Tot costa, de 19 a 20 h - 26/10/2026

La derrota al Clàssic fa més mal que la del PSG per inesperada. Mourinho va desactivar Flick i la setmana que havia de posar el Barça en òrbita va acabar convertida en una shit week. No s'ha perdut res, ni a la Champions ni a la Lliga, però toca pujar el nivell i mirar-se molt menys al Màlic.

Són les 7 d'aquest dilluns 26 d'octubre de 2026, el dia que es lliure a Londres la pilota d'or de la temporada passada, però sobretot l'endemà de la dura derrota del Barça al Clàssic. Sònia Gelmà, bona tarda.

Hola, bona tarda. Què ens explica? Doncs que ara anirem fins a Londres per la gala de la pilotador, però, com dius, la derrota d'ahir al Clàssic encara cou i continua portant conseqüències negatives. Més enllà de la classificació, on ara l'Atlètic de Madrid és segon a dos punts del Barça i el Madrid és a tres, avui hem sabut que Xavi Espar estarà de baixa set setmanes. Déu-n'hi-do. Per la lesió que es va fer ahir per una entrada de Chouamene. És a dir, que Flick ja no hi podrà comptar fins al 2027.

Flick era defensa, eh? Ah, que s'hi pot posar ell. No pot, s'hi haurà de posar ell.

Aquest pas, certament que sí, tot i que Cundé en principi ja l'hauria de recuperar en breu i no, Eric, Eric no,

encara té per algunes setmanes. Després de l'aturada. Amb el Salmurri repassarem com està la infermeria del Barça, també escoltarem l'autocrítica feta per l'equip i per l'entrenador després de la derrota d'ahir i al Ricard Torquemada, al Torquelab, li demanarem un exercici dur febreria. Què ha de fer millor el Barça per no sortir retratat com li ha passat en els dos partits d'aquesta setmana?

I tampoc ha estat un bon cap de setmana per l'Espanyol, que va perdre amb el Racing, que ja és a la zona de descens a segona. Fa 5 partits que no guanya. Manolo González, de moment, ha salvat el cap, perquè demà l'equip juga a Copa Sestal. Si guanya, encara tindrà marge fins a rebre el Villarreal.

Amb el Sergi Andreu escoltarem què ha dit avui, qui encara és entrenador de l'Espanyol, sobre la seva situació i sobre aquest partit tan envarinat, que és un partit contra un equip de categoria no t'hi fixis, que li ha costat molts disgustos a l'Espanyol en les últimes temporades.

També tenen cita demà a la Copa quatre equips catalans més. El primer serà el Girona, que visita el Quarte aragonès a partir de dos quarts de set de la tarda. L'Europa, equip de primera ref, visitarà el Calamotxa, equip aragonès de segona ref. I també demà. És el millor nom de la

història dels participants a la Copa, el Calamotxa.

A mi el Quarte també m'agrada molt, però entre Quarte i Calamotxa. Quarte, aquí, i Tomate. Bé, la broma l'has fet a tu, jo no me'n faig responsable. També demà hi haurà el duel català entre el Manresa, de Segona Ref, i el Sant Andreu de Primera Federació. Tots aquests partits els podeu seguir al Canal Digital. De fet, tota la copa en aquesta ronda la podreu seguir al Canal Digital durant la setmana. Ja us anirem explicant cada dia els horaris. Encara en futbol, el Barça va guanyar el Granada a casa per 3-0 l'últim partit a la Lliga F. L'últim partit abans de jugar a Champions aquest dijous manté els dos punts d'avantatge respecte al Madrid, que compte perdia 0-2 a casa amb el Tenerife i va capgirar el marcador fins al 3-2 en l'última mitja hora. L'Espanyol va sumar un valuós punt al camp de la Real Societat i el Badalona va perdre a Logroño.

Avui no tocarem tant Lliga F però evidentment a la gala de la pilotadora hi haurà un gran protagonisme del Barça femení amb candidates a totes les categories de fet ara

ens ho explicarà la Laia però ja se sap el top 10. Del top ten, les 10 finalistes, diríem, del Premi a pilotador, i n'hi ha 5 del Barça, perquè t'hi compto, Alexia, que els mèrits els ha aconseguit com a jugadora del Barça, per tant, n'hi ha 5 que encara opten al títol, hi ha aparegut, per exemple, Cata a la quinzena, Cata que probablement guanyarà també la millor portera.

Això ja n'anirem parlant durant tota la nit. Però no, home, com compteu, Alexia? Home, doncs si el guanyés Rodri, no seria del Barça, perquè tots els mèrits els va contraure amb el City i, en aquest cas, amb la selecció espanyola i Alexia.

Tot i que aquí sempre guanyes, perquè també te n'alegraries. Si el guanya Rodri, està bé,

perquè ara és jugador del Barça, però, efectivament, no seria per mèrits del Barça. Una cosa és que te n'alegris i l'altra és que te'l

puguis atribuir. Exactament. El Barça de bàsquet viatja avui cap a Múnich per enfrontar-se demà al Bayern a la vuitena jornada de l'Eurolliga. No hi ha anat Joel Parra per indisposició?

Amb l'Ernest Macià comentarem aquesta prèvia d'Eurolliga. També farem el resum del cap de setmana amb una gran victòria del Girona sobre la penya i una altra derrota de l'Uni Girona. Iñiguez està desesperat. Va acabar dient que no s'enteren de les jugades. Però no tinc altres, han de jugar igual. Així està l'ambient. L'únic que realment no ha començat gens bé la temporada.

En tenis, Marcel Granollers forma part de la llista de l'equip espanyol de Copa Davis que disputarà a Bologna la final a 8 del 24 al 29 de novembre. Llista que encara ha fet el capità David Ferrer, que hi serà com a capità fins a finals d'any. A més de Granollers, l'equip. Tindria gràcia que no hagués fet la llista ell. No, bé, però ja sabeu que han canviat de capità. Però a la final de la Copa de Divis encara. Per això que encara hi serà fins a final d'any. Per tant, efectivament, la llista la fa ell i després ja a partir de gener serà Marc López el nou capità de la Copa de Divis. Bé, el que dèiem, que l'equip espanyol el formen també Carlos Alcaraz, Rafael Jodar, Alejandro Davidovich i Pedro Martínez. I l'italià Janik Sinner ha anunciat que a final d'any haurà superat els seus problemes al genoll dret i que podrà anar a jugar a un torneig a Riat a finals de desembre.

Curiosament és un torneig que, els dic que una pasta, és un torneig d'exhibició, però el que cobren per jugar a aquest torneig no ho vulgui saber. Doncs s'ha recuperat a temps. Al genoll se li ha posat bé de cop quan ha vist la proposta, el txec.

I acabo amb tres apunts de motor. Em diu el Damià que Marc Márquez viatja cap a Malaysia per disfrutar un nou gran premi d'aquest cap de setmana, que el paddock tothom està pendent de Jorge Martín, que té quatre dies per tractar la fractura del radi dret, per intentar obtenir el permís dels metges i poder pujar la moto divendres. I a la Fórmula 1, que Kimi Antonelli té prou de quedar nové a la pròxima cursa a Mèxic per convertir-se en el campió més jove de la història. I encara amb motor, que ja és oficial que el Rally Dakar 2026 no es disputarà a l'Arabia Saudita. El que encara no és oficial és el Nova Seu, però el Damià ja ens va explicar que seria al Marroc.

Aquest és el mapa esportiu d'aquest dilluns, que té una pregunta per la nostra audiència.

Quina és la causa principal de la derrota del Barça al Clàssic? I us oferim tres opcions. Actuacions individuals, el duel Flick-Mourinho o la falta d'energia. Per vosaltres, d'aquestes tres, quina és la causa principal de la derrota del Barça al Clàssic? Avui és aquell dia típic que tothom té ganes de buidar el pub, per tant, ja ho sabeu, ens escriviu tant a Twitter com a Instagram i ens envieu totes les vostres reflexions.

Des d'ara i fins a les 9. Primera parada aquí a l'antena principal, a l'antena convencional de Catalunya Ràdio, Tot Costa. A partir de les 9 a l'antena digital continuarem amb la gala de la pilotadora. Avui, per tant, Tot Costa multiplicat per dos. Sigueu benvinguts a una nova edició aquí, a la sintonia de Catalunya Ràdio.

Connecta amb nosaltres. Busca'ns a Instagram, Twitter i Facebook. Arroba a Tot Costa. I deixa'ns la teva opinió o la teva queixa al WhatsApp de l'oient. 607 0709 28. 607 0709 28.

Avui amb la companyia del senyor Daniel de Sant Abra, que no vol parlar de futbol, sinó de l'inici de temporada dels Knicks. Hola, Dani, bona tarda.

Jo pensava que obriries amb la victòria dels Celtics sobre el

New York Knicks. Diu que les temporades es comencen a decidir a l'abril. Tenim temps per aixecar aquests 0-1. Els campions i tal, són els campions. Al Garden no vaig veure que fóssim. Després de 50 anys esperant, com comprendràs, ningú espera que guanyem dos títols seguits. Mireia Vera, bona tarda. Bona tarda. A la Mireia no li preguntarem per NBA i sí molt per futbol. I el Marcos, el cap de continguts, és un home polifacètic, domina tots els pals. Hola Marcos, bona tarda. Bona tarda. Tot bé?

Tot bé, sí, sí, molt bé. Ha sigut un inici una miqueta complicat. Complicat? Inici de programa complicat. Què ha passat? Qui és el capità de la Copa Davis ara mateix? David Ferrer. David Ferrer. I què heu estat parlant durant dos minuts?

L'hem explicat a l'audiència que li hem recordat que ho és fins a final d'any. Sempre s'han de recordar. No tothom està al dia del tenis.

Pot ser que algú hagi vist Marc López, nou capità espanyol de Copa Davis. Però ara la Davis no hi va, no, perquè és a partir del 2027. Això es fa en cinc segons.

Però nosaltres tots ho fem lent, Marcos. I més avui, que tenim quatre hores. Ara tots aquí a l'antena i a la digital. Avui encara serà més lent.

Tot lent, tot el seu moment, com per exemple anar a Londres, que hi anirem d'aquí uns minuts, quan sigui possible de moment, arrencarem amb l'anàlisi del clàssic, la derrota del Barça. Ara sí? No.

Mira, mentre connectem amb la Laia, deixa'm dir-te que ja anem sabent en quina posició queda cada jugador, que ho versia el Dudzé. Ho dic perquè per a alguns era un dels aspirants a pilotador, perquè és veritat que va fer un gran Mundial.

I una bona temporada amb el Barça. Londres, Laia Tudel, bona tarda. Què tal, bona tarda. Aquesta sintonia és nostra o és d'ells? És d'ells. Ah, sí? Ah, és nostra, és nostra, és nostra.

És vostra, és vostra, perquè jo és que encara, o sigui, som a Londres, al costat del Paladium, Teatre Paladium de Londres, aquí al Soho, on s'està fent aquesta, o es farà la gala de pilotador, però encara no ha començat, diríem, tota l'activitat i som al costat. O sigui, jo encara no us puc transmetre la música de la cerimònia. Sí que veig que comencen a arribar convidats i nominats com.

Sí, ets al costat de la catifa vermella, eh?

Sí, però al costat, però no encara dins de la catifa vermella, com m'agradaria a mi,

ja sabeu que a mi m'agrada molt. L'Aia és molt dora, no? Sí que els convoca en dora. Si ja dius que hi ha Luis de la Fuente.

Sí, el que passa que, per exemple, el Barça fins aquí una hora no arriba. Vull dir que això, hi ha tants convidats que cada club, cada nominat té una hora, perquè no s'acumuli tothom i tothom tingui el seu moment, a la catifa vermella i les seves fotografies i la seva atenció a la premsa, doncs llavors els van esglaonant molt i al Barça, per exemple, fins aquí una hora no els veurem. De fet, han arribat molt tard, l'expedició del Barça

ha arribat molt tard aquí a Londres. A veure, pels no iniciats, la nostra audiència no té per què saber res d'aquesta gala. La gala comença a les 9 i s'allargarà per espai de dues hores i els premis gruixuts van cap al final.

Exacte. Sí, primer comencen amb els premis, diríem, dels talents més joves, els premis dels més joves, sí, el millor i millor jugador i jugadora de l'any, joves, però clar, és que aquí ja tenim dos representants del Barça i dos nominats, i clar, es favoritza guanyar aquest premi. Un és l'Amin Jamal, que repetiria per tercera vegada aquest trofeu Copa, i l'altre és Vicky López, que també repetiria per segona vegada aquest premi. Això comença amb aquest. Aquests premis de la gala. I després, sí que és cert que els premis grossos de millor jugador i millor jugadora, la pilota d'or masculina i femenina, això ja serà cap al final de la gala, a quarts d'11 de la nit, que se sabrà.

Si li donessin el premi a millor jugador jove a la menja mal, automàticament voldria dir que no guanyaria la pilota d'or perquè seria redundant que li donessin les dues coses? O pot ser que la menja mal guanyi els millors joves i la pilota d'or? Són votacions independents, no? Són votacions diferents, però és cert que no ha passat mai. La pel·lícula que guanya l'Òscar Internacional també guanyi l'Òscar a la meva pel·lícula.

Sí, però tu tens dos jurats per dos premis diferents i no pots dir-los. No parlen, no estan en contacte. No, perquè un és. Vull explicar la Laia, però la Laia no són els mateixos jurats per triar el trofeu Copa, no el tria el mateix que la pilotadora, diríem.

No, no, la pilotadora és la votació que es fa amb més vots. Hi ha periodistes de tot el món que voten el millor jugador del món. És cert que són diferents dels que voten el millor talent jove, sub-21, però també és cert que, clar, no ha passat mai que el que hagi guanyat el trofeu Copa també guanyi la pilotadora. Seria encara més extraordinari si fes aquest doble. La menja mal, perquè seria el més jove a aconseguir la pilotadora i també l'únic que ho hauria aconseguit.

De fet, Laia, aquí hi ha un retruc que afecta la no presència de Covarsí, que ens fa ser pessimistes.

Sí, perquè Covarsí era entre. Vaja, és un dels nominats a aquest trofeu, i és cert que després de l'any que ha fet amb el Barça i del Mundial que ha fet Covarsí, era un dels candidats que pensaven des del Barça que tindria opcions d'aconseguir aquest premi, però avui ja s'ha confirmat que Covarsí no ha viatjat en aquesta expedició, explicant des del club que el jugador ha prioritzat el descans, però vaja, un cop t'has baixat diríem de l'avió, ja fa dies eh, que Covertci ja sabia que no viatjaria a Londres, doncs aquests premis sí que s'acostumen a saber una mica abans qui els guanya, per tant entenem aquí que Covertci sabia que no guanyaria ell. I, per tant, sí que un cop ja no és Covarsí, l'altre candidat que la favorita és la Minyamal, que és en aquesta llista de nominats. Si no, sí que seria molta sorpresa, ja que la Minyamal no guanyés aquest trofeu Copa.

Potser soc molt retorçat, però és que llavors sabríem molt ràpid si la Miny guanyarà o no la pilotador, perquè si. És a dir, si Covarsí sabem que no va l'altre gran candidat és l'Amin. I és molt estrany que el mateix jugador guanyi el Premi a millor jove a pilotador. Si a l'inici de la gala l'Amin guanya el premi, penso.

És estrany perquè no ha passat mai, perquè normalment un futbolista jove no destaca tant, però l'any passat l'Amin ja va guanyar el trofeu

Copa i va quedar segona de pilotador. I va quedar segon. Això entra dins del normal. Tu guanyes el Premi a millor jove i no guanyes la pilotadora. Però guanyar el premi al millor jove. Jo insistiré.

Si són joves independents, què t'ho dices? A mi em sembla estrany. A la Laia també li sembla estrany, perquè ho ha dit, que no passa mai. Que no passa mai,

també et dic que el tropeu copa no fa tant que s'estranya. Per meia de la nit preferiria que no guanyés.

Que guanyi un altre jove, oi? Sí, sí. El Dani ha quedat per sopar dos quarts de deu i vol saber si a les nou i deu ja li diran que la Min és el millor jugador jove.

Laia, tens a mà la resta de la llista o vols que la digui jo?

De la llista de joves talents. De cobercir la Min i la resta.

Digue-la, digue-la, perquè ara no la tinc aquí. Mira, la Ibegovic del Salzburg i la Juve. Boadí, del Marroc, que va destacar al Mundial. Diomander, del Madrid, és un altre dels futbolistes. L'Enercal, del Bayern. Croupy del Bournemouth aquest va interessar el Barça aquest estiu passat Manzambi del Freiburg i ara l'Aston Villa i Ibrahim Maza del Leverkusen que ens n'ha parlat aquí jo crec la caçada de talents algun cop i després Airemeri del PSG, campió de la Champions. Ara ho giro. Però vaja, que és que la Laia ja t'ha dit que el Barça té la. En això tens filtracions de que la guanyarà la Minyamal. Que la guanyarà la Minyamal, eh? Laia, ja bastant convencible, no?

Segurs no, però sí, bastant convençuts.

És que en aquesta llista no hi ha color, és a dir, el millor jove és la Minyamal.

I Laia, si no és la Mina la pilota d'or, hi ha algun xup-xup o ni això? Ho dic perquè els últims anys ho estan fent molt bé perquè. Gairebé estem amb el dubte menys l'any que Vinicius va decidir que no viatjava que ho va deixar clar i net els últims anys aconsegueixen que hi hagi el dubte gairebé fins a última hora és el cas, no tenim clar qui pot guanyar.

No, no, es mantenir aquesta incògnita. El podi, diríem, és el podi que estem fent des del primer dia, amb aquests tres, l'Amin, Kane i Mbappé. Hi ha gent que s'inclina pel fet que sigui a Anglaterra i a Londres, que potser. I, evidentment, per la temporada que va fer i l'any que va fer golejador, sobretot Kane, doncs que podria ser Kane, però no. És tot una mica suposicions, però no hi ha cap informació que estigui basada, o que surti, vaja, que estigui basada en que tinguin algun coneixement de qui pugui guanyar. Realment, tant si parles amb l'entorn de l'Amin com del Barça mateix, són els primers que ells t'asseguren que no tenen cap informació, malgrat que del Copa, que com ara dèiem, tenen més intuïció i potser més idea de què guanyarà la Mint, en canvi del gran trofeu, del premi gros, es manté aquesta incontabilitat fins al final. Ara van sortint, aniran sortint això que van fer en el top 20, top 15, i evidentment aniràs eliminat, però fins al final ens quedarà aquest podi que tothom faríem. Per tant, fins a última hora jo crec que tindrem aquest dubte.

Molt bé, doncs n'estarem pendents. És evident que la Mint Jamal devia tenir esperances de guanyar-lo perquè ha viatjat amb mitja família a Londres.

Sí, ho va fer ahir, de fet, després del partit ja va viatjar ell amb un avió privat, un avió que va llogar per familiars i amics, i van venir ja directes cap a Londres, ha fet nit aquí, després del clàssic ha volat cap aquí, cap a Londres, ell s'ha allotjat amb els seus familiars i amics, i en un altre hotel es troba l'expedició del Barça, que ha sortit aquest matí a quarts de dues, ha anat una mica per separat, la mina. Amb la seva família amica, i de fet la Mil fa nit aquí en principi també. Es queda una nit més quan l'expedició del Barça el que fa és tornar i arribarà a Barcelona cap a les 3 de la matinada. I esperem, això sí, que estàvem parlant molt de la Mil, que és una expedició del Barça, que aquí tornarà el Barça a ser un dels clubs amb més premis. Jo crec que serà el club que més premis s'endurà, sobretot en totes les categories femenines, perquè no oblidem, optarà denominades a pràcticament totes les categories millor equip, millor entrenador d'equip femení, millor portera, millor golejadora, millor jugadora jove i també millor jugadora.

Molt bé, doncs serà una gala blaugrana, veurem en quina mesura i sobretot. Una gala corta. No, curta no, dues horetes ideal per fer un programa a l'antena digital de 9 a 11 impecable, amb la Laia Tudel des de Londres, amb més col·laboradors per comentar la jugada

el legal l'ofereix Movistar per tant, si no teniu vaja que millor que sentir-ho al tot costa i poses, baixes la veu i tant

a les 9 ja saps a

les 9 ja saps el pitjor és que no el guanyarà la MIN i aleshores pensaràs que efectivament Dani tenies raó però que és independent a mi no em

canviaràs l'opinió que si li donen a la MIN per mi serà molt menys probable que guanyi la pilotador i si no li donen a la MIN que és una cosa increïble si li donessin a Zaire Merí llavors la MIN ha guanyat segur la pilotador així funciona en el meu cap. Molt bé.

Si la Mint, pel que sigui, guanya les dues categories, a les 11 faríem un especial on obriríem amb Dani Zanabra. Estic a la vostra disposició. Laia, qualsevol novedat des de Londres ens avises, i si no, d'aquí una estona, quan ja funcioni la catifa vermella a ple rendiment, tornem, d'acord? Molt bé, fins ara.

A Catalunya Ràdio, tot Costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Diomandés, al lateral de l'àrea, fa l'assistència cap al mig de la corda, un rebot i el gol. Sense voler. Ha marcat Mbappé sense voler, quan ja l'allunyava Gerard Martín, no s'ha adonat que Mbappé era allà, i el refús de Gerard Martín ha rebotat a la cama d'Mbappé per avançar al marcador del Real Madrid. La milla mal cap a Pedri, Pedri per la xuta, finalment l'envia per Rafinha, Rafinha a l'interior, xuta. Sí! ¡Gol, gol, gol, gol!

Ha tornat per fer el que millor està fent aquesta temporada, ficar-la dins. Hi ha temps per molt, hi ha temps per més, hi ha temps per guanyar. Marca Rafinha el gol de l'empat. Barça, un, Madrid, un.

Arda busca una passada en profunditat per Camavinga, i arribarà abans Covarsí, no, i ha arribat Camavinga, fa l'assistencia enrere, la rematada Mbappé i el segon del Madrid. Marc Mbappé, el segon del Madrid, gerra d'aigua fredíssima al Camp Nou.

Ja ho havíem comentat durant la setmana, és de primer de barcelonisme. Setmana que comencem. Quants li fotrem al Madrid? 6, 14, 18. Patabam! Ara ho analitzarem tot plegat perquè és evident que és una qüestió de càbala i qüestions futbolístiques i fins i tot física. Ramon Salmurri, bona tarda. Hola, bona tarda. Els jugadors del Barça i el seu entrenador van fer autocrítica després de la derrota.

Sí, i hi ha dues línies de pensament al vestidor del Barça. No vas a dir d'investigació. No, no, no. Una primera que apunta al físic. En aquest sentit, Hansi Flick i Pau Covarsi van fer de portaveus.

Sí, al final no es excusa, pero al final del calendario también hemos jugado muchos partidos, muchos minutos, venimos cansados, pero tampoco podemos cogerlo como excusa porque tenemos que ganar todos

los partidos posibles. Si vols, després entrem en més detall al tema del físic, però jo tinc la sensació que Flick apunta a l'última setmana, és a dir, al Betis, al PSG i al Madrid com a part global, més que a una qüestió més genèrica. És veritat que és un calendari extremadament

exigent en aquests últims vuit dies, però ja se sabia. Vaja, no, no hi veig. I la temporada té aquests moments. Clarament.

I quan parles del tema físic estàs amagant el

tema futbolístic. Ara ja anirem. I aquí és la segona línia de pensament on coincideixen precisament dos migcampistes, que són Pedri i Frenkie de Jong.

En general no hemos hecho un gran partido, la primera parte no hemos sido nosotros, creo que faltaron muchas cosas que podíamos hacer mejor, es verdad que en la segunda hemos empatado y nos encontramos mejor y llega el gol de ellos en una transición que lo sabíamos, nos la hemos defendido bien y ellos tienen calidad arriba.

Sabemos menos fluido en el juego que normal, que perdemos un poco más la pelota. Y su fortaleza, si la pierdes en la primera o segunda fase del juego, luego tienen jugadores muy determinantes y con mucha velocidad.

Frenkie de Jong que va a avançar en el mateix rebol, Gabi y Marc Bernal entran en el terreny de joc, queda clar. Que si Flick li va a posar la creu ja l'hi ha tret i que continua sent un jugador que li encanta i ara després si voleu entrem a valorar si la seva entrada era pertinent o no, que des del meu punt de vista sí. Abans que el Marcos se'm tiri al damunt, a mi sí em sembla que al Barça ahir li faltaven revolucions, però és evident que això no explica la derrota, que té qüestions com el bany tàctic de Mourinho a Flick en primer terme i n'hi ha uns quants més. També és veritat que se t'escapa el partit quan semblava que el tenies més a prop, és a dir, el tram final de partit, sincerament, es feia difícil imaginar, així com durant el partit al Madrid havia tingut molts contraatacs, vaja, hi ha aquell dos contra un que salva Gerard Martín que semblava la sentència, Al final del partit no feia aquesta sensació, però el Madrid efectivament té aquestes coses. I dit tot això, Dani, Marcos, Mireia, facin joc. Per on plora la criatura?

Per mi, pel mig del camp. Jo ahir vaig acabar molt decebut amb Pedri i amb Rodri. Pedri a la segona part ho arregla, crec, va fer una meravella el gol de Rafinha, que té una mica més la pilota, com tu dius, però el partit sencer de Rodri i el partit, la primera meitat de Pedri, em semblen indignes del que són ells com a futbolistes. Sé que el més fàcil és fotre-li pals a la mint, ja ho estic veient a xarxes, no va estar bé la mint, és indiscutible, ho estàvem comentant quan hem arribat abans a l'estudi amb el Marcos i amb tu. Més que no està bé.

És que d'un jugador d'aquest calibre esperes que marqui diferències i no les va marcar, no?

Sí, no les va marcar, però fa cinc minuts. No és per atonyinar-lo, eh? Fa cinc minuts està embabejant amb la Rabona i la no-Rabona i el partit d'Istanbul i tal. En qualsevol cas, per mi, per on plora la criatura és per la sala de màquines, al mig del camp del Madrid, que a més va ser més de qualitat i de toc del que sol ser habitual, no va ser el el ciment que tothom esperava amb Chouameni o amb Camavinga de sortida o amb Valverde de migcampista i tal doncs.

T'haig de dir que no va posar els del ciment, però sí que era ciment era persecució 1 contra 1 per tot el camp Sí, però ho va fer bé No

sé si m'emprenya més que que Bernardo Silva guanyi batalles físiques, potser m'emprenya més que com a les guantes.

I que, a més a més, al mig del camp també va passar el mateix amb el PSG. És a dir, el plantejament al mig del camp va ser el mateix. Tenies Vitinha, Joan Neves i Fabian perseguint Olmo,

Pedri i Bernal, diria, oi? Sí, només per mi amb una diferència. Que fa més greu el d'ahir, que és que el PSG et va buscar a la teva àrea i jo entenc que això t'ofegui. Ahir al Madrid, com a molt, t'esperava tres quarts de camp. És un escenari que sí, que uns contra uns i tot el que vulgueu, però per mi és un escenari molt més còmode, dins de la incomoditat molt més còmode. És a dir, jo no veig, parlo de memòria, crec que avui he llegit que entre Pedri i Rodri crec que havíem perdut 26 pilotes. És massa. Per jugadors d'aquest nivell, per mi no és justificació, no, és que ens feien uns contra uns. Ara obrirem el laboratori

i en parlarem. De la mateixa manera que no pot ser casualitat que tots els jugadors del mig del camp facin un mal partit. Vull dir que hi ha un problema de posicionament

o de plantejament o digue-li com vulgui. Però jo ho deia a tothom del que deia la Mireia, per mi són dos partits que es volen assemblar, però que el grau de dificultat és molt superior al de París.

Jo dimarts no vaig acabar preocupat i ahir sí vaig acabar preocupat.

Però ahir, per exemple, Pedri, la primera meitat, gairebé totes les recepcions que fa són d'esquenes. Sí. Aquí l'única opció que té és jugar-se l'1 contra 1 o cedir la pilota enrere. I crec que aquí al mig del camp el Barça va patir massa pel que esperàvem. Esperàvem un Rodri Pedri tenint molt la pilota i tenint el control del partit i no va ser així. Jo crec que també el Barça va estar malament, però també davant es va trobar per mi el millor Real Madrid de la temporada. Sens dubte. A nivell de gana de robar pilotes, de treballar, és a dir, van treballar els 11, és a dir, sí que potser Kilian Mbappé es quedava una mica més despenjat, però la resta va treballar moltíssim, i jo crec que al Barça li va faltar tenir aquesta personalitat que ha tingut els 11 partits previs, de tenir la pilota, de tenir la possessió, quantes pilotes perdudes van haver-hi ahir buscant la profunditat i la pilota llarga, i l'ansietat de posar-te ràpid per davant, és a dir, va passar el que comentaves, pell de xai del Real Madrid, tothom aquí a veure què passarà, I jo tenia clar que seria un partit molt complicat, perquè el Real Madrid en té molt poques, però té jugadors molt determinants. A més a més, també va pressionar molt malament el Barça. Va pressionar de tal manera que veies els laterals dient que m'esteu deixant amb un dos contra un tota l'estona amb inferioritat numèrica. És a dir, que no va ser només el mig del camp, que possiblement és el que fa que el Barça sigui menys identificable, sinó que també va fer una mica aigües a aquesta pressió alta.

És probable que quan no ataques ordenadament

sigui més difícil estructurar la pressió. Ataques malament, defenses malament. Per mi, Frick al principi del partit no va detectar el que va proposar Mourinho. Per mi aquesta va ser la creu. Els primers minuts són del Madrid claríssimament la primera mitja hora és del Madrid té el control del partit té el domini la primera part la primera

part per mi no és que el Madrid t'atropelli però et desneutralitza completament i al final

el Barça perd la seva identitat. Atacan molt malament, o sigui, tothom mira enrere, tothom mira a Gerard Martín, a Covarsí, a Cancelo, a Espart, que desgraciadament es va lesionar, però per mi el problema estava a dalt. O sigui, Lamina ataca mal, Rafinha ataca mal, Gordon, al principi comença bé, però després ja insinua moltes coses, però no acaba ningúna bé. Per mi va ser el millor del Barça. I després Fermín tampoc té cap presència. Quan el millor és el que no té desequilibri,

és que tens un problema. I a més, un tio que acaba d'arribar de Newcastle i que juga el primer clàssic de la seva vida. Si és el millor del teu equip, parla bé d'ell, però malament. Garrafinha fins al gol. No havia fet res.

No, no. Va intentar,

al final de la primera part, davant de la incapacitat per trobar-se entre els migcampistes, va intentar aparèixer entre línies. Jo crec que, com a mínim, li va intentar donar una sortida a l'equip, però no va ser el millor partit de Rafinha, evidentment. I per mi aquest és el

principal problema aquest equip està construït per atacar i si ataca malament, defensa malament i va atacar molt malament o sigui, quina estructura tenia a la primera part, on estava Pedri on estava Rodri, evidentment que hi havia una pressió però no era la pressió del PSG ni molt menys, era una pressió que et donava 25-30 metres perquè sortís en la pilota, Gerard Martín, Cubercí o sigui, no hi havia una estructura de lloc, jo crec. Que el primer partit que va presentar Mourinho crec que Flick no esperava aquest escenari.

Segurament se l'esperava del PSG, perquè el PSG això ho fa, i no se l'esperava de Mourinho, i després és veritat que li va faltar cintura. És veritat, quan deia que per mi l'entrada de Jong tenia sentit és perquè el Barça tenia inferioritat al mig del camp, no només pels marcatges individuals, sinó perquè Guller era el quart migcampista i el Barça no. I jo crec que Flick va pensar. De Jong és un tercer migcampista clar i Fermín, que va tenir molt poca presència, és gairebé a vegades més un davanter que un migcampista. Jo per aquí vaig entendre el canvi i crec que De Jong no va estar malament. Tampoc no va canviar gran cosa, però. Però és a 20 minuts del final, eh?

Sí, sí, sí. No, no, va tard. Aquí ja fas cona que la partida. Va tard, efectivament.

Tampoc no sé si De Jong tenia més. Bé, però podries poblar.

Si tu consideres, si la lectura és, escolta, amb falta de possessió i amb falta de control, doncs has de mirar quines eines tens per trobar-lo.

Jo en algun moment havia pensat de. Pensàvem aquesta superioritat de generar la dins amb la Min. És a dir, en algun moment em vaig imaginar Adeyemi, Gordon. I la Min per dins. I la Min de mitja punta, amb aquesta llibertat, no va acabar arribant. Jo tinc la sensació també que els canvis van arribar tard.

Home, molt tard. Però la Min per dins a mi és una solució que em va sorprendre que no prengués ell mateix. En alguns moments sí que hi anava, però tornava a ser en dioguissa. Tenint en compte, sobretot, que estava perdent el duel a la banda amb Cucurella, la ment té capacitat per aparèixer vaja, la jugada que acaba rematant fregant el pare al final és això aparèixer a dins, sorprendre vaja, és que va anar gairebé a l'esquerra això jo ho vaig trobar a faltar i jo no li censuro que tingui un mal partit o dos o tres perquè té 19 anys i només faltaria però em va sorprendre que un jugador amb la seva personalitat no busqués un espai on no però estava una miqueta

extraviat entre Cucurella, Chouameni. Diomander, o sigui, no tenia moltes ajudes.

No, no, ni ell tampoc no ho faria, que tot sigui dit. Abans d'obrir el laboratori, Salmo, tema infermeria. Es part fins al 2026.

Fins l'any vinent. Set setmanes de baixa per una cinta esmosa i el turmell dret. És la mateixa lesió que va tenir Frenkie de Jong temps enrere. Fins demà! Madrid, que és aquell que s'avança per la Supercopa, i el del Celta. I tres de Champions, Aston Villa, Sabah i Manchester City.

Ara ja hi arribarem, però després de l'Alavés i abans de l'aturada, el Barça torna a tenir una setmana xula. Aston Villa aquí, que no pots fallar, i Atlético de Madrid allà.

Pel que fa. Ahir Flick deia que en recuperaré algun. Sí, a veure, Condé en principi el cap de setmana contra l'Alavés no hauria de tenir més problemes i Christensen el dia de l'Atlètic de Madrid és la data fixada de clar el retorn. Amèric ja fins després de l'aturada, res de res.

Ara ens curraria bastant de pressa un lateral, perquè centrals com a mínim en tenim dos, laterals ja només en tenim un. No, en tenim dos, Cancelo i Valde. Ah, clar, sí, és veritat. Ja no comptava amb Valde no va estar almenys sembla un jugador aprofitable

però Flick no ho veu el que passa que Valde

ha acabat jugant per emergència els dos partits grans de la temporada que potser si estigués una mica més rodat també te'ls hauria jugat una mica millor.

Si tens dos laterals esquerres per davant

teu és complicat tenir minuts Gerard Martín també podia ser el tercer Cancelo,

Spurs, Cancelo però a mi em sembla que els minuts d'ahir són perquè Flick se'l miri una altra vegada, és a dir té una conducció molt bona cap a dins és a dir, s'ofereix, va per dins va per fora, a mi no em va semblar

un mal partit de Valde no és un jugador que diguis aquest tio no el puc ni posar, al contrari els de París no, eh.

No, els de París no. No, no, no. No, no, no.

No, els de París pot ser que fossin els primers dels que. Sí, dels ràpids. Els de París. El pitjor partit. Quan no has jugat en tota la temporada, vaja, no em sembla que sigui

per valorar-lo. Depèn de què valoris.

Per ser justos amb Valde, els de París coincideixen en una estona en què el Barça no hi és. És 10 minuts finals.

Que sí, que sí, però que si l'entrenador no confia en tu, surts a jugar i tu li dones la raó, no hi ha més debat. Al Salmorri no li agrada. No li agrada. Vinga, va, obrim el laboratori.

A veure, el Ricard Torquemada ahir a la TDT està amoïnat i evidentment amb raó per aquests marcatges individuals que ja va proposar el PSG que ahir va repetir al Madrid i que han escanyat el Barça en la creació i després vam compartir la preocupació per la fragilitat defensiva o com a mínim els problemes que té en profunditat quan el rival corre. Ricard, bona tarda. Bona tarda. Avui has fet hores extres al laboratori. M'he llevat i he remogut, sí. I tens lectures i conclusions

i fins i tot propostes de futur, eh? Sí, que no sé, no tinc gaire confiança, després en parlarem, que hi hagi com un gir o un canvi de guió, però vaja, he intentat regirar tot plegat per veure com es podria resoldre. I parlar amb gent que en sap més que jo, que em pogués ajudar. Per on vols començar? Doncs mira, començaré per dir-te que he revisat el partit i que moltes vegades les valoracions que fem neixen de les expectatives que tenim sobre un partit, no? És a dir, que la mirada que teníem del partit influeix molt a l'hora d'anar-lo consumint, d'anar-lo seguint pel camí. Amb això vull dir que crec que el Barça no va tenir un bon partit. Jo m'imaginava que podria manifestar la seva superioritat sobre el Madrid més clarament pel que fa al joc. No tant pel resultat, perquè el Madrid és un equip que domina les àrees i ahir ho va fer encara que no hi fos Courtois, però quan reviso el partit penso que si aquest partit el Barça el guanya 2-1, perfectament possible.

És que si l'Unit no treu la de Gerard Martín la història canvia, tot i reconèixer el bon

partit del Madrid i que el Barça no va estar bé. Exacte, i el que vull dir és que les sensacions que tindríem sempre venen dissimulades i maquillades pel resultat. El que no canviaria seria la sensació de dubtes, de fragilitat, d'incomoditat amb el rendiment de l'equip, perquè aquí això ho fem bastant. Busquem sempre tot aquell punt de millora i la percepció sobre si s'està jugant més enllà del resultat, millor o pitjor. Vull dir que segurament viuríem més tranquils i amb la sensació de continuar per davant i per sobre del Madrid, també des del resultat que això ajuda. Per exemple, la final de la Supercopa la temporada passada va ser un partit on al Barça li va costar molt ser molt superior al Madrid de Xavi Alonso, amb el Madrid també amb un plantejament una miqueta més reactiu. Vaja, començo per aquí perquè després de veure el partit penso que bé. Tampoc és un drama o no és un desastre. M'ha sorprès que m'ha agradat molt la part del minut 20 al 40, de la primera part, més que la segona. Crec que és el millor moment del Barça, on genera més producció ofensiva, on sorprèn més, on té opcions de gol i no les acaba bé, i que a la segona part és veritat que al partit no se li escapa tant de control, però que el Barça, les opcions que té la segona part, neixen de pilota aturada i la jugada de la Mindjamal que explicaves, poca cosa més.

La segona part, ja que has revisat, el Madrid jo crec que recula més que la primera. Sí, jo també ho crec. El primer quart d'hora el Madrid. Sí, el que dic és que la primera para el Madrid t'esperava a tres quarts de camp i la segona t'espera

clarament a camp propi. Sí, fins al punt que aquells marcatges individuals a la segona queden més desdibuixats perquè com que la segona fase defensiva del Madrid era més de bloc baix i allà hi havia un comportament zonal, no veiem tant aquest camí. I això fa que jo crec que el Madrid és qui porta el timó del partit, és a dir, es juga el que el Madrid et proposa o et planteja en les dues parts, que potser és el retret que més pesa, sobre dir, el Barça no va jugar mai com hauria volgut. El tema dels mercatges individuals crec que és un tema que hem de desfer al nus, perquè la tendència del futbol modern va cap aquí, perquè hi ha molts equips dominadors que treballen així, i si no funcionen, fan el 3 contra 3 dintre el mig camp encara que no aparellin la resta de jugadors. I gràcies al Bernat Coll i al seu escàner he trobat algunes dades que demostren una mica això. Per exemple, ahir va ser un dels tres partits que el Barça va tenir més esforços d'alta intensitat. O sigui, el primer, el partit amb més esforços d'alta intensitat aquesta temporada és el PSG. El segon és l'Elche. I el tercer és el del Madrid. En tots tres hi ha la mateixa coincidència. És l'home-home de l'Elche, l'home-home del PSG i l'home-home del migcamp del Madrid.

Per què hi ha molts esforços d'alta intensitat quan sembla que pressiones potser pitjor, per exemple, tant a París com contra el Madrid? Perquè probablement això fa que els migcampistes hagin de fer més quilòmetres per trobar llibertat, canviar de zona, després l'equip no està tan ben preparat posat per poder pressionar perquè està més desordenat amb ocupacions d'espais que no són les normals i això obliga a haver de córrer més i a haver de córrer de manera més desesperada cosa que es lliga amb el tema dels duels guanyats ahir és el partit on el Barça va guanyar menys duels de tota la temporada és a dir, ahir el Barça només guanya un de cada tres duels. Un de cada tres. Amb situacions d'home a home, tornem a trobar-nos que el primer partit amb menys duels guanyats és el del Madrid, el segon és el de l'Elche i el tercer és el del PSG. Per tant, no és difícil vincular les dues situacions. El Barça va més cansat, amb esforços d'alta intensitat, i perd més duels. Per tant. Tot això que fa el rival de canviar-te el context i generar-te incomoditat, al Barça el perjudica. Ja ho puc lligar amb dir que Flick va trobar que a l'equip li faltava cames fresques, o no sé com ho va dir. Ho va dir a París.

I ho va dir contra el Madrid, no ho va dir contra l'Elche perquè aquell dia probablement el Barça va guanyar tan fàcil que no ho va necessitar. Però tot va vinculat, és a dir, el rival et presenta un context que t'incomoda, et fa sortir de la teva zona de seguretat, t'obliga a més esforços, ets més tou en els duels i. I l'entrenador té la sensació que tens menys idees però és que nosaltres també tenim la sensació que l'equip està imprecís que l'equip no sap vincular-se o lligar el joc o la circulació no és prou alta que està més espès és a dir, tot això potser és una casualitat però m'agrada el partit de l'Elx perquè el partit de l'Elx no s'assembla gens al de París i al de Madrid per la qualitat de l'equip però en canvi els paràmetres acompanyen. Jo crec que aquest és un gran problema. Si el Barça no sap alliberar-se d'aquest home a home, continuarà patint. Ha patit en tots els partits que li ha passat i ha passat fractura en tots els partits.

Però, clar, això només es pot resoldre buscant alguna superioritat. Sí, correcte. Jo vaig tenir la sensació que, pel com de participatius són habitualment, van estar molt porucs, molt pendents de l'esquena. O això, o buscar un quart migcampista, que era la fórmula del Madrid a Mardagüller.

Correcte. Jo crec, revisat el partit, que trobo a falta que Covarsís i Gerard Martín assumissin més riscos. Era la manera més clara de generar un avantatge. Els migcampistes perseguien i Cobertis i Gerard Martín van ser molt prudents. Tan prudents que Gerard Martín va confondre això amb passades interiors o passades creuades que no tenien gaire sentit. Va fer una excursió per dividir el final de la primera part i és una pèrdua de pilota que acaba en aquella oportunitat de Diomander que podia haver estat al 0-2. És a dir, una vegada que ho fa i no ho fa gaire bé, i que ho versi, jo crec que ahir el Barça hauria agraït el pas endavant de conduir i generar aquesta atracció per poder alliberar un migcampista. L'altra opció és fer servir el nou i jugar més tercioma, és a dir, que descarregui i pugui fer que els migcampistes quedin alliberats i vagin de cara. I Rafinha tampoc no ho va fer gaire, perquè Rafinha, quan rep aquí entre línies, li agrada girar i posar-se de cara,

però li costa molt fer aquesta combinació. El que té més sentit per fer això jo crec que és Gordon, que a París ho va intentar en alguna ocasió per. Té més capacitat o més noció de descàrrega Gordon que Rafinha.

Fixa't ahí aquella jugada també de la primera part que descarrega per la diagonal de Rafinha, que són dues diagonals, una passada de la minya mal, una connexió entre tots tres molt maca, que acaba amb un xut de Rafinha, una bona oportunitat. A la primera part. I l'altra opció, el que deies, que Gordon i l'Amin Yamal apareguin més en zones interiors, per sorpresa, no per ser-hi, sinó per sorpresa, perquè amb totes aquestes persecucions és fàcil anar a caçar una esquena d'aquests jugadors i obligues a Cucurella a quedar decidit si et persegueix o no et persegueix o aguanta la banda, generar algun dubte a través de permutes o canvis de posició. Jo crec que això és imprescindible i el que em preocupa és que això no és nou, que la temporada passada va passar contra el PSG i contra el Sevilla, devia ser també el mes de setembre, i que farà sensació que l'equip no progressa, és a dir, o que Flick no hi posa accent, és a dir, que no avança, que continua trobant-se els mateixos problemes i que. I que és una qüestió que crec que ens trobarem més sovint i que hem de resoldre-la. Perquè si no, l'equip no se sent còmoda. I si no se sent a gust, aquest equip ja no ha atacat tan bé. I quan no ha atacat tan bé ja saps què passa. Que no pressiona igual i no defensa tan bé. Sí, sobre el tema de la pressió ja acabo. Crec que hi ha una situació, una escena, que la Mireia també ens podrà donar la seva opinió, que el Barça insisteix molt i que no sé si hauria de regular, que és aquesta capacitat per saltar permanentment a la pressió. És a dir, el Barça fa un moviment que és extrem, sigui la mida mala o gorda, salten sobre el central. I aleshores el lateral del Barça ha de saltar sobre lateral. Què passa? Que aquest salt de Cancelo sobre Cucurella, d'Espart sobre Cucurella, de Cancelo sobre Fede Valverde a l'altra banda, si els laterals del rival són molt baixos, és a dir, estan molt a prop del central, no agafen alçada, és molt llarg. I tu no tens jugadors amb el físic de Nuno Méndez ni amb el físic d'Ice Raff per poder recórrer

això sobretot a l'esquerra tens l'amenaça de Diomande en el cas d'ahir a l'altra banda no és tan clar

perquè Guler no és un jugador ràpid però al Barça això no s'ho mira Jordi li és igual si té Diomande o si té Paco Cortés del Llevant. O sigui, el lateral salta sobre lateral rival i és el central qui agafa el jugador de banda, l'extrem. Què passa? Que aleshores el central perd la posició i atacar l'esquena d'aquell central amb un davanticentre o amb segona línia és molt fàcil. És una jugada que hem vist moltes vegades i que segurament potser no hem captat l'atenció, però és aquesta jugada que un futbolista des de la banda filtra l'esquena, perquè el qui salta és el central. I aleshores el segon central és una mica el que passa en el segon gol. Gerard Martín va a la banda, és veritat que és una pèrdua de Gabriel Jesús, però quan Gerard Martín va a la banda sobre Arda, qui ha de compensar és Cobercico amb Camavinga i arriba un pèl tard.

Però si Gerard Martín no anés a banda i potser comencés a córrer cap enrere. Arda no podria filtrar aquesta pilota, hauria de conduir més i tindries més possibilitats de recollir l'equip. Aquest és un moviment que el Barça insisteix, insisteix. Flick no ho ha canviat en tres anys, ha tingut problemes, però no ho canvia, no ho matisa. O sigui, clar, què passa? Que aleshores, només que hi hagi un jugador que arribi tard, que no ajusti, que es desconcentri, clar, tota la cadena et deixa molt despullat, perquè tu estàs defensant molt lluny de la teva porteria, amb molts espais a la teva esquena. Si el Barça no modifica això, que normalment els equips, hi ha equips com el PSG que ho fa, però no ho fa tot el partit. O sigui, no passa cada cop. O sigui, el PSG hi ha moments que descansa, fa uns metres enrere, com va fer la segona part contra el Barça, un bloc més baix, descansa, regula esforços, els salts de pressió ja no apareixen, en una fase de partit hi ha un altre moment que torna a animar-se o carrega el dipòsit. El Barça no ho negocia. I jo em pregunto si això és sostenible durant una temporada, durant tots els minuts, contra tots els rivals, sobretot contra equips d'alt nivell. I l'altra cosa que jo proposo que el Barça podria valorar de reflexionar és.

Reprimir segons quins impulsos individuals. Jo crec que a la minya mal no se li pot demanar que salti a la pressió, que torni amb el lateral rival, perquè si no t'agafen dos contra un, com va passar ahir en el primer gol. Perquè ha d'estar fresc per atacar, saltar la pressió, tornar amb el lateral. És impossible sostenir-ho. I després reprimir alguns impulsos individuals, com per exemple, hi vam veure Gordon saltar sobre el central oposat, refina anar aleshores en diagonal cap a l'altra central, és a dir, esforços d'altíssima intensitat que desordenen tot plegat. Aleshores els migcampistes no saben si han de fer el pas endavant, no el fan, només que n'hi hagi un que no prengui la decisió correcta, el Madrid té superioritat numèrica, el Madrid en el primer gol fa 20 passades, o sigui, et gira d'una banda, et gira de l'altra, i després t'ataca la profunditat amb Diomander. Si hi ha futbolistes que una cosa se'ls passa pel cap de dir que com que són valents hem d'anar a aquella pressió, però no forma part del que l'equip està fent en aquell moment i no és acompanyat, l'equip perd una peça i torna a estar exposat, està molt lluny. Perquè perdre una peça quan estàs amb el cul a prop del porter. No és tant problema, el problema és que estàs tan lluny de porteria que tot això et desajusta. Jo soc poc optimista sobre la idea que Flick matisi i reflexioni sobre això,

perquè jo el veig molt convençut que ell ha triat un vehicle, l'ha construït ell, és un vehicle que transmet orgull, personalitat, que el barcelonisme està feliç amb ell. I que jo crec que aflica el que diu és per què no intentar-ho amb aquest vehicle. Hi ha altres veus que diuen que potser amb aquest vehicle sortirà, amb algun revol se sortirà de la carretera, que és el que ha passat altres temporades.

Però és un vehicle 10.000 milions de vegades millor que els vehicles que teníem els anys anteriors. Absolutament, és que és un vehicle ja sé que és un vehicle imperfecte i que s'hauria de reparar algunes coses però per mi el que fa gran aflic és que no negociï que no comenci a pensar en plans B perquè plans B,

li demanàvem a Guardiola plans B no el va fer mai jo no vull que m'encanta la reflexió del Dani perquè la sensació és que. Es pot matisar, flexibilitzar, regular, però tampoc garantirà res, perquè el resultat no te'l pot garantir. El que tu pots intentar és trobar més seguretat, però sempre que tu hi creguis. Si no, com fa Flick, ell pensa, jo amb aquest cotxe puc

anar fins al final. I si s'ho creu. Si el cotxe té que passar la ITV i no està bé, no pots jugar de la mateixa manera. I jo estic una mica.

Jo ja fa molts dies que ho dic des de la temporada passada, que no és canviar la idea de Flick, és matisar-la. Ahir et superen moltíssimes vegades amb aquests salts desordenats. Arriba el moment de dir, ei, parem. No cal anar ara dalt. Parem, ens ordenem, i quan tornem a tenir l'oportunitat o el Madrid juga una pilota enrere, saltem ben ordenats. Jo sí que penso que s'hauria de fer una reflexió amb això. Jo sé que Flick. Bueno,

em sobtaria molt que canviés plic. És demanar-li que vagi contra la seva ànima perquè ell no.

No, no, no. Sí, sí, sí.

Sí, perquè matisar i canviar és el més.

Jo crec que ell no ha matisat mai. Però el Ricard no està demanant canvis radicals, està dient canvis intel·ligents. És a dir, jo, aquests esforços que ens molen tant de Rafinha, de córrer 70 metres per anar pressionant el porter, potser no serveixen.

Els fan animats pel seu entrenador. Si el seu entrenador no ho veia clar.

Un equip que els dos darrers partits, minut 81, minut 86, dos gols del PSG, minut 87, gol del Madrid, això és un problema estructural. Però que ja ha passat altres temporades, Marco. Sí, però porta tres temporades. Hi ha moments pitjors a l'inici de la temporada passada. Mireia, però porta tres temporades. Ningú demana que canviï la idea. El que estem explicant és que.

Voleu que jugui ofensiu, com un boig, com un kamikaze, però és que quan el resultat al minut 85 ens interessa. No, no, no estem dient això, no estem dient això. Estàs queixant els gols

al 86 i al 87. No són els gols. Arriscaré, Dani, a dir-te que el que cada vegada tinc més clar és que així és molt difícil guanyar una Champions. Que tu et convences del camí. Jo no estic d'acord. Jo crec que és molt difícil perquè ahir el Madrid et mata.

El primer any has estat molt a prop, has de jugar a la final de la Champions. Però vas caure com vas caure.

Així, per això crec aquest any, perquè vas caure així. I del primer any al tercer. El que tu proposes què és, Marcos?

Que el Barça deixi de jugar com va jugar el

primer any de Flickapermís al migany de futbol dels últims 10 de l'Orsa. No tornaré al partit de l'Inter, em quedo en el d'ahir. Ahir perds el partit al minut 88. Però de la manera que jugues, el Madrid et podia haver matat molt abans.

I això, per anar a competir, és molt difícil. Si tu ets el Barça de Flick, que ets un equip ofensiu, atrevit i tal, i tens el Madrid 1-1, que allà el tens 1-1, al Camp Nou, jo entenc. Ja ho sé que no atacas bé, ja ho sé. Si el que esteu dient és que Rafinha no foti una cursa a 70 metres, jo això ho compro. Ara, si el que m'esteu dient és no, quan estiguem 1-1 al 86,

cap, intel·ligència, juguem amb Alfredo Márquez. Ningú ha dit això es tracta de gestionar amb més intel·ligència per exemple, el Ricard ha analitzat amb molt de luxe l'1a2 per mi el problema de l'1a2. És que Bellingham se'n va entre tres tios és a dir, no tens la puteria de dir, aquest tio d'aquí no passa i faig una falta, s'acaba les faltes tàctiques són això, i a vegades quan no és per una lla, és per una ceba però la sensació és que vius

el límit de l'esborar el Rodri va estar fatal és el primer que ha dit el que ha començat l'anàlisi però és que hi ha un punt que estic molt d'acord amb vosaltres però hi ha un altre punt que em diu ja estem intentant canviar ja no ens agrada la forma de l'entrenador que hem estat admirant Dani,

jo fa moltes temporades que aquest canvi crec que és necessari perquè si no, no perdries els partits com els estàs perdent o en els escenaris grans no et passaria el que t'ha passat fins ara jo no vull un canvi de manera de jugar m'encanta, però crec que en alguns moments el Barça s'ha de regular. Debat apassionant,

i que jo crec que haurem d'estirar més, manejant la publicitat. Ricard, espectacular anàlisi i recerca de solucions.

Com dius, és el primer capítol, però aquest no serà l'últim.

He flipat que del minut 20 al 40 sigui el millor moment del Barça.

A mi també m'ha sorprès, però jo no he revisat el partit.

Abraçada, Ricard, gràcies. Adeu a tothom.

Escolta, com és que ja no em mires com abans? O sigui, em mires, però hi ha alguna cosa que em separa.

Podria ser pel cupó del sorteig 11 de l'11 de l'11 que faig servir per tapar-me la cara perquè no em reconeguen si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió. No ho sé. Sí, ho sé, això sí.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11. El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja a la meta. Et trobo a faltar. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

A Blanchard ens pregunten el nostre secret, però aquí no hi ha secrets. Hi ha cacau com a ingredient principal, sense lletra petita. Elaborem la xocolata artesanalment a Barcelona i tot comença amb la selecció directa del cacau a orígens, com el perú, el congo o Nicaragua. Quan treballes amb ingredients de qualitat, no et cal res més. A Blanchard no hi ha secret. Hi ha cacau.

Hi ha un país sencer que no surt cada dia als titulars i nosaltres te l'expliquem. A la revista La Mira descobrim persones i històries que ajuden a entendre qui som més enllà de l'actualitat. Històries que parlen de nosaltres amb un periodisme reposat, humà i proper. Entra a lamira.cat i subscriu-t'hi.

Imagina entrar en un edifici que no existeix. Imagina entendre com creava Gaudí. Entra per primer cop dins les obres que mai es van construir, com el legendari Hotel Attraction de Nova York o la Font de la Plaça Catalunya, i descobreix el codi que ho connecta tot. Codi Gaudí. L'experiència inèdita. Entrades a la web d'Espai Imagina.

5 mesos després d'acabar l'Expedició Tramuntana, ens retrobem amb els 16 concursants. Voleu conèixer tots els secrets d'una aventura tan especial? De vegades feiem caca compartida. O sigui que l'escola és seva. Doncs que comenci el joc. Em va sentir fatal. Burros, burros.

La travessa Expedició Tramuntana. El retrobament. Dimarts 27 a la plataforma 3CAT. Ens estaves esperant. Torna a Cracòvia.

Cracòvia? Por què? Adri, què és Cracòvia? No sé, mulladio. Mister, pregunta-la a Graham Hansen. Cracòvia és un programación que miro televisivamente de partición ojete, sí? Torna al Cracòvia.

Estou a ser el bomba. És gravíssim. Cada dilluns a la plataforma 3CAT. És un programa que a mi me daría vergüenza de ver. El Matí de Catalunya Ràdio. Després dels alberulls de dissabte.

Una cosa és manifestar-se i l'altra cosa és el que estan fent.

Fa molta pena veure això, que la gent que treballa aquí o tenen els seus negocis, quina culpa tenen?

Tenen 14 anys, alguns, amb la malsada i no saben l'època que s'ha viscut.

Aquest dimarts, al Matí de Catalunya Ràdio, l'alcalde Jaume Collboni. De dilluns a divendres, de 6 a 1, al Matí de Catalunya Ràdio, amb Ricard Tostrell.