Tot costa

Tot costa, de 20 a 21 h - 17/11/2026

Durada: 1 h
17/11/2026
El "Tot costa" informa sobre tot el que passa en el món de l'esport, amb el màxim rigor i sense renunciar a l'entreteniment. Realitzen: Jordi Costa i Sònia Gelmà.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:00

Les 8, de seguida saludo com es mereix, amb la pràcticament puntualitat que es mereix l'Agnès Marquès, però la Laia ha generat aquest punt de. No, jo, la Laia,

00:11

jo què he dit, jo he explicat aquí. Tu has volgut comparar Kugel amb Julio Tos.

00:17

Has obert tu el marco. No, no comparo, bàsicament perquè no els veig treballar. Però és cert que has dit que al final sempre ens passa el mateix. Que ens passa això que comença una temporada, que hi ha canvi de guàrdia de l'estructura física de l'estaf, i, ui, ara, aquest any tot anirà molt bé, no es lesionaran, i al final és que ho porta. No hi ha cap preparador físic que et garanteixi que no hi haurà lesions. Clar, això és el que jo dic. No estic dient, potser. Vaja, d'entrada, Kugel aquest té un avantatge, que és que és de la confiança de Flick, que a mi els càrrecs de confiança em semblen fonamentals quan t'estàs jugant el bigoti.

00:56

També és el que diria el Jean-Marie, que a dia d'avui tots tenen el seu preparador físic personal, vull dir que és que, a més.

01:02

És molt difícil de controlar per part del club o gairebé tots? A aquest nivell, tots, tots. Tot això del plaer físic del club, si no estàs a dins, és molt difícil opinar. Però això vol dir que cada dia treballen físicament a part de l'entrenament o simplement que tens una persona que s'encarrega i et diu avui no necessitem fer això? No, no, no, hi ha molts que viuen a casa de jugadors. Estan coordinats amb els preparadors del club. Alguns. Alguns. El club no els agrada això. És veritat que això no els agrada. Si no t'agrada, però els tindran igual, és molt millor estar d'acord. Què és on han arribat, els clubs, al final? Em semblen comprensibles les dues coses. Que el jugador vulgui gairebé una atenció individualitzada i, per altra banda, que el club. Si té una estructura i gent que s'encarrega també no individualitzadament però vaja, amb la quantitat de gent que hi ha a l'estaf gairebé que tu tinguis una idea i fora de la teva òrbita hi hagi algú que potser va en la teva línia o potser no jo tinc constància que hi ha jugadors ara mateix a la plantilla que en un moment determinat el mateix club els ha recomanat tenir un preparador físic fins i tot l'hi han buscat. De jugadors del Barça B? No, no, jugadors del primer equip. Això sí que no ho entenc. Bé, si tu has de treballar

02:29

una qüestió específica física del gol.

02:32

Però si tu vols estar a casa. Tu te'n recordes que fa poc hi va haver una temporada, jo diria que amb el Xavi, que parlàvem que la preparació física era. Sí, l'última de Xavi. siniestro total. Aquella temporada. Que jo no sé si de sinistro total o no ho era, no ho sé, però al club existia aquesta observació. I a mi em consta que des del club es va suggerir a determinats jugadors tenir un preparador físic particular que completes. Ah, d'acord, però això és que el mateix club no es fiava de la gent que tenia el càrrec de la. Ja, però. Val, val, però això em sembla una anomalia perquè si tu no et fies del teu preparador físic l'has de fer fora jo estic responent a la qüestió que al club no li agradi, jo dic a mi el que em consti, i ho sé però en condicions normals el mateix club, en determinats jugadors oi xaval, buscate un tio jo el que dic és que en condicions normals si tu creus en la feina que fa el teu preparador o preparadors físics no li demanaràs a un jugador que se'n busqui un però el club ja sap que tots tenim que sí home, sí, però que no ho promouràs tu. Ja que els tenen, que es posin d'acord. Però jo ara mateix. Tu tenies preparador físic personalitzat? Bueno, anava a un lloc i tenia un que treballava i al Barça no li agradava. No li agradava? No, no, no. I Adama també anava allà. Hosti, doncs el d'Adama feia hores extras, eh? El tio estava. Fa això, fa això. No, però jo dic, ara mateix, el preparador físic només controla les cargues, ara mateix, eh? El més important és la pretemporada. Ara estan en competició, només jugant cada tres dies, doncs no hi ha prou físic, no hi ha temps per entrenar i tot això. Per això els jugadors tenen prou físic. Personal, que poden fer un treball extra, un treball de prevenció, tot això. I al club és molt difícil fer-ho per tothom. Es poden donar un paper d'exercici i tot això, però clar, és molt millor.

04:31

És curiós perquè si el club fes dobles sessions, segurament els futbolistes no hi estarien gaire d'acord.

04:37

Evidentment. Acaben treballant igual que. No és el mateix estar a casa. Perquè teletreballen. Per això li preguntava si això vol dir que cada dia fas doble. Pot ser que el teu preparador físic. Dos o tres vegades segur. A la setmana. Però no cal que sigui un treball físic exigent. Pot ser un treball de prevenció. Per això ho deia, que pot ser perfectament que vinguis un dia molt carregat i el preparador físic et digui avui a la tarda ves a anar al cine. Tenen prou físic i físio personal. Tots. I nutricionista tenen de tot, tenen de tot. També, nutricionista personal. Més enllà del club, també, clar. Tal com està la situació econòmica I el cuiner, tots seran un cuiner. Jo seré a partir d'ahir d'acomiadar els del club. Que els paguin els jugadors. La gent del club també en fa molt, eh? Com? Home, clar. Sí, clar, clar, però, vaja, això del nutricionista, aquesta no l'havia vist a venir. Més col·lectiu, el club.

05:33

Bé, tot això amb el nou gimnàs, quan s'inauguri, a veure, que s'està trigant una mica, ja solucionat. Molt bé.

05:38

Aquest tema m'ha generat un interès.

05:42

El nou, sembla que s'agrada a la família, està trigant una mica, però a la ciutat esportiva,

05:47

però ja està a punt d'acabar-se. Ningú anirà ja, no ho sap. Sí, home, a tots. Sí, sí, sí. Home, i tant. Sí, sí.

05:54

I jugadors del Barça.

05:56

Però a dia d'avui els jugadors sí que valoren

05:59

el fet de fer gilets. L'Agnès té ganes de. Estan treballant. Estan treballant. Tens feina?

06:06

No he fet res, jo. No, no, no.

06:09

Avui ha mantingut un rictus impecable, però ja passen 6 minuts. Jo és que també vull marxar. Agnès, has d'aprendre un codi que és portar les claus del cotxe i posar-les a sobre la taula. Dic, si escric, igual. Mira, doncs és més subtil. Laia, gràcies. Adéu-siau. Avui amb un retard imperdonable, Agnès Marquès, bona tarda. Bona tarda. A les 9, Catalunya Nit,

06:41

amb quins continguts? Doncs mira, d'entrada actualitzarem com està la situació de Renfe. És una mica el tema de cada dia, però hem de subratllar que avui que hi ha vaga, el 41% dels trens assignats als serveis mínims de Rodalies no estan circulant, segons Renfe, a aquesta hora. Els serveis mínims acaben a dos quarts de nou del vespre. Al matí tampoc no han funcionat, el govern. Parla d'obrir expedients, sancionar fins i tot, parla d'acomiadaments. Serem en directe a l'estació de Sants. De tota manera, el nostre primer tema avui, si res no canvia en aquesta pròxima hora, serà aquest avís que ha fet Brussel·les. L'economia espanyola va bé, va fins i tot més bé del que s'esperava, però Brussel·les avisa que la dificultat de tantes persones per trobar casa pot arribar a frenar-la. És un avís en el context de. El problema per tenir casa no és només d'aquestes persones, sinó que si els treballadors no es poden instal·lar allà on hi ha feina, a les ciutats on hi ha feina, doncs tot plegat pot acabar repercutint en l'economia. Donarem les dades? De nacionalitzacions de l'últim any a Catalunya. Són 71.000 persones que s'han nacionalitzat com a espanyols. És la dada més alta des del 2013. I és interessant veure també els moviments per comunitats. La que més es nacionalitza és la marroquina, de fet, són la majoria fills ja de ciutadans marroquins nascuts a Catalunya. I la segona més nombrosa, els hondurenys. De fet, haurem de parlar d'hondurenyes perquè el 71% són dones. Són ciutadans que ja viuen aquí i que aconsegueixen

08:17

la nacionalització espanyola. Un dubte. Si ets fill d'un marroquí i neixes aquí,

08:24

ja tens la nacionalitat? Depèn de la nacionalitat dels pares. Ah, no és automàtic, eh? No, si un dels dos pares progenitors no té la ciutadania espanyola, bueno, hi ha diferents gradacions que explicarem. D'acord, d'acord, que ara t'he fotut una preguntada trivial, però. No, justament és una de les coses que explicarem, perquè no és automàtic. Efectivament, es pot donar la circumstància que neixis en un territori que no aconsegueixis la nacionalitat automàticament. Bé, també destacarem que en plena campanya electoral avui ha estat un dia de retrets entre partits, diríem. Avui? No, avui només no. És veritat que sempre hi ha retrets, però avui els partits s'han fixat en aquells amb els que tenen una rivalitat més directa, en aquells que es disputen més vots. Però més enllà d'això, el govern espanyol, ja en plena campanya electoral, ha aprovat un nou augment del salari mínim interprofessional, és de 1.286 euros. I també ha aprovat l'actualització del salari dels funcionaris i treballadors públics de totes les administracions, el 4,5% de cara a l'any vinent. I diverses altres qüestions que explicarem. Tenim el nostre corresponsal del Pròxim Orient, Jordi Brascó, que ha visitat Jericó. Això és la Cisjordània ocupada en una història que, en fi, novament demostra com els colons continuen assetjant territoris que en principi són dels de Ciutadans Palestins

09:49

i moltes altres coses. Avui no tens cap notícia de cine ni. Sí, en tinc una. Què ha passat avui?

09:55

No, doncs que en Mar Garriga aquest divendres arriba una pel·lícula que estarà molt, molt bé, que parla de periodisme, que es diu El director. A partir del llibre del director que va fer en David Jiménez sobre l'any que va ser director del Mundo. És un llibre d'una experiència molt i molt complicada de contacte amb el poder, etc. Doncs se n'ha fet una pel·lícula dirigida per Dani de la Orden i protagonitzada pel David Verdaguer. El meu vell, el Dani de la Orden. Sempre té un apunt de cinema. Aquest és molt de cinema. Per allà està la cosa. Ha parlat amb tots tres el Marc Garriga i és una entrevista que donarem al Catalunya Nit. Molt bé, doncs tot això i més

10:33

a partir de les 9 a Catalunya Nit amb el Manel Alias, l'Agnès Marquès i els apunts cinèfils de Gemma Herrero. Gràcies, Agnès. Gràcies.

10:46

Els embotits Rolde Vinyó t'acompanyen amb un bon àpat, tot repassant l'actualitat esportiva al pop a vespre.

10:54

Fem-ho tan tard que deixa'm passar un moment pel Palau, perquè d'aquí a 20 minuts arrenca el Barça-París d'Eurolliga, d'aquí a 4 la transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Ernest, bona tarda. Hola Jordi, com estem? Tot a punt per aquest Barça-París, la desena seguida del Barça. Sí, tot a punt, acaba de sortir el Barça, de fet l'himne del Barça ja d'alguna manera ho exemplifica.

11:18

Hem de dir que l'entrada seguirà en la línia dels últims partits,

11:22

és a dir que se superarà la mitja entrada, però els abonats de mitjana venen un de cada quatre aquesta temporada, per tant jo crec que seguirem en aquesta línia. Són entrades baixíssimes que ara mateix no se diuen amb el moment de joc i resultats de l'equip. En fi, escolta'm Ernest, avui a part del partit, que és veritat que el París ve de guanyar quatre partits seguits a l'Euroliga, però sembla que el Barça l'hauria de poder tirar endavant. Avui és notícia Kilian Hayes, aquest base francès que tot apunta que reforçarà el Barça en els pròxims dies. Doncs sí, tenim confirmat que hi ha un acord amb el jugador, que s'assignarà a aquestes properes hores, vull dir, però que en principi ja podem donar per fet que el jugador vindrà a complementar una posició

12:05

que ara mateix té dos lesionats, i per tant, doncs, sense el Moja Gibson i amb Kevin Panther, aquest jugador que és més aviat un base director, i que potser no té tant talent anotador, però que segur que té molta embarcadura defensiva pel que ens diuen, doncs vindrà aquí a Can Barça i el Barça que segueix encara buscant al mercat un, potser un altre exterior, això ho anirem veient no buscàvem un pivot també,

12:28

però la lesió de 6 setmanes de Kevin Panther i la de 3 setmanes del Moja Gibson doncs, en fi, els ha fet els ha fet reflexionar i ha calat. Doncs res, ja, l'antena digital de Catalunya Ràdio, tot gira del Barça a París, Macià, Lloberes, Joan Fito. Ernest, gràcies, bona transmissió. Aquí estarem, vagi bé. I a Fontejau tenim en marxa, Xevi, el Girona Ostende, com va la cosa?

12:58

Ara empatada, mira, falten 8 minuts pel descans, empata 28, el Girona ha arribat a perdre de 10, 15, 25, però ara un bon parcial que els torna a situar el partit. 8 minuts pel descans, 28 a 28. Fins ara, Xevi. Fins ara.

13:12

I de la primera hora del Tot Costa us recomanem sobretot que recupereu la conversa amb Luis Suárez, una conversa interessant on ell fem un repàs de la seva carrera al Barça, d'aquells moments amb el Trident, de la sortida, per exemple, de Neymar, però també de com van reconvertir la posició, és a dir, que va arribar com a extrem i va acabar sent el nou que era. En un partit contra l'Ajax. Bé, jo crec que és interessant que escolteu com ho explica, perquè sobretot és el més divertit, no? I després, també, de com li va ara l'Inter i quins són els seus plans de futur, quan preveu retirar-se, i com viu ell aquest moment, últims moments, ja, de la seva carrera esportiva. Últims, ja ho veurem. Ell el que pensa és que probablement Messi tiri una mica més que ell, però, de moment, la seva intenció és continuar.

14:07

Sembla que està més sencer Messi que Suárez físicament. Sí, és veritat, però ja està. Ja resistim. Bé,

14:14

podeu recuperar aquesta primera hora. Després hem parlat una mica sobre els nous del Barça, que això sempre és una mica vintage, amb la Gemma Herrero, amb el Gemma Nidongu i amb el Miguel Rico. I de preparació física. Ja ens ha agafat, jo crec que en aquesta segona hora, el debat interessantíssim també sobre la preparació física dels jugadors.

14:33

Molt bé, doncs fins aquí la primera llarguíssima hora del Tot Costa d'avui. Ara i aquí arrenca la segona.

14:40

Els embotits RAL de Vinyó t'ofereixen cada dia el pop-up vespre del Tot Costa.

15:14

Crec que avui no va de futbol, va de valors.

15:16

Si no tenim esperit, és impossible competir. Els he dit als jugadors, intento ser sempre honest, i és una situació realment dolenta. Fa tres dies vam fer un partit increïble. Avui ha estat completament al contrari. Sabem quin és el camí, sabem com no volem ser. Després podem parlar de futbol, però crec que això no va de futbol. El que hem mostrat avui és falta d'esperit.

15:48

Xavi Hernández, el que dèiem a l'inici, traient foc pels queixals amb l'actitud dels seus jugadors, el combinat neerlandès que ahir va perdre per 5-0 contra Alemanya en partit de la Nations League. Va ser una derrota tan inesperada que tots donaven per fet que Holanda. Que n'hi havia fet 7 a Grècia divendres, acabaria primera del seu grup, i no. Clar, la vera ja es va capgirar, i al final els que han acabat primer són els alemanys, i segons els holandesos, algú dels presents va veure el partit, i què? Té raó Xavi? Sí, la segona part és inadmissible per als seus jugadors. L'actitud, no m'agrada parlar molt d'actitud, però allí va deixar anar l'equip la segona part. És cert que Alemanya va ser millor, la primera part una mica més igualat, el País i els Bassos no va tenir la pilota com volia Xavi, però clar, es va defensar bé, va tenir alguna contra, però la segona part l'equip es va deixar anar i va ser una. Fins i tot una reunió de jugadors holandeses al camp. Aquestes coses a mi si fos entrenador em posarien els pèls de punta. Tu estàs a la banqueta, te n'estan fotent cinc i a sobre veus que fan com una rotllana. No, no, suposo que seria perquè no se'n fotessin cinc. Com a mínim demanant una mica més de presència d'esprit al partit. Us confesso que escoltant Xavi que. El Jean-Marie diu que té raó i per tant té raó,

17:25

però a mi em va recordar algunes etapes del Barça que perdies i estava tot estudiadíssim però no sortia re bé al camp. Però amb aquest terme jo no l'he sentit parlar mai com el Barça. No, potser en aquests termes no, però. Textualment ell va dir que era un desastre de partit. Vaja, m'imagino. M'imagino que haver condicionat perquè. Vens de fer-ne set, que és un resultat, jo diria que gairebé tan inesperat com els cinc que van encaixar ahir. Havia començat tan bé. Ja estàs classificat. Bé, segurament la cosa va per aquí. Però la imatge és molt mala. S'ha de dir que Xavi per mi ha començat amb alguns resultats. I algun partit molt per sobre del que jo m'esperava, perquè la generació que li ha tocat dirigir a Holanda no és per tirar quets. No. Però tampoc és 90, eh? No, no, és per perdre 5-0, però. Jo crec que és un bon equip, el Xavi. Però vull dir que el futbol holandès, ja no me'n vaig a la taronja mecànica, però estem parlant de Bergkamp, de Van Nistelrooy. Fins i tot de Sneijder, de tot això, ara mateix no hi ha res. Bergkamp era un altre fora de concurs, també. Com, perdó? Que Bergkamp era un altre fora de concurs. No, que Bergkamp era boníssim. Fora de concurs. Però Holanda sempre n'ha tingut, algun d'aquests, i ara tu mires la alineació amb tot el respecte. Jo dic a jugadors que tenen.

18:48

Per la idea que vol Xavi, són perfectes aquests jugadors. O sea, jo crec que. Sí, tu creus que ho farà bé més enllà de l'accident d'ahí? Sí, sí, sí. Jo crec que havia començat bé fins allí. Sí, sí. La primera partida contra Alemanya allà, ho vas veure en directe, Sí, sí, sí. Era el debut de Xavi. Jo vull que li vagi. Volem que li vagi bé a Xavi. Estava molt content divendres i ahir et poses a veure el partit, que era un partidàs a priori, i dius, hòstia, van caient els gols. Jo no crec que la diferència de 5-0 contra Alemanya és. Jo crec que no hi ha tanta diferència de les dues seleccions.

19:25

Tampoc Alemanya és una meravella. Un mal dia en l'oficina.

19:29

A Alemanya va tenir el bon dia de Virge. Sí, sí, és veritat que Bers, des que va fitxar pel Liverpool, sembla un animal. El meu partit que l'he vist, des que està al Liverpool, allí.

19:40

És un dels jugadors que està a la llista, sé que fitxaries per davant de Fabián. Molt millor, no hi ha ni comparació de talent. I de migcamistes holandesos, quants n'hi ha que fitxaries per davant de Fabián? Deja un compte o no? Deia un compte, clar que sí. No, Ben, aquest, Ben, sí. Verma un compte o no? Verma un compte o no? El que tu diguis. Quants fitxes per davant de Fabian?

20:01

De Holanda. Si vas a Eichel, saps qui és. És un jugador del Feyenoord. Molt bo va jugar aquí contra el Barça. També el fitxaries per davant. És que no t'agrada gens. No, no, no. Té 21 anys i ho té tot per ser un gran jugador. Té un gust diferent. T'agradaria més aquest jugador que Fabian, segur. Segur. El miraré. Mira tu, mira tu. M'agrada que mantingui a més. Et desarma perquè ve amb noms que no coneixem.

20:29

No, home, en aquell llist de 100 després en va fer-hi

20:36

20 que els coneixen a casa seva. Kimmich i Pavlovich són coneguts. Fabián és millor o no?

20:42

Depèn, jo pel Barça fitxaria abans Fabián que aquí a mitja, ara mateix. Que és que la pregunta és ara mateix, no fa 5 anys.

20:48

Jo dic, Fabià és bon jugador, però és un complement només. El que fa Fabià al PSG, hi ha molts jugadors del món que farien el mateix. Tot això, recordeu, és que ve de si Fabià. Fabián ha de ser el desier de la pilota d'or que per mi, més enllà de 50, 100, 12,

21:05

per mi no hi cap ni de conya. No el deixaré anar perquè és que en aquella llista de 100 em va posar Upamecanó per davant de Fabián, el Upamecanó d'ara.

21:18

El Barça ha tingut anys A Flick li porten Upamecano i fa una rua.

21:23

Bueno, sí, perquè ara et falten centrals, d'acord, però Upamecano fa temps que no està entre els.

21:29

No donis el braç a Torça, perquè aquí tens tres més raons.

21:30

No donis el braç a Torça, perquè aquí tens tres més raons. Te'l recordarà durant anys.

21:36

Sisplau, granitxa. Canviem de tema.

21:40

A veure les claus del cotxe aviat. Vinga, canviem de tema. Aquest ens posarà una mica més seriosos.

21:53

Es que la sanción de 12 partidos a Jesús Obono me parece que lo que hace es culpabilizar a Jesús de unas consecuencias que él no tuvo la culpa. Creo que la sanción tiene que ser por la acción, no por las consecuencias. Vaya por delante que Jesús va a necesitar más de 12 partidos para poder estar disponible y poder competir. No va a haber sanción que nos devuelva Demi. Ha sido increíble ver la cantidad de muestras de apoyo y cariño por parte de todos sus compañeros familiares y que el vacío que va a dejar es muy grande. Jugadores, exjugadores, entrenadores, porteros, todos lo han calificado de accidente. Creo de verdad que imponer la sanción máxima a Jesús por esta acción lo pone a él en una situación que no se merece, porque él no es el culpable de que todo esto haya pasado. La situación que pasó en el campo del Tenerife es muy parecida. Es un portero y un jugador que van mirando la pelota los dos y chocan. Y los humanos muchas veces necesitamos culpar a alguien, porque si no, no podemos comprender por qué pasa esto en un terreno de juego. Es un accidente. Creo que imponerle la sanción máxima a Jesús lo pone a él en una situación que no es justa, porque él no es el culpable de lo que acabó pasando. Mi reflexión va sobre qué se sanciona, la acción o las consecuencias. Hago este vídeo porque esta situación me ha tocado muy de cerca a nivel personal. Primero estuve en Tenerife cuando sucedió y cuando bajé al vestuario y vi la reacción de nuestros jugadores entendí que es un impacto que nos va a quedar de por vida a todos los que estábamos ahí.

23:21

Aquest és Gerard Piqué, ahir al vespre al seu canal de TikTok, l'ascensió de Jesús Obono, el porter de l'Andorra, va sortir el divendres, vespre, però es va perdre gairebé en el cap de setmana sense futbol. En fi, Piqué, uns dies després, m'imagino que, havent-se refredat de situació, fins i tot havent passat el partit del seu equip, l'Andorral, El cap de setmana ha volgut fer aquesta defensa del seu jugador i aquesta reflexió, que jo haig de dir que comparteixo gairebé 100% en un to bastant allunyat del que acostumo a utilitzar a Piqué, només faltaria perquè la situació no està per fer conyes ni estirabots, però. Com a màxim accionista, com a propietari de l'Andorra, està també en el seu paper de defensar el seu porter. No tant perquè hagi de jugar, perquè deixa molt clar que encara que ell li haguessin posat sis partits, tampoc no jugaria, no és aquesta la qüestió, però jo comparteixo amb ell que portar l'ascensió al grau extrem. D'alguna manera és culpabilitzar el porter. Piqué diu. L'única cosa que no entenc és que no és culpa seva, com si volgués dir que és culpa d'algú altre, la mort del jugador del. No, el que veig és que és un accident. Bé, el que diu és que és un accident. Sí, sí, però remarca en diverses ocasions que ell no n'és el culpable i no sé.

24:48

Sí, però també diu que és un accident i que aquestes jugades s'han produït en altres camps i no ha passat el que ha passat ara. Repeteix que és un accident.

25:00

A la sanció entenc que li hagin posat el màxim que autoritza el reglament donada l'alarma social que ha creat aquesta

25:11

situació ho entenc entenc que si ho mires amb uns altres ulls pots interpretar que són massa partits per una jugada temerària. Innecesària però evidentment jo és que no puc imaginar una altra cosa que no fos un accident de fet ja crec que vaig dir aquí que havia deixat dos morts un definitivament i un altre que és un mort en vida perquè esperem que no és impossible és impossible costarà molt que torni. Una cosa, i sí, no sé si ho pots arribar a superar, perquè ell mateix s'haurà fet un milió de vegades la pregunta de per què vaig sortir tan esbojarradament. De fet, també he de dir que jo, que soc vell.

26:11

He vist alguna jugada pitjor en un camp de futbol.

26:17

Vaig veure al Mundial que es va jugar a Espanya, vaig veure una jugada del porter alemany Schumacher, amb un francès que crec que és de Batistón, que allò sí que va ser. Jo crec que no va ser ni groga, si no m'equivoco. Era molt petit jo. I va haver la sort que no va passar res. O sigui, jo insisteixo, entenc que li posin la màxima sensació, perquè si no li posen la màxima sensació, jo estic segur que hi hauria un milió de comentaris cada tres minuts que més ha de passar en un camp de futbol perquè a un tio li caigui la màxima sensació. Però estic completament d'acord en que s'ha de mirar d'ajudar com sigui en aquest noi. Perquè la seva intenció no era aquesta va ser salvar un punt a l'últim minut i es van portar una vida per davant per una temeritat. És que jo crec que no hi va haver ni la mala llet que hi ha en moltes entrades que veiem en un camp de futbol. Sí, sí, n'hi ha. Hi ha entrades que tu les veus i tens la convicció que van a fer mal. I aquesta, vaja, pot ser una passada de frenada, però no. Però, insisteixo, entenc que li posin la. Jo el que vull dir, comprenc el teu punt, perquè és veritat que si li haguessin posat 11. Home, però per què no li posen la més greu? Jo ho veig al revés. O 6. Però de tota manera sabrem com és la sanció quan el comitè reaccioni a jugades similars que n'hi haurà si clar, però si com diu Piqué el que penalitzen és la conseqüència per mi això és un error a tu t'han de castigar home, estem en un cas que és que és però aquesta sanció és més popular que una altra cosa però jo el que dic és que de l'òptica del jugador que entenc que és el que vol dir Piqué és te'n poso 12 perquè no te'n puc posar més. Perquè l'epigraf del reglament diu això. És que jo crec que ha passat exactament això, li han posat 12 perquè no li poden posar 24. Però com que parlem, crec que més o menys hi ha una convenció que és un accident, si voleu productar d'una acció de malària per un accident, jo és per això que estic d'acord amb Piqué. Però què passa després? Però és veritat que el dia de l'acció. Vaja, dieu que és popular i teniu raó perquè hi havia un munt de comentaris d'aquest tio no pot tornar a jugar a futbol mai més. Bueno, potser no podrà. Potser no podrà, però perquè ell no sigui capaç d'assumir la responsabilitat de ser protagonista d'un incident com aquest. És possible que passi. Però, precisament perquè és possible que passi,

28:58

jo crec que se l'ha d'ajudar tot el que es pugui. Perquè aquest noi recuperi

29:05

el màxim de normalitat que permeti una situació com aquesta. I Piqué segurament va per aquí, Gemma.

29:11

Això era el que anava a dir, que jo el que entenc és que Piqué vol protegir el jugador. Sí, sí. Perquè diu exactament el que en els 12 partits, que tardaria molt més, que no jugaria, en el cas que li haguessin posat 6, que no és per això, sinó per la intenció de culpabilitzar el jugador, que bastant. Té ja, prou ja, té com per a sobre culpabilitzar-le en els 12 partits. I és ahí donde ell intenta protegir. Però més enllà d'això, a mi el debat aquest m'incomoda moltíssim. Entenc. Que és necessari. Però no és en termes esportius. Sí, sí, però m'incomoda molt, perquè només ho entenc per la necessitat de protegir el seu jugador, i em sembla estupendo, pel que deia Miguel, perquè és que el de Jesús de Miguel ja no té. Ja està, ja ha passat, i el que està viu és ell, i se l'ha d'ajudar, perquè no ha de ser. No m'ho imagino, però només ho entenc per això. Perquè el debat de si 12, 10, 10, 8.

30:27

No és un debat en absolut esportiu, començant perquè és que el jugador no jugarà ni amb 12, ni amb 7, i Piqué, jo crec, per això dic que estic d'acord, no ho planteja en aquests termes, sinó en el de penalitzar la conseqüència i culpabilitzar més que no l'acció en si. En fi, veurem què passa amb Obono. Jan Marí i el Miguel tenen bastant clar que li costarà tornar.

30:54

Jo tinc la sensació.

30:57

No, no, jo també. Afortunadament, no hem viscut experiències ni tenim referències de jugadors. I tal com som com a societat, si és que torna, jo li recomanaria que no tornés a la Lliga Espanyola. Però això. Ja hi arribarem. Si vols, es pot fer ser futbolista en molts jocs. I. Amb la situació d'aquest xaval li afavorirà un context que no se li recordi contínuament la situació que ha viscut. Doncs per això millor que si vol tornar que ho faci en una altra A Xina. A Xina? Sí, a Xina està bé. A Xina va bé. Sí, sí, sí. I portaré jo allà. Home, doncs mira, segur que estarà. Quan estigui recuperat segur que estarà encantat. El Miguel Rico ha seguit els passos de Laia Tudel i ha posat la clau del cotxe al damunt de la taula, així que ha arribat el moment. Jan Maridongú, Miguel Rico, Gemma Herrero, gràcies. Un plaer. Farem una pausa i obrim plana de bàsquet. Ara venim.

32:07

Vinga, me'n vaig. Compra paper de regal, sisplau. Sí, ahir em vaig portar tres rotlles. Compra'n cinc, almenys, pel regal del teu cosí. Què li has comprat? Un helicòpter?

32:15

El cupó extra de Nadal de l'ONCE, que aquest any ve amb 90 premis de 600.000 euros. I per un cupó necessites tant de paper, eh? S'ha d'embolicar amb molta il·lusió. Aquest 1 de gener, cupó extra de Nadal de l'ONCE, amb 90 premis de 600.000 euros. Un extra d'il·lusió més gran que mai. ONCE, ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

32:37

El Teatre Romea presenta La promesa de l'alba, de Romain Garry. Josep Maria Flotats encarna una vida fascinant. Una història extraordinària plena de reptes, somnis i esperança, marcada per la promesa d'un destí, un viatge irrepetible. La promesa de l'alba, amb Josep Maria Flotats, al Teatre Romea.

33:06

31 de desembre, sorteig de la Grossa de Capdany. 200.000 euros per bitllet de 10 euros. Loteries de Catalunya.

33:15

Juga amb responsabilitat i només si ets major d'edat. Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària. La dels metges. I la teva. Durant gairebé 30 anys,

33:36

un polígon de Sabadell va ser un dels epicentres de la festa a Catalunya. Discoteques, música, màquina, house, indie i milers de joves cada cap de setmana. Va ser un bum-bum-bum-bum molèstia. I cabia a tothom.

33:46

Hi havia més discoteques que a Ibiza, a tota l'illa.

33:50

Se'ns va anar de les mans, perquè es va posar com un nou oïda de gent.

33:54

Dos, tres, si no me ves, zona hermètica del revés. Carola Soler reconstrueix una moguda catalana que sembla oblidada. M'he obsessionat.

34:00

En què va ser la zona hermètica?

34:03

Podcast La Zona Hermètica. Ja disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio.

34:07

I també disponible a la plataforma 3Cat.

34:17

He dit que obríem plana de bàsquet i no és cert, perquè encara ens quedava un apunt de futbol. Demà acaben els partits de la primera ronda de la Copa i després de dues suspensions per dues tragèdies, la ferroviària d'Urda i la mort de Jesús de Miguel, ara en parlàvem, dos equips catalans busquen demà passar ronda. Hola, Francesc Ripoll, bona tarda. Hola, bona tarda. El Sabadell juga a Otevo i el Reu Redis a Baracaldo.

34:41

Rep al baracado. El primer en jugar serà el Sabadell a les 7 del vespre al camp de Lutebo, un equip aragonès de Segona Federació. I el partit arriba en una situació un pèl complicada pels arlequinats. Diumenge van perdre el camp de l'Aldenc 2-0. Fa 5 partits que no guanyen el Lliga. I a més, hi arriben amb la infermeria ben plena. 9 jugadors són baixa pel partit de demà. L'últim en sumar-s'hi ha estat Bonaldo i Ferran Costa ja ha dit que serà baixa aquesta setmana. I també ha dit què han de fer per encarar aquesta mala ratxa.

35:10

Sempre penso que en aquests moments és quan has de donar un pas endavant, mai un pas enrere. Sempre un pas endavant, posar-te, exposar-te, buscar el nivell dins la competició i revelar-te davant les adversitats. És un punt característic que sento que sempre ha tingut l'equip, que penso que és molt important.

35:36

S'esperen rotacions, de fet, tres jugadors del filial són a la convocatòria i també tenint en compte que dissabte hi torna a haver partit de Lliga perquè el Sabadell rep el Granada.

35:44

I el Reu Redis, com dèiem, de la Segona Federació, rep un equip d'una categoria

35:49

per sobre. És el Baracaldo, de Primera Federació. Els reusens, a diferència, al Sabadell, arriben millor al partit ara que fa tres setmanes, quan s'havia de jugar al partit inicialment. Dues victòries consecutives que l'han situat a prop de la zona del play-off. I amb l'objectiu de fer-se fort a casa i tornar a rebre un equip de primera, perquè recordem que l'any passat ja van superar la primera eliminatòria als penals i van jugar contra la Real Sociedad aquest Reus Radis Baracaldo a dos quarts de nou del vespre.

36:15

Ja tenim la segona ronda, el Girona, el Sant Andreu i l'Europa. A veure si demà en col·loquem dos més o podreu seguir íntegrament en un tot gir especial que arrenca tres quarts de set. Sí, un quart d'hora abans del partit. Amb aquests dos partits, l'Otebo Sabadell i el Reus Baracaldo. Gràcies, Ripo. Adéu. Ara sí, temps pel bàsquet, amb nit europea. Acaba de començar a Badalona el Juventut Porto de Champions. Allà hi tenim el Jaume Massana. Hola, Jaume, bona tarda. Hola Jordi, bona tarda, què tal? Com ha començat això?

36:56

Doncs mira, portem 4 minuts d'aquest primer quart i igualtat màxima de moment aquí a l'olímpic, intercanvi de cops entre la Penya i el Porto, 9 a 7 de moment el marcador.

37:05

Això pel que fa a la Champions, ara tornarem, Jaume, a la FIBA Cup, deixàvem el descans al partit del Girona contra l'Ostende, Xevi, com va la cosa?

37:20

Doncs amb menys 4, guanya de 4 a los tendes. Una relativa sorpresa, 41-45. Potser la lectura més positiva és que jugant fatal, el bàsquet girona només és a 4 punts als belgues.

37:32

Molt bé, doncs bones notícies. També ha arrencat el partit del Barça a l'Euroliga, en aquest cas al Palau contra el París, a 3 minuts pel final del primer quart, 10 a 12 guanya, 10 a 13 guanya l'equip francès. Aquest partit, com els altres dos, els podeu seguir a l'antena digital de Catalunya Radio. I encara en bàsquet, com sabeu, les últimes setmanes. Ha estat molt notícia a l'Uni Girona pels canvis a la plantilla, pels resultats sorprenents, en aquest cas en negatiu, per alguna sortida traumàtica com la de la capitana Inoa López. De tot plegat en volem parlar amb la nova capitana, la Caral Casas. Hola, Caral, bona tarda. Hola, molt bones. Com estem? Molt bé. Déu-n'hi-do quina temporada per aterrar l'Uni, eh? Sí, bon inici, eh?

38:22

Han passat coses en un parell de mesos.

38:26

I com les explicaries aquestes coses que han passat que des de fora ens sorprenen? Com les explicaria?

38:32

Bueno, una experiència més, no? No ho havia viscut en tants anys com a professional. Al final, bueno, una mica de mala sort, evidentment, però bueno, el calendari també et porta, bueno. Pot ser que ajudi una mica, no? El no parar, tants viatges, tants partits, tan poc descans, llavors, bueno, és veritat que hem tingut mala sort, que totes les lesions han estat de cop, però bueno, a veure si sortim ja del pou una mica. Tu creus que aquesta

39:01

temporada encara es pot reconduir? Tens esperances?

39:04

Sí, la temporada és llarga, al final totes les temporades tenen alt i baixos, eh? El que passa que ens ha vingut així de primeres, de bon inici, totes les lesions han estat pràcticament el. A la mateixa setmana, llavors, ha estat dur. Hem estat un mes a 107 jugadores, només, ja et dic, molts de partits seguits, molts minuts cada jugadora, llavors, bueno, ha estat dur, la veritat. Però també això pot ajudar que quan siguem totes i estiguem totes sanes i podem fer el joc que volem fer sentir-nos encara millor.

39:38

Com s'escapa el partit contra el València? És una castanya o al contrari? Podem competir contra qui sigui?

39:49

No, a veure, vam competir-lo molt bé, i a més a més crec que el perdem nosaltres, perquè bueno. Sí, sí. No, et quedes una mica amb aquesta ràbia, no? Però bueno, és veritat que això al final ha estat un inici molt complicat, ho hem donat tot, hem tingut diversos partits que se'ns ha escapat per poc, ens hem d'intentar quedar amb el bo, i ja et dic, al final que això ens serveixi per ser. Més fortes, per estar més unides i que quan hi siguem totes, doncs, puguem competir amb qualsevol.

40:20

Xevi, molts canvis també a la plantilla, tres jugadores que marxen, la Marta García, la Inoa i Bulgak, dues jugadores que arriben. Això com es viu dintre de l'equip?

40:32

Bueno, com dir-ho, al final és ver que hi ha molts canvis, llavors és com has d'intentar. Ajustar l'equip amb les noves que arriben, al final els has d'ajudar a integrar, que això normalment l'equip es crea, hi ha la pretemporada que serveix per això, per fer equip, per conèixer-nos les altres. Llavors, a mesura que van arribant jugadores, evidentment necessiten el seu temps per integrar-se del tot i per trobar el seu rol i el seu paper. Llavors nosaltres hem d'ajudar a que s'integrin el més ràpid possible. Al final no tenim aquest marge que tens de pretemporada. Però bé, ja et dic, les dues que han arribat ens donen molta energia. Quan s'integrin del tot, doncs, que espero que sigui el més aviat possible, jo crec que ens ajudarà molt. De cara a l'afició,

41:23

és evident que una jugadora com Ainhoa López s'havia identificat molt, feia quatre temporades que hi era. Ara tu ets una de les capitanes, tot i que ja has arribat aquest any. Què esperes de l'afició i si tens, que fins i tot pot haver-hi, descontentament pel que ha passat les últimes setmanes?

41:44

Ostres, això ja cadascú jo crec que ho veu a la seva manera. Si jo em posés en el paper d'aficionada aniria mort amb l'equip. Al final nosaltres és el que esperem, que nosaltres som les que som. Igual que quan hem estat aquest mes 107 jugadores amb molta càrrega, Ho hem donat tot, haurà sortit millor o haurà sortit pitjor, però al final nosaltres ho donem tot pel club i per l'equip i per la ciutat també. Llavors entenem que estaran del nostre costat. I del tema capitània, també hi ha la Quevedo, que està lesionada, però porta molt des de fora també, o sigui, des de la banqueta. També hi ha la Carolina, que porta aquí diversos anys, i tenim jugadores amb molta experiència que sabem portar això, el que està passant.

42:35

Caral, deixa'm aturar-me un moment en el cas de la Inoa, perquè comunica que marxa del club o de l'equip per decisió pròpia, però també parla d'un problema de salut mental i no cal ser gaire perspicaz per deduir que assenyala el tracte de l'entrenador amb ella. Això del vestidor, com ha caigut? Com ho viviu?

43:03

No, al final és la decisió pròpia de la Inoa, entenc que amb l'amor que té pel club i per l'afició, doncs, li haurà donat diverses voltes, llavors entenc que ha pres la decisió segura d'això, i ja està, des d'aquí desitgem el millor. Per tu l'ambient al vestidor és sa? Sí, la veritat és que sí. Tenim un grup molt maco, totes volem el mateix, l'objectiu és el mateix, que és l'equip i el club. Totes estem lluitant i treballant dur per aconseguir victòries i aconseguir posar l'equip al més amunt possible. I ja et dic, tot i haver passat aquest mes i mig tan dur, així de primeres, de només començar la temporada, la veritat és que en aquests moments durs es podria haver trencat una mica, potser el vestidor i tal, però no, al contrari, som un grup molt unit, molt bona gent i la veritat és que és un gust venir a.

44:05

Això, entrenar dia a dia. No és qüestió de revelar converses personals, però gairebé entre excapitana i capitana la Inoa no et va fer mai cap comentari

44:18

d'escolta, això no ho aguanto més. Això és personal, jo penso. D'acord. Sí, vull dir, jo estic aquí molt centrada en el. Si som molt conscients del que he vingut, que és a gaudir del bàsquet després de passar un any dur, i la veritat és que ho estic aconseguint, no sé.

44:34

Xevi, alguna pregunta més per la Caral?

44:36

Sí, sent realistes, l'objectiu de classificar-se per la Copa és viable, creus, Caral? O hem d'explicar a l'afició que s'ha de pensar en més llarg termini?

44:48

Home, evidentment és algo que desitgem i que evidentment si hi ha una petita possibilitat anirem a per ella, però tal i com han anat les coses i en el punt en el que estem, jo penso que el que hem de fer és pensar en el dia a dia, treballar dur i sobretot anar partit a partit, intentar treure totes les victòries que puguem fins a acabar la primera volta i a veure on ens porta el futur, però. Però crec que ara l'intel·ligent, diguéssim, és anar dia a dia, començant amb els entrenaments i això, partit de partit.

45:25

La Caral Casas és la nova capitana de l'Uni Girona i avui li agraeixo especialment en un moment gens fàcil ni còmode que hagi atès els micròfons del Tot Costa i de Catalunya Ràdio. Caral, moltíssimes gràcies i tota la sort del món en el que resta de temporada. Moltes gràcies.

45:41

Comerç de proximitat. Tot el que t'emportes. Generalitat de Catalunya.

46:11

La Marta va demanar un préstec per ampliar la cuina i poder posar-hi la taula dels avis. Per la Marta, reunir la família en aquella taula és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això va venir a CaixaBank i li vam donar un préstec ràpid i a mida. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.

46:34

Del 20 al 22 de novembre t'esperem al Mercat de l'Oli Nou i la Mel a la Plaça de les Glòries de Barcelona. Vine i descobreix l'excel·lència de l'oli i la mel dels nostres productors catalans. Més informació a mercatolinou.cat. Generalitat de Catalunya.

46:57

Tram final del Tot Costa per parlar de pàdel. Avui s'han presentat les Premier Padel Final, el torneig que tancarà la temporada del circuit internacional de pàdel al Palau Sant Jordi de Barcelona entre el 13 i el 20 de març. Entre el 10 i el 13 de desembre i seran lògicament les millors parelles masculines i femenines d'aquest any i també estarem representats per la parella número 2 del món femenina, la que formen la Rausen Cari Sánchez i la barcelonina Andrea Ustero. Amb totes dues, aquest migdia a l'Ajuntament de Barcelona se n'ha anat a parlar el nostre expert en pàdel, el Ramon Salmurriquen.

47:41

Ari Sánchez, Andrea Ostero, benvingudes al Tot Costa. Abans de començar, Andrea, esteu assegudes correctament, com toca, seguint el ritual? Com és això del ritual?

47:52

Bueno, quan comencem els tornejos sempre ens sentim al costat on juguem, cada una a la cadira que toca i sempre ho fem, així que ens està donant sort i ho seguirem fent.

48:03

Però, a veure, això exactament, o sigui, d'on ve? Quan comença? El primer dia us asseieu d'una manera i ja no ho canvieu mai?

48:10

Sí, exacto. Ella se senta al costat dret i a l'esquerra, com a la pista. Llavors, sempre és així.

48:17

Bueno, doncs escolta, avui esteu assegudes igual, o sigui que flueixi tot igual. A veure, arriba el Máster de Barcelona amb un torneig que és a casa i que suposo que des del punt de vista del jugador, i més en el vostre cas, fa especial il·lusió, no, Andrea?

48:35

Sí, bé, no hi ha res més bonic que acabar la temporada a Barcelona, portem molts tornejos i molts cops el cap ja no et dona per més, però penses que l'últim torneig és a casa teva davant de la teva gent, dels que t'han vist des que ets petita, han fet tot el recorregut amb tu, llavors a mi em fa especial il·lusió perquè és una motivació tenir tota la meva gent a l'agrada i ho gaudirem molt.

49:05

Ari, digues la veritat, també em fa especial il·lusió perquè t'estalvies un viatge després de tota una temporada voltant pel món. Suposo que també s'agraeix una mica.

49:13

Sí, sí, totalment, no? És una de les coses bones que té aquest torneig, no? Que en té moltes, òbviament, perquè per mi és el torneig, bueno, més important de l'any, no? A Barcelona. Sí, el més important? Bueno, jo crec per tot el que significa, no? Per nosaltres, no? Com a punts i, bueno, moltes vegades ja arriba amb el rànquing i tot decidit, però, bueno, és un torneig que emocionalment jo diria que és el més important perquè és l'últim, és a Barcelona, que jo soc de Reus, però em considero de Barcelona perquè porto aquí. Molts anys, m'encanta la ciutat, sempre dic que no viuria cap altra ciutat i la veritat és que em fa molta il·lusió poder acabar l'any sense viatjar, sense agafar un avió, anant amb el teu cotxe a l'estadi, poder dormir a casa, són coses que sumen molt, són petits detalls que potser la gent no veu però portem tot l'any viatjant. I al final també és dur estar fora de casa i disfrutar amb tothom que ens acompanya, la família, amics, l'equip. És un torneig diferent i molt especial.

50:16

Ara parles fa un moment del rànquing, ara parlarem de rànquing. Són cinc títols aquesta temporada, deu finals. Quina valoració en feu, Andrea?

50:26

Crec que vam començar molt bé el primer torneig, el vam guanyar i crec que hem anat de menys a més i al final l'important és acabar l'any amb bones sensacions. Crec que estem fent un bon treball amb l'equip, hem fet les coses bastant bé i crec que s'està veient. Hem fet una segona meitat de temporada molt, molt bona. Llavors intentarem acabar com ens mereixem i que millor que a Barcelona.

50:58

La lluita pel número 1 encara està oberta, tot i que és complicat, les coses com siguin. No sé si és un objectiu per vosaltres. I ho dic no perquè no tingui fe en la vostra capacitat, que jo crec que ho heu demostrat de sobre, sinó perquè crec que el vostre projecte té una mirada. I si m'equivoco m'ho dieu, una mica més llarga que el curt terminisme. No sé si estant on esteu dieu, no, no, escolta, volem ser números 1 i farem tot el que sigui a les nostres mans.

51:25

Sí, a veure, jo no puc anar, que vull tornar a ser número 1 i sobretot em fa molta il·lusió ser-ho amb l'Andrea, ser dues catalanes, guiar-la una mica en aquest camí, però és veritat que no era l'objectiu aquest any i tot i així, hem estat a dins les quinieles, hem estat amb possibilitats, encara que nosaltres dèiem que no era l'objectiu perquè així ho sentim, i així ho sento jo, que és un. Un projecte a llarg termini on el primer any era una mica d'adaptació, de creixement, l'Andrea també, ve de coses totalment diferents i crec que ha après molt ràpid, ha ficat molta actitud per aprendre perquè al final ho ha hagut de fer tot molt ràpid, sincerament, perquè si vols estar dalt has d'aprendre molt i ho ha fet molt bé i crec que hem aconseguit amb molt bona nota l'objectiu que era créixer com a parella. La segona meitat de l'any crec que ha sigut. Fantàstica. La ficaria de nou, estem en 1-1-2 de la Reis, havent-nos saltat dos tornejos perquè l'Andrea va estar a la jornada un mes, llavors jo crec que reflexa el bé que ho estem fent, que ho hem de ficar en valor a tot el que hem aconseguit i ja està. Però l'any molt bo, una nota altíssima i a final d'any ficarem els objectius per l'any que ve.

52:46

Ara entrarem en aquesta conversa de l'any no acabat, perquè m'imagino quant pot haver estat tenint en compte la temporada, però fa un moment l'Ari parlava de la teva evolució aquesta temporada, Andrea, i m'agradaria saber com ho has viscut tu, perquè des de fora una mica és el que diu l'Ari, que has passat per un procés i que l'has passat, bàsicament, que l'has atrapassat. Si al pàdel hi ha vidres, doncs tu has atrapassat directament el vidre, pràcticament.

53:13

Sí que és veritat que jo venia dels altres anys amb coses totalment diferents, però sí que és veritat que he anat molt ràpid perquè ella i tot l'equip m'ho han posat molt fàcil, m'han ajudat molt des del principi i crec que hem treballat molt bé tots junts, no ens hem marcat cap objectiu i crec que això ha estat el que millor ens ha anat. Fluir durant tot l'any, adaptar-nos com a parella. Crec que ho estem fent molt bé. Encara queden moltíssimes coses que millorar, però em quedo amb l'equip que estem fent. Crec que la meva evolució és també gràcies a ells, perquè, com t'he dit, m'ho fiquen molt, molt fàcil i així és molt fàcil treballar i treballar del que t'agrada i més estar al costat de. De gent amb qui em ve de gust fer el que faig, així que estic molt contenta.

54:13

Estem parlant del rànquing, estem parlant de Barcelona, però no puc obviar que estic davant de dues campiones del món i encara no us havíem felicitat. Per tant, moltes felicitats, que suposo que d'aquí venia la temporada, encara no ha acabat, perquè un Mundial deu ser, si no un dels millors moments de la vostra carrera, pràcticament.

54:31

Sí, la veritat és que jo ja porto uns quants Mundials jugats, ja tinc l'experiència del que significa aquella setmana, perquè és una setmana totalment diferent, amb una pressió totalment diferent que no sents en cap torneig de l'any. L'Andrea va. Va tenir la sort de jugar a la final i quan va acabar el partit es va ficar a plorar dels nervis, de la tensió, del que representa portar la camiseta d'Espanya, que al final no jugues per tu, sinó que jugues per un país complet, per milions d'aficionats. Llavors és una setmana molt diferent, on comparteixes a sobre amb. Amb jugadores que durant l'any ens estem matant dins la pista perquè som rivals i aquella setmana tot això a totes se'ns oblida.

55:17

I acabo, vull entrar en una particularitat al vostre cas i gairebé us parlaré de la meva experiència. M'assec a veure partits de pàdel del World Padel Tour i escolto una parella que parla en català, que això no passa en cap altre cas, entenc que és de forma orgànica, de forma natural, que és la vostra manera d'expressar-vos, però abans Aris sentia, no, per nosaltres també fins i tot té un punt d'avantatge a l'hora de competir. Sí, bueno, al principi no,

55:44

jo crec que tenia un punt d'avantatge. Jo crec que ara ja a les rivals hi ha les frases o les paraules que diem, ja se les saben de memòria, ja saben què volen dir, però bueno, per mi és un orgull, no? Ser la primera parella que parla, ser les dues catalanes i que parlen en català dins la pista, inclús. A la banqueta, quan parlem les dues, és veritat que l'entrenador ens parla castellà, però quan parlem ella i jo parlem català. És veritat que ella ens entén, però és una cosa diferent i a mi em fa especial il·lusió que la llengua catalana segueixi allà, que no mori. La veritat és que a mi m'encanta.

56:21

L'Ari és de Reus, Andrea ets de Castellbisbal. No sé si això també canvia una mica la vostra realitat a nivell d'entrenaments, perquè la gent ha de saber que una parella de padel no es passa l'any entrenant juntes, sinó que també tenen els seus moments individuals. Però clar, vosaltres, amb molta més proximitat, no sé si això us permet entrenar més juntes o us dona un avantatge competitiu, Andrea.

56:41

Sí, entrenem tots els dies juntes perquè hem d'aprofitar que som les dues de Barcelona, que tenim el mateix equip, que podem entrenar juntes i la veritat que és un avantatge perquè entrenes coses que després a competició fas i entrenem amb nois que al final ens donen molt ritme i quan arribem a competició crec que és més fàcil quan ens adaptem, així que la veritat és que és un avantatge estar les dues aquí i poder

57:12

entrenar juntes. I l'última, amb una sola paraula. Ari, la millor virtut de l'Andrea.

57:16

Jo crec que amb el que he descobert que és una molt bona persona i té un gran cor, que per mi és molt important.

57:24

Andrea, et toca la millor virtut de l'Ari.

57:27

Pues que ha tingut molta paciència amb el meu recorregut amb ella des que vam començar i que sé que vol lo millor per mi i això jo també miro molt això de les persones.

57:44

Noies, moltes gràcies per la vostra hospitalitat i que hi hagi molta sort a Barcelona, a Acapulco i al que queda de temporada. Gràcies.

57:55

Amb l'Ari Sánchez i l'André Austero, les nostres cracs del pàdel, i amb el Salmo acabem el Tot Costa d'avui. Abans d'acabar, Cesc Rivalta, bona tarda. Bona tarda, Jordi. Avui s'ha presentat, 3K t'ha presentat aquesta tarda al cinema Balmes, Més enllà de les muntanyes, el documental que commemora els 150 anys del Centre Excursionista de Catalunya.

58:15

Doncs sí, el documental repassa un segle i mig d'una entitat que ha anat més enllà de l'esport. En el documental comenten que el SEC ha estat cultura, país i protector del català abans i durant el franquisme. Entre els seus socis hi ha hagut figures com Pompeu Fabra i Lluís Domènech Montaner i esportistes d'ara hi recreen les gestes dels pioners amb el material de l'època. Recordar que Més enllà de les muntanyes s'estrena aquesta nit a les 10 i 5 de la nit al Nit Sense Ficció a TV3 i també estarà disponible a la plataforma Trescat. T'ha agradat? Sí. Gràcies, Cesc. A tu, Jordi. Sònia, remata.

58:48

Tenim tres partits de bàsquet en joc al Palau, a l'Eurolliga, al Barça. Ara mateix perd d'un amb el París, 25-27 de dos. Partit ja al segon quart a la FIBA Europe Cup. El Girona té el seu partit al tercer quart. Està perdent de 7, 41-56 amb l'Ostende. I a la Champions, a la quarta jornada, la Peña, que està jugant amb el Porto, i guanya de 3, 28-25. Partit encara al segon quart. Tot plegat, ja ho sabeu, que podeu seguir a l'Eurolliga al Tot Gira. I, si podeu, recupereu avui l'entrevista que hem tingut amb Luis Suárez a la primera hora del Tot Costa.

59:26

Molt bé, bon treball.

Àudios