clips

Durada: 14 min

En connexió des de Santiago de Xile, el pilot aeronàutic Ramon Vallès ha explicat que "els avions tenen unes limitacions de vent creuat amb què l'aparell es desplaça lateralment i s'aparta de la trajectòria". Pel que fa a l'aterratge, el pilot ha dit que el vent el complica molt i que és una maniobra que s'assaja al simulador. A més a més, els anys d'experiència dels pilots els ajuden a fer l'aterratge amb més precisió, malgrat les circumstàncies climàtiques adverses. Ramon Vallès ha afirmat que, si l'aterratge no és segur, el comandant de l'aeronau anirà a aterrar a l'aeroport alternatiu (que ja està previst al pla de vol). Vallès també ha explicat algunes qüestions tècniques que fan més complicat enlairar-se amb vent fort i que provoquen el retard o la cancel·lació del vol.

Durada: 3 min

El reporter Xescu Tapias i l'operador d'imatge Xabier Jauregi han anat fins a l'escola de música Musics'Son. El sostre de l'escola s'ha esfondrat quan li ha caigut un mur del terrat a sobre. La caiguda del mur també ha afectat una escola de dansa. Els centres són a l'Oratori de Sant Felip Neri, al barri de Gràcia de Barcelona. Després d'una inspecció, els bombers han dit que l'estructura de l'edifici no perilla. Les classes de música i ballet continuaran demà en altres espais de l'oratori.

Durada: 5 min

El reporter i biòleg Pere Renom ha explicat per què els arbres cauen per les ventades. Renom ha explicat que el tronc d'un arbre és com una palanca que té un pes al final, les arrels. Quan el vent fa força a la part de dalt, a la copa, la força es multiplica per la longitud del tronc. És la base del principi d'Arquimedes. El biòleg ha recordat que els pins tenen arrels que només arriben a un metre de fondària i per això cauen més freqüentment que una alzina, que té arrels molt profundes. En el cas de les palmeres, la seva resistència al vent és gràcies a la flexibilitat que tenen. A més a més, ha comentat que els arbres urbans creixen en unes condicions d'espai limitat que condicionen el seu creixement.

Durada: 3 min

Josep Palau ha explicat un conjunt de recomanacions bàsiques per les fortes ventades que de ben segur, en un moment o altre, es repetiran.

Durada: 9 min

Helena Garcia Melero ha recordat a Lorenzo Santamaría que fa tres anys va venir al programa "Tot es mou" per presentar la seva gira de comiat i que, com es pot comprovar, el cantant no s'ha jubilat. Santamaría ha explicat que aquella vegada ell pensava retirar-se amb la gira després d'haver viscut la pandèmia de la covid, però que va decidir continuar perquè es trobava bé i perquè gaudeix del contacte amb el públic. El cantant mallorquí ha admès que la gira que fa ara havia de ser de comiat, però que ja s'hi ha repensat i prepara un nou disc. Santamaría ha afirmat: "La música ho és tot per mi."

Durada: 8 min

L'especialista en motor i seguretat viària Josep Lluís Merlos ha explicat com cal conduir quan hi ha vent i ha puntualitzat com s'ha de fer segons el vehicle. Merlos ha dit que, si no és imprescindible, val més deixar el cotxe a casa. L'especialista ha comentat que "el vent és un risc invisible que afecta la trajectòria i l'estabilitat del vehicle". Alguns dels consells per conduir amb seguretat quan fa vent són, d'entrada, reduir la velocitat i anticipar qualsevol maniobra. Com sempre, recomana també informar-se de la previsió meteorològica i evitar portar objectes o accessoris al sostre, perquè afecten l'aerodinàmica, així com revisar la pressió dels neumàtics. El volant s'ha de subjectar amb fermesa, però no amb rigidesa, i incrementar la distància de seguretat. Cal anar amb compte a la sortida dels túnels, perquè es nota molt el cop de vent. També s'ha de conduir amb precaució als viaductes i, si és possible, anar pels carrils interiors. Si notem que perdem el control, no hem de frenar de cop, val més aixecar el peu de l'accelerador. Si la ratxa de vent és molt bèstia, cal buscar un lloc segur, aturar-se i esperar.

Durada: 11 min

El 12 de febrer es publica "Todo lo vivido", les memòries d'Iñaki Urdangarin. L'especialista en temes del cor Pilar Eyre ha dit que té ganes de llegir-lo, encara que li "costa molt creure les coses que explica Iñaki Urdangarin". La periodista ha recordat algunes anècdotes i fets en què les explicacions de l'exmarit de la infanta Cristina no s'ajustaven a la realitat. Eyre creu que "Urdangarin és un irresponsable" i que "no sap estar sol". Per acabar, la periodista i escriptora ha recomanat amb molt d'entusiasme el llibre "L'última vegada que et dic adeu", de Natza Farré.

Durada: 15 min

L'economista i exministre de Consum Alberto Garzón acaba de publicar el llibre "La guerra por la energía". L'autor ha explicat que és un llibre per entendre què passa i per què passa. "La guerra por la energía" vol ser una eina per comprendre el món en què vivim. L'exministre ha afirmat que abans de parlar d'un problema de sobrepoblació mundial hi ha estils de vida que caldria canviar perquè malbaraten extraordinàriament l'energia, com els de persones que utilitzen avions privats. Garzón creu que la Unió Europea ha d'empoderar-se i no dependre militarment dels Estats Units per poder ser un contrapoder democràtic. Pel que fa a les unions dels partits d'esquerra confederal, Alberto Garzón ha dit que "tothom sap què és el que cal fer, però no com fer-ho". També ha parlat de les picabaralles que hi ha al Congrés, l'exministre ha afirmat que "no hi ha grans diferències [de quan ell era un polític en actiu]. És un camí perillós que va començar fa molt temps, amb sectors del PP i Ciutadans"; "el que envien [alguns partits] són consignes per radicalitzar l'electorat".

Durada: 8 min

Els periodistes de successos expliquen, normalment, fets que els hi passen a altres persones, però ells també poden ser víctimes dels delinqüents. Míriam de Saint-Germain es dirigia a l'estació de tren per anar a la feina i, quan pujava les escales, un noi li va voler arrancar de les mans el mòbil. Saint-Germain va subjectar amb força el telèfon i s'hi va tornar, però el delinqüent la va empènyer escales avall i li va robar el mòbil. L'agressor va sortir corrents amb el botí i la Míriam, gràcies a l'adrenalina, va sortir darrere seu cridant que era un lladre. Tres veïns van detenir el lladre fins que va arribar la policia local i els Mossos d'Esquadra. Míriam de Saint-Germain ha presentat la denúncia i s'ha assabentat que l'agressor és un delinqüent multireincident a qui han detingut divuit vegades i que té només disset anys.

Durada: 8 min

425 anys és un gran aniversari. Per començar, la reportera Ester Bertran i l'operador d'imatge Òscar Sanz han anat fins a l'Escola Pia Balmes per sentir els nens i nenes cantar la cançó "El gegant del Pi". A plató, el periodista Josep Palau i l'historiador de l'art Damià Amorós han explicat la història dels gegants: del Mustafà hi ha documentació des del 1601, fa 425 anys, i de l'Elisenda hi ha referències de l'any 1700. S'ha recordat que les figures dels gegants que hi havia a l'església del Pi es van salvar de la crema l'any 1936. Els originals no es poden moure, però l'Associació d'Amics dels Gegants del Pi ha portat fins al plató del "Tot es mou" el gegant Mustafà i la geganta Elisenda. El president de l'Associació, Eloi Palmeiro, ha explicat que la celebració del 425 aniversari arribarà a diversos indrets de Barcelona i de Catalunya. Per acabar, s'han bufat les espelmes d'un pastís gegantí.

Durada: 6 min

Jordi Mestres, metge de capçalera, ha comentat l'estudi de la Universitat Harvard sobre les propietats i els inconvenients del cafè. El doctor Mestres creu que és molt important que sigui un estudi que s'ha fet durant 37 anys a 132.000 persones. Segons els resultats, dos dels efectes positius del cafè són que conté substàncies que poden ajudar a reduir el deteriorament cognitiu i és antiinflamatori. Entre els efectes negatius, en canvi, hi ha el fet que pot augmentar l'ansietat i la pressió intraocular. Jordi Mestres ha recordat que l'estil de vida també influeix en el risc de patir Alzheimer.

Durada: 14 min

L'economia espanyola entra en el selecte club de les que tenen un PIB que supera els 2 bilions de dòlars. Només dotze països al món en formen part. Aquesta fita, però, no es reflecteix en l'economia domèstica de moltes famílies. Ens ho ha explicat el professor Santiago Niño-Becerra.

Durada: 8 min

La Juliana Canet, la Marta Montaner i el Roger Carandell són els presentadors del "Que no surti d'aquí", un programa de Catalunya Ràdio que es dedica a fer safareig. El "Que no surti d'aquí" ara tindrà 7 especials en vídeo que s'emetran a la plataforma 3Cat. Canet, Montaner i Carandell han hagut de mostrar moltes coses de la seva vida davant les càmeres que els seguien les 24 hores del dia. Durant l'entrevista al "Tot es mou", els presentadors del "Que no surti d'aquí" han explicat com es van conèixer i com van aprenent dia a dia dels seus encerts i també dels seus errors per no tornar a ficar la pota.

Durada: 7 min

L'especialista en motor i circulació viària Josep Lluís Merlos ha explicat que ja s'ha publicat al BOE la normativa per a la inscripció dels patinets elèctrics al registre de la DGT. Fa unes setmanes, la DGT tenia problemes amb el sistema que s'havia de fer servir per al registre i va anunciar que s'endarreria sine die l'obligació de la inscripció dels patinets. Ara, des de finals de gener, ja es pot fer la inscripció telemàticament a la pàgina web de la DGT (la taxa a pagar són 8,67 euros) o presencialment amb cita prèvia. La inscripció al registre de la DGT és necessària per tenir la documentació i fer l'assegurança obligatòria del patinet amb responsabilitat civil i a tercers. Els patinets que pesen més de 25 quilos i tenen una velocitat superior als 14 km/h ja havien d'estar assegurats. A partir d'ara, en el moment de la compra d'un patinet nou es faran tots els tràmits, com si fos una moto.

Durada: 5 min

Les famílies de l'Escola Montcau de Gelida s'han posat en contacte amb el programa per denunciar l'estat ruïnós del centre. El Departament d'Educació ha explicat al "Tot es mou" que l'enderrocament i reconstrucció de l'escola es farà en el període del 2028 al 2030. Els problemes de l'edifici van començar fa quatre anys. Hi ha una part de l'edifici on no es poden fer classes, però hi ha zones del centre on hi ha esquerdes a reparar on es fan controls mensuals i sí que s'hi ensenya els alumnes. El reporter Roger Arnau i l'operador de càmera Xabier Jauregi ens han acostat a les famílies, que estan molt preocupades per la seguretat dels seus fills. Els pares i mares afirmen que les esquerdes creixen dia rere dia i reclamen solucions urgents. Una alternativa que proposen és adequar altres espais de Gelida com a escola.

Durada: 7 min

A Beli Artigas, historiadora de l'Art, li van entregar unes cintes amb imatges del casament Costa-Artigas. Segons la tradició oral familiar, els Artigas havien convidat l'arquitecte Antoni Gaudí a la boda que es va celebrar a l'església de la Concepció de Barcelona el 17 de juny del 1922. Beli Artigas no ha trobat cap document que confirmi que l'home de la barba blanca i barret canotier sigui Gaudí, però ha penjat les imatges al seu blog i ha demanat que la gent participi en aquest repte d'esbrinar si és o no l'arquitecte de la Sagrada Família. La historiadora ha fet una crida a les persones que tenen velles pel·lícules, fotografies i altres imatges que les comparteixin, no només de Gaudí sinó d'altres persones rellevants i també posin a l'abast de la societat documents que expliquen com era la vida en aquells anys.

Durada: 8 min

Els primers premis Gaudí van ser l'any 2009 i els guardors de l'Acadèmia del Cinema Català ja han arribat a la divuitena edició. El periodista especialitzat Toni Vall ha comentat la gala que es va celebrar al Gran Teatre del Liceu. La gran guanyadora va ser la pel·lícula "Sirat" del director Oliver Laxe que se'n va emportar 8 premis, inclós el de millor pel·lícula en llengua no catalana. Vall ha comentat que la pel·lícula de Carla Simón "Romería" es millor que l'anterior pel·lícula de la directora "Alcarràs" però els premis també depenen de la resta de treballs en concurs. A més a més, l'especialista ha comentat el Gaudí d'Honor a Sílvia Munt, actriu, directora i guionista.

Durada: 13 min

L'enginyer de camins Agustín Sánchez-Arcilla treballa al Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Sánchez-Arcilla ha explicat que s'ha accelerat la pujada del nivell del mar: de 2 mil·límetres per any, s'ha passat a 4 mil·límetres. Malgrat aquesta dada, l'enginyer ha dit que cal tenir "optimisme costaner". L'expert ha afirmat que, quan es parla de moure les vies de la línia R1 de trens que circula pel Maresme, cal tenir en compte que després hi trobem la carretera i les cases. El ventall de solucions que es proposa dels del Laboratori d'Enginyeria Marítima està basat en la natura i no són accions gaire cares, però sí que necessiten observació i manteniment. Al Maresme s'haurien de combinar la rigidesa per protegir les construccions amb les dinàmiques naturals de les platges, on les rieres aporten sorra. Agustín Sánchez-Arcilla ha comentat que s'estan fent proves al delta de l'Ebre, on han comprovat que afegint-hi poca sorra d'altres llocs s'aconsegueixen més bons resultats que posant-n'hi grans quantitats.