Tornar a rebre cartes a la bústia que no desapareguin en 15 segons

Ara ens agradaria que penséssiu un moment en la vostra bústia. Està trista? A banda de factures, de notificacions oficials i de fullets de publicitat, què més hi ha? Quant fa que no rebeu una carta d'algú? O quant fa que no escriviu a algú? Quant fa que vau enviar l'última postal des d'un lloc de vacances, potser? Temps enrere us havíeu escrit amb algú però heu deixat de fer-ho per algun motiu? I us faria un salt al cor o us faria almenys una especial il·lusió trobar-vos una carta a la bústia, en paper, potser fins i tot escrita a mà, vés a saber, i adreçada específicament a vosaltres? Aquesta és segurament l'emoció analògica, enterrada pels mòbils, que busquen recuperar els clubs de correspondència postal. En anglès en diuen mail clubs. Sabeu què són? Avui volem saber com funcionen, perquè triomfen qui està subscrit, que hi busquen i també que hi troben. Per això hem convidat una dona que ha creat un club de correspondència, es diu la Sociedad Secreta de las Cartas, té més de 650 persones subscrites i, per sorpresa de la mateixa creadora, ell ha aconseguit pagar-se el lloguer només amb aquesta activitat. La creadora del Club Secreto de las Cartas és l'escriptora i creadora de continguts de xarxes socials, Iris Roig, té 32 anys, és veïna de Barcelona. Iris, bona nit als ignorants, benvinguda. Bona nit, moltes gràcies per tornar-me aquí. Escolta, Miris, a la ràdio no tenim imatges en principi, tot i que hi ha moltes coses que sí, es graven en vídeo, però hem pensat de posar-te la música de la banda sonora de la pel·lícula Melí, perquè jo mirant la teva xarxa social tens un aire de la protagonista i en aquestes imatges i els teus reels a Instagram, que són, per cert, molt cuidats, molt elegants, tenen aquest to de color beige i colors pastel, una mica ens han fet pensar en aquesta pel·lícula. No sé si això t'ho ha dit algú més alguna vegada. Sí, ho diuen moltíssim, sí, sí. Et diuen moltíssim? Sí,

és un comentari que rebo sempre i ja m'estic acostumant, però no és una cosa buscada, sinó, no sé si és veritat o simplement que tenim estils bastant similars, però l'últim cop que vaig veure la pel·lícula, i el primer cop de fet va ser fa uns 10 anys, així que. De tant que m'ho diuen, penso que l'he de tornar a veure per veure aquestes

similituds. Quants seguidors tens a xarxes en aquests moments? Potser el canal sobretot és Instagram?

Sí, ara mateix només creo contingut a Instagram i ara mateix som 176.000 persones.

176.000 persones. I des de quan el vas crear? Quan comences a pujar d'aquesta manera?

Doncs realment va ser al maig que vaig penjar un reel que es va fer molt, molt viral. Té ara mateix 20 milions de visites i a partir d'allà va fer un boom molt gran perquè jo l'any, el 2026, vaig començar amb menys de 40.000 seguidors, així que ha sigut. Un creixement molt ràpid.

Abans de crear aquest club, Secreto de las Cartas, tu ja treballaves amb xarxes socials des de feia temps.

Què hi feies concretament, Iris? Doncs porto 10 anys, jo crec, creant contingut a xarxes i he fet de tot. Vaig començar a YouTube i vaig tenir un canal de YouTube durant molts anys, després podcast, Instagram és el que menys tenia, el que menys tenia temps per fer. Ha contingut allà i va ser just després de ser mare que suposo que haver de prioritzar i el temps limitat vaig dir, va, només ens centrarem en una plataforma i vaig triar Instagram i. De moment estic molt contenta de com m'estan anant.

I aleshores sorgeix aquesta idea de fer un club de correspondència. Això com neix o en què t'inspires o ho has trobat d'altres països? Com funciona?

Doncs va ser tot una mica així. Quan estava embarassada vaig tenir com. No sé si la crisi d'identitat que normalment diuen que es té al postpartum, a mi em va passar durant l'embaràs i estava en un moment, com dic, una crisi d'identitat professional. I m'estava costant molt trobar-me en el meu projecte que tenia fins llavors i vaig aprofitar l'embaràs per fer una pausa i aquí em va sortir un reel per Instagram quan jo estava, no sé, en aquests moments en els que estem consumint contingut. I em va sortir una noia dels Estats Units que tenia un club de correspondència en el que enviar poemes, en aquest cas. I jo no coneixia prèviament el concepte de club de correspondència, així que em va fascinar. Vaig veure aquell vídeo i em va ser com, això és el que he de fer? Clar. Però en aquell moment estava el tercer trimestre del meu embaràs. Clar, no era el moment potser d'escriure poemes, no? No. No, no, exacte. Ni de començar res nou. Així que vaig dir, bueno, m'espero i si d'aquí uns mesos continua fent-me il·lusió la idea, doncs m'ho plantejo i ja mirarem com ho fem. I sí, sí, a partir d'aquest moment em van començar a sortir més clubs de correspondència quan mirava contingut a Instagram i vaig veure que realment n'hi ha de tota mena. N'hi ha de cartes així com una mica com faig jo ara mateix, que són quasi com si rebessis la carta d'una amiga, després hi ha cartes de ficció, cartes. Sobre arquitectura, també una noia que em sembla que fa expedicions i comparteix una mica tot en les seves cartes, així que hi ha una mica de tot.

I això, l'origen d'aquests clubs de correspondència que tu ara ens definies que n'hi ha tants diferents, té un país concret o no? Estats Units, com deies, o potser no se sap?

No sé quin és l'origen, però n'he vist de tot arreu. I ara cada cop en veig més que van sortint per aquí. Jo em vaig animar a començar el meu el desembre de l'any passat. I mira, aquí. I aquí estàs.

Tu estàs subscrit a algun d'aquests, els altres, no el teu, eh, els que veus d'altres llocs?

Sí, em vaig subscriure al de la noia, el que em va descobrir el concepte, i després estic subscrita a un altre de li diuen Cosy Fantasy, en anglès. És com un tipus de fantasia, però així com una mica més. No sé com dir-ho, que et dona certa sensació de confort, seria, és bàsicament un club de ficció.

Compatir relats de ficció, diguéssim. Sí, exacte. He vist alguns vídeos teus d'Instagram que expliques que tu volies crear una cosa que justament, és que em fa gràcia, perquè a xarxes socials dius vull crear una cosa que no desaparegui després de 15 segons fent scroll. Sí, exacte. Perquè en aquell moment, no sé, devia sentir com certa frustració, perquè és el que fa tantíssima gent, d'anar passant, d'anar passant, d'anar passant, i no acabar de pair res, perquè veus tantes coses en pocs segons, i tan diferents, si vols, que clar, tu volies que no desaparegués després d'aquests 15 segons.

Clar, sí, sí, i més després de tant de temps creant contingut, consumint contingut, sobretot a Instagram i aquestes plataformes de contingut curt, és com que veus una cosa i veus una altra i veus una altra i al cap del dia n'has vist tantes que ja no saps ni què has vist i poques realment es poden quedar amb tu. I també, com que jo tenia una newsletter digital en la que també enviava cartes, però al final, tant enviant newsletters com rebent, al final t'adones que moltes vegades la reps, potser la obres, però no la llegeixes en profunditat, o penses, ja la llegiré després, i es va quedant allà, tot el digital es va acumulant. En canvi, si ho reps a casa, és com aquesta oportunitat per poder triar el moment que tu vulguis seure, ho llegeixes i ho pots guardar i. Si la carta t'ha dit alguna cosa especial per tu, doncs pots tornar a llegir quan tu vulguis. I sobretot aquesta idea que no està penjada ni publicada online, que només la tenen la gent que ho ha rebut a casa.

Clar, que em fa gràcia perquè, en el fons, volies fugir d'aquesta pressa digital, d'això que va tan ràpid, Però on aconsegueixes tu les subscripcions al Club Secret de les Cartes és a través de les xarxes socials, és a través d'un lloc on tot va molt ràpid, no? Sí, però ara mateix és ben

bé l'única manera d'aconseguir-ho, no?

Sí. Escolta'm, ja ens has dit que va ser un rill concret que va triomfar moltíssim, el que et va fer guanyar molts seguidors, i a partir d'aquest rill que tu vas fer, que puc preguntar, què explicaves aquí? Que tanta gent l'ha vist i que això ha desencadenat que molta gent vulgui pertanyer a aquest club de correspondència?

Doncs, justament aquest rill no parlava del Club de Correspondència, era un rill en el que compartia com una mica els pensaments diaris d'una humana en 2016, com tenim els pensaments bombardejats de mil coses diferents i de coses que ens diuen, coses que veiem a xarxes, notícies, un munt de coses que tenim al cap ple i suposo que va ressonar molt i molta gent s'hi va sentir identificada i per això es va fer viral i de fet va començar com una tendència d'altra gent que feia el mateix riu. Però no sé, justament jo tenia el club de correspondència obert durant aquells dies i la gent, tot i que jo no parlava del club en aquell riu, suposo que em descobrien, anaven al link i s'apuntaven. Així que va ser com tot. Amb aquell riu em va venir el creixement més gran de les xarxes i també del Club de Correspondència. I a partir d'allà sí que he anat fent altres rius específics del Club de Correspondència que sí que també m'han anat molt bé i també m'han portat molta gent nova.

Escolta'm, explica'ns com funciona aquest club secret de les cartes.

Bàsicament, cada mes escric una carta. Sempre parteixo d'una o històries personals o experiències, reflexions personals i a partir d'allà intento. Portar una mica a algo que tu també, no sé, com que et puguis sentir identificada o que potser. Encara que parteixin d'històries personals no només parlo de mi, sinó que intento portar una mica a algo més global. I a partir d'aquí sempre m'inspiro en la temàtica de la carta per fer una fotografia i faig com una postal que acompanya la carta. I això és el que en viu un cop al mes. Normalment la gent que viu a Espanya o a Europa els hi arriba a principis de mes. I ja està, realment el concepte és molt senzill.

I ho reben a la bústia tradicional, eh? Entres a casa, agafes aquella clau petita que ningú utilitza ja, mires la bústia i dius a més a més d'una factura tinc una carta de l'Iris. I les cartes són totes iguales? Sí, perquè clar, si haguessis de fer cartes per totes les subscripcions, no? Exacte. Seria una mica boig. Sí. Llavors, què es paga? Per carta o la subscripció anual o com funciona?

És una subscripció mensual i cada mes reps una carta, però de moment anual com a tal no hi ha res, sinó que és simplement més a més.

I quanta gent estan al teu club de correspondència ara?

Ara mateix som això, 605, ara no sé l'exacte, però una mica més de 150.

De 60, uau, Déu-n'hi-do. Sí. I això acaba al mes de desembre, l'última carta? Sí.

Aquest més clar en concret, sí. I què passarà al gener? Al gener la meva idea és fer un altre cop de correspondència, però en aquest cas de ficció, perquè a mi sempre m'agrada molt escriure, però sempre el que més m'agrada escriure és ficció. Així que vull passar una mica com a el que més m'agrada escriure.

És a dir, podràs fer exactament el mateix, enviar relats de ficció a través de la bústia amb el correu tradicional.

Exacte, sí, sí. És com el mateix concepte, és una mica com en aquest cas les cartes, les estic escrivint jo i les experiències en aquest cas només poden ser meves que hagi viscut jo. Però amb la ficció em permet una mica, per exemple, escriure cartes d'altres personatges o d'altres mons, per exemple. Així que m'agradaria molt explorar aquesta idea i al final el meu estil d'escriure sempre estarà allà, però en comptes de ser jo, és una mica més ficcionalitzat.

Sé que no fas públic el contingut del que diuen les teves cartes, perquè per això li dius secret al club, però per tenir una idea, crec que ja t'hem avisat a veure si et podies preparar algun petit fragment dels teus relats i si ens els pots llegir, a veure si em faig la idea de quin tipus de carta rebries si jo formés part d'aquest club. Sí? Tens un petit fragment? Sí.

Sí, m'ha costat molt seleccionar-lo perquè al final cada carta és diferent de temes diferents i em dones això que fora de context costa una mica d'entendre tot el tema, però he seleccionat un tros, va. Vinga, va. El lleixo. Mi abuelo nació el mismo día que su abuelo murió. Para él era un gran logro haber conocido a sus diez nietos. Cuando pienso en él lo recuerdo trabajando en su pequeño negocio de chimeneas, enseñándome a hacer el pino y a guiñar el ojo, haciendo tortillas de patatas y poniéndose a hablar con cualquier persona que se cruzara por la calle. Le encantaba hablar y discutir, porque así hablaba durante más rato. Dedicó sus últimos años, a pesar de estar tan enfermo que no podía ni levantarse, a arreglar la fachada de la casita del pueblo en el que nació y a casarse con el amor de su vida por tercera vez. Cuando pienso en mi abuelo veo una presencia fuerte, mucho carácter y una energía difícil de ignorar. Y aún así, una de las últimas cosas que me dijo antes de morir fue sin tu abuela yo no habría hecho nada en esta vida. Qué bonic. ¿Els avis t'inspiren? ¿Et van inspirar o no? Realment. Sí, moltíssim. Parlo bastant dels meus avis a les cartes.

Per això, clar, més d'un any seria una mica més difícil, no? Per tant, ara poses una mica de ficció, perquè jo crec que al final acabaràs, no sé si el tens a punt, però acabaràs publicant un llibre, no? Iris Roig, segurament, o què?

Tant de bo, no? Que sí. Seria un gran somni.

Seria un gran somni poder publicar un llibre. I nosaltres ho puguem continuar mirant per xarxes i, qui vulgui, fer-se subscriptor dels teus clubs. Iri Roig, escriptora i creadora de continguts a xarxes socials, que ha creat aquesta la Sociedad Secreta de las Cartas, gràcies per parlar amb la nit dels ignorants i molta sort. Moltíssimes gràcies. Que vagi molt bé. Bona nit.

I met a plumber on the metro with a tool belt He was kind of bald but good in bed And fixed my leaky radiator So you go out on a fast date Then it's too late when you try to leave The jealousy and crazy stalking all come later It seems like every single guy that strolls by Doesn't stop until he controls my Every thought and every move I make. Love is just another diagnosis, like bacterial vaginosis. Once you're in it, you're committed to everything that you've transmitted. Love is just another diagnosis, like chicken pox, swine pox, streptococcus, swoggy pneumonia, mumps, herpes, hepatitis, syphilis, catenus, new and prevalent virus. But the mother of all diseases, the prince of my tears to their knees is.