Tot costa, de 20 a 21 h - 22/10/2026

¿Sabes que la distancia que hay ahora mismo entre el Barça de Flick y el Madrid de Mourinho es similar a la que había entre el Barça de Guardiola y el Madrid de Mourinho?

Hombre, no lo sé, pero sí que es verdad que, como te digo, yo al Barça lo veo muy sólido, ¿no? Muchísima confianza, marcando muchísimos goles y al Madrid quizá no lo ves tan sólido, ¿no? Por así decirlo, ¿no? Estoy diciendo que no sean un gran equipo, que tienen un equipazo con grandísimos estrellas, obviamente, pero quizá le ves a lo mejor que en este inicio de temporada no los ves tan compactos o tan sólidos como el Barça en ese sentido, ¿no? Bueno, como te digo, en un Clásico todo puede pasar. El Madrid vendrá con todas las ganas posibles de poder hacer un grandísimo partido en el Clásico, de poder conseguir la victoria. Y el Barça, como te digo, espero que sigan con esa motivación, esa hambre que tienen y esa ambición de querer ganar y de cómo lo están haciendo todos los partidos, con ese trabajo, con esa humildad y con esa motivación y ambición que tienen por sacar todos los partidos adelante, por ganar, por hacerlo bien jugando. Y con obviamente sus estrellas destacando muchísimo en estos momentos. ¿Qué sería el Pedro del Barça actual? Uf, no lo sé. Siempre me lo preguntan y es complicado, ¿no? Porque es difícil elegir. Quizá, como te digo, de los extremos que hay no me veo quizá a lo mejor identificado con muchos. Pero, no sé, yo quizá por la energía que tienen, el trabajo y por cómo dan todo, pues quizá con Fermín y Gaby, ¿no? Que son dos jugadores que meten mucha energía en el campo, que trabajan, defienden, que lo dan todo. Además, Fermín, la verdad que en este caso me gusta mucho porque es un jugador es muy completo, que llega al área, que tiene gol, que da pases, que prácticamente hace todo bien, también incluso obviamente Rafinha, siempre lo he comentado, me parece de los extremos para mí el mejor, el más completo, para mí, obviamente lo de Jamal es un talento natural, innato y es un jugador que desequilibra los partidos y que da. Muchas victorias, pero si me tuviera que elegir a uno y tuviera que identificarme con uno, obviamente siempre elegiría a Rafinha por todo lo que hace, porque al final es un jugador muy completo, trabaja los 90 minutos del partido, corre, mete goles, asista a los compañeros, tira del equipo cuando el equipo está mal, es un jugador espectacular, increíble, yo creo que se nota mucho cuando él está en el campo y cuando está en un buen momento de forma, yo creo que le da un plus al Barça y como te digo, quizás si tuviera que verme representado en alguno, Por condiciones, pues quizás sería Fermín o Gaby, quizás, por cómo trabajan y lo que ponen en el campo.

Y a partir d'ara, vida civil, sabem que tornaràs a viure a Catalunya, que vas a explicar que vols gaudir de la teva família, però pel que fa a una futura vinculació amb el futbol, què et crida més? La gespa, despatxos, mitjans de comunicació?

No ho sé. No lo sé, la verdad, porque al final nunca sabes lo que vas a hacer, ¿no? Obviamente sí que me gustaría quizá formarme, estudiar, no sé si algo de agencia también de jugadores, algo. Como has dicho tú, de dirección deportiva o a lo mejor incluso como entrenador, que también he visto que casi todos los compañeros que he tenido y que ya se han retirado lo están haciendo, pues también es otra vía. Obviamente ahora mismo, como has dicho tú, lo primero que quiero es descansar, aprovechar a la familia, sobre todo el primer año, y ya luego sí que me gustaría formarme. También me gustaría estar vinculado de alguna manera al FC Barcelona. El otro día también lo dijo el presidente y la verdad que. Es una alegría y lo hemos estado comentando alguna vez también con Alejandro Echeverría, con algún director más y sería bonito, sería bonito. A mí me haría mucha ilusión de alguna manera seguir vinculado al club, porque al final, como te digo, ahora ha habido momentos muy especiales de mi carrera en el Barça y de algún modo u otro sería también para mí algo especial y espectacular poder seguir representando esos valores que representa el Barça.

Sempre és un plaer parlar de futbol amb qui ha estat, qui és, una llegenda del Barça. Pedro, enhorabona per aquesta carrera espaterrana i moltíssima sort en el que ve d'anar endavant. Gràcies, moltes gràcies. Quatre minuts, de seguida ens actualitzem amb l'Agnès Marquès i el Catalunya Nit, abans actualitzem Marcador Sancho.

Mira, a Bulgari estem pendents perquè tenen problemes tècnics, una apagada de llum al pavelló ha obligat a aturar el partit quan l'Uni Girona perdia d'un a la pista del Montana, minut 33. Ha arribat a perdre d'11. Era l'últim quart, potser a més que es robaven massa i han apagat la llum del pavelló,

que això alguna vegada ha passat. Això a Grècia hauria passat, a Bulgaria pot ser que sigui casualitat.

En principi, si en problemes tècnics, de seguida que reprengui, us aviso. I mentrestant, recordeu que tenim dos partits de conferència. En joc, que estaven pendents de l'Inter Escaldas, que està perdent per 0-2 amb el Caralloba, i el Getafe està perdent una 4 amb el Lugano. Per tant, de moment, no són bones notícies ni per l'equip espanyol ni per l'equip andorrà.

Tot això està en joc ara. D'aquí a 25 minuts estarà en joc a Milà el partit d'Eurolliga entre l'Olímpia de Milà i el Barça, que podreu seguir a l'antena digital de Catalunya Ràdio. Hola, Ernest Macià, bona tarda. Com estem, Jordi? Com es presenta aquest partit?

No té atenció Dario Brizuela. I que ha desplaçat Agustí Noval fora de la convocatòria per ficar Juan Núñez. Veurem, doncs, si avui surt cara o creu.

Molt bé, doncs, el partit a dos quarts de nou. La transmissió a l'antena digital de Catalunya Ràdio amb l'Ernest, amb la Lloberes, amb el Fito. D'aquí a 10 minuts mal comptats. Ernest, gràcies, bona transmissió. I a les 8 i 6, Ingrés Marquès, bona tarda. Bona tarda.

Què ens explicareu al Catalunya? Doncs mira, d'entrada recollirem com li ha anat a Lluís Puig, que avui ha tornat al Parlament de Catalunya, ha retirat el llaç groc, l'emblema del seu exili durant 9 anys, i també com li ha anat a Toni Comín, que ha anat a Madrid, ha promès la Constitució i ha recollit la credencial d'eurodiputat. Per tant, explicarem aquests dos episodis que indiquen que a poc a poc es van tancant alguns capítols. I en els que es fa també evident que des del 2017 han canviat moltes coses, també la manera de fer política, de fer campanya i de mirar les imatges que ens arriben. I és que avui han circulat uns vídeos, unes campanyes del Partit Popular, de precampanya ja, fets amb intel·ligència artificial. És a dir, han agafat les cares, la imatge, les veus de, per exemple, Begoña Gómez, la dona de. Pedro Sánchez, de José Luis Rodríguez Zapatero, de José Luis Ábalos, i els fan dir coses que no han dit, no? La pregunta, bé, el PSOE s'està plantejant si pren alguna mesura davant d'aquest fet. Els vídeos porten un senyal, és veritat que molt petitó, de dir que aquest vídeo està fet amb intel·ligència artificial, però en tot cas la pregunta és evident, es pot reproduir la imatge, la veu d'algú, i fer-li dir coses que mai no diria, atempta això contra l'honor de les persones, això ens ho plantegem avui al Catalunya Nit. En parlarem amb Xavier Muñoz, que és advocat penalista, no només en precampanya. Avui qualsevol de nosaltres entra a les xarxes socials i et trobes vídeos.

La setmana passada corria un. Et poden treure a tu criticant Dio Mandé abans del clàssic i tothom sap que és mentida. Tothom sabria que és mentida.

Doncs la setmana passada corria un vídeo que eren Salvador Illa, José Montilla i Artur Mas ballant com si estiguessin en una rave d'un polígon industrial. És a dir, fins on pot arribar l'ús d'aquest tipus. Doncs sí, és veritat que n'hi ha de molt enginyosos, però en fi, estem molt, molt al límit. França, connectarem en directe amb la corresponsal Isabel Galí perquè Emmanuel Macron ha endurit la resposta a les protestes i ha prohibit les manifestacions que no hagin estat convocades per sindicats. I a més a més prepara un desplegament de militars per reforçar la seguretat de cara a la gran manifestació que es preveu per dissabte. I deixa'm apuntar dues coses més. Explicarem quin virus és el Xamonda. Fins ara es creia que només infectava el bestiar i que no podia assaltar les persones, però en les últimes hores ha provocat la mort d'un home a França. Bé, sobretot té també un interès veterinari i el Ministeri d'Agricultura ha explicat que hi ha casos amb bestiar d'aquest virus en França. En explotacions al conjunt de l'Estat i n'hi ha algunes identificades, tres almenys a Girona. S'ha de dir que la persona que ha mort era una persona immunodeprimida, és a dir, que tenia el sistema de defenses molt i molt perjudicat. I l'altra, els Mossos han fet una nova radiografia de les bandes juvenils a Catalunya. Tenen identificats un miler de joves, alguns d'ells menors d'edat, implicats en 34 grups violents que es dediquen majoritàriament al tràfic de drogues, amb arma blanca i cada vegada més ús també d'armes de foc. N'ha parlat la comissària en cap, Sílvia Cata, ha explicat un pla per combatre-les. Us ho explicarem al Catalunya Nit.

Doncs el Catalunya Nit ben farcit de males notícies, com és habitual. Hi ha de tot. Avui no tenim ni teatre ni música, avui tot males notícies. A partir de les 9. Tenim l'Àlex Gorina, que parlem de cinema, altres coses, però jo també aprofito i et dic els titulars per informar la gent. Els Mossos han trobat grups, no sé què. En fi, tot fatal. A les 9, el Catalunya Nit, amb l'Agnès Marquès i el Manel Alías. Gràcies. Gràcies, Agnès. Adéu, adéu.

Els embotits Rolde Vinyó t'acompanyen amb un bon àpat, tot repassant l'actualitat esportiva el pop-up vespre. Amb Sònia Jalmà.

Quantes hores queden, Costa? Ves-nos actualitzant.

73, no? 72 i 50 minuts.

Doncs 72 hores i quants minuts? I 50 minuts perquè comenci aquest clàssic. Hem parlat avui ja d'aquest Barça-Madrid. Sí, sí, però és que ara m'has fet dubtar. Doncs hem parlat d'aquest clàssic, ho hem fet amb el boig de la castellana, hem anat a veure i copxar l'ambient que hi havia a Madrid amb el David Sánchez, encara està comptant les hores al costat.

Em surten aquí gent que em fa dubtar. Tres dies són 72 hores i 50 minuts. Perfecte, 72 hores i 50 minuts. L'Oriol fa que sí, això em deixa tranquil, una calculadora humana.

72 hores i 49 minuts per aquest Barça-Madrid. I ara ja ho heu sentit, ho hem entrevistat Pedro Rodríguez, jugador del Barça que ara fa uns dies va anunciar la seva retirada, teníem pendent aquesta entrevista i hem aprofitat per parlar amb ell sobre els seus referents en l'actual Barça. Ens ha parlat molt bé de Fermín, potser és el jugador amb qui bé s'hi veu reflectit, però el jugador que més li agrada del davant és Rafinha, per davant fins i tot de la Minyamal. I ens ha parlat d'aquells clàssics amb Mourinho, un entrenador que ell després va conèixer, que explica que ara el veu més calmat i que quan el vas conèixer de prop, doncs potser no li veus tant les maldats que sí que li va veure en els clàssics on es van enfrontar.

L'ha qualificat de cercano y divertido. No, això ho diuen tots els que treballen amb ell. Una cosa no treu l'altra, eh? Sí, sí. Amb el seu, sí. Arbeloa segurament també diria proper i divertit. La gran majoria de les joves que han coincidit amb Mourinho. Parlen bé d'ell. Parlen molt bé d'ell. Els que han coincidit en contra, no.

Exacte. Els que han coincidit

en contra no és el mateix. Ell té els dos vessants i, sorprenentment, per quatre mesos s'ha quedat amb la part bona de Mourinho. Doncs aquesta ha estat la primera hora del Tot Costa. Ara i aquí arrenca la segona.

Els embotits RAL de Vinyot ofereixen cada dia el pop-up vespre del Tot Costa.

Ah, tina, tan hermoso, eh. Y el palo con año.

L'any 91, per tant fa 35 anys, va treure aquest disc de grans èxits. I aquesta cançó és What's Love Got To Do With It, que té a veure l'amor amb tot això. Va, abans de saludar i rebre l'organet més famós de Catalunya, De tot el que ha dit Pedro, a mi m'ha cridat l'atenció, per generós, una afirmació que ha fet sobre el Barça actual en referència al Barça de Guardiola. Diu Pedro, aquest Barça actual, és evident que més jove que el seu Barça de Guardiola, li veu més recorregut i coincidiu, perquè clar, igualar i superar el que va fer aquell equip

els falta molta sobra les expectatives són molt bones perquè és una qüestió d'edat però realment arribar a igualar aquell Barça per igualar-lo, per començar has de guanyar dos Champions això anava a dir, confirmaríem jo crec

que aquest Barça està per guanyar dos Champions ja veurem si les guanya o no però jo crec que té qualitat i recorregut per guanyar-les i per ser un equip que acabi fent història. Sí, sí, tu també ho veus, la Marta? Els jugadors que tenen i l'estil de joc i tot, jo crec que ho tenen tot. Marta?

No ho veus tan clar, eh? Sí, no.

Potser no amb un futur recent o molt proper, o sigui, jo em refereixo a aquesta temporada, no sé si ens donarà, però és obvi que la base està molt assentada, amb els jugadors de casa, amb els jugadors joves, gent de fora que s'està fitxant amb qualitat. Per mi el fitxatge de Rodri aquest any. Ha donat un salt de qualitat a l'equip descomunal i al final, de cara al futur, en les properes temporades segurament podràs fitxar o podràs ampliar més la plantilla perquè no et passi el que t'està passant aquestes últimes, que és que al final arribin alguns mesos que les lesions et deixin pelat. Jo estic d'acord, jo crec que aquest equip pot guanyar perfectament una o dos Champions, el que passa que igualar aquell equip són ja paraules majors.

És que igual a aquell equip, jo ara mirava l'alineació de la primera Champions, la del 2009, i tu mires aquella alineació i jo et diria que 8-9. Són els millors de la seva posició o com a mínim estan entre els top 3 millors i això que a la final faltaven jugadors per això et dic 8-9 perquè per exemple hi havia Silvino d'acord, però si tu mires la resta dius potser trobaries de cada posició un de millor o un d'igual a aquest futbolista i en canvi si tu mires l'11 del Barça poso el dia del PSG que és veritat que tens baixes no sé si trobes tants jugadors que siguin els millors a la seva posició hi havia millor entrenador del món.

Al marge d'això. Que això també és important. Que la peça de l'entrenador, que hi ha molta gent que sempre diu que el futbol és de futbolistes i que l'entrenador. S'estava mostrant en els últims anys que la figura de l'entrenador és bàsica perquè els equips estiguin a dalt.

Això em fa pensar que ens hem aturat molt en la superioritat del PSG, que és evident. I jo l'altre dia, durant el partit, pensava que el Lluís Enric és un entrenador espectacular. Brutal. Fa jugar el seu equip exactament com vol ell. Això em sembla una cosa. Dificilíssima, segurament també ell va triant ell se li'n fot carregar-se en paper per posar, què sé jo a Clius, si a Clius fa el que ell vol, ja li va bé però és una cosa que em fascina Flicli ha donat un segell al Barça molt seu. Però jo no sempre tinc la sensació que el que passa al camp és el que vol Flick, i en canvi amb Luis Enrique tens la sensació. Jo no sé si. Recordeu allò que va dir del joystick, el documental. Ho sembla. Sí, sí.

El que a mi em sembla de Flick, jo crec que sí que passa el que ell vol, perquè ell assumeix. En general, sí. El concepte de futbol de Luis Enrique és més. Més compacte, no? O sigui, sap i té i té vàries idees i és més consolidat. Jo crec que Flick també juga el que vol, eh?

Juga el. Com a norma general és indiscutible que Flick li té una personalitat molt definida, però a vegades tens la sensació que els partits van una mica per una altra banda, més a inspiració de jugadors i al PSG jo no tinc aquesta sensació, o sigui, el pla de partit.

Saps què pot passar? La A, la B i la C i l'Estela, les tres controlades. I Flick, de moment sembla que, o per moment, sembla que el partit te descontroli. Jo crec que vols dir més això, no? Que ho té tot sota control i que passi el que passi sap com reaccionar.

Per mi el partit del PSG de l'altre dia, a mi em va impressionar. Se'm va semblar extraordinari. La primera part, sobretot. No, no, els 90 minuts. No, no, com a pacte de partit. És a dir, es veu un equip que està volant, que està tenint els partits golejant, una mitjana més de 4 gols per partit, i el va minimitzar. Perquè que el Barça tingui 3-4 ocasions de gol, això és minimitzar el Barça. Després se li van caire en peces capdals. Van sortir uns jugadors i l'equip juga exactament igual. I això és també molt important en un equip de futbol. Els empaten dues vegades, que normalment quan un equip empata és el que està animat i que dius I en algun moment vas pensar, hòstia, ara el Barça remuntarà. I no es van immutar en cap moment.

I van seguir jugant. No, tenen una segura de tenis. També dic que tenen una profunditat de plantilla que no té el Barça.

En una setmana han guanyat 4-2 el líder de la Premier i de la Liga Espanyola,

que havien guanyat tots els partits. Però aquí anava, i no els trec mèrit. En els dos partits, per mi, han demostrat ser superiors, però és evident que és un avantatge que tu no tinguis un Betis pel mig. Tu jugues contra el Gratallops pel mig.

Aquest és un altre debat. Jo hauria posat tots els suplents contra el Betis. Jo també. Jo també. I ho vaig dir perquè l'endemà has passat a l'Alotro Hansi. No, jo no contra el Betis. Però contra el que t'ha fet a casa. Però amb una sèrie de tres partits, jo sacrifico els jugadors contra el Betis, no contra el PSG.

Clar, el que passa és que jo crec que Flick va pensar necessito arribar al Clàssic amb més 6 i vull guanyar el Clàssic. És una lliga de 38 partits. Que sí, que sí, però s'ha instal·lat aquesta sensació que no sé. Sembla que Flick la comparteix, que si guanyes el Clàssic ja ho tens.

Però és evident el que dius tu, la Liga Francesa, el PSG de la Lliga pot fer rotacions la gran majoria de partits perquè la Liga l'acabarà guanyant igual.

Ha començat fatal i ja va líder. El que vull dir és que quan veiem que el PSG arriba a l'abril, que sembla que estiguin gairebé sortint de la pretemporada, en part respon a això i és una cosa que no poden fer ni els de la Premier ni els de la Lliga. I a canvi, com a contrapartida,

també és cert que té una fase de grups, normalment, una fase de Lliga més dura que la resta, perquè li poden tocar dos anglesos, li poden tocar les de la Lliga Espanyola, i de la seva Lliga no n'hi ha de tan forts.

I si hi ha algú, el fitxes. El que vull dir és que ell pot posar, fins al febrer, pot posar tots els ous a la cistella d'aquests vuit partits, encara que realment no ha acostumat a tenir soranals.

No, no, però jo crec que no és una qüestió de sort, sinó que el PSG a la seva lliga el normal és que li toquin anglesos, espanyols, italians.

La té més possibilitats que li toquin en el sorteig o en el que sigui que fan allò. El condicionant. Vinga, va, organet.

Sintonia de Barça reservat, ja disponible a les vostres plataformes, web, app de Catalunya Ràdio, 3CAT. Laia Tudel, bona tarda. Què tal, bona tarda. Avui amb quin contingut estrelles. Haig de dir que el d'avui m'ha agradat especialment. L'he trobat completíssim. Però n'hem de destacar un perquè, si no, la gent no faria clic.

Vols que triem un tema tu i jo que després serà el que menys interessi al Santi? No, no, no.

El de la setmana passada va ser tan general que interessava més a l'altre, però bueno.

Jo avui no diré res perquè no vull rebentar-te de tots els temes. Tria tu el que t'agradi més i els altres els recomanarem. Sí, tenim noms propis.

Parlem de Brian Fariñas, evidentment, perquè al tot costat

no em deixo parlar de Brian Fariñas i llavors hem de parlar al reservat. No em vendràs aquest tema.

Parlem també de Sergio Busquets i del seu futur com a entrenador. Molt interessant. Aquest és el que en realitat t'interessaria més, sí, però no, et parlaré de Rodri, que també està bé, perquè Rodri, la seva importància al vestidor, ja vam veure molt ràpidament l'ascendència que tenia la gespa i que té Rodri a la gespa, la seva importància en el joc de l'equip, però a més del reservat amb el Javi Miguel, el que expliquem són detalls de també la seva importància que té del seu rol dins el vestidor, que és com, segons li expliquen al Javi Miguel dins el vestidor, com un capità invisible, com un capità que sempre es diu sense braçalet, sense treure mèrits a Rafinha, eh? Però vaja, és d'aquelles persones que quan parla tothom l'escolta, que ens l'hem d'imaginar en els descansos, que a vegades diem, què ha passat al descans, què ha dit Flick als jugadors perquè hagin sortit diferents i que hagin anat tan bé, doncs evidentment en aquells descansos, quan s'ha de fer alguna correcció tàctica, Flick parla, la gent de l'estaf, però també Rodri és dels jugadors que pren la paraula, també per donar indicacions tàctiques, i que els jugadors, doncs, és dels que més s'escolten, i a més a més. També expliquem la relació espacial que té Rodri amb la Mint. Hem dit avui, de fet, títol hem reservat com el guardià de la Mint perquè és evident que la Mint ja el coneixia també de la selecció espanyola i que té ascendència sobre ell, però des del vestidor destacant molt aquesta relació que el beneficia molt a la Mint, aquesta ascendència que està tenint, aquesta guia que li fa Rodri i aquest acompanyament, diríem, que li està fent, que. Parla molt amb ell i que els consells i les xerrades que fa Rodri amb la Min que li van molt bé a la Min i que aquesta relació l'està ajudant molt.

És un dos en un. Per tant, Rodri, perquè el que veiem al camp és espaterrant, però si a més hi afegeix aquest component de jerarquia, d'autoritat, de lideratge, fins i tot de mestratge, com comentes amb. Amb la figura de l'Amin, què més vols? Ara estava pensant quan deies això de l'Amin, que Rodri, el dia que guanya la pilota d'Orfa dos anys, es dirigeix a la Min i li diu, continua fent les coses així que el guanyaràs, no sé si valia aviat o algun dia. Un dia serà teu. Se li va colar d'envelar i parir. No, va dir que molt aviat

pujaria ell a recollir aquest premi.

En aquest cas, i això us ho trasllado a vosaltres, tenir algú al vestidor que la Min el respecti és fonamental. Clau. No dic que no respecti a ningú més, eh?

No, no, jo crec que a Rafinha també el respecte. Jo crec que a les figures, això la Marta sabrà molt millor, les figures referencials d'un vestidor, aquells que quan passen coses o veuen que alguna cosa es torça, foten un cop a la taula i diuen, eh, nens, cuidado, que això. És clau. No crec que hi hagi un equip que guanyi sense

tenir aquestes referències. Però aquesta figura de. Perquè no vull dir que la mint sigui així perquè no ho sé però el perill que tu a un vestidor diguis ah i el jugador de moda et digui que collons m'expliques és evident que amb la mint i Rodri no passa és a dir si Rodri una mica fa algunes setmanes explicava al campus aquell episodi de busquets amb la mint quan va començar a treure el cap pel primer equip sí que va explicar la mint a l'entrevista amb el Dano. Venia d'una entremaliadura, vaja, d'una malifeta amb la selecció espanyola i Busquets li va dir, noi, què estem fent?

Que ara ets jugador del Barça, del primer equip, 24 hores,

i això et porta una responsabilitat. Aquesta malifeta l'ha de fer amb un jugador del Real Madrid i un jugador de.

Bueno, una malifeta. A tots tres els van castigar.

L'únic que ho va fer públic va ser el Barça. El del Real Madrid i el de l'Atlético no el van castigar. Bé, clar, perquè hi va haver doble sanció. La Federació Espanyola també el va sancionar i el Barça també el va sancionar. La Federació Espanyola va sancionar els tres. L'únic club que va sancionar el seu jugador va ser el Barça i la MIM va estar sense jugar un parell de setmanes. O més igual. Per tant, devia ser gruixuda. Crec que van ser com quatre partits. Van fer una broma telefònica constant a una fisioterapeuta de l'Atlético de Madrid. Estaven els tres allò a la concentració i van començar a trucar-la i la van trucar 90 vegades en una nit. Bé, en fi, deixem-ho. La senyora es va aixecar, se'n va anar a la policia i va dir, mirin això, i aquí es va liar. Molt bé, doncs mira. Però era amb Fortea, Lamini, no sé qui era l'altre. I el Real Madrid ho va tapar, l'Atlético ho va tapar, i el Barça, no només Busquets en privat, sinó el Barça en públic el va sancionar. Molt bé.

Esperem que n'hagi après fa la sensació que la Minya no fa aquestes coses bàsicament perquè ja s'ha fait ara mai millor dit amb aquest bigoti esplèndid que ens porta això ja ho han fet també fa anys uns jugadors del primer equip del Barça sí, sí, sí, ara és igual, deixem-ho aquí ara no anirem a les catacumbes

de les malifetes no sé de què esteu parlant, jo tampoc però això és públic o no?

és públic o va haver-hi un judici tot. Sí, sí, ara jo m'he perdut.

També era un assetjament telefònic, oi? Sí. Jo no recordava que fos públic,

sincerament. I ens van sortir de tres jugadors del Barça, del primer equip. Molt bé. Però de quan estem parlant?

De 15 anys? No, estem parlant dels anys, de principis dels 2000.

Sí, l'època de Rijkaard.

Vols venir a fer un reservat d'itat, Julio?

Vols venir a fer un reservat d'itat, Julio? És un reservat d'itat, eh? Estava pensant, la Laia s'està perdent aquí un reservat.

No, clar, és que si no ho expliquem en tot costat, el crido al reservat. Crec que això va ser públic, sí. Jo, Oriol, no ho tinc tan clar, però vaja.

De fet, una de les que van trucar és una cantant catalana. Ah, sí, sí, sí. I l'altra era una filla d'un entrenador del Barça holandès. Sí, sí, sí.

Jo la part de la cantant sí que la recordo. Laia, estic amb tu, eh? Tranquil·la. No cal. Jo crec que no cal revisar ara ni treure noms del passat, perquè tots n'han après, n'estic completament segur. Totalment. Laia, a part del reservat, insisteixo, aquesta setmana especialment ric.

Sí, deixa'm que et digui una altra cosa del reservat, que també expliquem que el Barça ha tingut l'oportunitat d'acollir el partit de Copa entre el Prat i l'Atlètic Club, perquè al camp del Prat no es pot, i el Johan Cruyff, però al final no ha pogut ser perquè aquest partit es jugarà a l'Hospitalet, i llavors al reservat expliquem per què ha passat.

Doncs també és interessant i sucós aquest episodi pel qual. El Prat no podrà jugar al partit de Copa el Johan Cruyff Laia, a part del reservat hi ha clàssic diumenge de fet falten 72 hores i 32 minuts perquè comenci i encara hi ha entrades disponibles. Bé, disponibles és una manera de parlar,

hi ha entrades. A la venda, a la venda hi són. Si vas a la pàgina web trobes, sobretot a la primera graderia, ja sabeu que són dinàmiques i, per tant, bé, els preus van variant, però ja us asseguro que ofertes no en trobareu. Vull dir, segons el club en queden poques, però, per exemple, a primera graderia, lateral, tribuna, per 1.800, 1.600 euros, trobaríeu una entrada. Però és que encara és, jo diria, més sorprenent que també estan a la venda entrades de gol amb visibilitat reduïda, és a dir, aquelles localitats que són a les primeres files del gol nord, per exemple, on no veus la línia de fons de la porteria, no la veus sencera, vull dir, no acabes de veure del tot del que es diria el partit. Ni la línia de fons ni l'àrea. L'àrea la veus, sí. Hi ha uns metres que no veus ben bé tampoc l'àrea. Doncs bé, aquestes entrades amb visibilitat reduïda. Però el banderí de córner el veus de collons. Això sí. El banderí de córner el veus, sí. Diríem que el banderí, sense el pal, el pots veure bé. Aquestes sí que tens una mica d'oferta i per 1.100 euros tens una entrada.

1.100 euros. Regalades. És bastant forta per això.

Haig de dir que les que queden a la venda amb visibilitat total valguin 2.000 i quant, Laia? 1.800, ha dit. Per 1.800 pots fer alguna, 1.600. Em sembla fora de la majoria de butxaques, però que a una entrada que no veus un terç de camp valgui 1.100 ecos, em sembla un autèntic despropòsit. No, un terç de camp tampoc, vull dir, a veure. El Marcos ens ha passat unes fotos de la visibilitat que el Barça et diu que tindràs i no es veu la teva àrea. No, és un terç de camp, però li falta poc. Mira, jo he pensat. Tu imagina't que. A veure, potser ara, Sònia, si pots,

és que jo no puc ara mirar-les, potser han canviat de preu i s'estan més barates ara.

Jo el que vull dir és que tu, pel que sigui, et fa il·lusió estar al Clàssic i no pots pagar una entrada, que és el que ens passa a la majoria, i dius, mira, em fa il·lusió entrar, però, i no veureu l'àrea on ha estat aquí el Madrid a la primera part, però em costa 100 euros. Però 1.100? No, no.

Sí, és una barbaritat, però el problema és quan hi ha algú disposat a pagar-ho.

I és gent que segurament no li agrada que només anirà allà a fer el pasteleo de fer-se els quatre selfies penjar històries a xarxes socials i quan l'estigui 1.109 euros si estigués en un.

Però t'haig de dir una cosa, és aquella zona que tens moltíssim ambient i hi ha gent que potser l'únic que vol és viure la vida de clàssic. D'alguna manera has de veure el partit, no pots veure-les de sentir. El que passa que si estàs disposat a pagar 1.100 euros per una visibilitat reduïda, ja et dic que paga 1.600 i veus el partit de pas.

Si la diferència va de 1.100 a 1.800 i no veus una àrea, pago 1.800. Hi ha hipoteques al pis, al jardí, al gos, jo què sé. Sí, sí. Hem perdut el món de vista. Una idea plausible és si la cosa va de viure l'ambient, posar gent a fora de l'estadi. Molt a prop, perquè ho sentis. Gol! I cobren, eh? No donis idees. 50? Em sembla poquíssim. 50 euros és molt barat. Jo val 400 paus, com a mínim. Això, amb una orella sents l'ambient i amb l'altra tens el Bernat, que t'ho ha explicat tot. Això no ho puc fer jo. És veritat, 50 és barat.

Experiència VIP a la grua aquella tan alta de. Això és experiència VIP premium, perquè a més a més es porta risc. Pots allà un ascensor que pugi.

Doncs a veure si. El que passa és que oi que al

Gol Nord aquelles localitats de les primeres files ja no hi són?

No, aquelles són les que van sortir al principi, llavors vam parlar amb els aficionats a la TDT, ho recordeu? Sí. I llavors el club va dir si que eren visibilitat reduïda després de la reforma, eh? Es va rebaixar una mica aquella zona, no van acabar de trobar la visibilitat correcta del 100%, i llavors van decidir des del club que no les posarien a la venda. Però és cert que en alguns partits, com el clàssic, doncs.

Jo ho deia en el sentit que com que ells t'ensenyen tota la pastilla. Que el Barça no consideri que la fila 8, on tampoc es veu la línia de fons, però veus tot el partit, sigui visibilitat reduïda. Que és el dubte. Com que són les primeres files, no sé si arriba fins

a la cinquena fila. Les fotos que he vist avui no eren només la línia de fons. La línia de fons és bastant important per saber si és gol o no. Com que no et diuen la fila que és, no pots saber quin tipus de visibilitat reduïda és. La realitat és que aquestes entrades, els últims dies que jo he anat a l'estadi, pel que veig la Laia té la mateixa informació, no estaven a la venda i el dia del Clàssic sembla que sí. Veurem si s'acaba penjant el rètol de no hi ha bitllets disponibles en aquestes 72 hores i 27 minuts que falten. Laia, alguna cosa més?

Sí, que es manté la vaga que us vaig explicar ahir per part d'un col·lectiu de treballadors fixos i discontinus del club, que són 60 treballadors que sobretot s'encarreguen del control dels accessos a l'estadi i instal·lacions. Avui hi ha hagut la reunió entre club i treballadors al Tribunal Laboral Català i ha acabat sense acord. El Barça no segons diuen des del aquest col·lectiu de treballadors des del comitè no han volgut negociar i per tant han acabat sense acord, es manté aquesta vaga i des del club sí que el que diuen és que garanteixen, però, tot i la vaga, el desenvolupament normal del Clàssic dins els límits legals. Recordem que evidentment si hi ha una vaga, el que diuen des del comitè és que vigilaran que no hi hagi esquirolatges, és a dir, que el club no posi altres persones en el lloc d'aquests treballadors, però el Barça diu que dins del límit legal garanteixen que es podrà fer i desenvolupar el clàssic i els altres partits que hi ha aquest cap de setmana al Barça, al Palau i a la Ciutat Esportiva amb normalitat. Molt bé,

doncs també n'estarem pendents. Laia, gràcies.

M'apunta el Xavi Campos que a Wimbledon cobren per veure partits en pantalla gegant a la gespa just fora de la central.

Sí, perquè hi ha una mena de talús, però és una experiència. No és posar-te al costat de la columna, et pots asseure allà i hi ha una pantalla. Sí, però veus el partit per televisió. Sí, però estàs allà amb el pícnic, és la melúgula, estàs allà amb la cerveseta i tal. És com quan hi ha una final i foten una pantalla ja en un pavelló, no sé què cobren a Wimbledon, però vaja, si per no veure un terç de camp cobren 1.100 ecos, l'experiència de la pantalla fora estaria als 250 tranquil·lament.

Per 50 pots veure-ho des de la parada de metro com hi plau.

Bé, si no teniu aquests diners, que és el que ens passa a la majoria. Vius l'ambient del metro de la gent arribant. Escolta, TVT a partir de les 8 diumenge. Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. L'Espanyol. No estem per pantalla gegant, l'Espanyol. Realment no, perquè amb els resultats que s'han anat produint, amb la victòria del Llevant sobre l'Atlètic Club, l'Espanyol queda a un punt del descens. Avui ha comparegut un dels capitans, Cabrera.

Sí, ha marcat una mica les línies. Sí, sí, contundent en el discurs. Més segurament que no pas a la gespa. No ho dic per Cabrera, eh? Ho dic en general, per l'equip. Estic veient de nivell art, ara. No, no. Però sí que ha parlat. Un gran fan de Cabrera. Sí, sí que ha parlat sense embuts de com es troba l'equip, com està el vestidor, enrabiat, amb moltes ganes de revertir i de capgirar la situació. És veritat que l'Espanyol ha deixat escapar 3 partits, com a mínim, en els últims 10 minuts. L'últim contra l'Atlètic de Madrid, també contra el Màlaga, contra el Madrid a l'agost. I, per tant, a l'Espanyol, i això ho ha reconegut Cabrera, li costa molt tancar els partits i és un dels mals de l'equip. En aquest sentit, ell, que ha estat contundent en això, té clar quin és el remei.

Hay que cerrar los partidos, hay que tener picardía, hay que ser perros, hay que tener un poco de maldad que no se tiene en muchos momentos y eso va más allá de un planteamiento táctico o de si juega uno o el otro. Ser jugador de fútbol, que al final es lo que somos y del máximo nivel. El buenismo ese que muchas veces tenemos y la nobleza yo creo que hay que tirarla por la borda porque para ganar hay un punto que tiene que ser malo y en eso hemos pecado.

Hay que tirar el buenismo por la borda, diu Cabrera. Y ser perros. Sí, sí, falta mala llet. Oriol, en aquests minuts finals, diu. Un discurs molt uruguayo. Sí, sí. Contundent també quan ha explicat que la responsabilitat passa completament pels jugadors i una vegada més ha insistit que la feina de Manolo és bona.

Tampoco entiendo esa necesidad de ratificarlo fin de semana tras fin de semana. O sea, estamos con él y la responsabilidad es nuestra y la responsabilidad siempre, al final del día, es de los jugadores. Yo he tenido entrenadores buenos, malos y que entrenan muy, muy bien y no ganan. Y he tenido entrenadores muy, muy malos, sinceramente, y ganan. Tenemos un entrenador con un buen día a día, que entrena muy bien, que tiene muy buenos conceptos y ahora mismo no estamos ganando. Yo creo que es responsabilidad de los jugadores, porque hay cosas que creo que van más allá de un planteamiento.

Molt clar. Cabrera avui en el seu discurs. Veurem si això ho posen a la pràctica dissabte, un quart de cinc, al Sardinero, davant del Racing, i trenquen aquesta ratxada. Quatre partits sense guanyar, un punt dels últims dotze. Quin partit, eh?

Espanyol 16, Racing 17, els dos amb vuit punts, els dos a un punt de l'Ells, que és el que marca el descens.

Sí, sí. És molt aviat per tenir un partit així. Sí, complicat. I després el que ve després, el camp del Villarreal, dos desplaçaments consecutius. Bé, en fi.

Esperem que Cabrera i Manolo hagin marcat el camí al vestidor. Sergi, Mercès. Adéu-siau. I gràcies també a l'Oriol Domènech, al Santi Jiménez i a la Marta Corredera. A vosaltres. Moltes gràcies. De dues hores i 22 minuts.

Perfecte. Una pausa y ciclismo.

Escolta, com és que ja no em mires com abans? O sigui, em mires però hi ha alguna cosa que em separa.

Podria ser pel cupó del sorteig 11 de l'11 de l'11 que faig servir per tapar-me la cara perquè no em reconeguen si em toca el premi d'11 milions d'euros o un dels 11 premis d'un milió. No ho sé. Deu ser això, sí.

Si no vols que et reconeguin perquè t'has fet milionari, ves en compte que arriba un premi d'11 milions i 11 premis d'un milió. Sorteig 11 de l'11 de l'11.

El sorteig de l'11 que més premis milionaris dona. Ja la venda. Et trobo a faltar. 11. Ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors, disponibles en dos gruixos, perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams, suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

El 8 de novembre viu la Vueling Cursa Bombers Barcelona. 10 quilòmetres, milers de corredors i tot Barcelona en moviment. Últims dorsals disponibles. Inscriu-t'hi a la web oficial. I recorda, el cor mai s'atura.

Arriba al Gran Teatre del Liceu i Capuletia i Montecchi de Bellini, una obra mestra del bel canto. La tragèdia romàntica més immortal amb les veus de Lisette Oropessa i Raffaella Lupinacci. Del 30 d'octubre a l'11 de novembre. Entrades a liceu.cat.

Tu no ets només una pòlissa, ni nosaltres una asseguradora més. Funcionem com un model cooperatiu de metges i usuaris sense ànim de lucre, on ens cuidem entre tots al llarg de tota la vida. Assistència sanitària, la dels metges i la teva. La meva foscor engolirà el món, barret de palla! No penso perdre contra tu. El Wampi serà meu,

perquè jo seré el futur rei dels pirates! One Piece arriba a Dre Rosa. El dia 23 estrena al Super3 i a la plataforma 3K.

Quatre minuts i seran tres quarts de nou del vespre i l'Isaac Vilalta ja ens feia un tastet, ens dibuixava les línies mestres dels recorreguts dels tours masculí i femení del 2027, però avui ja s'han presentat i per tant ja en tenim tots els detalls. Hola Isaac, bona tarda. Què tal, bona tarda. Respecte al que ja ens vas explicar ahir, que totes dues curses començaran a la Gran Bretanya, etcètera, etcètera, algun detall que hagis sabut avui que t'hagi cridat especialment l'atenció?

Mira, ja. Més o menys, ho intuíem, o sabia més o menys filtrar, que hi hauria contrarrellotge. Hi haurà dues, al tour masculí, a la prova masculina, hi haurà dues cronos. En total, 71 quilòmetres contrarrellotge. Ja saps que els últims anys al ciclisme cada vegada hi ha menys quilòmetres de contrarrellotge, que això es critica, comparat, ja no dic amb les èpoques d'Indurain, sinó també menys anys enrere. No hi havia tants quilòmetres contrarrellotge al Tour de França des de fa 15 anys. És a dir que, bé, sí que hem de mirar una miqueta enrere. L'objectiu, posar-li les coses una miqueta més difícils a Pogacar, doncs probablement que hi hagi més quilòmetres de contrarrellotge. A Pogacar no el perjudica molt, però no l'ajuda. En canvi, sí que beneficia a Ebenepul o fins i tot a Polsecsàs.

És boníssim, això. És al revés que a Indurain. A Indurain li traien els quilòmetres contrarrellotge i a aquest n'hi posen perquè creuen que és

l'únic lloc on se la pot fotre. Sí, tota la raó. També és cert que potser no és un tour extremadament dur. Sé que hi ha una etapa molt important als Pirineus, però ja és molt cap al final. Primer es fan els Alps, després els Pirineus, que això sí que ho vam avançar ahir, però jo destacaria això, eh? Els 71 quilòmetres contra rellotge, que mira, al final són pocs quilòmetres, però s'acostumen a marcar diferències notables.

Has dit que hi ha una etapa molt dura, quina és?

La penúltima, és a dir, la quarta, la quarta pel final. El dijous, l'últim dijous de l'última setmana, hi ha una etapa en què, vaja, l'Orquesta en Cisana, el Turmalet, al final el Portet. Ah, Pirineus. Sí, sí, sí, el Pirineus. Aquest any primer Alps i després Pirineus, eh? Exactament, sí. Sí, sí. De fet, l'última setmana ja arrenca amb una contrarrellotge a Tolosa i després ja entra de ple als Pirineus. Ja hi ha dues etapes fortes als Pirineus. Veurem si passa com els últims anys amb Pogacar, que ja ho té sentenciat abans, o a veure si es decideix el tour aquí.

Doncs Tadej Pogacar, que buscarà el sisè tour de la seva carrera, que el convertiria, si l'Isaac no em diu al contrari, en l'únic en aconseguir-ho. Ho dic bé, oi?

Sí, els llibres d'història no sé què et diran, perquè hi ha un senyor que es diu Lenz Armstrong que està allà ratllat, que n'havia guanyat set, però sí, sí, tens raó, tens raó. Doncs seria el primer

abans que ho aconsegueixi a la primera setmana l'organització d'altura ha decidit posar-li un pèl més complicat del femení alguna alguna situació que et cridi l'atenció mira també

com el masculí comença a Gran Bretanya amb tres etapes són nou etapes en total no té ni Alps ni Pirineus. Però les tres etapes o dues i mitja de muntanya són pel massís central. Hi ha una crono per equips a Londres, i això és important per la Paula Blasi, i l'última etapa s'acabarà al Puig de Dom, que és aquell volcà del massís central que el ciclisme ja ha pujat en altres ocasions, que és duríssim, com que és zona protegida ara fa molts anys que s'hi puja molt poquet en comptades ocasions.

Molt bé, doncs per això encara falta. Parlem del juliol del 2027 en tots dos casos i ja hi haurà temps per assaborir-ho i per gaudir-ho en el seu moment. El que ja sabem és que el Tour Femení, si Déu vol i no té cap contratemps, la Paula Blasi el currarà amb el seu nou equip, el Movistar. En les últimes hores han distribuït les primeres impressions de la catalana.

Sí, ara la sentirem. Et deia això que la crono per equips li aniria bé perquè al Movistar hi ha la Marlene Reuser, que compartirà en lideratge, segons han parlat entre elles i segons han explicat, és la millor especialista del món en contrarrellotge, també la Mireia Benito, campiona d'Espanya en contrarrellotge, és a dir que aquesta etapa li pot anar bé a la Paula Blasi. Alguns detalls que hem conegut avui, en efecte Movistar paga gairebé 100.000 euros a l'UAE, a més a més una compensació d'uns 20.000 euros més a l'IDEL perquè la Paula havia firmat un acord inicial amb l'IDELTREC, s'ha demorat tant perquè faltava l'hoquei definitiu de l'UCI i la Paula que ha parlat amb la companya d'Eurosport, amb la Laura Álvarez, i parlant d'aquest fitxatge justament per Movistar i de la convivència com dèiem amb Marlen Reuserra.

No hay que ser muy inteligente para ver quién es el equipo de casa, ¿no? Poder recorrer un equipo español. Me han abierto la puerta de par en par y, bueno, la diferencia de lo A es eso, creo. Está Marlen, que voy a aprender muchísimo de ella, pero creo que voy a tener también mi espacio. Hemos ya hablado con Marlen y está todo bastante claro cómo vamos un poco a distribuirlo todo y hasta colaborar juntas. Creo que a veces la fuerza está en eso, en tener dos líderes bien marcadas y que las dos se entiendan,

¿no? Doncs encantada de la vida la Paula Blasi i a més repartint bé responsabilitats i rols per no A l'octubre és

molt fàcil repartir rols.

Després a la carretera ja veurem què passa.

Isaac, gràcies. Un detall només. Segons apunta el diari Marca, la Paula cobrarà 600.000 euros. Em sembla que passa a ser la tercera corredora amb el sou més alt de tot el panorama mundial.

Vaja, doncs una xifra important, però vaja, sens dubte que se l'ha guanyada aquesta última temporada. Gràcies, Isaac. Una abraçada. I en embola, el Palau Blaugrana acaba de començar partit de Champions entre el Barça i el Montpellier. Allà hi és el Jaume Massana. Hola, Jaume. Molt bona tarda, Jordi, què tal? Com ha començat, això?

Doncs mira, acaba de marcar el Barça i ara gol del Montpellier, 1-1 al marcador, el gol del Barça l'ha

fet i amb Barrufet. Hi ha ambient en aquest palau?

Doncs sí, la veritat és que està prou ple i també molta afició visitant en aquest palau. Avui molta gent desplaçada des de Montpellier. Recordem que el Barça arriba en aquest duel com a classificat per la següent ronda i el Montpellier és l'equip que s'està jugant tot, que ha de guanyar avui si vol mantenir les opcions vives per passar a la següent fase.

Doncs sí, juga més el Montpellier, però el Barça, evidentment, vol guanyar el partit. Tornarem abans d'acabar el programa. Gràcies, Jaume. A vosaltres.

Tot Costa, amb Jordi Costa i Sònia Gelmà.

9x3, 27. Següent. Te les vas a prendre amb suor i llàgrimes. Ara les recites sense pensar-hi. Però, ¿saps també que tens dret a rebre informació sobre el lloc de procedència dels productes frescos abans de comprar-los? A l'Agència Catalana del Consum t'ajudem a conèixer els teus drets perquè te'ls sàpigues tan bé com les taules de multiplicar. Troben més informació a consum.gencat.cat. Els teus drets de memòria. Generalitat de Catalunya.

Aquest hivern, omple de confort les teves nits amb els nòrdics Montse Interiors. Disponibles en dos gruixos perquè triïs el que s'adapta millor a tu. Entra al web montseinteriors.com o visita qualsevol de les seves botigues i emporta't el teu nòrdic de 250 o 400 grams suau, confortable i fàcil de rentar. Des de 17,95 o 25,95 euros. Només amb La Vanguardia.

Darrere d'un suc de poma ecològic hi ha molt més del que penses. Aliments ecològics produïts sense dobs ni fitosanitaris de síntesi química, sense conservants ni additius artificials. Amb controls que aporten seguretat i confiança. Busca l'Eurofulla. Garantia de qualitat ecològica. Generalitat de Catalunya.

El 29 de novembre l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103. Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Pensa en la nit de cap d'any sense ningú amb qui celebrar-la. La soledat no desitjada fa la vida menys vida. Participa la Setmana contra la Soledat de Sant Joan de Déu.

Temps per les motos. Entrem en el tram finalíssim d'aquest apassionant Mundial de MotoGP que es disputen Marc Márquez i Jorge Martín a cinc curses pel final i aquest cap de setmana en parada i fonda a Phillip Island, Austràlia. Damià Aguilar, bona tarda. Bona tarda. Un gran premi que d'entrada ja arriba amb problemes meteorològics.

Sí, aviam, és normal, perquè aquesta cursa tradicionalment s'ha fet sempre en una època molt complicada pel que fa a la meteo, de vegades et trobes molt bon temps, de vegades et trobes molt mal temps, a més a més coincideix que és l'últim, serà el trentè i últim, perquè l'any que ve hi haurà gran premi d'Austràlia, però a Adelaida. Doncs què ens trobem? Doncs que tenim una previsió molt dolenta de temps per dissabte i per diumenge, que no només la pluja, sobretot diumenge, amb 30 litres per metre quadrat que s'esperen, sinó també la força del vent. Allà a l'illa això acostuma a passar i, de fet, pels motoristes és molt més dolent el vent que no pas la pluja. Evidentment, si és un tsunami no, però sempre el vent serà pitjor. I tenim el precedent del 2023, que l'organització va passar la cursa llarga a. Dissabte i després, diumenge, es van confirmar les males previsions i no es va poder disputar la cursa sprint. No dic que això hagi de passar, només dic que, evidentment, estarà a sobre de la taula.

Molt bé, doncs, evidentment, n'estarem pendents. Un gran premi que, independentment de la climatologia, Pintar bé per Marc Márquez, eh? Hauria de pintar bé perquè

és un d'aquells circuits que, evidentment, ell pensa que pot guanyar. De fet, històricament, ella hauria pogut guanyar moltes més curses en aquest circuit, només que jo li recordo dos anys després de ser campió del món que va arribar a la cursa següent ja com a campió Gran Premi d'Austràlia i quan anava escapat va caure i li va regalar la victòria a altres dos pilots. Es dona la circumstància que ni ell ni Jorge Martín van disputar la cursa de l'any passat, per tant una certa incògnita, però Marc Márquez té molt clar que les d'april li aniran molt ràpides, perquè de fet el precedent

és una victòria de Raúl Fernández. Doncs també pendents del cel, pendents evidentíssimament de la pista, i he començat dient que queden 5 grans premis, perquè des d'aquesta setmana ja sabem seguríssim que es currarà a Qatar, i per tant queden aquesta cursa i 4 més. Bé, seguríssim no ho podem dir, en el fons, perquè tampoc no saps què pot passar. Depèn de l'ambient bèl·lic, però ara mateix estan confirmades.

Sí, sí, sí, perquè, a més a més, Liberty Media s'han tastat que la Fórmula 1 s'ha de fer a Qatar i a Abu Dhabi i que MotoGP s'ha de fer a Qatar. Aquí hi ha una qüestió de calés de fons certament molt important, perquè la multinacional que gestiona els dos campionats ja ha hagut d'anar fent de més i de menys per algunes curses. L'Associació d'Equips, recentment, fa pocs dies, ha enviat una carta als equips dient-los, escolta'm, nosaltres vetllem per la vostra seguretat, però de moment això continua endavant i si no hi hagués una crida molt important d'algunes ambaixades que els seus subdits o els seus ciutadans haguessin d'abandonar el país o que no hi anessin, en principi tot això continua endavant. Sí que és veritat que els Estats Units crec que també fa poques hores han fet una crida perquè es buidi la seva ambaixada a l'Aràbia Saudita. Però fa poques hores també ha caigut una bomba en un aeroport de l'Aràbia Saudita que està literalment a 200 quilòmetres en línia recta del circuit de l'Uzail. Per tant, doncs bé, és anar controlant una

miqueta la situació. Retiro el seguríssim i també continuarem pendents, evidentment, de la situació bèl·lica que hi ha a la zona del golf. En fi, Damià, pendents de moltíssimes coses. Recorda'ns horaris de cursa si no les altera el temps. Doncs aviam,

jo crec que si la cursa de diumenge la passen a dissabte, entenc que l'horari s'ha de mantenir. En qualsevol cas, la cursa de dissabte, l'Sprint, seria a les 6 del matí, començarem el Digital de Catalunya Ràdio 5 minuts abans, i la cursa de Gran Premi amb el canvi d'hora ja produït seria a les 4 de la matinada, 5 minuts abans, a l'antena de Catalunya Ràdio.

Ja ho podeu apuntar. Damià, gràcies. Adéu. Adéu. De les motos a l'hoquei, aquest cap de setmana a Olot es disputen les Supercopes d'Espanya d'hoquei patins, tant en categoria masculina, que es disputa a partir de dissabte, com en femenina. Demà a la tarda, semifinals femenines, a les 9, al Faraga Gijón, i a tres quarts de set, el duel català entre el Vilassana i el Palau. Tinc en línia la jugadora del Palau, de l'hoquei Club Palau de Plegamans, la Maria Codina. Hola, Maria. Tot a punt per la Supercopa, per aquest inici de temporada? Sí, sí, ho afrontarem amb moltes ganes. Escolta'm, és un inici exigent, aquesta semifinal contra el Vilassana, que pels títols de l'any passat i perquè té 5 mundialistes o 5 campiones del món, en aquest cas és una mica l'equip de moda.

Sí, bueno, sabem que tenim davant un equip superpotent que està fent les coses bé. Però, bueno, nosaltres hem d'intentar sortir a competir al màxim i, bueno, creure en nosaltres i intentar posar-los les coses difícils.

L'aposta del Palau per aquesta temporada ha estat reforçar-se amb jugadores vingudes del planter. Veniu d'un any en blanc. És veritat que el 2025 va ser campiones d'Europa. Quin és l'objectiu d'aquesta

temporada? Bueno, mira, jo crec que ho afrontem amb moltes ganes i molta il·lusió. És un equip nou i jo crec que. Al final tenim totes moltes ganes de competir, de demostrar el nivell que segueix tenint el Palau. I seguim gaudint de les competicions. Sí que és veritat que l'any passat no vam aconseguir cap títol, però intentarem aconseguir-lo aquest any i, si no, anar-ho intentant fins a aconseguir el següent.

Perquè amb les incorporacions que heu fet, quina diries que és la principal virtut ara mateix de l'equip?

Bé, jo crec que el talent que ara mateix hi ha a l'equip és de sacrifici i esforç, no sé com dir-ho, molta joventut, molta velocitat en molts aspectes i un joc diferent.

Demà jugueu aquesta semifinal catalana, l'altra la juguen el Fraga i el Gijón. Hi ha molta rivalitat amb el Vilassana o els vostres ulls és un equip com qualsevol altre dels que aspiren a títols?

No, jo crec que al final el Vilassana té com aquesta etiqueta de favorites, però jo crec que nosaltres ho hem de veure com una motivació extra. Nosaltres al final sortirem a fer el nostre partit, no com si fos un altre qualsevol, perquè al final és el Vilassana i només n'hi ha un com el Vilassana, però jo crec que també és molt important que sapiguem que no tenim res a perdre i que volem gaudir d'aquesta Supercopa.

És la teva tercera temporada, si no m'equivoco, al Palau de Blegamans. Clar, vas arribar jove, continues sent molt jove, però ja no sé si et consideres una mica una de les veteranes.

Bueno, sí, és la meva tercera. Sí que en aquests tres anys hi ha hagut molts canvis. Al principi vaig començar com la més jove, diguéssim, i ara, amb aquests tres anys, s'ha canviat molt l'equip i passo de ser la més jove a les més grans, diguéssim. Però bueno, jo crec que. Que no, seguim afrontant-ho amb ganes i sense perdre

la il·lusió de sempre. Doncs les ganes del Palau, campió de tot en els últims anys, que ara ve d'una temporada en blanc i que intentarà trencar el pronòstic en aquesta primera semifinal de la Supercopa Femenina d'Hockey Patins, que jugarà demà a Olot. Marina, gràcies i moltíssima sort en el que ve de temporada. Moltíssimes gràcies. Anem acabant. Passem pel Palau amb el Jaume Massana. Com deixem el Barça-Montpellier d'envol?

Doncs entre el minut 13 de partit, el Barça guanya d'un 9 a 8. Gràcies, Jaume. A vosaltres.

Sònia, remata-ho. Deixem dir que l'Uni Girona finalment ha perdut a la pista del Montana a l'Eurocup femenina de 9, 82 a 73, una victòria i un empat per l'Uni Girona en aquesta competició. Estàvem també pendents avui dels partits. En joc de la conferència. Ha perdut l'interès Caldas d'Andorra per 1-3 amb el Craiova. El Getafe-Lugano també ha finalitzat amb 2-5, derrota del Getafe en aquesta Conference League. I recordem que està jugant a l'Eurolliga l'Armali Milan-Barça, partit que, com sempre, us oferim en directe a la transmissió del Macià i companyia. Aquest partit ara mateix està empatat a 23 al segon quart, quan queden 8 minuts i 44 segons perquè s'acabi el partit. Gràcies, Sònia. Perquè s'acabi el segon quart. De res, fins demà.

Gràcies a la redacció d'Esporta Catalunya Ràdio, amb el Salva Pou al piano, la Núria de la Fuente a la producció.

Teatro y del bueno.