar. Sí, perquè el Xuso va fer els seus últims jocs a Tòquio, en una base militar, això mateix.

Això mateix. Doncs el Marc es va quedar just a tocar de la medalla, tot i que en molts quilòmetres la tenia a la mà, i va ser campió del món per equips el 2024. Ho deixa relativament aviat, als 31 anys. Però bé, l'enhorabona per una càrrega esportiva brillant.

No busquis excuses el dia 15, eh? Allà ens veurem, eh? Quarts de nou. Gràcies, Pere. Adéu.