Tot costa, de 20 a 21 h - 02/11/2026

Cap on va. Són les 8, moment per actualitzar-nos.

Agnès Marquès, bona tarda. Hola. A les 9, mira que bé, que animada ve ella.

Home, és si he entrat amb els pitos,

amb el senyal Trosaris, és clavadíssim. Estem entusiasmats tots, però el teu to m'ha semblat especialment entusiasta. A les 9, Catalunya nit, amb quins continguts?

Doncs mira, d'entrada el que hem de fer és fer un cop d'ull a la xarxa viària perquè hi ha una situació complicada a aquesta hora a la 2. Hi ha hagut un accident múltiple, això és a l'alçada de Castellbisbal. Em diuen que podrem fer connexió amb l'equip viari, amb la Mariluz García, però serà d'aquí uns segons, doncs perfectament trastant. Us explico que hi ha hagut dues noves detencions de l'entorn blocus, en aquest cas són dues noies menors. De 14 i 17 anys, acusades de promoure els actes vandàlics i de pillatge a Barcelona dins d'aquest fenomen, dins del fenomen blocus. Són dues detencions que s'assumen a les de 79 menors que ja han passat per la Fiscalia vinculats a aquest moviment. Ara sí, podem saludar la Mariluz García. Bona tarda, Mariluz. Què està passant? Doncs sí,

hi ha un accident a l'autovia A2, a l'altura de Castellbisbal, entre Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, direcció Barcelona, entopat en diversos turismes i un camió que transportava una viga de ciment de grans dimensions. No sabem si aquesta viga ha caigut a la calçada. Informen diverses fonts, a trànsit, bombers, al sistema d'emergències mèdiques, que hi ha una vintena de persones ferides, una de les quals greu, que estan atenent al mateix lloc de l'accident. Hi ha múltiples dotacions de Mossos, nou de bombers. Fins demà!

Gràcies, Mariluz. És una informació que ens acaba d'arribar, l'estem explicant tal com està passant, així que qualsevol novetat important us ho explicarem i segur que us recollirem a les 9 a partir de l'inici del Catalunya Nit. Deixa'm explicar també que una de les principals apostes del programa d'avui és que Reinfairio, les operadores ben involucrades en el xoc de trens a Urda, Avui han fet un primer moviment per evitar que torni a passar el que va passar dimecres. Proposen nous protocols d'actuació als maquinistes en cas de caiguda dels sistemes de seguretat. Demanen que tothom ja tingui clar, tant a la sala de control com també als maquinistes, que en aquests casos, quan caigui el sistema de seguretat, la velocitat sigui de represa, sigui de 40 km per hora, sigui a un altre tren en el mateix tram de via entre dos semàfors, que és exactament el que el que va passar. I deixa'm dir-te també que entrevistarem l'Eva Baltasar. L'escriptora ha guanyat un dels premis més importants que s'entreguen a França, el de millor obra traduïda al Médici Tranger, es diu, i pel llibre ocàs i fascinació. Però ella segur que no té el Ramon Llull. A veure, això és una. Com es fa una finta, això? A veure. La finta i l'esprit. O quasi fascinació, que és un llibre que,

de fet, és fantàstic, és boníssim. Molt bé, doncs, Eva Baltasar, protagonista avui en un Catalunya Nit, marcat per aquest accident a la A2 i per tota la cua de l'accident de Toledo. De les midterms, també les. Sí, i tant.

Fem una prèvia interessantíssima amb en Xavier Vilai i l'Oriol Serra a partir de les 10.

Doncs el vot d'en Donald que demà té eleccions. Ahir a les 9 tenim Catalunya de nit amb el Manel Alías i l'Agnès Marqués. Déu-n'hi-do quina tarda portem. Molt bé. Gràcies, Agnès. Adéu, adéu.

Els embotits RAL de Vinyó t'acompanyen amb un bon àpat, tot repassant l'actualitat esportiva el pop a vespre. Amb Sònia Jalmà.

I és dilluns i això vol dir que els amics de Raldavinyó, la raça rústica de Port de Casa Nostra, us regalen un pack d'espatlla curada i escada perquè el pugueu gaudir durant un bon apat de pa amb tomàquet. El primer que truqui al 932017474 s'endú aquest magnífic pack dels amics de Raldavinyó el dia en què hem fet la prèvia de l'Aston Villa, del Barça-Aston Villa. Hem parlat molt poquet del. Partit contra l'Alavés, perquè realment tenia poca història, partit de dissabte, però sí ja encara en aquesta setmana que li ve al Barça i que coincidiu tots plegats que el partit, vaja, tres de cada quatre, coincidiu que el partit més important on s'hi juga més el Barça és el de diumenge, però que demà també és un gran partit. I hem obert el TorqueLab. Per esbrinar què és més arriscat demà, si fer jugades de llom de central o farinyes de lateral. Ho veurem, perquè aquí han aparegut altres alternatives que podrien ser opcions per a reflic demà, i ho comprovarem.

Molt bé, doncs fins aquí la primera hora del Tot Costa, l'inici de la segona, també versa sobre el Barça-Aston Villa.

Els embotits RAL de Vinyó t'ofereixen cada dia el pop-up vespre del Tot Costa.

A Catalunya Ràdio, tot costa. Amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

Pendents que Unai Emery comparegui a la sala de premsa de l'Auditori del Camp Nou, nosaltres anem cap a un altre punt de la ciutat de Barcelona, on ens hi espera un altre pes pesant de l'Aston Villa. Al costat del Marcos García hi tenim Damià Vidagany, que és director d'operacions de futbol a l'Aston Villa. Damià, bona tarda. Hola, què tal? Bona tarda. Com estem?

Bé, la veritat que encantat d'estar a Barcelona i encantat d'estar també amb vosaltres a Catalunya Ràdio i encantat d'estar demà en este gran partit que és visitar el Barça, com sempre.

Escolta, ara ja anem al partit, com és l'Aston Villa per dins, però abans, com acaba un periodista i exdirector de comunicació del València sent, per resumir-ho, l'home fort de l'estructura futbolística de l'Aston Villa?

No sé a quina hora acabeu el programa. Bueno, vaig intentar fer un resum. Jo vaig estudiar periodisme, com tots vosaltres, i vaig tindre la sort de viure anys molt bonics a la ràdio i televisió, a més, publicar a València, a Canal Nou i a Ràdio Nou, treballant a la ràdio, fent el programa i disfrutant molt. I amb el Sudge Awards vaig acabar en l'any 2008 en Cap de Comunicació del València, Allí, en un obrir i tancar d'ull, vaig passar a ser cap de marketing, cap de relacions externes i portar tot el que era la gestió del club fora del que era l'àrea esportiva. Allí vaig coincidir quatre anys amb l'Unai Emery. I ell va marxar, va anar-se'n a les seues aventures a Sevilla, París i Arsenal, i jo vaig quedar i vaig estar deu anys al València, i quan vaig sortir del València, i ja estàvem tots treballant amb el meu company i amic David Villa, en l'empresa Divi7, una d'elles em va dir que li agradaria contar amb mi per al projecte de l'Aston Villa, com a gestor de l'àrea esportiva i li vaig dir que sí perquè m'apassionava la vida de club i m'apassionava també la Premier, el poder tindre l'experiència a Anglaterra i aquella aventura que no sabíem molt bé en aquell moment com acabaria, ja portem quatre anys i jo crec que disfrutant i obtenint bons resultats i transformant un poble, que era la realitat de l'Aston Villa, del que arribarem al que és a dia d'avui.

Clar, has passat de tasques comunicatives a ser el director d'operacions de futbol. Per tant, ve a ser allò molt somiat pels periodistes de pràcticament, sempre opinant des de fora, poder actuar des de dins. És tan fàcil com sembla des de fora?

Home, a vegades m'agradaria opinar també de les coses, però m'he d'aguantar i crec que és millor. És molt diferent, jo crec que pràcticament és quasi contradictori una cosa amb l'altra, intentar treballar amb discreció, tancar operacions, que les coses se sàpiguen, sense cadupte, des de l'admiració a la comunicació i al periodisme, com un element fonamental per alimentar la passió per l'esport i pel futbol, que al final vosaltres sou transmissors de lo que fem els clubs, però també transmissors de la passió que hi ha per part de la gent als clubs i de l'interès que despertem. Per tant, jo crec que és una tasca diferent, però sense cadupte també molt bonica, durant molt de temps. Tirar en falta els mitjans de comunicació, ja han passat molts anys, han passat quasi 20 anys des que vaig decidir eixir del periodisme, però continuo sent un gran espectador, oient i lector, i m'interessa molt com veu el futbol vosaltres, encara que el percentatge d'informació que teniu no és tan alt com la gent pensa, com vosaltres penseu, però també saps qui està ben informat i qui no, des d'aquest costat.

Tasques diferents i entre aquí i allà realitats diferents, començant per la realitat pressupostària que va llogar a la Premier, res a veure amb el futbol que vas deixar aquí.

No, desgraciadamente, bueno, hay una diferencia cada vez más amplia entre el global de la Liga Española y lo que es la Premier League a nivel presupuestario. No tanto el Barça y el Real Madrid, que continúan siendo dos trasatlánticos y probablemente dos clubes más grandes del mundo, ¿no? Eso es una realidad y admiración también, he de decir, a Inglaterra, pero en una competición, yo creo que, en términos generales, si se dice que. La riquesa d'un país és el nombre de gent de la seva classe mitjana. Jo crec que Anglaterra és una lliga en este moment més rica perquè hi ha més clubs que tenen il·lusions i aspiracions per jugar en Europa, per jugar a la Champions, per créixer. I no tant per tanyar en un determinat estrat, com me pareix a mi, que està ocorrent a voltes a Espanya. Crec que també té a veure amb la presència d'inversors i de gent que està en Anglaterra volent tindre un club de futbol i invertir diners per a brillar. Però, sense cadupte, la Lliga Espanyola, amb tots aquests matisos, continua sent una gran Lliga, a la que jo segueixo, òbviament, totes les setmanes, i que també té el seu atractiu. Jo me quedo en la Premier, i no perquè estigui allí, sinó perquè crec que cada partit hi ha més ocasions que els dos equis tenen opcions de guanyar i que els dos volen guanyar.

Ara parlava, traies una mica de l'equació lliga al Barça i al Madrid, però per exemple, és veritat que heu venut per més del que heu comprat?

I l'Atleti de Madrid, perdona Jordi, també hem d'incloure l'Atletico de Madrid perquè està clar que és un club gegant i un gran club també.

Anava a dir que el Vila aquest any és veritat que ha venut per més del que ha fitxat però inverteix 360 milions en fitxatge 300 milions perdó d'euros en fitxatges que és més que el Barça o el Madrid o l'Aldètic insisteixo és veritat que ha venut per molt més però vaja no sé si l'exigència va d'acord amb aquestes xifres econòmiques.

És una anormal, també t'he de dir, perquè nosaltres, per exemple, la passada temporada invertírem 40 milions i venérem per 60 i l'anterior, però és pràcticament igual. El que passa que després de l'èxit que hem tingut en les últimes temporades, aquest estiu ha sigut un estiu on hem rebut ofertes. Grans per jugadors que ja començaven a tindre certa edat i des del meu punt de vista per a qualsevol club siga l'Aston Villa o el Barça o el Madrid s'ha de saber comprar però sobretot s'ha de saber vendre i s'ha de vendre en el moment en el que els jugadors tu creus que potser estan maurs ja per a poder anar a un altre club i tu poder reemplaçar-los amb gent que vinga amb més força o amb més energia que és un poc el que ha passat aquest estiu però ha sigut un any anormal en qualsevol cas des de la nostra arribada a l'Aston Villa. Vos diré que nosaltres som el club número de nau en inversió neta en fitxatges i som el número 4 en punts en la Premier. No som un club que se caracterice tant per la compra, sinó per el desenvolupament de jugadors. Aquest Aston Villa

té un segell molt marcat a la banqueta, que és el nom d'una Emery, ja queda clar que el coneixes molt bé. Què el fa diferent? I et preguntaria també si consideres que està a un punt infravalorat. Mary, perquè és el rei de l'Europa League, però potser en Champions no té tan bona fama.

No ho sé, Sònia. Jo crec que la infravaloració ha de segmentar-la en dos aspectes. Un és la infravaloració que pugui tenir el públic de Barcelona o de Madrid o els periodistes o tal. I l'altre és que podem tenir els professionals. Jo crec que una gemerí entre els professionals del futbol és un dels entrenadors més reconeguts perquè a cadascun dels clubs que ha anat l'ha millorat. Li han venut jugadors i aconseguir títols i esta és una situació que és anòmala perquè n'hi ha molts entrenadors que aconsegueixen títols però que van per davant en una llista d'exigències o d'inversió. Jo crec que a ell li agrada millorar el futbolista i treballar-lo millor i a partir d'ahir aconseguir-se els raptes. Per a mi, un any, ha estat trenar-se en el PSG, ara sí a l'Aston Villa, que és un dels grans clubs d'Anglaterra a nivell de seguiment i d'aficionats, al València, al Sevilla. Li falta una cosa per al reconeixement li falta passar per el Madrid o per el Barça perquè dona la sensació que si no has passat per el Madrid o per el Barça segurament a Espanya te falta com un setxell de que has estat allí no s'han donat les circumstàncies. Pero yo te puedo decir, y lo digo sin ser por equivocarme, que después de la llegada de Pep Guardiola probablemente una gemería es el entrenador más reputado de la Premier League, en la mejor liga del mundo. No sé si ese reconocimiento a nivel de gran público, que puede ser, que tenga razón, pues a él le falta o no. Yo creo que a él no le necesita. Esa es la mi opinión.

És a dir, ell ha fet feines extraordinàries, València, Sevilla, ara a l'Aston Villa.

Villarreal, va ser el campió d'Europa també, i semifinalista de Champions.

I en canvi no li ha anat tan bé, ara parlaves del Barça o del Madrid, a clubs de primeríssima línia, el PSG, l'Arsenal. No és que ell visqui més còmode en aquesta realitat de clubs d'una mica menys exposició?

No, jo crec que, bueno, ahí n'hi ha que entrar en dos matisos. Un és que el Paris Saint-Germain, en nombre de punts i de gols, ell és el segon millor entrenador de la història del club, per darrere de Luis Enrique. Ell no guanya la Champions ni el Paris Saint-Germain per dues circumstàncies, que segur que me preguntareu per una. Una és la remuntada del Barça famosa, i la segona perquè el segon any ell juga contra el Madrid que guanyava el triple de Champions seguides, contra el millor Madrid probablement de la història. En un partit també que se li mana el Bernabéu, 1-1 en el minut 88 i acaben perdent 3-1 en 3 minuts en ixe atac de fúria aquest del Madrid segurament en alguns partits al Bernabéu. Però el PSG va guanyar 7 títols, 8 títols, i l'Arsenal va clavar en una final europea i feia 20 anys que no l'atxafava. Crec que segurament brillar menos allí. Però els resultats que tingué en Arsenal i en Paris Saint-Germain estan lluny de no ser bons. De fet, a Arteta li ha costat 8 anys millorar els números d'Emery i ho ha fet amb consistència i, sobretot, amb moltíssima més inversió.

Ara que has citat aquella famosa remuntada del Barça davant aquell PSG d'Emery, aquests dies que li tocava tornar a jugar contra el Barça. N'heu parlat? És una cosa que ell la té oblidada a la seva memòria i que li recorden més aviat els periodistes que no pas ell? O realment és una nit que ell la té molt present?

Unai té una malíssima memòria per a les victòries i té una gran memòria per a les derrotes, inclús per a les jugades que no li agraden en grans victòries. Quan nosaltres guanyem un partit i entra, podem estar dues hores analitzant, conversant sobre el partit i només se'n recorda de les errades. És una persona molt perfeccionista i quan un és tan perfeccionista segurament se'n recorda de les coses negatives perquè no s'hagin de repetir. Aquell partit, nosaltres no l'hem comentat aquesta setmana. Sí que l'hem comentat moltes vegades. Jo tinc la meua opinió i vos la donaré si me la pregunteu. Crec que és una nit que efectivament a ell li va fer mal, però de la mateixa forma d'aquella nit va sortir més fort, perquè des d'aquell moment, només que ha anat cap a dalt, ja ha guanyat dos títols europeus.

Respecte al Vila, que veurem demà al Camp Nou, està molt canviat pel que fa l'any passat, ha sortit gent molt important, diria, si no em dius al contrari, una columna vertebral, el Dibu, Morgan Rogers, Consa, Oli Watkins, és veritat que heu incorporat jugadors molt interessants, com Mazambi, Goretzka fins i tot, Nico Jackson. L'equip arriba ja en un punt amb tant canvi de maduració per fer front al Barça?

Jo diria que estem lluny encara d'estar al nivell d'assolir el nivell d'estabilitat que teníem l'any passat amb els jugadors que teníem. Crec que tenim un punt més de talent i de profunditat de plantilla. Però aquell grup treballava 4 anys seguits i per tant crec que farà falta un poc de temps per intentar assentar algunes qüestions sobretot d'estructura però ha sigut un estiu complicat després de l'accident de l'any passat i de classificar per a Champions en Premier que és una fita històrica tenint en compte la competència que tenim i de guanyar l'Europa League hem rebut moltíssimes ofertes per jugadors. La gran majoria dels que estaven ja fregant 30 anys. Per responsabilitat, i jo crec que això és un tema no de l'Aston Villa, sinó del Barça o del Madrid o de qui siga, quan tens una gran oferta per un jugador al qui ja li queda difícilment una travenda, has de gestionar-te per a fer-ho, i hem tingut la sort també amb el treball de Roberto Olave, el nostre director esportiu, intentar fer-hi ser canvi a una plantilla més jove, i amb jugadors de talent i des que estan més assenyalats com a futures promeses en el futbol mundial i en això està un any, intentant millorar els jugadors per obtindre resultats, que és la jove màxima, millorar sempre el jugador.

Damià, acabo. Aquest duet, aquesta dupla que formeu Emery i tu, durant un temps va ser un trident amb Monchi, que ara farà un any va marxar del Vila i fa poc s'ha incorporat a l'Espanyol. Aquella sortida és un pel estranya, tot bé amb Monchi?

Monchi és com un germà que tinc jo en Sant Fernando, com un germà que tinc a Cádiz d'un valencià. És una debilitat meva com a persona, ha sigut el meu company, hem estat colze en colze. Hi ha etapes professionals que acaben, Monchi i Juneta m'estiguen en xunxes de via, tingueren molt d'èxit. I n'hi ha canvis. Fa un any va vindre Roberto Olave, en aquest moment és una elecció també, òbviament, donar, perquè el coneixia de Donosti, havien treballat junts inclús al Meria fa temps, i són etapes diferents, però a Montxí l'única cosa que li puc desitjar és que estiga molt de temps en l'Espanyol, perquè si li doneu temps va a fer un gran treball. És un magnífic professional i crec que l'Espanyol té una gran sort de tindre a Montxí i ojalà que puga plasmar-ho.

Doncs Monchi ara és a l'Espanyol i Damià Vidagany i Uri Emery continuen a l'Aston Villa, que demà s'enfronta al Barça al Camp Nou. Damià Vidagany, moltíssimes gràcies. No per demà, però sort a la temporada amb l'Aston Villa.

Molt bé, gràcies a vosaltres i un plaer haver-vos compartit esta estoneta amb vosaltres i amb el gran Marcos. Gràcies. Igualment, Damià, una abraçada. Adéu.

Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Vinga, va, que ara vaig jo. Toca, oca, i tiro perquè em toca. Les cantarelles als Jocs de les Saps de Memòria. Però saps també que si has finançat un servei, com un tractament dental o un curs, i te'l deixen de prestar, tens dret a recuperar les quantitats pagades? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les dites que recordes des de sempre. Troba més informació a consum.gencat.cat Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya. Descobreix el llegat de Pau Casals a Puerto Rico.

Una exposició pel 150è aniversari del seu naixement. Amb documents inèdits que ens apropen als darrers anys del músic, hi ha una figura universal compromesa amb la cultura i la pau.

Entrades al Museu de la Música i a l'Auditori. El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Frida, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Em dic Marin, visc a Washington. I treballa de corresponsal

francesa a la Casa Blanca. Ens importa un rap el teu periodisme. Faig equilibris cada dia entre el cor del poder trumpista i el barri on visc.

Amb veïns que són funcionaris, empleats públics o immigrants.

Un microcosmos progressista que ben aviat es trobarà en el punt de mira de l'administració. No està! Lits sense ficció.

La meva vida segons Trump. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit. Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més.

Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària. La dels metges. I la teva.

Tots sabem que no és el mateix comprar aquí que comprar allà. Compra botigues que fan que Barcelona sigui Barcelona. Un comerç de tota la vida? Compra't. Una botiga on et saluden pel teu nom? Compra-hi. Comerç local i de qualitat? Tu compro. Tot allò que necessites, ho tens a tu cada casa.

Ajuntament de Barcelona. S'acosta la gran final de Sóc i Saré. Cinc concursants hauran de demostrar que són un set ciències.

Penses, puc arribar a la final? Tant de bo. I enfrontar-se al repte secret.

Qui serà la persona que més en sap de Catalunya?

Caminando por la vida, sin pausa pero sin prisa, procurándonos el ruido vestió con una sonrisa.

Hay mucha gente que no sabe las reglas, y para decir la verdad, ellas cambian tanto, tanto a menudo, que cambian los pequeños detalles, pues que la gente no sabe que nunca es penalti de Chouameni, por el rebote, por el balón venir del cuerpo, no es nunca penalti.

Bueno, Mou dijo en una rueda de prensa anterior que cuando un error le favoreciese que lo iba a decir. Eso lo escuché en una rueda de prensa suya.

Poco más puedo añadir. I nosaltres tampoc. Aquest és José Alberto, l'entrenador del Racing, que lògicament traia foc pels queixals, pel penal que li van assenyalar al Racing en el seu partit contra el Real Madrid, una piscina amb un lleuger contacte d'en Vapé, que va suposar el 0-1 del Real Madrid. Mourinho. Que diu que els que no se saben els reglaments són els aficionats del Racing, ves que ell no hagi. Ni el tampoc. No hagi tingut un parell de patinades reglamentàries.

Ni el tampoc, perquè en el cas de Bartra va dir que no era correcta el gol del Betis i era correcta. Sí, sí, per això, per això. Sí, sí. O sigui que és, com us diu, la IFAP. IFAP. IFAP, l'organització que crea i modifica les normes de l'habitatge, també. En tot cas A més a més d'entrenador del Madrid.

Va estar entre quirúrgic i brillant l'entrenador del Racing. Val a dir que el Madrid hauria guanyat segurament el partit. Igual, perquè va ser infinitament superior al Racing, fins al punt que en va tenir prou amb la primera part i la segona es va dedicar a descansar. Tinc la Maria Josep Postalric per aquí. Hola, Maria Josep, bona tarda. Hola, bona tarda a tothom, com esteu? De seguida parlem del Madrid i també de l'Atlètic de Madrid. De fet començarem, ja tinc Emery assegut a la sala de premsa del Camp Nou, però mentrestant, Maria Josep, victòria soberana del Madrid, però amb aquest punt de polèmica. Que no treu que el Madrid ha millorat ostensiblement i que és evident que Randal Clàssic respira un altre aire.

Sí, perquè a més a més és el que parlàvem la setmana passada, que sembla que ja s'ha trobat una solució al problema que tenia, que era el mig del camp. I dic sembla perquè això s'ha de sedimentar, és a dir, necessites més temps per veure si realment això té una base sòlida per dir que ha superat el problema que tenia el mig del camp, que és el que condicionava tot el demés. Perquè en atac no té problema el Madrid, vull dir que això és una cosa clara, no? I bé, la primera part d'ahir, per exemple, va ser excelsa, vull dir, va ser molt bona. No necessitava, efectivament, cap regal arbitral. I aquí és on va venir tot el problema, que de vegades al Madrid sembla que no li sigui suficient en jugar bé. Necessiti ser lluat i sobretot una part mínima, però sí que hi ha qui encara manté que allò és tan alt.

La qüestió és que fa la impressió que. Entre l'àrbitre de camp, que veu una cosa que només veu ell, i el del bar, que no s'hi atreveix a corregir-lo, fa la impressió que la campanya del Madrid ens perjudica ara tot, i el contra tot i contra tots del Madrid i de Mourinho està fent efecte. Més enllà d'això, Dani, Marcos, Anaís, us convenç la reacció del Madrid fins al punt de dir. El Madrid ja ha canviat de resant, jo m'avanço. Jo vull veure algun partit més perquè el Racing i la seva manera de jugar és ideal per aquest Madrid que corrent et rebenta.

És el que feien ells, quan el Barça jugava contra ningú, segons ells, ho supeditaven tot al nivell del rival. A mi m'ha impressionat el Madrid al Camp Nou, sobretot. Aquest és el partit que m'ha impressionat. Però per mi té una data de caducitat aquesta festa que està vivint el madridisme, que és quan torni Vinicius quan torni Vinicius, no, no, ho dic de debò els madridistes estan preocupats per això, perquè què farà? assaurar li queda un, que és el de València, no? en tenia quatre i n'ha passat tres, no?

No, clàssic, el clàssic.

Ah, no, no, el del clàssic, el de abans del clàssic

ja se l'ha perdut. Sí, sí, ja se l'ha perdut. Li queda un, li queda un i el següent ja torna. Té raó, té raó el Dani, sí, sí. Li queda València i després

I després ja està. Llavors, què farà? Assaurar Diomandé? Canviarà de banda Diomandé? Assaurar un Bernardo Silva de la vida? Què farà? Jo crec que el Madrid té moltes incògnites, però si em pregunta si ha millorat, sí, sí, clar que ha millorat. Juga molt millor futbol ara, però no era molt difícil, m'havien comentat.

Jo crec que Mourinho, si veu que això és el que li està funcionant ara mateix i sap que Vinicius està en un moment baix de forma, no s'arriscarà.

El deixarà assegut a la banqueta? Home, jo crec que sí. Us veig molt convençuts. Sí, d'acord, però amb qui estarà el Madridisme? Li ha fet molt la pilota. Maurinho Vinicius i ha segut a Diomander en molts altres cops però

ara no està bé i l'entrenador ha de pensar en l'equip i en els èxits i sobretot en el que et dirà la gent i la gent doncs jo crec que ara mateix prefereix el Madrid sense Vinicius que amb ell l'últim entrenador

del Madrid que suposa que havia de tenir un projecte llarg va saltar perquè es va carregar Vinicius ja però Vinicius no tenia el mateix el va canviar un dia però no tenia l'estatus que té ara té un pa.

La situació del tècnic no és la mateixa, però tot i així, jo estic amb els que penseu que, escolta, el tema Vinicius és un tema obert, és veritat, però és molt difícil, eh? Prescindir de Vinicius li serà molt complicat. Jo crec que, de fet, intentarà recuperar-lo.

Home, i tant. Té pel mig, és veritat, partits de Champions. Per exemple, dimecres a Atenas, Vinicius jugarà i ja. Per això. El tema és quan s'aixequi la sanció. Després de València, vaja, després de l'aturada veurem quina és la nova normalitat del Madrid, però jo estic bastant d'acord amb la Naís. Si una cosa et funciona, per més Vinicius que sigui,

per més que t'apreti el club. Lo té molt fàcil, el Mourinho. Ni ho mandei ni ho més, ara mateix. Són molt. No canvien paper. Aquí parlem que Frick no quita a la min i sí que quita a la min. O sigui. Molt poc, però lo quita. Sí, sí. Però Mourinho no treu a Mbappé mai. Mai. Però mai és mai. Ha jugat dos minuts de la Lliga, 75.

Però Mourinho. Tornarem al debat d'abans. Mourinho no va queixant-se que els jugadors no estiguin frescos. El problema és aquest, de Flick. A mi em sembla collonut que Flick faci el que vulgui. El que no pots fer és rebentar els jugadors i després dir que no estan frescos.

No, sí, que Mourinho es queixa del calendari i ell tampoc fa res.

Això sí. Tornant a Vinicius, quin és, això ho sabrà la Maria Josep i el Dani, que controlen més el que es diu a Madrid, però quin és ara mateix la jerarquia a nivell institucional? Quina és la importància que li dona a Florentino ara mateix?

La Maria Josep està allà i que digui la informació que ja tingui. Jo no parlo del que diu la gent. La gent, clar que vola dir un mandat. No, no, del que diu l'ésser superior. El club vol Vinicius, el club va haver-hi. Segueix estant molt protegit per Florentino Pérez. No sé la Maria Josep quina informació té.

Exactament la mateixa, està tan protegit que li acaben de renovar.

És que és un jugador que no es pot permetre al Madrid. Jo penso com vosaltres, si fos Mourinho, jo no voldria saber res de Vinicius, però. Jo veig molt difícil que aquest tio sigui a la banqueta dos, tres partits seguits. Ara és fàcil perquè té una sanció. Quan s'aixequi la sanció. És que te la munta, eh?

És que te la munta el vestidor i t'embruteix el vestidor i un embolicar al vestidor és el que

menys necessita el Madrid, eh? Te la munta, però amb tot en contra.

No, no t'ho pensis. No, amb tot en contra no. Aviam, sí, amb tot en contra que la gent, però és que la gent té un paper que no és el paper protagonista. La gent pot dir missa, la gent tampoc volia. Bernardo Silva hagués fitxat abans al Rodri, m'entens? El cas que li van fotre a la gent, cap ni un. Al cap i a la fi, el que necessita Mourinho en aquests moments és tenir un Vinicius endollat per moltes raons. I no solament esportiva, sinó també, perquè necessita calma i tranquil·litat. És que si no, se la fot.

I ell ho sap, eh? El Madrid, que encadena victòries, transmet molt millors sensacions que a l'inici de temporada i que ara té una setmana, en teoria, còmoda per no perdre el fil. Dimecres, Atenas contra l'ECA. I dissabte a València, en un escenari diferent que el que proposa el Racing, però es fa difícil imaginar que el València de Javier Aguirre pugui frenar aquest Madrid. Després de l'aturada ja en parlarem. Qui té una setmana exigent, dèiem abans Maria Josep, més que la del Barça, és l'Atlètic de Madrid. Demà rep el Bayern en un partidàs de Champions i diumenge espera el Barça amb la possibilitat de posar-se líder de. De la Lliga. Veus un Atlético de Madrid ja rodó mirant de fit a fit Barça i Madrid o encara tens dubtes?

Veig un Atlético de Madrid bastant més ferm i equilibrat que en d'altres temporades. Amb això no vull dir res més que el fet que. Diguem-ne, el que s'ha aconseguit amb aquesta manera de jugar, amb aquesta nova manera de jugar, és que, bueno, la gent, diguem-ne, dintre del que és el club, l'entrenador, l'equip, estiguin molt optimistes i, sobretot, que hagin presentat definitivament candidatura com a alternativa a Madrid i a Barcelona. Però encara hi ha una distància entre Madrid-Barcelona i Atlètic de Madrid, vull dir, i és una distància evident, no? Són les banquetes, per exemple, i és que això és molt llarg i encara queda molt.

Nosaltres ens preguntem quin partit és més important pel Barça, si el de demà contra l'Aston Villa o el de diumenge, i en general la nostra audiència diu que el de diumenge. Jo crec que també, per tots dos. Sí, l'Atlètic de Madrid posat a palmar preferiria palmar demà que diumenge.

És que tens marge de maniobra, tant el Barcelona com l'Atlético de Madrid tenen marge de maniobra si demà passa qualsevol cosa, no? Mentre que no sigui una cosa desastrosa que et pugui després afectar amb lo psicològic, no? Però perdre davant el Bayern de Munich, bueno, és una cosa que entra dintre de lo normal, no? Ara bé, jo crec que realment per no perdre l'oportunitat que tens en aquests moments de no despenjar-te de la lluita per la Lliga és molt important el partit de diumenge vinent, molt. Aquí se li està donant una importància superlativa, eh?

Normal, la possibilitat de posar-se líder de la Lliga després de l'inici espatarrant del Barça, la veritat és que té el seu què.

De fet, si em permets, hi ha un jugador que aquest any és capdalt, que és en Cotiri Romero, que tot i que avui no ha entrenat al nivell de la resta dels seus companys, doncs podria demà tornar uns minutets. Jo no sé si arriscarà, eh? Però se l'està reservant per diumenge, això segur, o sigui, diumenge el Cotir Romero serà de la partida segur. Potser que demà jugui una miqueta, però si veu, té el més mínim dubte, no el traurà, perquè vol fer un bon paper diumenge vinent, això que et diu, que també per ell la prioritat, per Simeone la prioritat és el partit de Lliga.

Molt bé, doncs així estan les coses a Madrid, tant el cantó blanc com el cantó matalassé, que aquesta setmana és el que ens toca més de prop. Maria Josep, gràcies. Una abraçada forta. L'Atlètic de Madrid, ara us faig mirar lluny. L'Atlètic de Madrid us sembla un aspirant al títol o aquesta possibilitat de liderat és conjuntural?

Bé, pel planter, per jugadors, per entrenador, és per mi candidat al títol. Ho ha de ser.

És que està amb l'obligació de ser-ho. Ja porta molts anys impartint, gastant diners, entrenador millor pagat. En fi. Doncs jo voto Conjuntural.

Aquest és Roger Bosà amb Unai Emery al Camp Nou. des del primer día del equipo de Flick. Es verdad que tiene muchas bajas detrás, que ha sufrido detrás de los últimos partidos. ¿Tú le ves un equipo entre eso y las bajas más vulnerable que en el inicio de temporada? Gracias.

El Barcelona siempre parte como favorito de esta competición. Nosotros tenemos también una historia en el Aston Villa en esta competición. En 1982 ganó la Champions League, entonces llamada Copa de Europa. Y nosotros estamos disfrutando ahora el poder de con nuestros aficionados jugar esta competición y tratar de repetir. Entonces, el favoritismo del Barcelona es por el presente y por lo hecho en esta última década. Entonces ahora como ellos pueden confirmar ese favoritismo es jugando en su mejor versión, jugando en su mejor versión pues son capaces de batir a cualquier equipo. Ahora, ¿cómo van enfrentando a rivales de ese alto nivel que van a tener que enfrentar para ganar esta competición? Pues estamos hablando de esos ejemplos que uno es PSG, jugando en su campo, es un partido por momentos igualado, por momentos muy abierto, jugando en París, siempre el lado ese de jugar con tu público, pues quizás decantó la balanza para París. Hacer algo más y ser capaz de tener más duelos ganadores o más aciertos de cara a portería pero fue un partido de nivel muy alto del Barcelona y del PSG y el partido contra el Real Madrid también fue un partido diferente diferente contra el Real Madrid también otro favorito para esta competición donde se vio un Barcelona que quizá necesita todavía algunos ajustes de ciertas cosas o algunos jugadores que están lesionados que vuelvan. Pero esos volverán y estarán y este Barcelona jugará como juega y tendrá a los jugadores individualmente

de ese nivel para marcar diferencias. El fichaje de Rodri viene a esa dirección. Podemos hablar del mejor centrocampista del mundo. Y juntándolo con Pedri, juntándolo ahora con Fermín o con Olme, que está lesionado, pues hace un centrocampo que es muy difícil de igualar. Y luego, pues bueno, la punta de ataque pues tienen tres jugadores que hay pocos equipos que tienen ese nivel en la parte de ataque. Entonces, también desde la portería, cómo son capaces de construir el equipo, cómo son capaces de jugar. A duelos en todo el campo y mantener la línea alta y ser capaz de sacar rendimiento a eso pues es algo que es el sello de Flick pero estos años lo han hecho entonces nosotros somos un equipo que estamos tratando de encontrar un camino. Un camino consistente de Europa, de Champions League. Cuatro años que llevamos juntos allí. Es la segunda que jugamos Champions League. Somos capaces de jugar cuartos contra el PSG hace dos años. Bueno, nosotros estamos. Buscando constantemente retos nuevos y cómo somos capaces de responder ante los equipos como el Barcelona mañana. Entonces mañana vamos a ver cómo somos capaces de enfrentarnos a ellos y ver en qué distancia estamos. Ahora, ellos son favoritos y eso lo entendemos y a partir de ahí nosotros hacemos nuestro camino. Pero el Barcelona, lógicamente, todo lo que no sea ganar. Para ellos es algo que siempre les hará daño, como a todos, pero quizá ellos, siendo favoritos para

ganar la Liga o siendo favoritos para ganar la Champions con otros cuatro equipos, pues lógicamente tienen esa exigencia mayor.

La pregunta del Roger Bosé era tan buena que ha donat peu a una anàlisi completíssima del Barça y de las aspiraciones de l'Aston Villa. En aquesta Champions per part del seu entrenador. Després tornarem quan s'acabi la roda de premsa perquè el Roger Bosà ens faci un resum d'això que explicarà Unai Emery. Joan Fitor, bona tarda. Què tal, Costa? Bona tarda. Avui tenim Emery a Barcelona, però també hi hem tingut Rafael Louzán, el president de la Federació Espanyola, i això ha generat xup-xup al voltant de la seu de la final del Mundial 2030.

Sí, s'ha trobat amb Jaume Collboni i també amb Joan Laporta en un acte aquest matí a l'Ajuntament de Barcelona amb el Camp Nou com a escenari principal d'aquesta trobada perquè Collboni en primera instància ha reivindicat que sigui el Camp Nou la seu de la final d'aquest Mundial del 2030.

Amb el president Laporta també ho hem compartit gràcies a la feina del conseller i del regidor que estan treballant i que d'una forma oberta, sincera, honesta perquè pensem que és la millor manera. Candidatura perquè tindrem el millor camp de futbol d'Europa. Barcelona pot ser la seu de la final del Mundial el 21 de juliol del 2030.

D'aquestes paraules de Collboni, després ha parlat Rafael Louzán en la mateixa línia que l'alcalde de Barcelona. Diu Louzán que el Camp Nou serà pràcticament el millor estadi del món el 2030 i reconeix que hi ha opcions que pugui ser la seu d'aquesta final.

También ya dijo el alcalde que le gustaría, además, que esta copa, pues de alguna manera pueda estar aquí en el 2030. Ojalá así sea, como saben, hay posibilidades para ello. Y ver a ese estadio, que como ya se ha dicho, de 105.000 espectadores, pero que sea el estadio probablemente, yo creo que va a ser casi el mejor de Europa, por no decirlo, el más reciente, pero en definitiva creo que tenemos una magnífica oportunidad de proyectar esta ciudad al mundo y proyectar Cataluña y España al mundo. Vaya, sí.

Sentint Louzán, podrías creure que el Camp Nou serà el candidat de la Federació Espanyola per ser la seu de la final del Mundial. A Madrid estaran contents amb aquestes aclaracions. A mi em fa gràcia, Louzán, aquesta frase de "quando lleguen esos líos, cruzaremos los puentes", que vol dir. Avui vinc a Barcelona i dic això. Demà a Sevilla. Si em fan vendre la cartuja com a final del Mundial la venc. I tan ample. I escolta, el dia és generós amb personatges que visiten la nostra ciutat. Cesc Rivalta, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Hem tingut Javier Tebas, el president de la Lliga a Barcelona.

Doncs sí, ha explicat que té converses tant amb la Xina com amb el Madrid per resoldre tota la problemàtica amb Mbappé. No es va veure el partit d'ahir. I veu ha dit avui en un acte a Barcelona al Palau de Congressos.

Pues por ahora esperar y tener paciencia en la situación. Vamos a ver porque los acontecimientos tales como han ocurrido, pues depende que la situación baje un poco todo el lío y esperar. Y seguir hablando, yo estoy hablando constantemente con las autoridades chinas, tanto de Madrid como de Pekín y vamos a esperar.

Bé, i te vas assegurar que el Madrid està estirant el xicleta amb el Casnegreira i ha dit que no era penal, segons ell, ahí al camp del Racing.

No voy a decir, no, no lo he visto, o tengo mis dudas, o qué opinan, sería, no sé, como aficionado, yo creo que no era penalti, no sé, se habrán equivocado, pero desde luego el VAR tenía que haber por lo menos intervenido porque parecía un error manifiesto,

¿no? Pues está a perfecto tiempo de revisión, te vas a ir. Cualsevol oportunidad para usted al Madrid, realmente no perdona, es un killer.

I bé, sobre la relació entre el Barça i el Madrid, ha dit que no és admissible la posició que té el Madrid i que s'ha d'analitzar el fons de la qüestió fent referència a la sortida del Barça a la Superlliga.

Gràcies, Cesc. A tu, Jordi. I acomiado, també, avui hem fet hores extras al Dani Sanabra, al Marcos López i a l'Anaís Martí. Gràcies a tots tres. A vosaltres. Adéu.

Encara algunes qüestions més abans d'acabar. Jaume Massana, bona tarda. Hola, bona tarda. El Barça ahir va derrotar el Badalona per 0-4, però perd Kika Nazaré per un mes.

Exacte, és la tercera lesió de la temporada per a la portuguesa. Kika, recordem que es va lesionar dijous contra el Kiu. Té una lesió al recte anterior de la cuixa dreta, que és la mateixa zona. On es va lesionar fa un mes i ara estarà entre 4 i 5 setmanes aproximadament de baixa. De fet, només feia dues setmanes que havia reaparegut en la derrota davant la Reial Societat. I per acabar-ho d'adobar, divendres, Kika reconeixia el tot cost amb el salmurri, que necessita continuïtat per poder donar la millor versió de si mateixa, i ara la portuguesa s'haurà d'aturar una mica més d'un mes. Sobre aquesta lesió i sobre Kika n'ha parlat la seva companya Graham a la sisena gala femenina de futbol europeu.

No, no estamos preocupadas, conocemos muy bien la Kika y está haciendo las cosas muy bien cuando ha jugado. Simplemente yo he estado así, joven también, he tenido mi rollo de lesiones y hay veces pasa, pasa todo el mundo. Cuando sale fuera hay veces parece peor que es, pero al final es potada para el equipo, potada para ella y vamos a intentar que está feliz porque lo vamos a necesitar porque es una jugadora con muchísima calidad. Y una compañera que tenemos mucho cariño, así que estamos tranquilos que va a estar saliendo bien.

La potada és una altra cosa, Carolina, però s'ha entès el que volia dir de la nació de Kika.

Remarca la joventut de Kika, que realment té 23 anys, però és veritat que és la seva tercera temporada al Barça, va arribar molt jove, i encara esperem el seu millor nivell, que segur que arribarà.

Per la seva banda, Clara Serra Jordi no va poder acabar el partit contra el Badalona d'ahir. I en principi no hi ha lesió greu, però haurem d'estar-ne pendents i veure si podré jugar aquest cap de setmana contra el Madrid Club de Futbol. Gràcies, Jaume.

A vosaltres. Al Camp Nou, Roger Arbusà ha acabat la roda de premsa d'Emery. A part de la vastíssima resposta que ens ha servit, ens hem perdut alguna cosa? No massa més, no massa més.

Li han preguntat per l'Amin Yamal si creu que és el millor del món. Diu que ho pot arribar a ser, però ell fuig d'això i se centra en el conjunt. Ha parlat de Rafinha, ha parlat de Fermín, ha parlat de Pedri, per tant, poca cosa en aquesta resposta, també.

Doncs demà més, Amonai Emery al Camp Nou com a rival del Barça. Gràcies, Roger. Adéu. I per tancar plana futbolística, Joan Fito, i parlant d'entrenadors, Eder Sarabia ja mana a Camparico.

El capdavant de l'Espanyol avui doble victòria d'Eder Sarabia matí i tarda tot plegat per preparar el partit de dissabte a Cornellà un quart de cinc contra el Deport Sarabia encara no serà a la banqueta li queda un partit encara de sanció de la seva etapa a l'Elx probablement l'entrenador serà Joan López el seu segon, demà ho confirmarà l'Espanyol perquè demà al migdia. Presenten Eder Sarabia. Primeres paraules com a tècnic blanc i blau. No l'hem sentit encara des que es va anunciar. Per tant, demà dia 1 de Sarabia a la sala de premsa. Ja has estrenat a la gespa. Doncs l'escoltarem. Gràcies, Joan.

A tu. Una pausa i rematem amb motor.

El 45% de les persones no li agrada ser el centre d'atenció. Però que ens atenguin quan vulguem i on vulguem, ens agrada al 100%. Per això a CaixaBank tenim més de 25.000 gestos per ajudar-te a les nostres oficines. El telèfon d'atenció 24 hores o mitjançant l'app. Perquè si a tu t'importa, a nosaltres també. CaixaBank. Tu i jo. Nosaltres.

El 29 de novembre l'Allianz Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a allianzjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Allianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha,

Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

La recta final del Tot Costa arrencant les motos perquè Marc Márquez va guanyar a Malàisia i té matchball o tindrà matchball a Qatar. Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda. Quins són els comptes perquè el Trost surti campió de Qatar?

Els comptes no els podem fer perquè ens tornaríem bojos. Entre altres coses, perquè només podria ser campió diumenge, no dissabte. Per tant, en funció del que passi dissabte que ve a la cursa sprint, haurem de fer els números de cara a diumenge. Però que els números matemàticament existeixen, eh? El que passa és que hi ha moltíssimes combinacions. Li ha de treure 30 punts a Martín i 8 punts a Betzequi. I ara mateix, per exemple, no sabem si Jorge Martín competirà o no competirà en aquest Gran Premi. Clar, si no competeix, ja sap Marc que li ha de treure 30 i sap les posicions que hauria de treure. Però si després acaba competint ni que Martín faci dos, tres, quatre, cinc puntets, aleshores el Marc hauria de fer un altre resultat. Per tant, no és impossible. Això segur.

Ho haurem de veure el cap de setmana vinent. També et dic que si jo fos Márquez. Tampoc em vindria d'una setmana, amb la calma, Portugal, sense bombardejos, potser ve més d'abús.

No, no, i a banda que teòricament no és un circuit pro Márquez, eh? És a dir, l'any passat ell va arribar allà i va arrasar, però l'any passat eren unes altres circumstàncies. Aprilia no era l'Aprilia d'aquest any. Per tant, jo, des del meu punt de vista, jo crec, si m'ho preguntes, crec que Márquez no serà campió, perquè crec que Betgequi hauria de donar el do de pit i acabar les dues curses davant d'ell.

Això per la part esportiva. Per la part sociològica, per dir-ho així, hi ha un bon sidralet entre la direcció de MotoGP, els pilots, Yamaha.

Home, és que Yamaha es planta ahir després de la cursa llarga i diu els meus quatre pilots no viatgen, és a dir, Alec Rins, Fabio Quartararo, Jacques Miller i Augusto Fernández en aquest cas, perquè Toprak està lesionat, i munta un sisma. Perquè totes les altres marques segons MotoGP sí que hi aniran i algunes com Aprilia són molt pro anar a Qatar per raons esportives, a més a més. Aleshores, clar, si tu mires Yamaha a les classificacions, Jordi, Yamaha és la pitjor marca, té els dos pitjors equips i els seus pilots són dels pitjors. I penses, ostres, i a més a més hi ha un altre tema, compte, perquè Yamaha té un equip filial a Moto2 amb un pilot que s'està jugant al Mundial de Moto2, que és Ethan Guevara, el pilot mallorquí, I Izan Guevara i el seu equip van a competir a Qatar. Per tant, la situació encara està més enrevessada. És una decisió valenta? Sí. És una decisió popular? Moltíssim. Moltíssim popular. El que passa és que ara mateix Yamaha el que ha fet és afegir encara més troncs en aquest foc. Que s'ha generat quan tots els pilots de MotoGP han fet una cosa que en els últims anys semblava impossible, que és que poguessin unir-se, com a mínim, en tenir gairebé una majoria absoluta de pilots de dir, escolta, nosaltres no hi volem anar. El que passa és que el seu poder arriba fins aquí. És a dir, el pas següent, que és negar-se a anar-hi, ja és una decisió unilateral en contra de qualsevol norma, perquè tenen coses signades.

Molt bé. Pels no iniciat, recordar que diumenge es currarà Qatar en un circuit amb bombardejos a 200 quilòmetres. Vull dir que no és un caprici dels pilots, ni de Yamaha tampoc. Va allà per la seguretat del seu equip. Pensa.

Pensa que normalment, com estem parlant d'un triplet de curses, és a dir, la gent el que fa de Malàisia agafa un avió i se'n va a Qatar. I es passa tres dies a Qatar, en el seu hotel, a la piscina, o se'n va a passejar a centre comercial, etc. Alguns ho han fet. N'hi ha molts que no. Marc Márquez és a Madrid. A Madrid, recuperant-se tranquilament, i agafarà un avió i arribarà superjust a Qatar. Hi ha altres pilots també, perquè els dimecres ja hi són. Aquesta vegada no. Aquesta vegada arribaran dijous a partir del migdia, segurament. I això ha obligat l'organització a endarrerir la roda de premsa del dijous. Quatre hores, i em sembla prou significatiu.

Doncs sí. En tot cas, la graella Yamaha-Banda es pot veure molt reduïda. Home, molt reduïda, perquè clar.

Li traiem els quatre Yamahas. Però és que tenim Jorge Martín dubte, lesionat. Àlex Márquez, avui operat a Madrid. No hi serà. Joan Mir va tornar a Malàisia després de la fatiga crònica, però va haver d'abandonar perquè continua tenint la fatiga crònica. Jo penso que Joan Mir no serà a Qatar i, a més a més, intueixo que Onda no el substituirà. Raúl Fernández està igual que Martín i Aldeguer està igual que ells, perquè, clar, Aldeguer, que també està mig lesionat, deu pensar, jo allargo la meva lesió, tu, i que vagi el meu substitut o que no em substitueixi ningú. El problema és que, aleshores, l'equip gresini no tindria pilots. I aquí també hi ha un altre problema. És a dir, ens plantem amb una graella de 14 pilots de MotoGP, que és una graella curta, però vaja, jo si vols que digui la veritat diumenge hi havia 5 pilots que jugaven la victòria i la resta no existia molt bé,

doncs pot ser que acabi corrent Carmelo Espeleta però hi haurà gran premi dissabte a la Cursa Sprint i diumenge a Qatar i ens ho explicarà com sempre el Damià Aguilar gràcies Damià, adeu. Encara en aquesta recta final motoritzada, canviem les dues per les quatre rodes perquè tenim campió del món més jove a la història de la Fórmula 1. És italià i es diu Kimi Antonelli. Oriol Rodríguez, bona tarda. Bona tarda, Costa. Avui crec que li he llegit unes declaracions a Carlos Sainz dient que tenia el millor cotxe de llarg. ¿Antonelli és un crac o ha aprofitat la vinentesa?

Home, és talent i personalitat. Això és el que diu Toto Wolf, que el va escollir per substituir a Luis Hamilton quan va marxar l'anglès de l'escuderia alemanya. Per tant, a banda de tenir un cotxe guanyador, que evidentment el 99% dels pilots que són campions de Montana en un cotxe guanyador també s'ha de tenir unes manetes perquè ell també té un company d'equip, George Russell, el qual aquesta temporada l'ha acabat matxacant cursa rere cursa. Per tant, Antonelli, amb aquests 20 anys, que està capaç de rebaixar en 3 anys. El pilot més jove de tota la història en ser campió del món. Ho era Vettel amb 23 anys i escats, i ara ho és Antonelli amb només 20 anys i un parell de mesos. Per tant, és un pilot que pot fer, evidentment, si continua en aquest binomi de les seves manetes i un cotxe guanyador, doncs es pot fer un fart de guanyar títols de campió del món amb un problema per Itàlia, perquè, clar, a Itàlia la gent, evidentment, és de Ferrari, i ara veuen com gairebé 75 anys després un pilot que és italià guanya el títol, però que, malauradament per ells, italiana.

Et faré una pregunta que et sonarà gairebé a pilota d'or. Que sigui el campió del món, vol dir que és el millor pilot o encara en té altres per davant?

Bé, aquí segur que si et sent Fernando Alonso et dirà que ell és el millor pilot de la garaella però que no té el cotxe ni les condicions necessàries. Concretament fa 21 anys que no té el millor cotxe. Sí, correcte, des que va guanyar fa 20 anys amb Renault. Però és veritat que això és molt complicat de dir, és a dir, de talent, sí que tu veus que hi ha pilots que són supertalents com Max Verstappen, com Lewis Hamilton, jo hi posaria Kimi Antonelli, perquè és molt jove i està mostrant moltes coses, i Alonso si li fa il·lusió entrar també en aquest quartet, que s'hi posi ell mateix. També és veritat que evidentment hi ha pilots que són superiors als altres, i això ho demostren a la pista, com va fer Antonelli, que va guanyar pràcticament, sentenciant el títol, guanyant 5 de les primeres 6 curses disputades.

Com a periodista, però també com a aficionat de la Fórmula 1, trobes que és positiu que un any guanyi Lando Norris, ara Antonelli, ho dic perquè veníem de etapes que Hamilton guanyava els que volia, després Verstappen, aquesta alternança suposo que ajuda.

Això ajuda perquè es veu més igualtat a la pista o com a mínima coses diferents, però a mi m'agrada molt, per exemple, quan hi ha algú que és capaç de guanyar 4 títols o 5 seguits, perquè aleshores acabes entrant gairebé als generals de la història de la Fórmula 1, és a dir, l'Ando Norris va guanyar la temporada passada, veurem si es queda amb un sol títol. Sí que és veritat que, a priori, ella ha de tenir una continuïtat amb Mercedes, però també és veritat que els monoplaços, d'un any a l'altre, de vegades canvien com un ou i una castanya. És a dir que, bé, de moment, Antonio Alim, 20 anys, campió, ho celebren, i a Itàlia, pràcticament, que s'estima els cabells, perquè el que voldrien seria que el pilot fos guanyador en Ferrari, però també és veritat que en Ferrari, evidentment, no podria ser campió, perquè el cotxe no dona més de si.

A més, a Ferrari estan divertidíssims, perquè la convivència Hamilton-Leclerc també també dona grans tardes de glòria no victòries, però sí grans tardes de glòria Oriol, una abraçada, gràcies. Dos minuts i les nou. La Sònia remata del tot costa.

Mira, encara una última hora. Ja se saben els candidats al millor onze de FIFPro, que és el sindicat de futbolistes que es voten els mateixos futbolistes. Encara és una llarga llista que quedarà redit al millor onze la setmana vinent, però que apareixen en aquest millor onze quatre futbolistes del Barça. L'Aminyemal, Covarsí. Pedri i Rodri. Mira, Pedri sí que apareix en aquesta llista. Recordem que no hi era, no? No apareix Rafinha, recordem que és respecte a la temporada passada. Efectivament. El dia en què us hem explicat que hi ha un futbolista hospitalitzat hores d'ara, després del que s'ha produït en un partit entre l'Andorra i el Tenerife, a Tenerife, concretament és Jesús de Miguel, jugador del Tenerife, que després d'un xoc amb el porter de l'Andorra, Jesús Uono, ha quedat estès a la gespa, ha entrat en aturada cardiorrespiratòria, l'han estat 20 minuts en aquesta aturada, se l'han endut en ambulància, i ara mateix segueix a l'hospital, estable dins la gravetat, amb missatges de suport per part de tots els clubs del futbol, o la majoria de clubs del futbol espanyol, tothom molt pendent de l'estat de Jesús Dominguez. A part d'això,

deixem en marxa la reunió entre el Barça i l'agrada d'animació per saber si demà hi haurà gent i suport darrere la porteria, evidentment amb pròxims butlletins, i demà al tot costa us explicarem com ha anat. Gràcies, Sònia. Fins demà.

Tengo siempre las mejores sensaciones con los árbitros.