
Tot costa, de 19 a 20 h - 16/11/2026
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Tot costa. És evident que la Nations League fa que els futbolistes es desgastin encara més que quan jugaven amistosos, però a canvi ens regala partits com l'Espanya-Anglaterra d'ahir i sobretot ens permet assegurar mitja hora colossal de la minya mala en un cap de setmana en què no l'haurien vist. Agafeu-vos-ho així.
Tot costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.
La set d'aquest dilluns 16 de novembre de 2026, l'endemà o al final d'un cap de setmana, sense futbol a la primera divisió masculina, però amb Nations League a dojo. Sònia Germà, bona tarda. Hola, bona tarda. Què ens expliques?
Doncs que Pau Covarsí torna de la concentració espanyola amb una sobrecàrrega muscular al maluc, és dubte per diumenge. A la Nations, més enllà de l'aqueta Anglaterra, dos Espanya-3 d'ahir, que ha deixat els espanyols com a segons. Avui hi ha un Alemanya-Països Baixos, que podreu seguir per la Uno, a partir de tres quarts de nou del vespre. No hi serà Frenkie de Jong, que també ha tornat abans d'hora per una petita lesió, però sembla lleu, i hauria de poder jugar contra el Villarreal.
Comptar que amb Xavi ha tornat la taronja mecànica. 7-0 el divendres. Sí, divendres contra Grècia. Ah, sí? Sí, sí. Mira, vaig pensant en la Casatalens.
És veritat que era la selecció de moda,
però no té unido divendres. Sí, no, de moda està, no pels motius que ella creu, però realment es van endur una magnífica tova i nosaltres que ens n'alegrem per Xavi Rennes. I, mentrestant,
Rafinha segueix concentrada en el Brasil, tot i que no podrà jugar demà contra Singapur, perquè el van expulsar el primer amistós, Ancelotti ha assegurat avui que ha estat decisió del mateix Rafinha quedar-s'hi.
Ara de seguida amb el Ramon Salmurri repassarem com està la infermeria del Barça després d'aquests dos nous casos per sort lleus de virus FIFA i també ens preguntarem i escoltarem en Xeloti parlant d'aquesta permanència de Rafinha amb la seva selecció.
A l'Espanyol, Roger Hinojo ha rebut avui el reconeixement del seu club per la seva trajectòria fins ara al primer equip. Hinojo va arribar al club als 9 anys i l'any passat va renovar amb l'Espanyol fins al 2030. Encara en futbol no hi ha hagut lliga masculina, però sí femenina, amb algunes sorpreses. El Barça va salvar l'empat a Corunya davant el Deportivo a l'última jugada del partit, amb un gol de Van Asten que situava l'empat al minut 102. Ja ha acabat el partit.
De fet, va acabar 20 segons després. Per si us pregunteu si continuaven jugant un dia després, no, l'arbitre va considerar que ja hi havia prou afegit.
Són els problemes d'aquest nyap que es diu videosuport. Estan contents a Deport. El cas és que amb aquest empat manté els quatre d'avantatge respecte al Madrid, perquè les blanques també havien cedit un empat, en el seu cas, un empat d'alegria doble pels catalans, perquè va ser davant el Badalona, que va sumar un meritori punt a Valdebebas, tot i que segueixen penúltimes. L'Espanyol va perdre a casa amb el Tenerife i no va poder sumar el quart partit sense perdre. Ara és setè. Amb bàsquet el Barça continua la seva bona ratxa i amb la victòria davant l'Obradoiro a la CB ens suma ja 9 de consecutives. Demà rebrà el París.
Igual a Sècolic, la millor ratxa de Xavi Pasqual la temporada passada. Amb el mèrit afegit, que ha canviat tota la plantilla sencera, com bé sabeu. Amb el Macià analitzarem aquest cap de setmana ACB, amb victòria del Manresa sobre el Lleida, amb la victòria del Joventut també, que falta li feia a la Lliga ACB, i ens centrarem també en el cas de Zach Perrent, el jugador de l'Ilerna Lleida, que pel que m'explica el Fito, i després li preguntarem el Macià farà cap a Bascònia per evitar pagament de la clàusula de rescissió.
En embol, una renovació. El Granollers ha ampliat el contracte del porteu Pau Paniti fins al 2029. El mataroní de 22 anys va arribar al Club Blanc 2017 en etapa infantil, ha passat per les diferents categories del plantell. Acabem amb Teris perquè tenim en marxa a Turí les finals del circuit ATP. Marcel Granollers fent parella a Moracio Ceballos ha debutat en victòria als dobles masculins. Contra els italians Babassori i Bolelli en dos sets per un doble 6-4 i el torneig individual Alcaraz ha superat Tiafou per un doble 6-2. Medvedev s'enfronta a Koboli aquest vespre.
Aquest és el mapa esportiu d'aquest dilluns. Anca ens visitarà Alberto, avui a Tartuliar Premium, com passa els dilluns de. D'aturada i en què hem quedat amb Antonio Hidalgo, l'únic entrenador català ara mateix a la Primera Divisió, com sabeu, a la banqueta del Deportivo de la Coruña. Amb ell comentarem com ha estat aquest bon inici de Lliga de l'equip gallec. I també és el dia, i això passa cada dia, en què tenim una pregunta per vosaltres.
Enteneu que Rafinha s'hagi quedat en amistós del Brasil tot i estar sancionat? Recordem que el van expulsar, podria haver tornat cap a Barcelona. Avui, demà, ja estaria entrenant amb els companys. Tornarà, finalment, segurament, el primer entrenament que podrà fer abans d'aquest partit del Vilar-Real serà dijous. Us preguntem si enteneu la seva decisió amb dues possibles respostes. Sí, té molta pressió allà. O bé no, la prioritat hauria de ser el club. Podeu votar l'enquesta que tenim penjada o publicada tant a Twitter com a Instagram i dir-li la vostra a qualsevol de les nostres xarxes socials, com sempre a la Sónia Oleart, ben pendent.
Ja sé que ara mateix esteu pensant i a mi què? Si té molta pressió allà, perquè intueixo que la majoria de la nostra audiència. Majoritàriament pensen just això. Però crec que és una pregunta com a mínim quan l'hem formulada a la reunió d'avui del Tot Costa, que jo crec que demana un punt, un punt, no molt més, un punt d'empatia amb el futbolista. Però després escoltarem les vostres opinions i evidentment en parlarem aquí a la taula del Tot Costa. Des d'ara i fins les 9. Sigueu benvinguts a una nova edició del Tot Costa, aquí a la Sintonia de Catalunya Ràdio.
Conecta amb nosaltres. Busca'ns a Instagram, Twitter i Facebook. Arroba Tot Costa. I deixa'ns la teva opinió o la teva queixa al WhatsApp de l'oient. 607 0709 28. 607 0709 28.
Avui amb la companyia, com passa sovint, els dilluns del Big Three d'inici de setmana, amb el Daniel de Senebra. Dani, bona tarda. Bona tarda a tots. Molt bé. Sí? Molt bé?
Sí. Ara tampoc vaig fent tombarelles pel carrer, però no em queixo.
Molt bé. Senyora Anaís de Martí, bona tarda. Bona tarda. També bé? Molt bé. Sí? Sí, sí. Us prova en aquests caps
de setmana sense fatiga. Sí, la veritat és que sí. Si enganxes allà tres dies de descans.
Ah, a mi te l'a ella, ja. Ha estat bé. Per això fa cara de salut. Molt bé. I també el nostre cap de continguts ell no fa mai. No descansa mai, és com Batman. El Marcos de López, Marcos, bona tarda. No me l'esperava. És com Batman, eh, Marcos López? No soc gaire de l'univers. Ahir vaig veure The Batman. Ah, la de Robert Pattinson, que avui és notícia. Ah, sí?
Perquè l'han triat com el nou James Bond. Serà James Bond i Batman a la vegada. En sèrio? Sí, sí.
Ara em parlava en el que no sortia d'aquí.
Absoluta davallada, eh? El d'abans era Daniel Craig? Sí, sí. No, no, Daniel Craig. Home, doncs, amb tot el carinyo, passada Daniel Craig, el Goddard Pattinson. Què vols dir? Jo crec que ho pots fer bé, eh?
Sort que és, amb tot el carinyo, eh? No, em va agradar molt. N'havíem parlat, recordes que et vam explicar que crec que es diu Jack Laudan, el protagonista d'Slow Horses. Sí. Vam parlar que era una de les alternatives. Era la meva preferida, de fet. Qui és Slow Horses? És una sèrie d'Apple molt bona, molt recomanable sí, és molt xula no ens donaran un programa de 6 dies no, aquest tampoc el de música 6 temporades costa i crec que, mira, avui llegia que potser havien renovat fins a la novena temporada 6 temporades, l'has tirat una mica, no? Bé, les sèries d'espies poden durar 15 temporades si vols, no?
molt bé, doncs ja hem cobert la plana cultural perquè Marcos López és Batman no, és que ahir estava veient The Batman i clar, aquell home té una activitat infernal no para mai de treballar per protegir Gotham i vaig pensar en el Marcos que no para de treballar mai per protegir el tot costa amb els minuts de l'inici m'agrada perquè jo seria
el Joker en aquesta analogia tu series el pingüí. El pingüí el vam tenir de tertulià uns anys.
Te'n recordes o no? Recordo. Encara va llogar el pingüí. Sí, sí, no, és difícil acabar. En segons quins. Sortim del jardinet.
De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre, Tot Costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.
Avui que ve tothom, avui és quan hi hem d'anar.
Ai, Dolors, tema mític de Manel, reversionat, revisitat, que es diu ara per Roger Mas, un dels genis de la nostra música. Això seria techno? No. No. No estic més sol. No, la base és una mica electrònica. Electropop. Electropop. No, no, escolta, quan anem a.
Mira que pensava, amb una versió de Manel no es pot ficar en un jardinet perquè és molt coneguda aquesta cançó, però no.
No estic pensant de la cançó de Manel,
estic parlant del que ha fet el Roger Mas. Deixa escoltar-la.
És molt maca. És molt maca.
Aquest Idolos House reversionat pel Roger Mas és un dels discos de la Marató que, com sabeu, podreu adquirir als vostres kioscos amb la vostra capçalera de referència el diumenge 29. Se m'acut que, de camí a votar, doncs, vas al kiosc i compres el disc de la Marató, que aquest any, com sabeu, tracta de les malalties neurodegeneratives.
Un, dos, tres, xa, xa, xa. Un, dos, tres, xa, xa, xa.
Ramon Salmurri, bona tarda. Hola, bona tarda. El Salmo és vingut a tranquil·litzar-nos sobre l'estat de. Què passa?
No, és que ara em sap greu interrompre perquè he pensat. Puc esperar, però és tecnoitalià. M'apunta Laura Marín, que l'ha produït en Miki Puig, i és tecnoitalià.
Home, si l'ha produït en Miki Puig, tots drets. Ja està, ara ja resol. Tecnoitalià. Per tant, és tecno. Com? Per tant, és tecno. Sí, mira. Però el Roger Mas és de Solsona. Per què no és tecno-solsoni?
Perquè el Roger Mas no fa que el tecno. El Roger Mas canta, saps? Perquè l'estil és d'un lloc i l'artista és d'un altre lloc, no?
És com si tu ara cantes rock, doncs.
No serà rock italià, serà rock, no? No sabia que els tecnos tinguessin. Si jo obro un restaurant.
Si jo obro un restaurant de pasta, serà un restaurant de cuina italiana, no? Encara que l'obri jo? No sé, eh?
Tu i la pasta no sou gaire amics. Només cal recordar on ens vas portar a Nàpols. A la millor pizzeria que has menjat en ta vida. Això mateix. El Salmú ens ha d'explicar que Covarsí i De Jong, retirats respectivament de l'Holanda, Grècia i de l'Espanya, Anglaterra, no tenen gran cosa. En el cas de Frenk i De Jong no té res.
No, en el cas de. Sí, sí, en el. El cas de Frenkie de Jong, 1, 2, 3, xa, xa, xa, i estarà disponible per jugar contra el Villarreal. Avui el Barça ha revisat l'estat físic de Frenkie de Jong després del contacte directe que hi va haver entre els serveis mèdics de la Federació Norlandesa i també entre Xavi Hernández i els serveis mèdics del Barça. Van donar per bo el primer diagnòstic, avui l'han revisat i han confirmat que hi ha un estirament al múscul obturador. Això és una mica la zona de l'angonal, perquè ens entenguin els nostres oients, però és només un estirament i estarà disponible per jugar el partit contra el Villarreal de diumenge a l'estadi. Per tant, Frenkie de Jong, xec i disponible.
S'ha de dir que Xavi ja havia dit a la roda de premsa d'ahir, previ a l'Alemanya Holanda d'avui, ja va dir que De Jong no tenia res. El seu vincle, no cal dir-ho, amb el doctor Pruna, el cap dels serveis médics del Barça, era molt directe i que estava tothom tranquil i que no patissin. Que no sempre passa així, a vegades arriba un jugador que et diu, no, no, si no té res, i després es tira dues setmanes sense jugar, però en el cas de Xavi es veu que el diagnòstic holandès era correcte, tal com ha confirmat avui el Barça.
Sí, s'ha de dir que en aquest cas, realment en Frenkie de Jong, que saps que sempre està sota sospita per aquest tipus de qüestions, com en aquest cas la federació neerlandesa amb Xavi Hernández al capdavant, vull dir que ha estat tot molt senzill i molt fàcil, hi ha una mínima molèstia, fora, no jugar el segon partit, i que torni a Barcelona i estarà disponible per jugar contra el Vila-Real. Una situació similar a la que va viure Pau Cobercí. Pau Cobercí va ser titular en el partides que ahir van jugar la selecció espanyola i Anglaterra i al descans va abandonar el terreny de joc, va ser substituït, bàsicament perquè té unes molèsties al suegilia, que la zona del maluc. I en el primer moment el missatge que sortia tant de la Federació Espanyola com de l'entorn del jugador és que parlàvem d'unes molèsties i avui les proves que li han fet al club ho han confirmat, tot i que en aquest cas sí que és veritat que el club marca, diguem-ne, posa un interrogant al partit de diumenge contra el Villarreal. Així com en el cas de Frenkie de Jong diuen estarà disponible, en el cas de Pau Covart sí, no diuen que no, però en funció de l'evolució que tingui d'aquestes molèsties a la zona del Maluc.
Clar, el cas de Covarsi, fins i tot si no pogués jugar diumenge contra el Villarreal, ara és una mica menys dramàtic que fa uns dies, perquè el Metropolitano, el Barça ja va recuperar Andreas Christensen, va recuperar Eric Garcia, del que no se'n sap res, està desaparegut és de condeno.
Sí, senyor, es va lesionar el 17 d'octubre, unes 15 el turmell. Sí, demà farà el mes, eh? Sí, sí. I el volia fer jugar al clàssic. Sí, sí. I aleshores d'ara continua fent treball al marge. O sigui, no s'entrena ni amb l'equip i de moment continua fent treball al marge. És evident que hi ha alguna cosa que no està bé amb el turmell de Jolcundé, perquè, vaja, el turmell és una zona prou s'oferta, estem parlant d'unes quins, que sí, que té diversos graus, però no deixa de ser unes quins, i porta ja un mes pràcticament fora de l'equip.
Molt bé. Bé, doncs, fins i tot si Condé no està a punt per diumenge, que sembla que no ho estarà, perquè no tenim notícies positives de la seva evolució, insisteixo que Covarsi podria ser reservat i així tot encara tindries. Christensen, Gerard Martín, Eric, Cancelo, si és que no pren mal en Portual, Valde. Vaja, tens efectius al darrere. Clar, perquè a més a més Christensen,
que no ha anat amb la selecció d'Anesa, és veritat que el Barça tota aquesta setmana ha tingut festa, però segur que Christensen ha fet treball específic de posar-se a to i recuperar. Ha tingut temps per mirar de retallar una mica de distància competitiva respecte als seus companys, i clar, és un efectiu més que ja el Metropolitano va demostrar que estava per jugar, doncs ara encara una mica més. I qui sí que apunta estar disponible de cara al cap de setmana és Dani Olmo. Dani Olmo es va lesionar. El 20 d'octubre, a camp del PSG, lesió muscular aquell cop a la cuixa. Doncs avui ja ha fet una primera part de la sessió amb el grup i, per tant, bones notícies per Hansi Flick. Deixa'm dir que ha estat en una sessió en la qual encara no hi ha hagut cap dels internacionals que han estat amb la seva selecció. El Flick va donar tota la setmana passada de festa als seus futbolistes. Avui han tornat als entrenaments encara sense els internacionals. Tornen a entrenar demà i dimicres l'equip té festa a partir de dijous. I ha preparat específicament el partit del Villarreal de diumenge.
Molt bé, això pel que fa a la infermeria, per sort sense danys importants. El que no és infermeria, en aquest cas no consta que Rafinha s'hagi lesionat amb el Brasil, però Salmo té altres problemes.
Sí, exactament, a veure, la història amb Rafinha i aquesta convocatòria és molt llarga, bàsicament, i per resumir-ho, el Brasil va perdre contra el Japó 4-2, Rafinha va ser expulsat, va ser expulsat també Carlo Ancelotti, i com que Rafinha va ser expulsat i la selecció del Brasil té un altre partit contra Singapur, la lògica feia pensar que, home, doncs si ha sigut expulsat i no ha de poder jugar, torna cap a Barcelona. En quina disyuntiva es troba Rafinha? Doncs d'un costat, aquesta opció de tornar cap a Barcelona, tenint en compte tots els problemes físics que ha tingut en les darreres convocatòries i tot el soroll que ho ha acompanyat, però clar, parlem d'un Rafinha que quan va aterrar a Brasil es va trobar en una roda de premsa on se li retreia constantment que hagués dit, ho recordaràs en l'acta de renovació del seu contracte, que es dosificaria en aquesta aturada de seleccions amb el Brasil. Doncs Rafinha va acabar aquella roda de premsa pràcticament amb llàgrimes als ulls, havent-se de justificar. Un Rafinha, que recordo, és el capità de la CLSU, escollit per Carlo Ancelotti, d'una selecció que no està funcionant, que va palmar contra Japó 4 a 2, i que, per tant, Rafinha, veient tot aquest panorama, i tenint en compte que Barcelona està anant tranquils perquè no ha de jugar contra Singapur perquè va ser expulsat, ha decidit quedar-se amb la selecció i actuar, diguem-ne, com a líder espiritual o com a capità de l'equip.
Rafinha mostró mucho cariño a la selección, también se le fue expulsado, quería estar con la equipe, esto es un señal muy importante que el grupo, sobre todo los líderes como él es, es un grupo muy sano.
És cert que m'ha apuntat The Batman que el Japó Brasil va acabar 3 a 2 però vaja, no té més importància la qüestió que ens ocupa és això que escoltàvem ara d'Anxelotti que deixar clar que no ha estat una imposició de la federació de la CBF sinó una decisió del mateix Rafinha quedar-se amb els seus companys de selecció fins que s'acabi el partit que juguen demà al matí contra Singapur Dani Marcos Anaís. Jo parlava d'empatia a l'inici del programa. Entenc l'aficionat col·leg, perquè jo de primeres vaig pensar, sí, home, de dir, aquest tio no pot jugar, que torni. Però també comprenc Rafinha, que acaba expulsat des de la banqueta, que. Pensa, si ara me'n vaig, algú podrà pensar, i ja hi ha molta gent pensant malament d'ell, que m'he fet expulsar per fotre el camp, i que ell digui, doncs, em quedo. A costa que molts culers pensin, què collons fot aquest tio a Japó o a Singapur, no sé on paren, quan podria estar aquí a Sant Joan d'Espí. No sé si tireu per l'empatia
o tornen allà. Sí, jo sí, perquè si ja l'han triturat. Sí, ja l'han triturat al Brasil per dir que potser gestionaria els minuts, no?, aquelles declaracions que fa el dia que renova pel Barça, dient, bé, doncs he parlat amb Ancelotti, mira, anem a veure, clar, m'he lesionat tres vegades, etc., etc., i ha rebut per terra, mar i aire, imagina't si ara agafa i marxa. El que tu deies, tothom la assenyalaria dient que s'ha fet expulsar de propósit i que no pensa en el Brasil. També hem de posar en context la situació d'aquesta selecció, que és una selecció que està, vaja, el projecte està bastant discutit, ell és el capità, fa no sé quants anys que no guanya en un mundial, que són 20. Des del 2002. 24 anys que seran 28 ara. Correcte, sense guanyar un Mundial, una de les grans eleccions, bé, i ell és el capità, i sent una mica aquesta part que potser aquí ens costa més d'entendre, d'aquesta part més sentimental cap als països que representen i que allà doncs és molt forta i veure l'altre dia que gairebé es posa a plorar doncs és que com per marxar ara que tu després penses ostres el Barça és l'equip que t'està pagant i vens de tres lesions seguides i aquí també se't se't necessita però jo en aquest cas he. Empatitzo perquè veus com reacciona la gent d'allà i veus que Rafinha és un jugador que no li pots discutir el compromís crec que ni amb el Barça i tampoc amb el Brasil.
Per entendre la dimensió del que està passant al Brasil, serà el període més llarg de la seva història sense guanyar una Copa del Món. Va ser des del 70 al 94 24 anys per entendre el que és Brasil el projecte d'Ancelotti on Romario ha demanat que marxi ara mateix que faci les maletes i surti de la concentració de Brasil jo entenc que és el capità, que estan els seus jugadors que estan els seus companys evidentment per al Barça seria millor que estigués aquí però és una decisió que no. Té que estar, o sigui, agradi o no agradi, el té que estar, perquè està concentrat. Ha vist una targeta vermella en una condició molt estranya, també, perquè no estava al camp, estava fora. Sí, sí, des de la banqueta. És evident que té que estar, ja sé que el culer voldria que estigués aquí, però això és com un lamin. Si arriba el diumenge i juga bé, i jugarà bé perquè està compromès amb l'equip i compromès amb l'entrenador i amb els seus companys, és absolutament normal que tingui que estar on està ara mateix, que és fent i exercint decapitat de la segregació.
M'assegures que jugarà bé quan torni? Jugarà bé perquè està compromès, però Rafinha ha estat compromès sempre i no sempre ha jugat bé. Jo no puc dir que discrepo dels meus companys perquè estic d'acord amb tot el que han dit, no han dit cap mentida, tot el que han dit és cert, però jo no soc en la mateixa posició exacta perquè tinc la capacitat per ser empàtic, però no la voluntat en aquest cas. És a dir, no entenc per què. Ha d'estar pensant, refinyant, què pensarà el brasiler si resulta que, com que ha vist una vermella, i ara ve aquí, es pensarà en què s'ha expulsat, i què pensarà el culer. És a dir, per què ha de prioritzar el brasiler? Si hagués de ser, que no crec que ningú ho hagi de fer, però si hagués de ser un joc d'equilibris, ara mateix el que està perdent és el seguidor del Barça, en les últimes tres aturades. El que necessita més carinyo. En aquesta no. En aquesta no. L'única cosa que li ha pogut fer mal al brasiler és una roda de premsa. En la que ell diu que s'intentarà dosificar. Però és una roda de premsa, són paraules, són buides. Jo crec que en el tema lesions i en el tema no rendir al nivell brutal que sí que estava rendint ara, el que surt perdent és el culer respecte al brasile. Per tant, jo crec que si Rafinha hagués de fer, que crec que ningú ho ha de fer, però si Rafinha hagués de fer un exercici extra de. Tractar amb especial carinyo o empatia algun dels seus seguidors, crec que hauria de ser el culer,
abans que el de la canatina. Però aquí tens temps, Dani. Ara tornaràs i tens temps per tornar al teu màxim nivell.
Tens temps o potser estàs dues setmanes que no estàs bé i al Madrid se't posa líder, no ho saps. Evidentment tens molts mesos. Tens més temps que allà. El Procurement Mundial queden quatre anys. Vull dir que esteu dient, no, que a Brasil fa molt de temps que no guanya el Mundial, però vull dir que no el guanyarà perquè Rafinha
es quedi un cap de setmana més. No, no, per explicar com està.
Sí, sí, entenc la situació, jo l'entenc la situació.
Si la situació fos una altra, jo diria, escolta, però és que si la situació fos una altra també tornaria, no estaríem parlant d'aquest context. Que el culet de motius per enfadar-se de diostres és que sembla que sempre estiguis prioritzant.
El culet de Boston, Boston, que es va anar allà, va jugar una missa, es va lesionar, i ja no va estar bé. El Barça va guanyar la Lliga, però no va estar bé el tram final, on hi havia Champions, Atleti de Madrid i tal, i té l'última aturada que va tornar amb molèsties. Llavors, jo, si fos Rafinha, jo no cuidaria especialment ningú, jo faria la meva vida. Però si hagués de cuidar algú, jo cuidaria més el culer que el brasiler. El tinc una mica més apartat, eh? I maltractat, entre moltes cometes. No, mal tractat no és la paraula.
Perquè aquí no vols, home, no. És un regal, aquest jugador, aquest any. I tens més temps per convèncer ara com torni. I al nivell que li baixi o se li acudeixi lesionar-se en algun entrenament, aquí sí que hi haurà.
Això pot passar a qualsevol.
Sí, però no és el mateix que et lesionis aquí que et lesionis allà, tenint en compte la quilometrada indecent que estan fent
aquests jugadors en aquesta. Lesioni, és només que estigui estarà més cansat, portarà més quilòmetres i es fora, no passa res, no és la fi del món però no cal una lesió perquè tu tornis, de fet tècnicament no va tornar amb una lesió a l'última aturada ens van dir que no aquest va ser el problema en
el moment que no entres en una convocatòria amb això se li diu lesió i a la gent no la pots enganyar si no està disponible és que està lesionat
però es pot intentar. Les posicions estan bastant clares, un sector més empàtic, un sector més rigorós, més ferreny, com és el que encarna el Dani Sanebra. I vosaltres?
Hola, ¿qué tal? Sí, té molta pressió allà. No prioritat pel club. La nostra audiència diu.
El Biel diu, sí, torna, el criticaran fort allà i si es queda, pel que veig, el criticarem aquí. Impossible fer content a tothom. Ara només faltaria que es lesionés en un entrenament, com deia ara la Anaís, per acabar d'embolicar-ho tot. El Marc Rubia diu, mai una venta ha sigut tan clara abans que sigui massa tard. Jugador que opera sistemàticament contra els interessos del club que li paga. El culer del sud diu, em sembla que el viatge de tornada és exactament el mateix si el fa dos dies abans o dos dies després, i tampoc està lesionat, així que no necessita fer cap tractament. Aquest cop no veig on és la polèmica. El Danielín diu, ni que corri com un boig al descompte d'un amistós per lesionar-se, ni que superi enmig de la competició culer i no en una aturada FIFA. Gran rendiment, però per edat i el que podem treure aquest any a exprimir-lo, que ens ajudi a guanyar la Champions. I si es passar, bon vent i gràcies. El Pam Tomata diu. L'Alfonso diu, sí, perquè la gran majoria dels jugadors brasilers ho saben fer, això no volen ser criticats per la gent del seu país. Cap problema, si es vol quedar a fer pinya, que es quedi molt pitjor jugar mig lesionat i acabar-se de trencar, cosa que ja ha fet en alguna ocasió. Ho acabo amb el Lluís Peña Segat, que diu, aquesta resposta és un clar ni sóc. Donat que jo entenc que ser brasiler no ha de ser gens fàcil per un jugador que segur ha de cobrar molts diners per portar les seves figures, però no entenc que això sigui perjudicant el seu club pel sol fet de ser tal Barça Rafinha és famós. Per tant, per ell és un nissó.
M'ha agradat molt nissó. Bé, l'empatia va caríssima, tant que la nostra audiència en un 70%. Jo pensava que estava sent rigorós, però la gent ha volgut traspassar. No, no, és que la gent és duríssima, la gent és duríssima. L'any passat s'hauria perdut veure el descobriment del millor nou del món modern.
Perquè si fos la selecció espanyola la que estigués a Singapur i la Min el que hagués estat expulsat al primer partit,
estaríem dient exactament el mateix? Si la Min tingués la pressió que té
Rafinha O sigui, jo recordo que la Min Llamal aquesta setmana va incorporar-se més tard. I s'han sentit moltes coses durant la setmana. Una altra cosa és com agafen la selecció o com agafem en general la selecció espanyola i els clubs aquí.
La nostra audiència no fa cap diferència pel que veig entre si és brasileu o espanyol. Vol que els jugadors del Barça, a la que puguin, tornin.
Clar, però per mi això em sembla exactament coherent, perquè l'empatia ha de ser la mateixa. El que jo posava és si l'empatia ha de tenir en compte. Com ho viu en el Brasil?
Jo, és que la meva empatia neix de que l'Amin Jamal em permetreu ser molt gràfic. Si sortís al mig del camp i si pixés, és el millor jugador del món. I Rafinha competeix contra grans mites de. És a dir, t'ho dic d'una altra manera. Si això que li passa a Rafinha fos Neymar, Neymar o tenia tant estat.
Ahir, en un moment, al Metropolitano, que amb la mint no et xiulen, eh? Ja, i a la mint. No, no, el que vull dir. Com va dir Onabanya, li va entrar per aquí, li va sortir. Sí, evidentment, però ja he de jugar amb aquesta afició. Vull dir, que. Un cop per l'any. El mateix que Rafinha.
Sí, però és que Rafinha no el maten als estadis. El mata la premsa brasilera, surt en una roda de premsa i acaba plorant. Aquí no el matarien, si la MIN torna abans. No ho sé, no ho sé. No diga aquí Catalunya, eh?
I tampoc és tan greu, no?, que es quedi dos dies allà a Brasil? No, no, no. O per vosaltres és greu?
No, però és veritat. Aquest és el tema, no?
Per mi és la gran diferència amb les altres ocasions. És a dir, jo puc entendre que se li retregui a Rafinha que venim carregat d'haver-t'ho jugat tot, baixi de l'avió d'un volt de 14 hores i es foti a córrer com un animal al primer partit i es lesioni abans del descans, però aquí, que no hi ha desgast físic, que no ha de jugar, que l'equip. Que no hi ha desgast
físic en un viatge. Hi ha un viatge. Un viatge. Un viatge. L'equip té festa d'imecres.
L'equip té festa dimecres, no s'entrenen.
El cos se t'acostuma diferent. El cos se t'acostuma diferent amb un gelac. No és el mateix arribar a Barcelona diumenge que arribar dimecres. Clarament. Diumenge arriba dijous. Claríssim. Ah, diumenge passat. L'últim partit hauria arribat diumenge.
Clarament, però si ho comparem amb altres situacions, crec que aquest cas, des del punt de vista del desgast de jugador, no té res a veure amb altres situacions.
Molt bé, doncs el Salmurri també hauria demanat a Rafinha que es quedés a Singapur. Salmo, alguna cosa més? No, res més. Gràcies. Vagi bé. Per cert, ens interessa menys, però és curiosa la situació. Abans d'aquest partit que jugàvem al Brasil, ha comparegut també Vinicius i ha explicat així el seu mal inici de temporada.
Admeto que no em vaig preparar el millor possible després del Mundial. El cop de la Copa del Món va ser dur per a tots els brasilers. No ho esperàvem. I em vaig agafar uns dies de vacances per a gaudir, descansar, distreure'm i passar més temps amb la família. Al final vaig entrenar menys del que ho havia fet altres anys. Soc humà, però sempre intento millorar.
Això sí que és greu. És honest, és sincer, ja està bé que ho expliqui, però és bastant greu.
Per mi, més que greu, és que no és creïble. És a dir, un futbolista, un superesportista d'elit com és Vinicius, encara que es passi un mes tocant-se els nassos, a l'edat que té Vinicius, És impossible tardar tres mesos en recuperar la forma, no s'ho creu ningú. Vaja, jo no m'ho crec.
Un tio que va dir, ho faré i port diré, no sé què, perquè tal, ara t'està dient que no està entrenant el que toca. I després en una altra resposta diu, no, és que hi havia tants equips interessats en mi que tenia al cap un altre jo que estava marejat.
La renovació, no renovació, també suposo que. Que el va deixar treure una mica. En fi, ara tindrem una mica de rock and roll. S'ha acabat la lesió i veurem el duel Vinicius-Edson-Arantes-Dodio-Mandé com acaba. Ara se li gira feina al boda en Mourinho.
Són les carbasses esclafades, eh? Sí, o esclafants, o esclafadores. No està molt clar. Com és un gerundi.
No, no, miri els machine pumpkins. Ah, val, val, val. M'està mirant, diu, aquest tio s'ha tornat boig. Sí, sí. Pel que veig, grup del gust de Dani i Sanobra. I no sé si també de Joan Fitola, Joan, bona tarda. Bona tarda. No massa. No, eh? Tu ets massa jove per això.
Però per què? Pots marxar, però no s'ha entratat. Que té que rebre, que sigui jova, que. Fito, li agrada Bad Bunny.
Cosas d'aquestes. Sí, eh? Una mica d'oreja de Van Gogh l'altre dia, coses que a tu no t'agraden.
Hem anat a un altre estil molt diferent, eh? Temp per expulsar-lo. Tot això que hem explicat, no el cas de Rafinha, que està jugant amistosos a la Patagònia, però sí les lesions de De Jong i de Covarsi pengen de la Nations League, Joan. Que ha vist com Espanya ha perdut un primer lloc de grupa ahí contra Anglaterra, que semblava que trobàvem gairebé per fet.
Sí, en tenia prou amb empatar, va acabar segona de grupa Espanya, 15 punts té Espanya, els mateixos que Anglaterra, el que passa és que Anglaterra té un més 13 de gol a baratge, Espanya un més 8, ahir.
No hi ha parat ningú atenció, tot culpa de l'Ivakovic, perquè el jove del 0 a 7.
D'Anglaterra a Croàcia. Això era el minut 63, per tant Espanya va jugar mitja horeta amb un home més. També gol de Nico Williams, bona assistència de l'Amin Yamal. I ahir amb aquesta derrota es va acabar aquesta ratxa de 44 partits d'Espanya sense perdre. Després del partit, Luis de la Fuente va treure pit després de perdre contra Anglaterra.
Ahora, lo dice, he oído alguno poner, dice el que venga por detrás que lo mejore, pero nosotros seguiremos ahora empezando otro nuevo reto, pero desde luego, insisto, orgulloso de un camino fantástico y todo lo que nos queda por delante.
Millor que parle de fútbol que de racismo.
Estàvem molt capficats ahir a Espanya a la roda de premsa postpartit amb aquesta derrota i amb el que suposava acabar aquesta ratxa de 44 partits. Espanya, tot i això, classificada per als quarts, els quarts que juguen a nada i tornada, Espanya, al ser segona, jugarà la tornada fora de casa i va quedar definit el grup 1, França primera i Bèlgica segona de grup. Espanya pot jugar contra França en aquests quarts.
Per tant tenim a la vista un possible Mbappé i la Mint que són uns partits que posen que motiven especialment la Mint contra Harry Kane també pot jugar contra Xavi. Jo crec que això, vaja, li faria molta il·lusió perquè el va fer debutar, però crec que el motiva igual.
Avui es tanca el grup 2, demà ho farà el grup 4. A tres quarts de nou, dos partits d'aquest grup 2, Alemanya-Països Baixos i el Grècia-Sèrbia. Països Baixos és líder amb 11 punts, Grècia-Alemanya empatades amb 8. Països Baixos, a més, té un més nou de gol a baratge, per tant, bastant a favor, tot plegat per ser primera de grup.
Aquest Alemanya-Països Baixos el fan en oberta la primera o la u de televisió espanyola a partir de tres quarts de nou. Ho dic perquè com que no és habitual ara tenir futbol d'aquest nivell en obert, doncs si no teniu un pla millor aquesta nit. Que ho sapíeu. Això serà avui,
aquest Alemanya Països Baixos. Demà es tanca, com et deia, el grup 4. Dinamarca, Noruega i Gal·les, Portugal. Portugal, líder amb 12 punts. Dinamarca 9 i Noruega 6. Gal·les no té cap opció de classificar-se. Divendres, ja sabrem els quarts de final. Es fa el sorteig a les 12 del migdia a Nium.
El farem en directe aquí a Catalunya. No és broma. Espanya, Anglaterra. Partidars. Permeteu-me l'expressió, una mica metadona de cap de setmana.
Millor partida. Per mi el millor partit possible a nivell de seleccions ara mateix si, més que una Espanya-França si, per mi si perquè França es va veure a la semifinal del Mundial que no va ser rival per a Espanya. O si va ser rival no, no, aquell dia no veia que la terra tampoc va ser rival per l'Argentina bueno, sí, 20 minuts 20 minuts per Thomas Tuchel vas acabar més o menys igual ahir amb 10 però fotuts allà en àrea traient aigua de la barca però per mi és un gran partit i una gran lliçó per Espanya també. Especialmente en la primera part.
Jo vaig tenir la sensació d'una diferència enorme de motivació dels uns i dels altres. Potser m'equivoco i la superioritat futbolística i física fa pensar coses que no són, però a mi em va fer la sensació que els anglesos venien picadíssims i els espanyols, bueno, quan es van veure el 0-3 van dir. La alineació de la punta és estranyota. Sí, sí, és veritat.
I hi ha molta gent jugant al joc aquest de què hagués passat si la final del Mundial hagués estat Espanya-Anglaterra.
Si hagués estat diferent o no, no ho sabrem. No és comparable. Doncs haver guanyat la semifinal, saps? Sí, sí, està clar. Jo crec que guanyaria Espanya-Anglaterra.
Segur que l'11 no hauria estat el mateix, la motivació aquesta que li va faltar a Espanya a la primera part no hauria passat, i al final és la mint, no? Una mica aquí et marca el ritme del partit, amb el segon temps, de dir, ostres, va, i la sensació que haurien pogut remuntar el resultat en els últims 10-15 minuts, eh? De distres, eh?
El porter suplent, en teoria, cosa que a mi em sorprèn perquè Pickford em sembla lamentable, però però capità general.
Sí, però tot el partit canvia en l'expulsió. Sí, sí, certament. Fins a aquest moment, Espanya només havia llançat una vegada a porta el penalti. Només el penalti de Iberzábal. És que Anglaterra estava fent un partidàs. És que Anglaterra. Estava pel 04, o sigui, que la situació depenia.
Però ja ho té Tuchel, això, eh? O sigui, marquen un I després és com, ja està, no cal que feu res més.
Però clar, quan et quedes amb 10 és normal fer un pas enrere, però comença a prendre decisions per mi raríssimes, fora Bellingham, que estava fent un clínic, bé, coses de Tuchel. I la Minca fa una última mitja hora. Brutal. Descomunal, ja no perquè canvia el partit amb l'acció del penal, l'assistència que li dona Nico Williams, que Nico Williams no és capaç de convertir en el 3 a 3, és una cosa. Si jo estava veient el partit i pensava, com ha vist aquesta passada? Lament per mi el millor que fas passar.
Com l'ha vist i com l'ha sabut usar mil·limètrica, perquè veure-la la pots veure. La pots intuir, però és molt difícil d'executar.
Si Nico fa lo de Rafinha, que és el regat.
Nico ja va estar a punt de fallar al segon, i ja al tercer se li va fer una muntanya.
Si Nico fa lo de Rafinha, un regat sec, això era gol sí o sí.
I només se la passava a Nico i a Fermín. Fermín és com la seva. Semblava que tingués moltes ganes la minda que marqués per primer cop amb la selecció de Fermín.
És impressionant. Ho hem normalitzat. Això passava en molts partits al Barça i ahir va ser descaradíssim. Hem normalitzat que un tio amb 19 anys es posen les coses malament i totes les pilotes acaben allà.
Però ja la primera part ho feia tot ell. Sí, sí.
Però clar, amb menys continuïtat. L'última mitja hora va ser un festival, vaja. En fi, que ens duri en aquesta forma és evident que no tenia el genoll gaire perjudicat. Al principi de la setmana. El líquid ha marxat i ara ja. Ah, tenia líquid? Sí, m'han dit que tenia líquid. Molt bé. Joan, alguna cosa més? Mercès, ja pots pujar a la redacció. Hem demanat a Sonia Oleart que et posi alguna cosa dels Smashing Pumpkins. Farem una pausa i Tartulia Premium. Ara venim.
Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Hola a tots i benvinguts al paradís de la relaxació.
Relaxa't. Ets un arbre. El vent flueix a través de les teves branques. Estàs con. Impossible concentrar-se amb els Lion Days. Gaudeix dels Lion Days de Peugeot amb fins a 7.000 euros d'avantatge exclusiu en tota la gamba amb lliurament immediat. Només fins a final de mes. Peugeot.
Que ve l'airet del mar de les Maldives. Escolta, quan hem de tornar?
Doncs tenint en compte que ens ha tocat l'Eurojackpot de l'11 quan ens vingui bé.
Quina data tan bona quan ens vingui bé. És justament el dia que em va bé? El dia quan ens vingui bé? Sí, justament aquell dia em va guai tornar. I a mi?
Amb 120 milions d'euros les coses bones duren forever. Amb Eurojackpot cada dimarts i divendres per només dos euros pots de fins a 120 milions. Eurojackpot de l'11. Milionari forever. I aquest dimarts pot de 75 milions. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
Per tu, que vols qualitat. I també per tu. I a sobre, a un preu ajustat. A Capravo tens un carretó del mercat, fresc i variat, de productes d'Eroski per menys de 70 euros. Vols estar bé amb mi? Capravo. El Centre Excursionista de Catalunya
sempre ha estat un referent d'esport, cultura i país.
La cara més èpica i desconeguda del nostre país va trobar refugi al Centre Excursionista de Catalunya. Es van organitzar, a partir dels anys 50, classes de català, que òbviament eren clandestines. Nits sense ficció, més enllà de les muntanyes. Dimarts a la nit a TV3 i a la plataforma 3Cat.
Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia. Cracòvia? Por què? Adri, què és Cracòvia? No sé, mulladio míster. Pregunta a l'Abraham Hansen. Cracòvia és un programació que mires televisivament a partir d'un ojete, sí? Torna al Cracòvia.
Estou a ser el bomba. És gravíssim. Cada dilluns a la plataforma 3CAT. És un programa que a mi me daría vergüenza de ver.
Fa més de 40 anys que aquí, al nostre matí, t'explica cada dia l'actualitat. Bon dia, Catalunya. Han canviat els governs, els partits polítics, i Catalunya s'ha fet més complexa.
Bon dia.
Toto.
Tothom, la secció. Sí, sí, la veritat és que sí. I el títol també. El títol és teu. El teu Batman va proposar en el seu dia. Que orgullós, eh? Que tingui molta humilitat.
No, no. Jo que no.
Aquí al Tocosta tothom es posa les seves medalletes perquè no te les posarà ningú.
No sé de què parles. Alberto, bona tarda. Què tal? Bona tarda.
En aquest ambient una mica crispat, no és ben. Has sortit ja d'aquell programa de trànsit en què estaves.
En el meu camp encara eres allà. En defensa seu, haig de dir que quan va ser convocat per avui em va preguntar si preferia una secció des de la Diagonal.
I els tres que ens vam perdre, una cosa, o sigui, pels oients que no ens escoltessin ara fa un mes, jo ho vaig deixar, o sigui, vam acabar la comunicació, era un dia que feien una mani, tallaven la diagonal, un hora i mitja, no sé què, i just quan vam tallar la comunicació vaig arribar al Camp Nou, o sigui, em van desviar pel Camp Nou. I vaig veure una imatge, que no vaig poder relatar-la perquè ja havíem penjat, que és centenars de treballadors plegant. No l'havia vist mai, aquesta. O sigui, els treballadors del Camp Nou, però Sant Anà semblava la sortida d'un partit de futbol. Venien allò tots de cara i pensava, hòstia, ara, tots aquests on van, no? Suposo que els deuen tenir motels fora de
Barcelona i tot això. No sé si tots, però un sector nodrit, sí.
Era la connexió d'avui, Albert. A mi m'agrada molt que expliquessis una mica.
Avui, des de Malgrat, el Toto. Avui l'Albert Tom ve a parlar-nos per trencar una mica amb la dinàmica futbolera del programa, tot i que parlem de futbol, de sociologia de l'agradaria del Camp Nou. Vull parlar del públic del Camp Nou. Del nou Camp Nou.
Que és un públic diferent. Bé, això.
Veig que el Marcos ja sap de què parlaré. No, sí, sí. A veure, diumenge fa un any just que hem tornat al Camp Nou. És veritat? Sí, sí, era el mateix dia, o sigui, dia per dia. I clar, al final, si te'n vas, si et remuntes fins a la pandèmia. I poses en l'horitzó de quan estigui totalment acabat, hauran sigut 10 anys, un període de 10 anys molt estrany. No, perquè, clar, amb la pandèmia estàs un any i mig sense públic. Un any i mig, eh? Tornes, estàs un any i mig jugant, i el maig del 23 te'n vas a Montjuïc dos anys i mig, pràcticament. No tornes fins al novembre. Del 2025. Ara estarem, no sé, un any més o us fareu més bé vosaltres.
Els pronòstics optimistes diuen que el primer semestre de la propera temporada el jugaràs a Montjuïc. Els més pessimistes diuen que tota la temporada a Montjuïc. Agafa-t'ho com vulguis.
O sigui, al final haurem sigut 9-10 anys, diguem, d'un trasvals, i això jo crec que ha canviat, jo que hi he anat, diguem, he seguit el Barça-Montjuïc i he tornat ara al Camp Nou, crec que ha canviat completament l'agradaria. No només en el sentit que parlem a vegades de turistes, sinó que, o sigui, per mi, és espectacular la de gent jove que hi ha. Quina explicació hi dones, això? No, jo et dono una explicació que els que anaven habitualment, o sigui, alguns poden ser ocasionals, però estic segur que la gent més gran que tenia carnet és probable que ara, amb tot el trasbals de primer la pandèmia, ja perden el costum de baixar durant un any i mig. Després, amb un juí, que és complicat, ja no pots fer servir els carnets físics, has de demanar-ho amb temps. O sigui, hi ha hagut com un relleu generacional, crec, a dins les famílies. Home, doncs això és una magnífica notícia pel Barça. Bueno, o sigui, el que és una magnífica notícia, sigui el que sigui, és que està ple, però ple de gent jove, a qualsevol graderia que vagis tant a l'època de Montjuïc com ara una altra vegada al Camp Nou. Coincideix, a més a més, amb els anys de la Kingsley, que deies, hòstia, és que ara ja els joves ja s'avorreixen mirant futbol, els has de fotre una altra cosa perquè no poden estar. Bueno, crec que això és una molt bona notícia, diguem, aquesta. Aquesta part de que hi hagi tanta gent jove que s'hagi apuntat en el camp. Jo això ho veig molt, estar al mig de la grada. No només la grada d'animació, sinó qualsevol lloc del camp.
Aquesta és la part bona, que fa molt bé de destacar l'Albert, La negativa des del meu punt de vista és que el Camp Nou, que sempre ha tingut fama de ser un públic passiu, reactiu, més aviat que propositiu. Fama merescuda. Sí, sí, jo crec que. Molt merescuda.
Però ara estan xocant les dues versions. Totalment.
Perquè si és un públic tan jove. Però el públic jove també
pot ser passiu. Sí, però té tendència a ser més animós.
No sembla o no necessàriament, perquè el que explica l'Albert és indiscutible i el que hi afegeixo jo és que jo no havia vist un ambient tan lamentable en un clàssic com el d'aquesta temporada.
Potser el dia del Barça-Madrid no hi havia tanta gent jove.
El dia del Barça-Madrid és això. El dia del Barça-Madrid. Jo ara tinc les localitats. Normalment jo estava al Gol Nord, al Camp Nou, i ara, des de Montjuïc, vaig agafar tribuna i tinc tribuna a segona graderia. El dia del Barça-Madrid és l'únic dia que jo he vist. Majoritàriament molts guiris però molts estrangers, molts, molts però molts que estic segur que ocupaven també llocs d'abonats no només d'entrades a la venda perquè això el dia de l'alabés que es fa l'onada no hi ha tants estrangers el club
sosté que el 84% d'entrades del dia del clàssic eren abonats o socis abonats
i socis crec que era. Sí, abonats i socis, perquè abonats. Abonats i socis, perquè abonats no n'hi ha tants. Ara som 38.000 sobre un aforament de 62.000, diguem. Queden 24.000 entrades que es posen a la venda cada dia, diguem, no? Però aquell dia, el dia del Barça-Madrid, cridàvem molt l'atenció que hi havia. Hi havia gent que suposo que, no sé com, no em preguntis de quina manera, però que es devia pagar l'abonament de tot l'any, perquè, evidentment, si pagues, en el cas de Tribuna, que pagues mil i poc, doncs això, evidentment, tu traies de llarg el dia del Barça-Madrid.
La meva teoria és que el dia que hi ha el públic autòcton, l'agradada animació, perquè aquell dia hi era, serveix de. S'enganxa, no?
Vull dir, fa de corrent. De combustible.
Però el dia que hi ha gent de fora, és que ni em agrada l'animació. Ho diré com ho penso, els hi pela. A mi em va fascinar, perquè jo era aquell dia a la tribuna de premsa, a la tribuna potser hi havia dos de cada deu espectadors que se sabien l'himne. Jo no ho havia vist en la meva vida, i vaig sortir ensorrat.
Sí, veus coses estranyes. Jo l'altre dia tenia, l'últim partit, no sé amb qui era, el dia de Champions, el de l'Aston Villa, tenia un nano alemany a darrere que devia tenir 11 anys que cridava com un boig Joan Garcías de la Masia. Jo pensava també que, clar, amb això també hem de fer una diferenciació del que és la turistificació al Camp Nou amb la internacionalització del club. Per mi són dues coses diferents. Li vas preguntar si era alemanya? No, no, parlava alemanya amb la seva família. Parlava alemanya amb la família. Però Joan García és de la Masia, era un perfecte català. Perfectíssim català. Perfectíssim català. No, no, per això et dic que a vegades, o sigui, els estrangers que estan allà, vull dir, n'hi ha alguns que formen part de la internacionalització del club, que clar, és evident que el Barça no pot ser el mateix de fa 30 o 40 anys, diguem, no? Un club de famílies, diguem, no?, que que conviuen totes les coses. I és evident que la turistificació també hi és, com hi és a Barcelona. I ho veus millor o pitjor per tu com a experiència? Home, jo crec que. Anyores el Camp Nou de fa 20 anys? Des del punt de vista d'anar a riure, sí. Diguem, hi havia personatges més autèntics. No, a vegades trobes a faltar aquests personatges més autèntics. Des del punt de vista de l'ambient, per mi, en el 95%, per no dir el 100%, hi ha molt més ambient ara que no pas hi havia abans.
Però hi ha una cosa que que jo trobo que és contraproduent fins i tot des del punt de vista del negoci. Si tu ets un tio que li sobra la pasta i decideixes pagar 2.000 euros per venir al Clàssic i et trobes aquell cementiri, allò com a experiència. Perdó, el partit és el mateix, però l'experiència és una merda. No, però per ells no veure un partit, un clàssic en silenci
perquè ells no saben quina és l'alternativa si ells han anat a un camp anglès llavors sí
si han anat a un camp anglès i venen allà i diuen aquest és en teoria el millor partit que puc veure en directe al món mundial i em trobo. Allò, gent que no sap ni de què va la banda sonora. Però veure on vas a Madrid per ells és.
La merda sobretot és perdre, diguem que segurament si és que has acabat guanyant, doncs l'ambient hauria sigut diferent en la segona part, no? Si hagués hagut una remuntada. Però no ho sé, o sigui, jo crec que això és inevitable, aquesta part d'internacionalització del club.
Sí, sí, i a part és inevitable perquè necessites la pasta. Això és evident, l'estadi s'ha de pagar.
Però clar, o sigui, passaran aquests 10 anys, diguem, i ens trobarem.
És que té molt de temps, 10 anys. Clar, són 10 anys. És una generació. És una generació,
i és una generació que ha deixat d'anar al camp, jo crec, una generació més gran que. Les excedències han acabat.
Jo deixo d'anar al camp fins que. Hi ha molta gent que diu, jo fins que això no estigui
100% acabat, no hi torno. Però ja venies de la pandèmia, va ser més fàcil agafar l'excedència. Perquè ja t'havies acostumat. Perquè mira, has estat un any i mig veient el futbol a través de la tele, doncs ara amb un juic no pujo, diguem, i no puges aquí. I ara hi ha un fenomen que jo no recordo tant a la meva època, quan anava de jove al camp, que és anar-hi amb amics. Abans era més, hòstia, si podies anar amb la família, no sé què, però ara veus això, nanos de 17, 18 anys que van a un grup d'amics a veure el futbol,
diguem, no? I la samarreta, eh? La samarreta, que fa 10 anys. Això és veritat. La samarreta ara està present a tot.
Abans era estrany el que anava a la graderia amb la samarreta del Barça i ara és estrany el que no hi va. Com a mínim amb una bufanda, etcètera.
Tu vas amb Sabarreta, Albert? Bueno, jo em vaig estrenar una el dia del Barça-Madrid. Molt bé. I no te retornaràs.
El primer que em vas és quan arribis a casa, la crema.
Sí, sí, una que m'hi he enreglat el dia abans. D'aquesta temporada, eh? Sí, sí, d'aquesta temporada. No, no, era la que tocava. L'he guardat al calaix i ja. També n'està allà. No hi he tornat més amb la samarreta, però algun altre dia ho tornaré a provar. Ja us avisaré. No, no, no. Però va el dia del rany o una cosa així. Dorsal i nom o neta de. No, no, dorsal i cognom. Totom. Els he sortit més barato dues lletres, només, suposo. I dorsal? Bueno, el dorsal, l'edat, 60. És que tots, tota la colla d'amics, jo soc l'últim, diguem, de fer-ho, i som sis que tots tenim la mateixa samarreta, només canviant el cognom, diguem, no? Que quan ho veus, clarament, ja saps que això és l'edat, no? Que no és que tinguis una debilitat per aquell dorsal, diguem, no? Sí, sí.
Molt bé, doncs, escolta, avui. Molt interessant aquesta sessió de sociologia. Ha estat tan interessant que.
És que a més, des de la grada és diferent. Totalment, sí, sí. Hi ha un punt que es podria fer una crònica cada partit, diguem, només mirant la grada, o sigui, només veient el que tens allà, perquè cada partit és diferent. Cada partit té alguna cosa, que si hi ha la grada d'animació, si no, si. En funció d'això, de partit que sigui, tens uns veïns o en tens uns altres, sí, sí.
Avui ha estat tan interessant que fins i tot el nostre Big City dels dilluns, que ja sabeu que encaixen d'aquella manera la secció premium de les aturades, no passa res, amb allò que parlàvem de les medalles d'abans ja està. Ja està tot dit. Doncs l'Albert Tom i la seva visita regular la fem coincidir amb les aturades i avui a més hem. Ara quan és la pròxima aturada? No hi ha, no. La propera és per Setmana Santa. I no li preguntes per Rafinha? No li pregunto per Rafinha perquè tinc propaganda electoral.
Albert, gràcies. A vosaltres. 29 de novembre. Eleccions al Congrés i al Senat. Espais gratuïts de propaganda electoral.
Habitatge impossible. Preus que no paren de pujar. Trens que no arriben.
Defensa't. Enfront dels que amenacen drets, llibertats i la nostra llengua, defensem Catalunya. Fem que el futur torni a ser nostre. Per nosaltres no quedarà. Ara et toca a tu. Pel país. Per la gent. Pel futur. El 29 de novembre. Defensa't. Vota Esquerra Republicana.
Nosaltres no juguem aquest joc. Els diners dels catalans a Catalunya. Prou d'ofegar les famílies i la classe mitjana. Qui paga impostos de primera mereix trens i serveis de primera. Et posem a tu al centre, a la llengua, a la nació. Junts posem Catalunya al centre.
Soy Roberto Vaquero y este 29 de noviembre me presento por el Frente Obrero. Si quieres que tu voto sea realmente útil, no votes a los de siempre esperando un resultado diferente. Este 29 de noviembre, vota Frente Obrero. Defendamos España.
I si un jove pot comprar-se una casa? I si qui governa és honest i gestiona bé? I si les coses, simplement, funcionen? No és impossible. És el país que et mereixes. I ets a un vot de distància. El canvi necessari. Vota Fijo. Partit Popular.
No deixarem que ens toquin les pensions ni que retallin el salari mínim. Defensem la nostra sanitat pública i el dret a un habitatge digne. Lluitem contra el canvi climàtic i cridem, no a la guerra, l'hora de la gent valenta. Aquesta és la nostra força, la força de la gent. Vota PSC.