Tot costa, de 19 a 20 h - 13/11/2026

Tot costa. Rafinha es troba en un azucar. A Barcelona ha d'explicar per què juga partits de costellada amb la seva selecció a l'altra punta de món, d'on torna lesionat sovint, i al Brasil ha de justificar per què vol dosificar-se amb la canarinha sense que se li ofenguin. Fer content a tothom és gairebé impossible.

Tot costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

La set d'aquest divendres 13 de novembre de 2026 a les portes d'un cap de setmana sense Lliga de Futbol. Sònia Germà, bona tarda.

Hola, bona tarda. Què ens expliques? Doncs que l'endemà de l'empat del Barça amb l'Arsenal de la Champions, que deixa les blaugranes segones empatades amb el Lió al capdavant de la classificació, avui ho hem sabut. Que Vicky López ha tingut una nova recaiguda en un comunicat ple d'ofemismes. El club informa d'una agudització de la lesió i d'un temps de baixa de 6 a 8 setmanes més de baixa. No sé com has obviat el terme evolució fluctuant. Ha tingut una evolució fluctuant,

és com comença el comunicat. Història de la comunicació. Ho faré servir per qualsevol matèria a partir d'ara.

Ha fluctuat cap a dalt i cap a baix i el cas és que ara estarà de 6 a 8 setmanes més de baixa, de manera que una lesió que havia de tenir-la fora dues setmanes acabarà sent de més de 3 mesos.

Repassarem què passa ja us ho van explicar fa alguns dies al Fem Futbol què passava però avui de manera oficial amb Viqui López i analitzarem evidentment que sí aquest Barça 1 Arsenal 1 amb xiulets de regal per on batlla l'ex del Barça que ara juga a l'Arsenal.

I la Minya Malch ja s'entrena amb la selecció espanyola, i ho deies ara, Rafinha és amb el Brasil, on avui s'ha emocionat quan defensava com d'important per ell és la selecció davant les crítiques que ha rebut, perquè aquí va dir que gestionaria els minuts amb Ancelotti. Que es troba una mica entre l'espasa i la paret quan està aquí Can Barça i quan està el Brasil Rafinha. El Brasil que, per cert, juga demà amb el Japó a Singapur. Al nostre matí a un quart de dotze del matí. Espanya juga diumenge contra Anglaterra al Metropolitano a tres quarts de nou del vespre. Avui ja hi ha Nations League, a tres quarts de nou comença el Països Baixos Grècia. Tens la posició que ocuparà Frenkie de Jong amb Xavi en principi com a migcampista. De fet, ahir ja n'hi va haver de

Nations League, per exemple, amb un resultat destacat com la derrota de la França de Zidane, la primera derrota que encaixa Zizou com a seleccionador a Itàlia.

Encara hi tornen al Barça en clau judicial. Avui s'ha tancat la instrucció a Barcelona pel cas Negreira. Han declarat l'actual seleccionador català, Gerard López. I el delegat del filial Blaugrana durant més de 30 anys, Toni Alonso. Ara la jutgessa ha de decidir si finalment el Casnegreira va a judici o queda en no res. Tots dos han declarat que existien aquests informes i que els feien servir.

Poques instruccions tan llargues com aquesta. Veurem en què acaba la història.

I l'Espanyol ha convocat Junta General d'Accionistes pel 14 de desembre. Entre els punts de l'ordre del dia hi ha l'aprovació, si es cau, de l'augment de capital social per import de més de 10 milions d'euros. El dia en què esportivament l'Espanyol ha jugat una amistosa amb l'Interescaldas i ha guanyat 6-1.

I també el dia en què hem quedat a la concentració de l'Espanyol a la Vall d'en Bas amb el capità, amb Javi Puado, amb qui parlarem als vols de les 8 del vespre.

I en bàsquet, el Barça visita avui el Panathinaikos, el líder de l'Eurolliga, a partir d'un quart de nou del vespre.

Arrés Macià, bona tarda. Com estem, Jordi? Transmí el tot gira d'aquest Panathinaikos-Barça. Arrenca a les 8, quina és l'última hora blaugrana per aquest partit, en teoria, sobre el paper complicadíssim.

Sí, és el líder, tot i que això no vol dir res, perquè té una victòria més que el Barça i ha jugat més partits a casa. Sobretot és perillós perquè té una plantilla caríssima, molt bona, la més cara de la Eurolliga segurament, i bé, doncs el Barça que ja sap que recupera o moja Gibson, però que té la baixa de Kevin Panter, de Juan Núñez, de Joan Macundu, que també és d'aquells d'evolucions fluctuants, que fa quatre setmanes que hauria d'haver tornat i encara l'esperem, doncs això. Panathinaikos-Barça, això sí, un superpartit, un equip que està fet per guanyar.

Els grecs van guanyar la pista del Madrid la setmana passada en un partidàs després d'una pròrroga,

i els ha entrenat Obrado, Bixoi? Sí, sí, ens entrena l'entrenador amb més Euroligues nou de tots. Deia ahir Sekulic, juguem contra el millor

entrenador d'Europa i contra la millor plantilla i la més cara, afegeix el Macià. Per tant, prova d'esforç. Què pot sortir malament? Bé, de més verdes. Exacte, els banyàvem a poes la setmana passada. Quins havia de dir que aquest Barça coctelera faria set victòries seguides? Doncs per això mateix. Doncs escolta, si ho voleu seguir de manera íntegra a partir de les 8, tot gira amb el Macià, la Lloberas, el Fito, a partir d'un quart de nou, aquest gran partit europeu a la Sintonia Digital de Catalunya Ràdio. Gràcies, Ernest. Som-hi.

I encara en bàsquet, dos apunts. L'Uni Girona anunciarà a les pròximes hores, probablement avui mateix, la sortida d'Ainhoa López, la jugadora amb molt poc protagonisme a la rotació aquesta temporada, ha demanat una sortida, cosa que el club accepta. La jugadora estava complint la seva quarta temporada a l'equip gironí i n'era una de les capitans.

Mira, una que fuig de l'imperi de Roberto Iñiguez.

I els dos apunts que em quedaven d'envol. A la Lliga Sobel, el Barça rep el Sevilla a les 8 del vespre, a partir de la novena jornada, i a la Champions masculina de Waterpolo, avui tercera jornada, l'Atlètic Barceloneta juga contra el Lados Croac, a partir de dos quarts de nou del vespre.

Aquest és el mapa esportiu d'aquest divendres en què també pararem atenció a un partidàs que es jugarà demà a la ciutat de Barcelona. Bé, en concret es jugarà a l'RCD Estàdio, a Cornellà, al Prat, al derbi de la primera federació entre l'Europa i el Sant Andreu. En parlarem amb un dels capitans de l'Europa, amb el Marcel Esgró. I també és el dia, i això és habitual, en què tenim una pregunta per vosaltres.

Sí, ahir al Camp Nou finalment no es va arribar ni a mitja entrada, en van ser 26.000 espectadors, però molts d'ells van xiular Ona Batlle, que ara és jugadora de l'Arsenal, i fins l'estiu passat ho va ser del Barça durant dues temporades. I la pregunta és si enteneu que l'afició del Barça xiulés Ona Batlle. Enteneu que la Xules podeu votar a l'enquesta que ja tenim penjada tant a Twitter com a Instagram i explicar la vostra posició diré la vostra com sempre, ben atenta la senyora.

Per cert, ara veig que ha començat un partit amistós de selecció en sub-21 entre Espanya i el Japó i jugar Marc Bernal amb qui vam parlar aquesta setmana. Des d'ara i fins les 9. Sigueu benvinguts a una nova edició del Tot Costa, aquí a la Cintoria de Catalunya Ràdio.

Connecta amb nosaltres. Busca'ns a Instagram, Twitter i Facebook. Arroba Tot Costa. I deixa'ns la teva opinió o la teva queixa al WhatsApp de l'oient. 607 0709 28. 607 0709 28.

Avui amb la companyia d'un obsessionat, Bernat Soler. Hola, Bernat, bona tarda. Bona tarda, obsessionat. El tema de la batlla té.

Per cert, he dit dues temporades del Barça, en van ser tres. Sí, sí,

i avanço que estic absolutament en contra de xiular futbolistes de casa. Per molt que s'hagin anat altres equips de casa.

Molt bé, després ho debatrem, vaja, de casa, en aquest cas, o de fora.

Sí, però de casa, encara amb més motiu, ho trobo inacceptable. Una altra cosa pot ser un portuguès que se'n va del

Barça al Madrid i. Anava per fi, oi?

Sí, no serien exactament el mateix cas. Gemma Herrero, bona tarda. Hola, bona tarda. Tu no vas anar a xiular a una batlla. Jo no. Molt bé. No m'he de dar-ho per ahir. Cadascú té els seus vicis, efectivament. Senyor Ferran Correas, bona tarda. Bona tarda. Tot en ordre? Tot bé. Molt bé, doncs aquest és el Big Three d'aquest divendres i ja sabeu que els divendres hi ha tutoria.

La tutoria, pista número 1.

És una llegenda del seu club. Qui és.

Avui queda clar que busquem un jugador o jugadora que és una llegenda del seu club. Pot ser Messi. No. Del seu actual club, no? De l'Inter de Miami. Bé, també.

Jo he fet la mateixa reflexió que el Bernat, perquè tu penses quin és el club de Messi i penses el Barça.

És una llegenda del seu club. Però no del seu club. El que passa és que és veritat que els tres minuts de jugar amb l'Inter Miami.

Però si per exemple és un jugador retirat.

És a dir, quan Messi retire serà una llegenda del seu club.

És molt poc indicadora aquesta pista perquè hi ha futbolistes que encara estan en actiu i ja són llegendes, com per exemple Leo Messi. Per sort vostra, hi ha quatre tutopistes més i podrem aclarir molt més el paisatge. Ara arrenquem.

Ara que ens crosta tant trobar un forat per veure'ns. Ara que costa tant oblidar que ens hem fet mal. Ara que costa tant riure llort sense sentir que activa el cor. De dilluns a divendres, de 7 a 9 del vespre, tot costa. Obres i vas la porta i tot es fon. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

I on fas una abraçada que parla de la gàbia i les ganes d'estar bé.

Continua Rocio al costat esquerre, fa la central, la rematada, la trencata, la pilota queda morta, Mono amb el xet i el gol. El gol de l'Arsenal, el gol de Monum, la aturada de Catra, el refús queda pràcticament a l'àrea petita i apareix Monum per fer la rematada i el primer del partit Barça 0, Arsenal 11. I fa la passada a profunditat cap a Pina. Pina aguanta la primera. Continua Pina. La recolleixa a la frontal de l'àrea. Apareix Brooks. Brooks fa la passada cap a Graham. Graham fa el control. Retalla Graham amb l'esquerra i el gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no. Empata el partit de la Barça. Mitja hora pel final. Barça 1, Arsenal 1.

La veu del Ramon Salmurri ahir a la TDG explicant els dos gols d'aquest Barça-1-Arsenal-1 i la veu del Joan Dausà i la coral Parkinson's reversionant aquest tema de Joan Dausà per nosaltres i els de Dala amb motiu. Del disc de la Marató, que ja sabeu que vam estrenar tot just aquesta setmana i que aproximadament estarà als vostres quioscos amb motiu de la Marató de 3Cat, que aquest any versarà sobre les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. I a tomb d'això, deixeu-me dir a petició de l'Albert, un oient fidel del programa, que avui és el Dia Mundial de la Malaltia de Huntington, una malaltia neurodegenerativa i per tant des d'aquí una abraçada i molts ànims pels que la pateixen i pels que conviuen amb aquestes malalties terribles. I dit això Sònia, Barça 1, Arsenal 1 hem de recuperar veus postpartit. D'una actuació del Barça. Si mires només el marcador dius, aquestes ties, l'Arsenal, són la criptonita europea del Barça.

Sí, va ser una de les preguntes del postpartit, si s'havia repetit d'alguna manera el que havia passat a Lisboa. I jo et diria que, en general, sí que Patri diu que per moments li sembla que hi ha similituds, que li ha recordat aquell partit. Jo crec que ho recorda molt a l'última mitja hora. Precisament ara ho vèiem, que just quan el Barça empata, a partir d'aleshores, és quan més va recordar el partit a Lisboa, i aquí és el que sentirem. Per exemple, per Graia, pel que havia passat a la primera part, on el Barça va deixar passar moltes oportunitats, tot plegat queda en un accident.

Bueno, hemos chutado dentro de los tres palos muchas veces, hemos llegado muy bien a las ocasiones que tocaba, solo faltaba el gol. Hay días así y mientras es un día y el resto de partidos durante la temporada no pasa. Lo firmo.

Per Graham no tenia res a veure amb Lisboa, havien tingut oportunitats i crec que s'ajusta bastant al que va ser el partit fins aquell minut 60. Són declaracions a la companya Marvila de Televisió de Catalunya i ara sentirem Patri en zona mixta, que era un punt més crític, sobretot en aquella última mitja hora. Insistim que per Patri sí que hi havia hagut coses que li havien recordat

a Lisboa. Creo que nos ha faltado ahí un poco de gasolina para seguir atacando como lo estábamos haciendo. Nos ha faltado energía, hemos conseguido el 1-1 y estamos convencidas de que llegaría porque estamos teniendo las ocasiones y lo estamos haciendo bien, estamos consiguiendo superioridades, nos estamos moviendo bien el medio, pero por falta de un poco de gasolina nos ha faltado yo creo ahí un poco más.

Dues mirades d'un mateix partit o segurament dues mirades de dos moments diferents del partit. Una primera per en què el Barça hauria pogut rematar la victòria i una segona en què, com diu Patry, Guijarro va faltar gasolina. No en va, Pere Romeu només va poder fer dos canvis.

De fet, coincideix amb Patry, el seu entrenador, que també va dir després del partit que havien faltat cames en aquesta última mitja hora. Mireia Vera, bona tarda. Bona tarda, què tal?

La pregunta. Després en temen altres detalls, però això d'ahir no té res a veure amb Lisboa.

Jo crec que no, jo crec que al final són dos equips diferents, el Barça ja va superar, podem guanyar la temporada de següents la final, i crec que té més a veure amb un Arsenal amb més talent, amb un Arsenal que ja a Lisboa va demostrar una fase defensiva molt bona, però crec que ha sumat futbolistes per poder atacar molt millor, per poder ser més verticals, i crec que davant d'un Barça, que crec que ho resumíeu ara molt bé, tant amb les paraules de Patrick com amb les de. Amb les de Hansen un Barça que li va faltar efectivitat que li va faltar energia en molts moments i per mi també solucions a l'hora de poder superar aquest emparellament que hi havia al mig del camp vam veure molt poca a Patry i a Serra Jordi Sidney una mica més quan ja. L'Arsenal estava una mica més separat, però a partir d'aquí crec que li van faltar solucions, a Patry moltes vegades es lateralitza, es posa entre centrals, sortir d'aquest espai on hi havia tantes futbolistes de l'Arsenal. Per mi va ser un gran partit, m'ho vaig passar molt bé veient-lo i analitzant-lo, i crec que tant de bo el Barça tingués aquests rivals més sovint.

Quina explicació hi trobes tu a aquesta falta d'energia, falta de cames, poca benzina d'aquesta última mitja hora? Perquè el Barça en els primers 60 minuts no permet gaire transicions de l'Arsenal. Potser és la diferència de ritmes entre un equip i l'altre en la seva lliga domèstica?

Mira, per mi hi ha dues causes, la primera la que comentes, al Barça a la Lliga entre setmana o el cap de setmana no hi ha cap equip que t'exigeixi que facis totes les accions individuals bé, que guanyis tots els duels, això no passa perquè tinc la sensació que els guanyen amb massa facilitat. I per l'altra, crec que les lesions també estan afectant a l'equip. És a dir, a nivell ofensiu, ahir tenies a Rosalía, a Carla Julià, que també per fora et pot donar coses, però clar, tens a Kérolin, tens a Kika, tens a Vicky. Són tres futbolistes que ara mateix a la Lliga F i a la Champions estarien sumant minuts, no? I li restarien a les futbolistes que en porten més. I crec que aquest és un dels motius, no? A part de la poca competitivitat que tenen el cap de setmana, I que es van trobar un Arsenal que físicament, per exemple, Frieda Manum va perseguir a Patry durant tot el partit i semblava que si el partit durés 20 minuts més podia aguantar aquesta intensitat. I això a la Lliga F jo crec que encara no hi és, aquesta capacitat que el Barça va poder superar, que el Barça hi va poder fer un tomb. I ara pot competir contra els grans d'Europa, però al cap de setmana això no ho troba. I si li sumes tantes baixes en atac, crec que aquest és un dels fets que aporta que al final el Barça no arribi amb el ritme que li agradaria.

Classificatoriament és un empat assumible, tot just perds el liderat en solitari, però quedes empatat.

Estàs empatat amb el Lió, que ha de jugar amb l'Arsenal, si no m'equivoco, en breu. I tu has d'anar a Múnich, no? I tu has d'anar a Múnich a l'últim desplaçament.

Són terceres, si no m'equivoco.

Bé, jo crec que t'obliga a guanyar contra el Servet la pròxima jornada i a l'última, probablement, com a mínim, empatar amb el Bayern per quedar entre els quatre primers i per quedar entre les dues primeres, que és l'interessant, perquè et garanteixes jugar les tornades a casa en totes les fases. Probablement, no sé si valdria amb l'empat. S'hauria de veure, però jo crec que sí que és possible que et valgui l'empat.

Bé, en tot cas, el que és segur és que si el Barça guanya els partits que queda, com a mínim serà primera o segona, que és el que interessa. Mireia, et preocupa que Itana no acabi d'arrencar? Vaja, ho dedueixo del fet que no havia jugat el cap de setmana i ahir torna a ser suplent. És evident. Ara parlarem del cas Vicky López, que això va a part, però. Vaja, és estrany que O no, potser no és estrany, que li costi tant retrobar-se.

Jo tinc la sensació que Aitana, a part de tot el tema físic, també és una futbolista que ha estat molt temps jugant tot i crec que aquest canvi de passar de no jugar ara a tornar a arrencar crec que li està costant. Jo espero Aitana a partir del febrer. Crec que la lesió que ha tingut també mentalment li ha pogut afectar molt i crec que també és un aspecte. Que encara no l'acabem de veure fresca, no l'acabem de liderar aquest mig del camp, no l'acabem de veure trencar l'espai. Va tenir una acció molt bona al final del partit, aquesta capacitat va accelerar i va desfer-se de la lateral per poder centrar, que feia temps que no l'hi vèiem. Però jo crec que s'ha de tenir una mica més de paciència. Jo crec que també des del club li estan pautant molt la tornada i un dels fets és que ahir tampoc va ser titular i que ara no està en el seu millor moment. Jo espero una Aitana a partir del febrer que torni a estar al nivell que havia mostrat fins ara. Però tinc la sensació que aquestes molèsties, aquest no sentir-se gust, aquest no sentir-se bé, doncs fa que no l'estiguem veient encara en tota la seva màxima expressió. Quim, mentre estan aprofitant els.

Ai, disculpeu. Mentre estan disfrutant els minuts, és Sidney Sherton-Labe. Mireia, aquesta és la Sidney que volíem veure. No, ahir li va rebentar la cara a Misa com a moment més destacat del partit. Sí, és cert que va tenir molts chuts i això sí, li va faltar una mica de punteria, però per mi una de les millors, si no la millor.

No, jo en aquesta juraria que va tenir punteria.

Ah, després es va disculpar, a mi se va explicar que després del partit Sidney havia anat a disculpar-se, a interessar-se, perquè li va deixar marcat la pilota. Deia Mireia, per això, pel rendiment que li estem veient a Sidney, que probablement està en el seu millor moment des que va fitxar pel Barça.

Sí, és una futbolista que ja va impressionar en el moment que va aterrar el Barça. La veritat és que els primers partits vam dir, ostres, quin potencial té aquesta futbolista. I l'any passat va ser una mica irregular, va començar trepitjant molt fort, i va anar caient de protagonisme, i crec que això. Li va acabar que no tingués una temporada rodona. I aquest any, jo que la vaig sentir l'estiu, que va dir, ei, jo aquest any vull jugar als partits importants, vull ser una futbolista amb responsabilitat, vaig pensar, ostres, és molt jove per voler assumir tots aquests riscos, i a més a més, que ho digui amb aquesta seguretat. I porta 11 titularitats seguides, si no m'equivoco. Ahir va xutar 7 vegades a porteria, pot jugar de lateral dret, de lateral esquerra, d'interior dret, d'interior esquerra. És una futbolista que encara, Sònia, jo crec, o Xavi Espart per fer una mica més aquest símil però és una futbolista que crec que encara és a dir, ara està mostrant una molt bona versió jo crec que està en el seu millor moment des que ha arribat al Barça però crec que no ha tocat sostre jo crec que aquesta futbolista encara té per mostrar moltes més coses crec que a nivell golejador té un xut que si aprofita i aconsegueix donar-li més direcció crec que pot fer molts gols des d'aquí i ara mateix una de les futbolistes que està aprofitant millor les baixes de. De Kika, les baixes de Vicky, i jo crec que ara mateix molt complicat treure-li la titularitat. És a dir, van substituir abans a Bruks que Sidney, no? I van optar per posar Bruks, ai, perdó, a Sidney al lateral esquerre. A mi em sembla que és una futbolista espectacular i n'espero molt més perquè crec que té molt potencial.

Doncs la mirada gens inquieta i té sentit que sigui així de la Mireia Vera després d'aquest empat del Barça que el situa o la situa en segona posició empatades amb el Lió al capdavant de la fase lligada de la Champions. Mireia, gràcies. A vosaltres, una abraçada. Fils d'aquest partidàs europeu que van viure ahir al Camp Nou, ara entrem a la infermeria, però n'hi ha un que té a veure amb la rebuda que va tenir un ex del Barça com Monabat, ja abans en parlàvem.

Sí, abans en parlàvem, va jugar tres temporades al Barça, com deia el Bernat, és formada al plantel del Barça, se'n va anar perquè no tenia oportunitats per pujar al primer equip. Ella amb set jugadores en total. Sí, perquè era aquella, jo crec que marxa ella, laia Alexandri, mateix estiu. Berta. Bé, després altres jugadores que després no, però en el cas d'Ona i Laia Alexandre després han volgut tornar, però en aquell moment és l'època en què el Barça no donava tantes oportunitats a les joves i van decidir marxar. Fa tres anys acaba contracte amb el United i el Barça l'ha anat a buscar, ja l'havia intentat portar abans, però esperen la finalització del contracte, i fitxa pel Barça, un dels seus somnis era jugar al Camp Nou, un dels tres dels somnis, i que recordo que a més ho feia pública en el seu moment, és que amb el United no estava jugant Champions i li venia de gust jugar Champions, i tot això ho ha fet en aquests tres anys al Barça, li va acabar el contracte l'estiu passat, i va decidir fitxar per l'Arsenal. És cert que quan arriba a l'Arsenal, doncs les declaracions que fan habitualment els jugadors quan canvien d'equip. Estic aquí perquè és el lloc on jo hi volia ser, buscava una lliga competitiva, espero guanyar-ho tot amb l'Arsenal, té una idea de joc que quadra molt amb el meu estil de joc.

Hauria estat impactant que digués, soc on no vull ser, arribo aquí, no entenc molt bé per què.

Sí, és veritat que destaca que és una lliga molt més competitiva, la lliga anglesa, que no pas la lliga espanyola, que és del tot cert. Bé, això s'ha d'afegir al fet que el seu representant, quan estaven en negociacions amb el Barça, no la va ajudar en unes declaracions que no van ser gaire oportunes, on va dir una cosa així com "el Barça hauria de vendre's el Camp Nou si cal per renovar una batlla". Cal dir que l'oferta del Barça va ser molt bona, és a dir, que no crec que econòmicament el United li estigui oferint molt més del que li oferia el Barça, però hi havia altres motivacions i ambicions que anaven més enllà del tema econòmic. Que la van fer moure a Anglaterra, entre d'altres en parlàvem ahir a la TDG, una relació personal que manté amb una exjugadora del Barça, Lucy Brons, i que està jugant al Chelsea. Per tant, hi ha molts motius que porten a una batlla a deixar el Barça per marxar a l'Arsenal, però sí que és cert que crec que a l'imaginari de l'aficionat del Barça el que ha quedat és que marxa per Calés. Probablement per les declaracions del seu

representant segurament hi havia gent que ja ho pensava abans però realment la gent la va acabar d'exposar les declaracions de la gent és igual si és el de Navalla el de Rafinha o el d'Onésimo són per matar-lo però a partir d'aquí probablement ella

no va quedar gaire contenta tampoc amb les declaracions del seu agent en el seu dia perquè a més. No sé si pertenia ni pressionar al Barça, perquè insisteixo que el Barça li va fer la millor oferta possible dintre les condicions que té el Barça i potser, evidentment, la Lliga anglesa pot pagar una mica més, però no crec que fos el motiu determinant.

Segurament no va quedar molt contenta amb el seu agent i tampoc no va quedar especialment satisfeta, ho explicava així en declaracions a les portres per la rebuda que va tenir ahir al Camp Nou.

Els xiulets entren per aquí i surten per allà. En certa part ho entenc. O tenia el pensament de què podia passar. Estava feliç de tornar a casa. Quan estava al camp i veia les seves cares sí que se'm feia una mica raro.

Doncs entra per aquí i surt per allà, que també et dic que és una posició d'autodefensa absolutament legítima quan t'estan.

Clar, és que no va ser un xiulet a la seva entrada al camp, perquè ahir no va ser titular, perquè no sabien les molèsties, sinó que va ser sistemàtica

cada cop que tocava la pilota. Que li tenien un gran sector, tampoc podem saber un per un, però vaja, era majoritari, que li tenien agafada la matrícula. El Bernat ja s'ha pronunciat en contra dels xiulets

contra l'Ona Batlle. Sí, sí, però vull reafirmar. Jo sé que vaig en contra de la majoria de la gent perquè em sembla que la votació no va precisament cap al sentit de criticar o de. D'estar en contra d'aquests xiulets, sinó al contrari. Sí, perquè jo crec que és una jugadora que ara ha explicat perfectament la seva història, la Sònia Gelma, que ha tingut una trajectòria professional, sempre moguda per interessos professionals, com els que han de moure una futbolista, i sempre amb la idea de poder tornar al Barça, cosa que va aconseguir fa tres temporades, perquè ella quan va marxar va dir que no descartava tornar al Barça, i quan va poder tornar al Barça ho va fer descartant una altra oferta, també bona, del Manchester United. Superiora. Econòmicament. Superior econòmicament, i per tant va tornar al Barça perdent diners, podem dir-ho així, i ara, després de tres anys, per tots els factors que he dit, que a més a més són importants i pesen molt, per exemple els personals, decideix marxar a una jugadora al Barça des dels 11 anys, em sembla que estava.

Jo no defensaré els xiulers perquè jo tampoc hi estic d'acord, però és bastant probable que tot aquest context personal, etcètera, que té la Sònia i que teniu alguns, la majoria de la gent que va anar-hi al Camp Nou no el tingui.

Però més enllà del context personal, que és un dels factors. Jo, per exemple, no tinc ni idea de qui és la parella d'en Rabat. Però és que més enllà d'això, els factors que explica ella. Ella explica que li ve de gust competir cada setmana i a la Lliga Anglesa ja hi ha jugat. Jo estic d'acord amb ella.

Jo no sé, a la balança, no sé quins. Ella no té per què dir públicament si se'n va

a Londres perquè vol. Però, Bernat, és que és molt més fàcil que això. Hi ha molta gent que no comprèn que te'n vagis del Barça per decisió, per elecció pròpia.

I aleshores el que vull dir és que el que hem de fer és respectar a les persones i sobretot, i insisteixo perquè aquest és el meu viatge si voleu, la meva tendència una mica discriminatòria si hi ha gent que s'ha format a casa, que són culers de tota la vida i que fan una aventura o què passa, que quan vingui Alexia Putelles que és la llegenda del Barça, la xiularem també jo crec que no i Mariona Caldenté ahir no va jugar Bernat, tens un exemple més recent Marco Corella. Però Marco Correa ha fitxat pel Madrid. És diferent. Però és el que dius tu, també. També s'ha format el Barça. Sí, però no pots treure de l'equació el factor Real Madrid. Home, jo crec que qualsevol jugador, encara que estigui format al Barça, que vingui a jugar al Camp Nou amb la samarreta del Madrid, doncs això no s'entén. Ara, anar amb l'Arsenal, no sé, jo quan Cesc Fàbregas venia amb l'Arsenal, abans de tornar a venir el Barça, jo no sé si se'l xiulava. Jo crec que.

Ara m'està venint el dubte de si a Ferran Torres, que és una elecció econòmica i esportiva, si al Xilaran.

Jo també crec que influeix bastant. Jo crec que sí. Tu creus que sí? Jo crec que sí. Crec que influeix bastant

el que dius un cop marxes, perquè crec que als aficionats del Barça els molesta força aquest elogi continu que tenim cap a la Lliga anglesa, que és que jo crec que és una evidència, que és molt més competitiva que l'Espanyola a dia d'avui. Però crec que és un dels factors que.

No ho sé, jo simplement volia dir que a mi em sap greu i que estic molt en contra de xiular amb una persona, amb una professional que és d'aquí, que aquí ha jugat i que ha marxat pel que sigui i. I que no ha fet res dolent.

I dit això, jo estic d'acord amb tu, però sempre que sigui dins de termes esportius i d'educació, és a dir, jo l'insult no el defensaré, però si el públic decideix que l'ha de xiular, pel que sigui, també reivindico el dret a fer-ho, igual que passa amb els rivals.

Jo dic una teoria, perquè la pregunta que feia jo a la gent era si entenien els xulets a on vaig. I jo tinc la teoria que si la xulen és perquè ha dolgut. Perquè una jugadora. Per decisió pròpia. Perquè és una jugadora molt estimada, perquè és una jugadora jove, perquè és una jugadora amb molta projecció i perquè ha dolgut la seva marxa. Més enllà de si se'n va a l'Arsenal per diners o pel que vulgui. I aquesta sensació de sentir-se dolguts l'expressen d'aquesta manera. Dit això, no estic a favor dels xiulets. I no sé si era. Públic o no, jo sí que havia sentit que tenia aquesta relació personal i a vegades menys tenint la importància que té que tenen les relacions personals també per a jugadors i jugadores de futbol perquè no hi

estem acostumats perquè això en els vestidors

masculins no passa no, perquè normalment els jugadors masculins estan casats com a modelis però les jugadores de futbol que tenen nòvies que també són jugadores de futbol. Ho tenen molt complicat si no viuen a la mateixa ciutat per mantenir una relació, perquè no es veuen. Perquè en els calendaris que hi ha, tant en el femení també, és molt difícil, si no vius a la mateixa ciutat, mantenir una relació. Pots estar mesos sense veure't. Però clar, que una batlla no té per què donar explicacions sobre la seva vida. No, però que és important tenir el context que la gent té vida.

Correcte, però això entroncaria amb el que deia el Bernat, que com que no podem saber tots els motius que té una batlla per prendre aquesta decisió, doncs potser cal respectar la decisió. Jo és que, com que els miro com a professionals, ni com a formats del Barça, ni com a culers, ni no culers, són professionals. S'ha acabat un contracte i té tot el dret a marxar. I també el públic, si creu que no ho ha fet bé,

el que sigui, a mi se m'escapa. Fins i tot et diria que si l'ambició fos exclusivament econòmica, que jo crec que no és el cas, si fos exclusivament econòmica, també estaria en el seu dret. Perquè, a més, no estem parlant d'unes quantitats, perquè jo puc entendre que en el futbol masculí un jugador que està cobrant 10 milions d'euros per temporada se'n vagi a cobrar a un altre lloc per 12 i dius, home, si estàs aquí, que és casa teva, que aquí et tracten. Però aquí no estem parlant d'aquestes quantitats. I és possible que aquesta futbolista, amb el que està guanyant ara, doncs, a més, viurà bé. Probablement, no sé si el que li resta de vida, però tindrà un bon coixí. Però no estem parlant d'aquelles quantitats que dius, home, et vindrà ara dos milions d'euros. Home, doncs a una batlle. Segons quines quantitats, potser sí.

Ferran, tanques tu. En contra dels xulets, evidentment.

Jo crec que. Són per les declaracions que va fer el seu agent és a dir, va quedar com que volien que el Barça ja no era o no podia competir com podrà competir allà i jo crec que evidentment la gent no té tot el context i ara crec que és important per exemple el que ha fet la Sònia. Que és explicar realment que hi ha un assumpte personal.

Clar, però. Jo no sé, en la balança de la decisió,

no sé quan ha passat la relació personal. Perquè normalment no s'explica. Però és que no cal. Bé, depèn també de si elles ho expliquen o no ho expliquen. En aquest cas crec que és força pública. Això no només ha passat, tots ho sabem, no només passa amb una batlla.

No, però mira, ara que estem parlant de la relació personal, Mapi León s'ha mogut aquest estiu del Barça i la seva companya, la seva relació, està a Lió i ella ha anat a Londres. Sí, que no tothom. Exacte, i que fins i tot. Tampoc sabem si podien anar a Lió. O és possible que Hengen d'aquí un any o d'aquí dos vagi a Londres perquè a més casualment estan en el mateix grup les dues però el que vull dir és que jo no sé quin percentatge de la seva decisió influeix la seva relació personal però que és evident que en el moment en què tu valores doncs ho poses tot a la balança doncs aquí

a la taula estem en contra dels xiulets però em temo que vosaltres no hi esteu tant en contra.

Sònia Oleart, bona tarda. Molt bona tarda. Enteneu que l'afició del Barça et xiulés una batlla, sí o no? Doncs contundent.

79% diu que sí, només el 21% diu que no. El Damià va a la línia del Bernat Soler. Diu, no m'agrada que xiulin exjugadors, exjugadores de la casa. Crec que l'únic que s'ho va guanyar va ser Figo en el seu dia. I si algun altre va al Madrid, també ho accepto. Però en la resta de casos crec que és complexa d'equip petit. Però un comença i la gent s'apunta a xiular, com sempre. La Cris diu sí perquè l'Ona no va ser clara al final de temporada i després de molt escalfar l'orella, a la colorada va acabar marxant. El Joan Sastre diu una vegada fora del Barça va declarar que marxava a Anglaterra per guanyar títols. Això és desmereixer tot el que ha guanyat el Barça femení fins a dia d'avui, sent ella jugadora. El Carles diu, la mare dels ous són els diners, totes juguen per diners i és lícit. Només l'Aitana, Karol, Peyor podrien marxar per ofertes i Vicky no trigarà a volar. El Josep diu, amb la seva resposta es retrata ella sola, no volem gent desagraïda. El Macià diu, ho entenc, de la mateixa manera que crec que molts dels que van xiular haurien pres la mateixa decisió que ella si es trobessin en la seva situació. Fins i tot és possible que Ona hagués xiulat si s'ho hagués mirat com a aficionada. És difícil d'entendre que es pugui renunciar al Barça.

Si el públic hagués estat ona, hauria fet el mateix que ha fet ona, i ella, si hagués estat aficionada,

només hauria xiulat. M'agrada. És molt de Gaspart, no?

De manera la dimensió del president Gaspart. Bueno, perquè el Macià diu que és molt difícil entendre el que deies tu, Jordi, també, que la gent no acaba d'entendre que puguis renunciar a jugar al Barça.

Jo sí que ho entenc. No, no, no, l'exemple que tu posaves. Pel que jo conec del culer, al culer li costa molt entendre que del Barça te'n poden fer fora però no te'n vas tu.

Exacte. I la Cristina diu, i tant, ha sigut per l'entrevista a Anglaterra quan li van preguntar per què va fitxar per l'Arsenal i ella va contestar que volia fitxar per un equip guanyador com si el Barça no hagués guanyat res.

Jo crec que va dir que volia guanyar tot. Amb l'Arsenal, però sí, és qüestió de matisos. Diria, eh? I les declaracions que he llegit són aquestes. D'acord.

No, no puc. En fi, la nostra. Jo només vull recordar que el Camp Nou un dia va xiular un jugador japonès, Take Kubo, Jo estava allà i veient el partit, i l'estàvem narrant, i vaig haver de recordar que Take Kubo. Va anar al Madrid. Va anar al Madrid perquè

el Barça no va voler pagar al Cavalía. Bueno, al Cavalía no. A la gent que hi quedava lliure i la gent va dir que s'havia de pagar un milió d'euros, el Barça no va voler. Hem fet ferides des del meu punt de vista i el Madrid sí que va posar el milió d'euros i se'n va anar cap allà. Però va venir taquicua associada amb el Mallorca o amb la Real Societat. Al final tot és el mateix. I cada cop que tocava la pilota el pobre nano. La gent no

canviarà de feina per galès, oi? Estàs molt guerrilla amb aquest tema.

Vull guanyar títols i aquest és el lloc adequat per aconseguir-ho. Quan explicava el que l'havia mogut afixar per l'Arsenal.

Jo crec que ella posa en context les diferents opcions que tenia. Ella n'ha guanyat 12 amb el Barça. Sí, sí, per això. Jo crec que és una frase que. Això és un titular que m'hauríem de saber el context.

Jo crec que són declaracions al club, a l'Arsenal, i ella explica el per què tria l'Arsenal, i és el que us explicava abans de a qui és on s'assemblen en l'estil de joc més adequat. Jo crec que ella exclou de l'equació el Barça.

És que pot dir jo, he estat guanyant títols i vull continuar guanyant títols, per tant ho faig gelar-se, no?

Molt bé. Gran Ona Batlle. Fan d'Ona Batlle. Entre aquest titular i el de la gent segurament explicaríem aquest gairebé 80% de partidaris de xular Ona Batlle. Fins ara, tutora. Fins ara. Una altra damnificada, en aquest cas encara és de les nostres, és Vicky López. Ja explicàveu fa. Uns 10 dies dues setmanes això el FemFootball que havia recaigut i avui el Barça ha fet un comunicat mèdic jo diria que surrealista per explicar que ha tornat a recaure exacte,

és una segona recaiguda però el Barça s'ha preocupat especialment de no posar la paraula recaiguda en el comunicat que com dèiem abans està ple d'eufemismes per evitar parlar de recaiguda que ja sabeu que és una paraula que molesta especialment els metges és tabú, sí, sí. Comença el comunicat parlant d'una evolució fluctuant i no del tot satisfactòria de la lesió muscular del recte anterior de Vicky López, que ha motivat la realització de noves proves mèdiques i que aquestes han determinat que presenta una reagudització de la lesió. Motiu pel qual els serveis mèdics del club han establert un període de recuperació d'entre 6 i 8 setmanes per tal de garantir-ne la plena recuperació. Si poses reagudització a Google i preguntes per sinònims, un d'ells és recaiguda. Però vaja, és que no ho diem per això, vull dir, és que nosaltres sabem positivament que és una recaiguda.

D'acord, això és l'important. L'altra, l'utilització, insisteixo, del terme evolució fluctuant, que és història de la comunicació, i el més important de tot i el més. Que pienses copiar. I el més. Home, jo crec que no hi haurà un programa on no parli d'evolucions fluctuants i el més fotut, en realitat, és que ens n'anem, efectivament, a gairebé dos mesos més de baix.

Ens n'anem a finals de desembre, sense que Vicky hagi pogut tornar. És cert que ara s'ha ancorat en salut, per donar calma també, imagino, a la jugadora, i el període que ha marcat el Barça és generós, respecte al que podria arribar a passar. Però, en tot cas, Vicky es va lesionar el 23 de setembre, havien de ser dues setmanes, i insisteixo, ens n'anem cap a finals de desembre. Amb aquesta lesió s'entenen les paraules a la prèvia de Pere Romeu, quan li vam preguntar per les lesions, i va dir que estaven treballant per millorar-les, per millorar, diríem, en general, tot el procediment, perquè recordem que Kika ha tingut tres lesions musculars en tres mesos, I que Carolina Rafa Norré també va patir una lesió muscular, en aquest cas no podem parlar de recaigudes, una primera lesió. Hi ha certa preocupació en general al Barça femení respecte al que està passant amb les lesions i estan mirant de millorar el departament. O fins i tot la relació, diríem, entre el que està passant

i les lesions. Doncs esperem que millori en el departament i sobretot esperem que Vicky López es recuperi tan aviat com sigui possible i ja que hi som, també faríem una crida a dir les coses pel seu nom. És igual si es diu Rafinha o Vicky López, al final, les coses explicades amb naturalitat i sense evolucions fluctuants s'entenen bastant millor. Amb Rafinha va haver problemes, eh, per això? No, què em dius ara? No, no. No, no m'ho crec. Va, farem una pausa i compte que vam entrepar de totopistes.

A la seva família també hi ha altres membres que s'han dedicat professionalment al futbol. Qui és?

Família de futbolers i una llegenda del seu club. Uns instants per la reflexió. Ara venim.

Per tu, que vols qualitat. I també per tu. I a sobre, a un preu ajustat. A Capravo tens un carretó del mercat, fresc i variat, de productes d'Eroski per menys de 70 euros. Vols estar al dia amb mi? Capravo. El millor de ser un pro

és que no hi ha dos dies iguals. Diversos clients, projectes I el pitjor de ser un pro és que no hi ha dos dies iguals. Diverses rutes, necessitats. Quan tot depèn de l'inesperat, has de tenir un vehicle que t'ho posi fàcil. Ara, els dies Pau Joc Professional, condicions especials en tota la gamba només fins al 15 de novembre. L'inesperat fet fàcil.

Ja t'ho he dit, el maleter no hi cap. Però si hem pujat l'arbre de Nadal a la vaca. Hi ha de caber. Doncs no hi cap. Esclar, és que són 90 premis de 600.000 euros. Que no. Que no tanca. Amb tanta il·lusió, el maleté no tanca.

Aquest 1 de gener, cupó extra de Nadal de l'ONCE. Amb 90 premis de 600.000 euros. Una extra d'il·lusió més gran que mai. Queda't aquí i després et vinc a buscar. ONCE. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat. Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic, hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau. Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori.

Arriben els Renew Days, l'ocasió de passar-te els vehicles d'ocasió. Només fins al 30 de novembre gaudeix d'avantatges exclusius en la compra del teu vehicle. I ara, emporta't un any d'assegurança de regals si el finances amb RSI Bank. Renew, vehicles recondicionats disponibles a la xarxa Renulidacia. Condicions a es.renew.auto T'esperem als nostres

concessionaris de Catalunya. I si el teu futur comença a la Salle Campus Barcelona? Vine a l'Open Day dissabte 14 de novembre. Descobreix els nostres graus en Business, Arquitectura, Enginyeries, Matemàtiques, Intel·ligència Artificial, Filosofia, Arts Digitals i Animació. Inscriu-t'hi a salleurl.edu. La Salle. Universitat Ramon Llull.

A l'aixequia comunista, els fills d'un partisà reben una carta. Estimats fills, crec que defensar la nostra llibertat i la del nostre país és el deure de cadascú de nosaltres. Però perseguits hauran de fugir a Occident. Diuen que els yanquis donaran asil a tots els refugiats de països comunistes. Els cosiran atrets a la frontera. No els hi permetrem. Fugida cap a Berlín és la gran pel·lícula. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. El Citroën C3. Aircross. Hi ha alguna diferència? El Citroën C3 Aircross és un subcompacte amb fins a 7 places i suspensió exclusiva Citroën. O sigui que el Citroën C3 per ciutadí i l'Aircross per a nou vulguis. Aprofita els Citroën Days amb fins a 8.000 euros d'estalvi en tota la gamma. Només aquest mes. Finançant amb Estelantis Finance a Citroën Puners. El futbol català no s'acaba quan s'apaguen els grans focus després del partit. Gols, clubs, derbis, equips en forma, històries conegudes, històries per descobrir. El futbol territorial i el futbol base català a Catalunya Ràdio. Descobreix el futbol que tens més a prop. Cada dilluns a l'app i al web de Catalunya Ràdio, Futbol Català amb Marc Marbà.

I també disponible a la plataforma 3Cat. Amb el suport del Departament d'Esports de la Generalitat de Catalunya.

El crim que us explicarem va passar al barri de Cap Pont de Lleida el 2006, fa quasi 20 anys. El cas ha estat arxivat durant més d'una dècada i s'ha reobert fa pocs mesos. El crim de Cap Pont de Lleida.

Quan el vehicle està a punt de trepitjar l'asfalt després de pujar la rampa, el pistoler apunta el vidre del darrere i dispara tres trets.

La persona que l'estava esperant sabia que passaria per allà en aquella hora. Per darrere l'espera i pam, pam, pam.

Ja veureu que fer justícia pot arribar a ser molt complicat. Crims. El crim de cap bona lleida. Intentarem posar llum a la foscor. A l'epiweb de Catalunya Ràdio. Comencem.

També disponible a la plataforma 3Cat.

Durant gairebé 30 anys, un polígon de Sabadell va ser un dels epicentres de la festa a Catalunya. Discoteques, música, màquina, house, indie, i milers de joves cada cap de setmana. Va ser un boom, un boom, un boom, un boom, molestia. I cabia a tothom. Hi havia més discoteques que a Ibiza, a tota l'illa.

Se'ns va anar de les mans, perquè es va posar com un ou allò de gent.

Dos, tres, si no me ves, zona hermètica del revés. Carola Soler reconstrueix una moguda catalana que sembla oblidada. M'he obsessionat.

En què va ser la zona hermètica?

Ha guanyat lligues amb dos clubs de la mateixa ciutat. Qui és?

Lligues amb dos clubs de la mateixa ciutat. Com li agrada la tutoració dels clubs de la mateixa ciutat i els clubs mítics de. La setmana passada vam compartir el Birmingham en un club mític. La seva família i altres membres que s'han dedicat al futbol i és una llegenda del seu club. Ferran Correas ja ha enviat. Acabo d'enviar jo també. Tots enviats. M'he tret un pes de sol. Ara toca esperar. Jo ja m'espero. Tot esperant Joan Fito.

Joan Fito, bona tarda. Què tal, bona tarda. El Joan ve a parlar-nos de dues de les principals pàtoms del Barça ara mateix, que estan amb les seves seleccions. La primera, Rafinha, que ja va marxar d'aquí dient-nos que gestionaria els minuts amb el Brasil, i no ha estat una bona idea pel que sembla.

No, no, perquè ha rebut moltíssimes crítiques aquests dies Rafinha al Brasil per aquestes declaracions el dia de la seva renovació on va dir que parlaria amb Ancelotti per jugar potser menys minuts i no tornar lesionat. Avui en roda de premsa Rafinha ha hagut de justificar, ha explicat que fins i tot s'ha sotmès a una operació sense importància durant un tram important pel Barça fa unes setmanes per no perdre els minuts amb el Brasil.

He hagut d'avançar a una cirurgia per poder ser aquí, novament amb la selecció. He tingut un petit problema a l'orella, però no és res especial, ni greu. Però vaig voler fer-me abans la cirurgia per poder ser aquí.

Clar, avui Rafinha el que ha fet ha estat justificar el seu compromís amb el Brasil fins al punt de, pràcticament, amb llàgrimes als ulls, explicar que ell l'únic que vol és no lesionar-se i que el seu compromís amb la canarinha és absolut i total per tirar enrere aquestes crítiques que ha rebut els últims dies al Brasil.

Té mala peça el taler Rafinha perquè aquí. Gairebé li exigim que es dosifiqui, per no dir que no vagi als partits de costellada amb el Brasil, perquè a més té el mal costum de tornar lesionat, i al Brasil no li toleren que digui que encara que sigui un partit contra Singapur, ha quedat amb l'entrenador que es dosificarà. I clar, no té una sortida bona si és que vol quedar bé amb tothom,

que és el que vol naturalment. Sí, sí, tinc la sensació que és com una mena de dia de la marmota, el que es rafinha. Clar, però avui és un capítol més que és justificar-se en un lloc d'una cosa que has dit en l'altra. Avui es posa molt de manifest una cosa que a vegades aquí hem intentat explicar i que potser per la distància geogràfica, però també de sentiment i de desconeixement, que és la importància que té l'equip del Brasil. És a dir, la selecció del Brasil, per als brasilers, és el més important del món. Fins i tot per sobre del Barça. És que em sap greu, però és així. Per a un brasiler no hi ha cap dubte. Aleshores, Rafinha, que jo crec que al Barça li deu molt i que és conscient que el Barça és l'equip que la catapulta cap a la posició on està ara, que és la de, possiblement, millor jugador del món o dels millors jugadors del món, tot i que l'última pilotadora no l'hagi reconegut, doncs es veu obligat a fer aquests equilibris, però sense perdre de vista que realment allò que en el fons del seu ésser ja és la voluntat de finalment poder triomfar en Brasil. Jo crec que ell va posar sentit comú l'altre dia quan renova, que és quan diu.

Sentit comú mirat des de l'òptica del Barça, mirat des del Brasil és evident que no.

Bueno, jo crec que sentit comú, mirant des de l'òptica del Brasil no, però jo crec que de la resta de la humanitat és sentit comú dir, dosificarem els minuts perquè jugar dos partits amistosos. Evidentment, si fossin dos partits de classificació pel Mundial no ho hagués dit, però són dos partits amistosos contra Japó i Singapur. Fa sentit comú.

Però això et sembla de sentit comú a tu. A un aficionat del Brasil no li sembla de sentit comú, perquè, com diu el Bernat, allò és el més gran que es pot fer al món. Sí, sí, però. Això, jo crec que hi ha un punt que ho hem d'intentar entendre, tot i que, quan torna Rafinha lesionat, diu, però com collons s'ha lesionat a la Índia o a. Sí, no. No només passa en Brasil,

passa en Argentina, també. També, també. Tres quarts del mateix. Ell posa sentit comú i evidentment allà han anat a buscar-lo i evidentment avui a mi m'ha donat la sensació una mica de és que estic fart. Estic fart perquè m'apreten allà i m'apreten allà.

Estic fart i no hi ha una solució bona per contentar tothom.

Gemma, com ho veus? Jo tinc la sensació també que en Brasil estan una mica bojos, és a dir, sé que és molt important la selecció i que sí, que està a sobre dels clubs, però això ja ho sabíem, però en aquest cas. Pel que me conta una amiga que viu a Brasil també, és que els mitjans de comunicació donen veu, com ho dic, sense faltar. Se xeringuitiza tot una mica. És a dir, és a veure qui és el més patriota de los patriotas. Ja sabem que és important Brasil i que és important la selecció. Però ara ja és a veure qui és el més patriota de tots. I com es donen veu a aquesta sèrie de personatges, al final, com passa en Brasil i com passa aquí també, surt un jugador a sala de premsa i li pregunten què et semblen les crítiques, però que no són les crítiques de tot un país sencer. O sigui, Brasil té milions d'habitants i milions de seguidors de futbol i les crítiques no són tan generals perquè crec que qualsevol persona en una mica de sentit comú és a dir, són dos partits amistós i Rafinha no ha dit res de l'altre món però com surten aquestes veus de com s'atreveix a dir això perquè la selecció ha de sentir-la. Arriba el jugador a la sala de premsa, se le pregunta, i clar, el pobre Rafinha té la sensació que està tothom en contra seva i no crec que sigui cas.

Ràpid, però això passa aquí. O sigui, un drama terrible. Perquè portem tota la setmana parlant que la Minya Mal té un tracte a favor de Luis de la Fuente. Assistència de gol. Un drama artificial. I avui Sancet sembla.

Sí, perquè ha dit que li agrada jugar amb la selecció basca.

Bé, ha dit que li agradaria jugar al Mundial, havent estat prèviament internacional amb Espanya. És un debat que ja se'l faran a Madrid, si volen. Em sembla que Sánchez no diu cap. Mira, és que con la de la Mina ha passat igual. És que l'Amin ja el tenim, ara sí, amb la selecció espanyola.

Sí, de fet, s'està entrenant a aquesta hora, ha arribat aquesta tarda a la concentració a les Rozas, a aquesta hora s'entrena la selecció espanyola, ja amb l'Amin, ha sortit amb la resta dels seus companys, i tot plegat, ho comentàveu ara, doncs ve precedit de la polèmica perquè Luis de la Fuente li va donar festa per jugar en la victòria allà 0-2 contra l'ARPA. Deixa de descansar, no siguis així, li va donar festa. Una festa fins divendres que avui s'ha incorporat i estava empipat el seleccionador espanyol a la prèvia d'aquest República Txeca-Espanya amb tota la polèmica relacionada amb la MINT.

Hablar desde el desconocimiento en la vida es lo más triste y lamentable. La mente tenía un proceso, se hizo daño en el último partido, tenía unas molestias en una rodilla. Fue a hacer el tratamiento habitual, una resonancia de Barcelona y vieron que tenía una inflamación y líquido en la rodilla. Eso invitaba a que había que darle descanso y yo decidí que para evitar este viaje preferí que se quedara en su casa y que el viernes, si está bien en disposición el jueves, incorporarse el viernes.

Estava enfadat, don Lluís. S'ha incorporat avui, diumenge, a tres quarts de nou, al Metropolitano, Espanya, Anglaterra. Ahir van jugar a Cobercí. Cobercí, 90 minuts, Fermín, 82, Pedri va jugar a l'últim quart.

Excel·lent, excel·lent gestió de Pedri, segur que a ell no li sembla, perquè ha perdut la titularitat en la selecció espanyola. Però nosaltres estem encantats de veure que busquen minuts de qualitat de Pedri, que no li fan jugar partits sencers, i menys encara a Txekia. Doncs diumenge, tres quarts de nou, al Metropolitano, aquest Espanya-Anglaterra. Espanya en té prou amb un punt per garantir el primer lloc de grup. Gran partit, eh?

Sí. Amb Harry Kane. I a més a més, a Espanya, s'ha de dir, està jugant molt bé.

És un duel de la mina contra A la mina, aquests duels l'encanten. Contra Mbappé, contra tots els rivals aquests de premis individuals. Joan, que vagi bé la transferida. Gràcies.

29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral.

Tenim un repte com una casa. I al davant tenim poders molt grans. Però quan ens ajuntem. Podem ser gegants. Som els del dret a l'habitatge. Els que volem sous i pensions dignes.

Això és el Front Ampli. Això som els comuns.

La força que ens ha fet avançar. I la força per guanyar el que ens falta. Vota Comuns Front Ampli. Un vot com una casa. Habitatge impossible.

Preus que no paren de pujar. Trens que no arriben. Defensa't. Enfront dels que amenacen drets, llibertats i la nostra llengua, defensem Catalunya. Fem que el futur torni a ser nostre. Per nosaltres no quedarà. Ara et toca a tu. Pel país. Per la gent. Pel futur. El 29 de novembre. Defensa't. Vota Esquerra Republicana.

Nosaltres no juguem a aquest joc. Els diners dels catalans a Catalunya. Prou d'ofegar les famílies i la classe mitjana. Qui paga impostos de primera mereix trens i serveis de primera. Et posem a tu al centre, a la llengua, a la nació. Junts posem Catalunya al centre.

Soy Roberto Vaquero y este 29 de noviembre me presento por el Frente Obrero. Si quieres que tu voto sea realmente útil, no votes a los de siempre esperando un resultado diferente. Este 29 de noviembre, vota Frente Obrero. Defendamos España.

¿Y si un joven puede comprarse una casa?

¿Y si quien gobierna es honesto y gestiona bien? ¿Y si las cosas simplemente funcionan? No es imposible. Es el país que mereces. Y estás a la distancia de un voto. El cambio necesario. Vota Feijo. Partido Popular.

No deixarem que ens toquin les pensions ni que retallin el salari mínim. Defensem la nostra sanitat pública i el dret a un habitatge digne. Lluitem contra el canvi climàtic i cridem, no a la guerra, l'hora de la gent valenta. Aquesta és la nostra força, la força de la gent. Vota PSC.