Tot costa, de 19 a 20 h - 23/10/2026

Tot costa. Pot ser que la derrota

a París hagi rebaixat aquella sensació que el Barça atropellaria el Madrid al clàssic de diumenge, però l'oportunitat de deixar els blancs a 9 punts i de furgar en la ferida de Mourinho encara hi és i s'ha d'aprofitar.

Tot costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

La set d'aquest diumenge, si no, d'aquest divendres 23 d'octubre de 2026 a 51 hores i no 50 perquè arrenqui el clàssic, el Barça-Madrid de diumenge al Camp Nou. Sònia Gelma, bona tarda. Hola, bona tarda. Que hi ha hagut un oient que, amb gran sentit de l'oportunitat, m'ha fet veure que ahir no estava sumant l'hora de decalatge del canvi horari d'aquest cap de setmana. Doncs és una informació important. Mirem una hora més aquesta vegada. Però ja arriba l'hivern.

Però sí que és interessant aquesta informació perquè podria haver algun despistat que no sapés que hi ha canvi d'hora aquest cap de setmana i, per tant.

Ara fins i tot jo ho sabia, però no havia tingut la parícia, l'encert, el criteri d'aquest cull en el qual li agraïm la informació, i ara sabem que són 51 i no 50.

Sort que ens fas aquest compte enrere, que ens permet, per exemple, saber que hi ha canvi horari aquest cap de setmana. I ja ho hem comentat durant la setmana, però avui, per últim entrenament abans del Clàssic, i condenc que ara l'ha fet el marge per les 15 del turmell, per tant. Podem confirmar que està descartat per diumenge i que Flick, per tant, haurà de repetir la defensa de París. En Beric Olmo i Christensen també encara a la infermeria. El Madrid no té cap jugador tocat i Mourinho podrà comptar amb els habituals, excepte Vinicius, que està, ja ho sabeu, sancionat.

Amb el Ramon Salmurri repassarem l'última hora del Barça, també repassarem els duels de Mourinho contra el Barça en la seva anterior etapa com a entrenador del Madrid i parlarem amb un dels assistents de Guardiola en aquella època, amb el Carles Planchart, perquè ens recordi l'atenció que esperem que no es reprodueixi d'aquella etapa. I també visitarem Madrid amb la Maria Josep Postalric per tenir l'última hora de l'equip blanc a 51 hores de visitar el Camp Nou.

Abans d'aquest Barça-Madrid, que recordem, diumenge a les 9 del vespre el podreu veure i seguir aquí a Catalunya Ràdio. Evidentment, l'Espanyol visitarà demà un quart de cinc el Racing de Santander amb l'objectiu de trencar la ratxa de quatre partits sense guanyar amb només un de dotze punts possibles. Els blanquiblaus podrien arribar al partit en zona de descens en funció del que facin el Rayo i l'Elx demà al migdia. La prèvia, com sempre, amb el Sergi Andreu. Avui comença a disputar-se aquesta desena jornada de primera amb l'Alavés Màlaga a les 9. Per cert, bona picabaralla dialèctica que tenen muntada Getafe. L'equip madrileny va perdre ahir per 2 a 5 davant el Lugano a la Conference. I Bordalàs va esclatar perquè considera que la directiva l'ha enganyat. Aquest era Bordalàs.

Yo creo que todo el mundo se ha dado cuenta porque no hago cambios. Yo como entrenador no merezco esto. Me siento, no frustrado, pero sí engañado. De alguna manera, porque no se ha cumplido lo que se me ha ido prometiendo año tras año y estoy bastante enojado. Y esto es muy doloroso.

La respuesta del president del Getafe, d'Ángel Torres, encara puja una mica més els decibelis. Diu que té la cara dura como el ciment, el seu entrenador.

El ha firmado porque ha querido. De tal manera el cine es la puerta libre. Si tan malos somos, ¿qué le vamos a hacer? Todo el Getafe. La cara como el cemento, yo lo que tengo que hacer es respetar a los futbolistas, igual que los futbolistas respetan a los demás, y bueno, no voy a entrar en una guerra de declaraciones.

No volia entrar en una guerra de declaracions, però ja havia dit ja que tenia la cara dura com el ciment el seu entrenador.

Són declaracions a la SER i evidencien que la relació entre Ángel Torres i Bordalàs és pitjor que mai i mai ha estat bona. És a dir, a veure com acaba la història, però sona una mica això de Bordalàs a "a veure si em foten fora". I passem per caixa. Sí, sí, el Sánchez Torres ja li ha dit que té les portes obertes, ja pots marxar. És que si et sembla que t'estan fotent el pèl i que faràs el ridícul, dimiteix, i no sembla que ho vulgui fer.

A la Lliga F, el Barça rebrà de Malgranada la vuitena jornada, el partit a dos quarts de nou del vespre, es podrà veure per Esport3. A la prèvia d'aquest partit, Pere Romeu. Ha parlat respecte a l'obligació de tenir una dona a l'estaf per competir a la Copa de Campiones del gener. Ha dit que encara hi ha temps, que hi estan treballant i que les competicions que disputen ara no els obliguen. Recordeu que al Fem Futbol us vam explicar aquesta setmana que la primera idea del Barça és demanar una prorrogada a la FIFA per no haver de complir amb la normativa.

Després amb el Marcos García, que ha anat a la roda de premsa de Pere Romeu, escoltarem de viva veu les impressions del tècnic Blaugrana sobre aquesta matèria compromesa.

També demà a les 12, Reial Societat Espanyol, per TV3, i a les 6 de la tarda, per Esport3, Logroño Badalona Women. Tot això el dia en què Leo Messi ha de recollir el Premi Princesa d'Històries dels Esports. La cerimònia ja ha començat, de fet la tenim en dansa des de dos quarts de set de la tarda.

Su deslumbrante talento y su continuada labor solidaria para promover el acceso a la educación y el cuidado de la salud de los niños más desfavorecidos. Y porque se ha ganado el respeto y admiración de todos por su constancia, humildad y compromiso con el juego colectivo, el jurado ha concedido el galardón a Leo Messi.

I ara Messi s'atença a la posició de la princesa Leonor, la princesa d'Espanya, que ja li ha donat el diploma. Deixeu-me que ho digui així, perquè és com una mena de papir. Messi saluda els espectadors del públic del Teatro Campoamor. Va molt més discret que a les gales de. Anava a dir, va molt millor vestit

que en qualsevol de les vuit pilotes.

Va clàssic. És un altre estil. Jo crec que les gales de la pilotadora permeten aquest estil més Hollywood, no? Més festiu. Puc dir una cosa? De parlar ja l'has rebut i ja està. Espero que no sigui l'únic premi que reculli Messi aquests dies.

T'agradaria que guanyés la pilotadora. A mi també.

De moment Messi el que té és un viatge per tu descarta que el guanyi debat perillós ara.

Banyarà aquest que s'han inventat, el pilotador històric o no sé què.

O sigui que no facin més premis als 400.000 que ja donen cada any. Molt bé. En un nou, pilotador històric. Per això em serveix per recordar que dilluns a les 9 a l'antena digital de Catalunya Ràdio tot costa especial amb aquesta gala apassionant de la pilota d'or amb l'Aia Tudel a Londres. Vaja, una nit per no perdre's. Messi tindrà el detall de quedar-se fins al final de la gala dels Prínceps d'Astúries. Però vaja, és possible sortir disparat cap a l'aeroport perquè demà a la nit té partit d'MLS a Nova York i com dèieu, dilluns torna cap aquí. Tot bé, en aquest cas cap a Londres, però cap aquí, cap a Europa. Podria haver parlat amb el Xavi Asensi. Xavi, que anem bé, que no ens passis.

Podria passar per Barcelona, per Castelldefels, a veure com està la casa, no? Obrir finestres. No sé, i la bonadera.

No dones ni idea que igual obre finestres i torna a colar-se les obres del Camp Nou. Bé, doncs si volen anar a veure l'estadi, sempre té les portes obertes. Sí, sí senyor.

I fins i tot podria jugar una estoneta.

En bàsquet, la penya, el Joventut de Badalona, canvia de mans. En un comunicat oficial, la penya ha informat que el nou propietari de l'entitat serà el grup empresarial Confluence Valley, que també és la màxima accionista dels Alguiris de Lituania. En aquesta venda també hi està involucrat Ricky Rubio, que tot i que amb una fracció molt petita passarà a formar part de l'accionariat del Joventut de Badalona.

Aquest canvi de mans de la penya que deixa de pertanyer al grup Grífols, que va ser en el seu moment el salvador d'una penya que estava a punt de ser dissolta pels problemes econòmics. L'explicarem després en temps de cinquè quart amb el Xavi Ballesteros que té tota la informació d'aquest canvi de propietari.

I també parlem de l'Eurolliga perquè el Barça va guanyar ahir a Milà de 8-81-89 i el balanç ara és de

4 victòries i 3 derrotes. El Macià ve amb informació boníssima de Pedro Martínez de la banqueta del Barça. Jo no m'ho perdria. De Pedro Martínez,

el tècnic del Madrid. No estan contents a Madrid?

No ho sé, ja t'ho explicarà el Macià. És estrany perquè han encadenat crec que són 7 partits seguits guanyant els blancs però no acaba d'haver-hi satisfacció.

En embol, el Barça torna a jugar avui, ni 24 hores després de guanyar ahir al Montpellier per 40-34, cinquena jornada de la fase preliminar de la Champions. El Barça torna a estar jugant, és a dir, marxàvem ahir que estaven jugant i ara tornen a jugar davant el Conca al Palau.

Ahir va guanyar el Montpellier a la Champions, avui en aquesta competició tan seriosa que és la Soval, està jugant i guanyant ja contra el Conca, el Palau i és el Cesc Rivalta. Hola Cesc, bona tarda. Bona tarda Jordi. Com ha començat això?

Doncs ara de moment, Domini Cla del Barça que està guanyant 7 a 4 i estem al minut 10.

Hi ha molts jugadors no habituals o més o menys és l'equip habitual? No, de moment és l'equip habitual,

hi ha un ambient bastant familiar, no hi ha molta gent, però. Ambient familiar no vol dir que hi hagi nens, vol dir que no hi ha ningú, no? Bueno, però. S'han vist nens i s'han vist famílies, o sigui. Aquesta tarda de divendres, o sigui que. Clar, és un bon pla. És un bon pla per portar les criatures. Digues que sí, que sí que hi ha nens i que sí que hi ha gent, així m'agrada. El que passa és que ha estat afectat perquè hi ha hagut. Bueno, hi ha una vaga de treballadors del club. Específicament, m'han dit, dels fixes discontinus, que durarà avui divendres fins al diumenge,

que afectarà el Clàssic. I per la teva experiència, de quina manera està afectant aquest partit d'avui al Palau?

Doncs han obert 10 minuts més tard l'obertura de portes, però la jornada està proseguint en bona marxa.

Molt bé. Gràcies, Cesc. Tornarem al Palau. De moment guanya el Barça per 7 a 4.

Ho explicava ara el Cesc. Aquest primer partit és el primer que podia afectar la vegada dels treballadors fixos discontinus del Barça. Uns 60 empleats que reclamen regularitzar la seva situació. I que, davant la mancada entesa en les negociacions, s'han declarat a envegar tot el cap de setmana, inclòs el clàssic. Després el Salmurri ens explicarà les afectacions. I en Hockey Patins avui es disputen les semifinals de la Supercopa Femenina a Olot i tenim en marxa el Vilassana Palau de moment amb empat a una. Ha començat el partit ara a tres quarts de set i encara tot per resoldre en aquest partit a les 9 del vespre l'altra semifinal entre el Fraga i el Gijón.

Resistint el Palau, el Vilassana, amb 5 campiones del món i vigent campió de Lliga i Copa, és el favorit. Ho comentàvem ahir amb la Marina Codina, però de moment, com diu la Sònia, el Palau resisteix a l'Equador de la primera part.

En vaterpolo, el Sant Andreu ha començat amb bon peu la fase de qualificació de la Conference Camp Masculina, la tercera competició europea que s'està disputant a Mataró, han guanyat el Hei Beliada d'Israel per 7 a 20. El Mundial de Rotterdam de Gimnàstica Artística, la catalana Alba Petisco disputa avui la final individual del concurs complet. A partir de dos quarts de vuit comença la competició. I demà al matí a les 6 es disputa la cursa sprint del Gran Premi d'Austràlia de MotoGP. Veurem en quines condicions, però la previsió parla de pluja i vent, segons m'ha apuntat el Damià. Cursa que podreu seguir a l'Univers MotoGP, al canal digital. Marc Marquès lluita sol amb la seva Ducati contra quatre aprílies. Aquest divendres veig aquí a liderat amb Marc Tercer i Martín Cinqué. I també en motor, aquest vespre es disputen els primers entrenaments del Gran Premi de les Amèriques de Fórmula 1 a Austin. Antonelli ja té opcions matemàtiques de títol, són remotes. Perquè Antonelli sigui el campió més jove de la història en 20 anys, hauria de guanyar la cursa de diumenge, que George Russell no acabés més endavant del nou lloc i que Lewis Hamilton no acabés més endavant del cinquè.

Si no ho fa diumenge, ja no podrà ser el més jove de la història o tindria oportunitat encara?

No, en principi jo crec que encara ho seria. Vull dir que en qualsevol

cas serà el campeoni jove de la història. No és que ho hagi de fer ara, sinó que és la primera oportunitat. Exacte. Crec.

Per cert que el circuit de Barcelona-Catalunya ha presentat avui prova de la IndyCar del 16 al 18 de juliol de l'any vinent. L'acord és per una dècada. Àlex Palou, pentacampeó de la categoria, serà el principal reclam de l'esdeveniment.

Molt bé, aquest és el mapa esportiu d'aquest divendres en el qual ja hem escoltat com Messi rebia el Premi Princesa d'Astúries i que té una pregunta per la nostra audiència.

Qui hi té més a guanyar al Clàssic de diumenge? Qui hi té més a guanyar al Clàssic de diumenge? Barça o Madrid? Podeu votar l'enquesta que tenim penjada tant a Twitter com a Instagram. És una pregunta que fa pensar, perquè a priori el Barça, si guanya, es posa 9 punts. És a dir, pràcticament el que té guanyada és Mitja Lliga. Però clar. Si el Madrid guanya, més enllà del que suposa la classificació, que és que es queda 3 i per tant la Lliga també moralment té molt a guanyar el Madrid. Per tant, heu de decidir qui té més a guanyar en aquest Clàssic. Com sempre, ben pendents de totes les vostres reflexions.

Des d'ara i fins a les 9, sigueu benvinguts a una nova edició del Tot Costa, aquí a la Sintonia de Catalunya Ràdio.

Connecta amb nosaltres. Busca'ns a Instagram, Twitter i Facebook. Arroba a Tot Costa. I deixa'ns la teva opinió o la teva queixa al WhatsApp de l'oient. 607 0709 28. 607 0709 28.

Com que els col·laboradors d'avui ja han intervingut tots, ho farem de pressa. Ferran Correas, Gemma Herrero, Bernat Soler, bona tarda. Bona tarda. I no perdem més temps, perquè és divendres i sé que perdem més temps.

Sí, només perquè he fet un crec que no donava credibilitat a la meva informació. Sí, sí, Antonelli, en tot cas, amb 20 anys, serà el més jove de la història, perquè l'anterior més jove és Sebastián Betel, amb 23 anys, 4 mesos i 11 anys.

No només té aquest cap de setmana, sinó aquest cap de setmana i tres anys per ser el més jove de la història. En tot cas, bona puntualització perquè no ens agrada deixar fils per.

Tira. No, no, espero que Marcos López, cap de contingut del programa,

no estigui sentint avui. Home, però avui hem tingut una oportuna connexió amb el teatro.

Perdona, hi ha hagut fins i tot un mini-debat de la pilota

d'or que no està en responsabilitat nostra. Va, que és divendres i això, Kisir, que hi ha tutorial.

De dilluns a divendres, de 7 a 9 del vespre, tot costa.

Avui parlem d'un jugador que ha disputat una final de la màxima competició europea. Qui és?

Parlem d'un jugador que ha disputat una final de la màxima competició europea. Dit així, semblaria que no és la final de la Champions, perquè si no, hauria dit la final de la Champions directament. I quina és la màxima competició europea? De l'esport que sigui. Dic jo, vaja. Ara estic treballant per vosaltres. Com que. Tu ja saps qui és. No, no, no, no en tinc ni idea. Però bé, podria competir si volgués que passés, no vull.

Perquè l'Eurocopa es podria considerar la màxima competició europea, oi? Clar, sí, sí, efectivament.

Vinga, entrem en matèria, que falten 50 hores i 43 minuts perquè arrenqui el clàssic.

De dilluns a divendres, de 7 a 9 del vespre, tot costa.

Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Avui el Salva Povo ha volgut arrencar amb Texas. Com hem quedat, que es deia això? Another way to cry.

Bé, no sé. Sí, una altra manera de plorar, no? Ah, cry. Ah, val, val, val.

No ho havia entès. Molt bé, doncs són els mítics Texas i cantant la mítiquíssima Charlene Spiteri. Sembla que és del gust de Bernat Soler.

Sí, trobo que la veu l'ha canviat una miqueta. Es nota que és una dona més gran.

Sí, l'ha canviat, l'ha canviat. Jo no l'havia endevinat.

I la seva veu era molt inconfundible. Sí, és que estem ja en 59. Bueno, jove. Sí, però potser la veu. Vaja, jo no tinc la mateixa veu que quan en tenia 30, imagina't. Els escocesos Texas. Això mateix. I això ho han tret avui. Està bé. Molt bé. Vinga, Ramon. Estava constipada el dia que va gravar. Ramon Santmurri, bona tarda. Hola, bona tarda. Per anar recuperant temps perdut, condé res.

Hauríem de donar al princesa d'històries de la gestió del temps, perquè hem fet el sumari i ja no anem tard. Anem tardíssim. Per això, compto amb la teva col·laboració. Ja surt el sandré i el cigarret aquell ja surt aquí damunt la taula. Compto amb la teva col·laboració per anar aclarint qüestions. Ja t'ho deixo clar. Condé res. No, no s'ha entrenat avui, s'ha quedat fent treball específic al gimnàs i també al camp sobre el terreny de joc, però no ha entrenat amb la resta dels seus companys i cada vegada sembla més difícil fins i tot que pugui acabar entrenant a la convocatòria.

Molt bé, doncs no és una baixa, sí que és una baixa, però no és una absència respecte a París perquè ja no hi era, per tant Flick tindrà les mateixes peces que disposava a París per enfrontar-se al Madrid. Això per una banda, llevat que hi hagi alguna sorpresa en l'entrenament de demà. És veritat, no tindrà les mateixes peces perquè Olmo no hi serà. Ah, clar. Estava pensant en defensa, però teniu raó, sí, sí. Olmo tampoc n'hi serà. Per tant, una peça menys encara per Flick.

Mira, saps qui jugarà segurament en lloc de Dani Olmo? Fermín, que avui era dia d'atenció a les televisions prèvia al Clàssic i ha fet unes declaracions a Teledeporte on ha parlat d'aquesta actitud que té Josep Mourinho els dies previs i sobretot

a tomb del Barça. No entramos en esas polémicas, creo que nosotros estamos haciendo las cosas bien, estamos ganando, estamos jugando bien y transmitiendo unos valores que son los que representan a Barça y al final también les va bien para dejar a veces la. La polémica o que si nosotros estamos jugando bien entra en esa polémica, pero bueno, nosotros no entramos en eso y ya está. Un poco el discurso ese cansa un poco, ¿no? Y al final creo que en el campo nosotros estamos demostrando el nivel que tenemos y no creo que sea justo entrar en ese discurso cuando las cosas no van bien.

Ja el dia que el vam entrevistar fa unes setmanes ja ens va dir que ja sabien quin era el xou de Mourinho i que no els alterava el pas. I avui ve a confirmar el que ja hem estat explicant aquests últims dies que ni Flick demà ni els jugadors a la prèvia no entraran a més intercanvis d'impressions amb Mourinho que també tinc curiositat per veure. Quin tipus de reflexions fa demà a la prèvia. De fet, després trucarem a la Maria Josep Postalric i a veure què ens explica. A tom d'aquest retorn de Mourinho al Camp Nou, amb el Salmó avui hem volgut mirar com va el bagatge Mourinho-Barça, però sobretot el bagatge Mourinho com a entrenador del Madrid contra el Barça.

Mira, si ho fem en termes absoluts, incluent Chelsea i Inter, són 27 partits, 10 victòries del Barça, 9 empats i 8 derrotes. Però, si ho centrem en l'etapa del Madrid, 2010-2013, van jugar 17 partits, 6 victòries del Barça, 6 empats i 5 derrotes blaugranes, 5 victòries del Madrid o 5 victòries. Doncs està força equilibrat, jo. És molt més igualat del que m'imaginava.

Ara bé, he anat a fer. Havia perdut més del que havia guanyat.

És que això té un tema aquí, que és que si tu mires les dues primeres temporades, és a dir, parlem 2010-2013, si mirem les dues primeres temporades, és un bany absolut del Barça. Són 11 partits, 11 clàssics, el Madrid només en guanya dos. 2-11 són molts pocs partits d'un duel que sempre és igualat. Són 5 victòries del Barça, 4 empats i 2 derrotes. Però si anem a l'última etapa, a l'última temporada, són 6 clàssics i allà hi ha una sola victòria del Barça. Hi ha una victòria del Barça, dos empats i tres victòries del Madrid. O sigui que per aquí és per on.

Perquè també, clar, hi ha les famoses supercopes aquelles del mes d'agost que jugaven. Sí, sí, sí. Era un.

Això és l'última temporada, però en canvi guanya la Lliga del Barça. Sí, sí. Doncs.

Clar, després, clar, s'hauria de mirar cada partit, hi ha empats que no penalitzen en les eliminatòries o això,

una derrota guanyada és guanyar la Lliga. I també podríem fer una altra manera de contar-ho tot això, que és quants títols va guanyar el Barça en aquest període i quants títols va guanyar el Madrid. I jo crec que el Barça. Perquè el Madrid guanya una sola

Lliga una Lliga i una Copa i el Barça guanya potser Supercopa i una Supercopa títols grans i el Barça guanya la

Champions Mundial de Club, Supercopa d'Europa dues Lligues alguna Copa

també per això Mourinho va acabar sortint al cap de tres anys i només un després de guanyar la Lliga i de Guardiola això mateix em veia el

fitxen per destruir el Barça de Guardiola.

Sí, sí, per intentar neutralitzar d'alguna manera allò que era un.

Vuit títols del Barça i tres títols del Madrid.

Eliminar el Barça amb l'Inter per destruir el Barça de Guardiola. Igual que ara l'han fitxat per destruir el Barça de Flick. Exactament.

Vols que recordem moments? Sí. Sí? Recordem moments, va.

Hoy, mañana y siempre con el Barça en el corazón.

Anem a agafar alguns dels partits més mítics o assenyalats de la història Barça contra José Mourinho com a tècnic del Madrid. El primer partit de Mourinho com a tècnic del Madrid contra el Barça és el Camp Nou i és un 5-0, una golejada absoluta, que jo crec que després marcaria també tot el que va passar, i és una golejada que deixa moltes imatges i moments. Segurament la més icònica és Gerard Piqué ensenyant la maneta, els cinc dits, al públic del Camp Nou, i un públic del Camp Nou que es va inventar un canti que ja va ser recurrent.

Això venia de l'etapa del Chelsea, de la trompada aquella famosa de De Lorno a Messi, que l'expulsen, i Mourinho diu que en Barcelona hay teatro del bueno. Hi ha molts moments àlgids, però, sens dubte, en aquesta primera temporada, hi ha quatre clàssics en dues setmanes, el 16 d'abril, el 20 d'abril, 27 d'abril i 3 de març. En aquesta successió juguen quatre clàssics consecutius, quan venim d'aquest 5 a 0. Sí. El primer d'aquests quatre clàssics, empat en Lliga al Bernabéu, després hi ha la final de Copa, victòria d'un Madrid salvatge a València, i després anem a les semifinals de Champions. L'anada al Bernabéu, amb l'ambient ja molt escalfat i molt pujat de to. I surt Pep Guardiola a parlar, i a la primera resposta de la roda premsa diu això.

Buenas noches a todos. Como el señor Muriño me ha tuteado, yo también lo voy a tutear. Maimado Pep, yo le voy a llamar José. No sé cuál es la cámara del señor José, deben ser todas estas. Mañana a las 8.45 nos enfrentamos aquí en el campo, fuera del campo, y ha ganado. En esta sala, él es el puto jefe, el puto amo, es el que más sabe del mundo. Yo no quiero ni competir ni un instante.

En aquell moment semblava que el Madrid estava aconseguint trencar la inèrcia d'un Barça superior i que el Madrid li aconseguia plantar cara al cos a cos. I això era la prèvia de l'anada de les semis de Champions. El Barça guanya el Bernabéu 0-2 i Pepe acaba expulsat per una dura entrada a Dani Alves. I això provoca un dels moments més històrics posteriors al partit amb la roda premsa de Mourinho. ¿Por qué? ¿Por qué?

¿Por qué Obrebó? ¿Por qué Busaca? ¿Por qué De Becker? ¿Por qué Stark?

¿Por qué? Que havia enxulat el Barça, i Mourinho acusava d'haver-hi una trama que impedia als rivals, al Chelsea, a l'Inter, al Madrid i a molts d'altres, a competir contra el Barça. I que a ell li faria vergonya guanyar una

Champions com la que havia guanyat el Barça de Guardiola.

I després hi ha un tercer moment, que és l'agost del 2011, Supercopa d'Espanya, el Barça guanya el Madrid en temps afegit, i allò acaba amb tan gana. Al camp, amb Mourinho fotent-li el dit a l'ull a Tito Vilanova, Y también la sala de prensa, amb Mourinho y Laia Tudel.

Si la imagen que han dado algunos de sus jugadores al final del partido. ¿Mis jugadores? Algunos de sus jugadores al final del partido. No estamos de acuerdo. Bien, pues entonces, la imagen de usted buscando o metiendo el dedo en el ojo de Tito Vilanova si entra dentro de la filosofía que usted dice que está educado en el fútbol. ¿Yo? Sí. En Tito Vilanova. En Tito Vilanova, sí. No conozco esto.

Mourinho es va referir a Tito Vilanova com a Pito Vilanova de manera molt despectiva.

Aquest és top 1 en el moment de nivell de moments de cretí de Josep Mourinho, després va disculpar i ta, ta, ta, i quan Tito va estar malalt també va estar pendent, però. És bastant difícil d'oblidar. És necessari tot això, eh? No, no és. Sí, sí, jo crec que sí.

És el retorn de Mourinho al Camp Nou i hi ha molta gent que és molt jove. És que fa 15 anys. D'aquella llei s'han alguna cosa. I de quin personatge estem parlant? No estic jo per educar, no estic jo per educar. És a dir, la gent ha de sentir la toxicitat del personatge per que vegi què és el que s'ha d'evitar.

Perdona, l'Aja Rudel, que estava en aquesta roda de premsa preguntant-li al mateix Mourinho, va dir aquest estiu, que divertit que vingués Mourinho una altra vegada.

És a dir, és a dir, què sé jo. Crec que Flick no deu

pensar el mateix. No, no, no,

no li falta raó aquí a la Gema, no per la Laia, sinó perquè a molta gent li ha semblat divertit que el personatge més tòxic de la història moderna del futbol espanyol hagi tornat.

Aquí falta, el que ens recull, falta. Pep Guardiola respon a Mourinho, que és boníssima també el que diu Mourinho, que és. Hay varios tipos de entrenadores. Això és després de la final de Copa. No, és després de la final de Copa. Jo recordo que jo vaig ser a les dues, a la Valdebebas de Mourinho. És el que provoca la

reacció de Guardiola. És quan diu. Guardiola és l'únic entrenador que forma part del grup que critica.

Cosa que Mourinho ara va fer quan Vinicius va estirar del cabell.

No, ho ha fet dos cops i aquesta temporada amb el penal del Camp d'Albetis i amb l'estirada de cabells de.

Si s'estigués sentint Mourinho, això és el que li agrada. Justament això, el que estem fent.

És que ell és, com deia Guardiola, el puto amo de tot això. Però la sort és que tot es decideix realment el camp diumenge. Però algunes d'aquestes

imatges que explicava, com per exemple la de Tito Vilanova, ell ni n'està orgullós ni crec que li hagi de recordar-la. No me faltaria. No, no, però vull dir que. Bé, segueix. No, ja està.

Un home que el va patir, si és que ho podem dir així de prop, era assistent de Guardiola en aquella època al Barça, i és, a part, comentarista habitual al matí de Catalunya Ràdio. Carles Planchard, bona tarda. Bona tarda, què tal? Bé, i tu?

Bé, anar fent, anar fent, aquí preparant també, és que el fan una mica el clàssic t'has posat de mala llet o no sentint això? home, pues sí, igual que una mica quan recordes, no sé, que et passen a vegades gols, sobretot el d'Estanford Bridge i coses d'aquestes que et ve pell de gallina, doncs igual quan sento aquests comentaris i sento haver de parlar d'això també, que cansa, això ja cansa forma part del passat, ja millor oblidar-ho vull dir.

Ara et preguntarem per aquella tongada de quatre partits que jo crec que probablement és el més estressant i. Sí, sí, va ser el culminant, el punt culminant. I pitjor que es va viure durant l'època de Mourinho, però us recordàvem ara el primer clàssic contra Mourinho, és un 5-0 del Barça, és un festival. Us va sorprendre aquell partit de. En teoria, Mourinho tenia certa reputació com a tècnic i us ho havia posat molt difícil, per exemple, amb l'Inter. I us va sorprendre que fos tan fàcil, per dir-ho així?

Bueno, el partit es va donar com es va donar, en aquell moment nosaltres estàvem bé, no és que ens sorprengués, simplement que els hi vam passar per sobre i això és una de les maneres que li va anar fent mal i que es va anar autoalimentant d'aquest odi, d'aquesta agressivitat, d'aquest. Manera d'actuar que a poc a poc ho va anar demostrant en els següents enfrontaments.

És a dir que tot el que feia Mourinho actuava com a gasolina en positiu per vosaltres.

En certa manera sí, el que passa que haver-ho de viure en aquell moment això desgasta. Això, tot el que és l'extra esportiu, el que és l'extra que correspon al joc, Això tant pel Pep com pels jugadors era durillo. Ja veníem d'això, d'haver patit el que vam patir amb l'Inter i comentaris que sabies que havien passat després del post-Inter i després ve el Madrid i comença amb mica en mica i és un partit, passa el que passa, després es dona la conseqüència d'aquests quatre partits i tot això va anar augmentant, va anar encreixent-ho.

Potser en aquell 5-0 Mourinho va descobrir que jugar-li de tu a tu a aquell Barça comportava aquesta mena de riscos, que sortir-ne escaldat en un 5-0. Vau notar molt la diferència de tàctiques de Mourinho des d'aquell primer novembre al que us trobeu l'abril següent?

Jo suposo que allò va ser la conseqüència d'aquest canvi brutal del que era Mourinho. No sé si amb anterioritat plantejava els partits més tàcticament i tenia el seu pla de partit i devia buscar recursos i arguments com per poder guanyar un partit i després es va convertir purament en lo extraesportiu, en voler guanyar el partit. Amb les armes que estaven fora del que eren els aspectes tàctics, els aspectes esportius i això és el que l'ha mantingut en certa manera perquè nosaltres també l'hem patit quan vam anar al City i ell estava al United i s'ha convertit en un entrenador. Com amb una mica d'odi en contra, jo diria fins i tot ja no només al Barça, sinó contra Pep Guardiola.

Em crida l'atenció que diguis això perquè he tingut la sensació que en els últims cops que he sentit Guardiola parlar de Mourinho. No diria que l'ha perdonat, però sí que ha passat pàgina.

El temps, exactament, el temps ho cura tot, no? I t'has de dedicar el que t'has de dedicar. I suposo que per un costat el Pep ha tingut un èxit i li han anat bé les coses i això fa que estiguis a dalt i t'ho miris des d'una altra perspectiva, no? I la persona que està a baix manté aquesta, jo diria, entre cometes ràbia, que de no haver pogut aconseguir l'èxit d'aquesta manera i segueix mantinguent-se d'aquesta manera, perquè ara us ho podem veure amb el clàssic, tot i que no és contra Pep Guardiola, però sí que és contra el Barça, que això ja ve des que Pep Guardiola va entrar al Barça, quan el van escollir amb ell en vez d'escollir a Mourinho, que perquè era una altra possibilitat de ser entrenador del Barça.

Potser perquè ho teníem més lluny, però jo pensava que l'etapa d'Anglaterra havia estat una mica més calmada entre tots dos.

Sí, perquè potser Anglaterra es viu d'una altra manera, no? No és com un Barça-Madrid, que aquí, allà, tot i que sigui el derbi de la ciutat, doncs realment en aquells moments. Es vivia de manera diferent, i allà sí que en el moment del partit és molt intens, però ni el previ partit ni el postpartit, una vegada la gent ha acabat el partit i allà tothom va fer cervesa junts, és una altra mentalitat.

No us trobàveu per manches,

perquè és petit i. Sí, i tant, i havíem conversat i havíem estat junts i sobretot, més que amb ell, jo me'n recordo els primers mesos de quan estava jo, per exemple, vivint a l'hotel, ell vivia allà en el mateix hotel, vull dir que ens havíem trobat molt de vegades. Sí, sí, i tant, i havíem conversat i sobretot amb el seu staff, perquè el seu staff també era una colla de gent portuguesa i que també estaven per allà i ens trobàvem molt sovint. Però bueno, és. Una relació més que normal i cordial.

D'aquells Barça-Madrid, sobretot de la primera temporada, perquè insistim que probablement el clímax de la tensió van ser aquelles quatre partits seguits amb la Copa del Rey i les males arts, si vols, de la Copa del Rey. ¿Què és el que més et va saber greu de les seves males arts?

Pues això, simplement que portés el partit a aquests extrems tan exagerats. Jo recordo sobretot el partit de la Copa del Rei, les agressions sense pilota, quan la pilota estava a 40 metres a l'altra àrea, de l'Arbeló amb el David Villa. Això és una cosa que ho havia viscut jo en el futbol de regional, del meu poble. Però així és el nivell. Allò era instrucció de Mourinho, clarament. Bueno, suposem que sí, perquè si no, no crec que el jugador també.

Ho han reconegut els protagonistes de les hores. Crec que Di María va reconèixer que Mourinho ho va dir als seus jugadors.

Sí, sí, i per exemple, jo recordo d'haver tingut converses amb el Milito quan estava a l'Inter, que també es deia de converses una mica. Fora de context respecte de com havien de tractar els jugadors del Barça, quan es havien d'enfrontar contra ells. Aquestes coses se'n van molt més enllà del que és el futbol. Les armes, inclús per desviar, quan no tens arguments en joc, has de portar el partit aquí, allà on tu veus que pots ser millor, que pots treure fins i tot el rival de Polleguera i que això els faci distreure una miqueta i que puguis treure avantatge d'aquestes situacions. A mi això em sembla una mica llestimós, perquè en definitiva el futbol, qui ho fa millor teòricament té més possibilitats de guanyar-ho. I si ells són millors, que ho demostrin i que guanyin. Això és la concepció que tenim nosaltres del món del futbol. En aquest cas, aquestes coses, aquestes artimanyes, això del prepartit, d'escalfar les coses, d'involucrar els àrbits. El que estem veient ara és que està fora de context. Això ja és una cosa arcaic. Ara, quan ja no poden controlar, per exemple, el tema de les càmeres, amb la quantitat de càmeres que hi ha, ara un jugador, el que estava comentant ara d'Arbeló, estaria sancionat. Doncs clar, ara ha de buscar altres coses. Ara ens fiquem amb els àrbits. I totes aquestes coses, aquests arguments, jo crec que han passat ja a la història. El futbol ha evolucionat en molts aspectes. I principalment el que ha evolucionat més per mi el futbol és la modernitat que s'ha fet un pas més en el tema tàctic en el tema de futbol hi ha moltes coses que fins i tot penso que nosaltres si ara juguéssim de la manera que jugava el Pep Guardiola fa 15 anys enrere. Tindrien problemes. El mateix Pep Guardiola al Manchester City ha hagut d'evolucionar, ha hagut de buscar i adaptar-se a altres maneres de jugar, que és l'últim any que va estar allà, precisament per això, perquè ha evolucionat molt. I quan veus aquesta riquesa d'aspectes tàctics, de millores, de coses que han de canviar, I hi ha una persona que es dedica, en lloc de buscar la riquesa tàctica i les evolucions i les progressions i les millores en aspectes tàctics, a buscar el conflicte, la confrontació, els aspectes aquests més bruts, per dir-ho d'alguna manera, penso que ja està tot això, ja està passat a la història.

Carles, acabo. Com veus el clàssic de diumenge? Tenim la impressió que el Barça actual està molt per damunt del Madrid, però no sé si t'ha canviat la perspectiva, la derrota a París, les quatre victòries

seguides del Madrid. A mi, la meva preocupació, que ja porto temps amb la meva preocupació, és amb els aspectes, no dic defensius, no dels defenses, sinó dels aspectes defensius. A vegades tenim un equip que taquem, que som molt verticals, que fins i tot, exageradament, potser perdem la pilota massa ràpid perquè no madurem les jugades i això fa que el rival tingui possibilitats. Tots els rivals ens han arribat tots els rivals ens han pogut fer mal i l'altre dia tenim el clar exemple que quan jugues davant d'un equip on el rival té gent potent davant també té els seus arguments i et pot fer mal el que va ser l'altre dia l'exemple del París doncs això és l'única entre cometes dubte o por que puc tenir respecte al partit del Clàssic que ells, puguis o no, d'alt també tenen la seva pólvora i que els hi podria sortir bé, no? Si no és per això, a nivell de joc no ens superaran, a nivell d'intensitat no ens superaran, a nivell de saber-estar, de la mentalitat aquesta de flic, de gent d'atac, de ser verticals, de ser intensos a la pressió d'alt. Això no ens podran superar, no crec que ells estiguin bé, i ho han demostrat en els darrers partits, no és allò que diguis, no, ara per aquest partit, perquè és el clàssic, ens enxufarem. Que els hi pot sortir bé? Sí. Per mi, per probabilitat, allà per estadística, per probabilitat, tenen poques probabilitats de guanyar el clàssic. Ara, tot pot passar, per què? Perquè és el típic equip que si els hi dones opcions, i el Barça, si un defecte té, és aquest, que dona moltes opcions al rival doncs aquests les poden aprofitar. És d'aquells equips que, com el va aprofitar el Paris Saint-Germain, aquests també el poden aprofitar, no?

Doncs la mirada prudent, tot i que optimista, del Carles Planchard, que a més ens ha ajudat a recordar aquells tensíssims duels Barça-Madrid en l'era Mourinho. Carles, gràcies, una abraçada i a gaudir del Clàssic.

Un plaer. Així ho farem. Graduirem del Clàssic i guanyarem segur.

Així m'agrada. Gràcies, Carles. Perfecte. Una prestada. Aquesta completíssima mirada previa al partit des del punt de vista sociològic, psicològic, digueu-li com vulgueu, les arts de Mourinho, que jo no sé si. És que l'altre dia ho pensava. Ni fins i tot no sé si ho vam comentar aquí al programa. No veig jugadors del Madrid que puguin fer el que feien Pepe o Arbeloa. És a dir, Chouameni no és un jugador brut, Rudiger és un cable pelat, però el Madrid no té jugadors bruts. No m'imagino que Mourinho, no sé Gemma si ho veus diferent, que Mourinho pugui tirar per aquí.

No m'estranyaria. És que soc molt crítica amb Mourinho. Com tu dius, no té jugadors del perfil dels que tenia abans com per fer-ho. Ramos, fins i tot. Però no m'estranyaria gens. Per això també calen jugadors que et compren la idea. Soldats, i no estic molt segura de si ara Mourinho té la mateixa influència en el vestidor que tenia abans en què li van comprar la idea a gairebé tots.

Clar, la idea te la poden comprar si tu et presentes al vestidor i dius, nois, si no sortim a trencar cames, parlarem plata. Ens fotran un carro. Per això Mourinho la primera etapa ho fa després del 5-0. És veritat.

Que ho va fer l'abril, quan ja, per començar, ja portaven més mesos amb ells i ja els havia demostrat, mireu, això és el que ens va passar l'última vegada.

Però com que la sensació, a priori, de distància futbolística és tan gran, podria tirar per aquí. Jo el que no veig són els soldats.

Però els soldats acaben convertint. Fede Valverde és un jugador que, segons com, pot anar. Fede Valverde i Rudiger. I Rudiger, clarament. I Hausen, també. Jo crec que n'hi ha uns quants que poden anar virant.

Yo a Rudiger, como ha dicho él, yo a Rudiger lo que le veis más es que no está, bueno, ¿cómo dirías, Antel? No es la cerveza más fresca de la nevera, pero no le veo en plan de. No, yo le veis que está en un cable peladillo.

Avui hi ha una entrevista a l'Avanguardia de l'Alberto Martínez a Ricardo Carballo, que és el jugador que ha estat dirigit per Mourinho més vegades, perquè el va tenir al Porto, al Madrid i al Chelsea, i ell explica i reconeix que en aquells partits es van extralimitar. Que Mourinho era el que volia i també reconeix que el Mourinho que va començar la temporada i el d'ara no se semblen en res perquè Mourinho no suporta perdre i quan ha vist que ha perdut uns quants partits i que el Barça ha marxat ha tornat a sortir el Mourinho d'abans però sí que és cert el que deies tu Jordi que. Joa, en aquell equip hi havia Ramos, hi havia Arbeloa, hi havia Pepe, hi havia Xavi Alonso, que no hem d'oblidar que Xavi Alonso és soldat número un.

No li nego la raó al Salmo perquè Arbeloa al Liverpool

no era un jugador brut. No, és allà, els converteix allà. Xavi Alonso, crec que quan va sortir del Madrid, de fet el fitxaguardió pel Bayern. No va donar una puntada més. Exacte, els convence allà, però no veig ara.

És probable que no veiessis a Xavi Alonso en aquest rol o a Arbeló en aquest rol i van acabar sent capitans generals el que vull dir és que el fet que no els veiem ara no vol dir que no puguin acabar arribant a aquest límit si és que Mourinho vol portar les coses aquí que això

està per veure que no ho sabem perquè és molt trist però és que a Mourinho jo no li recordo l'última vegada que va parlar de futbol aleshores jo no sé quines idees té Mourinho sobre el futbol, no sé com vol fer jugar el seu equip, més enllà del que he vist. Aleshores, els resultats del Madrid i més que el resultat del joc i la comparació amb el Barça, per mi ha estat decebedor veure com Mourinho que pensava que s'havia fet gran i havia madurat i havia abandonat aquell personatge tòxic no, no, no, continua sent el mateix i a més a més ara encara més incentivat des de la cúpula perquè el. El Madrid el presideix un senyor que està fora de sí, com es nota en totes les accions que fa el Madrid com a club, des dels seus mitjans a les declaracions de l'entrenador i de tothom que parla. Aleshores, estem especulant què farà el Madrid, però no parlem de futbol, perquè de futbol.

Va, doncs parlem de futbol. No, no, era el següent pas. Com veieu futbolísticament el Clàssic?

Jo crec que el Barça està en un estat. No un pas per endavant, està bastant per endavant. La veritat és que és veritat que hi ha hagut una. Una mica amb la pregunta que fèieu ahir, hi ha hagut una progressió. Jo me'n recordo que el dia que el Madrid juga contra l'Inter d'Amilala Champions, que és la primera jornada que el Madrid guanya, guanya amb aquells regals del porter de l'Inter, de Josep Martínez, jo aquell dia me'n recordo de dir vull que demà sigui el Barça-Madrid. Demà mateix, perquè. Veia el 5-0. De fet, crec que ho vaig dir un dia, no? Som més a prop del 5-0 que de l'empat.

Jo crec que ho vas dir a la TDT. O potser sí. Perquè em va.

Aleshores, és veritat que passen els dies i també vas reposant i potser ja no ho veus tan clar, tot i que jo crec que, per lògica, el Barça, aquest partit, només el pot perdre el Barça si es tira un tret al peu. Perquè és que jo, futbolísticament, no veig cap argument perquè el Madrid pugui guanyar el Barça, d'acord?

Sí, jo crec que el Barça ara per ara és molt superior és cert que venim d'aquesta setmana que ha arribat la primera derrota i ha arribat amb un contra el que per mi és el millor equip d'Europa i del món en aquests moments i és cert que et van crear moltíssimes oportunitats i et van fer 4 gols i Joan Garcia va evitar uns quants més però clar, estava jugant contra el millor equip del món en aquests moments que és el PSG. El Madrid no és el millor equip del món ni de bon tros. Que et pot crear perill, que et pot marcar, evidentment, això passa la temporada passada. La temporada passada recordo que és un clàssic que és per sentenciar la Lliga a Montjuïc, que també veies el Barça molt superior al Madrid, però el Madrid es posa 0-2. Amb els dos gols d'en Vapé i amb 4-3 té el 4-4 perquè el Barça concedeix sempre concedeix moltes oportunitats i clar, si qui té l'oportunitat és en Vapé si fos Vinicius igual la fallava però si és en Vapé et farà gol o no en Vapé et fa

el seu percentatge és millor per la salut del Barça no donar gaires pilotes a.

Però sí que és cert que, a banda d'això, avui em deien els companys del diari de Madrid que és possible que acabi sortint amb Chouamén i Camavinga. Sí, és una de les opcions. Si surt amb Chouamén i Camavinga, quin futbol pot crear el Real Madrid?

Ara li preguntarem a la Maria Josep. Gemma, tu veus opcions pel Madrid?

En el futbol tot és possible, però no gaires. Amb la lògica en la mà, no gaires. És veritat que ara venen d'una bona ratxa, però és que el Leipzig, amb tota la humildad del món, el Leipzig no és el PSG. És una altra cosa. I, encara així, la primera part que va fer el Madrid va ser horrible i els va salvar una altra vegada el mateix de sempre, que un dia d'aquests sempre dic que gensarà els guants i dimiteixo. No puc més. El Santo 2. I no. Però és que en el futbol hi ha coses molt estranyes, però no. Si tingués, lo de sempre, si tingués que apostar diners, apostaria segur per el Barça.

És que tu quan veus un partit del Madrid, veus que els rivals, la pressió que fa el Madrid, la superen amb moltíssima facilitat. Es planten a l'àrea, al camp del Madrid, molt fàcil, tots els equips. El Barça, tal com juga, és que encara ho tindrà més fàcil.

Ho veurem diumenge, però la impressió prèvia, efectivament, és aquesta.

És més, si es posen com l'any passat, de 0-2, el Barça marcarà 4.

Ja ho va fer l'any passat. Mira, per si de cas no cal que ens posem geruadors. Que marquen tres, seis, i així. Salmo, molt breument. Ja hem parlat amb el Cesc des del Palau d'aquesta vaga no resolta i que pot afectar el clàssic

vaga de treballadors discontinus. Sí, es manté la vaga d'aquest grup de 60 treballadors fixos, discontinus. Aquest matí hi ha hagut acte de mediació al Tribunal Laboral de Catalunya i no s'ha arribat a un acord. Es manté aquesta vaga. Des del Barça asseguren que en cap cas el Clàssic corre a perill i bàsicament parlem de treballadors que en el cas del Camp Nou controlen els accessos als vestidors, entrades, abonaments, coordinen l'ubicació de fotògrafs i mitjans de comunicació i al Johan i al Palau, per exemple, l'obertura de portes.

Molt bé, en principi no tindria una afectació com a mínim sobre la gent que ha d'assistir com a espectador al Clàssic de diumenge. Gràcies, Salmo. Vagi bé. Abans d'anar a la publicitat, passo un moment pel Palau. Allà hi tenim el Cesc Rivalta. Hola, Cesc, de nou. Hola, Jordi. Com ha acabat la primera part del Barça-Conca?

Doncs un mini molt clar dels de Carlos Ortega, que ara mateix estan guanyant per 21 gols a 13, i ara en un minut i 40 segons començarà la segona part.

Molt bé, avantatge clara del Barça al descans. Gràcies, Cesc. A tu. Sònia, i a la Supercopa d'hoquei?

El Vilassana guanya 3-1 el Palau de Plegamans, quan queden 22 minuts per acabar aquest partit, aquesta segona part ja.

Pausa amb entrepà de tutopistes.

Aquest protagonista ha estat internacional, jugador i també entrenador. Qui és?

Internacional, jugador i entrenador és un jugador que ha disputat una final de la màxima competició europea. Uns instants per pensar i ara venim.

Escolta, com és que ja no em mires com abans? O sigui, em mires, però hi ha alguna cosa que em separa.

Podria ser pel cupó del sorteig 11 de l'11 de l'11 que faig servir per tapar-me la cara perquè no em reconeguen si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió. No ho sé. Ho sé, això sí.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja la met-la. Et trobo a faltar. 11. Ben jugat.

Juga responsablement i només si ets major d'edat. 80 anys de tardes de diumenge enganxats al transistor. 80 anys de gols a l'últim sospir que ho canvien tot. 80 anys de rialles, laments i, de sort, la pròxima jornada. 80 anys d'abraçades, estadis plens i bufandes al vent. 80 anys de futbol, 80 anys de la quiniera i amb la il·lusió del primer dia. Ara, en futbol femení. Aquesta jornada vota dos milions i mig d'euros. Loteries et recorda que juguis amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Tens un cotxe al cap?

Del 22 al 25 d'octubre, troba'l al Saló Ocasió a Fira Gran Via i pots guanyar un nou iPhone 18. Més de 2.500 cotxes de totes les marques, amb la garantia dels professionals del Gremi del Motor i descomptes de fins al 40%. Compra la teva entrada a salonocasion.com. Troba el cotxe que tens al cap. El 29 de novembre

l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Descobreix-lo a la xarxa Dacia de Catalunya.

Ja és hora que el món t'escolti. Si vius per cantar i tens més de 18 anys, participa en el càsting de la cinquena temporada d'Euphoria. Entra a trescat.cat barra Euphoria i t'ho expliquem tot. Atreveix-te a somiar. Apunta't al càsting d'Euphoria.

La tutoria, pista número 3. El nostre protagonista

ha jugat al Barça i també al Madrid. Qui és?

Ara comencem a final. Ha jugat al Barça i al Madrid, ha estat internacional jugador i entrenador i ha disputat una final de la màxima competició europea. Veig. Veig. Jugador, entrenador i? Veus telèfons, eh? Internacional, jugador i entrenador. Vinga, va. Us dono una estoneta més perquè penseu que me'n vaig a Madrid.

Allà hi tenim la Maria Josep Postalric. Hola, Maria Josep, bona tarda. Hola, molt bona tarda a tothom. Començo fent alguna pregunta que segurament em diràs, doncs, ja ho veurem diumenge, però ara ens preguntàvem, pot ser que al Madrid sortia en Chouameni i Camavinga?

Pot ser, eh? Pot ser qualsevol cosa, però sí, una de les opcions és, evidentment, aquest doble pivot que m'ha vingut això a venir. Sí, això seria metal·lúrgia pura. Bueno, clar, un mig del camp més físic, per dificultar la sortida de pilot, en fi, no seria una opció descabellada.

Però això no deixaria fora Arda Guler, és a dir, podria jugar

Arda Guler i Valverde lateral, no? Sí, a la banda. Tirat a la banda i, bueno, doncs per reforçar una mica el mig del camp, però que l'eix vertebral el conformessin, que m'havinga hecho a menir. Que si això fos així,

aleshores se'ns resolen la majoria d'incògnites, Guler jugaria de falsa extrem dret, Bellingham a la mitja punta, Diomande a l'esquerra i Mbappé al davant amb Valverde de lateral dret, que, vaja, seria. L'únic que jo diria que aquesta combinació, no sé si l'ha fet algun cop, però no ha estat gens habitual. Xoamen i Camavinga, bàsicament perquè Camavinga ha jugat molt poc de moment aquesta temporada. Demà roda de premsa de Flick, però també de Mourinho a Madrid. Quin tipus de roda de premsa s'imagina? Intentant tancar encara més la situació. Dic perquè sembla que Mourinho, quan hi ha Champions, fa com que rebaixa. Parlar bé dels àrbitres, ho trobar tot més o menys bé, i aleshores és, no, dissabte pregunteu-me, t'ho imagines així, eh?

A veure, Martínez Monuera no té massa bona fama entre l'esfera madridista, vull dir que ja estan

començant a escalfar aquí el tema. És estrany, no? És estrany, sí. Ara ve, d'aquí un moment ve el Fabregas, però. Les agrada a algú? Com a avançament, el Martínez Monuera ha dirigit quatre clàssics i el Madrid n'ha guanyat tres.

Què més volen? Ui, què volen? Ja saps el que volen. El que volen és fer en renou i no parlar de coses que realment són pilars que justifiquen el que està passant aquesta temporada des del punt de vista futbolístic. Mentre es parli dels àrbitres no es parla de com jugar al Madrid. Aquesta és una obvietat sobre la que hem estat insistint al llarg de tota la temporada. I fent una mica d'enrenou aconsegueixes escalfar l'ambient i si treus alguna coseta, doncs mira, tant de bo. A veure, aquí hi ha un optimisme que no hi havia fa una setmana, això també s'ha de dir. A partir del partit contra el PSG, aquí la gent està bastant més emocionada, més esperançada.

Diries que és més per la derrota del Barça que pels quatre partits seguits que ha guanyat el Barça? Sí, eh?

Sí, perquè es veu que realment, o sigui, el Barcelona aquí es veu com un equip que no té cap punt de vulnerabilitat, vull dir que es veia, no? Se sospitava que sí, que les tenia, perquè és un equip que concedeix, és un equip que li han fet gols, pocs però li han fet, vull dir que. Escolta'm, que és un equip que és possible competir i fins i tot guanyar, sobretot amb un clàssic, perquè els clàssics tots sabem que no compleixen cap lògica, no? Vull dir, està els partits normals, que sí que compleixen certa lògica, és a dir, guanyen els millors, els que tenen més oportunitats, els que no sé què, els que no sé quants, però després estan els clàssics, no? I els clàssics funcionen per un altre tipus de codis. I aquí és on el Madrid veu que es pot colar. Sí que és veritat que el Barcelona fins ara tenia la fama que era un equip que no es podia guanyar de cap de les maneres, que no tenia res a fer ni tan sols el Madrid, però ara el Paris Saint-Germain, que també s'ha de dir, i ja s'ha insistit al llarg de tota aquesta setmana, va guanyar per un seguit de circumstàncies molt puntuals, vull dir que havia reservat molts titulars, en fi, un seguit de qüestions que ja hem parlat d'això bastant, no?