"La promesa" és una comèdia sobre un grup d'amics, amb edats del que en diuen la generació X. La colla es retroba després de molt temps fent una festa que promet: una festa amb disfresses dels anys 90, però amb una "sorpresa inesperada". Dues de les protagonistes de "La promesa", les actrius Mercè Martínez i Carol Rovira, han explicat alguns detalls de l'obra i també com porten els nervis de l'estrena, el dia 21 de maig del 2026 al Teatre Borràs de Barcelona.
Al "Tot es mou", el doctor Ramon Grimalt, dermatòleg, ha explicat qüestions sobre la salut i l'estètica dels cabells i ha comentat la utilitat d'alguns productes, des dels xampús colorants i els tints fins als tractaments per mantenir-los sans. A més a més, Sara Loscos ha traslladat les preguntes dels espectadors sobre el tema al doctor.
Josep Lluís Merlos, periodista especialitzat en motor, ha comentat que, en aquests moments, hi ha pràcticament tantes matriculacions com abans de la pandèmia, una cosa que no passa a la resta d'Europa. El periodista ha explicat que, paradoxalment, amb les noves matriculacions de vehicles elèctrics no s'ha desballestat el mateix nombre de cotxes vells. Uns cotxes vells que, sense etiqueta, ara no poden entrar a la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, on a partir de 2028 tampoc no podran circular els que tenen l'etiqueta B de la DGT. Merlos ha afirmat que hi ha propietaris que s'estimen més vendre el cotxe vell i més contaminant que tramitar les ajudes per comprar un cotxe elèctric, ja que consideren que és més fàcil i els surt més a compte. D'altra banda, el periodista ha recordat que l'autonomia dels cotxes elèctrics ha millorat molt respecte als primers models.
El reporter Marc Guadilla i l'operador d'imatge Xabier Jauregi han anat fins a Barcelona per parlar amb Pepa Tort, de la comunitat La Drecera que ha proposat que s'utilitzin instal·lacions buides de l'església, com el convent de les clarisses de Pedralbes, per allotjar persones sense sostre. Actualment, a la capital de Catalunya hi ha 8000 persones sense un habitatge digne i n'hi ha 2000 més que dormen al ras.
Florentino Pérez, president del Reial Madrid, feia molt de temps que no parlava i ahir en roda de premsa va menysprear una periodista del diari ABC. Eduard Batlles ha aconseguit que M. José Fuenteálamo parli al "Tot es mou". Fuenteálamo ha aclarit que ella no és una periodista esportiva i que quan li van arribar els missatges dels amics pels comentaris de Florentino Pérez va pensar que era una broma. La periodista, que és madridista, pensa que la situació actual al Reial Madrid és molt trista, perquè més enllà dels títols el Reial Madrid ha de ser un referent per a la societat. Avui, M. José Fuenteálamo ha tornat a escriure al seu diari sobre la situació del club blanc i ha comentat que els companys de professió i els altres mitjans li estan donant suport a ella i a l'ABC enfront de Florentino Pérez.
Florentino Pérez ha convocat eleccions a la presidència del Reial Madrid amb un discurs sense filtres. Però Pérez, a més de president del club blanc, també és un empresari molt important. En videoconnexió, el periodista Fonsi Loaiza ha recordat les activitats poc clares de Florentino Pérez com a empresari i les seves connexions amb els diners i la política.
El músic i compositor menorquí Cris Juanico ha publicat un nou disc: "Rosa des vents". Durant l'entrevista amb Helena Garcia Melero, Juanico ha explicat que la idea del disc dedicat als vents va néixer gràcies a un poema, de Joan López Casasnovas, que va musicar en el seu treball anterior, "Cançons de Xerxa". L'artista menorquí ha afirmat que ell s'identifica amb els vuit vents als quals canta en el disc. També ha explicat que està de gira per presentar "Rosa des vents" i recordar altres cançons de la seva extensa trajectòria. A més a més, el músic i compositor ha interpretat el tema "Tot mirant aquest paisatge" en directe, al "Tot es mou".
Marta Plujà, periodista i escriptora, va tenir un aneurisma i es va recuperar, però després d'aquest greu problema de salut, un dia, a la feina, alguna cosa li va fer recordar els abusos que havia patit quan era una nena. Fins aquell moment, Marta Plujà havia tingut una amnèsia protectora, una amnèsia que havia durat més de 30 anys. L'escriptora ha explicat que hi va haver un moment en què va aturar la teràpia per recordar perquè era molt dolorosa. Després hi va tornar i va començar a escriure com a part de la teràpia fins que va publicar la novel·la d'autoficció, amb un títol que fa referència al lloc on va patir les agressions sexuals, ca la tia Justa, per part d'un home molt proper a la seva família. Plujà ha compartit que va dubtar a posar una denúncia contra el seu agressor, que encara és viu, està casat i té un fill i una filla, però el delicte ha prescrit i no es va sentir amb forces d'engegar el procés legal. D'altra banda, Marta Plujà sap que el llibre "Ca la tia Justa" ha fet que les persones de l'entorn de l'abusador l'hagin reconegut i estigui assenyalat, cosa que podria evitar nous casos d'abús.
