Tot costa, de 19 a 20 h - 10/11/2026

El fitxatge indiscutible de Rodri ha tingut com a conseqüència la pèrdua de protagonisme d'un Marc Bernal que així tot continua sent titular en partits importants. De què n'està aprenent i de com ho està assimilant, en parlem amb ell, avui al Tot Costa.

Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

La set, aquest dimarts 10 de novembre de 2026. Sònia Gelma, bona tarda. Hola, bona tarda. Què ens expliques?

Doncs mira, més enllà que d'aquí uns minuts anirem fins a Madrid, a la concentració de la selecció espanyola, també està concentrat Frenkie de Jong, en el seu cas, amb els Països Baixos, i ha explicat des d'allà que Conflict li va proposar jugar. De lateral davant l'Atlètic de Madrid. De Jong ho veu com una situació puntual i no com una posició a llarg termini. Christensen, en canvi, no està amb Dinamarca i avui ha estat el seleccionador qui ha explicat que ja ha renunciat al mateix jugador per no sentir-se preparat entre plors. Una situació. Bé, no ho ha passat bé Christensen, que ha tingut una lesió més llarga del compte, segurament del que s'esperava en un primer moment.

Bé, ara ens ho explicarà el Salmurri, però a mi no m'encaixa que un futbolista que estava preparat per jugar al Metropolitano li expliqui entre llàgrimes al seu entrenador que no està preparat per jugar a l'alt nivell, però en fi.

Bàsicament que si no ha estat en disposició de tenir minuts les últimes setmanes, doncs ara vol anar a poc a poc, dic jo, i que està una mica frustrat de tenir tants problemes físics. Vaja, si algú ve ens explicarà. Però sembla bastant lògic que Christensen anímicament no estigui en el seu millor moment, tenint en compte que cada cop que agafa continuïtat es lesiona, no? A tot això, dos dies pel partit del Barça contra l'Arsenal a la Champions femenina del Camp Nou. Avui ha animat els aficionats que vagin a l'estadi. La xifra d'entrades venudes aquest matí era de 23.000 entrades. L'Arsenal també ja és a Barcelona per evitar el desplaçament demà durant el dia de vaga. Per tant, avui hi ha hagut totes les rodes de premsa prèvies. De fet, la de l'Arsenal és en aquests moments. Paredes podria entrar a la convocatòria avançant una setmana el termini de recuperació. Que van marcar els metges. En van dir tres setmanes i en portem dues, però ja s'està entrenant i decidiran en l'últim moment, en aquest cas, Pere Romeu. Un partit que suposa la reedició de la final de la Champions de fa dos anys, tot i que les blaugranes

no volen parlar de revenge. Del que han dit Pere Romeu i Aitana, bon matí parlarem amb el Marcos Garcia ara tenim el Jaume Massana a les instal·lacions del Camp Nou pendent de la roda de premsa fonamentalment de Misa Rodríguez l'ex portera del Madrid ara de l'Arsen.

Aquesta quarta jornada de Champions ja està en marxa. El Madrid rep el París des de tres quarts de set de la tarda. De moment, empat a zero al marcador. També en joc el Haken Chelsea, també sense gols.

Ara estava pensant en el vot d'en Quesada que va dir que estaven per guanyar la Bundesliga i l'altre dia van palmar a Bilbao. Sí, sí, ja saps que.

De fet, a la Champions s'ha de dir que no han perdut, però tampoc han guanyat encara, perquè les tres primeres jornades van empatar els tres partits. Per tant, avui necessitarien la victòria per intentar evitar la repesca, o com a mínim ser cap de sèrie a la repesca. L'Espanyol comença avui una estada a la Vall d'en Bas, que s'allargarà fins dissabte, aprofitant l'aturada de compromisos de seleccions. Divendres, l'Espanyol jugarà en amistós contra l'Interescaldas Andorra. Està pendent, evidentment, el Sergi Andreu. I a segona, el director esportiu del Girona, Quique Cárcel, ha demanat paciència i humilitat als socis, davant l'ànsia de tornar a pujar a primera. El Girona, que recordem ara mateix, no és en posicions ni d'ascens ni de promoció, però també és cert que Quique Cárcel creu que l'equip ha de fer més del que ha fet fins ara. D'altra banda, el Sabadell, que ahir jugava partit, va empatar a 0-1 amb el Sanse.

Escoltarem Quique Cárcel i trucarem al Francesc Ripoll que ahir va narrar aquest Sabadell-Sanse perquè ens expliqui perquè ens tranquil·litzi sobre l'estat de quadri el futbolista Arlequinat que va rebre una trompada una puntada fortíssima al cap fa una setmana al camp de l'Albacete que ahir va ser titular però va haver de demanar el canvi ben aviat perquè no s'acabava de trobar bé el Ripoll ens ho explicarà i escoltarem el seu entrenador Ferran Costa.

Amb bàsquet, a l'Eurocup masculí, el Kitsanas Manresa rep el Bosna de Sarajevo a dos quarts de nou del vespre, al Nou Congós, en partit de la setena jornada. Els manresans són ara mateix segons del grup B d'aquesta Eurocup, amb quatre victòries i dues derrotes.

L'Ernest Macià serà el nou congost i avui hem convocat secció de bàsquet cinquè quart que ve ben farcida perquè hem de saber com és l'aterratge dels propietaris o del nou propietari lituà Abadalona, hem de valorar com castiga el Barça i la seva bona ratxa en les dues lesions prou importants que va tenir el cap de setmana i li hem de preguntar sobretot a la Laura Antoja per la duríssima per la forma. Que va encaixar l'Uni Girona el cap de setmana contra el València.

I el Barça amb molt repte des de les 7 del vespre al Ciutat Real, en partit pendent de la tercera jornada de la Lliga a Sobal. Si els blaugranes guanyen, se situen líders empatats

amb el Vidasoa. El Palau. I és el Cesc Rivalta. Hola, Cesc, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Ui.

En família, això, eh? Sí, sí, avui una entrada, la veritat és que molt baixa.

No s'han vist gent? Ara, ara.

El públic del Palau ens ha sentit i ara ja van de sonora. Com ha començat això?

Doncs ara mateix que el Barça guanya per 5 gols a 2. Estem al minut 6 i 30 segons. Recordar que la plantilla gairebé no ha pogut descansar ja que ve d'una aturada de seleccions i com a baixes només destacar que hi ha Òscar Grau per una lesió a l'espatlla.

Perceps molta rotació en l'equip inicial d'Ortega?

Sí, la veritat és que ha començat amb un set inicial amb rotacions. Suposo que ara que té un calendari bastant atapaït, vol rotar jugadors. Molt bé,

doncs estarem pendents d'aquest Barça-Ciudad Real. En altres temps, un autèntic superclàssic, probablement el millor partit que es podia veure a Europa, però Ciudad Real, com és evident, ja no és el que era. Cesc, fins ara. Perfecte, merci. I en Waterpolo,

el Sabadell visita des de dos quarts de set l'Olimpiakos grec en partit de la tercera jornada de la Champions masculina. Els batllesans són primers del grup A, l'Olimpiakos és segons. El Descans, 8 a 3, guanya l'Olimpiakos, és a dir, perden de 5. El Sabadellengs, que juguen a la piscina d'un dels favorits del grup. En futbol sala, el Catgaz Energia Santa Coloma ha presentat avui el seu nou entrenador, Imanol Arregui, que s'estrenarà diumenge a casa contra el Jaén.

Aquest és el mapa esportiu d'aquest dimarts, que té una pregunta per la nostra audiència.

Doncs aprofitant que avui entrevistem Marc Bernal, us preguntem, a banda de la minicobercí, a quin dels joves encara no consolidats veieu més projecció? Bernal, Espart, Hansa o Brian Fariñas? D'aquests quatre que us proposem, a qui li veieu més projecció al primer equip del Barça? Podeu votar l'enquesta que ja tenim publicada tant a Twitter com a Instagram i dir-hi la vostra a qualsevol de les nostres xarxes socials, com sempre ben pendent la Sónia Oleart.

Des d'ara i fins les 9. Sigueu benvinguts a una nova edició del Tot Costa, aquí, a la sintonia de Catalunya Ràdio.

Avui amb la companyia de la Gemma Mallorca. Hola Gemma, bona tarda. Hola, bona tarda.

No has de dir res? No, no he de dir res. El jersei no et sembla de cap, no? No tens res a dir? Maco. És maco o com ho diries tu, Costa?

És excel·lent. M'agrada molt. És que és cuqui, fins i tot. Sergi Soleu, bona tarda. Què tal? Sergi va amb l'uniforme habitual, camisa i.

Els agents no entenen per què riem. No. I és que has utilitzat aquesta paraula just

abans de començar el programa. Que fora de micròfones diuen coses que et persegueixen. I se m'ha acudit dir que hi havia. Tenim uns calaixets aquí sota, mira. Que m'ha semblat que tocava definir-lo com a cuqui i a Gemma Mallorca li ha semblat que soc un senyor gran, que és veritat. No, no.

M'ha sorprès que tinguis aquesta para l'altre vocabulari, però està molt bé.

Saps qui m'ha inculcada? La Jordina Tarré, que ho diu tot sovint. És veritat que a mi no se m'hauria acudit dir Cuqui i em sembla que el Sergi Soler tampoc. Hola, Sergi, bona tarda. Miguel Rico, bona tarda. Hi ha alguna cosa al teu entorn que et sembli Cuqui? És que no sé què és Cuqui. Mono. A la nostra època ja es deia mono.

Ai, que és mono, el nen. Sí, però això sempre quedes bé. És mono, sí, clar, però no diràs una altra cosa. Normalment és una paraula que et dignifica. No dius res i sembla que hagis quedat com un home.

Molt bé. Feta aquesta meta tertúlia, entrarem en matèria perquè hem d'anar cap a Madrid.

A cavall de dos llocs, despullat, vers el món, esquivant decisions, somiant que perdo avions.

No tinc esma per res, tants anys i només he après.

Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Que no tinc temps per pensar, que no tinc temps per pensar.

No tinc temps per pensar que no tinc, tens per pensar que no tinc, tens. No tinc temps per pensar que no tinc, tens per pensar que no tinc.

Avui estem d'estrena, aquest matí, el Matí de Catalunya Ràdio han estrenat al disc de la Marató una cita habitual, ineludible, jo diria que cada any, perquè ja tenim aquí la Marató. Del 2026, la 35a edició, que donarà veu, en aquest cas, a les persones que conviuen en malalties neurodegeneratives i neuromusculars. I el primer tema que extraiem, que el Salva Pou ha volgut triar d'aquest disc de la Marató, és aquest No tinc temps, que interpreten els Laksambusto, però que és obra d'Amazoni, un altre cantautor català de molt de renom.

I amb aquesta bona ona musical marxem cap a Madrid per rebre un protagonista i per saludar el Ramon Salmurri a la concentració de la selecció espanyola Sub-21. Hola, Salmo, bona tarda. Hola, Costa, bona tarda.

Al costat d'un Sub-21 espanyol que és jugador del Barça. Sí, i un jugador important que, a més a més, ha tingut molt pes en una setmana decisiva pel Barça, com és el Marc Bernal. Marc, què tal, com estàs? Hola, què tal? Tot bé. A veure, ja saps que això de les aturades de seleccions, els aficionats del Barça, i tu ho saps perfectament, sempre és, ai, ai, ai, que no se'n lesioni ningú. Explica'ns, perquè ho entengui tothom, una sessió d'entrenament com avui, amb la selecció espanyola sub-21, venint d'un desgast com és un partit al Metropolitano, si hi ha molta càrrega, si collen molt.

Bueno, jo crec que això ho controlen bastant bé els preparadors físics i a més, i segons els minutatges que has tingut a l'últim partit, no? Jo, per exemple, que vaig jugar 70 minuts no he entrenat tant aquests dos primers dies, i llavors els altres que potser amb els clubs no han tingut tants minuts, sí que fan una càrrega. Una sobra amb la més càrrega. Llavors, això ho controlen ells respecte als minuts. Ara parlem de tot,

però d'entrada el que vull saber és tu com estàs, si estàs content, si estàs satisfet, si estàs feliç, si hi ha algun punt que no t'acaba de convèncer, com et sents? Bé, molt bé,

la veritat que molt content, també per venir aquí a la Sub-21 i també per marxar de la forma que vam marxar del Metropolitano.

Marc, et passo els auriculars, et passo el micròfon i parles amb el Jordi i la Sònia. Marc, buena tarda. Hola, ¿qué tal?

¿Tot bé? Sí, bé, bé.

Escolta, ara et preguntava el Salmo per aquest últim partit abans de l'aturada. La victòria de diumenge, per com va ser, pel fet de mantenir el liderat i l'avantatge, és tan important com ens sembla des de fora?

Sí, la veritat que va ser molt important. I també nosaltres a dins del vestuari també ho sentim així. Perquè al final un partit on jugàvem el lideratge, un camp com és el Metropolitano, és molt complicat. I va ser d'aquells partits que acabes molt satisfet pels tres punts.

Abans del Clàssic, Marc, teníeu l'oportunitat d'escapar-vos a nou punts, de deixar el Madrid molt lluny i veure la Lliga una mica més clara, tot i que quedaven encara moltes jornades. Però ara, tenint en compte que teníeu el Madrid a tres i que ells també s'han posat una mica les piles, per dir-ho així, l'escenari que us imagineu és una Lliga en què es perdran pocs punts, disputada fins al final?

Bé, jo crec que, com tu dius, al final estem al principi de la Lliga i jo crec que, com diu el Madrid, sí que és veritat que ara cada cop està millor i no s'està deixant tants punts, però bé, nosaltres sabem que si nosaltres fem la nostra feina i. I cada partit el juguem com hem de jugar i jo crec que podrem sortir amb el títol de la Lliga.

Aquesta victòria és important també a nivell d'autoestima. Hi va haver algun dubte al vestidor després d'aquella setmana amb derrota contra el PSG i contra el Madrid?

No, dubtes? Jo et diria que no. O sigui, és veritat que va ser dur perquè al final vam perdre dos partits seguits i és dur, però bueno, al final la victòria, com et dic, la victòria de l'altre dia va ser superimportant per nosaltres i per tot l'equip.

L'objectiu de guanyar-ho tot, Champions inclosa, continua vigent?

Sí, aquest és el nostre objectiu i el que esperem tots. Al final nosaltres veiem la capacitat, la qualitat que tenim dins l'equip i la confiança que ens transmet el club. Llavors nosaltres el nostre objectiu i pel que entrenem cada dia i lluitem és per. Per guanyar tots els títols possibles.

En el pla personal està jugant com a titular partits importants, a París, el de diumenge al Metropolitano, però en general Rodri està jugant molt. Era l'escenari que t'imaginaves quan el van fitxar?

Bueno, sí, al final jo crec que et fitxen a un pilotador, no? I jo crec que és més difícil jugar, és més difícil entrar perquè tens per mi el millor jugador en aquella posició del món, llavors sí que és veritat que. Potser en alguns moments m'ha tocat jugar amb mi en aquesta lesió que he tingut ara, però bueno, content per com ho estava manejant també el míster.

Perquè Marc, explica'm, com va anar aquella situació a l'estiu? Ara ho deies, no? Tu en principi la idea del Barça era no fitxar cap al tramit centre, deia on estava lesionat, el teu panorama era el de ser titular habitual en aquest inici de temporada. I un dia t'aixeques i resulta que estan fitxant un pilota d'or, no? El millor migcentre possible, probablement, no? Hi ha algú del club d'Eco que truqui per explicar-te com anirà, per tranquil·litzar-te, que no han deixat d'apostar per tu? O tu vas viure aquell procés en solitari una mica menjant-te l'olla?

Bueno, primer de tot, quan me'n vaig enterar, al final jo també pensava on estic, saps? Estic al primer equip del Barça, estic a la meva ciutat on vull estar, llavors jo crec que al final la competència és la que hi ha, estem lluitant per tot i al final el que veig és que la competència és sana. Llavors, per lo que has dit, sí que és veritat que després quan es va fer oficial ja es van fitxar, tant com el míster, com DECO, com la directiva, també em van donar aquella tranquil·litat de que. Que la temporada és molt llarga, que hi haurà minuts per tots i que al final tinc 19 anys ara mateix i que em queda una carrera molt llarga.

La prova d'aquesta confiança és que la teva renovació fins al 2030 ho està acordada, diria, si no em dius el contrari, que només pendent de firmar-la. Tu en cap moment no penses, doncs potser m'interessa més anar a un altre lloc.

No, jo sempre la meva idea és quedar-me aquí, la que sempre ha estat al meu cap, i llavors per la renovació això s'encarrega el meu representant i espero firmar-la l'abans possible.

També és cert que per tu és una oportunitat per créixer, perquè diríem que et deus aprendre cada dia l'entrenament de figures, ja que ja tenies, com Frankie de Jong, molt més experimentats, però també ara Rodri. Què té Rodri que els de fora no veiem?

Jo crec que sobretot el que vosaltres no veieu és com és a dins del vestuari el líder que és i com és ell com a persona, que al final ens intenta ajudar a tots, també sobretot a mi que també soc jove i tinc molt per aprendre i al final em fixo en això d'ell i també en d'altres companys com Frenky, com Pedri, com Gavi, que per sort tinc la possibilitat de fixar-me en tots els jugadors i aprendre.

Has dit molts cops que li deus la vida a Flick per apostar per tu amb 17 anys. La relació d'ara com és? Està molt a sobre teu per animar-te a ser una esponja, perquè tinguis paciència?

Sí, bueno, jo crec que alguna qualitat que té ell és que és molt proper i jo crec que al final un jugador és el que necessita d'un entrenador que digui també les sensacions de com ha anat el partit, de què veu que pot millorar. I per mi en la personal seguretat que està també molt a prop i això m'agrada Marc,

la teva carrera al primer equip és curta però ja tens un màster des que vas debutar amb només 17 anys després va venir la lesió que segur que també et va fer aprendre però en quins aspectes del joc creus que encara pots fer un pas endavant?

Bueno, jo crec que hi ha bastantes coses per millorar, però no, però. Jo crec que respecte al tema defensiu, jo crec que haig de donar també un pas endavant. Crec que ja l'he donat des de l'any passat, però tinc que millorar, però no és una cosa que em preocupi perquè sé que tinc 19 anys i tinc temps, però també sé que al final partits com els de l'altre dia són els que has de jugar i has de demostrar que pots jugar-los aquells partits grans.

Aquí és on t'ha apretat més flic, en el tema defensiu, de dir-te, escolta'm, aquí has d'estar més pendent, o és una qüestió cada dia més teva personal?

No, jo crec que és més meva personal. Sí que és veritat, perquè. He notat una millora, com et dic, des de l'any passat, però és algo que intento millorar cada dia, tant això com d'altres coses, i al final és l'objectiu que em fico.

Hem parlat molt de Rodri en aquesta entrevista. M'imagino, per una qüestió del Barça, que Busquets deu ser un altre dels teus referents. Hi ha algun altre mitjanc entre en què et fixis o en què t'inspiris especialment, tant dels d'ara com del passat?

Bueno, tu com m'has dit a Sergi Busquets, que al final és un referent, però també si no et diria de l'actualitat, perquè és diferent, però a mi em sembla un jugador molt top és Vitinha, que al final és un perfil diferent, però té molta qualitat i com jugant pilota la veritat que m'agrada molt. I ja està el vitinho.

A tu, el primer equip, clar, et tenim molt ubicat com a migcentre, perquè probablement és la posició on més t'hem vist, però també has fet molt d'interior. Tu t'hi sents més interior que migcentre, més migcentre que interior? T'encaixen per igual les dues?

Bueno, jo prefereixo i em sento més còmode a mig centre, però la veritat que jugant tant com d'interior o em sento de la posició de 8, diguem-ne, em sento molt còmode sempre quan he sortit, jo crec que. No és que prefereixi que no pugui jugar de buit, és una posició que a mi també m'agrada i també on tinc allà on millorar i aquest any he tingut més minuts allà.

De fet, l'any passat vas marcar uns quants gols i l'altre dia et vam veure a provar-ho des de la frontal al Metropolitano però encara no has marcat. Clar, jugant de mig centre és més complicat.

Sí, l'altre dia es que en el xute aquell se'm van pujar els bessons, però bueno. No, i. Sí que és veritat que d'interior potser tens aquella tens més llibertat, no?, per arribar a l'àrea, però però bueno, al final tens com unes altres de pivot tens unes altres feines, no?, diguem-ne, que. Que no és marcar gols, però bueno, estic segur que també és algo que arribarà i que no em pressiona.

Marc, acabo en el context on et trobes, estàs concentrat en l'Espanyola Sub-21, abans del Mundial vas anar amb l'Absolut a reforçar la convocatòria abans del Mundial, és una cosa que et corre a pressa, t'obsessiona saltar l'Absolut o també en això tens paciència?

No, per res, perquè és veritat que em va tocar anar abans del Mundial i per mi va ser un orgull, va ser algo que sempre recordaré, però bueno, jo també estic molt content de venir aquí a la Sub-21, al final jo crec que per millorar i el grup que hi ha em sento molt còmode i per res tinc pressa que puja a l'absoluta perquè jo crec que queden molts anys també ser al nivell que hi ha a l'absoluta, ser en la meva posició. Està bastant ocupada i re, jo intento millorar i aprofitar el meu temps amb la Sub-21.

T'hem preguntat si d'interior o de mig centre, de central, que ara li toca una mica a tothom, no t'hi veus, eh? Uf,

jo mai he jugat a la posició central, si no recordo malament, i jo crec que em costaria, però la veritat és que no el puc dir ara perquè

tampoc ho he provat. Molt bé, ja tenim Frenkie de Jong pel que calgui. Marc Bernal, moltíssimes gràcies per ser avui al Tot Costa. Sort en aquesta convocatòria amb la Sub-21 i que tornis amb força al Barça.

Moltíssimes gràcies, que vagi bé.

Està molt bé, eh, el Tom John? Fa anys o. És l'aniversari de la cançó, eh? Del 73. Yellow Brick Road. No ho he dit? No? Ara ho buscaré, anirem a una més de l'àlbum delicat. En fi, ara de seguida tornem a Madrid amb el Salmurri, però abans m'agradaria comentar un parell de pinzellades d'aquesta conversa que hem mantingut amb el Marc Guarnal, amb el Miguel, amb el Sergi i amb la Gemma. Començant pel que comenta de l'equip, no hi va haver dubtes després de la doble derrota contra PSG i Madrid, i és molt important pel que i pel com la victòria de diumenge al Metropolitano, no cal ser gris, només veient la classificació i com la va celebrar l'equip després del partit, és evident del valor, fins i tot escoltant Flick, que va dir que. Que era una victòria d'importància 10 sobre 10, m'imagino que hi coincidim tots.

Hombre, ara hem sentit tranquil·lament aquí el Marc Bernal fent-nos les ungles, com ell ja diu, i si haguéssim pres el cap de l'Atletico potser estaríem menjant-nos les ungles, no? Perquè psicològicament és importantíssim haver acabat aquest tram de temporada primers, havent jugat ja contra l'Atletico i contra el Madrid, I ja vam remontar l'últim partit al camp contrari. És que guanyar el camp de l'Atlético no és una cosa. Senzilla. Digue-li al Madrid. Bueno, per exemple. De manera que.

Al Madrid li és més fàcil guanyar el Camp Nou que el Metropolitano.

I crec que al Barça li és més fàcil guanyar el Camp del Madrid que el Metropolitano, també. Perquè el Camp del Madrid ha fet exhibicions impressionants.

Últimament el Metropolitano també un espai. És veritat que el dia que van perdre, van perdre fort.

Però l'any passat, per exemple. L'Atletico va eliminar dos cops a la marxa és igual, la qüestió és que sí, importantíssim importantíssim perquè et permet veure les coses amb tranquil·litat i reflexionar, per exemple, sobre si creu o no creu l'equip tal com estaven jugant donar la sensació que creen absolutament amb el que feien una altra cosa, dir que sigues invencible que no et pugui guanyar ningú quan et va guanyar el Madrid i el PSG. El Madrid et va guanyar, i podies haver guanyat tu, però vas perdre, però això no treu que el nivell de confiança tingui que mermar, al contrari, quan la segona part de l'Atlético, el Barça juga amb els cinc sentits i el 100%, sent el Barça que era fins a 10 dies, doncs va rematar el partit, i a més va tenir. Per mi va ser, va ser la intel·ligència de jugar o defensar-se en la pilota. I fer allò que a vegades li han retet. Escolta'm, si tens el partit controlat, per què vas a fer més gols si dones l'oportunitat als altres de reviscolar? Bueno, pues l'única oportunitat que no és possible. Reviscular, és si no tens la pilota sense pilota no s'ha marcat mai cap gol i el Barça a la segona part no li va deixar

tocar pilota això de adormir el partit amb la pilota és molt marca de la casa, no tant marca del Barça de Flick

importantíssima en aquest aspecte la presència de De Jong

en el camp totalment, ara parlarem de Frenkie De Jong.

Jo volia dir que a l'inici de temporada tenien dues setmanes marcades al calendari, o dues setmanes grans, que eren la del Real Madrid-Paris Saint-Germain i aquesta Stonevilla-Atlantic de Madrid. La primera setmana, al Barça, jo crec que és evident que pots perdre el parc dels prínceps, tothom ho tenia colla avall que podia arribar a passar, tot i que era el termòmetre per medir-te a la Champions, el que potser no podies esperar és que el Madrid et guanyés, tenint en compte que el Madrid estava en hores baixes. Dit això, important, evidentment, que l'equip no perdés confiança en aquell moment i que la segona setmana gran, que a més era de forma consecutiva, siguin capaços de golejar a l'Aston Villa, que és un equip de Premier per 3 gols a 0, i que a més remuntin un partit contra l'Atlètic de Madrid, que era el que podia avançar-te a la classificació. Jo crec que el Barça fa la segona millor meitat pràcticament de la temporada, em sembla una exhibició total de futbol. Del que han de fer i que fins i tot, com deia Jordi, s'allunya una mica de la idea de flic. És a dir, perden la verticalitat, sobretot en els últims compassos de partit, la dormen a través de Frenkie de Jong i de Pedri i tots entenen que aquell resultat és el que s'han d'endur. Per tant, també. Jo crec que també és molt important el cop damunt la taula abans d'una aturada de seleccions.

Fins i tot hi ha una jugada que no l'hàvem comentat, però que diumenge em va cridar l'atenció. És una falta. No sé si l'ha afegit, una falta a la frontal de l'àrea que Rafinha s'entesta tirar. Per cert, nota mental, no cal que tingui més falta Rafinha. Rafinha és boníssim, però llançant faltes no en traiem res. Ni de Rafinha ni de cap jugador del Barça. Podem anar obrint el ventall, a veure si n'hi ha algun que sí. En lloc del rinoceront blanc del Bernat, està clar que el rinoceront no sortirà de les botes de Rafinha. Hi ha companys que jo vaig interpretar que li retreien que volgués tirar la. La Minyamal.

La Minyamal li deia que quedava un minut i que la pilota seria per ells. És a dir, tenia poca confiança en que el seu company la marqués. I De Jong jo crec que acaba dient queda entre segons, xuta-la. Posa pau. I Pedri sí que diu que la xuti. Que la xuti també. És a dir, la Minyamal és l'única que marxa de la jugada en un punt fins i tot molest de. Doncs mira, jo d'entrada vaig pensar

que és que la volia tirar ell i després. Revisant-ho, em va semblar que l'Amin li deia. Estava jugant amb el rellotge. Doncs tenia raó l'Amin, perquè.

No, no, realment va ser l'última jugada del partit, no? Jo crec que l'Atlètica de Madrid, aleshores, treu el llarg i a l'àrbitre hi ha això a la final, eh?

Li dones opció al rival de que pugui tirar la pilota.

Si ho té un contracop, que vagi a la barrera i provoqui un contracop. No té més, eh?

No, no. Ara, simplement, la qüestió en la línia d'això que comentava la Gemma, que el Barça, que generalment. El que fa és generar moltes ocasions i ser menys rigorós va tirar per la línia del rigor i és evident que era la elecció encertada.

No, jo crec que tots els que veiem el partit al descans, que aixequi la màquina o es va a comportar com un tribunero a casa o on estigués veient el partit, això és un desastre, tornem a jugar igual contra l'Atlética Madrid, sembla mentida que no prenem la lliçó, però és veritat que la segona part el Barça fa el que ha de fer, imposa. Sí que és veritat que l'Atlética Madrid està més cansat, hi ha un moviment tàctic de flic.

La primera part de l'Atlético és que és molt bo, és bona. No, és que és un senyor equip, també. El problema és que sempre et facin. El problema de fer-li la pressió és la velocitat que jugava l'Atlètic, que el Barça no arribava.

És bona, però té un punt inquietant, que és que és la mateixa que et van fer al febrer. Aquell dia te'n van fer a quatre i mitja hora, i dissabte, diumenge, per sort, no, però la cosa no era molt diferent.

I sort de Joan Garcia, et manté en vida. També hi va haver un travesser del Pedris, però és un Barça que. Que tornava a les andades. A la segona part hi ha una actuació tàctica de Flick que també podem parlar. És un Barça de supervivència, amb totes aquestes baixes que tenia la defensa. I també que Fariñas, el seu tercer partit, el primer equip del Barça, jugui allà, a l'Atlètica Madrid, al camp de l'Atlètica Madrid, de la manera que juga l'equip de Simeone, doncs, home, tampoc és que el nano no té cap culpa de res. No, jo crec que no. El pitjor és el de Cancelo, que ja ha jugat 800.000 partits d'aquest nivell i segueix fent el que segueix fent.

Cancelo, quan el van fitxar, ja sabíem i sabien que era així. Acabarà jugant, ja veurem,

amb el pas dels partits, però és molt probable que ara tornar Eric, tornar Koundé i Christensen a veure amb lo que dura físicament, que Gerard Martín acabi jugant molts més minuts que. Que cancelo la banda esquerra, ja ho veurem. Però la segona part, al final el Barça va fer el que li demanàvem, aquest salt de qualitat que havia de fer aquesta temporada per guanyar en maduresa, sense Rodri, va ficar De Jong a la segona part i el darrer quart d'hora, però en Bernal també va estar la primera mitja hora amb Pedri molt bé, i va fer aquest salt de qualitat a nivell de maduresa i de que no passin coses i que tu, amb la qualitat que tens, acabaràs marcant gols, que és el que va fer la selecció espanyola guanyant el Mundial sense que li creixin pràcticament ocasions. I veurem ara a Champions, al City i més endavant, si això té una continuïtat, perquè. Jo crec que a la Lliga tirarem i el Barça la guanyarà. Sí? Sí, jo crec que sí. Costarà perquè hi haurà molts punts i el Madrid està allà i el tema arbitral i tal.

Però a Europa. Fa pinta de la típica Lliga de 100 punts, eh? Frec a frec, com aquelles de Guardiola.

Però a Europa. Tocar els equips d'aquest nivell. És que, clar, perquè estem contaminats per la derrota contra el Madrid, però l'inici de Lliga del Barça. Impecable, és que ha perdut un únic partit, el del Madrid. És que la projecció és de 105 punts. Evidentment, a mesura que avance la temporada, serà difícil mantenir aquesta projecció, però fer 33 de 36 és impecable.

I també el mèrit del perseguidor, perquè tu has fet aquests números que són espectaculars i només tens a tres punts al Madrid, que és que tampoc ha fallat gaire. No, no, clar.

Però és que el Barça ha fallat contra el Madrid, si no estaria nou.

Si el Barça no va fer contra el Madrid, el que va fer la segona part l'altre dia. Des de la seva òptica, també es pot afan positiu, que vam començar amb moltíssims dubtes i al final hem fet 30 de 36, que no està pas malament, i estem a tres del Barça. Vull dir que. O un dels dos s'ensorra de manera poc esperable des del meu punt de vista, o això anirà llarg, però vaja, el Sergi té clar que guanyarà el Barça, i això, venint del Sergi, és molt.

Normalment, a partir del gener comencen a deixar-se més punts, perquè arriben les rondes també importants de la Champions.

Segur, però que és que en general, menys quan s'enfronten entre ells, és que estan guanyant els partits amb molta facilitat. En la majoria de partits no hi ha ni partit. Al Madrid després hi ha València, al Barça li fot 6 o 7 a l'Alavés. Això pel que fa a la col·lectivitat, pel que fa a Marc Bernal, a mi m'ha sorprès i m'ha agradat perquè no hi ha ni el més mínim espai per pensar que no està assimilant bé la seva nova situació. Al contrari, encantat amb el mestratge de Rodri, li veu totes les gràcies al terreny de joc i fora del terreny de joc. I està, fins i tot ho ha dit així, estic satisfet amb la gestió que està fent Flick de la situació dels migcentres i de la seva personal. És una bona notícia perquè la Sònia li preguntava pel moment de l'estiu en què ell pensa, com tots, que no vindrà cap migcentre i de cop es troba el millor migcentre del món a la plantilla. És raonable, per més que tinguis 19 anys, que diguis, ostres, això no anava així. I ho han tomat, jo crec que molt bé.

És que fa unes, ja segurament fa setmanes i més, li vam preguntar a Hansi Flick, precisament en una roda de premsa, per aquesta situació, per la situació de Marc Bernal, amb l'arribada de Rodri, etc. I Hansi Flick el que li va dir és, si Marc Bernal és intel·ligent, s'ha d'agafar això com una oportunitat d'aprendre del millor, que és Rodri. Per tant. Clar, és molt fàcil dir-ho des de fora, quan tu ets el entre cometes el perjudicat o quan tu ets el que potser juga menys minuts entenc que és més complicat, però Marc Bernal està tenint moltíssimes oportunitats té la gran sort d'aprendre del millor mig centre que a més ha disputat partits en diferents lligues, en diferents competicions que té una experiència abismal i jo crec que quan estàs al costat dels millors tu sempre millores com a futbolista.

Tenen oportunitats, però jo crec que no va sobre el pla previst. És a dir, jo, sincerament, jo m'imaginava que Bernal jugaria contra l'Alaves. I ha acabat jugant, per exigències del guió, a París, al Metropolitano, està sent una mica el món al revés.

I juga bé, quan juga, no és un noi que diguis, és que fer pilotes contínuament. És un mitjà entre 19 anys, que està fent un Erasmus permanent a casa seua, amb jugadors extraordinaris al costat, que només pots aprendre al costat d'ells. Pitjor no sires. Només entrenant amb ells seràs millor del que

eres el que passa és que ara competeixes contra Rodri i contra la possible ombra de De Jong si és que Flick recupera per la seva posició quan

jugues amb un club d'elit.

Sí, sí, ell això ho té claríssim, això està bé. L'actitud de Bernal a mi m'agrada en el sentit de, escolta, aquí no regalen res, ni tenia cap estatus guanyat, només faltaria, i si ha vingut aquest tio, que és el millor del món, doncs toca treballar i aprendre.

Bernal s'ha de sentir un privilegiat, perquè amb 17 anys ja estava al primer equip del Barça, pels seus mèrits, no estic restant ni molt menys, però Busquets va debutar amb 20 anys, Guardiola va debutar al desembre, no? I crec que feia els anys, fa el gener, doncs amb 19, pràcticament 20 anys. Ell té 19 i està a la primera plantilla del Barça, amb la confiança d'un entrenador que ja el va fer debutar quan era un jove, que ha passat una lesió d'un any estant de baixa, que s'ha pigut l'altra cara de la moneda, que ha madurat, ha vist tot el que hi ha al món del futbol, perquè l'aterratge dintre d'un primer equip i de l'elit no se vinguin els fums al cap. Jo crec que ara el que ha de fer és aprendre i competir amb els altres. També podríem fer un debat ara de Gavi. Gavi porta molt més temps i està jugant jo crec que amb molt menys que Bernal.

L'altre dia vaig llegir un llibre d'aquestos que li agraden al Sergi i que no em desmentirà, que em va quedar bocabadat. Quins són els llibres que li agraden al Sergi? De estadístiques incuestionables. Ah, d'acord. Més, eh? Sí, però això que ho domines amb. Ets jugador de la història del Barça més vegades suplent. Saps qui està? No. Vale, ho diré. Iniesta. El jugador de la història més vegades substituït s'ha esquistat i ni està. Jo això m'ho empegaria al vestuari i començaria a pensar que sóc un privilegiat només de poder-me mirar cada matí.

No sembla que tingui pressa, eh, Bernal? El Gavi sembla que és molt jove.

Això que jo dic no és un toc ni un pal al Bernal. Que els cavals joves sàpiguen. Que el jugador que més vegades està en substitució del Barça és Iniesta. I el tio que s'ha xopat més banquer del Barça és Iniesta.

No, és que normalitzem que jugadors. Que al Barça juguem quatre nanos de 19 anys. Sí, no, no. Això no és normal. Però que estem en temps de.

No, és que aquest nano diu que la seva etapa al Barça Atlètic ja ha acabat i a vegades no té ni 20 anys i dius, de veritat?

Bueno, doncs sembla. Calderer va debutar amb 25, creen que era. Qui, perdó?

Calderer crec que tenia 25 anys. No, i Rojo. Que sí, que sí, però eren altres èpoques que venia aquí Menotti i deia, oh, no està rojo.

Sí, però que tampoc és normal, el normal és de votar els. Sí, sí, no, no, és veritat. Iniesta, Xavi, Puyol va a votar en 2021.

Que va molt lligat amb el tema econòmic que va patir el Barça, evidentment.

Sí, sí, evident. Si no tinguessin qualitat.

I pot ser que ha arribat un moment que, encara que només fos de passada. Podríem recordar a Xavi que molts d'aquests jugadors que avui són importantíssims són el que són gràcies al Xavi. En el cas de Bernal, jo crec que el fa de botaflic, però sí, sí. No, no, però parlo de Fermín, per exemple. És com a Fermín. Va marcar un parell d'iguals, un tal Lamín, un tal Covart, sí. Totalment d'acord. Que alguna vegada havíem parlat, i crec que el temps ens ha donat la raó que pot ser, com a resultat immediat, el Xavi no va ser res deslumbrant va guanyar la Lliga, que l'han guanyat Mozart amb el Barça no va sortir bé el regust de l'última temporada no és bo d'acord, però t'has deixat una herència de cuidado i va tenir els collons d'apostar per xavals que tu deies el Xavi jugava partits que miraves la banqueta del Barça. I eren xavals que te'ls trobades pel carrer i no sabies qui eren, eh?

Sí, sí, és indiscutible. Hi ha posats com en Pedri, vull dir, casos d'herències bones, també n'hi ha fins i tot d'entrenadors que no han triomfat. Tornem cap a Madrid, a la de Nou Salmo. Hola, bona tarda. Contra qui jugarà Espanya a la sub-21? Doncs mira, ara mateix m'enganxes. Japó i Albània. Japó i Albània, i també com l'absoluta. Són amistosos.

Ah, són amistosos, sí. Mendrelejo contra Japó i Albània

allà. Molt bé. Hosti, el viatge a Albània, Déu-n'hi-do. L'Absoluta ja va avui cap a Txèquia, si no ho dic malament. Exacte, sí, sí. Molt bé. I altres jugadors que tenim repartits pel món, ara ha sortit a la conversa, a la concentració d'Holanda, a Frenkie de Jong li han preguntat per aquesta posició cap a estrenada lateral.

Ha dit moltes coses, Frenkie de Jong. També hi ha el vídeo de la salutació amb Xavi Hernández quan Frenkie de Jong arriba a la concentració de la selecció neerlandesa. I el primer sobre aquesta posició de lateral dret on el va situar Hansi Flick, el metropolitano.

Va ser una mica nou per a mi. Flick va venir abans del descans i em va dir si podria jugar un quart d'hora de lateral i que després passaria a jugar al mig del camp. Em va semblar perfecte. Al final, puc jugar minuts. Però tothom sap que sóc migcampista, no defensa. Però si el millor per l'equip és allò, ho faré. Òbviament, no és una solució a llarg termini.

Doncs no, de fet, de seguida que va poder, Flick el va tornar a endreçar com a mitjana.

Tampoc va tenir una feinada aquest quart d'hora com a lateral. Exigit defensivament no, però en tema de pilotes va ser molt bé. Posicionalment, era el lateral dret, com en molts partits ho era l'eusebio. I Xavi Espart.

És que si hagués hagut de fer de lateral, la cosa hauria estat pitjor. Va fer de migcampista situat en la posició de lateral, que és el que és ell, i va sortir molt bé perquè era el que demanava el partit en aquell moment. Què més ha dit Salmo?

Doncs bàsicament ha reformat aquesta idea que aquesta és una qüestió a curt termini, que ja va passar en altres ocasions, que no cal donar-li més ressò, que ja ho va fer Ronald Koeman en el seu dia, i fins i tot també Xavi Hernández, i que, vaja, ha reivindicat que, com deia ara, això és una qüestió temporal i que tothom sap que és migcampista i que no durarà molt de temps com a defensa.

Però destacàvem ahir, i aquesta humilitat de dir, què necessites, de lateral, jugo de lateral, potser no la tindrien molts jugadors amb la carrera que té Frenkie deia.

Mira Valverde, tot i que s'hi ha acabat quedant,

per l'any passat. Tampoc està en una posició de. No, és que no està en una posició, força. L'entrada de la capitania.

Jo això no ho arribo a entendre. Un jugador que es negui a jugar en una posició amb un cas de necessitat de l'equip. Perquè sap que pot quedar exposat.

Hi ha moltes maneres de negar-s'hi. Jo recordo que a Keita li van proposar jugar a la final de la Champions a la tala a l'esquerra. Keita, que era un tio que sempre era elogiat per la seva manera de ser, li va dir a Guardiola, tio, jo no m'hi veig. I jo crec que també és honrat, això, eh? És a dir, si tu creus que. La juga Toré, no? Aquella final de central? Perdona? No, no. La juga Toré? Silvinho. Silvinho de lateral esquerra, que era un guardiola que volia posar a Keita. És la de Roma, si no m'equivoco. I Toré no és central.

Ah, val, val, és el que he dit. No, és que hi ha un vídeo de Toré on explica aquella situació, i a mi el que em crida l'atenció és que Toré diu, no, el míster em proposa jugar de central. I tots els seus companys d'equip li diuen, no ho facis, no ho facis, perquè sortirà retratat a tot arreu, perquè tu no ets central, vindrà el United.

Ho dic a tot el que diga el Miguel. No hi havia moltes més opcions, perquè aquella final tenies Alves i Abidal sancionats, i Marquès lesionat. És a dir, Puyol va haver de jugar de lateral dret.

Sí, però jo el que et vull dir, a tom del que deia el Miguel, és que els companys d'aquí, o sigui, la mirada del futbolista és, tio, no t'hi fotis perquè quedarà retratat. Però escolta'm,

que aquestes decisions es prenen en situacions excepcionals. I quan tu estàs davant d'una situació excepcional, has de tenir una resposta excepcional. Si et diuen Deporte, doncs mira, hòstia, me'n fotran sis, però jo de Deporte, millor. Jo, que no soc ningú, que a la porteria.

Però és important, jo crec, sentir-te. Si és un partit important o una segona meitat, com la de Frenkie de Jong, que era clau en termes de lideratge, sentir-te còmode i sentir-te

segur de la posició en la que jugaràs. I, a més, et demostra, segons els que expliquen, que el Flick tenia un pla al cap. Que ja el treia un quart d'hora allí per després fer el següent canvi que era l'Eric i ell posa-lo al mig del cap. Però clar, de la primera part no va sortir bé. No, però això estem parlant del que va succeir abans de la segona part.

Això que diré ara, jo ho vaig comentar ahir, i no és demostrable. Però és que si haguessis començat el partit amb De Jong de lateral dret, potser tampoc hauria sortit bé. El que vull dir és que. L'equip ajuda, evidentment. Clar, és a dir, que no és que De Jong sigui un lateral dret espectacular i Brian Farenya sigui un coix, és que el context del partit també defineix la feinada que et toca fer.

Sí, perquè jugués De Jong, que podria haver posat Cancelo a l'altre costat. I Valde de lateral esquerra.

Valde ja està sentenciadíssim. És que aquest és un altre anàlisi i un altre debat. O sigui, tu veus el partit de l'Atlético, amb els antecedents que sabem, i ja saps que el Barça necessita tots els laterals, que el Valde, l'entrenador, no el vol per res, i el Cancelo, que és el fitxe, suposadament, de lateral dret, no el vol ni veure de lateral dret.

I s'assuma també a l'altre factor que Simeone és un entrenador defensiu i que la segona meitat, en comptes de tornar a venir a buscar, també possiblement per un terme físic, perquè el Barça ja t'estava controlant totalment el partit amb la pilota, acaben darrerint-se.

Bé, doncs deia on que considera el seu pas pel lateral dret provisional. Circunstancial, és que és circunstancial. Això mateix. Salud.

I pot jugar. I si pot jugar Xavi Espart allí, pot jugar de jo. És veritat que Xavi Espart té una trajectòria al

fútbol bàsic com a lateral. I pot jugar. En una emergència és evident que sí. Salvo, encara tenim un parell de coses més de Rafinha i de Christensen.

Sí, a veure, Rafinha amb la selecció del Brasil. Vull explicar a Globo que hi ha un acord entre el Barça i la CBF per reduir els minuts de Rafinha en aquesta convocatòria amb la selecció del Brasil. Ja saps que tenen dos partits, un contra Japó, l'altre contra Singapur, tots dos amistosos, els dos partits de jugant. A Singapur hi hauria un acord, segons explica Globo, per minimitzar aquests minuts de Rafinha en tots dos partits. Un Rafinha que en la sessió d'entrenament d'avui ha fet un treball específic, no ha entrenat amb la resta dels companys, juntament amb molts d'altres futbolistes de la selecció de Brasil, però que aniria encaminat a això de que Ancelotti té molt clar i és molt conscient que ha d'anar amb molta cura amb Rafinha.

Molt bé, doncs això ja ho tenim controlat, a veure com es vehiculen els minuts que juguen aquests dos amistosos. I Christensen, que comentàvem a l'inici del programa, el seleccionador danès, explica una història que no ens acaba d'encaixar amb el que està fent Christensen.

Sí, Brian Reiner, el seleccionador danès que no ha convocat Andrés Christensen de cara als dos partits que ha jugat la selecció danesa contra Portugal i contra Noruega, ha explicat que va tenir una conversa per telèfon amb Christensen i allà Christensen, pràcticament plorant, li va dir que li feia molta il·lusió jugar amb la selecció, que volia jugar però que encara no se sentia físicament preparat i que no estava al 100% i aquest és el motiu pel qual l'Andrés Christensen no va entrar a la convocatòria de la selecció d'Aresa.

I a continuació va jugar el Metropolitano. Una estoneta, una estoneta. Sí, sí, però a partir d'extrema exigència. No crec que sigui més difícil el que tingui Dinamarca, que no sé quin és.

No, però que Dinamarca conté amb ell com a titular. Això sí, sí, sí. I aquí era un donar-li uns minuts.

Si el que em crida més l'atenció és que expliqui que va parlar amb un home ensorrat quan estava

a punt de remerèixer. Ensorrat per no anar, entenc jo, per no poder anar a defensar el seu país.

No perquè estigués ensorrat. Celebrem que ha prioritzat el Barça. Sí, aquesta és la lectura. Clar, s'ha quedat aquí.

De poder ser lesionat sense estar. Sent de vidre com és, la veritat és que ho agraïm. En fi, Salmo, alguna cosa més? No, res més. Mercès, bona tornada cap a casa. Per tancar

aquesta plana, hem parlat molt de Bernal. Sònia Oleart, bona tarda. Avui que hem entrevistat Bernal hem preguntat als oients si la minicoversia al marge, quins jugadors joves del Barça veuen més projecció? Bernal, Espart, Hamza o Brian Fariñas?

Doncs mira, guanya per golejada amb un 68%, Xavi Espart, seguit de Marc Bernal amb un 22%, només un 9% per Hamza i un 1% només per Brian Fariñas.

Doncs a mi em sorprèn el percentatge.

El percentatge, si la posició jo diria

que no és que Esparro ha fet molt bé. És l'últim record recent d'Esparro.

I les circumstàncies de l'equip també. A priori està més assenyalat Bernal, com per tenir un ressorregut llarg que el primer equip.

És una altra esglaó per damunt Bernal entre els tres.

Té competència i ara acabem de dir que el Barça. Hauria de mirar-se el tema dels laterals per reforçar, i allà ha jugat a les dues posicions. No, clar, clar, vull dir, en el present es part. Jo entenc que la pregunta refereix al moment, jo també, al moment actual, jo crec que. Ho té més fàcil per jugar, Xaves, perquè no pas.

No, però és que la pregunta és. Equilibres més projecció. Projecció, a la llarga.

A la llarga A la llarga. Bueno, ara. Em complica la vida perquè he de fer una reflexió nova, però. Vaig parant de temps, Miguel. No, no, però he recordat immediatament que el Flick va comentar en més d'una ocasió que el Xavi Espart li recordava el Químix. Si realment. Perdona.

Sí, el Químix era el casador. Químix era casador, sí. Filiplam. Ah, perdó, Filiplam.

Bueno, ja em va bé, també. Si és Filiplam, jo ja firmo. Per tant, tu, Esparta? Jo diria Asparts, sí. Jo diria una Sònia Bernal.

Bernal? Jugador estructural.

Jo per tema d'això, que crec que està una clau per damunt, Bernal.

Molt bé. Sònia, algun comentari que et cridi l'atenció de l'audiència?

Doncs mira, el Jordi Durán diu Asparts és qui més m'ha sorprès, la desinvoltura que ha demostrat en una posició que no és la seva demostra ser un jugador molt intel·ligent, però si no triomfa el Barça pot ser un altre cas de jugadors que només funcionen amb aquest sistema. Sistema magnífic però escàs, jo hi confio. El Damià diu, jo crec que Hamza té molt gol i si no pot triomfar al Barça, que sempre és complicadíssim ser nou del Barça, serà un gran nou a primera divisió. Espart farà una gran carrera al Barça. O el Macià Nicolau diu, a dia d'avui Xavi Espart sembla que li ha entrat per l'ull dret a Flick i a més la seva polivalència fa que quan es recuperi pugui tenir molts minuts. De Bernal em preocupa que passi així al tercer migcentre per darrere de Frenkie.

La nostra audiència ho té claríssim. Gràcies, Sònia. Adéu. Ara venim.

Agafem aquesta drecera que arribarem abans? Te la saps totes, eh? Una que ja ha fet moltes voltes.

Potser els teus pneumàtics també. Sigui quina sigui la marca del teu vehicle, vine a Opel Service i renova els pneumàtics al millor preu. I si els trobes més barats, et tornem la diferència. Garantit. Condicions a Opel.es.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens, com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret, hi ha cacau. ¡Cambio, camarones!

Qui és aquest tio? Però com va tan fort amb moto?

Com en sap? Toni Bou és el nou campió del món. Ningú pot amb Toni Bou.

Van començar tots els seus rivals a dir, ui, ui, ui, què està passant aquí?

Va fer algo extraordinari amb una joventut i d'una forma que te n'adones que ha sortit una nova estrella, no?

Nits sense ficció, als 40 de Toni Bou. Avui, a TV3 i a la plataforma 3CAT. Arriben els Renew Days, l'ocasió de passar-te els vehicles d'ocasió. Només fins al 30 de novembre gaudeix d'avantatges exclusius en la compra del teu vehicle. I ara emporta't un any d'assegurança de regals si el finances amb RSI Bank. Renew, vehicles recondicionats disponibles a la xarxa Renulidacia. Condicions a es.renew.auto.

T'esperem als nostres concessionaris de Catalunya.

I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona? Vine a l'Open Day i descobreix els nostres graus universitaris el 14 de novembre. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle Universitat Ramon Llull.

Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació. Relaxa't. Ets un arbre. El vent flueix entre vistes les teves branques. Estàs con. Imposible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes. Benvinguts a la renaixença del segle XXI. Què heu menjat avui per esmorzar? I un cafè i una torrada.

Un sàndwich de benzinera. Un entrepà. Un entrepà normal. Normal, normal. De què, per favor? De pernil. I del meu pare.

El meu pare l'anem rebaixant la cuixa. És viu encara, però l'anem traient. El tenen en una pernilera d'aquelles? Li regala.

Té sobres i me'ls dona. Té sobres de pernil.

La Renascença del Matí de Catalunya Ràdio, amb en Peyu i companyia, de dilluns a dijous a les 12 del migdia. I si ens vols veure,

cada nit al Canal 33 i a la plataforma 3CAT.

3 minuts i les 8, al Palau, hem saludat a l'inici del programa el Cesc Rival, dependent d'aquest Barça Ciudad, Ciudad Real, de la Lliga Sobal. Hola de nou, Cesc. Bona tarda, Jordi. Com ho tenim, això?

Doncs guanya el Barça per 23 gols a 11, una superioritat molt contundent del conjunt blaugrana, que està guanyant de manera molt còmoda, i el Caserío Ciudad Real que ho intenta, però està fallant ocasions molt clares. Ara mateix, al minut 36, amb 58 segons.

Molt bé, claríssima victòria del Barça, poca sorpresa al Palau. Fins ara, Cesc. Fins ara.

Recordem que està la Champions femenina en joc, el Madrid que rep el parís ja a la segona part, encara amb empate zero al marcador. El Madrid que encara no coneix la victòria en aquesta Champions. També s'està jugant el Haken Chelsea amb empate zero de moment. No hi ha ni Déu a Valdebebas, eh? També et dic que crec que és el pla, és a dir, la tribuna és on se situa la gent i diríem que és allà on no veus els aficionats. Però tampoc no són grans entrades exitoses a la

Champions o al Madrid. Vull dir que encara que tinguessin plena la zona que no veiem,

és que la forat ja són 6.000. Sí, exacte. Sí, però ja és això, 2.000-3.000 persones posen en Champions al Madrid. I després. Deixa'm dir-te també que en Waterpolo el partit de Champions que tenim en joc ja finalitzat amb derrota del Sabadell a la piscina de l'Olimpiakos, 15 a 10 en aquesta tercera jornada de Champions Vasculín.

Doncs no ha anat gaire bé. Al Camp Nou hi ha la Laia Tudel que estava pendent de la presentació. Laia Tudel, bona tarda. Què tal? Bona tarda. Explica-m'ho tu, perquè fa uns dies parlàvem dels cavallitos que hi haurà al nou Camp Nou i avui s'ha presentat un colombari.

Sí, de fet, serà el segon espai més gran de l'espai del Camp Nou, després de la nova botiga. El Columbari és l'espai més gran que es construirà a l'estadi. 1.500 metres quadrats a nivell de gespa, el córner entre el gol nord i el lateral. Carrer Maternitat, doncs allà és on estarà situat aquest columbari per 26.000 urnes i 9.000 plaques commemoratives i és un espai que va més enllà d'un columbari que ens podem imaginar, sinó que tu entres allà i vius, diríem, doncs tota una sensació d'experiència, de record, d'història, més enllà que no només aniràs a veure l'urna o l'espai que tinguis el teu familiar. Llavors, de fet, hi ha una vista aèria que aquest espai, amb una vista aèria, tindria com una forma de bota i a partir d'aquí perquè us feu una idea, hi vaig molt ràpid, entres en un passadís on veus imatges.