Tot costa, de 19 a 20 h - 22/10/2026

El Madrid arribarà al Clàssic amb 4 victòries consecutives i amb Diomander proclamat ja hereu de Vinicius. Bones notícies pel Barça, que arribin confiats.

La set d'aquest dijous 22 d'octubre de 2026. A 74 hores pel Clàssic, pel Barça-Madrid. Sònia Germà, bona tarda.

Bona tarda. Què ens expliques? Ha començat el teu compte enrere i això vol dir que ja estem molt a prop d'aquest Clàssic. Diumenge juga aquest Barça-Madrid al Camp Nou i avui. El club blaugrana, l'equip de Hansi Flick, ha descansat per tornar demà als entrenaments. L'endemà de la victòria del Madrid, golejada per 4-1 al Leipzig. Eufòria a Madrid després d'aquesta victòria. La veritat és que Courtauld va tenir una mica de feina a la primera part, amb dues grans aturades, sobretot. I al final el que queda són els gols, bons gols entre ells de Di Mandela, la veritat és que és un golaç, s'ha de dir. Amb la jornada d'ahir, on també va guanyar el Betis, el PSG es manté líder amb 9 punts, els mateixos que Aston Villa, Liverpool, Madrid i Betis. El Barça, recordem, ara queda amb 6 punts, de fet queda 8è a la línia del que encara no repesca.

Que per cert, el pròxim rival del Barça, l'Aston Villa, és segon. Sí, sí. Tots vam donar per acceptable perdre a París, però atenta la companyia de cara a properes jornades. Per cert, aquest Madrid 4, Leipzig 1 i la proximitat del Clàssic mereix avui, més que mai, una edició especial de Vots de la

Castellana amb David Sánchez. I avui a Europa League Conference, a l'Europa League a partir de les 9 del vespre, Celtic de Glasgow, Celta, i també a les 9, l'Illestrom de Noruega, Reial Societat. Però a la Conference ja tenim partits en jocs, i de fet estàvem pendents de l'Interescaldas d'Andorra, que rep l'Universitat de Craiova, de moment amb no gaire bones notícies. El partit ha començat a tres quarts de set i perd 0 a 2. Caram. Sí. També està jugant el Getafe amb el Lugano. El Getafe que perd 1-2, en aquest cas també molts gols. Minut 17 de la primera part, sí, sí, has mirat. Sí, sí, és el minut 17 de la primera part, no estàs mal fixat.

L'entrenador del Lugano va qualificar ahí Bordelàs d'entrenador històric. Bep, el Getafe ho és. No, no, pel futbol en general. Que tothom reconeixia la seva manera de jugar.

Bep, això és cert, té el segell propi. No sé si és un segell bo o dolent, però té un segell propi.

Un tio que ve de Suïssa. Que el conegui, imagina't. Ha traspassat fronteres al Getafe. Sí.

Encara en futbol Messi ja és obviador, on demà rebrà el Premi Príncep

d'Històries dels Esports. I ha generat una autèntica bogeria, vaja, gent esperant-lo a la porta de l'hotel, òbviament demanant-li autògrafs, i demà serà distingit com la resta de premiats d'aquests premis.

Per cert, que el CCD ha entrat d'ofici i ha denunciat Javier Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional, davant el TAC per les seves recents manifestacions contra Real Madrid Televisión i la política comunicativa blanca, la que va comparar, recordem-ho, amb Goebbels.

Evidentment, Tebas ha tardat 30 segons a respondre amb un tuit de dimensions còsmiques i trobo que avui té raó perquè ha dit, crida l'atenció perquè no he sentit mai el CCD censurar els comportaments del Madrid amb els arbitratges ni tampoc la línia informativa de Real Madrid Televisió.

I en bàsquet, aquest vespre el torn és pel Barça a l'Eurolliga, visita l'Olimpia de Milà a dos quarts de nou, amb la baixa de Brizuela, molèsties a l'adductor, però amb Justin Menaia a l'expedició.

Un partit que podreu seguir a partir d'un quart de nou a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Just abans de començar saludarem el Macià perquè ens confirmi el que ja ens apuntava ahir, que visitar la pista d'un equip amb un bagatge d'una victòria i cinc derrotes hauria de ser un bon moment perquè el Barça es retrobi amb la línia positiva de resultats.

I també avui a Girona, el Girona a l'Eurocup femenina visita la pista del Montana. Búlgar està jugant des de dos quarts de set. Ara mateix empat a 34 en aquest partit. El nou fitxatge de l'Uni, Michel Onyà, no pot debutar encara per problemes burocràtics. A la Champions d'Hambol, el Barça rep el Montpellier a tres quarts de nou. Els barnais ja estan classificats per la fase final de la per la fase principal de la competició, mentre que l'equip francès està contra les cordes. També avui Granollers-Conca a les 8 del vespre pendent de la jornada 4 a la Lliga Sobal.

Al Palau hi serà el Jaume Massana pendent d'aquest partit que podia ser intranscendent, però com que encara no està del tot eliminat al Montpaller, s'haurà de guanyar.

En ciclisme s'ha presentat el recorregut del Tour de França 2027 en categoria masculina i femenina. La masculina començarà el 2 de juliol a Edimburg i passarà per Escòcia, Anglaterra i el País de Gales. Entrarà al territori francès pel nord i creuarà en diagonal fins als Alps. El protagonisme de l'última setmana serà pels Pirineus, amb tres etapes que haurien de decidir la cursa, ja que l'etapa reina serà duríssima. I el Tour femení començarà a Leeds el 30 de juliol, tindrà nou etapes, destaca una contrarrellotge per equips a Londres i al final el volcà del Puig de Dom a l'última etapa. La catalana Paula Blasi serà una de les candidates a la victòria final.

És bonic, Litz. Està bé començar el tour a Litz. En tot cas, hem quedat amb l'Isaac Vilalta perquè ens faci una valoració d'aquests recorreguts que ell ja ens apuntava, però que ara ja són oficials i en tenim tots els detalls i també escoltarem les primeres impressions de Paula Blasi després de fitxar pel Mobi Star. Aquest és el mapa esportiu d'aquest dijous en què hem quedat. Amb una autèntica llegenda del Barça. Fa uns dies va anunciar el final de la seva carrera futbolística i avui tindrem aquí al tot costa, per parlar de la seva nova vida, per parlar de Mourinho, del clàssic, un gran Pedro Rodríguez. I també és el dia que tenim una pregunta per

la nostra audiència. Després de la jornada de Champions, continueu veient el Barça tan superior al Madrid? Podeu votar a l'enquesta que tenim penjada tant a Twitter com a Instagram i dir la vostra a qualsevol de les nostres xarxes socials.

Des d'ara i fins les 9. Sigueu benvinguts a una nova edició del Tot Costa, aquí a la sintonia de Catalunya Ràdio.

Conecta amb nosaltres. Busca'ns a Instagram, Twitter i Facebook. Arroba a Tot Costa. I deixa'ns la teva opinió o la teva queixa al WhatsApp de l'Oient. 607 0709 28. 607 0709 28.

Avui amb la companyia, novament disciplinadíssima, de Santi Jiménez. Hola, Santi, bona tarda. On està la Marta? Jo em callo. Sí, això serà així sempre, quan hi hagi Marta Corredera. Marta Corredera em mira i em fa. Marta Corredera, bona tarda. He de dir que avui no li he dit absolutament res. No, però és la teva presència. No, no, ja veig. És més o menys com Covarsí. El veus i dius, aquí hi ha malament rai.

Més que Covarsí, seria més aviat un Ricardo Rocha.

No. Més mala llet, no? Si s'ha d'escapar una entrada al genoll s'escapa. Molt bé, doncs ja tenim presentats el Santi i la Marta. Avui completa el trident l'Oriol Domènech. Hola Oriol, bona tarda. Bona tarda Jordi. Tot en ordre? Tot perfecte. Així m'agrada. Doncs tot a punt per començar a parlar de Clàssic, dels creuaments de declaracions previs, qui està millor i qui no. Arranquem ja.

De dilluns a divendres de 7 a 9 del vespre, Tot Costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Excelent selecció la d'avui del Salva Po para arrancar el programa You Can Harry Love. No pots precipitar l'amor, crec que seria una traducció correcta de Les Supremes. Els que no tenim 60 anys encara podríem pensar que la cançó és de Phil Collins, que la va popularitzar més endavant.

60, però no, 50 i alguna cosa sí que podríem tenir-la. La de Phil Collins. La de Phil Collins la tenim més. És antiga, també, eh? Sí, del 82, crec.

Sí, sí, també té una edat. És que Phil Collins ja no va en calça curta, tampoc, precisament. En tot cas, m'informa el Salva Pou que les Suprems van arribar al número 1 als Estats Units amb aquest LP, que es deia Suprems A Go Go. I que van ser el primer grup femení a arribar al número 1 al seu país. Per tant, a part que la cançó és espectacular, respecte per les Suprems, no les de Móstoles, les originals. Vinga, Ramon Salmurri, bona tarda. Bona tarda.

Que tu guies, Salmurri. De tu, que l'havies de fer. Tot ha anat la gent ha de saber que tot ha anat

per poder deixar-la no, no, no, haig de dir que se m'ha acudit mentre parlava que és una cosa que passa poc això exigeix una certa una certa agilitat que no tinc. El Salmo ha vingut a parlar, parlant d'agilitat, que tampoc té, de moment, que això que anava a dir. Ahir ja ens apuntaves que Cundé està complicat pel Clàssic, però li farem un seguiment dia a dia, perquè, bàsicament, els que estan sants ho continuen estant, i els que estan lesionats, Kristen, Sen, Olmo, Verdagi, Eric i Cundé. I bé, Condé està mig mig. És a dir, els altres quatre no els recuperarem segur i amb Condé mantindrem l'esperança fins a última hora.

Sí, a veure, no ens hem mogut gaire d'on érem ahir. Condé està afectat del turmell i l'escenari més optimista o l'escenari en què treballa el Barcelona mateix és que diumenge pugui ser la convocatòria. No està per ser titular. Però tenint en compte com està la línia ofensiva del Barça pel que fa a les baixes amb Christensen i amb Mèric també de baixa doncs és important que Koundé hi pugui ser avui l'equip no ha entrenat, tenien festa però Koundé ha anat a fer tractament específic com la resta dels futbolistes lesionats i una mica la sensació que si fossin tots. Cunder no aniria ni convocat. Potser convocat és molt fort. Potser convocat sí, però que no està bé, que no està al 100%. És veritat que diumenge,

que és l'última imatge que almenys jo he vist de Cunder baixant de l'autobús que els portava de Sevilla, anava coixíssim. Aquest té un esguins. Aquest sí. Tres. No, pel verde no, però aquest sí. Aquest sí. Bé, no perdrem l'esperança perquè la veritat és que aniria bastant bé al Barça i a Flick recuperar un efectiu més en defensa. És una qüestió que us inquieta molt en el clàssic. Gairebé amb els cinc que tenies per París?

M'inquieta per l'acumulació, no per la. Si fos només ell, sí, però clar, Sonei, Christensen, Eric.

Sí, sí, no deia tant la baixa de Condé com que només tens els quatre titulars de París, que suposo que repetiran, si no em dieu al contrari, i Valde. Vaja, pots entrar-hi Rodri, ja ho va dir Frick l'altre dia.

Sí, però bàsicament suposo que repetiran i. I no, no, clar, però el partit és molt llarg i s'han de fer canvis i pot passar qualsevol cosa. Per tant, això sí que em preocupa. Si tot funciona, si està agafat amb pinces, diguem-ne. Bé, sí, tranquil, però agafat amb pinces.

A mi no em preocupa. A veure, sou positiva avui, eh? Ja veus, eh? Ja veus. Pues cambio la meva opinió. No em preocupa, bravo. Òbviament sabíem que en algun moment de la temporada vindrien baixes, el que passa que és el mateix de cada temporada que venen totes de cop. Sempre passa el mateix. I en aquest cas a la línia que tens menys coberta. Sí, menys coberta, sí. Però coincideix també que pràcticament, salvant a Eric, jo diria de la línia defensiva els que. Tens disponibles són els que estan rendint bé o els titulars creient a Eric llavors per això no em preocupa perquè crec que són els que millor estan de forma i després en un moment donat si has de posar no sé, fes una imaginació a Rodri de central en un moment donat perquè el partit se't complica l'has de fer però jo estic tranquil la veritat Oriol?

Per una banda et diria que no em preocupa perquè jo sóc dels que penso que el Barça és bastant superior al Madrid. Però si s'enfrontés amb un rival de Champions a primer nivell, jo crec que amb aquesta defensa, per una banda, jo crec que no és plenament de garanties per afrontar un partit d'altíssim nivell, i dos, també perquè, deia el Sánchez, al final l'estàs amb quatre efectius, que si se lesiona un, que pot passar en un partit d'aquesta tensió, d'aquest nivell físic, a l'entravalde, que avalde pràcticament l'estranger d'aquesta temporada, per tant. Tant pel tema de qualitat, però sobretot pel tema de número, és un tema preocupant.

Esperem que resisteixin aquests 4 i mig, comptant Valde, que l'altre dia va haver de ser utilitzat gairebé per obligació, perquè és evident que.

El batró era més per donar-li descans a Espart, perquè va veure que Espart clarament seria titular contra el Madrid.

Bueno, i perquè se li fan una mica llargs encara els 90 minuts per partit.

A la primera temporada li passava molt a Gerard Martín, que no acabava els partits, tenia rampes. Suposo que és una qüestió de recorregut, d'experiència. A Gerard Martín ja no li passa i a Espart, per tot, ara deixarà de passar-li. Bé, hi ha tranquil·litat relativa entre els nostres col·laboradors i això sempre ajuda. Al marge de la qüestió estrictament esportiva, avui hi havia algun d'aquests saraus preclàssics que s'organitzen habitualment i ha emergit la figura de l'assessor de Joan Laporta, Enric Masip, que déu-n'hi-do.

Sí, sí, molt contundent, Enric Masip ha atacat el Madrid. Per tots els costats, i quan dic el Madrid em refereixo al concepte més ample de la paraula Madrid. Ho ha fet Atom de Negreira, de Real Madrid Televisió, de la Superlliga, amb un primer capítol sobre els arbitratges i les recurrents queixes del Madrid sobre l'arbitratge. L'últim, diguem-ne que Masip ha utilitzat l'argument de la vermella que no va veure Arda Güler en el partit contra el Sevilla.

¿Alguien no vio un codazo allí? No, las imágenes no están. Bueno, igual que hacía las imágenes, no sé, en aquel momento, pues pasó también en un gol, no sé si os acordáis, creo que fue de Lewandowski o de Lamín, que curiosamente esa cámara, la de esa esquina no funcionaba, aquel día no funcionaba, y era el único ángulo donde se veía que el balón había entrado, pues no funcionaba. Bueno, oye, tampoco nos pusimos a hacer una guerra por eso, bueno, simplemente, pues en ese momento, pues si hay ese error, te lo tragas, ¿no? Pero curiosamente, eso sí que siempre cae del mismo lado, y tampoco estamos todo

el día llorando. Una mica surt el 36 d'Enric Massip capítol 2 per Jose Mourinho aquí Massip clarament li busca la mandíbula al tècnic del Madrid.

Cuando sale a veces, según quien, en una entrevista y dice que ve cosas raras, cosas raras es meterle el dedo en el ojo a un entrenador. Eso sí, son cosas raras. Para mí es una vergüenza que se utilicen esas técnicas como para desviar lo que uno hace. Uno cuando las cosas no te salen lo que debes hacer es intentar mejorar y mirar de paliar eso y no dedicarte a atacar a los demás.

Més endavant crec que també referint-se a Mourinho, dic, no, no, passen coses rares, no, el que passa és que t'estan atropellant referint-se a l'època guardiola Mourinho i no passa res més que això, que no pots guanyar. Sí que ha anat a la mandíbula i a l'ull, fins i tot, de manera metafòrica, Enric Massip. Un clàssic de Massip,

no, Massip, diguem-ne, té aquestes coses que, diguem-ne, diplomàtic, diplomàtic no és. Però.

Ara en parlarem, l'acabem d'escoltar, però jo trobo que en això té.

Que no van paños calientes, que es diu.

I després un tercer capítol sobre les relacions institucionals entre el Barça i el Madrid, trencades a hores d'ara, i en Florentino sense assistir al partit.

Creo que hay líneas rojas que no se deben de pasar. Creo que se han pasado. Se utilizan tertulias como si fueran jurados, informes como si fueran sentencias. Y aquí cada uno se atreve, de alguna manera, creo que está un poco preparado, porque no es casualidad, que en muchos ámbitos va todo en la misma dirección. Cuando uno quiere desviar un problema es fácil hacerlo. Aludes a Negreira, titulares o entrevistas que no vienen a cuento y te pones a hablar de Negreira cuando en realidad deberías hablar de lo que te pasa a ti.

Molt bé. En general, a mi m'ha semblat bastant ben argumentada l'exposició de Massip. Només tinc un parò que ell ha dit, no pots anar dient que la Lliga està adulterada. El Barça, i concretament Joan Laporta ho ha dit en alguna. Ocasió quan s'ha sentit perjudicat, però és veritat que el Madrid ho fa de manera sistemàtica. Dit això, i insisteixo, jo tinc la sensació que el discurs de Massip és contundent però que no diu cap disbarat, jo podria subscriure la majoria de coses que diu. Tinc el dubte si havent establert que no entrem al joc de Mourinho, no ho ha fet Flick, no ho han fet els jugadors, fins i tot la porta s'ha contingut en les darreres setmanes, si això beneficia d'alguna manera és a dir, treure els canons a tres dies del Clàssic encara que no sigui un primer

espasa és que és això, no crec que influeixi massa, tampoc vull dir sí que és veritat que des de la banda del Madrid es magnificarà molt mira com ho diuen, ells també es posen a l'alçada, potser hauries d'estar una mica més enllà, però imagino. Que Massí, com a molts barcelonistes, interpreta bastant bé la veu del poble, en això és molt rufiant. No sé si li agradarà al company. No sé si li agradarà o no, suposo que no, però a l'estil seria una mica el mateix, allò de dir, jo soc el que parlo clar, i allò que es posa tant ara a internet, el que ningú s'atreveix a dir, i això, el tio ho ha dit, no crec que influeixi, però sí que serveix per fer el xup-xup. Jo preferiria estar que abordin i passar, però bueno.

Jo també, però no sé si la Marta o l'Orio lo veuen diferent.

A mi és que m'agrada de tant en tant. A tu t'agrada alçar el xou. Alçar el xou, aquest xou. A mi m'agrada tant en tant, perquè sí que és veritat que no s'ha d'entrar tot, i òbviament estan buscant provocacions, i sobretot Maurinho està escalfant el clàssic, però ja ha portat dues setmanes preparant el clàssic.

Maurinho no està escalfant el clàssic, està escalfant tota la temporada. Ho està escalfant tot. Ho està rescalfant tot.

Però a mi de tant en tant sí que m'agrada que des del Barça no tirar dardos però sí parar peus de dir que nosaltres també podem respondre que les coses no les esteu fent bé perquè crec i estic completament d'acord de vegades amb Massi hi ha alguna cosa que dius per aquí no però en aquesta vegada de la primera fins a l'última paraula és que la recolzo perquè crec que té tota la raó i de tant en tant és el que dic crec que s'ha de. Dir alguna coseta, tirar d'Aus cap a Madrid, perquè no pot ser tampoc que tot sigui rebre, rebre i rebre.

Oriol? Jo crec que, com he dit tots, jo crec que tot el que he dit és cert, que té raó, i també el que interpreto, no sé si és cert o no, perquè a vegades l'arribació va per lliure, però jo crec que això també és una mica una estratègia comunicativa del Barça, no? Tu parlaves que Flick i Joos no parlen, però jo crec que no parlen perquè I fins i tot Laporta. La porta sí que ha anat empolada amb Florentino, amb el Madrid, sí que han tret a la guerra. Jo crec que això és una estratègia.

L'altre dia no sé quina prèvia va ser que va dir no, no, del Madrid no,

no em deixen parlar del Madrid, que és evident que l'estan marcant. Jo crec que això és una estratègia del Barça que per mi és correcta, que expliqui als jugadors que s'hagin d'entrenar a jugar i a guanyar partits, que ho estan fent molt bé. I si algú ha d'anar a la guerra és la porta i el seu entorn.

Sí, sí, això està bé, ja me'n recordo èpoques que dèiem, és que Guardiola ha de fer de portaveu,

jo no sé, 100% d'acord. Està bé donar-li una mica de cobertura a l'equip, això estic d'acord. També et dic que no tot el que ell, Massim, jo signaria una cosa que no signo, és que en el cas de Greira no hi ha res provat, no. Està provat que el Barça va pagar negreira durant molts anys.

Jo crec que Massip també, estic d'acord amb el que diu i no sé fins i tot si és convenient que surti o no, però crec que ell retrata el Madrid com un club victimista. I en contraposició al Barça, i jo crec que el Barça de la Porta ho és molt. Contra tot i contra tots. Hi ha algun moment que dius, home, el Barça ha actuat de la mateixa manera, que segurament el Barça té raó i el Madrid no, però ho ha fet.

Sí, el que passa d'una manera. Jo crec que. Totalment d'acord amb tu, però la manera com ho estan pastifant al Madrid ataca directament gairebé. És que tenen molts més mèdics. És un esment a la totalitat, és a dir, tot estan pastifats, perjudiquen amb els àrbitres, amb els horaris dels partits.

El que passa és que si realment és com diu l'Oriol i és estratègia comunicativa del club. No sé si Enric Massip té prou pesc per ser el portaveu del club. No parla malament, no és el que parla bé. Sí, sí, és el que parla bé, però no és un pes rellevant. És un pes rellevant, per dir-lo així, a l'entorn de la porta. Ho diré per resumir-ho, Sònia. A Massip a Madrid te'l coneixes. Ja, ja, però un portaveu del club. Sí, el coneixen perquè és el que parla i a més perquè. No, perquè ha sigut algú en el món de l'esport. Sí, ha sigut algú en el món de l'esport,

però no en el món del futbol. El que sí que passa és que has de triar molt bé les batalles i com les fas, perquè. Tu vas contra la sisena flota amb quatre cayucos. No és comparable a la potència comunicativa del Madrid.

Si realment tu el que vols és que allà treu a passejar el president, o fins i tot et diria que Deco és un altre que té pes dintre del que és l'estructura tècnica del club ara mateix. Però vaja, que.

Jo tampoc no crec que estigui així. Jo crec que ni deco ni flic. Tota la part esportiva hauria d'estar. Sí que, perquè, per exemple, en el cas del Maït, sí que li demanen molta implicació a tota la part esportiva. Començant per Mourinho i també. També hi ha els jugadors que surten. Conateca no deu saber res de la seva vida, va dir que. Sabia que era negreira. No sap que és ceuta, però sap que és negreira. Ho va dir a la mateixa roda de premsa.

Hi ha algun vers lliure, com Courtois, que diu que.

No, Courtois també. Sí, però en general tots surten i tenen el missatge bastant ben après. I si no el diuen, després rectifiquen via xarxes socials. Qualcosa mostra que estan. Completament obsessionat.

Obsessionadíssims. Obsessió a Madrid. Anem-hi.

Madrid, Madrid, Madrid.

Decir que es un partido como los otros, obviamente, es mentir, es completamente fuera de la realidad. Ahí vamos. Estamos perdiendo 24 horas de reposo, pero ahí vamos.

Sensacional documento. Que se va a escapar el periodista y no foto la rajada. Que tenim 24 hores menys de. Ridículo, perquè això passa en tots els clàssics.

Uns per uns i els altres per l'altre.

Jo ara ja crec. Mai juguen el mateix dia a la Champions, per tant, sempre hi haurà un que

descansarà 24 hores. I si algú s'ha cansat una mica més aquesta setmana, és el Barça que va a jugar entre el PSG i fora,

que no pas el Madrid. Però és igual, sí. Si féssim xupito cada frase que ha de dir Mourinho,

que sabem que la dirà. Hòstia, s'acabava el gut, eh? Es que fa el ridícul. Sí, perquè ja és previsible. Ahir vaig tenir la sensació que ja ho feia encardant-se'n una mica.

No, que s'espera de mi. Que ja se t'estiga,

com ara el periodista, diguis, per cert.

És com si fos Lluís Cabaldà i no canta els pets. I no canta el Bon Dia, vull dir, clar. Ui, doncs. Aquest sí que ho ha deixat de fer, però diguem-ne que. Mourinho. Li demanen els grans èxits i el Ciu ha de cantar els grans èxits. No defrauda el seu públic.

És cert que ha jugat diumenge a les 9 del vespre, que hagi jugat de març a dimecres, dimecres i a casa.

Va, que ha desempatat.

Ha acabat de dormir a casa seva. Desempata el nostre home a Madrid. David Sánchez, bona tarda. Hola, bona tarda. Això d'ahir ho fa de veritat o ja forma part del GAC?

Ja no sorprèn aquí a Madrid. Tot el que està fent aquesta temporada ja ho va fer la primera etapa. El factor sorpresa ja no el té José Mourinho de cara a l'aparell mediàtic de la. De la capital. Hi ha una part del madridisme que li compra absolutament tot, però jo crec que la majoria està més pendent del tema esportiu i del clàssic de diumenge que no pas del que diu Mourinho, del que fa Mourinho i del que planeja Mourinho.

Madrid ja no s'acaba de creure aquest Mourinho que a vegades sembla un guinyol d'ell mateix. Anant a la part esportiva David, el Madrid que ahir va guanyar el Leipzig per 4-1 és veritat que la primera part Courtois en va treure dos i hi havia certa remor al Bernabéu però la realitat és que el Madrid el va acabar resolent que ha guanyat quatre partits seguits. I que jo diria que, tenint en compte com van sortir del derbi madrileny fa unes setmanes, el Madrid arriba en una bona dinàmica, el clàssic. Optimisme moderat, més producte de la. No hi ha eufòria, no hi ha ontes d'alegria ni res.

Optimisme moderat, més producte de la derrota del Barça, que no pas de la victòria del Madrid davant el Leipzig. És a dir, aquí tothom va començar a parlar de de "Es posible, vamos a intentarlo, si trabajan pueden", després de la desfeta del Barça al Parc dels Prínceps. Ahí va ser un partit més, un dia més a l'oficina, un Madrid que va ser dominat a la primera meitat, que Courtois va ser un altre cop l'heroi, que Diomandé a poc a poc es va fent amb un forat a l'equip,

però no meravella aquest equip. Digueu bé, et sonarà antes de Diomandé.

Sí, sí, sí. El que passa és que està tan malament Vinicius. Ara. Per contrast. Que tothom està demanant des de fa diverses setmanes que jugués Diomander, que almenys li donessin l'oportunitat. Bé, l'ascensió de Vinicius provoca que sí o sí jugui Diomander en el partit del Camp Nou, però hi havia moltes ganes que jugués també a la part noble, però evidentment el treball de Mourinho és molt més fàcil després de la de la sanció de quatre partits a Vinicius. Jo tinc la sensació que si no hagués estat sancionat, el titular un altre cop hagués estat Vinicius.

L'Oriol fa unes setmanes al club, vaja, fa unes setmanes no, el dia que Vinicius es va autoexpulsar estirant els cabells del jugador del Villarreal, va dir que era una mala notícia pel Barça que no vingués Vinicius. I segueixo estant molt copensut.

Per mi Vinicius ara al Madrid li resca. No només no li suma, sinó que li resca. Però no ara, i l'any passat.

En el sentit esportiu estic d'acord amb tu. Crec que és una bona notícia només per una cosa. Que no vingui. Baixa una mica la tensió i el sobreexcitament de la gent. Perquè hi ha molt perill de O sigui, emprenya-te i et pots fixar que Vinicius et pot treure del partit a qualsevol, començant pels espectadors. Sobretot els espectadors. Jo diria que el Barça. Però. Ostres, jo crec que és més higiènic per tots que no hi sigui. El Barça fa dos anys que està passant per sobre d'aquest Madrid amb Vinicius. Sí, però també et dic que és un. Em fa mandra.

Passa una cosa, ho comentàvem a la redacció

amb la Sònia, el diomandé actual. Jo no me n'enfotaria tant de diomandé.

No, jo tampoc. Jo no me n'enfoto de diomandé, me n'enfoto. Una mica sí. Una miqueta sí, eh? Me n'enfoto. Sí, i a més,

això és molt perillós, això que fas.

Jo me n'enfoto de determinats relats que converteixen jugadors. Sí, però amb aquest potser tenen més raó que amb. Aquest no és Diomantono. Ho diré d'una altra manera.

Diomant deporta tres partits que estan bé. Però perquè el comparem amb el Vinicius, amb el Vinicius 100%, Diomander no és ni mig Vinicius. Això és el que jo vull dir.

Diomander li falta moltíssim, eh? Ja ho sé. Ha d'arribar al Madrid, jutjar-lo pel que ha fet fins ara.

És que jo no el jutjo a ell, jo jutjo als relats periodístics. D'acord amb Vinicius a l'edat de Diomander? Va baixar al Madrid, va baixar al Castilla, però si jo no tinc cap mena de problema amb Diomander, em sembla que és un jugador amb molt de futur, pel qual jo no hauria pagat 140 milions de borratxo, però és un jugador en futur, el que passa és que. Això que els passa allà ara, que ens ha passat aquí

en altres moments, i a tanta pressa. T'agafes el punt d'il·lusió que pots, i que ara mateix és un punt d'il·lusió.

I Guller sembla un altre. Mira, aquesta.

Me va dir Michel Guller, però no m'he atrevit. No, és passar el mateix. Per doses ulleres joves, per platini. No, que és el que diu la Sònia, que és un moment en què necessites buscar punts de. D'il·lusió o d'optimisme i s'agafen al nano i a Guler però que a mi em sembla exagerat ho dic que d'una altra manera jo patia perquè Espart hagués de marcar Cabarats-Gélia visc bastant més tranquil

que hagi de marcar Diomande Fins fa tres partits Diomande havia ensenyat molt poqueta cosa en els minuts que li havien donat i últimament. Podrà estar a quilòmetres del millor Vinicius, però l'actual Madrid és un jugador que destaca i per tant és un dels perills que el Barça es trobarà diumenge.

Però per mi és un perill molt relatiu, és a dir, jo quan venia a anar amb Vinicius bé, jo la veritat és que m'acollonia, va haver-hi una època que Araujo li feia de secant, però.

Bueno, però potser per això també és més perillós. Perquè et relaxes, és un noi que acaba d'aparèixer, entre cometes, encara li queda molt per créixer. I aquest relat de em fa menys por que Vinicius pot ser perillós, pot jugar a favor seu. Caldara no, eh? No, no, cal bon Vinicius.

Vinicius ara, la veritat és que està dimitit com a.

Sí, però Vinicius també té una qualitat de. Te la pot liar. Te la pot liar en qualsevol moment. Sí que hi ha una altra cosa. I hi ha una cosa que li volia preguntar al David, que és la respectació. Aquest diumant de Vinicius, a mi em va grinyolar una miqueta ahir, Sabem que Vinicius no podia jugar al Camp Nou i que no pot jugar al següent partit de Lliga ni a l'altre, o sigui que només pot jugar a Champions. Que no jugués el partit sense Vinicius i el canvies, per diumender, a més a més, quan el partit estava resolt.

És que l'estaven xiulant a estones, eh? Ja, però. Jo fins i tot vaig pensar que David, no sé com ho veus tu, que l'estava protegint, fins i tot, perquè no. Sí, sí, sí.

Jo tinc la sensació que en el proper partit serà titular Vinicius sí o sí, dic en el proper partit que pugui jugar Vinicius. La sensació aquí a Madrid és que Mourinho farà tot el possible per tal de recuperar. El jugador aquesta temporada. Hem de recordar que va renovar el seu contracte a principi de temporada i que és el segon jugador que més cobra de l'actual plantilla i una de les tasques de José Mourinho és recuperar una bona versió de Vinicius. Porta dues temporades amb un rendiment molt per sota del que va oferir quan van aixecar la darrera Lliga de Campions. Tinc la sensació que Mourinho farà tot el possible i el protegirà tant al terreny de joc, és a dir, el fotrà cada vegada que pugui, sobretot a la sala de premsa. És pràcticament impossible que Mourinho surti un dia i digui que no està rendint, que ha d'anar a la banqueta directament. Jo crec que. És més fàcil carregar-se a Diomander, perquè és molt jove, o a Vinicius, que és un tio que, repeteixo, és la segona fitxa més important de l'actual Real Madrid.

Pel que fa a l'onze de diumenge, clar, és difícil de saber, però pel que hem anat veient, pinta. Fuller Valverde. Valverde lateral, eh?

Sí, és veritat que a Valverde no li agrada jugar de lateral. Ho va cascar a l'època d'Arbeló i de Xavi Alonso i van haver de recular i treure'l del lateral dret. En Mourinho no s'atreveix i continuarà com a lateral, però és una evidència que, primer, el Madrid és un equip més equilibrat amb Valverde al lateral dret, i segon, que qualsevol lateral dret de l'actual Madrid és pitjor que fer de Valverde, amb la qual cosa jo crec que, tot i que Mourinho a principi de temporada no ho veia, jo crec que el clàssic segur, Valverde serà el lateral dret de l'equip.

Ostres, ja du la pregunta que fem a la nostra audiència. L'Oriol ja l'ha mig respost. Després del que ha passat aquesta setmana a la Champions, la derrota del Barça, la victòria del Madrid, ¿us continua semblant tan superior al Barça com pensàveu abans d'aquesta jornada europea?

A mi no m'ha canviat a la jornada de Champions. Jo crec que el Barça és molt superior, però no crec que el Barça vagi a guanyar fàcil al Real Madrid. Oriol? Jo sé que si ho veien

al Barça molt superior al Madrid, tu abans parlaves, no? Al Madrid arriba una bona dinàmica. De resultats. De resultats, perquè el partit d'ahir va ser lamentable. Sí, sí, sí, estic d'acord. La primera part, el Leipzig va ser superior, va tenir més oportunitats, i al final Madrid marca amb un gol de rebot a l'últim minut de la primera part, i a la segona part dos generalitats, Mbappé i Diomander. Han fet dos golaços, però com a partit, El Madrid em va semblar molt fluido.

Ho dic més en el sentit que guanyar evidentment dóna confiança,

que no en tenien després del derbi madrileny. I a nivell individual, és veritat que a nivell col·lectiu el que diu l'Oriol no està bé, però a nivell individual hi ha jugadors que estan molt bé. En papel li estan fent sortir coses molt bones i Goler està molt bé i Bellingham té moments molt bons.

Però l'altre dia ho comentàvem, per guanyar el Barça tot ha de ser molt sòlid al darrere. I al Madrid no ho veig gens. És que qualsevol equip. Una de les obvies del Barça és que a cada partit qualsevol equip li crea 3-4 ocasions de gol. Però és que al Madrid qualsevol equip li crea 8-9-10 clares. I així contra un Barça que davant té els jugadors que té. Vaja, jo veig pràcticament impossible que el Madrid pugui guanyar el Barça.

No, la sensació és que potser el Madrid et pot fer mal amb talents individuals, perquè hi ha jugadors a dalt que estan bé, sobretot a la part de dalt, però aquesta sensació per mi no és gens o no em fa gens de por, perquè tinc la sensació que el Barça, si el Madrid fica un gol, el Barça em fotrà 4. O sigui, jo sí que veig una golejada,

honestament. Oriol i Marta. Optimistes convençuts i confiantis, que diria Rivaldo, i el Santi. Més prudent, eh? El Santi és de la vella escola. Sí, sí, sí, ho reconec. A priori, un partit contra el Madrid mai és fàcil, això s'hauria d'ensenyar a les escoles. Després, si li cauen cinc, perfecte.

Jo, a partir del sisè, no estic tranquil. Jo em faré ara el teu paper quan juguen en el femení. S'estan apropant. A poc a poc es apropant, ja no hi ha tanta diferència. David, tu què?

Jo primer vull veure si Mourinho fa alguna mourinhada a l'onze titular, que és el gran dubte que hi ha aquí a Madrid, és a dir, aquí tothom diu esperemos que Mourinho sea valiente, vaya por el partido y no espere atrás, que es muy propio de Mourinho. Primer vull veure si hi ha mourinhada i segon, estic amb l'Oriol, jo és que veig molt superior al Barça. Jo crec que aquí el madridisme era de la mateixa opinió, repeteixo, tot ha canviat una miqueta, no pel partit del Madrid davant el Leipzig, sinó només per la derrota del Barça davant el PSG, que tothom deia, lo ves como no es tan difícil, hay que hacer lo que hacía el PSG. 48 hores després han entrat en rollo i diuen, ja claro, pero es que no somos el PSG ni lo sabemos hacer. Jo crec que aquí hi ha pessimisme, però aquí el madridisme és molt tan asobrat, és a dir, encara que estiguin a. El Pou, sempre diran que hi ha possibilitats. Jo crec que el Barça guanyarà, guanyarà bé, i no descarto la golejada.

Si Valverde juga de lateral, a més del que veig Chouameni. Bellingham, Guller, i faltaria un, no?

És que la Mourinhada, pel que jo he sentit, és. No, és Valverde, és com un doble lateral. O sigui, que facis jugar Danfries i Valverde per davant. Jo ets més Danfries i Valverde. La Mourinhada jo la veig més en aquest sentit. Que tampoc és tan Mourinhada, eh?

Però aleshores, Valverde i qui queda fora?

Guller? No, Guller jugaria. Jo crec que. Guller, Valverde, Chauveny i Bellingham. I es carregava Diomandé. No, no té per què. 4-4-2.

Jo, que Valverde jugarà més d'extrem que de lateral, és una impressió que tenia, però és veritat que porta tres partits seguit jugant de lateral. També és una mica estrany. I Guler, quan el posa de mig centre, ella acaba amb Guler a Roma de mig centre i és quan diu, si empezamos el partido con estos, nos meten cinco. Si ho va dir de la Roma. Jo crec que té raó, eh? Si ho va dir de la Roma, que no pensarà del. Vaja, jo és que m'imagino Metalurgia. Sí, sí, jo. El que passa és que és veritat que ara deixa fora Guller tal com està jugant, Michel Guller. No, no el deixa fora.

No, fora no el deixa. No, Guller juga segur. El que dubto és que jo crec que Valverde el posa al mitjà del camp.

I posa un altre lateral. Pots posar la dreta al mig del camp, que és que per mi és la millor posició de Valverde. En fi, demà ja jugarem amb els onzes i diumenge sortirem de dubtes. David, abraçada, gràcies. No va Florentino, eh? No, va, ja no és notícia. Es menjar el marrom Pirri, no? Deu estar reunit amb el CCD, Florentino. Jo no sé si anirà Pirri, eh? Anirà Pirri? Jo crec que no hi ha. No sé. No hi ha dinar, eh?

No, però bueno. No per al partit. Suposo que Putragueño, Pirri o algú vindrà. Putragueño, però com diu Florentino, pa' eso le pago.

Putragueño, que invita. David, abraçada. Adéu. Hi ha optimisme, o molt, o relatiu a la taula. Joan Fito, bona tarda. Què tal, Costa, bona tarda. Després de la jornada europea, després de la jornada de Champions, la nostra audiència continua veient el Barça tan superior al Madrid.

El mateix optimisme que a la taula entre els oients, 76% que sí, 24% que no. El Jordi Durant, que diu que el Barça de dimarts és molt inferior al Barça de diumenge. Entenc que en relació a l'onze de Flick. El Madrid d'ahir és més o menys igual que el de diumenge. El Bruk Pasqual que diu sí, el Barça va cometre errors degut a la pressió bestial d'un PSG latal. El Madrid no té ni de bon tros aquesta capacitat. El Jordi que diu sí, però simplement no val abadar. El Madrid no juga a gran cosa, però té jugadors per resoldre. Això és una cosa que preocupa els cracs del Madrid. L'Àlex Navarro, juguem molt millor futbol, però ell tenen un equip ple de cracs. I el Francesc Cambudio que diu no, jo no veig mai que siguem molt superiors com més anys tinc. Més pateixo.

Això és un culer de la vella escola. Una persona no santa. A partir del quart començarem a. Tu el cinquè. Depèn de quan quedi. Molt bé. 76-77% de l'audiència veu el Barça tan superior al Madrid com el veia abans de l'ensopagada a París. Gràcies, Joan. A tu. Ara farem una pausa i anem cap a Roma. Ens hi espera el gran Pedro. Ara venim.

A Cotet, tornem a connectar-te amb la vida. Ara, descobreix l'únic audiòfon del món amb tecnologia auditiva invisible. Intel·ligent, invisible i connectat. Vine a Cotet i prova'l. Cotet, una nova forma de sentir.

80 anys de tardes de diumenge enganxats al transistor. 80 anys de gols a l'últim sospir que ho canvien tot. 80 anys de rialles, laments i de sort la pròxima jornada. 80 anys d'abraçades, estadis plens i bufandes al vent. 80 anys de futbol, 80 anys de la quiniera i amb la il·lusió del primer dia. Ara, en futbol femení. Aquesta jornada pot a dos milions i mig d'euros. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat.

Per tu, que sempre compres el mateix al supermercat. I per tu, que mires a veure si hi ha alguna novetat. Gaudeix a Capravo de l'oli d'oliva d'un grau olilant d'un litre per 3,90 euros. Vols estar al dia amb mi? Capravo. Quan et diagnostiquen l'eusèmia,

és com si la música de la teva vida s'aturés del tot. Perquè la música no pari, que no pari la recerca. Col·labora en la curació de la leucèmia a efacarreres.org o truca al telèfon 932 33 34. Fundació Josep Carreras. Imperables contra la leucèmia.

Tens un cotxe al cap? Del 22 al 25 d'octubre, troba-la al Saló Ocasió a Fira Gran Via i pots guanyar un nou iPhone 18. Més de 2.500 cotxes de totes les marques, amb la garantia dels professionals del Gremi del Motor i descomptes de fins al 40%. Compra la teva entrada a salonocasion.com. Troba el cotxe que tens al cap. El 29 de novembre

l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicenç, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Descobreix-lo a la xarxa Dacia de Catalunya.

Pensa en la nit de cap d'any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

Protecció civil alerta de fortes pluges i recomana evitar desplaçaments innecessaris. Pot ser perillós.

Segur que no n'hi ha per tant.

Amb les pluges, tot pot canviar de cop. Fes cas a les alertes, segueix les indicacions oficials i evita zones inundables. Generalitat de Catalunya.

De dilluns a divendres, de 7 a 9 del vespre, tot Costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Ara fa uns dies, i després de gairebé 20 anys com a professional i d'una carrera brillantíssima que el va fer aparèixer al Barça, però que després el va portar a Anglaterra i a Itàlia, Pedro Rodríguez, Pedro, Pedrito. Va anunciar el punt final a la seva carrera futbolística. En setmana més de Clàssic, a pocs dies d'aquesta reedició del Barça contra Mourinho, ens venia especialment de gust saludar el gran Pedro, que ens escolta des de Roma. Hola Pedro, bona tarda. Bona tarda. Què tal, com estàs? Bé, bé, bé. Com van aquests primers dies com a exfutbolista? Ja ho tens assimilat?

Sí, bien, bien. La verdad es que ya llevo tiempo descansando, digamos, y bueno, y un poco asentado en esta nueva vida ahora, una vida más tranquila, más familiar, entrenando un poquito por mi cuenta y haciendo alguna cosita que va saliendo también relacionada con el deporte, pero ya obviamente más tranquilo, sin esa presión de competir y bueno, pues como te digo, disfrutando mucho de la familia en general, que es lo que más se echa de menos.

Pedro, sempre que apareix el teu nom a les tertúlies i recordem aquell Barça de Guardiola i la importància de Pedro, sempre hi ha algú que diu, ja, però és que el que va fer Pedro i com era Pedro i la importància de Pedro en aquell equip no està prou valorat, està infravalorat. Quan ho diuen tant, deu ser que no està tan infravalorat, però tu et sents una mica així, que no se't va valorar prou?

No, yo creo que no, yo creo que sí que siempre me he sentido valorado y respetado. A nivel mediático pues nunca he sido un jugador quizá muy destacado, por así decirlo, en el mundo internacional quizá, y ahí quizá pues en ese sentido quizá se diga eso, pero yo luego lo que he hecho dentro del campo con mis compañeros, con los aficionados, en mi carrera en general, la verdad que siempre me he sentido muy querido, muy bien tratado con todos mis entrenadores, me han siempre. Me han respetado, me han ayudado mucho a crecer como jugador, como persona y lo que te digo, yo siempre me he sentido muy admirado, muy querido, no puedo decir lo contrario y creo que he tenido suerte en ese sentido de que es otra de las cosas por las cuales también me voy tranquilo, con la conciencia muy tranquila de haber dado todo y. Y de haber decidido ya en este momento, como te digo, que yo creo que era el ideal y el idóneo para mí, de dar un paso a un lado. Es otra cosa que, como te digo, me deja con la cabeza y la conciencia muy tranquilas. Per repassar alguna dada

de la teva trajectòria al Barça, tres Champions, 99 gols en 321 partits. El 2009, recordem, marques en totes les competicions, vaja, a nivell de crac i així tot, sovint es destaca més la teva humilitat i el teu paper de jugador d'equip que no pas una altra cosa. A tu et sap greu que se't recordi més per això que pels gols, molts, decisius que vas fer pel Barça?

No, no, la verdad, a ver, yo creo que cada uno al final dentro de los equipos tienen sus roles, ¿no? En este caso yo en mi época que me tocó competir estaba muy claro que habían grandísimas estrellas quizá por delante mía y quizá yo asumí ese papel quizá por así decirlo un poquito más secundario, pero como te digo, no creo que sé muy bien lo que. Lo que he hecho, lo que he podido dar y yo en esa línea, como te digo, general, siempre me he sentido cómodo y tranquilo de que he dado el máximo de mí y así fue toda mi carrera en el Barça.

Tu marxes del Barça el 2015 en temps del trident Messi, Suárez, Neymar, tres animals que volien jugar-ho pràcticament tot. Si el repartiment de minuts hagués estat diferent, si haguessin estat un pèl més generosos en aquest aspecte, t'hauria agradat continuar o era moment per canviar?

Sí, sí, obviamente sí. Como siempre lo dije, obviamente yo me quería quedar en el Barça de por vida. Es un equipo del cual siempre tienes que ser orgulloso de estar. Nunca debes, para mí, si sigues jugando y te sigues sintiendo protagonista, nunca debes salir. Obviamente yo ya iba teniendo muchas conversaciones con los entrenadores, con los directores, Yo creo que todo indicaba que llegaba el momento de que tenía que salir, ¿no? Como has dicho tú, seguramente si hubiera habido diferentes minutajes yo me hubiera también sentido quizá más importante y parte de lo que estaba pasando pues. Seguramente las cosas hubieran cambiado, estoy seguro, de hecho renové el contrato, incluso cuando salí llegué a renovar el contrato para continuar y la idea era continuar, lo que al final, bueno, por muchas conversaciones y momentos, como has dicho tú, de que ya ves que a lo mejor tienes menos oportunidades, yo hablaba mucho con Luis y bueno. Yo creo que él en ese sentido también fue en su día más o menos intentó ser sincero conmigo y como te digo, al final yo creo que lo mejor veía que mi camino se acortaba. Tenía quizás esa ambición y esas ganas de poder ser como mis compañeros, de seguir creciendo. Como jugador y de poder conseguir nuevas hazañas, nuevos títulos y nuevos números. Y al final, pues lo que te digo, yo creo que hablando entre todos fue un poco más lo que pesó sobre la mesa. Al final decidí continuar con mi camino, mi carrera fuera del Barça, a pesar de que era el club de mi vida y de que estaba muy bien. Pero como te digo, al final fue una decisión que tomé en ese momento y que me acompañó hasta el final de mi carrera.

En el present hi ha molta il·lusió per l'actual Barça, tot i que aquesta setmana han rebaixat una mica l'eufòria. Tu creus que el Barça de Flick pot arribar a ser tan bo com el Barça de Guardiola, com aquell Barça que tu vas viure?

Yo creo que sí, yo creo que ya están demostrando que es un grandísimo equipo, ¿no? Están jugando muy bien, con mucho potencial. Ayer es verdad que era un partido quizá complicado y el primero que pierden en la temporada, pero estaban también ante un grandísimo rival. Son cosas y resultados que se pueden dar. Y no hay que perder confianza, ni motivación, ni ambición, que seguro que no lo han perdido, lo que te digo, porque están haciendo un grandísimo arranque de temporada y seguramente si siguen en esa línea van a poder conseguir nuevamente nuevos éxitos. Ojalá sea la tan ansiada Champions que todos los culés queremos después de tantos años, porque ya han habido dos años que se han quedado a las puertas y ojalá esté. Con los jugadores que han traído con esta plantilla, que yo creo que es un poquito más versátil quizá que la del año pasado, pues esperemos que puedan conseguir ese ansiado título.

En cambio, el Barça de Luis Enrique, per contraste amb el de Guardiola, era un pel més vertical. ¿Dirías que s'assembla més el de Flick al Barça actual que al vostre?

Yo creo que sí, ¿no? Yo creo que por características sí, quizás este Barça es un Barça que apresiona muy arriba, que no te deja espacio, que tiene jugadores muy rápidos en el desmarque, ahora con Gordon, Adeyemi, con Rafinha en el espacio, con Jamal, yo creo que son jugadores muy verticales todos, que te destrozan prácticamente en pocos segundos y. Y en ese sentido creo que tiene más similitudes con el equipo de Luis Enrique, que era también un poquito, como has dicho tú, más de contragolpe, más directo, a pesar de, como siempre, el Barça sin perder su esencia de juego, porque al final es una idea, yo creo, muy marcada y muy trabajada de muchos años, pero sí que es verdad que con Guardiola quizá teníamos posiciones más largas de balón. Casi todos los jugadores, si te fijas ahí, en esa época jugaban prácticamente a uno o dos toques, quitando prácticamente a Leo, que era el que más desequilibraba. Entonces se movía muy rápido la pelota, con muchos espacios, jugadores que atacaban también muy bien las líneas desde atrás, como a lo mejor con Jordi, con los jugadores que estaban en el lateral, que hacían también mucho daño. Bueno, son ideas de juego diferentes, estilos diferentes, pero sí que hay, como te digo siempre, muchas similitudes en cuanto al estilo de juego, en cuanto a la idea. En cuanto a los resultados y obviamente esperemos que con todos los jugadores que tiene el Barça ahora tan jóvenes y con mucha proyección, pues se puedan mantener muchísimo más que nosotros en el tiempo, que es lo que yo creo que va a pasar realmente.

No hay a gaira jugadores que hayan tenido el privilegio de ser entrenados por Guardiola y por Luis Enrique. Tú que los vas a tener a los dos y que son, ya lo sabemos, dos personalidades muy diferentes, ¿qué vas a aprender de cada uno de ellos?

Hombre, son muy diferentes, como has dicho tú, ¿no? Yo creo que con el que más he aprendido obviamente es con Pep, pero porque yo creo que lo tuve más años, él me enseñó también desde abajo mucho, Luis también, porque también lo tuve en la base en el Barça, en segunda B, también jugué mucho con él y también aprendí mucho de. De su idea de juego, pero como te digo, yo creo que es del que más aprendí de aspectos tácticos, técnicos, de cómo me tenía que colocar, de cómo tenía que atacar los espacios, venir a recibir, salir a los compañeros, muchos aspectos del juego con el que más aprendí fue con Guardiola, la verdad, quizás me cogió más tiempo desde abajo en la base y tuvo más tiempo para trabajar conmigo que Luis, pero con Luis lo mismo, también aprendí muchísimas cosas, un entrenador que tiene. Una mentalidad muy buena, ganadora siempre, con mucho carácter, que tiene muy claro también la idea de juego que quiere transmitir a sus jugadores, con una presión también alta cuando tiene que hacerlo en el campo, cuando no hace un bloque medio, dependiendo también un poco del rival, los dos se ajustan mucho al rival, lo analizan muy bien para. Para ver en qué aspectos pueden hacerle daño a los rivales y puede conseguir la victoria. Y bueno, yo creo que en ese sentido, como has dicho tú, he tenido la suerte de tener a dos de los mejores entrenadores del mundo prácticamente, de estar bajo sus órdenes y de aprender tanto y de que me hayan hecho crecer tantísimo como jugador, sobre todo.

Deixa'm venir un moment a l'actualitat. Aquesta setmana hi ha un clàssic, arriba tensionat pels arbitratges. És difícil no recordar aquella etapa que vau viure amb els Barça-Madrid, amb Mourinho a la banqueta. A qui traia més de polleguera Mourinho, a Guardiola o a vosaltres, als futbolistes?

Bueno, yo creo que a todos un poco en general, ¿no? Pero como te digo, sabemos cómo es Mou,

¿no? Sabemos lo que genera, lo que le gusta decir sobre todo para quizá calentar un poquito el partido durante la semana. A pesar de que ahora quizá lo veo muchísimo más calmado que al principio, ¿no? Yo creo que también él ahora está en otro punto quizá de. Pero como te digo, siempre son partidos, obviamente, un clásico de mucha tensión, de mucha rivalidad, donde se deja todo en el campo, donde hay momentos en los que a veces puedes perder incluso esa calma del partido, de competir por el simple hecho de la tensión que hay, que se genera durante toda la semana. Y bueno, veremos qué pasa esta semana. Yo creo que si el Barça consigue la victoria sería un. Un gran golpe en la liga porque también empieza a haber ya una brecha de puntos importantes, es verdad que obviamente no es definitiva porque todavía quedarían muchos partidos por jugar, estamos prácticamente en el inicio de la liga, pero sí que sería yo creo un golpe importante en la mesa y bueno, veremos a ver qué pasa en Clásico que nunca sabes lo que va a pasar, es lo bueno.

Clar, perquè tu a Mourinho el coneixes millor que la resta. Quan Pedro fitxa pel Chelsea el 2015, Mourinho era l'entrenador. És veritat que crec que va durar quatre mesos des que vas arribar a tu, però et va canviar la perspectiva treballant amb ell i no contra ell?

Sí, obviamente te cambia, porque al final no es lo mismo que te entrene el entrenador, que lo ves cada día, que te puede decir, pues guiar un poco en cuál es su idea, lo que quiere transmitir, que verlo desde otro punto de vista, desde fuera, que al final te enfrentas a un partido, 4 o 5, pero como te digo, en el año no tiene nada que ver, yo creo que cambia mucho la perspectiva, la persona también te puede llegar a cambiar porque al final lo conoces más cuando lo tienes cerca y al final yo creo que él es una persona cercana a pesar de que se haya generado o le guste generar por así decirlo a veces esos conflictos con la prensa o con el equipo o con lo que sea pero en líneas generales creo que es una persona cercana, divertida que tiene también muchas anécdotas. Tomás, explica, explica. Sí que es verdad que cuando lo tuve como entrenador estuve cómodo con él, es verdad que pasamos un momento crítico, porque como has dicho tú estuvo cuatro meses, tuvimos una dinámica muy negativa en el Chelsea y al final acabó yéndose en Navidad y bueno, lo tuve poco tiempo en mi carrera, pero bueno, el tiempo que lo tuve, como te digo, no puedo decir que estuve mal con él, aprendí mucho con él también, tiene una idea muy clara de juego, normalmente la que le gusta hacer o la que hacía. Cuando estaba en el Chelsea es una idea de transición rápida, de contragolpes, Le gusta que sus jugadores sean agresivos también, que defiendan con agresividad cuando no tienen el balón. Y como te digo, eso es un poco lo que yo conozco de él en el momento que estuve con él en el Chelsea. Obviamente, seguro que él se va adaptando también a los equipos que tiene, a la idea de juego, porque ya lo hizo también en la Roma, lo ha hecho también en los otros equipos que ha estado y yo creo que en ese sentido es un entrenador que se adapta mucho a los jugadores que tiene y al equipo que tiene.

Deies ara que li agrada molt parlar de vivències o d'anècdotes que ha viscut. Clar, vosaltres us vau trobar al Chelsea després d'aquells famosos clàssics del 2011 o d'aquella final de Copa. No sé si et va arribar a confessar que l'estratègia, aquella final de Copa, era bàsicament que us casquessin a cada jugada, perquè això després ho han confessat.

Hombre, dicho así, no. No sé si en algún momento habrá salido en alguna

rueda de prensa. Dicho así, no, però han vingut a dir que l'única manera que tenien d'aturar-vos era a base de faltes.

Sí, a ver, yo creo que él, como te digo, es una persona inteligente. Sabía que en ese momento nosotros estábamos en un nivel muy alto y que éramos un equipo muy difícil de parar, por no decir imparable. Entonces, al final, cuando eres entrenador y quieres ganar, buscas cualquier forma posible de hacerlo. Esta puede ser una forma, obviamente, con parar el partido, con hacer faltas, con provocar al rival, a ver si puedes expulsar a alguno, quedarte con diez. Obviamente tú juegas todas tus cartas, quizás no son las mejores, pero es lo que te digo, cuando piensas en ganar y cuando ves que la única forma quizás que tienes de hacerlo puede ser bajo este estilo de juego, pues lo intentas aplicar. Obviamente luego también hablábamos con jugadores en la selección del Madrid y era un poco eso lo que quizás él le transmitía en ese momento, como te digo. Creo que ahora está en otro momento y no creo que vaya a ser ese tipo de partido quizá contra el Barça, no lo sé. Vamos a ver lo que nos tiene preparado el gran Mou en el Clásico y veremos qué puede pasar. Ojalá, como te digo, se vea un partido bonito. De tú a tú, porque al final eso también es un poco lo que quiere ver el espectador y la gente, ¿no? Un partido ya que es un clásico, pues que sea divertido, que sea bonito, que hayan goles y obviamente, si me preguntas a mí desde mi punto de vista, con todo el respeto por el Madrid y sus aficionados, pero yo obviamente que ganen el Barça y que puedan seguir en esta dinámica que están, como te digo, porque yo creo que este año pueden hacer algo muy grande, ¿no? Como ya han hecho otros años.

Para acabar la comparación, dirías.