Tot es pot parlar, de 10 h a 11 h - 1/08/2026

Són les 10, com sempre, hora per actualitzar-nos avui amb la Sara Riera. Sara, bon dia. Hola, bon dia. I molt pendents de Ceuta perquè les entrades de migrants s'han aturat íntegrament, segons el govern espanyol, i han continuat les sortides cap al Marroc.

La policia parlarà de 69.000 persones que haurien tornat cap al Marroc aquestes últimes hores perquè també recull tots els migrants que van entrar a Ceuta abans de l'arribada massiva. A aquesta hora ja es compten 67 persones mortes. Cap a les 8 d'aquest matí ha començat la instal·lació de les barreres de contenció a l'espigó del Tarajal. Allà hi tenim l'enviada especial a Ceuta, Célia Cernades.

Bon dia. Bon dia. Al mar del Tarajal es comencen a instal·lar boies per frenar l'entrada d'emigrants nedant, mentre centenars d'ells tornen ja al Marroc a peu animats pels soldats espanyols desplegats al centre de Ceuta. Segons el Ministeri d'Exteriors, gairebé tots els migrants han marxat ja d'aquesta ciutat de 80.000 persones, però les platges, places i boscos encara en queden. Molts són subsaharians que esperen alguna resposta dormint al terra i sense cap tipus d'ajuda humanitària. Els locals de Ceuta estan molt irritats després d'hores amb les botigues tancades i friccions de convivència a barris com La Reina. Célia Sarnadas, Catalunya Ràdio,

Ceuta. I a aquesta hora a les 10 arriba a Ceuta el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlasca, per analitzar aquesta situació sobre el terreny. També aquest matí anirà a la ciutat el líder del PP, Alberto Noñez Feijó, que ha fet el discurs de l'extrema dreta internacional, que assegura que és una invasió el que ha passat i exigeix al govern espanyol la reforma de la llei d'estrangeria. Mentre el president de Ceuta alerta que els centres d'acollida estan sobrepassats i que no poden acollir més menors no acompanyats. Des del Ministeri d'Afers Exteriors asseguren que la integritat de l'espai Schengen està garantida i demanen posar fi al que anomenen confusió interessada. Doncs bé, a tot aquest panorama, els experts apunten el risc que l'extrema dreta instrumentalitzi políticament tot el que està passant. Gemma Pinyol Jiménez, politòloga i investigadora en polítiques migratòries de la Pompeu Fabra, considera que utilitzar el fenomen migratori és terreny adobat per dinamitzar el projecte europeu. Ho acaba de dir al Tot Es Pot Parlar.

Em fa por que haguem entrat en un moment en què el que fem és polaritzar Schengen, és a dir, utilitzar el fenomen migratori per atacar un dels pilars claus de la construcció europea, que de fet respon bastant a les voluntats de l'extrema dreta que sempre havia sigut atacar el projecte europeu. Aquí a Catalunya aquest

mes de juliol l'atenció ha estat el més càlid i un dels més secs des del 1950. Ho ha constatat el Servei Meteorològic de Catalunya que remarca els tres episodis de calor que hem tingut en molt pocs dies de trebentrells. A més, no som ni a la meitat de l'estiu i ja estem a punt de superar el rècord anual de dies en què s'han registrat més de 40 graus en algun punt del país. Pel que fa a la pluja, durant les últimes quatre setmanes, la meitat de les estacions del Meteocat han recollit, atenció, menys d'un mil·lilitre de precipitació. Això vol dir pràcticament res. I moltes han registrat també el juliol més sec de la seva sèrie històrica. Avui, però, atenció, s'anuncien canvis. Protecció Civil ha activat en prealerta el pla Inuncat davant la previsió de tempestes fortes al Pirineu i al Prepirineu. Si obrim el focus a Ucraïna, almenys 9 persones han mort aquesta matinada a la capital per un atac rus. 4 eren nens. Aquest atac també ha deixat una trentena de ferits i una vintena han hagut de ser hospitalitzats. El govern d'Ucraïna diu que Rússia els ha atacat amb 185 drons i 35 míssils. Volodymyr Zelensky assegura que els seus sistemes de defensa només n'ha pogut interceptar un. Els projectils han impactat de nit contra blocs de pisos, un centre educatiu i altres edificis de la ciutat. I a aquesta hora. També hem sabut que un terratrèmol de magnitud 4,7 va sacsejar ahir al vespre a la zona de Nàpols i va deixar almenys una vintena de ferits lleus i nombrosos danys materials. És un sisma que es va registrar a Pozuoli, això és als camps flagreus, i es va notar, com diem, a Nàpols i a diversos municipis. D'aquesta província. I finalment, en esports, us expliquem que ahir el Barça va caure els penals contra el Birmingham en el primer partit amistós oficial de la pretemporada blaugrana. El partit va acabar amb empat a dos, en els 90 minuts per reglamentaris, i després els dos gols del Barça els va fer el jove davanter egipcí Hamza Abdelkarim. Per cert, que el nou fitxatge del Barça, l'extrem belga de 18 anys Jesse Bissoubo, s'incorpora avui a les ordres de Hansi Flick a Anglaterra. I una darrera notícia d'esports, també, d'aquestes últimes hores, el president de la FIFA, Geno Infantino, ha anunciat que renuncia, finalment, al projecte de crear aquesta filial encarregada de comercialitzar la Copa del Món, una iniciativa que havia generat fortes crítiques dins i fora de l'organisme. A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar,

amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.

Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.

Ofertes límit al Corte Inglés. Fins a un 50% de descompte en mobles de jardí. 50% en una selecció de models de matalassos de les principals marques. I fins a un 30% en una selecció de sofàs i butaques. Són les ofertes límit. Només 4 dies. Del 30 de juliol al 2 d'agost a la botiga web i app del Corte Inglés.

Confessa-ho. ¿Algún cop has desitjat que marqués un jugador del teu màxim rival? ¿Has deixat sense porter titular el teu amic a la jornada del clàssic? ¿Has fitxat qui vas llorar que mai no fitxaries? Si vols ser el millor míster, demostra-ho. Torna a Mister Fantasy de Mundo Deportivo. Descarrega't l'app i comença a jugar.

Hola, que m'he arribat al súper del Corte Inglés a fer la compra. Porto maduixes per les postres. Caraterina de 500 grams té un 50% de descompte en la segona unitat. I també uns sobres d'enceball ibéric tallat. 50% raça ibérica soto albús. Tan bo! I si te n'emportes tres, la unitat surt només a 5,50 euros. I els podem combinar com vulguem. Genial, no? Supercori per cori supermercat al Corte Inglés. Què necessites avui? A la botiga Web i App.

Películes que van guanyar estatuetes. Però que, sobretot, van guanyar el pas del temps. Aquest estiu, els dissabtes a la nit, històries de sempre i per sempre. Nit d'Òscars. I aquesta nit, El color porpre.

Posem el focus en les notícies que ens afecten i que impacten directament en la nostra vida quotidiana. Tot es pot parlar, amb Domènec Sobirà i Núria Pujadas.

Passen 5 minuts a les 10.

Primer cap de setmana d'agost, i tot i que fa temps que ja s'ha desdibuixat aquella frontera de les grans operacions sortides d'estiu, sí que és cert, que ho hem explicat a l'informatiu, sí que és cert que és un cap de setmana de molt moviment a les carreteres, i a l'aeroport també, moltíssims catalans que marxen de vacances. I pot semblar que tots els catalans fan el mateix, però no és cert. També hi ha moltíssimes persones que no poden permetre's descansar, ni molt menys viatjar.

I no ho diem nosaltres, segons l'IDESCAT, un de cada tres catalans no es pot permetre una setmana de descans a l'any fora de casa. I això afecta especialment els autònoms, que gairebé un terç només poden fer entre una i dues setmanes de vacances l'any i sovint sense desconnexió real. D'això volem parlar avui de les persones que no poden fer vacances i una persona que posa cara a aquesta realitat que ara comentàvem, la realitat dels autònoms, és la Maria Serra, que ens acompanya avui aquí a l'Estudi 5 de Catalunya Ràdio. Bon dia, Maria. Bon dia, moltes gràcies per convidar-me. A tu per venir. Tu tens 24 anys, ets autònoma i combines diverses feines també amb el projecte de final de màster. Per què no podràs fer vacances aquest estiu?

Perquè si no m'ho paguen o no m'ajuden no puc sortir de la roda infinita que suposa ser jove precari a Barcelona i haver de pagar factures de lloguer i de menjar cada vegada més altes. Per tant, a dia d'avui facturo lo mínim, realment, o sigui, com vaig començar a ser autònoma al gener, i no em puc permetre ni aquest any ni fins on veig a la vista parar una setmana o com paràs i ja està, o sigui, desconnectar és una cosa que ara mateix no està en el meu llindap de

possibilitats econòmiques. I aquesta és la situació que tens aquest any, però per exemple, l'any passat vas poder fer vacances a l'estiu? No.

Tampoc. Perquè clar, es parla molt dels autònoms, però jo crec que és un problema bastant generalitzat. Jo l'any passat vaig començar un contracte que havia de ser un any, però com que em van posar en període de prova, em van fer dos contractes de sis mesos, i em van separar les vacances, per tant, vaig començar el Nadal, el Nadal no vaig fer vacances perquè no n'havia produït, no? I a l'estiu em van deixar agafar tres o quatre dies sueltos perquè els havia de liquidar, però. No vaig fer vacances com a tal i vaig treballar l'agost passat també, cosa que també m'ha passat anys anteriors, perquè si ets jove i vius a Barcelona i has d'estudiar, fas coses d'hostaleria o cuidar nens o qualsevol cosa per sobreviure com a estudiant econòmicament. Per tant, vacances com a tal, i ho fa molts anys que a l'estiu no faig, treballes els estius per poder sobreviure durant l'any.

Clar, perquè ara també deies, no? Una cosa és fer vacances, l'altra cosa és desconnectar. No és exactament sempre el mateix. Tu pots estar descansant, però no desconnectant del tot de la teva feina, i més tu, si ets autònoma, entenc que aquesta desconexió real també és complicada de fer. No sé si tens algun dia de dir, necessito parar, i encara que no estigui produint i fent la meva feina, també que estigui desconnectant realment. Això t'ho pots permetre?

Intento buscar moments en el meu dia a dia, sigui amb família, sigui amb amics, sigui militant, que és una cosa que forma molt part de mi, que no siguin productius. El que jo crec que són vacances és deixar de produir, és poder produir per tu mateixa en lloc de per un sistema que treu energia i diners. Llavors, poder produir per mi mateixa són coses que intento en el meu dia a dia. És veritat que el que vindria a ser viatjar una setmana, són vacances molt allunyades de la meva realitat, El que sí que intento a vegades és anar al poble a treballar, anar a altres llocs a treballar, a la cafeteria del costat, i és una pseudo canvia de rutina que a vegades es pot menjar, assemblar, descansar, tot i que no ho sigui. Clar, perquè entenc que pots teletreballar amb el teu tipus de feina. Sí i no. Si podria teletreballar, si em dedico a la comunicació, podria teletreballar alguns dies, però hi ha altres que he de cobrir coses com in situ. Llavors, com que tampoc és molt prever, és una mica com també les notícies. Jo faig comunicació de contingut polític. Llavors, si m'he de desplaçar perquè hi ha una manifestació, m'he de desplaçar perquè hi ha una manifestació. I no sempre ho pots preveure. Per tant, com agafar una setmana i dir, aquesta setmana no soc a Barcelona, te l'estàs jugant a un amic.

Perquè segur que has sentit alguns comentaris de vegades de dir, ostres, per què no marxes a teletreballar a la platja que ja sembla que estiguis desconectada i sembla que estiguis mig de vacances i no és així. Segueixes perduint.

Mentre tinguis un ordinador davant, un Excel o una edició o un vídeo i estiguis perduint i estiguis contestant correus, no són vacances. Perquè amb aquest comentari t'hi has trobat, entenc. Moltíssim. Bueno, però teletreballes. El teletreballar realment és estar al meu pis sense aire acondicionat a 36 graus, és poc més, o sigui, no és tan glamurós com sembla. I no et pots permetre anar a la platja tres dies a teletreballar a la costa.

Perquè tu has estudiat també, si no tinc mal enterra, relacions internacionals, has fet un màster de comunicació social, ara estàs també amb el treball de final de màster, amb tota aquesta feina que ara ens comentaves. És a dir, tot i tenir una bona formació, tu creus que hi ha risc que aquesta situació de precarietat, avui parlem de no poder descansar, de no poder fer vacances, que diu molta gent, especialment la gent més jove, es cronifiqui? És absolutament crònica.

Les meves companyes de carrera estan igual o més precaritzades que jo, però a escoles d'anglès o a altres llocs, i simplement si els lloguers i el preu està com està, i nosaltres seguim cobrant els sous d'entrada precaris perquè no tenim experiència, les possibilitats de viure una vida més o menys digna són a l'abast de molt pocs, realment. No ets optimista en aquest sentit? Crec que fan falta reformes molt grans i que fa falta que ens organitzem entre totes per aconseguir més drets. De per si, amb les formacions que tinguem o els màsters que tinguem, crec que no ens ho donaran.

Anem a conèixer altres casos, perquè la realitat de no poder fer vacances també afecta moltes famílies monoparentals. A Catalunya n'hi ha més de 420.000. La taxa de risc de pobresa i d'exclusió social d'aquestes famílies és del 53%, molt per sobre de la taxa de risc de les famílies de dos progenitors, que és d'un 28%. Aquest és el cas de l'Olesia Gul, que és d'Ucraïna, que treballa en una pastisseria i és mare monoparental d'una nena de 8 anys. Olesia, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs? Bien, gracias. Tu fa dos anys i mig que ets a Catalunya, tens una nena de 8 anys, treballes en una pastisseria a jornada completa, ara tens 15 dies de vacances, però no marxes.

Per què? Sí, es imposible. Porque normalmente los niños están en casa en. Yo estoy trabajando y la niña tiene vacaciones entonces yo trabajo ahora en verano para las colonias voy a decir así entonces cuando hay días de vacanzas yo a lo vez de gastar dinero yo ahorro dinero estoy en casa con la niña para que no vaya a colonias para ahorrar este dinero algo así entonces vacanzas es un poco al revés.

Clar, però la teva filla, la Melody, si no ho tinc mal entès, ha anat al casal el mes de juliol, a l'agost, però no hi ha casal. I tu, si et toca treballar l'agost, una part de l'agost, perquè tindràs vacances 15 dies, però una part de l'agost

et toca treballar, com ho fas? Sí, busco una canguro, entonces está una señora o alguien con la niña.

Clar, tu ets d'Ucraina, aquí tens família,

tens algú que et pugui ajudar? No, no, no, no tenemos nada, no hemos venido con planificación, somos refugiadas, entonces es como todo improvisar, sobrevivir.

Durant l'any vas a una associació de famílies monomarentals, no? Sí. La Màlodi allà juga amb altres nens, tu mentrestant pots fer tallers de psicologia o de ioga, tenir una mica de temps per tu, no? Entenc que és un espai que et busques per tu, sí?

Sí, sí, me ha encantado. De principio yo pensaba mirar yo vivía en una cuando he venido en Barcelona he vivido en una habitación. Con la niña, entonces tenía que buscar otro sitio para vivir y quería encontrar una mamá con los niños y era súper difícil, es imposible encontrar, no hay una una app para las mamás para ayudar, entonces he encontrado esta asociación. Y de verdad aquí te conectan con la gente, te ayudan, es como, no sé, puedes hacer talleres estos, que es bastante bien.

¿Aquests tallers són gratuïts?

¿Són per tothom? Són gratuïtos, són de. Viene gente voluntaria y son profesionales, de verdad. Y yo he hecho un coaching, no sé, un mentor, no sé, muchas cosas. Una tutoría, una mentoría. Sí, sí, sí.

I mentrestant aquí la Melody, això sí, també té contacte amb altres nens.

Sí, hay muchos juguetes, tratan muy bien los niños, está muy bien. Por eso estas sesiones están un poco ayudándose.

Tant descongelat.

I avui també ens acompanya la Dolors Líria, que és la de gana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Molt bon dia i gràcies per ser aquí. Bon dia, gràcies per convidar-me. Hem sentit els testimonis de la Maria i de l'Olesia.

Què t'han semblat? Bueno, que realment hi ha moltes realitats, no? I que algunes d'elles són molt difícils de gestionar, no? Quan parlem o quan a vegades ens pregunteu quins consells per les vacances, per descansar. Bueno, hi ha situacions realment de molta dificultat, on donar aquests consells podrien ser fins i tot rebuts d'una manera ofensiva, perquè cadascú ha de buscar-se la vida per poder sobreviure i per poder tirar endavant el dia a dia, no? Però sí que és veritat que en qualsevol cas, malgrat que cadascú tingui la seva situació, hem de trobar maneres de poder cuidar la nostra salut. Fins i tot perquè quan estàs en una situació de supervivència, si no cuides la teva salut encara compromets més aquesta supervivència.

Anem una mica a l'origen. Per què és important fer vacances? Per què és important descansar cos i, sobretot, la ment, també, en aquesta vida que vivim?

És important i, a més a més, és que forma part de la feina. Les vacances també són feina. És a dir, no es pot concebre. Treballar sense un descans que ajudi a reparar, a poder tornar a estar en condicions per poder continuar treballant i fer bé la feina. Que no oblidem que fer bé la feina quan la tens també és un factor protector de la salut mental.

Clar, no sé si tothom està d'acord amb això, si recordem que ara fa just un any, en un acta per acomiadar el curs polític, el president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijó, va fer unes declaracions que van ser polèmiques i és probable que ara aquí, en aquest context, les recordeu.

Y si ustedes pueden descansar algunas semanas, les felicito. Y los que no pueden descansar, pues que sepan que las vacaciones están sobrevaloradas.

Després va sortir del pas dient que era una broma. El problema és que sembla que en alguns casos, en alguns contextos, comencem a normalitzar aquest fet de no fer vacances, no, Dolors? Sí.

Pot arribar a ser perillós, no? En alguns contextos estan infravalorades, no? Tenim normalitzat que no passa res si no les fem, o que podem. És al revés del que deia Fijo. Exacte. Exacte, i la veritat és que fins i tot ho pensem amb les màquines, si una màquina la tens en funcionament constant, al final peta, i en canvi a vegades ens costa més pensar que si nosaltres no descansem i no reparem, també petem.

De fet, en aquest sentit, que ara dèieu de normalitzar el fet de no fer vacances, justament aquests dies la primera ministra del Japó també crea polèmica en publicar un tuit presumint que dormia entre 0 i 3 hores i presumint que treballar al màxim possible és millor. El Japó és veritat que també és una altra societat, diferent aquesta, però en aquest sentit de normalitzar el fet de ser gairebé com màquines, com ara deies, Dolors.

Sí, efectivament. És una altra cultura. Evidentment, aquí tenim una cultura que no normalitza tant dormir només tres hores, però sí que és veritat que, en qualsevol cas, moltes vegades no ens adonem que no ens donem el permís per descansar el que necessitem. Que no sempre passa només per les vacances. O sigui, no hem d'esperar que arribin les vacances per reparar. Hem de buscar, com deia també la companya, moments en el dia a dia i buscar de manera creativa com descomprimir la pressió i el desgast propi de treballar.

Tu ets expert en psicologia de les organitzacions i del treball, fer vacances hauria de considerar-se, lligant-ho amb el que deies abans, més part de la feina, o sigui, no deixa de ser també un mecanisme per després seguir produint, si és que podem parlar en aquests termes, recarregues les piles per després produir bé, que és el que se et demana a la feina. Potser aquest concepte s'hauria d'entendre.

De fet, les vacances, si parlem d'una feina que funciona d'una manera legal, les vacances formen part de la feina. Tenim dret a uns dies de vacances, estan dintre i estan considerades part de la feina. I a vegades, evidentment, si hi ha situacions precaritzades o no regulars, no es produeix, però a vegades també som nosaltres que ens costa donar-nos permís per poder-les fer.

De seguida, Maria Olesia, si li volia preguntar alguna cosa, aprofitant que tenim aquí la Dolors, però et volia preguntar, Dolors, dels casos que hem sentit ara, justament el de la Maria i de l'Olesia, quins efectes pot tenir en la seva salut el fet de no poder descansar, per exemple, aquest estiu?

El no reparar, el no descansar, fa que el cos estigui més tensionat i, per tant, hi ha simptomatologia, pot aparèixer simptomatologia més física, contractures, mal de cap, problemes gastrointestinals, etc. Després, evidentment, també hi ha una part més psicològica, d'airecibilitat o de tristesa, o fins i tot si. Si això es manté molt en el temps, perquè a veure, no fer vacances un estiu no està bé, però si és un estiu encara ho podem aguantar.

La qüestió és si és continuat, no?

Com per exemple la Maria ja acumula més d'un. Dos estius, no? Exacte.

Per tant, és qüestió de pensar que en algun moment, o sigui, no és sostenible i per tant en algun moment hem de parar o hem de buscar maneres que el nostre cos pugui reparar el desgast.

Jo et preguntaria com ho faig amb l'enveja que em causen les Instastories constant de gent que sí que té vacances. Ui, el món de l'Instagram, clar, aquí hi ha una altra. M'estic fent una persona amb molta ràbia a dins i.

No vull ser-ho. Bueno, això no ajuda gaire, no? L'exposició constant a les xarxes de les coses que cadascú fa, que moltes vegades també és un aparador, no? I és una part molt petita

probablement de les vacances, no? És un aparador molt bonic, però les vacances consten de moltes altres coses, també, que segurament veiem només aquella petita fracció de segon d'aquella fotografia, però que la resta de les vacances no són tan idíl·liques com potser sembla. Exactament.

Bé, res no és tan idíl·lic com surt a les xarxes. Al final ja cares bé en tot el que es publica.

Clar, el que deia ara la Maria. No sé si podem dir que té a veure una mica amb la salut mental. Ella diu, m'estic carregant de ràbia, no? No sé si Maria, Olésia, això que deia ara ella, de l'afectació del no fer vacances a la salut, vosaltres ho noteu, sigui amb cansament físic, sigui amb cansament mental, emocional, també, moments de tristesa, moments d'una mica de decaïment, probablement, i cansament físic, això també. Suposo, com ho viviu, això?

Sí, un cansancio físico no, pero mentalmente, moralmente, es como te encuentras, como ha dicho María, miras a otros y te sientes como un fracaso, no sé, como te bajan mucho los. Todos tus sueños y todo está como muy abajo. Y esto es lo que he dicho, en vacaciones se hace sensación al revés. No descansas, no estás feliz, al revés. Estás como muy. No he hecho, ¿cómo puedo hacerlo? Y moralmente esto baja mucho. Y en el teu cas, particularment,

que comentàvem que tens una filla, ¿en parleu d'això? ¿En parles amb ella?

Sí, ella quiere vacanzas, claro. Bueno, la llevo a la playa y tal. Igual los niños no lo notan mucho, pero claro, a ella le afecta mi estado emocional. I tu, Maria, aquesta afectació?

Jo he vingut aquí amb crosses. Vaja. Perquè m'he fet una O sigui, com l'última setmana he passat un esguinx i un otitis. O sigui, clar, realment arriba un punt que sí que estàs cansat i que et poses malalt. Queda esta altra cosa. Baixa laboral tampoc arribo a tenir. O sigui, existeix, però si no facturo no cobro. No pels autònoms. No pels autònoms. Per tant, realment sí que és una mica com l'estat de supervivència de. Per una part estàs malalta però has de treballar i per l'altra, com més malalta estiguis hi ha l'ansietat de que no podràs treballar, per tant no podràs cobrar factures. És una mica dur. També voldria dir que a mi em fa patir que jo dono la imatge que dona la ministra de Japó cap a fora. O sigui, a mi em fa patir que la gent pensi que jo estic glorificant treballar massa, perquè clar, la xarxa se'n veu sempre activa. I he de tant en tant sortir dient, eh no, estic malalta, estic cansada, no voldria estar així, és per necessitat, no perquè estigui intentant glorificar que treballeu tots el que treballo jo.

O sigui, t'has com de justificar perquè la gent no es pensi a través de les xarxes també que treballes massa.

Clar, a mi la gent em veu pel carrer i em diu, eh tia, ets com molt workaholic, no? Com sempre estàs activa, sempre estàs a tot arreu, i és com, sí, però com que consti que no tècnicament per gust. O sigui, que consti que no vull imposar un estàndard que, mira, els altres m'agradaria que no tinguessin. O sigui, jo voldria que la gent al meu voltant sí que descansés. Llavors, una mica com estic donant

un estàndard que jo no voldria tenir. Dolors. Sí, no és que escoltava les companyes i parlàvem de sentiment de fracàs, de quina imatge estic donant, si la gent es pensa que soc workaholic, no?, I pensava que és important també posar sobre la taula que la salut professional no depèn només del factor individual, que cadascú evidentment té una responsabilitat, però que aquí hi ha una responsabilitat compartida també entre les organitzacions en les que es treballa i també les polítiques de treball i les polítiques socials, perquè no tot passa pel que fa l'individu dintre la feina.

Molt interessants el cas de la Maria Serra Lolesia estem amb el tema avui de persones que no poden fer vacances ens acompanya també la Dolors Líria presidenta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya hem de fer una petita pausa no us acomiado encara de seguida reprenem el tema fins ara.

Amb Domènec Sobirà i Núria Pujades. Encara que ho vegis diferent, tot es pot parlar.

Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.

Premi Cerverí 2026. Vota la millor lletra de cançó en català de la temporada.

Una de les deu candidates és. Quan el cel es torna negre. De Feliu Ventura. Els veïns desemparats. Trobaràs les 10 cançons finalistes i les lletres a catradio.cat Pots votar la teva abans del 6 de setembre

Premi Cerverí 2026 Convocat per la Fundació Prudenci Bertrana Catalunya Ràdio i ICAT Amb la col·laboració de l'Auditori de Girona i Andarroc.

Enguàrdia, amb Enric Calpena.

L'estiu no atura l'Enguàrdia. Tots els dies, episodis d'història a la sintonia de Catalunya Ràdio i, com sempre, també a la plataforma 3CAT. Això és. Enguàrdia, cada dia de dilluns a

diumenge a les 3 de la tarda. Una hora d'història que us captivarà.

I és que abans de acomellar-nos volíem parlar amb la Dolors perquè li voldríem preguntar per la investigació que ha obert el col·legi de psicòlegs sobre la pràctica professional de la terapeuta de la família Endic, Julia Lundervold, arran de la mort del fundador de Mango, Isaac Endic, un cas de sobres conegut. Va caure per un barranc durant una excursió amb el seu fill Jonathan. Aquesta excursió, però, podria haver format part d'una presumpta teràpia de confrontació organitzada justament per aquesta terapeuta. Dolors, en quin punt es troba aquesta investigació que heu obert vosaltres al col·legi? Bé, doncs, de moment,

la informació que tenim és la que ens esteu facilitant els mitjans de comunicació i en relació al sumari, i en aquests moments estem, doncs, hem obert aquesta investigació, estem buscant dades per corroborar si aquesta persona és psicòloga o no. No està col·legiada al Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, no ens consta tampoc com a col·legiada a Espanya, però no sabem si és psicòloga o no ho és. I és una diferència substancial, perquè si fos psicòloga estaríem parlant, en el cas que es demostrin, totes aquestes informacions que estan sortint, d'un possible cas deontològic, i en el cas que no ho sigui, podríem estar davant d'un cas d'intrusisme.

De fet, com a part d'aquesta investigació, el col·legi ha sol·licitat al jutjat poder accedir al sumari per tenir tota la informació sobre aquesta suposada teràpia. No sé si us han respost.

Sí, no els hem demanat accedir al sumari, els hem demanat que si en algun moment troben que hi ha indicis d'intrusisme, ens ho facin saber. Dins el sumari, clar. Entenem que deuen estar molt enfeinats perquè el cas és molt complex i molt mediàtic, però si ens poden ajudar, doncs ho agrairem. La resposta ha estat afirmativa? De moment encara no tenim la resposta. No us han dit res. Fa pocs dies que ho hem enviat.

Com deies, la Júlia Londerval no consta en cap col·legi professional de psicòlegs, tampoc en cap col·legi professional de metges de l'estat espanyol. En qualsevol cas, la suposada teràpia de confrontació coll-bató, com a teràpia, és que com a teràpia

no existeix això evidentment que els psicoterapeutes confrontem els nostres pacients amb les seves contradiccions amb les coses que van explicant els seus relats però no és que existeixi com a tal una teràpia de confrontació com es descriu que els fets que es descriuen no corresponen a cap mena d'abordatge psicoterapèutic s'ha parlat de si era psicoanalista o terapeuta de família ni la psicoanàlisi ni la teràpia familiar consisteix en res del que descriuen aquests fets.

Es que es parla sempre de terapeuta, en aquest cas. Hem utilitzat la paraula terapeuta, no psicòloga. Vostè com a psicòloga col·legiada, acreditada i presidenta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, què va pensar quan va assabentar-se d'aquest tipus de teràpia?

El que vaig pensar és que és molt preocupant el fet que la població a vegades, la ciutadania, no tingui la consciència suficient de la importància de demanar ajuda a un professional de la psicologia que estigui col·legiat o col·legiada, que això és la garantia de bona atenció, perquè som professionals que estem, que reunim la titulació i també els requisits legals i competencials per poder atendre les persones amb garanties. Per tant, això aprofito per animar a les persones que necessitin ajuda psicològica que ho facin, poden buscar el nostre directori del nostre web, on totes les persones han hagut d'acreditar la seva titulació i la seva capacitació.

El fet que casos com aquest saltin als mitjans, estem dient que és un cas molt mediàtic, ajuda a entendre, però, o ajuda a legitimar aquesta necessitat de professionals acreditats.

Doncs esperem que sí, malauradament, tant de bo que no hagués passat això, però realment esperem que almenys serveixi per prendre aquesta consciència de la importància que té buscar professionals acreditats. I per concloure, Dolors,

el que deies, si la investigació que heu obert des del col·legi conclou que sí és un cas d'intrusisme, la via penal és la via que seguirà el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya?

És l'única via que es pot fer servir en aquests casos, sí. Per tant, presentareu una denúncia per la via penal. Evidentment, si tenim els elements suficients, ho farem. Calcules quan els podeu tenir? Algun calendari? No. Malauradament no, perquè no depèn de nosaltres. Nosaltres estem fent tot el possible, però és veritat que no depèn de nosaltres tenir aquests elements. No sé si és.

Ens estem centrant molt en aquest cas, però ara dèiem com aquesta exposició als mitjans pot ajudar a entendre a molta gent que cal acudir a professionals acreditats. Potser hi ha més casos d'intrusisme dels que nosaltres coneixem?

Hi ha moltíssims casos d'intrusisme. És un problema de salut pública, això, eh? Perquè, evidentment, ningú es planteja fer-se una operació amb algú que no sigui cirurgià, però, en canvi, tots els temes que tenen a veure amb la salut mental, doncs hi ha moltes persones que no tenen l'acreditació, la titulació per poder-ho fer, i això és un problema per la salut pública.

Però probablement tots aquests casos d'intrusisme que dius més freqüents del que ens pot semblar a la població general no són tan mediàtics com aquest.

No, i segurament la majoria d'ells la persona no posa davant d'un precipici el client o el pacient. Però igualment és un risc, s'ha de tenir molt en compte això.

I tant. Amb la Dolors Líria, de gana del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que ens ha acompanyat per parlar del tema de les persones que no poden fer vacances, però hem aprofitat el Tot es Pot Parlar per preguntar-li també sobre aquesta investigació que ha obert el Col·legi Oficial de Psicologia sobre la terapeuta de la família Andic. Dolors, gràcies per acompanyar-nos. Gràcies a vosaltres. I també a la Maria Serra i a l'Olesia Gul, dos testimonis que aquest estiu, malauradament, no podran fer vacances, però. Desitjo que pugueu descansar el màxim que pugueu algun dels dies, o almenys desconnectar.

Que trobeu algun petit espai, això que dèieu, d'algun taller o alguna sortida.

Que segons la Dolors és molt important descansar a cos i sobretot descansar a l'aliment. Moltes gràcies per acompanyar-nos. Bon dia. Gràcies.

Va, una petita pausa i de seguida tornem.

Tot es pot parlar amb Núria Pujades i Domènech Sobirà.

Aquest estiu gaudeix del patrimoni cultural arreu de Catalunya tant si estàs de vacances com de cap de setmana o t'has quedat a casa. Tens més de 100 propostes. Festivals, visites guiades, lliure amb família, gastronomia, rutes espectaculars. Entra a patrimoni.gencat.cat barra estiu i tria. A l'estiu, passeja, escolta i tasta el patrimoni cultural de Catalunya. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

Catalunya Ràdio. Tot es pot parlar.

Passen cinc minuts de dos quarts d'onze i a aquesta hora anem cap a Madrid. Alba Gil, bon dia. Molt bon dia. Perquè el president del govern espanyol acaba d'enviar una carta a Brussel·les per queixar-se de l'actitud d'alguns països europeus per la crisi de Ceuta. Pedro Sánchez demana, Alba, una reunió urgent de tots els ministres d'Interior de la

Unió Europea. Exacte, l'ha adreçat a la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen, al president del Consell Europeu, Antonio Costa, i al primer ministre d'Irlanda, Michel Martín, que és qui té la presidència del Consell de la Unió Europea. Un text en què Sánchez acusa, com deies, a diversos governs europeus d'atacar Espanya, una actitud, diu, impulsada per prejudicis, notícies falses, ignorància o interès polític. Sánchez considera que les reaccions d'alguns països europeus han estat egoistes, polaritzadores, diu i contràries al dret i sol·licita a Brussel·les que convoqui de manera extraordinària una reunió d'urgència per videoconferència amb tots els ministres de l'Interior amb l'objectiu de consensuar una resposta comuna.

Molt bé, Alba, doncs qualsevol última hora, qualsevol novetat, micròfons oberts i connectem amb tu de nou. Perfecte, molt bon dia.

I últim dissabte, en què viatgem a algun dels destins on treballen els corresponsals de Catalunya Ràdio, avui acabem aquesta ruta a Jerusalem amb el Jordi Brascó. Bon dia. Hola, bon dia. Jordi, avui anem forts amb música electrònica perquè és un so molt habitual a la zona on vius.

Doncs sí, aquesta és la música que sona molt sovint fins a altes hores de la matinada al barri on visc, Moserrara, que és a tocar de la ciutat vella de Jerusalem. Un barri que cada dia que passa té més presència de jueus ultraortodoxos que són autèntics apassionats per la música electrònica i en concret dels Saitrens. El so repetitiu els porta a un estat pràcticament hipnòtic que els acosta a Déu. Just darrere de casa meva hi ha una yeshiva amb uns altaveus d'última generació que, quan sonen a tot drap, no deixen dormir ningú. I no importa que el país sencer estigui amb l'aia al cor per la possible arribada de míssils. De fet, la guerra amb l'Iran va coincidir amb el Purim, el carnaval jueu, i els ultraortodoxos van fer la seva festa grossa com si res. Encara recordo com un matí, amb mal de cap, vaig mirar per la finestra cap al pati de la Yeshiva i se'm va parar el cor. Hi havia un home penjat, com si això fos el Far West i haguessin executat algú a la forca. Tot formava part de la tradició. Resulta que era un ninot.

Faltan sis minuts per tres quarts d'onze del matí i ara és moment de la plana cultural amb la Marta Romagosa.

A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar. Amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.

Marta Romagosa, bon dia.

Bon dia, com esteu? Ja som a l'agost. I he pensat que ara que ja fa uns dies que mestres i professors estan de vacances, ja fa uns quants dies, que els podria recomanar que no es perdin dues

obres de teatre. Mestres i professors, eh? Per això aquesta música dels anys 80 d'un institut amb aquell grup d'alumnes que els tancaven i els castigaven a conviure tot un cap de setmana tancats. No, no, però això no vull que passi, eh? No, dues obres de teatre, va. Exacte. De profe i mestre.

Una que es pot veure fins al 9 d'agost, es va estrenar a la Villarroel amb gran èxit, i ara es representa el Goya. És una bufetada a temps de Marta Butxaca. Una comèdia, atenció, que retrata amb molt sentit de l'humor i amb molta ironia com n'és de difícil educar una criatura. Jo crec que és ideal, com deia, per docents. Per pares postmoderns, avis i àvies que no toleren res, i sobretot aquells mestres i professors que veuen d'on van coixos els nous models educatius. Una obra per riure, però alhora, com diu l'autora del text, per reflexionar.

Com ens educaven a nosaltres, com han educat els nostres avis i com nosaltres eduquem els nostres fills. Jo crec que la gent sortirà amb aquesta idea, que és el que jo penso, que fem el que podem a l'hora d'educar, que no hi ha una educació més bona que l'altra. Jo, doncs alguna vegada crides als nens, jo ja sé que no es pot cridar, però hi ha vegades que som humans i fas el que pots. Llavors jo crec que hi ha coses de l'educació nova que estan molt bé, però també li trobo les mancances, evidentment. Clar, fas el que pots, no?

Vaja, ja veig que amb aquest títol una bufetada de temps, o sigui, estàs recomanant als pares que bufetada.

No, no, justament, justament. Aquí hi ha uns avis, que són de Montse Guallar i el Ramon Madaula, que són, de fet, els avis de la criatura, i és ell, l'avi, Madaula, l'autor, precisament, de la bufetada que genera tot aquest conflicte. I una de les actrius que sortia al primer repartiment, perquè ja he dit que ara és la segona vegada que reposa, la Sara Diego, interpreta ara mateix un altre personatge, de fet, fa d'una altra mare, en el segon muntatge que avui us voldria recomanar. És Primera Llei de Newton, Déu Manzanares, a la Villa Roel, un espectacle que es pregunta si és lícit, aquesta és una altra qüestió, fer trampes quan el sistema és injust. Aquí ja no som a l'escola amb un nen que ha rebut una bofetada, sinó que som en un institut ara es diu d'alta complexitat, però que és un institut que ha estat allò, guardonat pel seu projecte educatiu. I resulta que un conflicte amb un alumne que ara ja se sap que ha copiat sempre en els exàmens d'una assignatura, doncs això ho capgira absolutament tot. De veritat que hi ha moments que voldries aturar l'obra per apuntar, això em passa a vegades i llavors després no m'entenc la lletra, per apuntar-te segons quines frases que no oblidaràs més. Però no ho he fet, no ho he fet perquè després ja et dic, no entenc res del que.

Que serás la lluvia y yo la tempestad, ¿quién me iba a decir? Que tenías la cura de mi enfermedad, ¿quién me iba a decir?

Ai, aquest canvi no me l'esperava, ara. Marta, em diràs que has anat a veure David Bisbal o que hi aniràs? No, precisament em quedaré amb les ganes de veure Dimecres, 12 d'agost, el concert del cantant del Medi al Festival de la Portaferrada, de Sant Feliu de Guíxols. És una actuació prevista a partir de les 11 de la nit, però voleu saber un secret? Home, sempre. Que jo hi aniria a partir de dos quarts de nou del vespre, si pogués. A Portaferrada. Sí, per escoltar aquesta veu.

Qui és? L'Ernest Prana.

Jo li dic, amb permís, ho sento molt, ara algú s'enfadarà, però més igual, el nou Joan Dausà. Ja l'hem batejat, jo l'he batejat així. Molt bé. Simpàtic, entranyable, que fa bona música, unes lletres, uns lírics, que diuen ara els adolescents, molt interessants, que diuen moltes coses, és molt viscut. I després del Prana, també serà talonera del Bisbal, de fet, surten junts la Maria Nascoda. Ara enteneu perquè em sap greu perdre-m'ho, oi? Sí, sí, sí. Aviam, canviem de registre i dius, Marta, que abans que arribi tota la voràgine del setembre, estaria bé de començar a planificar anar a veure altres muntatges que són més petits i que no surten tant als titulars teatrals, però que sovint són igual d'interessants o fins i tot més. Exacte, sí, sí. Apunteu-vos-ho, va. El Maldà de Barcelona, aquest petit teatre, que sembla que sigui un menjador gran, però que és preciós, perquè ho tens tot tan a prop. Si pot tornar a veure a partir del 2 de setembre, una obra que es diu Consulta Familiar. És una comèdia sobre, clar, relacions familiars i desig femení, i he volgut que la seva directora ens ho expliqués. És l'Alba Collado.

I en aquesta obra parlem sobre una consulta familiar, en concret sobre el cas de la Sílvia, que és una noia que va a teràpia, parla amb la Laia, la seva terapeuta, i li explica que té una molt mala relació amb la seva mare i que a través d'aquesta relació té una vida molt desgraciada. A partir d'un tercer personatge, la Fina, que té l'edat que podrien tenir les nostres mares, descobreix una nova manera de veure el món, de veure la sexualitat, de veure la joventut, i trenca alguns dels seus prejudicis. I a través d'aquesta nova visió pot, d'alguna manera, intentar fer les paus amb la seva pròpia mare. Jo encara no l'he vista

perquè s'ha fet res tres dies dins del grec, just abans que s'acabés el juliol, però estic convençuda que és un espectacle dels que hi entres i fins i tot t'hi pots sentir connectada. A més a més, l'Alba ens ha dit que té certa inspiració, perquè la música de fons que sentíem ara, de Pedro Almodóvar.

Crec que és una obra que pot connectar amb diferents generacions. A part, també ens hem volgut inspirar molt en les obres de Pedro Almodóvar i en algunes de les seves pelis, així que crec que també pot ser estèticament superbonica. Per tant, vull animar a totes les famílies a venir, a riure i passar una bona estona i després a poder parlar sense filtres d'alguns temes que potser no ens hem atrevit a parlar.

I ja que estem parlant de coses familiars, dius que també ens proposes una exposició de fotografies, d'aquelles que molta gent tenim al nostre nucli més pròxim, o sigui que són fotografies de records, fotografies de la família,

del dia a dia. Del dia a dia. De fet, són imatges analògiques que, per cert. Sí. S'estan tornant a posar de moda. Hi ha molta gent que fa fotos amb rotllet i que les va a revelar i s'espera uns dies.

Tot torna, tot torna. Era una cosa minoritària, però és veritat que jo he notat.

Cada vegada més hi ha més gent que ho fa, sí. Doncs aquesta és una mostra d'un fotògraf antiquari i col·leccionista que es diu. Jordi Barón, que es pot veure al Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí, al Baix Empordà. Allà hi trobareu més de 300 imatges que van des de l'any 1945 fins fa quatre dies, l'any 2000, que són anònimes i que pertanyen a diversos arxius que ell ha anat trobant i guardant. Trobant a on? Mira, doncs als encants, a botigues de vell, a fires de fotografia. I amb una altra vegada, a vegades passa això. Habitatges que es buiden i hi ha gent que deixa les coses pel carrer. Fotos incloses. A mi em fa un mal de veure. I sobretot de Barcelona i altres municipis de l'entorn. Són fotos que expliquen això. La vida quotidiana al segle XX hi ha des de festes de carnaval, viatges, suburbis, rituals pietosos fins i tot, alguns retrats que estan dedicats i tu no saps ni d'on ve ni on va. Fins i tot hi ha nus, alguna persona despullada, o escenes d'aquelles robades que dius, aquesta ningú sap que li estaven fent la foto. És una memòria col·lectiva, eh? Sí, totalment. El Jordi Barón, que és qui ho ha trobat, ho ha guardat i ho ha ordenat.

La història de la fotografia és un 1% fotografia de fotògrafs o gent, artistes, i un 99% és fotografia feta per aficionats. Llavors, per què no, hem de reivindicar aquest tipus de fotografia, que és la més correcta.

Clar, en contrast amb aquesta sobreabundància d'imatges d'ara mateix, no? Aquesta mostra, que es titula Portes endins, els arxius dels altres, recupera un temps en què això que dèiem, fotografiar, era un gest excepcional, no? Era un ritual, sí, sí. Com ara, que mirem poc i fem moltes fotos, que després no mirem, no?, Sí, o fem més fotos que mirar. Això sí, les pengem a les xarxes perquè les vegin els altres.

Las fotos que recuperen que no moren mai, com el roqués, i per això acabo la secció amb Miguel Ríos, que actua el 18 d'agost al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell. Ho perdràs o no? Ah, aquí va, m'ho perdré. Perquè fa temps que vaig comprar les entrades i espero que serà, per cert, el meu darrer dia de vacances, que cantaré a cor que vols les cançons de Miguel Ríos i que després tornaré a treballar per preparar la nova temporada de la nit dels ignorants a Catalunya Ràdio. És la meva cirereta.

Està parlant del seu últim dia de vacances, l'últim dia de feina, almenys de feina amb nosaltres.

Aquest és amb vosaltres, però les meves vacances acabaran el 19, per tant, vigila la veu, si crides gaire. Llavors hauràs de tornar a la ràdio, Marta. No, no, gengibre i cantar fluixet. I banys de mar, banys de mar. Que descanseu molt bones vacances. Igualment. Adéu, Marta.

Llegar a la meta o morder la cuneta. Estrellas fugaces, flores de desguaces. Todo por la gloria que da el escenario. Todo por la patria de vivir sin horario. Y que susurren tu nombre las camareras por ver tus seres en las gasolineras que cuentan historias de la carretera.

Doncs va al ritme de Miguel Ríos quan passen 6 minuts de 3 quarts d'11 del matí. Anem a saludar a l'equip viari, la Carmina Malagarriga. Bon dia, Carmina. Hola, bon dia a tots. Perquè avui és 1 d'agost, dia d'operació sortida, tot i que ja no és aquella operació sortida de fa temps, ara cada cap de setmana hi ha molt de moviment, però com estan les carreteres a aquesta hora? Jo diria que una operació

sortida bastant graonada, pel que tenim entès, ahir a la tarda ja va passar, que tampoc no era tot el que s'esperava, tot i que el Servei Català de Trànsit ja havia informat que seria com un cap de setmana habitual. I això és el que passa també aquest dissabte al matí, tot i això, hi ha punts de retenció importants a la P7, a Fraginals i també de Castellbisbal a Gelida, tot això en sentit sud, i a la mateixa P7, a Montmeló i a la Roca del Vallès en sentit nord. També hi ha retencions a l'N2, a Tordera, en sentit nord, a la C32, a Cabrera de Mar, Palafolls i Tordera, en sentit nord, i a l'altre tram de la C32, a Sant Boi de Llobregat, en sentit sud. Mentre que a la C25 també destaquem que hi ha hagut un accident entre Vic i Gurb, en sentit est, cap a Girona. Aquests són els punts de retenció més importants per ara en aquest matí de dissabte.

Mira, Carmina, ara has dit lo de l'accident, t'anava a comentar, per això, bàsicament, els problemes són per retencions, pel flux de trànsit no hi ha hagut més accidents a la manta que aquest que comentaves,

no? No, no, no, estic mirant tota l'estona a veure si hi ha cap accident, només és aquest de la C25, l'altre és circulació per congestió, perquè la P7 és difícil de fer enquivir tots els cotxes que van sortint. La P7 no falla mai, eh, Carmina? Tu que això segueixes de prop? No, soc una gran amiga de la P7 i ja m'he convertit en una amiga íntima d'aquesta via perquè és que surt sempre.

No, no, doncs escolteu, és que és una cosa a tenir en compte avui i des d'aquí aprofitem per fer aquest recordatori que sempre és important fer-lo. Avui que hi ha molta gent mobilitzant-se, avui que hi ha molta gent circulant, molta atenció a les carreteres, que les ganes de fer vacances i les ganes d'arribar a la destinació no us facin oblidar que s'ha d'anar molt en compte sempre conduint.

Sí, sí, sobretot quan portes gent o família o amics amb tu, no? Home, això ja per descomptat, Carmina.

Molt bé, gràcies, Carmina Malagarriga, Equip Viari. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. I als que ens esteu escoltant, moltíssima precaució a la carretera.

A Catalunya Ràdio, tot es pot parlar, amb Domènec Sobirà i Núria Pujades.

Oh, sometimes I must tell you When I'm watching the news And there's been some car crash Oh, it makes me think of you.

Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis. Una cigarreteta.

O un bosc cremant, una barbacoa o les brases de milers d'hectàrees. Foc és foc. Evitar una catàstrofe està a les teves mans. Si veus fum o foc, truca al 112. Més informació a incendis.gencat.cat. Diputació de Barcelona. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom.

El pla perfecte fica-lo a la teva motxilla. Platja, piscina i Murdoku. Bon dia! En aquesta casa sempre

tens les portes obertes, perquè la casa nostra ja és casa teva.

Que bé! Sembla que a partir de tot torna a ser com abans. Tranquils, que no ens avorrirem.

La casa nostra, segona temporada disponible a la plataforma 3CAT i el dilluns a la nit a TV3.

El teu enllaç amb la cultura a Catalunya Ràdio.

Aquest agost torna Cancún al Teatre Gaudí. Una comèdia de Jordi Galceran amb David Olivares, Gemma Dauzedes, Cristina Brondo i Marius Hernández. Dues parelles amigues en un resort, els efectes del cava i un secret revelat. Aquest és el punt de partida d'una neta esbojarrada que ho canviarà tot. Més informació a teatregaudibarcelona.com Recomanat per Catalunya Ràdio.

La 34ena Xobertíada omple Vilabertran, Vilajuiga i Pals de música, emoció i bellesa del 13 al 30 d'agost. Comparteix la proximitat del Lid, l'energia de la música de cambra i l'encant d'uns espais únics. Amb artistes excepcionals i moments inoblidables, la Xobertíada torna a ser una cita destacada de l'estiu. Més informació a xobertiada.cat, recomanat per Catalunya Ràdio.

A Catalunya Radio.

Catalunya Ràdio, tot es pot parlar.

Amb els Mishima encarem aquesta recta final del Tot es Pot Parlar, un programa que avui han fet possible, bàsicament com tots aquests caps de setmana de juliol, a la tècnica l'Albert Joder, a la producció Aina Grau, Elisenda Sor i Ricard Garcia, a la coordinació d'informatius Joan Trias i Gemma Bonet, a la redacció Núria Hart, Montse Barcón, Pilar de Pedro, Gerard López, Marta Vallès i tota la redacció d'informatius. I el control central també indispensable amb Víctor Rodríguez. A partir d'ara, a les 11, seguiu tota l'actualitat en antena conjunta a Catalunya Ràdio i a 3Cat Info.

Però abans, tanquem el programa amb la reflexió final, com fem sempre avui, amb la del sociòleg Jordi Mir, que s'ha volgut fixar en la crisi de l'educació a Catalunya. Nosaltres, però, hi tornem demà puntuals a les 9. Bon dissabte.

Quan semblava que l'estiu havia esborrat de l'actualitat periodística tota notícia escolar, ha arribat el problema amb les proves de l'informe PISA. Problemes obvis. Durant el curs també hem parlat de problemes força obvis que ens haurien de posar d'acord. Falten recursos i això dificulta poder educar. Però no parlem, o ho fem molt poc, que gairebé mig milió d'infants i adolescents viuen en situació de pobresa i exclusió social a Catalunya. Gairebé mig milió. I això té múltiples afectacions. El 23 de setembre hi haurà vaga del sector educatiu a la Catalunya Central per aturar el desnonament del bloc 8 de Manresa, un edifici del Fons Cerberus ocupat per la PAC Bages, on hi viuen infants. Tampoc parlem, o ho fem molt poc, de com hem d'educar la nostra joventut. L'humanista Michel de Montaigne, al segle XVI, seguint els ensenyaments clàssics, ja ens deia que la canalla no eren recipients que calia omplir, són focs que cal encendre. Això no ho hauríem de perdre mai de vista, principalment quan hi ha qui diu que tot és a internet i que ja tenim les intel·ligències artificials. Cal que eduquem per tal que tota la nostra canalla, també aquest gairebé mig milió que pateix pobresa, tinguin les capacitats per pensar amb el poble cap i actuar amb llibertat. L'estiu pot ser un bon moment per pensar-hi.

I en aquest intercambi aparent les veritats es confonen el que ho haré és valent i en l'estona que passa entre que ho veig i quan ho entenc va creixent la certesa que no ens necessitem raons de mi va creixent no ens necessitem.

No sé si me entens, pero tú ya me entens.