
Tot es pot parlar, de 9 h a 10 h - 1/08/2026
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Bon dia, són les 9.
És dissabte, 1 d'agost. Bon dia, Domènec. Bon dia, Núria. I per molts, dia d'inici de vacances, dia de molta activitat a l'aeroport del Prat i a les carreteres, però avui, al Tot es pot parlar, posarem el focus també en els que no poden fer vacances, perquè no tothom pot permetre, ja no només viatjar, sinó simplement descansar. Segons dades de l'IDESCAT, un de cada tres catalans no es pot permetre una setmana de descans a l'any fora de casa. I això afecta especialment els autònoms. En parlarem a partir de les 10 amb diversos testimonis. En un dia en què encara mirem a Ceuta, però sobretot a Europa, perquè ara la crisi ja és política.
França ha reforçat la frontera i Itàlia ha gesticulat, suspenent l'espai Schengen amb Espanya. Un gest que ha fet enfadar el president espanyol Pedro Sánchez, que en les últimes hores recordava a cop de piulada que l'entrada més gran d'emigrants a l'espai Schengen ha estat justament des de territori italià. De seguida anem a seut amb l'enviada especial de Catalunya Ràdio, la Cèlia Sarnades, i també li preguntarem a la Gemma Pinyol Jiménez, professora de la UPF i experta en polítiques migratòries, sobre aquesta suspensió temporal de l'Espai Schengen per part d'Itàlia i de com ens pot afectar si agafem un vol a aquest país. I avui aquí també estarem molt pendents de la pluja que ha d'arribar i també del risc d'incendis que encara no baixa. A la Vall d'Uixó ja s'ha estabilitzat el foc que cremava des de la setmana passada i a Catalunya hi ha gairebé 200 municipis en perill molt alt i a una norentena de poblacions el perill és extrem. I als esports tindrem l'última hora sobre la renúncia del president de la FIFA, Gianni Infantino, al projecte de crear una filial encarregada de comercialitzar el Mundial. Ho ha anunciat després de l'allau de crítiques a la proposta.
De seguida us ampliarem totes aquestes informacions, però abans hem volgut saber de què s'ha parlat aquesta setmana a la cafeteria del Centre Natació Mataró, una setmana en què justament en aquesta ciutat s'ha celebrat la Festa de les Santes.
Aquí hi ha molta barreja de gent, tenim la gent del club que ve a esmorzar quan surten a fer esport, i la gent que ve de fora que venen a esmorzar tipus porquilla, callos, peus de porc, pernil. Avui, aquesta setmana ha sigut 100% de les Santes, aquí a Mataró, el tema del pàrquing, la grua, el típic que es veu per aquí. Hi ha molta gent que al dia després dels focs ja marxen tots. Això és lo típic, que parla tothom. I és veritat que la gent quan diuen, no, quan vagin els focs marxarem, i marxen. Després del dia 27 ja fa una baixada, i es nota moltíssim. Nosaltres tancarem a les 7 de la tarda, perquè a la tarda aquí ja queda poqueta gent. Aquí la gent molt pendent del sol, ben torradets, i vinga,
a passejar la tarda a la Riera. I escoltem, a part de les saltes, algun tema d'actualitat, la calor, no sé.
No, el que parlen molt són dels focs. De l'amic Sánchez també parlen molt, dels rotllos patateros que té. Però tens en compte que ve molta gent gran també al dematí. Aquests són monotemes. Economia, xoriços, Garroba, el germà, la prima, la germana i tots. Que vagi molt bé, que veu l'estiu molt bé. Gràcies. No en farem, no en farem. Farem jornada reduïda.
Un moment ara per la previsió del temps per saber què ens depara aquest primer cap de setmana d'agost. Enric Agut, molt bon dia. Hola, bon dia. Veig que no marxes de vacances. No, encara no. Mira, ho faré després de l'eclipsi. Mira, molt bé, molt bé. Estàs a punt per l'eclipsi?
I tant, sí, sí, hi ha moltes ganes, hem crescat, sí, sí. Doncs va, aquest primer cap. Tinc ganes de veure-la al 100%. Ah, sí? Tinc ganes de veure-la al 100%, sí.
Sí? Aniràs a un punt que puguis veure al 100%, eh? Sí, sí, sí, sí, aniré a un poble de les Garrigues,
ja el tinc localitzat. Molt bé, veig que no el dius perquè no hi anem tots, que no ens trobem tots allà a veure l'eclipsi al 100%.
No, llibertat absoluta, eh? I tant, i tant. Exacte, si m'ho preguntes, et contesto.
Va, Enric, a veure, què ens depara aquest primer cap de setmana d'agost? Perquè crec que han d'arribar pluges, també, no? Sobretot cap al Pirineu.
A veure, de moment el matí molt tranquil, hi ha núvols baixos que ara estan fent, doncs, tapant una mica el cel a comarques de Tarragona, a la costa, més aviat a l'itoral tarragoní, també. Zones de Barcelona, però són comboires altes i moltes s'acabaran forint a mesura que el sol vagi guanyant alçada. Recollint el que comentaves, sí que a la tarda pot caure algun ruixat al Perineu, Preperineu i zones del nord de la Catalunya Central. Hi ha un avís d'intensitat de pluja, les típiques tempestes d'estiu, de tarda, que ja són una mica més intenses. És un perill moderat, 2 sobre 6, el color groc, és a dir, no estem parlant de. Avisos taronges o vermells. En tot cas, pot haver-hi una tempesta i una acompanyada de fortes rafeges de vent i de fenòmens com calamars o de pedra. Les comarques avisades van des del sector de la Cerdanya fins a la Garrotxa, passant també per Osona, per Catà i el Lluçanès. També algun ruixet al massís del port i la temperatura alta, tot i que baixa constantment. Una mica respecte a la d'ahir, en algunes contrades, algun grau, ahir es van assolir 40 graus a Solsona, va ser la més alta del país, va ser el 15è dia aquest any en algun lloc o altre que s'arriba als 40 graus, un juliol molt calorós, i demà el panorama serà força similar, la temperatura sí que podria tornar a pujar algun grau en alguns sectors. És a dir que ha acabat el mes de juliol amb molta calor i amb rècords, com ja sabeu. Lleida ha sigut el juliol més calorós en els últims 86 anys, o Alfabra, des que va començar la sèrie del 1914, aquí a Barcelona, en Alfabra, doncs també el juliol més calorós. Sí, sí, ho hem patit, ho hem patit.
Molt bé, Enric, doncs no sé si demà et torno a saludar o si et desitjo un bon eclipsi. Sí, sí, demà se'n tornaré a mi. Vale, doncs va, ho farem demà. Molt bé, vinga, gràcies, Enric. 9 i 5.
Cataluña Ràdio. Tot es pot parlar.
¿Cuántas horas llevas en el mar? 4 horas.
Definir lo que ha sucedido el día de ayer como un ataque, una violación de la integridad territorial de España.
La situación que vive en Ceuta es absolutamente insostenible.
No se puede esperar a que colapse todo el sistema.
¡Viva España!
Lo sucedido en el día de ayer merece todo nuestro reproche, toda nuestra cadena.
Esto no es una entrada sin más, que se va a cumplir la legalidad, efectivamente cumpliendo la propia sentencia del Tribunal Supremo.
Está en riesgo la soberanía nacional de España y las fronteras de la Unión Europea. Pondrá, evidentemente, de las medidas si debe haber movimientos hacia el territorio nacional, y, en todo caso, se reforzará, evidentemente, el control a la frontera.
Es como una invasión de la frontera.
¡Gracias, Espanya!
La crisi de Ceuta ja és una crisi política a Europa. A partir d'avui Itàlia suspèn el tractat de Schengen de lliure circulació de persones amb Espanya per la crisi migratòria. A la pràctica, això vol dir que des d'avui hi ha més controls a les fronteres de ports i aeroports, especialment per les persones extracomunitàries que arribin a Itàlia des d'Espanya. França també ha reforçat els controls fronterers, tot i que París admet que és una mesura d'anticipació, perquè a hores d'ara no hi ha cap flux extraordinari de persones migrants que surtin de la península per anar cap a Europa. Des de Brussel·les reiteren que no s'ha detectat cap flux migratori des de Ceuta cap al continent. Tot i això, França també reforçarà els controls a les fronteres amb més policies i vigilància aèria. Més enllà d'Europa, als Estats Units, Donald Trump ha acusat Pedro Sánchez d'impulsar mesures per afavorir l'arribada de migrants. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha contraatacat aquesta ofensiva amb dades de Frontex i diu, en un missatge a les xarxes socialics, que justament Itàlia és el país de tota. Sánchez també recorda que no és possible traslladar-se de Ceuta a Melilla fins a la península sense identificar-se en un control policial d'un port o d'un aeroport i demana que s'acabi amb el que qualifica de confusió interessada. Amb tot, ahir el president espanyol va desvincular la crisi de qualsevol maniobra per part del Marroc i la va relacionar directament amb l'ús per part de les màfies de la sentència del Suprem que prohibeix les devolucions en calen.
Esta lectura de la sentencia del Tribunal Supremo ha corrido como la pólvora durante estas últimas horas por las redes de mafia que trafican con seres humanos.
Avui el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, serà a Ceuta i també visitarà la ciutat autònoma, al cap de l'oposició, el popular Alberto Núñez Feijo. De tot plegat en volem parlar ara amb la professora Gemma Pinyol Jiménez, politòloga i investigadora en polítiques migratories de la Universitat Pompeu Fabra. Gemma Pinyol Jiménez, bon dia. Hola, bon dia. Gemma, ¿qué atribueix vostè a la suspensió del tractat de Schengen per part d'Itàlia? ¿És una sobreactuació? ¿És gesticulació? ¿Té fonament?
Mira, jo personalment crec que, sobretot la reacció que estem veient a la notificació que ha fet Itàlia, em fa por que haguem entrat en un moment on el que fem és polaritzar Schengen, és a dir, utilitzar el fenomen migratori per atacar un dels pilars claus de la construcció europea, que de fet respon bastant a les voluntats de l'extrema dreta que sempre havia sigut atacar el projecte europeu. Amb la immigració, que en aquest cas, en parlarem, però no és tant una qüestió d'immigració sinó de control de fronteres, han trobat l'excusa per fer-ho.
Parlant del que és i del significat que té l'espai Schengen, si ara agafem un avió per anar a Itàlia avui, que molta gent està planificant viatges, què ens podem trobar? Més controls a l'aeroport? Això seria lo normal o pot haver-hi mesures adicionals? Ciutadans comunitaris, tindrem algun problema?
En realitat, i això estaria bé que també ho comentéssim, Itàlia ja té Schengen suspès. El té suspès des de principis d'any i serà tal perquè
té un temor fundat de les entrades per la ruta
dels Balcans, que li diuen ells. Fins i tot Itàlia va suspendre durant un parell de dies. Schengen per un festival musical a una vall d'aquestes perdudes a les muntanyes d'Alpines. El que vull dir amb això és que suspendre Schengen no és una cosa que sigui especialment novedosa i que el que és novedós, diguem-ne, és com se l'ha tractat. Què els passarà a les persones? Pot passar, i com que en Itàlia no tenim frontera terrestre, que si arribes per port o per aeroport puguis trobar un control d'identificació a la porta de sortida. Alguna cosa que moltes persones que han viatjat segurament han vist alguna vegada. Però aquest control no afecta només a les persones espanyoles o a les persones que són extracomunitàries. Afecta a tothom, perquè com distingeixes una persona és gràcies a la seva identificació. Què vull dir amb això? Que qui patirà també això seran les persones italianes que tornen a casa. Perquè també seran sotmeses al mateix control. La suspensió de Schengen en realitat és una cosa que ens complica la vida a tots una mica. No, no, perdó, simplement és dir que jo crec que aquí l'ús ha sigut més que l'ús real de la tecnicitat de Schengen, ha sigut el discurs que ha acompanyat a Meloni.
Clar, és que, de fet, l'espai Schengen, si no recordo malament, s'ha suspès també en altres ocasions. Recordo França, per exemple, adduint motius de seguretat davant de possibles terrorismes, Doncs que també deia, suspenem l'espai Schengen, no? Potser passa més freqüentment, vostè mateix ara ho diu, que Itàlia ja el té suspès des de fa temps, i en canvi ahir semblava que era la gran novetat, no? Això passa més freqüent del que ens sembla, aquesta suspensió que al final es tradueix en reforçar els controls, com està explicant? Sí, jo crec que la gent hauria
d'acostumar-se a mirar una pàgina web, que és simplement una cosa friqui, però que és interessant, que es posen, no li diem suspensió, la comissió li diu la. L'aixecament temporal dels controls el retorn temporal, perdó, dels controls frontals, i en aquests moments tenim vuit països de la Unió Europea que tenen suspens. Entre altres, França i Alemanya. La qüestió és fins a quin punt es vol utilitzar. Jo sempre poso, i em perdonaràs, l'exemple d'Estrasburg, que és una ciutat francesa que comparteix tramvia amb una ciutat alemanya. Schengen permet a la policia alemana parar a qualsevol persona que estigui en aquest tramvia cada vegada que el tramvia creu a la frontera.
Si no ho fan és per una qüestió de recursos i
durs del sentit comú. Això és el que permet Schengen, que depèn d'aquesta suspensió, que depèn de la situació puguis establir o no certs mecanismes de major control. Avui llegim al diari El País que la crisi de Ceuta ha agafat el govern espanyol per sorpresa, diuen, i asseguren que si haguessin tingut informació no haurien entrat aquestes 50.000 persones. Què ha fallat aquí? Els serveis d'intel·ligència espanyols, la relació amb el Marroc, com s'explica aquesta sorpresa?
Jo crec que ha fallat una mica tot. 50.000 persones que, a més a més, no venien de la zona de fronteres, sinó que algunes d'elles expliquen que havien caminat 500 quilòmetres. Això vol dir que, de manera activa o passiva, les autoritats marroquíes sabien i tenien informació d'això. I la pregunta seria perquè no en tenia informació altres espais d'intel·ligència.
És evident que això no és una qüestió migratòria, és una qüestió de control de fronteres i és una qüestió de demostració de força de Marroc per dir que si volen, poden, que és el que van fer
aquests dies passats a Ceuta.
Tornem a estar una mica davant d'aquest argument latent, que ningú s'atreveix a dir-ho molt clarament, però és un argument latent d'utilitzar la migració com a arma política de pressió.
És evident que això és una cosa que Marroc ha fet moltes vegades, però també és evident que a mesura que als
països europeus ens posem cada cop més nerviosos quan parlem d'immigració, normalitzem cada cop situacions més vulnerables, els països de l'entorn més avantatges hi veuen.
És a dir, ho comentava, això ja fa temps, ho va comentar en el seu moment un ministre rus que va dir els europeus
al final els espanta més que els hi han vist quatre persones a la frontera que els hi tallis el gas. Això és un missatge que hem enviat al món i el món en pren nota, òbviament. Per tant, desestabilitzar els països de la
Unió Europea a través dels fluxos migratoris. Amb un discurs, a més a més, dins els països de la Unió, molt crític en la immigració, per culpa precisament
d'aquestes polítiques, diguem-ne que es genera una fórmula gairebé màgica perquè sigui fàcil crear estrès a les fronteres a través de la immigració i que això tingui una rèplica molt ràpida a tots els mitjans i a totes les persones de la ciutadania del territori europeu.
Vostè ha insistit sovint que el debat s'hauria de centrar més en el disseny de polítiques públiques proactives i aquí ens trobem amb el procés de regularització d'immigrants que han decretat el govern de Pedro Sánchez. Creu que ha estat una bona mesura?
Jo crec que la regularització era una mesura que en una societat democràtica era necessària perquè no es pot sobreviure assumint que tens part de la teva població treballant de manera abusada i explotada. També crec que una regularització és la tirita d'una solució que s'ha de posar en un marc canviant del sistema perquè si no tornarem a tenir la necessitat de regularitzar en el curt termini. En el cas d'Espanya. I a la Unió Europea en general, i sé que aquests dies dir-ho va en contra de tot el sentit comú que pugui pensar la gent, no tenim un problema d'entrades irregulars.
Les persones entren regularment, però es queden irregularment quan se'ls caduca en els seus visats de turista. Si volem lluitar contra la irregularitat, l'esforç no l'hem de posar només a la frontera, sinó que l'hem de posar en altres mecanismes. I això és el que fa 20 anys que diem i fa 20 anys que no es fa.
I aquesta nova mesura ja per acabar, que s'instal·laran boies a les platges de Ceuta per impedir l'entrada de més persones, creu que això pot ser eficaç? Justament vostè que deia que el problema o la solució no està a la frontera? No, això serà una mesura
puntual per resoldre el problema que ha generat la sentència del Tribunal Suprem. La sentència del Tribunal Suprem, que jo sincerament no crec que tingui l'impacte que se li està dient i que està dient el govern, però sí que és veritat que. No creu que hagi tingut aquest impacte d'efecte crida? No, el que sí que crec és que la falta d'informació fa que aquesta sentència algú la pugui utilitzar per donar un missatge falsari, però mai sabrem si té molt d'impacte. Jo això de les màfies sempre ho poso sota sospita perquè crec que hi ha actors directes més clarament implicats.
Però en qualsevol cas de la sentència el que indicava és que no es poden fer devolucions en calent a l'aigua. L'evolució ensencalent és un fenomen que nosaltres havíem considerat que no es podia fer fins que la legislació espanyola i l'europeu ho va acceptar,
que vol dir tornar immediatament a les persones sense ni pensar ni preguntar-los si necessiten protecció
internacional o res. La sentència del Suprem diu que això a l'aigua no es pot fer perquè no hi ha cap mecanisme de creuament d'una frontera establerta. Llavors, si posen les boies, el que estan dient és que això és una frontera establerta, per tant, si ho creuen, sí que ho podrem fer. És tan senzill com això. I m'agradaria també apuntar simplement. Que les persones que entraven per mar no es queden a feut. Se les expulsarà d'una altra manera, serà més llarg el procés, però seran expulsades. El que vull dir és.
Que fins i tot això la gent ho ha manipulat pensant que si entraves pel mar et podies quedar. Això m'ho preguntava ahir gent dels Estats Units. Simplement tindràs un procediment de retorn diferent, més complicat o menys, que fem de les persones, però que en qualsevol cas el que vull dir és que no és això el problema que tenim de retorns, d'evolucions i expulsions. En passen i Espanya és un dels països que més en fa.
I així ho ha confirmat també avui el govern espanyol, que ja la majoria, segons les autoritats espanyoles, la majoria dels que van creuar ja tornen a ser a l'altra banda de la frontera. Doncs Gemma Pinyol Jiménez, moltes gràcies. Recordem, és politòloga, investigadora en polítiques migratories de la UPF. Gràcies per haver-nos atès. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Bon dia. I quan passen tres minuts d'un quart de deu del matí, anem ara cap a Ceuta, perquè la nit a la ciutat autònoma ha transcorregut amb normalitat. Segons el govern espanyol, les entrades d'emigrants s'han aturat íntegrament i han continuïtat les sortides cap al Marroc sense incidents destacables. Fins ara han tornat ja cap al Marroc unes 69.000 persones, segons fons policials. Cap a les vuit del matí ha començat la instal·lació de les barreres de contenció a l'Espicó del Tarajal. Recordem que aquesta crisi ja ha deixat una seixantena de morts. Anem cap a Ceuta, com dèiem, enviada especial Cèlia Sarnadas. Molt bon dia. Hola, bon dia. Cèlia, com s'ha llevat Ceuta i quina és la situació a aquesta hora?
A veure, han començat, com dèieu, a prendre's mesures de contenció en frontera, al mar, com comentàvem la Gemma, l'origen d'aquesta entrada sobtada de milers d'immigrants ha estat, sobretot, la possibilitat de poder entrar per mar sense que ningú t'aturés. Per tant, el Ceuta es llepa avui amb aquesta instal·lació de boies que pretén ser un mecanisme de contenció o de dissuasió al mar perquè entrin els migrants, però hi ha molts altres punts importants a tenir en compte. En la radiografia de migració que viu avui Ceuta. A dins de la ciutat hi ha una sensació d'agitació social. La situació ha estat excepcional, sobretot entre dijous al vespre i ahir. Hi ha agitació social perquè els comerços, tots els comerços, totes les botigues, tots els bars, totes les cafeteries han estat tancats des de dijous al vespre. La gent local tampoc no ha pogut sortir a comprar, ni tampoc els immigrants, uns i altres sense menjar, aprofitant l'aigua de les dutxes a les platges, a les cases al que tenien guardat el rebost. Per tant, això ha provocat molta tensió i veurem com serà avui si les sotigues tornen a obrir. En tot cas, la radiografia de la migració a Ceuta, com deia, són molts punts. Les botigues del centre és el pas fronterer del Tarajal, on efectivament sembla que ja no entra ningú i jo he pogut comprovar ja des d'ahir a la nit que estan sortint centenars de migrants en direcció al Marroc. De fet, ahir a la nit tard vaig veure un soldat en àrab des d'un vehicle militar amb una altaveu indicant el camí a tots els joves que volien tornar cap al Marroc. L'altre punt de la radiografia és el CETI, el Centre d'Internament de Migrants. És un centre on ara mateix ja no està molt clar, però està aproximadament quadriplicant la seva capacitat, que era de 500 places, i al voltant hi ha centenars de migrants encara al carrer, enmig dels boscos, dormint amb matalassos bruts, dormint al terra, com poden. A les platges hi ha encara també molts migrants esperant, no se sap què exactament, i al centre també. Per tant. El ministre d'Exteriors, José Manuel Álvarez, ha fet un tuit aquest matí dient que gairebé tots els migrants que van entrar al Ceuta ja han marxat, però, com dic, encara n'hi ha. I volia que sentíssiu la veu de Mohamed, que és un noi sudanès. Perquè hem parlat sobretot els que han arribat al gruix, són joves marroquins, però ahir al vespre vaig veure també molts subsaharians, sobretot al voltant del Seti i a les platges que van des del centre fins al Seti. Són nois subsaharians que a vegades fa dos anys que estan viatjant per intentar arribar aquí. I que venen d'entorns de conflicte armat, com seria el Sudà, a diferència del Marroc. Per tant, estaria bé, m'agradaria que escoltéssiu el Mohamed, que planteja una pregunta que ningú ara està responent, i és què fem nosaltres. Nosaltres no marxarem, venim de molt lluny. Considerem, a més, que som refugiats. Per tant, què ens passarà? El sentim.
Hem fugit de la guerra. El Sudà no és segur. Necessitem pau. Vam marxar del Sudà, després a Líbia, després a Algèria i al Marroc. I ara som aquí. Necessitem ajuda. Si no trobem res, ens quedarem aquí. Tots ens quedarem aquí. Portem aquí dos o tres dies sense menjar. Això no està bé. Per quina raó ho fan? No entenem res. Així que ens quedem aquí.
Iselia, per què ha passat això? Què t'expliquen els migrants que has pogut parlar? Sí, no, volia afegir que una anomalia que jo he vist, a diferència d'altres experiències que altres cobertures migratories, és que tots aquests migrants que són al carrer no han rebut cap tipus d'existència humanitària, és a dir, no han rebut menjar però tampoc mantes per dormir, és a dir, una situació que sembla una mica un llim, no?, els deixem aquí i a veure què passa. Jo també exacte he estat preguntant aquests dies molt per què, per què heu vingut ara? I el que m'han explicat la majoria és que dins del Marroc va córrer com la pòlvora que la porta fronterera entre el Marroc i Espanya estava literalment oberta, que no hi havia cap tipus d'impediment per creuar-la. Les famílies es trucaven les unes a les altres, es va disparar aquesta alarma, va córrer molt ràpid i va ser quan molts joves, molts de Casablanca, de Rabat, és a dir, no d'aquí al costat, van anar com van poder, la majoria caminant, perquè m'expliquen que no hi havia autobusos ni taxis ni res per transportar-se, van arribar a Znidek, que és aquesta ciutat que està, aquest poble de costa que està just a l'altra banda del Tarajal, i allà van saltar i es van posar a nedar. Primer caminaven, primer caminaven fins a l'espigó del Tarajal, i quan arriben a l'espigó i a la tanca que arriba a l'aigua, doncs el que fan és superar l'espigó nedant. I també expliquen que la policia marroquina no els va posar cap impediment per fer-ho, per això. Aquí ja entren temes geopolítics en joc, com ara comentàveu, com pot ser si el Marroc per alguna cosa està molesta amb Espanya, el fet que Donald Trump, que és aliat estret del Marroc, estigui en canvi enfrontat del govern de Pedro Sánchez, Marroc i Algèria estan enfrontats i Pedro Sánchez va a Algèria fa pocs dies, és a dir, hi ha un conglomerat de causes que acaben afectant la situació migratòria i que acaben afectant tant els migrants, que són persones molt fràgils, com la població local.
Cèlia, gràcies. Seguirem pendents de tot el que passi a Ceuta. I de seguida seguim amb més temes. Anem ara amb l'operació sortida després d'aquesta petita pausa.
Catalunya Ràdio. Som 3K.
L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio
t'acompanya allà on vagis. Confessa-ho. ¿Algún cop has desitjat que marqués un jugador del teu màxim rival? ¿Has deixat sense portar titular el teu amic a la jornada del clàssic? ¿Has fitxat qui vas llorar que mai no fitxaries? Si vols ser el millor míster, demostra-ho. Torna a Mister Fantasy de Mundo Deportivo. Descarrega't l'app i comença a jugar.
Ofertes límit al Corte Inglés.
15% adicional en electrodoméstics de marques com AEG, Samsung, Haier, Dyson, Roomba i Taurus. Són les ofertes límit. Només 4 dies. Del 30 de juliol al 2 d'agost. A la botiga web i app del Corte Inglés.
Tengues claríssim el que vols menjar amb el 3x2 en la tonyina clara amb oli d'oliva Carrefour Classic Pack de 8. Si en compres 3, un et surt gratis.
I no hi ha cap preu millor que gratis. Fins al 10 d'agost.
Hola, surto tard. Passa tu pel súper del Corte Inglés a fer la compra. Porta Ariel i perfumadors Lenorens Topavals, que tenen un 70% de descompte en la segona unitat i es poden combinar. I també Protector Solar, que tots els solars d'Elial tenen un 70% de descompte en la segona unitat i també es poden combinar. Ho aprofitem, no?
Supercori per cori supermercat al Corte Inglés. Què necessites avui? A la botiga web i app. Aprofita bé l'estiu a Downton Abbey. Però et veig una mica
inquiet aquests dies. Ara qui viu com solíem viure? Perquè tot un món s'acaba. La casa, el servei. Quants en veus fora, doncs? Uns quants. Ai, senyor.
Aquest estiu us convidem a fer un tast doble. Dissabtes i diumenges a la mitjanit, tast vertical amb en Par Moliner. El Tast Vertical és el programa de vi de Catalunya Ràdio. O sigui, sobre el món de la pagesia, sobre el món del paisatgisme,
sobre el món de la cultura.
La meva obsessió és explicar
les històries que hi ha a les ampolles de vi. Salut! Amb la col·laboració de la Denominació d'Origen Catalunya. Faltan 4 minuts per dos quarts de 10 i tot i que ja fa molt temps que la mobilitat a l'estiu no es redueix només a l'1 d'agost, és veritat que avui hi ha molta gent que comença vacances i les xifres ho corroboren a l'aeroport del Prat. Avui i demà hi ha previstos més de 1.000 vols diaris.
Sí,
avui marxem a la Xina durant 15 dies. Bueno, como no sol venir molt, doncs l'estic veient una mica més ple del que tocaria, però bueno. He ido a llegar y hemos dicho, guau, que hay demasiada gente, no es normal.
I és que ahir va ser el dia amb més activitat d'aquest estiu, amb 1.100 operacions. I a les carreteres, el Servei Català de Trànsit preveu que durant aquest matí surtin de l'àrea metropolitana de Barcelona uns 570.000 vehicles, una xifra similar a la de qualsevol cap de setmana d'estiu. Però atenció, perquè a partir d'avui, omplir el dipòsit del cotxe serà més car. Aquest dissabte decau part del descompte que aplica el govern espanyol des de l'inici de la guerra a l'Iran. Malgrat aquest descompte, els carburants són força més cars que fa un any. Omplir un dipòsit mitjà de diesel costa 16 euros i mig més que fa un any. I moltes benzineres han hagut d'atendre més vehicles en les últimes hores perquè el govern retira, com dèiem, aquesta part de l'ajut al carburant. Per tant, si avui comenceu vacances, precaució a la carretera i també al mar. Protecció Civil fa una crida a la responsabilitat a l'hora de banyar-se davant les altes temperatures, perquè des de l'inici de la campanya de bany, el 15 de juny, ja han mort 29 persones. 55 han resultat ferides de diversa consideració en espais també de bany de Catalunya. 15 de les víctimes, recordem-ho, han mort a les platges, 9 a les piscines i 5 en aigües interiors. L'any passat, en aquestes dates, el balanç era de 22 banyistes morts i 33 ferits. Malgrat tot, el sector turístic preveu un 9 d'agost amb hotels plens i molta reserva d'última hora per la crisi a l'Orient Mitjà. Restauradors i hotelers admeten, però, que les onades de calor comencen a perjudicar alguns destins. En canvi, veuen amb optimisme l'eclipsi del 12 d'agost. Els hotels esperen batre records i superar el nivell de reserves de l'estiu passat, tot i que l'aixafogor ja està tenint cert impacte, perquè els visitants prioritzen zones menys caloroses i fora del pic de l'estiu. Lluís Manel d'Or, que és propietari de l'hostal Estrella de Rupit.
Aquest any podem notar el tema de la calor. Cada vegada afecta una mica més. Això del canvi climàtic no ens havíem trobat mai que fes tanta calor. Però la gent va vinguent, no hi ha problema. Ara tenim el mes d'agost, la projecció és bona. Vol dir que sembla que també anirà bé com cada any. I ja està, esperem que rebenti una mica la calor.
Des de la sectorial de turisme de la patronal PIMEC, Daniel Braser creu que les previsions són molt bones, en part per l'alça dels preus dels combustibles que afavoreixen el turisme de proximitat. La gent al final el que
mira és la seguretat a l'hora de, no només on es desplaça, sinó quin desplaçament ha de fer. Els preus del carburant pel tema de la crisi del golf s'ha disparat, amb la qual cosa els bitllets també es disparen i molta gent el que busca és la seguretat o, des del punt de vista econòmic, no fer tanta despesa i centrar-se més en llocs propers.
La situació d'incertesa també afecta els apartaments turístics, que noten més reserves d'última hora. Marian Muro és la directora general d'Apertur.
És un client que ve de vacances, no és un client que ve per alguna cosa concreta. El mercat de proximitat com a Europa, en principi, no variarà. El que hem de veure és què passarà amb el mercat americà i amb el mercat asiàtic.
A les Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona preveuen fregar el 95% d'ocupació gràcies a l'eclipsi. I a Lleida les previsions també són molt bones. Pel que fa als càmpings preveuen una ocupació del voltant del 85% i recorden que els últims anys s'ha desestacionalitzat la temporada i al setembre també tenen molts clients. A partir de les 10 posarem el focus en els qui no poden fer vacances, perquè no tothom pot descansar, no tothom pot viatjar, i en parlarem amb dos testimonis, la Maria i l'Uliana, i també amb la presidenta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, que ens acompanyarà aquí, a l'Estudi 5 de Catalunya Ràdio, i aquí aprofitarem també per preguntar pel posicionament del col·legi sobre el cas Endic i la suposada teràpia de confrontació que es van sotmetre pare i fill a proposta de la seva terapeuta. Li preguntarem a partir de les 10 a la presidenta del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.
I atenciós, aquest cap de setmana aneu al medi natural, perquè tot i que Protecció Civil ha activat en prealerta el Pla Inuncat, davant la previsió de tempestes fortes avui al Pirineu i Prepirineu, es manté encara molt elevat el risc d'incendi, ho ha explicat el sotsinspector del cos d'Agents Rurals, Josep Vilalta.
Aquest cap de setmana estem una mica pendents d'aquestes pluges que ens han d'arribar, d'aquesta zona de Prepirineu, Pirineu, però la resta del territori continuarem amb nivells alt, molt alt i extrem, com aquests dies, de perill d'incendi.
Avui hi ha 200 municipis d'una vintena de comarques amb perill molt alt d'incendis i 89 poblacions de 15 comarques on el perill és extrem. Són pobles i ciutats, sobretot, del Pallars Jussà, la Noguera, el Solsonès, el Priorat, l'Alcamp i el Baix Camp. A més, es mantenen les restriccions d'accés a 7 espais naturals, el Montmell-Marmallà, el Montsant, Prades, la Baronia de Rialp, el Montsec de Rubies, el Montsec d'Ares i la Ribera Salada. Mentre estaven al País Valencià, aquesta nit ja han pogut dormir a casa seva tots els veïns desallotjats per l'incendi de la Vall d'Uixó després que el foc s'hagi donat per estabilitzat. Des de dissabte passat ha cremat, atenció, unes 9.500 hectàrees. Des de la Vall d'Uixó, Alba Barbosa.
Se refresquen els punts calents per evitar rebifades, però han aconseguit estabilitzar el foc que fa una setmana que està actiu. Treballen en un perímetre de 89 km i també s'ha permès tornar a casa els prop de 3.000 veïns que encara continuaven desallotjats dels municipis d'Artana i Esselida. Fernando Pérez, cap de l'operatiu d'extinció.
Estabilitzado el incendio es que no crece la superficie, hay todavía puntos calientes, podemos tener algún rebrote y eso nos lleva a que afiancemos el perímetro para que esté controlado.
Se recomana als veïns que no transitin pel perímetre del foc i que no facin encara activitats a la muntanya. L'incendi ha cremat gairebé 9.600 hectàrees, el 40% de les quals dins el parc natural de la Serra d'Espadà. La Generalitat Valenciana ha activat un paquet d'ajudes de 67 milions d'euros pels veïns afectats i continua oberta la investigació per aclarir l'origen del foc.
La gran onada d'incendis amb el de la Vall d'Uixó, que ho sentíem ara, el País Valencià, el de Madrid i Ávila i el de la Gironda Francesa han deixat una gran concentració de fum i aerosols visibles des de l'espai. Hi ha una imatge molt curiosa que va captar l'Agència Espacial Europea el 26 de juliol, fa tan sols una setmana, que mostra una ataca vermellosa sobre la península, les Balears i el sud-oest de França. Un registre que permet seguir l'evolució dels incendis gairebé en temps real. Un dels cinc astronautes espanyols seleccionats per l'Agència Europea, Pablo Álvarez, ha visitat aquesta setmana Barcelona i demana aprofitar les dades dels satèl·lits per millorar la predicció i la prevenció dels incendis. Sàlia Forment, bon dia. Bon dia. A partir de l'estiu del 2027, l'Agència Espacial Europea preveu posar en marxa una constel·lació de satèl·lits que permetrà seguir els focs les 24 hores del dia, fins i tot amb núvols o mal temps. L'objectiu és reduir de dies a només 5 hores el temps entre la detecció d'un incendi i la presa de decisions.
Desde la estación espacial puedes ver perfectamente también esas columnas de humo. Esa perspectiva también es muy importante, pero a nivel científico, de cara a tratar de prevenirlo,
o sea, mejorar qué hacemos de cara a la prevención
de fuegos en el futuro, los datos que podemos dar desde el espacio van a ser críticos. Y están ahí, creo que se pueden usar de una forma mucho más efectiva, de hecho.
Y és que Álvarez, que després de
Pedro Duque, serà el segon astronauta espanyol a viatjar a l'Estació Espacial Internacional, aposta per una democratització de les dades que s'obtenen des de l'espai.
Estamos viviendo una revolución en cuanto
al acceso al espacio, que ya abaratan mucho los costes. Hay mucha gente que todavía trata el espacio como si fuera un lujo cuando es infraestructura básica y la estamos usando día a día cada vez que cogemos el coche con los servicios de navegación.
La conversa íntegra amb l'astronauta Pablo Álvarez, el segon espanyol que viajarà a l'Estació Espacial Internacional després de Pedro Duque, es pot escoltar a la web de 3catinfo. Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis. Bon dia. El número premiat al
sorteig del cuponazo celebrat ahir va ser el
29.108-29108, de la sèrie número 19-019.
Pots consultar la resta dels números premiats al teu venedor a Juegos11.es o a través de l'aplicació Mi Vendedor 11. Avui tens una nova oportunitat amb el sueltazo cap de setmana. 11. Ben jugat.
Passen cinc minuts de dos quarts de deu. Balanç optimista del curs polític i de l'Equador, també de la legislatura, és el que ha fet en les últimes hores el president de la Generalitat, Salvador Illa, malgrat l'escàndol per les proves PISA dels últims dies. Illa promet arribar fins al final per saber què va passar amb aquest error, que farà impossible, recordem-ho, comparar resultats amb altres anys i territoris. I també ha inclòs en el paquet de millores la mobilitat, malgrat que no hi ha posat terminis.
En convicció, que ho resoldrem i tindrem una mobilitat i una educació excel·lents i no passaran més de massa temps. Ho veurem.
Ella ha tret pit d'haver aprovat els primers pressupostos i ha posat el nou model de finançament com una prioritat del seu mandat. De fet, la portaveu dels republicans al Parlament, Esther Capella, ha reclamat al govern i al PSOE més esforços per aprovar el nou model de finançament i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha demanat a l'executiu que vagi més enllà del
que ha fet fins ara. Hem assolit un acord amb el Partit Socialista Obre Espanyol per un nou model de finançament, un molt bon acord, però que el PSOE no ha estat sent capaç de transformar-lo en realitat. Al PSOE li falta múscul i al PSC capacitat d'estirar. La segona part de la legislatura no pot ser un bis de la primera. Ara el govern té les eines i,
per tant, arriba l'hora de la veritat i esperem que estiga a l'altura. Des de l'oposició Salvador Vergés de Junts, Lorena Roldán del PP i Pilar Castillejo de la CUP han acusat Illa de no haver fet autocrítica. I la compra secreta d'un àtic de luxe per part del govern madrileny ha provocat l'enèsim xoc entre Isabel Díaz Ayuso i el govern espanyol. La Comunitat de Madrid acusa l'esquerra de mentir per tapar la corrupció de Pedro Sánchez i la Moncloa demana dimissions. Madrid, Alba Gil, bon dia. Bon dia. Mentides i calúmnies, així és com defineix el portaveu del govern madrileny la polèmica per l'àtic de luxe que l'executiu va comprar en secret i que, suposadament, havia de servir com a oficina temporal. Asegura Miguel Ángel García que han actuat amb transparència i que tenen ple suport del Partit Popular, que remet a les explicacions de Ayuso. A més, aquestes paraules arriben després que s'hagi sumat un nou ingredient a la controvèrsia, I és que el nòvio de la presidenta madrilenya ha posat a la venda per gairebé 1,8 milions d'euros el pis en què vivien fins ara, pròxim al polèmic càtic de Chamberí. Més Madrid genat a la justícia per un possible delicte de malversació, mentre que la Moncloa exigeix la dimissió de Ayuso. Sentim el delegat del govern espanyol, Francisco Martín.
Ha sido una pillada descomunal. Creo que la señora Díaz Ayuso no debe seguir un minuto más al frente del gobierno de la Comunidad de Madrid.
L'endemà de destapar-se aquest cas, canvi de plans, el govern de Lluç ha anunciat que vendrà l'ATIC per destinar els diners als afectats pels incendis.
I a enclau internacional, a Ucraïna, almenys 9 persones han mort aquesta matinada a la capital, Kiev, per un atac rus. 4 eren nens. L'atac també ha deixat una trentena de ferits i una vintena han hagut de ser hospitalitzats. Segons el govern ucranès, diversos míssils balístics i drons han impactat contra blocs de pisos, un centre educatiu i altres edificis de la ciutat. El president ucranès Volodymyr Zelensky fa temps que demana sistemes de defensa per fer front a aquest tipus d'atacs, com ara poder produir míssils Patriot per interceptar els projectius russos. A l'última reunió de l'OTAN, Donald Trump va anunciar que cediria a Kiev la tecnologia per produir-los, però aquesta setmana s'ha fet enrere. I al barri del Putxet, el malson dels veïns afectats per les esquerdes provocades per les obres de la línia 9 del metro no s'acaba. Ara ha aparegut una nova esquerda al soterrani d'un dels edificis desallotjats. Per tant, el 40% dels veïns no podran tornar a casa fins al setembre, com a mínim. Ramon Ramírez és el director d'Infraestructures de la Generalitat.
Van detectar una esquerda en el soterrani de Rubinstein 2. S'han fet unes comprovacions, s'estan fent treballs d'injecció i d'estabilització, ja que de sota d'aquest punt es va trobar una petita cavitat.
Hi ha quatre edificis afectats dels carrers Rubinstein i Tideorodora a la Madrid. Els veïns estan amoïnats.
Hombre, estoy bastante preocupada por la grieta esta nueva más grande que se ha hecho en el parking, que es el que sostiene todo el edificio. Yo patecho una mica per la meva seguretat el pis,
però no m'han explicat, però m'han respost que no,
que no afecta l'estat estructural de l'edifici. Ahir, els veïns desallotjats van començar a rebre avançaments econòmics per afrontar les despeses extres que els ha comportat aquest esboranc.
Tot es pot parlar. Amb Núria Pujadas i Domènech Subirà. Catalunya Ràdio. Som 3K.
L'estiu ets tu. I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.
A la platja, a la piscina i al riu fem equip. Entra a l'aigua a poc a poc i assegura't de la profunditat que hi ha si t'hi vols tirar de cap. I si no et trobes bé o estàs cansat, no t'hi fiquis. I fes cas dels socorristes i, sobretot, els infants.
No els perdis de vista. Recorda-ho. Si veus cap situació de perill, actua. Avisa l'equip de socorrisme o truca al 112. Més consells de gent.cat barra bany segur.
I en plana cultural, el Festival Grec abaixa el taló amb la prestigiosa companyia xinesa Tao Dance Theatre, que estrena a l'estat les seves coreografies numèriques 16 i 17. Es tracta d'unes peces que es basen en l'abstracció i la tècnica del moviment del cos sense cap narrativa. Marta Vives. Bon dia. La Tao Dance Teatre prometia als espectadors una experiència sensorial i així ha estat amb el seu espectacle hipnòtic de cossos, creant moviments ondulants i precisos i convertint-se en una única força d'una bellesa extraordinària. Aquest era el punt de partida del coreògraf de la companyia Tao Ye, que ho explicava d'aquesta manera.
Perquè tots tenim un cos, tots tenim cos. Per tant, tota la meva obra es concentra en el cos i vull que el cos sigui un element que interconnecti amb tots els llenguatges.
I sobre l'escenari, dues coreografies de títol numèric ben diferents entre elles, una experiència fascinant d'una companyia que va revolucionar el llenguatge de la dansa el 2008 i que ara és una de les més covejades arreu del món. Precisament la dansa ha estat especialment destacada en aquesta edició del grec que ha constatat el gran nivell que viu aquesta disciplina a tot el món i de la qual el grec n'ha estat el millor operador.
I més de 2.500 persones han ballat aquesta nit a la Ciutadella de Roses a l'Alt Empordà al ritme de les cançons de Blaumunt, Ramon Mirabet i Els Amics de les Arts en un triple concert que han batejat com el so d'una generació. És la primera vegada que les tres bandes han actuat plegades. Des de Roses, Fèlix Martín, bon dia.
És important que.
Festivals com aquest, trans, que us fan ser un país més normal, que demà també criden
un concert amb gossos, la Xambusto, gent que porta molts anys, programin música en català. Al final de tot, només ens tenim a nosaltres.
I al final del concert, 4 hores i mitja després de començar, Mirabet ha pujat de nou a l'escenari a cantar les dues últimes cançons. Ho ha fet amb els amics de les arts, Luisiana i Jean-Luc. Un bon fi de festa, batejada com la del so d'una generació, amb la gent cantant i ballant en una agradable nit d'estiu a tocar de l'abadia de roses.
Vinga, anem als esports.
Ja tenim aquí l'Oriol Corral, bon dia. Què tal, bon dia. El Barça s'ha estrenat a la pretemporada contra el Birmingham, el partit es va acabar amb empat a dos i l'equip de Hansi Flick va perdre els penals. Els dos gols del Barça els va fer el davanter gypsy de 18 anys. Ui, ja m'has posat aquí un nom que és complicat per mi, que jo no soc gaire seguidora del Barça. A veure, Hamza Abdelkarim.
Exacte, és un dels noms de la pretemporada, el de Hamza Abdelkarim. La temporada passada va jugar al juvenil, no va arribar ni a debutar amb el filial, i tot i això va anar al Mundial amb l'Egipte i es va convertir en el jugador més jove en jugar amb el seu país. Abdelkarim vol continuar creixent al Barça.
Hi ha un gran ambient per créixer i espero créixer aquí. He de somiar en gran.
El Birmingham va avançar al minut 31 de la primera part, però el Barça va fer l'empat a un poc abans del descans, amb un penal que va provocar i transformar el mateix Abdelkarim. Ja a la segona part, de nou al jove davant d'Egipci va fer l'1-2, després d'un mal refug del porter, però l'ex del Girona, John Solís, va notar el 2-2 definitiu al minut 69. L'entrenador del Barça, Hansi Flick, valora positivament el rendiment de l'equip i dels futbolistes més joves.
Hem jugat amb un equip molt jove. El que he vist avui és el mateix que he vist als entrenaments. Potser en algunes situacions ens ha faltat jugar amb més confiança amb la pilota, jugar més entre línies. Això a la primera part ho hem trobat a faltar i hem comès algunes errades en construcció. Però estic content amb el meu equip.
Una de les altres notícies destacades del partit és el debut de Karim Adeyemi amb la samarreta del Barça. I encara en l'àmbit blaugrana, avui s'incorpora a les ordres de Hansi Flick el nou fitxatge Jesse Bissibu. Sí, s'incorpora avui. Ahir va signar el contracte com a nou jugador del club. Bissibu és un extrem belga de 18 anys. Arriba procedent del Bruges belga a canvi de 8 milions i mig d'euros i un 20% d'una hipotètica futura venda.
I per la seva banda, l'Espanyol juga avui el segon amistós de la seva estada a Anglaterra.
A partir de les 4 de la tarda, en directe per Esport3, Espanyol Middlesbrough, després d'empatar a dos l'equip de Manolo González amb el Barley d'Imecres, n'ha parlat un dels capitans de l'equip blanquiblau, Edu Expósito.
Al final la pretemporada és per carregar les cames, per agafar les sensacions que després de l'estiu costa una miqueta retomar. I res, al final aquests partits venen molt bé perquè són equips molt físics, a nivell d'intensitat és molt fort i això per preparar-nos per la temporada ens ve molt bé.
L'Espanyol viatjarà cap a Barcelona després del partit.
Avui també juga al Girona el trofeu Costa Brava i en guany contra un dels millors equips d'Europa, l'Arsenal de Miquel Arteta.
Contra el campió de la primer Liga Anglesa i el subcampió d'Europa, l'Arsenal. Serà a les 8 del vespre, també en directe per Esport3. Per cert, l'altre equip andorrà de la segona divisió, el Sabadell, va guanyar ahir per un gol a zero contra l'Inter Escaldas Andorrà.
I Oriol, atenció perquè el president de la FIFA, Jean Infantino, ha anunciat que renuncia al projecte de crear una filial encarregada de comercialitzar el Mundial. Ho ha anunciat després de l'allau de crítiques
a la proposta. La crítica més sonada va ser la de la UEFA, la Confederació Europea, que havia anunciat un boicot al Mundial si la creació de la filial tirava endavant. La Confederació Asiàtica i la CONCACAF, que representa Amèrica del Nord, Amèrica Central i el Carib, també s'hi van mostrar en contra. A més, la decisió arriba poques hores després de la dimissió de Carlos Cordeiro, que és un dels principals assessors d'Infantino, contrari a aquesta proposta, també. Recordem que la proposta d'Infantino era crear una societat filial per vendre els drets comercials, sobretot del Mundial, a inversors externs. La FIFA, de fet, ja havia assegurat que preveia que fos Thrive Eternal, la societat del gendre de Donald Trump, qui liderés el grup d'inversors d'aquesta nova empresa, i, a més, havia donat un termini de 53 dies a les 211 federacions que formen la FIFA. Per donar suport a aquesta iniciativa a canvi de subvencions de fins a 40 milions d'euros. La majoria de federacions s'hi han oposat per la manca de transparència en el procés i pel fet de traspassar part de la FIFA a mans de capital privat. Gràcies, Oriol.
I ara, anem a l'agenda.
Però abans de l'agenda, també, que ja m'ho descuidava, les portades dels diaris. Avui els repassem amb la Gemma Bonet, com sempre. Bon dia, Gemma. Hola, què tal? Bon dia. I també amb la Maria Guixà. Bon dia, Maria. Què tal? Bon dia. I ben tornada. Moltes gràcies. Gemma, va, comencem. Portades. Les portades avui són monotema. Pràcticament tots els diaris obren amb ceuta, tot i que no destaquen la suspensió de l'espai Schengen unilateralment per part d'Itàlia. El país destaca, per exemple, en portada la sorpresa del govern espanyol per aquest salt massiu a Ceuta. L'Ara o El Periodico posen l'accent en el retorn de bona part dels migrants al Marroc després del salt. En canvi, d'altres destaquen la vessant més política dels fets. La Vanguardia titula que l'assalt migratori enfronta Sánchez amb els socis europeus. I l'ABC diu que clama contra Sánchez i el Mundo en el mateix sentit. Titula que Europa revolta contra Sánchez per posar en perill les seves fronteres. I Gemma, què t'ha cridat l'atenció? Doncs precisament aquest article del País en què relata els dies previs a la crisi de Ceuta. Res i curt, el govern espanyol admet que no la va veure venir. Segons fonts de l'executiu, és una evidència que no tenien informació. El cap de setmana passat, tots els esforços de diversos ministeris. Estaven a Ávila i Madrid amb els grans incendis i, segons el país, no van prestar atenció als senyals d'alerta
que va fer el president de la Ciutat Autònoma, Juan Jesús Vives, ni tampoc els primers informes de la Guàrdia Civil que ja ho apuntaven. La setmana passada ja hi havia també altres informes que deien que els intents d'entrada entre el 13 i el 26 de juliol havien pujat a 1.300. I Gemma, avui a l'ara el Toni Rodón es pregunta qui són els votants que abandonen Junts. El politòleg explica amb gràfics què farien en cas de noves eleccions els votants que van votar Junts el 2024. Algunes conclusions. El perfil de votant de Junts Puigdemontista es quedaria en bona part a Junts. En canvi, hi ha altres perfils que s'allunyen cap a Aliança Catalana. Per exemple, un 40% dels votants que Rodón descriu com el perfil més liberal i també hi ha, ho diu, un 48% dels votants que prioritzen la qüestió migracional. Maria, a tu t'ha tocat fer un repàs de la premsa internacional. Què diuen a fora avui? Doncs mira, d'entrada, aquesta entrada massiva d'immigrants a Ceuta també és tema, òbviament, de portada a molts diaris europeus. A Itàlia, per exemple, ja que ha sigut protagonista de tot el debat, què hi diuen? Mira, rotatius com l'Estampa, el Corriere della Sera o la República plantegen l'incident com un problema europeu. L'Estampa, per exemple, l'editorial entra a buscar-ne les causes i recorda que l'any 2021, quan Madrid va acollir un líder saharaui, també es va donar un cas similar,
el Marroc va deixar entrar aleshores 10.000 migrants. Ara aquesta nova entrada arriba després d'una visita de Pedro Sánchez a Algèria. I la resta de la premsa europea també es fixa en Ceuta? Sí, la majoria. Per exemple, el Regne Unit, el Financial Times, ho titula per la condemna de Pedro Sánchez quan qualifica l'entrada d'immigrants d'atac a la integritat territorial espanyola. No s'està tampoc de destacar que els líders de la dreta aprofiten l'oportunitat i cita també Donald Trump i la francesa Marine Le Pen. A França, per exemple, Le Parisien titula en portada que Espanya està sota pressió de l'onada migratòria. I Ale Figaro és tota Europa qui està en xoc, diu, per aquest fet. Ara ve les portades de la premsa francesa, destaquen també els plans per la recuperació, ja ho sabeu, de les regions afectades, sobretot pels focs a la Gironda i als Landes. Només un últim cop d'ull, és portada també ceuta a la premsa dels Estats Units? Sí, almenys al Washington Post i al New York Times, on el tema és la foto de portada amb els titulars que destaquen la reacció indignada de la resta d'Europa. Gemma, ¿i amb quina reflexió ens t'has quedat avui? Doncs, per exemple, amb la de Sergi Pàmies a La Vanguardia, que titula la seva columna Diccionari Incompetent. Bàsicament critica que el llenguatge polític en les crisis s'imposa com un recurs més anestèsic que quirúrgic, sigui quina sigui la crisi, l'escàndol o l'accident,
i sigui quina sigui la ideologia. Els esborancs de Vallbona o de Montcada o l'escàndol de les proves Pisa. La retòrica oficial, diu l'autor, continua sent decebedora. No és, diu, un vici exclusiu d'un partit, sinó un recurs estratègic per guanyar temps amb expressions com estudiarem el cas o crearem una comissió. I a tu, Maria, què t'ha creat l'atenció en el teu repàs? Quines curiositats t'has trobat? Doncs mira, per exemple, sobretot els embolics de Donald Trump amb edificis institucionals. Mira, anem a PAMS. Per exemple, al New York Times, i llegim que les obres per reconstruir la sala de ball i el búnquer a la Casa Blanca avancen de pressa, segurament per evitar els processos pendents que qüestionen la possible o no legalitat d'aquest projecte. Mentrestant, el Washington Post també es fixa en el cas de l'estany reflectant del memorial Lincoln. Trump va dir que uns bàndols l'havien fet malbé i va acusar específicament un antic esportista olímpic. Ara la Fiscalia contradiu el president i diu que això va ser culpa dels constructors. Sí, que traen més notícia a fora i a casa, sempre m'ha embolicat. Sí, i, per exemple, al The Guardian també ens hem fixat que expliquen que Singapur ha prohibit l'entrada al país al grup britànic Massive Attack després d'un concert on van desplegar una bandera palestina. El govern de l'estat-ciutat és conegut justament per les seves dures lleis sobre la llibertat d'expressió i sobre el dret de reunió
i prohibeix mostrar banderes o símbols nacionals sense permís. Ara ni el grup hi podrà tornar a actuar ni tampoc els seus membres, per tant, podran entrar a Singapur. Molt bé, Maria, gràcies. I anem ara a l'agenda. Bailar pegados es bailar
igual que bailan.
Veig que hem fet un salt enrere, Gemma. Quin clàssic, això. De fa molts anys. Comencem per Sergio Dalma, al Garraf, amb una batalla entre Sitges i Vilanova, en aquesta comarca. A Sitges, Sergio Dalma, al Festival Terramar, on diumenge també hi actua Joan Dausà, amb tot el peix, totes les entrades venudes.
Gemma, i per què anem a Vilanova?
Doncs a la capital del Garrafallà és festa major
i avui hi ha Dia de Castellera. A la nit a la façana marítima es projectarà un espectacle de drons, una de les novetats de la festa d'aquest any. I també, evidentment, hi haurà concerts.
Son Gaviria i Mapei 3 o també hi haurà Jaramago dins la festa major de les entitats. Demà diumenge a la plaça del Port, Alfred Garcia.
O, per exemple, si voleu més música, però. Però en aquest cas, a les comarques tarragonines, el cartell de la garbinada pop de falset avui fa molt de goig.
Ai, ai, ai, quin goig que fas. Ai, ai, ai, que bé que ho fas.
Doble programació amb Joan Miquel Oliver i aquests que sentim, els d'Amperalbo. Atenció, perquè avui i demà s'acaba també el Dansàneu, el Festival de Cultures dels Pirineus.
Concert de l'Elèctrica d'Arma i també un espectacle teatral amb les actrius Sílvia Bell i Neus Borrell, el dansà Neu, interpretant Medea d'Aurípides.
I és demà diumenge quan podreu sentir Obeses, aquests que sentim de fons en l'espectacle de clausura de dansa amb la Benidera. Obeses. Exacte, m'encanta. Gemma, hi ha algun altre festival que no sigui estrictament musical, va. I tant, te'n diré un parell més.
El Riures, el festival d'humor de Calonja i Sant Antoni, i també, per exemple, un altre del Maresme, de la meva comarca, el Sambi Fest, a Sant Vicenç de Montal. Això ja és un altre ritme, eh, més caribenys, si tu vols. Home, però està molt bé, no? A mi m'agrada. És la teva comarca, eh? Clar, havia de posar la falca. Puge, Albert, a veure què es trobarà a la Gemma. Això, a prop del mar, ve de gust, no? Home, i tant. Eh, però demà a les 6 aquí, eh? Això sí, no falta ni només. Estem parlant d'un festival de concerts, però també de gastronomia, d'activitats familiars, amb la música de Clarence Baker-Bahn, Jessamy Boada o les que sentim, les Caramba. Hi ha alguna proposta més, Gemma, per acabar? Doncs va, us en recordarem que demà, dia 2 d'agost, és primer diumenge de mes, i teniu accés gratuït a molts museus a Catalunya. Una bona excusa, per tant, per repascar exposicions i fugir una estona amb aire acondicionat de la calorada. Sí, perquè el cocteleo està bé, però anar una mica als museus també està bé. També, també, hem de combinar. Cultura de tot tipus, diversa. Gràcies, Gemma. Fins ara.
Bon dia, són les dues. Quines són, a aquesta hora, les xifres? Bon dia. Denuncien l'excés de burocràcia.
Catalunya Midsia, l'informatiu central del cap de setmana de Catalunya Ràdio i 3Cat Info. Farem atenció a tots els fronts informatius, d'aquí i de la resta del món.
Faci el temps que faci. Els dissabtes i els diumenges a les dues, Catalunya Midsia, cap de setmana.
Tant de coses aquella furgoneta, doncs, s'està movent. AP7, la narcopista.
Tenia antecedents per haver intentat introduir més de 100 quilos d'heroïna al seu moment. L'AP7 és l'autopista que travessa Catalunya de sud a nord, però també és la via per on circula droga
cap a tot Europa. Continui tot recte, 30 minuts. AP7, la narcopista. Aprofitarem alguns trams del seu recorregut per explicar-vos històries de tràfic de drogues. AP7, la narcopista. Amb Anna Ponsí. Aquest dissabte a les dues del migdia. Catalunya Radio.
Tenim un cap de setmana increïble per davanti, amb el sonet,
els amics I no t'oblidis que aquest cap de setmana la nectarina d'Aldi està només un 99 al quilo, un 28% menys.
Crec que aquest serà el millor cap de setmana de la meva vida. Aldi. Que poc que costa comprar bé.
Fa 121 anys de l'últim eclipsi solar total a Catalunya.
Per fin arriba un altre. I aquest és l'eclipsi de la teva vida.
Perquè el següent no passarà fins d'aquí uns 150 anys. Especial Eclipsi Solar Total a Catalunya. A TV3, a Catalunya Ràdio i a la plataforma 3CAT, dimecres 12 d'agost. Aquesta setmana estalvia el doble amb Lidl Plus. 6 burgers de pollastre sense Lidl Plus t'estalvies un 10% i amb Lidl Plus un 20. I detergent Marsella de 66 rentades sense Lidl Plus t'estalvies un 15% i amb Lidl Plus un 30. El doble, Lidl, val la pena.