Tot es pot parlar, de 10 h a 11 h - 2/08/2026

Són les 10, hora d'actualitzar-nos amb la Sara Riera. Bon dia. Hola, bon dia. El drama humanitari que hi ha darrere la crisi de Ceuta ja ha deixat almenys 67 víctimes mortals, segons dades oficials del govern espanyol.

Sí, però altres fonts apunten que podrien superar el centenar en un lloc Ceuta que no té la infraestructura per gestionar un nombre tan elevat de víctimes. Per Elena Maleno, portaveu de l'ONG Caminando Fronteras, La repatriació dels cossos és complicada per la dificultat d'identificació i per l'accés a les mostres d'ADN i molts acaben sent enterrats sense que les famílies els puguin identificar. Són declaracions al Tot Es Pot Parla de Catalunya Ràdio.

Los forenses deciden guardar los cuerpos un tiempo prudencial para poder acelerar esa identificación, pero en zonas como Ceuta, como Melilla, como El Hierro, se entierran a las personas en un periodo muy corto de tiempo porque no tienen

donde albergar esos cadáveres. Maleno ha apuntat que tenen constància de gairebé 90 morts, però adverteix que la xifra serà més alta. Una opinió que també comparteix Ramses Mohamed Azumik, educador social i membre de l'associació Elin de Ceuta, que en declaracions també aquí al programa reclama una resposta ràpida de les administracions.

Es terrible el resultado que hemos tenido a nivel humano. Es un dato que nos lleva necesariamente a reflexionar sobre la importancia y la necesidad de que en Ceuta, tanto el gobierno local como el gobierno nacional tengan la capacidad y tengan los protocolos definidos para actuar y dar respuesta rápida a estas situaciones y no dejar que pasen dos o tres días en los que realmente la respuesta ha llegado mal, ha llegado tarde y el resultado es ese, ¿no?

El president dels Estats Units Donald Trump assegura que s'han posat les bases per tancar un acord amb l'Iran. Aquest acord inclouria l'obertura completa i immediata de l'estret d'Hormuz i al final també de l'amenaça, diuen, nuclear del règim iranià. En un escrit aquesta matinada a les seves xarxes socials, Trump diu que ha decidit suspendre qualsevol operació militar imminent contra l'Iran per donar marge a aquesta negociació i assegura que així. Li han demanat Teheran i els altres països de l'Orient Mitjà. Afegeix que Israel dona suport a la seva decisió. Mentrestant, Israel, que continua bombardejant Gaza, malgrat l'acord anunciat divendres pels Estats Units que preveu un desarmament de Hamas i també la retirada de l'exèrcit de la Franja. Doncs bé, aquesta matinada, almenys 8 palestins han mort per bombes israelianes a diverses poblacions de Gaza. Segons la defensa civil palestina, han impactat contra habitatges civils, contra llocs on viu la gent, cases. Dessabte, l'exèrcit d'Israel ja va matar també 8 persones en altres atacs a la franja. Hamas ha signat aquest acord per desarmar-se, anunciat per Washington, però posa la condició d'aquesta retirada gradual de les forces. Israel, com diem, encara no s'ha pronunciat oficialment. Mentrestant, a Grècia hi ha alerta màxima ara mateix pels incendis forestals, sobretot en una zona costanera a 60 quilòmetres al nord-oest d'Atenes. El foc ja ha arrasat prop de 5.000 hectàrees i 3 bombers han mort. 400 efectius lluiten contra les flames i ho estan fent, de fet, en condicions que són extremes, agreujades per vents de fins a 130 quilòmetres que durant hores han impedit l'actuació dels hidroavions. Aquí, a casa nostra, Catalunya, avui baixa a 52 el nombre de municipis que estan en risc extrem d'incendi i reobrirà l'accés a alguns espais naturals, Montmell, Marmellà, la Serra de Montsany i també Prades. I una notícia destacada també d'aquesta jornada. A partir d'avui, totes les empreses, les administracions i organitzacions hauran d'identificar els continguts que generin amb intel·ligència artificial. És una de les noves obligacions de transparència previstes en el reglament de la IA de la Unió Europea. Que, com diem, entra en vigor avui. Es considera, per tant, el primer marc legal del món, específicament dissenyat per regular aquests sistemes, i es va crear a partir de l'escàndol provocat a finals del 2005, on es van viralitzar, segurament us recordareu, milers d'imatges sexualitzades de dones reals manipulades a Mia, el que es coneix com a deepfake.

Es Rosalía que ha aprofitat el seu primer dels quatre concerts que té programats a Buenos Aires dins la gira Lux per disculpar-se davant del públic argentí per la polèmica famosa que va generar a les xarxes ara fa uns dies en repiular un vídeo de la final del Mundial de Futbol que es va considerar ofensiu a l'Argentina. L'artista catalana ha admès que va cometre un error i ha volgut deixar clar el seu efecte per a aquest país.

Yo ahí escuroleando, sin mirármelo mucho, y rápido le doy un reposteo ahí. Tremenda cagada, tú. Nunca fue mi intención, en verdad.

Les seves paraules han estat rebudes amb una llarga ovació, com sentíem, dels prop de 15.000 espectadors que omplien el Movistar Arena de Buenos Aires. I, finalment, esports. Sapigueu que el Girona perd contra l'Arsenal a Montilivi el trofeu Costa Brava per 1 a 4. Iristió ha aconseguit dues medalles de plata, l'Europeu de Natació Artística de París i victòria de la neerlandesa Lorena Vives a la primera etapa del Tour de França Femení.

A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar, amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.

Posem el focus en les notícies que ens afecten i que impacten directament en la nostra vida quotidiana. Tot es pot parlar, amb Domènec Sobirà i Núria Pujades. And together we play wild and wild.

Pasen 5 minuts a les 10. Aquests últims dies hem seguit amb certa inquietud el cas de la intel·ligència artificial desenvolupada per OpenAI, que es va escapar del control de la companyia i, per decisió pròpia, va hackejar una altra plataforma i altres serveis d'internet. La història ha revifat el debat sobre els límits i el futur de la intel·ligència artificial. I si ara recordem això és perquè justament avui, com deia ara la Sara Riera en aquesta actualització informativa, avui entra en vigor el Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial, que és part de la llei de la IA de la Unió Europea estrenada tot just fa dos anys.

El desplegament d'aquesta normativa serà progressiu, és a dir, avui no entraran en vigor totes les mesures, però sí que marca un abans i un després en l'ús de la IA Europa de forma segura i respectant tots els drets. Ens volem fixar avui en una d'aquestes novetats. Si es comercialitza, per exemple, una cançó, una imatge o un vídeo creat en via, serà obligatori que portin una etiqueta que n'informi l'usuari. Volem entendre com s'organitzarà això, quines etiquetes ens trobarem i, en definitiva, com estem encarant la IA Europa.

I en voleu saber més? Doncs a partir d'ara pareu l'orella.

Pareu l'orella, amics oients, que ara això va de debò. Ben aviat descobrireu, amb delit i amb gran sorpresa, que a la música del mòbil us hi surt una etiqueta.

Doncs això, el que sentiu. Etiquetes per deixar clar què estem consumint.

La peça musical que acabem de sentir té una lletra pensada per nosaltres, però la veu i la música l'ha posat la intel·ligència artificial. I no cal que us diguem que hi hem estat molt poca estona. Bé, concretament, qui s'hi ha estat molt poca estona és en Gerard López, el nostre company de la redacció. Gerard, bon dia. Hola. És fàcil, això de fer música.

És bufar i fer píxels, m'entens? És molt fàcil. Segons les plataformes d'estreaming, atenció, com per exemple Deezer o Apple, la música que genera per IA, en bona part també creada per les mateixes màquines i granges d'IA, pot arribar a suposar fins al, atenció, 44% de tot el material que reben cada dia. I això, a més a més, va a més. I més enllà d'aquest

reglament europeu que dèiem a l'inici, el sector de la indústria musical s'ha posat d'acord a nivell mundial per etiquetar les cançons amb un estàndard comú. Què vol dir això, Gerard? Doncs que serviran, d'entrada, que la seva música a les plataformes amb una etiqueta nova.

Doncs sí, si són cançons on la veu, la composició o una part clau dels instruments s'ha fet amb intel·ligència artificial, per exemple, la sintonia que estem sentint ara de fons, mostraran una etiqueta amb les paraules IA en majúscula. Visualment, una etiqueta negra. I si són cançons on la intel·ligència artificial s'ha usat només en alguns aspectes concrets, com alguna pista musical específica, aleshores portaran una etiqueta amb les lletres IA també, però minúscula. Visualment, una etiqueta blanca.

Gerardi, aquesta peça musical tan simpàtica, amb que ens has deleitat a l'inici d'aquest tema, portaria l'etiqueta negra o blanca?

Jo crec que bastant negra, en el sentit que la lletra és nostra, però tota la resta l'ha fet la intel·ligència artificial. I aquests clings, aquests clings, també són intel·ligència artificial? No, això són aportacions naturals de.

Del guió. Molt bé. Escolta, què es vol aconseguir amb aquesta mesura? Ens preguntem. Frenar la producció desbocada amb intel·ligència artificial, per exemple? Evitar frau amb la intel·ligència artificial, que és el que ha engreixat amb obres o veus humanes protegides? Ordenar, posar ordre a qui es queda els royalties? I els usuaris? Realment els importa si el que escolten és fet amb intel·ligència artificial o no? Eva Faustino, bon dia. Hola, bon dia.

L'Eva Faustino és advocada especialista en propietat intel·lectual i és la directora de l'Associació de Productors i Editors Fonogràfics Catalans, que és l'entitat que plega les productores i discogràfiques del país. Eva, per vosaltres és un bon acord? A qui beneficia i a qui perjudica? Per nosaltres és un bon acord,

més que res perquè l'utilització de la intel·ligència artificial ja és un fet i és un fet bastant massiu, com heu comentat abans, I el que ara ens trobem és que caldria una ètica i un coneixement per part dels usuaris i també per part de l'indústria per saber quines peces s'han fet utilitzant la IA i en quina mesura. Tot això afecta els drets de propietat intel·lectual que tindrien les cançons que s'hagin fet amb intel·ligència artificial i també afecta, entenem, el coneixement i la transparència

per part dels usuaris. El que diu l'Eva, entenc, però, Eva, que la intel·ligència artificial ha anat per davant i ara nosaltres hem d'anar, com deies tu, a posar normes, a posar-hi ètica, a posar-hi una mica de legalitat, no? Correcte?

Sí, això passa sovint i a la música ens ha passat diverses vegades ja, que és que la tecnologia va per davant de la legislació, llavors crec que és un encert en aquest moment que per exemple la indústria es posi d'acord en el fet de com, amb unes normes de consens, de com atendrem aquest tema que la tecnologia va més a pressa que la llei.

Aquesta cançó jo diria que em sona, no sé, no és que sigui especialista en aquest gènere, però.

Sí, carai, a mi no, la veritat. La coneixeu?

Aquesta peça té 5 anys, d'acord? Es diu I Feel the Wires, és del 2021, és una de les primeres creacions que es van fer amb intel·ligència artificial aquí a Catalunya. Això sí que no ho sabia. Sí, va ser un projecte creat pel col·lectiu AIMCAT, va ser un projecte premiat, i al seu darrere hi ha el músic Pere Pèries, que ell també és compositor, és tecnòleg, és tecnòleg creatiu, i té molt clar, Pere Pèries, que la indústria ha decidit, ara sí, finalment, moure fitxa. El per què?

Hi ha una necessitat, hi ha una necessitat d'identificar, de regular. És com quan es van inventar els cotxes, que va haver-hi un període fins que no es van inventar els semàfors, que els cotxes atropellaven gent cada dia, no? Llavors no és una necessitat del públic, és que s'estan trobant aquestes distribuïdores que els arriba molt material, que clar, aquest material com es distribueixen els royalties, com es distribueixen les regalies, no?

Eva, necessitat de regular,

aquest és el moll de l'os de la qüestió? Sí, necessitat de regular, però sobretot per adaptar la realitat a un sistema que en realitat vol donar una manera de viure als nostres creadors i també entenc que una manera de sobreviure. Llavors, si ve la intel·ligència artificial. Fa música, la indústria protegeix els artistes que aporten uns fets creatius que la societat a la llarga ha de gaudir. Llavors, d'alguna manera és necessitat de regulació però en ve de tothom. A més de tothom, i ara que deies,

clar, els artistes tenen la part creativa, però d'això se'n deriven uns royalties, no? I com es reparteixen els royalties de la intel·ligència artificial? I no sé si esteu ja en disposició de calcular si estem parlant de molts diners o pocs.

Bueno, en això dels royalties tot fa una mica de mal dir perquè és bastant opac. Llavors, per exemple, les plataformes en un període fixen, es recapta tot allò que es paga en subscripcions. Llavors es reparteix amb tot allò que s'ha sentit en aquell període, en aquell territori. I clar, el fet que impacti, per exemple, si apareix un 44%, que com a data estimada d'intel·ligència artificial, pot ser que aquelles escoltes vagin a parar la intel·ligència artificial i això significa que hi hagi un cert estalvi en pagament de drets per part de les plataformes. Si a això li afegim que els algoritmes funcionen per volum d'ús i no en tenim gaire accés a com es dirigeix als usuaris, doncs sí que ens podem veure afectats i, si no, ara molt a la llarga.

Tornant al tema de les etiquetes, Eva, és optatiu, les discogràfiques i les plataformes no hi estan obligades. Per tant, això tindrà efecte?

Jo crec que sí. A veure, evidentment, un acord sectorial no es pot fer obligatori, o sigui, hauria d'acabar sent llei. Però per la nostra experiència, quan va entrar al digital es van fixar els ISRCs, que eren una manera d'identificar tots els arxius musicals, i el sector ho va assumir amb naturalitat, i ara gràcies a això podem identificar cada cançó amb un número que ens permet dir qui és el titular i ens permet veure si ha estat autoritzada o no. Amb la qual cosa jo penso que acabarà sentint-se com un ús perquè és convenient per a tots. Perquè Gerard,

posa'm-hi una mica d'ordre, perquè fins ara les plataformes anaven, crec, cadascú una mica a la seva, oi? Sí, una mica.

Saps els carregadors de mòbil abans? Que cadascú anava, eh? Cadascú tenia el seu? Doncs això. Mira, quatre exemples ràpids. Deezer. L'any 2025 va començar a aplicar intel·ligència artificial per detectar les cançons que li arribaven, que estaven fetes a miar, i que eren molt consumides per més intel·ligència artificial, cosa que a més crea una dinàmica absolutament artificial. Objectiu de Deezer, reduir de forma important aquest streaming artificial, reduir les recomanacions massives falses, que també hi són, i controlar quanta música a miar els arriba. El que passa que això molt a nivell intern, no tan visible. YouTube. Si us hi fixeu, sovint ja mostra una etiqueta, YouTube. Però no tant per la música, sinó per els vídeos, per les imatges que detecta quan s'ha fet a miar. I, a més a més, també poden posar l'etiqueta que els mateixos autors també han de col·locar quan pugen música. Si és que són honestos. Ara va dir, això ho fa tothom? Clar, ho hauríem de veure. Això és una altra pota que podem tocar després. Spotify. Spotify detecta bots, elimina música tramposa, i si entres al crèdit de la cançó, entrant al crèdit, allà hi trobes la informació. També té una marca, però no per la música, sinó per els autors, per verificar si l'autor és de Carniós. I per acabar, Apple Music tenen el sistema de metadades ja a punt per mostrar aquesta nova etiqueta que ha de venir, sempre que, evidentment, la música que li arribi porti aquesta nova etiqueta. La metadada, entesos? De fet, aquest nou etiquetatge hauria de ser fàcil d'incorporar per tothom, perquè ara mateix tota la música que estem escoltant sempre hi ha portat juntades moltes metadades. Per exemple, el país d'origen, el codi de la discogràfica, l'any de registre, és com una matrícula, per entendre'ns, que es coneix com el Codi de Grabació Estàndard Internacional. En anglès, les sigles ISRC. Escolteu això.

Digues, digues, Núria, digues.

Home, ara m'estàs dient que Miki Núñez és intel·ligència artificial. Aquest sí que l'hem conegut. Ara teníem el titular aquí.

No, aquest és un exemple que us volia posar. Miki Núñez té força cançons amb la discogràfica Música Global que estan penjades, per exemple, a Spotify, no? Doncs bé, si, per exemple, ara a Miki Núñez se li acut fer una cançó mià, els responsables de Música Global haurien d'afegir aquesta indicació amb aquest nou etiquetatge que s'afegiria a les metadades de la cançó que abans explicàvem. Però l'encarregat de fer això és la discogràfica o la plataforma?

No, serà la discogràfica o els agregadors. I el que abans volia comentar-vos que se m'ha passat és que també aquesta obligació d'etiquetatge també ve com a conseqüència del reglament de la Unió Europea de la Intel·ligència Artificial que ha entrat en vigor ara a Espanya i que és obligatori etiquetar. En relació a la intel·ligència artificial una sèrie de paràmetres, amb la qual cosa la indústria, tot aquest acord arriba en un moment bastant bo des del punt de vista de la regulació. Que tot i no sigui obligatori, sí que serà obligatori cert etiquetatge d'informació.

Escolta, clar, tot això ara, si mirem cap a casa, la pregunta és, estem preparats per adaptar-nos a això, per posar en marxa tot això, la indústria catalana, vull dir?

A veure, jo crec que estan en disposició d'afegir aquest camp i de buscar la informació. Una altra cosa és que cada vegada que s'implementa un canvi hi ha un cert període de transició, però jo crec que sí que estem preparats, ho hem fet sempre. Sempre ens hem acabat adaptant a les noves circumstàncies i crec que sí que ho acabarem fent.

És interessant també tenir clar un concepte que ens ha fet notar en Pere Pèries també ara fa un moment l'Eva que és una cosa diferent en relació a l'oferta o la demanda què vull dir? que Apple o Deezer que tinguin cada dia aquest 35-44% de pujades de música és molt això no vol dir que el percentatge de consum sigui el mateix, escolteu això la música.

Un nivell amb menys estrès. Arriba el 40% Ah, sí, ja la conec. Aquesta cantant també.

Aviam si surt d'aquí el hit de l'estiu. Tota aquesta producció, Eva, que és molt massiva, la fan sobretot màquines a gran escala. Però com fan el negoci aquí?

Bueno, jo el que penso també és que la fan màquines a gran escala, però si no hi ha una regulació o no hi ha una informació a l'usuari, ens trobaríem cada vegada més. Perquè, clar, si. Si penseu que a Spotify qualsevol persona que crea algo a casa ho pot pujar al final acaben competint en el mateix escenari inversió en músics i en anys d'aprenentatge i amb un esforç creatiu que evidentment fa la producció més cara amb cançons produïdes per qualsevol persona a casa seva o jo mateixa que no tinc ni idea. Llavors, tot i que ara sembla que les dades no són. És un 3%, no és molt. Hi ha dos temes que a mi personalment em preocupen, que és la tendència a música més simple, amb la qual cosa molt més comercial i més fàcil de ser acceptada per l'usuari d'una forma sistemàtica, i després també la falta d'educació musical, perquè cada vegada consumirem coses amb menys. Amb menys qualitat, perquè la intel·ligència artificial, depèn de com la facis servir, és una reiteració. Hem tocat la indústria i les plataformes,

però ens queda una altra pota, que són els autors. Sabeu quants usuaris estan subscrits a la plataforma de creació de música artificial Suno? Doncs la data ha sortit publicada fa uns mesos a la revista Forbes i és una xifra amb uns quants zeros.

La plataforma Suno és tota una moguda, segons diuen els de Forbes, va pujant i no s'atura. Ja té dos milions de seguidors.

Dos milions de seguidors, dos milions. Gerard, no sé, autors com en Pere Pèries, com treballen amb la intel·ligència artificial? Quins plantejaments ètics es fan ells?

Clar, aquí hi ha de tot, com pots imaginar. Cada creador és un món, tothom pot fer el que vulgui. Evidentment, només faltaria, però no sóc cas, per exemple, d'ell fa servir la IA per investigar i per experimentar. No perquè sigui una màquina que li faci la feina, eh? En Pere Pèries col·labora, atenció, amb l'Observatori d'Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya i es fa preguntes. Qui serà l'àrbitre que decideixi posar una etiqueta o una altra? Com es comprovarà aquest origen, no? O dit d'una altra manera, hi ha algun procés per traçar una mica com s'ha fet aquella cançó?

Jo crec que en el moment en què hi ha les etiquetes, després, evidentment, també estan treballant en sistemes d'identificació de quan s'ha fet servir o no. Llavors, el que us deia del període transitori, a mi em fa l'efecte que ens ha passat en altres moments, quan durant el període transitori la infracció. Es anirà cercant i serà un moment polèmic, però arribarà un dia en el que serà automàtic que tu pugis a algú i l'eina tecnològica identifiqui que està fet servir. Llavors aquí l'ideal seria que el responsable fos la plataforma, però si més no, si la indústria té el consens, la indústria entre ells mateixos es poden anar regulant. Com hem anat regulant altres infraccions.

I aquí, Gerard, també sumem un altre problema ètic i legal d'origen, que són els copyrights de les fonts.

Sí, perquè més enllà d'aquests bucles infinits que pot sortir quan la IA recomana IA i la mateixa IA la trenca, des de bon principi podem topar encara amb un altre element que és molt delicat. Què passa si la IA que jo faig servir em fa una cançó nodrint-se de veus humanes o patrons de músiques protegides?

Aquests grans models de llenguatge com Suno, Udi o altres, que s'han entrenat amb material dubtosament adquirit, perquè molt material és en copyright, aleshores ja hi ha un altre tipus de conflicte ètic. Jo aquests no ho faig servir, per exemple. Eva,

¿qué passa si un autor ha fet un producte amb una intel·ligència artificial que s'ha entrenat amb veus que tenen drets d'imatge o música que tenen drets d'autor? ¿Se l'està jugant? ¿Se l'està jugant l'empresa que ha generat aquesta intel·ligència artificial fraudulenta? Clar, és que tot això és complex.

Sí. A veure, en el moment que la veu és reconeixible i la pots identificar, aquí està claríssim que, com a dret de la personalitat, tu podries prohibir aquella cançó immediatament. Des del punt de vista de la propietat intel·lectual, la situació és més difícil, perquè la nostra llei de propietat intel·lectual permet les influències, permet la imitació d'alguna manera, sempre i qual no sigui plagi, no sigui idèntic. Llavors, quan tu agafes això en un sistema. Quan ho agafes al resultat, pot ser similar, però has d'acreditar que ve d'una eina, d'un model d'IA en el qual s'han fet servir les teves obres per ensenyar-la. I això ara mateix em sembla difícil. El que passa és que també crec que la normativa europea el que obliga és que els models d'intel·ligència artificial que operin a Europa han de tenir molta transparència respecte al seu funcionament intern i com han estat entrenats. Llavors, en això hi haurà una agència que haurà de vetllar pel compliment d'aquestes sol·licituds de copyright. I tot això serà per llarg, però s'està treballant.

Som el Tot es Pot Parlar avui endinsant-nos en tota aquesta nova normativa pel que fa a la música generada amb intel·ligència artificial. Hem parlat de les plataformes, hem parlat dels autors i creadors i ens queda encara una última pota que és tan important només que la resta que són els usuaris.

A Catalunya tenim xifres esclatants, escolten música en streaming, 8 de cada 10 catalans. Però no tots ho fem pagant, fent el pagament. Escolten música en streaming, 8 de cada 10 catalans.

Eva, si una cançó ens agrada, com per exemple aquestes que ens ha fet el nostre estimat company Gerard López, ens hauria d'importar gaire saber si és fet amb intel·ligència artificial o de vegades també ens deixem endur pels prejudicis? El que deies abans també de l'educació musical i tota la motxilla que portem cadascú.

Això és una opinió molt personal, a mi m'importa, i si penso en el futur, si crec que ens hauria d'importar una mica, perquè ara mateix estem en un, això és com un llac enorme d'aigua, que és aigua estancada s'acaba podrint llavors durant uns anys tindrem creació que ha entrenat models que ens poden donar coses relativament innovadores o sorprenents i podem anar jugant però si no ens preocupem que hi hagi persones humans que segueixin nodrint aquest pou creatiu amb aportacions creatives rellevants a mi no m'agradaria dins de 20 anys trobar-me que hem perdut gran part de la creació. I no només amb música, eh?

En tot. I això, pensant en el futur, quin col·lectiu del present es troba més indefens i vulnerable? Com sempre, els més petits. Per això, la presidenta de l'Associació de Consumidores de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, l'Anna Plans, ens fa aquest recordatori.

L'enfància és més vulnerable a la desinformació, a la manipulació emocional i a la confusió entre allò que és real i allò que és artificial, no? Per exemple, quan un vídeo, una veu, una cançó sembla humana però no ho és, el risc no és només de contingut sintètic, si entre cometes, sinó d'una pèrdua de confiança. I d'exposició a missatges inadequats per la seva edat.

És veritat que les etiquetes de la música mià no són potser el principal mal de cap dels pares, però què passa? Que aquí tot suma. Les etiquetes poden ajudar, el que dèiem ara fa un moment, a combatre un risc, que les futures generacions tinguin referents musicals massa uniformes.

Clar, d'aquí uns anys ens trobarem amb una infància que no tindrà pensament crític, No tindrà aquesta capacitat per triar, decidir, de reconèixer formats, de reconèixer enganys, de ser més manipulats digitalment. La idea clau és que també tant la canalla com les famílies sàpiguen que és contingut generat o manipulat amb la IA i que aquest tipus de contingut no circuli amb el mateix nivell d'opacitat que el material

creat per persones. I esclar, una cosa porta a l'altra. Qui no diu que un consumidor de música ràpida, fàcil i barata, que acaba normalitzant un món fàcil, ràpid i barat, d'aquí un temps no es convertirà en un creador de música ràpida, fàcil i barata? Fixem-nos en la plataforma Suno, que dèiem abans, la que permet fer música mía, no? I també en la seva filosofia. El seu director general, es diu Michael Schumann, que és el CEO de Suno, va fer unes declaracions que van indignar músics com en

Pere Pèria. El CEO de Suno va dir que nosaltres el que volem és que tota la part avorrida de fer música, això d'haver d'estudiar música, haver de practicar un instrument, tot això que és tan avorrit, això evitar-ho i que vagis directament al resultat. Qui diu això no ha entès què és la música, perquè la música té una part quasi diré tribal de connexió entre les persones que fan música, amb la gent que rep aquest art. És molt interessant que la irrupció de la IA ens planteja un mirall com a societat.

Eva, la intel·ligència artificial ens planteja un mirall com a societat. Ho veus igual?

Absolutament d'acord amb el Pere i amb l'Anna.

Eva Faustino, advocada, directora de l'Associació de Productors i Editors Fonogràfics Catalans. Escolta, moltes gràcies per les explicacions i per les opinions. Això també. Molt agraïts per il·luminar una mica tot aquest camí que desconeixem tant. I Gerard, també moltes gràcies. Ens veiem a la redacció.

I can't see, I can't breathe No, I'm not where we'll be And nothing's gonna change the way we live Cause we can always pick but never give And now the things are changing for the worse, see Wow, it's a crazy world we're living in And I just can't see that half of us immersed in sin Is all we have to give.

A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar.

Amb Domènec Sobirà i Núria Pujades. Encara que ho vegis diferent, tot es pot parlar.

Per obres de cobertura de la Ronda de Dalt, el trànsit entre les sortides 5 i 6 quedarà tallat en tots dos sentits les nits del 20 de juliol al 6 d'agost. Els vehicles es desviaran pels laterals de la Ronda. Més informació a barcelona.cat barra obres Ajuntament de Barcelona.

Submergir-se fins al Titanic és molt semblant a anar a l'espai. Creat per observar les restes del transatlàntic més famós, el Titán va passar de ser una immersió fascinant I de sobte es fa el silenci. Que no és mai bon senyal. es devenir un viatge a la mort. És un malson, és com ara ser enterrat viu. Nits sense ficció. La inclusió del Titán. El destí final cap al Titanic. A TV3 i a la plataforma 3CAT, dimarts a la nit.

A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar. Amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.

Són dos quarts d'onze del matí, és diumenge, i aquesta sintonia la vam escollir per recordar que ens havíem d'aturar, havíem d'aturar-ho tot quan sonés, per escoltar els pensaments de la Maria Rovira, que avui comparteix amb nosaltres els propòsits de vida que s'ha fet. No els de cap d'any, no, no, no. Els que s'ha fet per ara, propòsits per l'estiu.

La gent es fa propòsits d'any nou al gener i propòsits de curs nou al setembre, que tots sabem que són els que valen, però ningú es fa propòsits d'estiu, perquè la gent fa el que pot a l'estiu, suposo. Jo en tinc uns quants. Vull llegir molt. Tinc una pila de llibres que comença a ser tremenda, però tot ho farem. Metamorfosi de la Miriam Cano, Poeticismes del Josep Pedrals, Pel carril del mig d'Albert Pijuan, Amanida barrejada de la Nora Efron. Tot ho farem, de veritat. També vull fer el rècord mundial de migdiades. Més d'un al dia és accés? Només pels covards. Jo crec que no. La migdiada del bisbe ha reivindicat. Vull oblidar-me del mòbil i sospito que l'hauré de llançar al mar per aconseguir-ho. També vull que la foca totes les meves pertinences i tornar a començar. He pensat a fingir una mudança, fins i tot. Col·locar-ho tot en caixes i tornar-ho a posar. Un altre objectiu d'estiu. Dir més la paraula tanoka. És boníssima, tanoka. Tanoka ve de l'occità tanoka, que vol dir tros de fusta, que en castellà seria tarugo. Un altre mot meravellós. Vull jugar a escacs i ping-pong. Esport, però no gaire. Vull menjar fruita de temporada. Endavant l'albercoc, el préssec, la nectarina, la pruna, la figa, el meló i la síndria, perquè quan no hi sigui la trobaré a faltar. A sac amb la col·lecció d'estiu Pachamama. I vull veure Dirty Dancing. La vaig veure per primera vegada al confinament, tardíssim, i quina pel·lícula més bona. Tanquem, doncs, posant Hungry Eyes.

I wanna show you what love's all about.

Passen cinc minuts de dos quarts d'onze del matí i anem, com sempre, cada diumenge amb la mirada cultural de la Montse Virgili.

Montse Virgili, molt bon dia. Ai, aquesta cançó, mira, em posaria a plorar de l'emoció, m'encanta. És que sento la paraula meló i ja em poso tontíssima. És que, Antoni Alfon, és que sempre tenen una cançó per tot. Ai, amb melé, amb melé, home perquè ara ve l'estiu, com diu aquesta cançó, i clar, ve l'estiu, vull dir que ja estem a l'estiu allò, i clar, per mi un dels plaers més grans és estar sota una figuera, sota un xiprer, sota un emboló, sota on vulguis. Alguna cosa que tingui fulles perquè em pugui posar a llegir sota, perquè crec que estem tot l'any produint i a l'estiu hem de decreixer. Ha de ser un moment de descans o de decreixer? A veure, ¿hi ha diferència aquí? No, no, ¿qué vols dir de decreixer? Decreixer és a dir, tot allò que ja tens, aprofitar-ho. I jo crec que llegir és una manera de barrejar el que tens tu en el cap amb allò que llegiràs i, per tant, consumeixes menys energia, perquè estàs sota d'un arbre, no emprenyes tant, no sona tant el mòbil, i ets feliç, per fi. I estàs generant, però al mateix temps estàs generant idees, estàs generant imaginació. No m'he acabat d'entendre jo, eh? Piscina municipal, el que vulgueu. No cal anar-se'n molt lluny, no? No, home, no. Jo sí que estic d'acord, però a mi, almenys a l'estiu, és un dels moments que més plaer em provoca llegir, perquè estàs a l'estiu, vull dir, de vacances, amb el cap allò una mica encefalograma pla, i llegim, i el sol, i poca cosa. Sí, sí, sí. Vinga, va, Montse, doncs què vols fer? Vols anar a llegir a on? A sota la figuera de quina piscina? No, on vulgueu, on vulgueu. Jo no m'hi posaré amb les vostres piscines, però jo el que sí que dic és que intentem fer una mica de quilòmetre zero, perquè també llegir és una manera de no agafar avions.

Però escolta, a veure, acabo de comptar i em sembla que tu ens vols parlar d'algú que quilòmetre 0, quilòmetre 0 no és ben bé, perquè hem de desplaçar-nos una miqueta, no?

Tens raó, però clar, potser ens està escoltant algú de Sallent o d'algun poble del Bages, perquè ara des d'aquí la Diagonal 614, on nosaltres treballem, fins a Sallent, ho he comptat avui, ho he comptat amb el Google Maps, també t'ho diré, i són 66 quilòmetres. Veus? 66 quilòmetres que no són 6.000. Clar, això és quilòmetre zero, està perfecte. Exacte. I a més, doncs això que dèiem, algun s'escoltarà de Manresa i Valcereny. Sí, vaig al gra. Per cert, Valcereny, piscina xulíssima. Vaig al gra. Piscina xulíssima, que us recomano molt. Davant de la piscina hi ha una llibreria. I com és que coneixes la piscina de Valcereny? Perquè hi vaig anar a presentar els moixons. Ah. Un llibre que també us hauríeu de llegir i ho deixo aquí. Un llibre fet per Montse Virgili. Exacte. Però hi ha una llibreria que es diu La Tempesta, que us la recomano moltíssim, cafeteria i davant d'allò. Però bé, prou, la cosa. És que us vull parlar de Sara Eslavall, d'Irena Rubió, d'un llibre publicat per altra editorial que es va endur l'últim Premi Documenta, o sigui, és a dir, una persona jove, de veritat. I per connectar-ho tot, Irene Rubio és de Sallent. Ja està feta la connexió. Menys mal que hi ha algú que posa ordre. Primer de tot, aquesta és la primera novel·la de la Irene Rubio. No us sembla perquè escriu de meravella. És una distopia que ens va molt bé perquè jo penso que vivim en uns mons avui en dia molt estranys. I té aquest punt de realitat. Però no us imagineu vides a altres planetes, ni surrealismes, ni. No és ciència-ficció. No, no, per a res. Bueno, bueno. I com comença el llibre? On ens situem? De fet, el llibre comença amb un incendi, que jo crec que és el moment que estem vivint aquest estiu, a la vall seca, que apaguen les dones del poble, perquè els homes no s'hi acosten en aquesta vall. De fet, aquesta vall està maleïda i es diu que no s'hi ha d'anar, mentre que les dones del poble estan convençudes que qui en marxi morirà. Aquesta és com la premissa.

Però i qui ho explica tot això? Qui els explica aquesta història o qui és el protagonista?

Doncs mira, és ben curiós perquè la història es deslluriga a través de les dones del poble i cada capítol és la veu d'una dona. És una cosa que d'entrada podia ser feixuga i difícil, però ho fa també la Irene Rubio, que d'alguna manera acaba, encava el canto d'una manera superprecisa. Són dones que no tenen nom, però cadascuna t'explica la història des de la seva perspectiva, jo crec que com fem tots, no? I és una novel·la rural, diries, Montse? Podríem dir que sí, però només en part, perquè també ens parla d'una ciutat amb barris marginals, pisos ocupats, violència. El que fa justament la Irene és posar en dubte allò que ens han dit sempre. I això ho fem així perquè es fa d'aquesta manera, que ho hem sentit moltes vegades. Sí, això no ho fem així, sempre s'ha fet igual. Exacte, doncs ella diu I no cal trencar. Això era una frase que li havia dit la seva mare sobre els macarrons, o no sé què li havia passat, perquè va llegar a una entrevista, i ella va voler trencar això. Les coses sempre s'han fet així, i doncs no, les coses sempre s'han fet així, però un dia es poden fer d'una altra manera. Les protagonistes viuen en un context de sequera extrema, l'aigua s'ha acabat, que clar, aquest és l'element distòpic, però tampoc tan distòpic. Exacte. Arriba el colapse i ella explica que és una rèplica dels pobles dels seus avis, que ella de petita estiuejava a Castellà-la-Manxa, on ella hi va passar molts estius, i això m'ha encantat, perquè ella diu que no veia molts homes al carrer perquè treballaven o eren al bar, això Castellà-la-Manxa i també et dic Benissanet, si vols, mentre que les dones sempre anaven amunt i avall i parlaven amb les veïnes, feinejant i tal. I d'aquesta imatge, d'aquest món de dones, li va venir la idea.

I ens pots recordar d'altres novel·les, d'altres referents culturals?

Molta gent diu que se'l sembla la Irene Solà, jo crec que és molt diferent, però jo crec que escriu molt bé, però entenc per què ho diuen. Home, la Irene Solà, amb la novel·la de Cantujó de la Muntanya Valla, amb els dics, també, i aquest punt, també, no sé si distòpic dir-li, però que tot tenia veu, allà, de la natura. Hi ha alguna cosa de Irene Solà, hi ha molt d'Ursula Caleguin. Jo crec que, de veritat, l'hem de subratllar, aquesta noia, perquè ens donarà moltes alegries. Perquè jo digui que gent jove escriu bé, és que escriu molt bé.

Doncs va, per llegir-la en una piscina i sota un arbre.

Si veus com cau el tul, si sents com tot te'n va.

Una llum en un cabàs, una gola en un bremol. Més llibres sota l'arbre encara o canviem d'emplaçament?

Ai, sí, ara em torno a posar nerviosa, és que sento el Roger Mas i, escolta, se m'encenen totes les alarmes. M'encanta aquesta veu. Tranquils, queda't a sota l'arbre, relaxadeta. Crec que m'hauré de passar en ventall, que m'ha fet calor. Doncs, mira, si haguéssim de recomanar un dels llibres més fascinants d'enguany, i jo diria, per si encara no l'heu llegit, El pit adormit de la poeta Dolors Miquel. En aquest llibre, no és un llibre de poesia, és un llibre de prosa, és a partir d'un moment de dificultat, perquè està estirada al llit, a l'hospital, en un homenatge a la muntanya màgica de Thomas Mann. La Dolors Miquel també ens parla, podríem dir, del món dels malalts, perquè ella en aquell moment es troba que li diagnostiquen un càncer de pit, l'enduparà, i després, no us faig espòilers, però la cosa encara es complica més. Aprofita aquest moment de trobar-se tan malament per escriure el llibre des del llit de l'hospital, i de fet treu una força, jo diria que descomunal sobrenatural, perquè jo la vaig entrevistar i li preguntava, com t'ho has fet? Perquè si estàs amb químios, amb operacions i tal, dius que ni ho sé ni jo mateixa, no? I és una biografia Montse? Doncs mira, sí i no, és una biografia perquè aprofita d'aquest moment difícil de la seva vida per recordar des de la seva infància fins a l'edat adulta, l'època dels recitals de poesia, els anys 90 per tota Catalunya, el seu desig de convertir-se en poeta quan era jove, els seus estats d'ànim, ens parla de l'amor, dels homes en el món de la poesia i del lloc que ocupava ella com a dona en un ecosistema que era a mínim masculí. Llavors sé que parla molt d'ella. Sí. Parla molt d'ella, però també hi ha una altra part del llibre, que és una feinada i que és meravellosa, que tampoc no sé com s'ho ha fet, perquè és un viatge interessantíssim, perquè parla de totes les representacions al llarg de la història de l'art del món sobre el pit femení. O sigui, que és una enciclopèdia. El pit femení en les escultures, en els quadres. Tota la història de l'art, el servei del pit femení, com ha estat símptoma i signe de la feminitat en tots els sentits. I què passa quan t'amputen un pit? Què significa això? Perquè està sent menys dona, no? Uau, pell de gallina amb aquest llibre. No és un llibre, és una catedral, això.

Dolors Miquel, també, sota un arbre.

Rick, Rick, Rick, perquè he entès. Et deixo, et deixo. No, no, perdó, perdó, perquè he entès la frase. Són cinc anys d'estudiar alemany. No passa res. A veure, ara ens la tradueixes. Sí, home, sí. No sabia si prendre el teu cafè, no sé què diu, però m'ha fet gràcia com ho ha dit. Ja està. Adéu. Un altre llibre que t'ha sorprès, volies dir. Sí, un llibre que m'ha sorprès la cançó, de cop i volta, però véns a parlar d'un llibre. No, no, però també la cançó, no l'he posada, perquè sí, a Canta amb Alemany, perquè aquest nostre autor nostradíssim, meravellós, que adoro, Francesc Serés, fa anys que s'ha anat a viure a Viena, i allà ha estat pare, i per mi és un dels grans escriptors catalans, nascut a la Franja, va viure a Anja Olot, i els últims anys va anar a viure, la seva vida va canviar, va anar a viure a Viena, a Gras, i ha tingut un fill a les Valleses, podríem dir, als 51 anys.

Però clar, ens estàs parlant del Francesc Serès, que el coneixes perfectament, aleshores per què t'has sorprès?

Perquè ara en té 54 i he escrit aquest llibre autobiogràfic perquè no solem, o sigui, hi ha molts llibres de dones parlant de la seva maternitat i del que ha significat per elles. Però no tenim gaires històries d'homes explicant. T'entenc. Que ha volgut dir convertir-se en pares. I a més també perquè els llibres anteriors, ell havia escrit llibres de persona molt llegida, per exemple, va fer els contes russos, que era una meravella, era un homenatge a la literatura russa. Després sí que els últims dos eren més autobiogràfics, perquè va fer aquell meravellós de dos jubilats desenganyats pel procés. Però aquí parla directament d'ell i de la seva vida.

I com l'ha organitzat? És des del naixement del nen? És el sentiment de pare només?

Exacte, es tracta d'un assaig on decisions personals i dubtes íntims conviuen amb reflexions sobre la paternitat, la identitat, l'amistat, la família, aprofitar. I tot això, diguéssim que el naixement del fill li serveix per preguntar-se moltes coses, no? Aprofita per parlar de la deriva d'Europa i del món, des del naixement fins al primer aniversari del seu fill. I també el món aquest estrany on se senten els homes moltes vegades en el món de la maternitat, també. S'estructura el llibre. El llibre recorre un període d'un any amb els capítols dividits per mesos. I la gràcia és que el fill no és el prota, que podria dir, ai, és que és mono, no sé què, no. Ja, ja. Sinó que és una excusa per parlar de molts temes que l'ocupen i el preocupen. També el fet d'anar a viure a un altre país, una llengua nova. Per tant, no és un llibre només de la paternitat o la maternitat, és un llibre que va molt més enllà, i que el fill és l'excusa per tocar tots aquests altres temes que comentaves. I també la idea de per què tenim fills, no? Perquè ara la maternitat cada cop s'enredereix més, i la paternitat, però per què els tenim? Què volem? Què esperem? És una gran pregunta, aquesta.

Ai, ai, ai. I en tot cas, escolta, molt encertat, Francesc Serés, amb aquest llibre sobre la paternitat, que és un punt de vista complementari al que deies de tots els llibres que sí que existeixen ja sobre l'experiència

de la maternitat. Francesc Serés. El primer any, que no em diga el títol. Disculpa'm, Eva, que no l'he dit.

El primer any, de Francesc Serés, correcte. Francesa Lesca ha acompanyat avui a Dolors Miquel i a Irene Rubio, tot sota un arbre i a prop d'una piscina, sí?

El que vulgueu, també, el mar em serveix. Ha estat un plaer tenir-te, el tot es pot parlar, Montse Virgili. Exacte. Descansa.

Gràcies. Adéu. Adéu. Adéu.

Catalunya Ràdio. Tot es pot parlar.

Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.

Dissabtes i diumenges de 9 a 11 del matí, a Catalunya Ràdio t'acostem l'actualitat des d'una nova perspectiva.

El Tot es pot parlar és un programa nou que posa el focus en les notícies que ens afecten i que impacten directament en la nostra vida quotidiana.

Al Tot es pot parlar escoltem directament les persones i aprofundim en les qüestions d'àmbit polític, econòmic, social i cultural que generen més debat.

Amb Domènec Subirà, Núria Pujades i la col·laboració dels serveis informatius i de programes de Catalunya Ràdio. Fins al 2 d'agost, els matins del cap de setmana, Tot es pot parlar.

Tot es pot parlar a Catalunya Ràdio.

Som 3K. Som 3K.

Aquest estiu, protegeix-te amb l'ABC de la calor. Aire. A l'aire lliure, recera't a l'ombra. La roba, que sigui ampla i d'accessoris, porta ventall i barret. Beure. Beu aigua encara que no tinguis set. Porta sempre una ampolla a sobre. Casa. A casa, controla la temperatura creant corrents d'aire o climatitzant-la. Si fa calor, aire, beure i casa. Troba més consells a canalsalut.gencat.cat

Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Soy Arguiñano. Yo elijo el súper número uno en calidad-precio porque tiene ofertas como estas. Ara, Lidl tria meló pell de

gripau a un súper preu imbatible. 0,69 al quilo. I amb Lidl Plus 400 grams de llagostins a 3,19 i estalviat un 15%. Lidl. Val la pena.

Aprofita bé l'estiu a Downton Abbey. Et veig una mica inquiet aquests dies. Ara aquí viu com solíem viure. Perquè tot un món s'acaba. La casa, el servei. Quants en veus fora, doncs? Uns quants. Ai, senyor. Downton Abbey. Última temporada. Aquesta nit a TV3 i a la plataforma 3CAT.

Oh, sometimes I must tell you When I'm watching the news And there's been some car crash Oh, it makes me think of you, you.

Falten 10 minuts per les 11 del matí, ara 9, són els últims 9 minuts del Tot es Pot Parlar, perquè avui acabem i a partir de la setmana que ve.

Doncs sí, a partir de la setmana que ve torna el suplement d'estiu amb la Marina Laminos. Molt bon dia. Bon dia, Marina. Hola, què tal? Molt bon dia a tots dos. Com esteu? Doncs molt bé, aquí, als últims minuts.

Nosaltres amb ganes de fer una mica de vacances i tu, amb piles carregades.

Amb piles carregades i sí, sí, uns que marxen i uns que tornen. Hem deixat les vacances ja liquidades i dissabte que ve ens hi posem. Ara ja amb ganes, amb aquelles ganes i emoció de tornar a encendre els micròfons del suplement. Clar que sí, Marina,

et passem al relleu i crec que vens amb algunes novetats, oi, respecte a l'any passat? Alguna secció que ja ens havies explicat? Just quan vam acabar la temporada també el suplement amb l'Escapa, que crec que promet, amb dos noms, el Gil Prats sobre Roca i el Narcís Bardalet. Aviam, explica, explica.

Exacte. Sí, sí, és una de les novetats d'aquest estiu. Al final del suplement d'estiu ja comença a haver-hi seccions consolidades, la Rosa Rodón i Antoni Padilla, que ens faran els seus viatges amb l'Astrolab i la música del Luis Hidalgo. Però una de les novetats d'aquest any és, d'alguna manera, aquesta parella estranya formada per en Gil Prats sobre Roca, que segur que molts heu llegit aquest estiu. El joc del silenci i el forense Narcís Bardalet. I en Narcís haurà d'indagar i intentar esbrinar què s'amaga darrere d'aquest crim, com a forense que és. Per tant, una mica, doncs, és aquesta secció que barrejarà els successos, els crims, amb la literatura i amb un joc que a casa també podreu jugar. I, per tant, s'ha escrit un crim, una de les novetats d'aquest any al suplement d'estiu. Tots enganxats a jugar-hi.

Escolta, dius que s'hi podrà jugar des de casa, de veritat?

Exacte, bé, més que jugar des de casa, al final ja veureu que anirem descobrint, mica en mica, més detalls d'aquestes històries, d'aquests crims que escriu en Gil, i són crims que amaguen alguna peculiaritat, no són fàcils de resoldre, per tant, des de casa, també, doncs, una mica, si sou d'aquells que us agrada fer d'investigadors, doncs també podreu intentar descobrir exactament què ha passat.

Marina, d'altra banda, però jo l'altre dia et vaig veure que tornaves, que entraves a la ràdio amb la motxilla, amb la gravadora, l'esquena, així. Venies, d'on venies? Perquè em vas dir que estaves preparant coses per l'agost.

Ben carregada, sí, sí. Aquell dia venia exactament del Museu Eròtic de Barcelona. Epa! Molt bé, molt bé. Sí, sí, perquè aquest estiu també sortirem de l'estudi amb tots aquests reportatges que fem, per exemple, seguint grups de música de casa nostra durant tot un dia de concert. I anirem una mica més enllà i volem descobrir com es viuen alguns dies d'estiu peculiats, un dia de concert amb Maria Jaume, per exemple, o un dia de Museu Eròtic, que aquí ho deixo, però vaig sortir d'allà una mica.

Home, però no ens pots deixar així, ara, avancem alguna cosa. Aquí ho deixo, diu.

Jo només dic que hi havia moltes coses a les parets, vaig aprendre bastant, també us he de dir, coses una mica peculiars, però al final això. Després també hi haurà reportatges una mica més divulgatius i hi haurà temps per tot a l'estiu i al llarg d'aquestes quatre setmanes d'agost. Temps i espai per tothom i per tots els oients del suplement.

A partir de la setmana que ve, doncs, amb la Marina Laminos, torna el suplement d'estiu de 9 a 12, Marina. Exacte, de 9 a 12. Dissabtes i diumenges de 9 a 12, amb la Marina Laminos, la veu del suplement d'estiu. I també ens retrobem el suplement d'hivern, eh, Marina?

Això sí, això sí. Això també, el tancament. De l'agost i del setembre, i tornem tots plegats, eh? Clar que sí. Doncs et passem el relleu, Marina Laminos, amb el suplement d'estiu. Gràcies, una abraçada ben forta. Igualment.

Fins demà!

Línia recta i endavant, diu aquí la Clara Peia. Doncs bé, línia recta, l'última línia recta d'aquest programa, d'aquest Tot es pot parlar, que s'acaba aquí, però que l'hem fet, com sempre, a la tècnica amb l'Albert Jodars, al control central amb en Víctor Rodríguez, a la producció amb en Ricard García, a la coordinació d'informatius amb en Joan Rossinyol i Gemma Bonet, a la redacció la Pilar de Pedro, en Gerard López, en Fèlix Martín i tota la redacció d'informatius, i aquí a la taula la Núria. La Núria Pujadas, un plaer haver treballat amb tu, Núria. Igualment, Domènec. I a partir de les 11, recordeu que podeu seguir tota l'actualitat en antena conjunta a Catalunya Ràdio i a 3Cat Info.

Nosaltres marxem, però tancarem el programa com hem fet cada dia. Avui també amb l'última reflexió final, avui la de la filòsofa i professora Sira Abenoza. Ha estat un plaer que passeu una molt bona setmana i un molt bon estiu.

Aquesta setmana soc al Dansà Neu, el miracle cultural dels Pirineus, i he sortit de dos espectacles molt remoguda. Primer, d'una lectura de contes de Víctor Català interpretats per la grandíssima Àngels Gunyalons. Contes que parlaven de la violència, l'abús, el silenci imposat a tantes dones. Després, del concert d'Es Casada, de Magali Sare, un projecte profundíssim que recupera cançons populars de diferents països sobre els matrimonis forçats. Ens agradaria creure que aquestes històries pertanyen al passat, però encara no. Aquesta setmana, els germans Tate, influencers masclistes i d'extrema dreta, tornen a ser detinguts per presumptes agressions sexuals. I un cop més, responsabilitzen les dones de les violacions. També aquesta setmana hem sabut que, després del Mundial, les denúncies per violència masclista han tornat a augmentar. En un dels contes de Víctor Català, una dona ens explicava que va haver de casar-se amb l'home que l'havia violada. I resumint tota una vida, només deia. Jo sempre més he estat malalta. Aquests dies no he pogut deixar de pensar en les dones que aquest estiu compartiran casa, cotxe o apartament amb l'home que les humilia o les agraeix. Les vacances també poden ser una presó. Potser per això serveix la cultura, per descobrir que una escriptora de fa més de 100 anys, una cantant d'avui i els titulars d'aquesta setmana estan parlant del mateix. El problema no és que Víctor Català continuï emocionant-nos, el problema és que continua descrivint-nos.

Voy a aprender a hacerme mal.

Com respirava, expiro cendres en comptes d'aire i no respiro. Com respirava, expulso sucre.