Tot costa, de 20 a 20.45 h - 30/10/2026

Comunicat. És a dir, el Madrid tenia la sensació que no era tan important i que, a més a més, després de la disculpa de Kylian Mbappé, el Madrid no tenia res a dir. Després de les pressions al govern de la Xina, de l'ambaixador de la Xina aquí a la capital, de les paraules de Javier Tebas, de la lliga de Kylian Mbappé, el Madrid s'ha vist obligat a fer aquest comunicat. Repeteixo, Xina considera que massa tard. I poc sincer el comunicat del Reamarit i espera alguna coseta més.

Bé, doncs veurem com evoluciona la situació, però realment.

El partit de diumenge no es pot veure a la Xina, eh?

O sigui, la Xina que ha suspès les emissions de la Lliga Espanyola. No, no, no, de la Lliga no, només dels partits del Madrid.

Llàstima, que pensava que podíem canviar l'horari del Barça, d'aquell que posen a les dues al migdia. Si no juguem a paper, sí que el poden fer o no?

Podria ser, és a dir, per exemple, si tu jugues a la Playstation a la Xina, no tens Mbappé a l'equip del Real Madrid.

L'han fet desaparèixer, eh?

M'imagino el programador xinès pendent de l'onze. No, no jugues a Mbappé, fot-li, fot-li! Play!

El minut xixant d'entrar a Mbappé, s'ha acabat el partit.

És a dir, tu a la Xina tens la possibilitat de veure el Barça al Madrid, ara no pots veure el Madrid, però si tu, per exemple, vas a la biblioteca de l'operadora. De la televisió xinesa i vols veure, per exemple, el resum del partit del Barça davant el Madrid, tampoc es pot veure. És a dir, han eliminat tot el que queda per davant i per darrere.

Doncs jo trobo falta que algú defensi Mbappé. Sí, jo estic amb tu. Perquè Mbappé més enllà de la seva segurament ignorància respecte a les figures polítiques de la història de la humanitat va parlar d'un dictador xinès i precisament la persona d'aquí estava parlant no era un senyor molt demòcrata, com tampoc hi ha molta

democràcia actualment. I que hi ha llibertat d'expressió perquè la gent pugui explicar perquè aquí sí que hi ha democràcia i llibertat d'expressió i resulta que quan entren els calés ja se'ns obrida i aquí ja no hi ha llibertat d'expressió i ningú defensa el jugador. Jo. Era un comentari de res, per exemple.

A mi em sembla, la clau més que si era un dictador, no? És que em sembla que és un comentari absolutament llocós, festiu. És banal. En un context. Bueno, en un podcast d'un company d'aquí. De riure. Però clar, el problema és que tot això no val per res el que valorem aquí, el que valori el Madrid, la Lliga. El problema és que la valoració és la que fascina allà. O sigui. Depèn tant d'aquests calés, i pel que veig molt més del que jo m'imaginava, que vaja, es dedicacia a tot, el Madrid, Tebas. Tebas va fer un tuit en xinès, és que és molt bèstia.

No, no, Tebas va fer un tuit en xinès i seguidament va viatjar al despatx de l'ambaixador de la Xina a Madrid. Per reunir-se i per publicar la foto amb ell. És a dir, Tebas, des del minut 1, ha intentat arreglar la situació. Mbappé ha perdut, hores d'ara, dos contractes amb dues empreses xineses que van trencar de primeres la relació amb el jugador del Madrid. Déu-n'hi-do.

Bé, a veure com peta la història, però és curiós això que ens comenta el David. De moment, aquest Racing Madrid de diumenge a un quart de cinc no es podrà veure a la Xina. Més enllà d'això, la setmana postclàssica ha estat una setmana d'eufòria i, com diria Mourinho, d'anar creixiditos o hi ha hagut certa prudència?

D'eufòria poc comentada, perquè el dia següent es va parlar només de la pilota d'or, però sí que és veritat que la sensació és que fa 48 hores abans del partit davant el Barça, la sensació a Madrid era que no estaves a l'alçada del Barcelona i un empat era com. Com una victòria pel conjunt de José Mourinho, i ja no tant per la victòria, sinó per la forma en la qual va jugar l'equip del portuguès, ara sí que s'han vingut una miqueta cap amunt els ànims de la parròquia madridista. No es veuen com a campions, aquí qui més qui menys recorda que els tres punts de Barcelona són els mateixos del diumenge davant el Racing de Santander, I aquí més o menys tothom té la sensació que el Madrid quan s'hi posa pot jugar molt bé a futbol i guanyar partits, però que el problema del Madrid és mantenir aquesta concentració durant tota la temporada. Segurament a Santander no veurem aquest mig del camp de Bernardo Silva, d'Ardeguler i de Bellingham. Serà per partits concrets de la temporada. Per suposo que Mourinho dosificarà durant tota la temporada, però sí que és veritat que després del partit de Barcelona ara es veu la temporada d'una altra manera tant a la Lliga com a la Lliga de Campions.

És evident que ha canviat el present del Madrid aquesta victòria al Camp Nou i que ara els ve una fase de calendari bastant benévola, ràssing. A ECA d'Atenes és dimecres? Sí. A ECA d'Atenas i després visitar Mestalla. En fi, veurem si el Madrid manté el pols o torna a relaxar-se com havia fet a l'inici de temporada. David, abraçada, gràcies. Bona tarda. 5 minuts passen de les 8, avui amb un cert retard provocat pel David Sánchez. Agnès Marquès, bona tarda. Bona tarda. El Catalunya Nit a les 9, avui a 3Cat Info, l'antiga Cati, amb quins continguts?

Doncs mira, us explicarem i us donarem detalls d'aquests 10 detinguts que ha fet la policia en les últimes hores relacionades a aquestes persones. Bona nit. Per la seva presumpta implicació també en la promoció dels incidents. Es tracta d'un noi de 18 anys de Barcelona que està considerat l'instigador dels saquejos de dissabte. Hi ha un menor de 17 anys de Sant Sadurní de Noia i tot plegat s'ha d'afegir al detingut ahir a la Noguera, que avui ha passat ja a disposició judicial. Els altres detinguts són dos joves més del País València, dos a les Canàries, una a Màlaga i un altre a Bilbao. I en aquest sentit dic que els Mossos plantegen el desplegament de seguretat més gran dels últims setmanes 5 anys davant les convocatòries de blocos a Barcelona per demà. Sí, que demà al vespre torna a haver-hi Sidra. Veurem què és el que passa, tot plegat. Recordem que a més hi ha un partit del Barça a les 9 aquí al Camp Nou, oi? Doncs en una escala de 4 plantegem un nivell màxim per possibles aldarulls a la capital catalana i de 2 a la resta de convocatòries. Es desplegaran més de 300 agents. Que es coordinaran amb la Guàrdia Urbana, els bombers i el sistema d'emergències mèdiques i, lògicament, amb el desplegament habitual al costat del Camp Nou. I, d'altra banda, aprofundirem en aquesta idea que ha explicat avui l'encara ministra de Transport, Òscar Puente, i és que el govern espanyol es planteja parar el servei de l'alta velocitat entre Barcelona i Madrid. Per fer les obres de renovació de la línia. Normalment ho explicarem. El plantejament inicial de com es fan aquestes renovacions a la xarxa ferroviària que depèn de Renfa és normalment per trams i combinant-ho amb l'actuació, amb l'activitat més o menys adaptada del dia a dia. És a dir, durant el dia hi ha circulació i durant la nit es fan les obres. Ara el que ha dit el ministre de Transport és que potser el que es farà, s'ha d'estudiar, és tallar del tot la línia, Durant un temps ha parlat de fins a 24 mesos. Per fer aquesta renovació. Si no, si no s'atura i es fa aquesta acció combinada de tant mantenir el servei i anar fent la renovació quan no durant la nit, les obres consistirien, s'allargarien cinc anys.

La línia Barcelona-Madrid és la que estava actualitzada de seguretat. S'ha d'actualitzar de Madrid a Calatayut. Amigo.

En parlarem amb l'enginyer Sergi Sauri per veure quina és la millor manera, que és el que en pensen des del punt de vista tècnic.

Ah, no, no, no, estava pensant en veu alta, que són moments difícils pel tema ferroviari.

Molt difícils, efectivament, i també pel ministre Puente, que per cert, en aquesta compareixença en què ha donat aquest detall, ha insistit que no falta personal, que la sobrecàrrega de feina que denuncien els treballadors de Renfe i dels centres de control no està justificada i que no dimitirà. Almenys de moment, que no dimiteix. La seva manera de fer-se responsable de tot el que ha passat és estar al capdavant i donar la cara. I bé, a la segona hora els divendres sempre molta cultura. Ara. Avui amb l'investigador i assagista Xavier Nuenó, que ha guanyat el Premi Enagrama 2026 per un assaig en què ens explica. És molt revelador. Que tot el coneixement que hem anat acumulant al llarg dels anys i les persones ens hem anat transmetent d'uns als altres i que s'acumula a les biblioteques, doncs ara la intel·ligència artificial l'ha copiat, se l'ha fet a seva i ara de sobte hem començat a pagar per aquest tipus de contingut. Això és el que reflecteix el seu assaig. D'acord? Estic processant. Bueno, doncs tu podries accedir a tot aquest coneixement de manera gratuïta i a la que tu processa la intel·ligència artificial, això ja té un preu. És veritat que l'accés també és diferent, és més senzill. Bé, en parlarem amb ell. I també tindrem les estrenes de cinema, com cada divendres amb en Marc Garriga. Què em recomanes avui? No en tinc ni idea. Ah, amb les cegues. Clar, jo vaig a cegues. Molt bé.

Escoltarem el Marc Càrrega. A les 9, Catalunya Nit, avui per 3CAT Info. Manel Alías, Agnès Márquez. Gràcies, Agnès. Gràcies.

Els embotits Rolde Vinyó t'acompanyen amb un bon àpat, tot repassant l'actualitat esportiva el pop a vespre. Amb Sònia Jalmà.

Va, després d'un llarg debat sobre la necessitat o no de Rafinha d'anar amb el Brasil i sobre els matisos o no de Hansi Flick, avui tenim molta teca. Hi ha molt matisador aquí, eh? Hi ha molt matisador, sí, hi ha molt matisador. Començant per tu. No, començant pel Costa. No, no, el Rafinha és l'únic que no ha matisat. Però durant els partits també vol matisos, el Costa.

Una mica de cintura, però sense matisar.

Bueno, llavors és matitzar. Sí, evidentment que sí. Bé, doncs això, que tenim molta teca per endavant, per tant, no perdem temps, perquè hi ha un Vilar Real espanyol interessantíssim i un Barça-València de l'Eurolliga també molt interessant.

Doncs mira, comencem perquè al Palau, d'aquí a 20 minuts clavats, Barça-València, Ernest Macià, bona tarda. Com estem, Jordi? Un partit que arriba sense Juan Núñez al Barça, sense Mirotic al València, amb el València millor classificat que el Barça a Europa. Què et diu el Nas?

No, el Nas em diu que, a més a més, havent perdut Tomoja Gibson, que tampoc hi és, ells tampoc tenen un altre jugador a Reuvers, però que avui costarà molt i que avui es pot patir bastant, perquè, de fet, els dos últims partits el Barça ha guanyat de 3 i de 1 amb el València i amb camp a favor. Encara que el València mai hagi guanyat aquí a l'Eurolliga, jo penso que avui sí que amb les baixes que té el Barça, no per Núñez, eh?, sobretot per la de Gibson, doncs costarà una miqueta més perquè el València té bons bases.

El València és segon amb 6 victòries, 2 derrotes. El Barça, 9, amb 5 victòries, 3 derrotes. És d'aquells partits que aniria bé guanyar per fer un. Pujar un graonet més a la classificació, tot i que encara quedi moltíssim. D'aquí ja no és res. 4 minuts i a l'antena digital de Catalunya Ràdio, Macià, Lloberes, Fitó, us expliquen íntegrament aquest Barça-València, com passa sempre a l'Eurolliga. Gràcies, Ernest. Que vagi bé, Jordi. I d'aquí a 48 minuts al Madrigal, a Villarreal, Villarreal Espanyol. Un partit que us explicarem, evidentment, al tot gira, amb el Sergi Andreu i la Sònia Oleart al lloc dels fets. Sergi Andreu, bona tarda. No hi ha Sergi Andreu. Provo sort. Sònia Oleart? No, tampoc, eh? No hi són?

T'haig de dir que ja hi ha 11 de l'Espanyol, mira. Ara, ara. Ara, ara.

Perquè hi ha un jugador que hi ha l'11. Sí, sí, hi ha una novetat destacada. Si voleu us dic l'11 primer, després sí. Doncs va, mira, Fortuny a la porteria, la defensa Omar, Dercosich, Cabrera i Hinojo. El doble pivot per Edu Expósito. I bausa Javi Hernández a la mitja punta. Banda dreta per Alejandro Santiago, que ara us dic qui és. Banda esquerra per Brian i en punta Roberto. Per tant, Sergio García fa debutar a un jove jugador del filial, té 19 anys, és Alejandro Santiago, català, format al Gabà, de Gabà. Va arribar el 2024 al juvenil de l'Espanyol i és la gran novetat d'aquesta convocatòria, juntament amb Bausa, que és la segona titularitat d'aquesta temporada. Del jugador mallorquí.

Perquè, Sònia, els quatre jugadors que deixa fora Sergio García són per decisió tècnica? Ens consta que tinguin alguna qüestió física pendent de s'estal?

No, a banda de Goros Abel, que diríem s'està recuperant i encara no està en un estat de forma idoni per jugar. Urko, Riedel i Cala és una decisió tècnica de Sergio García que ha decidit deixar-los a casa.

Si em permeteu un matís, la Sònia amb el que diu té raó. Passa que Riedel és veritat que va jugar 120 minuts a la Copa. Vaja, podria haver-me convocat i ser a la banqueta i no jugar. Sí, sí, però vull dir que així com Urko.

No, no, no t'estic desmentint. No, no, no, ho dic perquè no crec que sigui el motiu. Déu te'n guardi. No, vull dir que no crec que sigui el motiu que jugués 120 minuts per deixar-lo a Barcelona. És a dir que. Els que deixa Barcelona els assenyala. Exacte. I la podria haver fet viatjar i no jugar perquè ha fet 120 minuts a la copa però que avui fos

aquí a Madrigal el que vull dir és que així com a Murko sí que sí Sònia però que a Murko i a Calatrava tu tens motius per assenyalar-los a Riedel aparentment

no n'hi ha cap home i a Murko i a Calatrava tens motius per assenyalar-los. Per què?

Perquè el seu rendiment està molt lluny. Ve bastant calent, el tot gira. A partir de tres quarts de nou, Sergi Andreu i Sònia Leart

es fotran els plats pel cap. I és Sergio García qui els ha de assenyalar.

Aquest és un debat interessant, aquest que diu la Sònia. Perquè la convocatòria la fa.

Sergio García, no hi té res a veure Eder Sarabia. El que sapiguem no, i en principi ens hem de creure que la fa Sergio. Eder Sarabia és aquí, avui és aquí. I coneixent Sergio, la veritat és que creiem que l'ha fet ell. I estic molt d'acord amb la Sònia en aquest sentit, que jo no ho veig aquí, no acabo d'entendre aquest grau d'implicació de Sergio García, que sap que serà un dia aquí com a entrenador de l'Espanyol i que potser mai més entrenarà a l'Espanyol.

Potser perquè vol deixar la seva petjada. En un partit, doncs quin atac d'ego. Sí, però és veritat que, per exemple, imagina que avui Alejandro Santiago fa el partit de la seva vida. Doncs mira, ja li ha donat a ell l'oportunitat.

O imagina't que no i el marques de per vida. És que és molt arriscat, això.

Jo coincideixo que és una mica estrany que un entrenador que ja sap. No que sigui provisional, que ja sap que el següent no hi serà. Deixi una pixarada tan important. Bueno, és que la veritat és que Sergi avui compleix el primer partit. Per això he preguntat si la convocatòria l'ha fet Sergio i el Sergi i la Sònia diuen que sí, per tant hem de comptar que sí. Però també és estrany alhora que l'entrenador que entra ja sigui a la grada i no prengui cap mena de decisió i no tingui res a veure amb això. Tot plegat és estrany, Sergi, és un partit estrany. Perquè vens de l'època Manolo, perquè la situació és la que és, perquè tens un entrenador però ja saps quin serà el següent.

Sí, sí, estic molt d'acord que és un partit estrany, que és un partit en què al principi ha de començar una nova era, però encara no del tot. Aquests partits amb entrenadors interins acostumen a ser partits estranys i justament ha tocat en una plaça complicada, perquè la Villarreal tampoc no s'estigui molt fi. Aquí també reclamen una certa regularitat. No l'acaben de trobar, només han guanyat un partit a la ceràmica. I veurem, els jugadors venen de. Tots plegats, eh? Ja venen d'un partit de molt desgast físic. És complicat fer un pronòstic de com pot anar avui la cosa aquí. Tant de bo vagi bé i. I la setmana que ve s'encari d'una altra manera el partit contra el Depor.

Ahir Sergio García va dir que ell i l'equip confiaven en poder guanyar avui a Villarreal. Només faltaria, no pots anar a jugar un partit sense pensar així. Jo, Sergi, no acabaré la frase, però tu ja m'entendràs, és d'aquells partits que l'Espanyol. No la puc acabar jo, o no? Si vols acabarà tu.

És d'aquells partits que l'Espanyol acabarà empatant.

Mira, no ho hauria dit millor. El Sergi i la Sònia. No sé si la Sònia està d'acord o no.

Molt bé. Amb aquest optimisme de Sònia Oleart. Amb aquest mut, poseu-ne tres quarts de nou. Això mateix.

A tres quarts de nou, si ens falta, Sònia Oleart dirigeix i presenta un tot gira on apareixeran Sergi Andreu i altres redactors de Catalunya Ràdio. Buona transvi, nois. Adéu.

Els embotits RAL de Vinyó t'ofereixen cada dia el pop-up vespre del Tot Costa.

El Barça va perdre una final a doble partit contra aquest club. Quin club és?

El Barça va perdre una final a doble partit contra aquest club. Un Llaó el representa, comparteix ciutat amb un altre club històric i és un club que ha guanyat una Champions i Lligues. Ja és enviat. Sí, jo també.

Però. Què, Bernat?

Jo. Sí, el P, excepte la de la ciutat, però vaja.

Molt bé, doncs d'aquí una estona resolem, ara hem de parlar de l'exhibició històrica del Barça a la Champions Femenina.

Graham, s'acosta a la pilota, cama dreta, el xot, i el gol! Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol de Graham! Aixa, troba Clàudia Pina, Pina sopra la seva defensora, fa la passada en profunditat per Payor, Payor la remota. Rematada, gol, gol, gol, gol. Sidney dins l'àrea, el gol del Barça. Vine de nou la centrada, la pilota queda morta. La rematada i el quart. Serra Jordi amb l'esquerra, quin gol? Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, al cinquè. Ara la pilota Barpaio dins l'àrea, al sisè. Ara Pina amb l'esquerra, al segon. Al satè del Barça. Pina, Pina, Pina. El buitè. El gol de Clàudia Pina. 3-0 Barça-8.

Ramon Salborri va acabar regulant l'energia i el buit. Sí, clar. Sí, sí,

després de buit és comprensible. El primer va ser en alto habitual, el Xet i el Gal, i els altres ja van anar. Bona golejada històrica del Barça. És la màxima del Barça. Fora de casa. Aviam, evidentment.

Però I també de tota la Champions?

No, de tota la Champions en trobaríem alguna, perquè en fases prèvies s'hauria de mirar. Però. Sí, perquè és que hi ha olejades d'estando. Contra el Hammarby, Sónia, em sona a mi, el Hammarby. Però a casa? Sí, a casa, que va marcar 9. Ah, vols dir que el Barça tingui el rècord que sigui aquest?

Sí, sí, que el rècord a Europa. No ho sé, estic parlant de memòria. Contra el Hammarvisuega em sona una mica.

El que passa és que, per això jo deia que ja fases prèvies, ahir parlàvem d'un resultat de fase prèvia de 21-0, de fa temps, també, de fa. Justet. No del Barça, d'entre dos rivals. I, aleshores, bé, potser d'aquests en trobaríem algun altre, també, fora de casa.

Bé, 3 de 3, el Barça impecable, immaculat. A Europa no hi ha ningú més que tingui 9 punts. No, li garen solitari. No, no, li garen solitari, sí, sí. Per tant, feina feta. Sembla que el partit va ser una mica més fàcil del que preveia Pere Romeu.

Sí, Pere Romeu just abans de començar el partit va dir que el rival era de nivell alt, i és veritat que no és el que es va veure sobre el talent de joc.

En aquests casos sempre és important recordar que la cultural leonesa tenia dos extrems que eren punyals,

i llavors a partir d'aquí. Home, que entenc que ell ha de valorar com un rival exigent, i aquest és el missatge que han enviat les seves jugadores. Però de seguida es va veure que el Barça dominava el partit de Plaer, i encara que al descanso van arribar 2 a 0, i la superioritat del Barça ja era molt superior.

A mi em va cridar l'atenció perquè no era tant per ponderar el rival, que també, sinó per explicar que havia fet un 11 gairebé de gala.

Sí, de fet, el millor 11 possible, probablement l'11 que veuràs contra l'Arsenal.

És que també, jo crec que era una sortida potencialment incòmoda. I que el Barça va resoldre amb molta autoritat. Puc dir per el camp, pel clima.

Sí, sí. La referència que tenies era el partit de l'Arsenal i l'Arsenal havia guanyat en aquest camp 0-1 el temps afegit. Per tant, podies imaginar que t'ho posarien difícil. I és veritat que la gesta artificial després del partit, Aitana Bonmatí va dir que han jugat a gestes naturals pitjors que aquesta.

De fet, es va queixar de la derrota a Sant Sebastià. M'ha dit, millor aquesta que la gespa natural de.

Sí, perquè el Barça va jugar. Jo, almenys, veient-ho per la tele, no te n'adones tampoc. Sí que veus que la gespa. Però el ritme i tot plegat I sí que és veritat que veus un Barça que si juga amb aquesta alegria, amb aquesta voracitat, tot plegat, és que crec que no tindrà rival. Ni el Madrid de Quesada, no? Sí, sí, quan parla de títols. No, és que ara mateix. Sobretot és aquesta contundència que va demostrar una vegada més el Barça ja et dic, aquesta autoritat a més, no només és l'alegria amb la que juguen acaben jugant amb noies joves debutants i la gestió que s'està fent amb la Lliga de dir,

ostres, la Lliga és un camp per córrer i les titulars indiscutibles per les Champions això s'està

veient molt aquesta temporada doncs el Barça que no falla a Europa. Tampoc fallar a la Lliga, tot i la derrota de fa uns dies al País Basc. I després del partit, el Salmo va parlar.

Va parlar amb Kika Nazaret. No, no, que volia introduir l'entrevista que la Kika Nazaret, que necessita minuts i confiança, va intentar una xilena i va anar al pal, al travesser, de fet. Ho dic perquè ara entendreu una pregunta, la primera pregunta que li fa el Salmurri.

Doncs Ramon Salmurri amb Kika Nazaret ahir a Kiu.

Amb la Kika, felicitats pel partit, per la victòria, pel ple de victòries.

No, moltes gràcies. Al final hem viatjat tot. Bueno, hem fet tot aquest viatge per guanyar, no? És el que sempre volem fer. Ara entrem al partit amb detalls,

però abans, si arriba a entrar. Si arriba a entrar.

Si arriba a entrar, diria que naix una nova jugadora. La Kika que d'abans te diria, que estarà per aquí. Encara no sé on, però si arriba a entrar, la Kika aquí que surt.

Això vol dir que sents que et falta alguna cosa interiorment per treure tot el teu talent?

Sí, algo falta, eh? No sé si confiança, no sé si continuïtat, algo falta, però sortirà, sortirà.

Ha de sortir. Ha de sortir. No, no, la confiança en un mateix. No, crec que.

No, és la confiança, però el temps, també, jugar més. Més minuts, més de titular, també. Que no m'agrada dir que és el temps, perquè. Porto tres anys aquí i no és el temps, sinó tindríem una mica més de continuïtat, es diu continuïtat, no? Crec que això, perquè el talent sé que ho tinc, no? Si no, no estaria aquí.

A tu, és que m'interessa molt tot això que m'estàs explicant, a tu, a vegades, a tu mateixa, davant del mirall, suposo que hi ha també una lluita interna de. Va, aquí que puc, puc, que no és fàcil.

Òbviament, sóc molt exigent, sé com jugo, sé que sóc una jugadora del nivell del Barça, no? Si no, no estaria aquí, vull pensar així, però sí, hi ha una luta interna d'ostres, per què no em surten les coses, com sempre ha sortit abans. I ara que jugo amb les millors, hauria de ser encara més fàcil. I no ho és, no sé per com juguem, no sé si perquè jo penso molt, jo vull molt demostrar una cosa o vull ser una cosa que em demanen, no sé. Jo al final vull ser jo mateixa, que és el més important, i tinc la llibertat de fer-ho, perquè el Pere em diu, Kika, tu quan surtis. Fes el teu i ja està, i gaudeix, i crec que és una cosa meva, i bueno, arribarà, suposo, però sí, una luta interna, segurament.

Mira, hi ha hagut una acció del partit a la segona meitat, tu anaves conduint un contraatac. No em parlis d'això. No, no, és que t'he vist, o sigui, el control ha estat llarg, se t'ha escapat la passada, no has pogut ser precisa, i t'he vist allà, o sigui, com t'ho dic, excessivament enfadada, perquè suposo que senties que era el teu moment per aprofitar els minuts.

No, i perquè soc molt millor, soc molt millor, puc fer molt millor, i bueno, aquestes coses passen, no passa res, sortir en un partit d'aquests tampoc és fàcil, la gent no ho sap, sortir en un partit que ja està de transició, saps? Però és que jo no puc, no puc fallar això, no puc. És una conducció fàcil, senzilla, estic sola. Soc molt millor i és per això, és el motiu de. M'has vist enfadada, parlant amb jo mateixa, perquè vull fer molt millor. I no és per vosaltres, no, és per l'entrenador, no, és per mi, perquè sé. Que soc molt millor i que aquestes accions no les puc fallar. No puc perquè tothom falla, però no hauria de fallar-les, és més això. També dic una cosa,

jo en aquell moment he pensat a veure com reacciona i el que he vist és que immediatament t'aixecaves i recuperaves, o sigui, tiraves enrere, vull dir que no et quedaves allà.

Això és el més important i m'agrada que em digues perquè no em recordava i sé que és el més important. Després, quan heu recuperat la pilota, tornaves a. Podem fallar si després reaccionem de la millor manera, que és, vale, no passa res, fallem, vaig a per la pilota i ja està. A per la següent.

Doncs, Kika, a per la següent, que això és molt llarg i amb bona mentalitat ho trauràs endavant. Gràcies.

Moltes gràcies a tu.

Quina entrevista tan personal i tan interessant del Ramon Salmurri a la Kika Nazaré, perquè és cridar l'atenció que després d'un 0-8, amb gol inclòs de la protagonista, gairebé seguir una sessió de teràpia i d'autocrítica de la jugadora portuguesa, amb la qual cosa això no és cap notícia, és un autèntic plaer conversar. I en tenim un nou exemple. El Barça que tanca, de moment, perquè la setmana vinent hi torna a haver partit, no, la setmana vinent no, d'aquí a dues setmanes, el dijous 12, el Barça rebrà l'Arsenal al Camp Nou i el que sí que torna aquest cap de setmana és la Lliga F amb un duel català, un Badalona-Barça, diumenge a quarts d'una del migdia a Palamós. I per parlar-ne tinc en línia una jugadora del Badalona, la Paula Sánchez. Hola, Paula, bona tarda. Hola, bona tarda. T'ho pregunto directament. Rebre-les després d'un 0 a 8, què?

Al final, totes sabem que el Barça és un dels millors equips del món. Ahir també es va veure aquest 0-8. Al final, nosaltres sabem el partit que hem de fer. Nosaltres la rebem amb tota la màxima exigència que tenim, com tots els altres partits de Liga F.

També és cert que ara fa un parell de partits van perdre el camp de la Real Sociedad, que Pere Romeu a la Lliga F està fent força rotacions. Potser aquell partit de Zubiet ha de ser la vostra referència, no?

Sí, bueno, al final tothom té un mal partit, aquell partit no els va acabar de sortir les coses i la real societat ho va saber aprofitar molt bé i així es va veure.

Quan prepares un partit contra el Barça, què és el que més et preocupa de tot el que et pot plantejar?

Al final, quan prepares un partit contra el Barça, saps que aquell partit requerirà de la teva màxima exigència, tant a nivell personal com a nivell col·lectiu. Al final és un molt bon equip, té molts recursos i tu t'has de preparar contra això.

Són vuit jornades de Lliga F fins al moment, no ho comencen gaire bé, sou terceres per la cua de la classificació, un punt per sobre del descens. L'objectiu ha de ser la salvació aquesta temporada o encara manteniu, escolta'm tu, potser ara tot just això comença i es pot ser més ambiciós?

El nostre primer objectiu és la salvació i a partir d'allà nosaltres tenim mínim objectius, però el primer de tot és aquest. Acabo, Paula.

Aquest partit, en teoria, el Badalona treballava perquè ja el poguéssiu jugar a casa, finalment serà a Palamós. M'imagino que és una petita decepció. No sé si teniu ja una data clara de quan podreu jugar per fi a casa.

No, encara no hi haurà data. Malauradament, com has dit, ens esperàvem que poguéssim jugar ja a Badalona, en aquest nou estadi que tindrem ben aviat, però encara no tenim nova data.

Doncs la Paula Sánchez, jugadora del Badalona Women, que diumenge rebrà el Barça en un partit de Lliga F, que esperem que sigui molt més igualat del que vam viure ahir a Dinamarca. Paula, gràcies i sort.

Moltíssimes gràcies. Bona nit.

Aquest partit és diumenge a dos quarts d'una. Recordeu que el podeu veure per TV3. I no hi podrà ser ja, Berta Pujades, perquè el jugador del Badalona, el mateix Badalona, ha informat avui que l'han operat d'una lesió al menís del genoll dret. Per tant, l'ha verdant per un temps.

Vaja, doncs que recuperi aviat. Va, que tanquem tutoria.

El nou centre de visites immersiu de Celles Maset, a la Granada del Penedès, us ofereix aquest espai.

Pista número 5. És el pròxim rival del

Pista número 5. És el pròxim rival del Barça a la Champions. Qui és? Masculina, no? De la Champions masculina, exacte, sí, sí. L'Aston Villa,

rival del Barça dimarts al Camp Nou. És un equip que va perdre. El Barça va perdre una final a doble partit,

la Supercopa d'Europa del 82. Comparteix Ciutat amb un altre club històric. Amb el Birmingham.

Amb el Birmingham. El Birmingham és un club històric. D'acord, Sony. Què es passa? Què es passa? En homenatge al

recentment desaparegut Juan Tamariz, permet-me que. Escolta'm, escolta'm. No m'ho impugneu, avui. Però avui, després de.

Has fet Hauling One? No sé, que ho digui la tutora. No, no, sí, sí, ha enviat a les 19.19, que entenc que havia sonat només la primera pista.

Sí, a la primera pista, ho he anunciat, he dit, acabo d'enviar la primera pista. Ah, doncs molt bé, molt bé, escolta'm. Sí, perquè he pensat en. Bé, he pensat en. Primer, ho he dit, me la jugo, perquè vaig amb 0 punts i ja me la puc jugar, i dos pensat en tu, com Raones, l'actualitat esportiva.

Molt bé, molt bé. Les pistes eren un club que ha guanyat la Champions i algunes lligues, que competeix amb un club històric que ja hem dit que tararà,

a un lleó A veure, el Birmingham és del 1875. Sí, home, i el Recreativo de Huelva també. Saps què vull dir? Home, però històric és el Recreativo. Històric ho és. Sí, sí, sí.

Tens raó, tens raó. Quan tens raó, avui no discutiré perquè ja s'han portat un. No la feu enfadar.

El Sergi està patint calma.

No me l'escalfeu més. El míting. Que l'aguanto jo fins a les 12 de la nit.

El míting Birmingham.

Birmingham. Molt bé, escolta'm. Bernat Xoler assume els seus tres primers punts d'aquesta temporada. Moltes felicitats, Bernat. Gràcies per la il·lusió. T'ha costat, t'ha costat molt, però vaja, entre que no hi ets, que vens poc i que.

Hem hagut d'esborrar Gemma Herrero de la tertúlia perquè

el Bernat pogués sumar. Haig de dir que potser els participants estan trobant, perquè dos calling ones en tres setmanes de temporada.

Li estan agafant el truc a la senyora. Us dic una cosa, la setmana passada va quedar desert. Això també és veritat. Bé, quan puja una mica el nivell, a la que puja una mica el nivell, clar, la cosa està complicada. Avui no se li pot dir res.

No té bon dia. És que han compartit cotxe amb el Sergi durant, què, són tres hores d'aquí a Castelló, Sònia? I sense música. I sense música, que això vam descobrir ahir, que només parlen. Ells pugen al cotxe i la ràdio està parada perquè ells parlen. Tres hores.

I de què? I també, doncs, de moltes coses. I Josep, perdona, i amb Josep Fons, que també deixa l'anar i deixa anar les seves.

Clar. M'entens? No, no, ara ho entenc tot. Avui tot el debat l'ha ocupat la pixarada. La de Sergio García, la convocatòria, això, ha donat per tres hores i, a més, no ha acabat amb acord, clarament. Va, el Bernat guanya amb el Hole in One entre l'audiència.

Qui s'endú premi? Doncs mira, un històric del Tot Costa guanya avui aquest magnífic premi. És el Macià Nicolau, que rep el tast de vins per a dues persones al Centre de Visites de Celler Maset, al Penedès. Espero que, tot i que ell viu a Mallorca, l'ha guanyat i, per tant, que algun dia quan faci una escapada cap a Catalunya, doncs, s'avingui a fer aquest recorregut. No va poder al final. No va poder al final, per això, que potser ve un altre dia, i si pot, doncs, mira, que gaudeixi d'aquest tast de vins per a dues persones al centre de visites de cellers Maset.

És de Mallorca, però és tan històric del tot costa que podria ser del mateix centre de Birmingham.

Algun dia podria fer una tutoria entre els històrics del tot costa. Un ex col·legi del Birmingham.

Paik, el Corea Paik. Ah, sí? Molt bé.

Aquestes coses m'agrada saber-les. T'has guanyat el preu de la tertúlia.

He fet una entrevista per parlar de l'Aston Villa.

No, no, però segueixo. Aquest és un dels que va pillar per la sanció de la FIFA. M'agrada seguir un amic el. Totora, Sergi, bona transmissió, gràcies. Que vagi molt bé, adeu. I gràcies també al Macià Nicolau des de Birmingham, al Bernat Soler, al Ferran Martínez i a l'Anaís Martí. Gràcies a tots tres. Una pausa i rematarem al tot cost. Hem de passar per Girona. Bé, no, en realitat hem de passar per Sant Sebastià i motos. Ara venim.

A Maset obrim les portes del nostre celler a la Granada perquè gaudeixis d'una experiència inoblidable al vell mig del Penedès. Vine al nou centre de visites i gaudiràs de franc d'una projecció immersiva dins del celler. Continua amb una copa al nostre bar de vins amb terrassa i vistes a les vinyes i troba aquell vi tan especial a la botiga. Consulta tots els esdeveniments i reserva la teva visita entrant a maset.cat. Cellers Maset. Directe del celler a casa teva.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció, però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

B-Travel. Viatge't la vida. Consulta condicions a btravel.com. Són valentes.

Porto des dels 15 anys amb la incertesa de si el Massari viu o mor. Poderoses. Vull el teu equip d'aquí una hora a la sala de reunions. Científiques. Icòniques. Però també són irracionals. Tu què et passa? T'he dit dos cops que no vol. Tenen impulsos. Crec que m'estic pillant. Són humanament imperfectes.

L'IA, dimarts, estrena a la plataforma 3CAT. Dolores Redondo, Quim Masferrer, María Fernández i Manuel Delgado a Colapsa, amb Jordi González. Dissabte a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

El futbol femení continua trencant murs. El dilluns 2 de novembre, Mundo Deportivo celebra la sisena gala femenina del futbol europeu. Les millors futbolistes de les cinc grans lligues europees se citen en un esdeveniment únic en el qual seran premiades. El futbol femení es vesteix de gala. Amb el patrocini de CaixaBank, Estrella Damp, Fibers Escort, Hyundai, Moeve, Veolia i Vueling.

5 minuts i tres quarts de 9, 5 minuts i arrenca el Tot Gira del Villarreal Espanyol. Abans, Eduard Sula, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda, Jordi. El Girona juga demà al camp del filial de la Reial Societat. Com hi arriba?

A les dues del migdia, com dius, al camp de la Real Ciutat, i arriba amb els mateixos jugadors que la setmana passada, perquè si bé ahir Quique Abre va dir que potser recuperaria Jastin, doncs no, finalment Jastin no ha entrat a la llista de convocats, tampoc hi són Buñari i Brian Hill. El Girona jugarà demà al camp del filial de la Real Ciutat, el segon filial consecutiu que li toca a la Lliga de Segona Divisió A, i ho farà. Contra un rival que fa 6 partits que perd consecutivament, 6 derrotes consecutives a l'equip filial de la Real Sociedad, davant un Girona que comença la jornada a quart amb 21 punts i que ha guanyat els dos últims partits en fases que no perd, però amb l'objectiu d'encadenar la tercera victòria consecutiva, cosa que encara no ha aconseguit aquesta temporada.

Doncs el Girona a les dues a Sant Sebastià, el Sabadell a les nou a Albacete. En teoria un partit propici, tot i la setmana complicada de viatges que ha tingut l'equip per l'Aquinat, però l'Albacete és el cue amb només quatre punts. Per tant, bona oportunitat a priori per l'equip de Ferran Costa per continuar sumant la classificació. Edu, gràcies. Adeu, fins demà.

Recta final del Tot Costa, moment pel motor, amb Marc Márquez que es posiciona encara millor per guanyar el desè títol mundial de MotoGP després de la primera jornada d'entrenaments al Gran Premi de Malàisia. Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda. Dia bo pel tro.

Sí, a més a més ell ha acabat reconeixent que el títol és a les seves mans, imagina't si ha estat bo. Primer al matí i a la tarda hora local, a la tarda segona posició per Alex Márquez i un Jorge Martín que podia sortir en el primer entrenament, que ha acabat el vintè, que l'han revisat els metges, li han donat permís per completar el cap de setmana i en la sessió important del dia ha fet tres voltes i ha plegat perquè ja no podia més, ha tingut un ensurt pràcticament per al control de la moto. I això era una situació perillosa i l'equip ha decidit que descansi. Això implica que haurà de fer la repesca. Jo ara mateix tinc seriosos dubtes que pugui completar ni tan sols la cursa sprint, però està clar que ho ha d'intentar, entre altres coses, perquè els seus rivals podrien caure. És que és així. És així de clar. Una altra cosa és que sorgeixi aquest debat de moltes vegades de si els metges són massa permissius amb la situació en la que es troba Jorge Martín. Però vaja, tornant a Marc Márquez, Jordi, jo crec que ho té molt bé. La situació se li posa molt i molt bé. Ell avui ha baixat de la moto certament satisfet de tota la feina que ha pogut fer, tot i tenir una caiguda a alta velocitat. Que moltes vegades això et talla tot el programa de feina. I ell l'ha pogut completar amb una pista bruta, amb un asfalt que relliscava molt i que resulta que demana crits que el canviïn, però que és on Marc Márquez es troba bé. I demà a les 4 de la matinada la classificació i a les 8 de la matinada la cursa sprint, com sempre. En directe a l'Univers MotoGP.

A les 4 de la matinada ens hauràs de posar falta, a les 8 allà hi serem. Molt bé. D'altra banda, el Dakar se'n torna a l'Àfrica, ni que sigui excepcionalment. Avui hem conegut les dades de l'edició 49 del

Rally Més Do del Món. Sí, al final, la confirmació que ha estat al Marroc, recorda que ens van confirmar que no seria l'Arabia Saudita, doncs ens confirmen que està al Marroc, i vaja, sembla que més o menys hem encertat aquell avançament que vam fer de dates, del 9 al 23 de gener, això és la competició, començarà a Faro, a l'Algarve de Portugués, té una certa lògica, entre altres coses perquè hi ha un aeroport a prop, i faran allà les verificacions a partir del Dia de Reis, l'etapa pròleg el dia 9, la primera etapa el dia 10, després el 10 a la nit hi ha el pas de l'estret amb tothom i tota la caravana amb vaixell, i aleshores el dia 11, el dia 11 és un dia d'anar fins al primer bivac, no és un dia de competició pròpiament dit, però vaja, al final seran 12 etapes, amb la pròleg, 7.800 quilòmetres, 4.300 de cronometrats, i hem pogut parlar aquesta tarda amb el director del Descartes, David Casterà, que déu-n'hi-do la feina que tenen, perquè clar, això és una prova que es prepara d'un any per l'altre, és a dir, 12 mesos, i en dos mesos.