Tot es pot parlar, de 9 h a 10 h - 2/08/2026

Bon dia, són les 9. A Catalunya Ràdio tot es pot parlar amb Núria Pujades i Domènec Sobirà.

És diumenge 2 d'agost. Bon dia, Domènec. Bon dia, Núria. Un dia en què tornarem a mirar Ceuta.

On s'han escalfat els ànims en les últimes hores amb l'arribada d'alguns agitadors d'extrema dreta, tot i que els veïns van impedir la manifestació ultra que pretenien fer a la ciutat. Tot plegat mentre la xifra oficial de morts per la crisi migratòria frega els 70, però algunes fonts apunten que la ciutat prepara instal·lacions per acollir més d'un centenar de cossos. Mentrestant, la Guàrdia Civil encara treballa per recuperar els cadàvers del fons del mar. De seguida, conversarem amb Ramsès Mohamed Azúmic, membre de l'associació Elin de Ceuta, que ajuda els migrants que arriben a la frontera. I també ho farem amb Elena Maleno, portaveu de l'ONG Caminando Fronteras, que porta anys treballant, entre altres tasques, en la localització de migrants desapareguts. Un diumenge en què ens devem amb un nou missatge de Donald Trump que assegura que s'han posat les bases per tancar un acord amb l'Iran que inclouria l'obertura completa immediata de l'estret d'Hormuz i el final de l'amenaça nuclear del règim iraní. I amb la notícia, trista notícia, que dos espanyols, set italians i dos alemanys han mort en les últimes hores en un accident d'avioneta al Perú. Segons la policia peruana, no hi ha hagut cap supervivent. I aquesta matinada, aquesta passada nit nostra, Rosalía s'ha redimit davant dels seus fans argentins.

La decepción local rompe corazones nacional. Un terrorista emocional, el mayor desastre mundial.

Després de la polseguera que va aixecar un vídeo que va compartir després que Espanya guanyés el Mundial i que va ofendre els aficionats argentins, aquesta nit s'han reconciliat en el primer concert de la catalana, el primer de quatre, a Buenos Aires. I avui, el Tot es Pot Parlar, també parlarem de los Empic, per saber quines prevencions cal tenir davant d'aquest medicament que s'ha popularitzat per aprimar-se. Ho farem amb la Mònica Bulló, autora d'un estudi publicat a The Lancet, que adverteix que cal seguiment nutricional, físic, però també psicològic, si es pren aquest medicament. I a la segona hora del Tot es Pot Parlar ens endinsarem en els canvis que avui entren en vigor a la Unió Europea pel que fa a la normativa de la intel·ligència artificial, la IA. A partir d'ara és obligatori identificar que un contingut d'internet ha estat generat o modificat amb intel·ligència artificial. En parlarem a partir de les 10 amb l'Eva Faustino, advocada especialitzada en propietat intel·lectual.

De seguida ampliem tota aquesta informació, però abans ens aturem a Girona perquè tenim curiositat per saber de què s'ha parlat aquesta setmana al bar Nelson, del centre de la ciutat.

Que si hi ha poca gent al carrer, que no hi ha casalets, no hi ha mai nada, no funciona gaire tot. Hi ha aparcament, escombraries fora, tota una mala gestió. També es parla de la calor, que un no ha dormit bé, que ha engegat l'aire condicionat a primera hora, que no l'ha deixat de desconnectar.

La gent està a la costa ara. Jo faré lo mateix si no treballo.

Els avis que hi ha algun que passa més calor que l'altre, que un està fotut, que un s'ha constipat amb els aires acondicionats.

El primer del foc. La gent està preocupada. N'hi ha morts, cotxes cremats. El calor aquest any ha afectat molta gent. N'hi ha en els altres també. Se parla d'enredados.

La película que estan rodant, que estan ara cap a la catedral, i lo de la nena aquesta que anava amb bicicleta i se la van anar endur per davant. Hi ha hagut una sentència, que són dos anys i poc, la gent i la família estan molt deceguts, i el dimecres van fer una protesta davant dels jutjats. Ai, bueno, i no estan d'acord, no. Jo tampoc estaria d'acord.

Quan passen 4 minuts a les 9, volem fer un cop d'ull de la previsió meteorològica. Enric Agut, bon dia. Hola, bon dia, com anem? Bé, bé, bé, això ens ho diràs tu, si anirem a millor o no amb aquest indici d'agost.

Doncs mira, avui el que tindrem és un matí tranquil. Sí que hi ha alguns núvols que poden fer la guisa als banyistes, sobretot a l'àrea de la costa de les Terres de l'Ebre, cap al camp de Tarragona. S'han d'anar trencant, però encara els costarà. També alguns intervals de núvols cap a comarques de la Costa Brava, de Barcelona, però bé, matí en general de sol. I a la tarda es pot repetir algun ruixat cap als Pallars, l'Alurgell, l'Alta Riba Gorsa, la Vall d'Aran, el Principat Andorra, la Cerdanya. Ahir vam tenir d'un i dos les tempestes que es van produir a la tarda, especialment cap a l'àrea del Ripollès. A Berguedà van caure 42 lliters de castellà de nuc, a Gombrent també 42, a Molló 40. Va ploure més en un dia que en tot el mes de juliol. I avui la temperatura serà semblant a la d'ahir o un pèl més alta. És a dir, que moltes xifres entre 31, 37, on pugi més, 38 o 39 cap a Ponent, a Pla de Lleida. I molta xafor. Aquesta nit està realment molt humida, molt pesada, amb molts indrets del país, no només a la costa. I avui, doncs, normalment cap al litoral, per litoral, la xafocó serà ben present al llarg del dia. I la sabana entrant, demà a la tarda pot passar una línia de ruixatges i de tempestes per comarques de Lleida i Tarragona, després poden arribar a altres sectors d'interior. I sembla que la temperatura es pot notar més abaixada dijous i divendres, quan no es normalitzaran, però ens aproparem a valors una mica més normals.

Molt bé, doncs ja estem preparats per l'aixafavor d'avui. Veurem si, com deies tu, si es nota aquesta baixada aquesta setmana que ve. Gràcies, Enric. Bon dia. Bon dia. 9 i 5. Catalunya Ràdio. Tot es pot parlar.

La Unión Europea

no tiene normalidad y nunca la tendrá si no expulsamos inmediatamente a los 65.000 ilegales que han entrado ilegalmente.

No me creo que hayan fallado todos los servicios de información de mi país, que haya fallado todas las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado y que no hubiésemos previsto que se dirigían hacia

aquí 60.000 personas. Es imposible. No, no hay ningún informe al respecto de que una situación como la acontecida el día 30 hubiera podido suceder.

Estos que han pasado todas las fronteras están engañados por su propio rey.

Todos. Ceuta no ha logrado la normalidad. Que todavía en Ceuta hay varios miles de personas que deben ser retornadas y que todavía en Ceuta hay.

Este rey cuando se enfada con el Partido Socialista, pues la suele liar. ¿Y la lía de qué manera?

El crit de Ceuta unida. Molts veïns de la ciutat autònoma van impedir ahir a la tarda que l'extrema dreta es manifestés, coincidint també amb l'arribada d'alguns agitadors. Els veïns van alçar la veu per reivindicar una ciutat unida, ho sentíem. L'arribada massiva de migrants, més enllà de la important crisi humanitària, ha derivat en una politització de la qüestió que tothom intenta aprofitar. Avui, per cert, sobre el terreny hi anirà el líder de Vox, Santiago Abascal. Però el que dèiem, el més important ara és la gestió de la crisi humanitària. La xifra oficial de morts per la crisi migratòria frega els 70. Però algunes fonts apunten que la ciutat prepara ja instal·lacions per acollir més d'un centenar de cossos. La Guàrdia Civil encara treballa per recuperar els cadàvers del fons del mar. I enmig d'aquest drama, la ciutat viu un ambient encara enrerit i lentament, però va reobrint botigues i cafeteries. Enviada especial a Ceuta, Sàlia Cernades, bon dia.

Bon dia. Els nervis, la tensió política i l'agitació social que ha viscut Ceuta des de dijous a la nit han acabat deixant en segon pla aquests morts. Però com dèieu, els morts continuen al fons del mar i la Guàrdia Civil va rescatant cadàvers cada dia. Només ahir en van ser 18. La xifra oficial del Ministeri de l'Interior és de 67 ofegats, però la premsa local estima que en són prop d'un centenar i que s'estan quedant curts. I no hi ha xifres a més de la banda marroquina. Molts van morir ofegats o esclafats al mar sota la marea humana de dijous. L'alimani marroquina m'explica l'angoixa que va viure aquella nit. Va veure una dona morir ofegada i ella es va salvar de miracle.

A l'Hospital Militar de Ceuta s'arrangleren els cadàvers embolicats amb sudaris segons una imatge que difosa el faro de Ceuta. S'han ampliat les cambres frigorífiques i s'està esperant reforç forense per identificar els cossos i repatriar-los. És d'allar la pitjor tragèdia migratòria que s'ha viscut a Ceuta mentre la ciutat torna a la humanitat amb cafeteries i restaurants oberts.

Cèlia, gràcies per aquesta crònica. Seguirem connectant amb tu si hi ha qualsevol novetat. Bon dia. Bon dia, gràcies. També Òscar Camps, el fundador i director de l'ONG Open Arms de l'Artevall i Catalunya Ràdio, que el nombre de morts a Ceuta augmentarà. I lamentava que cap autoritat sigui buscant les causes principals que han portat a aquesta situació.

És una dreixada humanitària, però també és el fracàs d'una estratègia política, una política migratoria que ja fa anys que denunciem. El més greu és que continuem comptant morts i, mentrestant, ningú assumeix les causes que els han provocat aquests morts, no?

Camps també afegia que intentar externalitzar el control migratori a països tercers acaba convertint les persones en una eina de pressió política. Precisament per parlar de les víctimes d'aquesta crisi podem conversar a aquesta hora amb Ramsés Mohamed Azúmic, que és educador social i membre de l'associació Elin de Ceuta. Bon dia, buenos días. Hola, buenos días. Ramsés, una de las cosas que más llama la atención de esta crisis es que no se ha habilitado en ningún momento ningún espacio de asistencia y acogida a estas personas. ¿Por qué? ¿A qué lo atribuye?

Bueno, desde los días en los que hemos vivido esas entradas en las que se ha producido realmente el ingreso en la ciudad de miles de personas, pues realmente el objetivo operativo por parte de las fuerzas de seguridad ha sido intentar que estas personas volvieran por su propio pie. Hasta Marruecos y en ese sentido la ciudad entera se ha visto cerrada, se ha visto colapsada, las tiendas han cerrado y de esta manera la gente se ha encontrado sin ninguna posibilidad de acceder a comida, sin posibilidad de acceder a agua, sin posibilidad de acceder al lugar donde reposar y ellos mismos han visto que la situación era compleja y han decidido retornar hasta Marruecos. Sin embargo, cabe señalar que en toda esta situación. Sí hay personas que no provienen de Marruecos que han encontrado en esta situación una oportunidad para entrar a la ciudad después de mucho tiempo en Marruecos a la espera de poder acceder hasta Ceuta, hasta España y hasta Europa. Y se trata de personas que provienen de contextos de alta vulnerabilidad, como Sudán, como Mali, como Burkina Faso, y que actualmente se encuentran en la playa, bajo el centro de estancia temporal de inmigrantes, todavía a la espera de una respuesta humanitaria, y que llevan tres días sin acceso a agua, sin acceso a comida, y unas condiciones muy precarias. Las imágenes las hemos

visto estos días, pero le preguntaba justamente a qué atribuye que no haya esta asistencia, porque no se ha atendido tampoco a menores, que había y muchos.

Como digo, yo creo que el objetivo era ese, cansar a las personas, hacer que volvieran hacia Marruecos de manera voluntaria, forzando una situación en la que no tuvieran acceso a ningún tipo de recurso y que se encontraran en la ciudad sin realmente posibilidades de normalizar su situación. Entonces, bueno, pues muchas de ellas, como digo, han decidido volver, siguen volviendo. Y creo que ese sigue siendo el objetivo. Pero nosotros estamos un poco acompañando a estas personas e intentando que desde el gobierno se entienda que realmente estas personas no van a volver, que prefieren, según manifiestan ellos mismos, morir de infección antes que volver a Marruecos y que realmente requieren de acceso a protección internacional y una asistencia humanitaria que es urgente.

¿Qué pasa con los cadáveres rapsés? ¿Dónde se albergan? ¿Tienen en Ceuta recursos para una morgue tan grande?

Bueno, la ciudad de Ceuta es una ciudad pequeña, cuenta con recursos limitados y eso también implica la morgue. No controlo muy bien esos datos, pero sí que sé que se han habilitado por parte de los militares más espacios para albergar esos cuerpos. Cuerpos que son resultado de una crisis no migratoria, porque es como parecía que se iba a calificar durante los primeros momentos, pero a partir de jueves al mediodía ya teníamos claro que esto se trataba de una crisis diplomática, una crisis de derechos humanos en la que las personas estaban siendo empleadas como un instrumento de presión política. En un escenario internacional. Entonces, es terrible el resultado que hemos tenido a nivel humano. Cerca de 100 personas fallecidas en ese intento de cruce. Se considera que seguirán apareciendo más cuerpos y realmente es un dato que nos lleva necesariamente a reflexionar sobre la importancia y la necesidad de que en Ceuta, tanto el gobierno local como el gobierno nacional tengan la capacidad y tengan los protocolos definidos para actuar y dar respuesta rápida a estas situaciones y no dejar que pasen dos o tres días en los que realmente la respuesta ha llegado mal, ha llegado tarde y el resultado es ese, ¿no?

Usted que trabaja en Ceuta, que conoce bien la zona, ha dicho ya que en los últimos días habían observado un repunte de las llegadas de personas. ¿Esperaban una crisis de estas dimensiones?

Todos los años en estas épocas estivales se suelen dar repunte a las entradas, especialmente de gente marroquí. Aprovechan que hace buen tiempo, que en la ciudad por las mañanas siempre suele haber niebla y con esas condiciones suelen llegar hasta la ciudad. Siempre hay un repunte. El verano pasado llegamos a 1.200 personas, entre la gente que había en el CET y la gente que había a las puertas del mismo centro a la espera de poder entrar. Pero durante la semana, por eso digo, hablábamos de crisis migratoria en tanto en cuanto parecía que iba a serlo. Sin embargo, el jueves nos quedó claro que era una cosa muy diferente.

Ramses Mohamed Azumik, educador social y miembro de la asociación El Inde Ceuta, muchísimas gracias por atendernos. A vosotros, muchas gracias. Hola, buenos días. Elena, Caminando Fronteras lleva años trabajando en la localización de los migrantes desaparecidos y en la repatriación de los fallecidos. Ahora mismo, según vuestras cifras, ¿cuántas personas han muerto o cuántas están desaparecidas en Ceuta del lado español?

Bueno, lo que tenemos constatado a día de ayer por la mañana eran en total de 84 personas, 67 en Ceuta. Sabemos que durante el día de ayer se han ido recuperando más cadáveres y 17 del lado marroquí, pero también sabemos, porque nos lo están contando fuentes de información, de sanidad en Marruecos que está habiendo traslados a Tanger porque el hospital de Finidec no da abasto a los cuerpos que están llegando. Mañana tendremos más información oficial del lado de Marruecos, pero efectivamente, como decía Ransés anteriormente, seguramente vamos a superar las 100 víctimas y muchas de ellas son desgraciadamente adolescentes y niños pequeños.

Estamos hablando de víctimas mortales a un lado y a otro de la frontera, aunque el gobierno marroquí no da cifras oficiales, pero luego están los desaparecidos. Ahí es mucho más difícil, imagino, hacer un cálculo,

¿no? Sí, nosotras constatamos por el trabajo que hacemos con las familias que hay decenas de personas desaparecidas y eso es el momento más complicado porque cuando una familia tiene un cadáver muerto al que identificar o al que poder enterrar, bueno, pues esa familia con todo el dolor terrible que supone esa muerte puede cerrar un duelo, pero las desapariciones empieza pues un dolor eterno que no termina nunca y que esas familias de las desaparecidas y de las muertas necesitan un acompañamiento y como bien decías, necesitan una respuesta oficial.

Para esta identificación, tú pones dos casos. Uno, el de las personas que sí, las familias que sí consiguen identificar a sus familiares fallecidos, ¿no? Y por otro lado, los que buscan a sus desaparecidos. En el caso de los cuerpos identificados, ¿es fácil a partir de aquí hacer, pues bueno, llegar primero a esta identificación y luego repatriarlos?

No, llegar a una identificación es verdaderamente complicado por la situación migratoria y de vulnerabilidad que tienen las familias. Primero la criminalización que se hace del proceso migratorio y por lo tanto estamos hablando de víctimas invisibilizadas. Y de familias que no acceden a sus derechos. Una familia tiene que tener acceso a poner una denuncia. La denuncia es el primer proceso, el primer paso en ese proceso de búsqueda de la persona. Después tiene que tener acceso a hacer el ADN familias que están en Marruecos en estos momentos o que están en otros países como Sudán, como Túnez o como Argelia. Que también hay muchas personas de estas nacionalidades que cruzan hacia Ceuta, se encuentran que, por ejemplo, no pueden ir a los consulados españoles que están en esos países a poner una muestra de ADN con todas las garantías y que pueda ser enviada al Estado español. Es decir. Bueno, pues porque no sabemos, porque el Ministerio de Exteriores se niega. Nuestra organización ha intentado varias veces que familias pudieran ir a los consulados y es totalmente imposible que la policía de los consulados del Estado español tome muestras de ADN a familias de víctimas de las fronteras. Y es una de las recomendaciones que llevamos años dando al Estado español para el reconocimiento de estas víctimas y el reconocimiento de los derechos de las familias.

¿Tampoco en el consulado de Marruecos no se facilita esta obtención de una muestra de ADN?

El tema es que en el consulado, si los cuerpos están en España, directamente se puede ir a la policía a tomar esas muestras de ADN. No sería el consulado de Marruecos quien tiene que facilitar esas muestras. Sería la policía en Marruecos quien tiene que hacer las muestras. Pero sabemos que países como Marruecos tampoco están haciendo el ADN a las familias y en muchos casos tampoco están tramitando las denuncias, que también tienen problemas en el Estado español las familias para poner las denuncias.

Mientras se intentan hacer todos estos trámites, no sé si, lo comentábamos ahora con Ramsés, no sabemos si las instalaciones forenses de Ceuta tienen capacidad para albergar tantos cuerpos. ¿Hay un periodo legal después del cual se pueden llegar a enterrar estos cuerpos si no han sido reclamados? ¿Ha pasado ya esto anteriormente en Ceuta? Sí, a ver,

esto cambia mucho dependiendo de la zona del Estado español en la que lleguen los cuerpos. Pues zonas, no sé, donde tienen más cámaras frigoríficas o más capacidad, los forenses deciden guardar los cuerpos un tiempo prudencial para poder acelerar esa identificación, pero en zonas como Ceuta, como Melilla, como El Hierro se entierran a las personas en un periodo muy corto de tiempo porque no tienen donde albergar esos cadáveres. Nosotras hemos tenido familias de Cataluña que cuando han llegado al hierro, que han tardado dos o tres días, han encontrado que sus seres queridos ya estaban enterrados. Con lo que eso supone, puesto que no han podido ni ver el cadáver, ni hacer el procedimiento, ni siquiera van a poder hacer la repatriación.

Ni siquiera ese detalle de cualquier proceso de duelo humano. Elena, por tu experiencia, ¿por qué crees que ahora se ha producido esta entrada masiva de migrantes y mayoritariamente marroquíes en Ceuta?

Bueno, sabemos desde hace muchos años que nuestras políticas migratorias, las políticas migratorias de Europa y en concreto del Estado español, están basadas en el chantaje y la negociación con países, los llamados países cinturón, donde las personas migrantes son moneda de cambio en esas relaciones geopolíticas. Y lo sabemos porque pasó en 2021, porque pasó en 2014, porque pasó en 2015, porque nosotras que trabajábamos ya en el año 2002 en el bosque cercano a Ceuta, ya los propios migrantes decían somos moneda de cambio en las relaciones bilaterales entre España y Marruecos. Entonces, Bueno, pues sabemos que esas son las políticas migratorias de Europa que van a seguir siéndolo y que además hay gente que gana dinero con esto, hay empresas que ganan dinero con esto, hay empresas que van a reforzar militarmente esas fronteras, empresas vinculadas a la venta de armamento y aquí detrás de todas estas muertes hay un gran negocio y hay unas relaciones bilaterales que no están basadas en la buena vecindad y en la relación internacional. Entre los pueblos, sino que están basadas, pues como te decía antes, en el chantaje.

Es la denuncia d'Helena Maleno, portaveu de l'ONG Caminando Fronteras. Helena, muchas gracias. Buenos días. Buenos días.

Muchas gracias a vosotras.

La crisi humanitària atia també el debat polític que se centra ara en aclarir-ne les causes. El rei Felip VI va declarar-se ahir indignat pels fets de Ceuta i va demanar que l'Estat vetlli perquè no es tornin a repetir. Mentrestant, el govern espanyol celebrava que la situació s'hagi revertit només en 24 hores i el Partit Popular l'acusava de saber de fa dies que hi hauria una entrada massiva de persones. Madrid, Alba Gil, bon dia. Bon dia. Dos dies després que esclatés la pitjor crisi migratòria dels últims temps, el rei Felip VI es mostra indignat. Ho ha dit en un comunicat en què assegura que l'Estat ha de vetllar per la seguretat i per evitar que episodis així es tornin a repetir. El ministre de l'Interior no ho ha descartat, tot i que assegura que tenen múscul suficient per fer-hi front. Fernando Grande Marlaska manté la tesi de les màfies com a responsables d'aquesta crisi i nega que el CNI pogués anticipar-se.

No, no hay ningún informe al respecto de que una situación como la acontecida el día 30 hubiera podido surgir.

En canvi, de moment sense proves, Alberto Núñez Feijó assegura que el govern espanyol ho sabia des de principis de setmana.

No me creo que hayan fallado todos los servicios de información de mi país, que haya fallado todas las fuerzas y cuerpos de seguridad del Estado

y que no hubiésemos previsto que se dirigían hacia aquí 60.000 personas.

I fent-se seu el discurs de l'extrema dreta, titlla l'entrada d'emigrants d'ocupació premeditada. Gràcies, Alba, i els fets de seu t'han fet aflorar tensions entre els socis europeus i Brussel·les que ja ha convocat per dimarts una reunió extraordinària de ministres de l'interior. En una carta, els líders dels 22 estats membres es van mostrar crítics amb la regularització d'emigrants a l'estat espanyol i amb la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix les devolucions en calent. Consideren que són mesures que han contribuït a l'actual crisi. Per la seva banda, però, el president espanyol, Pedro Sánchez, es va queixar per carta d'aquesta actitud d'alguns socis comunitaris, com la italiana Meloni, que va qualificar d'egoista.

Catalunya Ràdio. Som 3K. L'estiu ets tu.

I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis. Confessa-ho. ¿Algún cop has desitjat que marqués un jugador del teu màxim rival? ¿Has deixat sense porter titular el teu amic a la jornada del clàssic? ¿Has fitxat qui vas llorar que mai no fitxaries? Si vols ser el millor míster, demostra-ho. Torna a Mister Fantasy de Mundo Deportivo. Descarrega't l'app i comença a jugar.

El pla perfecte, fícale a la teva motxilla. Platja, piscina i Murdoku. Ah. Murdoku! Bon dia! En aquesta casa sempre

tens les portes obertes, perquè la casa nostra ja és casa teva. Que bé! Sembla que a partir de tot torna a ser com abans. Tranquils, que no ens avorrirem.

La casa nostra, segona temporada disponible a la plataforma 3CAT i el dilluns a la nit a TV3.

Catalunya Ràdio. Tot es pot parlar.

Quan falten quatre minuts per dos quarts de deu obrint plana internacional, el president dels Estats Units, Donald Trump, assegura que s'ha posat les bases per tancar un acord amb l'Iran que inclouria l'obertura completa, immediata, de l'estret d'Hormuz i també el final de l'amenaça nuclear del règim iraní. En un escrit aquesta matinada a les xarxes socials, Trump diu que ha decidit suspendre qualsevol operació militar imminent contra l'Iran per donar marge a la negociació i assegura que així. Li han demanat Teheran i altres països de l'Orient Mitjà. També afegeix que Israel dona suport a aquesta decisió. Tot i aquest gest de desescalada, el president nord-americà ha advertit que Washington manté totes les opcions sobre la taula i que continuen preparats per atacar si fracassen aquestes negociacions. A mitjans de juny, Washington i Teheran ja van signar un principi d'acord que va permetre reobrir durant uns dies l'estret d'Hormuz. Preveia, però, un període de dos mesos per negociar un acord final. Des d'aleshores, malgrat tot, hi ha hagut atacs per part de les dues bandes. El juliol, Trump va donar per acabades les negociacions i l'Iran va tornar a bloquejar l'estret d'Hormuz. I malgrat l'acord anunciat divendres pels Estats Units, aquesta matinada Israel ha continuat bombardejant Gaza. Almenys 8 palestins han mort en atacs a diverses poblacions de la franja. I Hamas va firmar l'acord per desarmar-se anunciat per Washington, però posa com a condició una retirada gradual de les forces israelianes a Gaza, que ara ocupen el 70% del territori. El govern israelí encara no s'ha pronunciat oficialment. I aquest cap de setmana estava previst que arrenqués a Venezuela l'esperat diàleg entre el xavisme i l'oposició, que hauria de desembocar en una transició política. Finalment, però, aquests contactes han quedat reduïts a una trucada telefònica entre l'actual president de l'Assemblea i germà d'Adelsi Rodríguez, Jorge Rodríguez, i l'opositora Dinora Figuera, presidenta electa del Parlament venezolà el 2015 i que ha viscut vuit anys a l'exili. L'únic que s'ha avançat, doncs, és que aquesta setmana que ve es farà una reunió presencial, aquesta sí, a Caracas. Però és que tot plegat arriba mig any després que els Estats Units captureixin Nicolás Maduro i que el president nord-americà, Donald Trump, es presentés com un supervisor d'aquest diàleg. De fet, Trump ha penjat en les últimes hores una imatge a la seva xarxa social. Un mapa de Venezuela amb els colors de la bandera nord-americana i el lema Estats 51, sugerint així que Venezuela hauria de formar part dels Estats Units. I 13 persones, la majoria turistes, han mort en un accident d'avioneta al Perú. Entre les víctimes hi ha 11 turistes, dues de nacionalitat espanyola, 7 italians i dos alemanys. També han mort els dos tripulants de l'aparell de nacionalitat peruana. L'aparell que feia un vol turístic sobre les línies de Nazca, al sud del país, s'ha estavellat contra el terra i després s'ha incendiat. Segons la policia peruana, no hi ha hagut cap supervivent. De moment, no se saben les causes del sinistre. Divendres es van tornar a autoritzar els vols a la zona, després d'estar suspesos durant uns dies. A causa de forts vents i tempestes de sorra.

Bon dia. Si participaves en algun dels cinc sortejos del nou doble de l'ONCE, SuperONCE i Tríplex de l'ONCE d'ahir, consulta si n'ha resultat guanyador el teu venedor, a CuegosONCE.es o a través de l'aplicació Mi Vendedor ONCE. Recorda que comprant loteria de l'ONCE col·labores amb una gran tasca social. ONCE. Ben jugat.

Som gairebé al punt de dos quarts de deu del matí.

Rosalía ha actuat aquesta nit a Buenos Aires en el primer dels quatre concerts que oferirà l'Argentina i, a banda d'actuar, aquesta nit s'ha hagut de disculpar.

La decepció local rompe corazones nacional. Un terrorista emocional.

Es el vídeo que va publicar a les xarxes la influencer Mia Khalifa després de la victòria d'Espanya contra l'Argentina al Mundial. El vídeo tenia un missatge sobreimpres que deia com sona la vida ara que les perles referint-se a la selecció argentina han estat derrotades. Rosalía ho va republicar i es va crear aleshores una d'aquestes polèmiques de les xarxes. Rosalía s'ha redimit, això sí, aquesta nit a Buenos Aires i els fans l'han rebut amb una llarga ovació. Ho ha seguit el corresponsal a l'Amèrica Llatina, Joan Biosca. Bon dia. Bon dia.

Quatre concerts en total són els que Rosalía oferirà aquí a Buenos Aires, a l'Argentina, fins al 6 d'agost, i en el primer no ha dubtat a disculpar-se davant del públic argentí per haver repiulat un vídeo de l'actriu i model Mia Khalifa, on aquesta celebrava la victòria al Mundial a la final d'Espanya davant de l'Argentina, que va ofendre no pocs argentins.

Vaig col·leando, sin mirarmelo mucho, y rápido le doy un reposteo ahí. Tremenda cazada, tú.

Rosalía ha rebut aquí a l'Argentina en aquests darrers dies moltes crítiques i fins i tot periodistes destacats del país sud-americà han arribat a demanar la seva expulsió del país per anti-Argentina, aprofitant una nova normativa impulsada pel president argentí Javier Milei entre el públic assistint al primer concert de Rosalía, Sensacions Variades.

Rosalía presenta a l'Argentina el seu darrer álbum, Lux Tour, per després fer-ho al Brasil, a Mèxic i Puerto Rico.

I des d'avui, totes les empreses, administracions i organitzacions hauran d'identificar els continguts que generin amb intel·ligència artificial.

Deia que és una de les noves obligacions de transparència previstes en el reglament de la IA de la Unió Europea que entra en vigor a partir d'avui. Es considera el primer marc legal del món específicament dissenyat per regular aquests sistemes i va ser creat a partir de l'escàndol provocat a finals del 2025 i començaments del 2026 a la xarxa X, on, si ho recordeu, es van viralitzar milers d'imatges sexualitzades de dones reals però manipulades amb intel·ligència artificial, el que es coneix com a deepfake. És una normativa que s'anirà desplegant de manera progressiva i que obligarà tots els proveïdors de sistemes d'IA, com OpenAI, amb el XGPT, Antropid, amb Cloud o Google, amb Gemini, a informar que un contingut específic s'ha creat fent servir intel·ligència artificial. De mica en mica anirà regulant els continguts amb imatges, vídeos o àudios, la creació de deepfakes sexuals o les eines que fan servir tècniques subliminals, manipuladores o enganyoses per classificar persones. A partir de les 10, justament, avui ampliarem aquest tema, específicament sobre com s'ha d'etiquetar la música feta en via. I ho farem amb l'Eva Faustino, que és advocada especialitzada en propietat intel·lectual i, a més a més, és directora de l'Associació de Productors i Editors Fonogràfics Catalans, l'entitat que plega les productores i discogràfiques del país.

I ara anem amb un tema que qui més qui menys n'ha sentit parlar, és l'os en pic, aquest medicament que tot i que d'entrada està dissenyat per les persones amb diabetes, des de fa un temps s'està utilitzant gairebé miraculosament per perdre pes i no precisament només per les persones amb obesitat. Tots hem vist algunes d'aquestes celebritats, aquí els ha canviat el cos i la cara, fins i tot l'expressió. I són molts els interrogants al voltant de l'OSEMPIC. Doncs bé, segons un estudi europeu recent en participació catalana publicat a The Lancet, l'administració d'aquest fàrmac ha d'anar acompanyat de tensió nutricional, física, però també psicològica. Ens acompanya a aquesta hora la Mònica Bulló, autora de l'estudi i investigadora de la Universitat Rovira i Virgili. Bon dia. Hola, molt bon dia. Mònica, l'ozempic és una moda, això és així, però no sé si també és un problema de salut pública, és a dir, s'utilitza correctament per part de tothom qui el pren? Bé, jo diria, l'ozempic és un fàrmac que, si voleu, s'ha ficat de moda. Òbviament, que l'ozempic sigui aquesta moda i respon realment a un criteri clínic, és a dir, l'ozempic i altres fàrmacs basats en les incretines, perquè no és l'únic que tenim al mercat, funciona i funciona bé, funciona molt bé, podríem dir, comparat amb el que teníem fins ara al mercat, amb fàrmacs previs. Però, òbviament, s'ha de prendre sota prescripció mèdica i, a més a més, hi ha d'haver un seguiment

adequat d'aquestes persones. Per tant, és un fàrmac molt útil per a les persones que viuen amb obesitat, però és un fàrmac, òbviament, no exacte per a tothom. Clar, ara ho deies. L'OSEMPIC està pensat per a les persones amb obesitat, amb problemes reals per perdre pes, però també veiem molts personatges públics amb cossos molt normatius que, de vegades, freguen una imatge no saludable i la meva pregunta és si s'ha normalitzat un medicament que, realment, potser no és per a tothom. Com et deia exacte, és un medicament que no és per tothom i des de la part clínica, la part científica, ho veiem com a tal. Aquí el problema el tenim quan pot arribar a ser relativament senzill, depenent en quins països o depenent. Amb quins poders, diguéssim, capacitats econòmiques poder-lo obtindre. Això no només passa en aquest fàrmac, però és cert que tenint en compte la prevalença i l'incidència que tenim amb l'obesitat i les connotacions, a vegades, socials que aquesta patologia porta, Clar, qualsevol fàrmac que redueixi el pes corporal porta a vegades que erroneament s'utilitzin persones, com bé deies, que tenen un enorme pes o que no tenen aquesta patologia. I la pèrdua de pes corporal de vegades no només és greix, sinó que també pot portar a perdre massa muscular, que això va en contra de tot el que ens diuen que està bé, que s'ha de fer exercici de pes,

que s'ha de tenir massa muscular. Com es prevé això? Exacte, justament aquesta és una de les idees d'aquest consens que hem publicat conjuntament amb la Federació Europea de Dietistes i també crec que és important. Remarcar que hi ha participat la coalició europea de persones que viuen amb obesitat, és a dir, que és un consens centrat en la persona que realment pateix aquesta patologia. Justament com bé deies, quan hi ha una pèrdua de pes no només es perd greix, que és el que en principi tothom voldria, sinó que hi ha una pèrdua de massa muscular i no oblidem que també afecta el metabolismo òssic, per tant a l'estructura i a la funció dels nostres ossos, i aquest és un dels principals problemes que hi pot haver associats a l'utilització no adequada o no prescrita i correctament acompanyada per professionals de la salut. És a dir, hi ha una pèrdua massa muscular i això debilita la nostra capacitat funcional. D'aquí la importància, com dieu a l'estudi, de tenir un acompanyament nutricional, físic, però també, ho dèiem a l'arrencada d'aquest tema, un acompanyament psicològic. D'entrada penses que estàs millor si has perdut pes, però entenc que també aquest acompanyament psicològic pot venir per la por a recuperar-lo després? Sí, pensem que moltes vegades les persones que pateixen obesitat i que viuen amb aquesta patologia tenen. No han tingut tant el temps a vegades,

però tenen episodis d'ansietat, tenen episodis de depressió. Per tant, ja partim en determinats casos, i això és una de les coses que aquest consens intenta també definir, estratifiquem el risc. En determinats casos ja partim d'una base psicològica alterada. Perdre pes habitualment és ben acceptat per tothom, però el problema també és que hi ha tota una sèrie de mecanismes de recompensa. Que d'alguna manera són inconscients en certa manera. I després també ens plantegem aquesta pèrdua de pes si realment respon a les expectatives del pacient i si realment arriba un moment en què aquesta pèrdua de pes s'estabilitzarà. No perdrem pes indefinidament perquè acabaríem desapareixent, literalment. Llavors també hem de preveure com aquesta estabilització d'aquest pes corporal afectarà psicològicament a la persona. I per tant, a llarg plaç, com aquest. Aquesta salut psicomocional es mantindrà o no. I per últim, Mònica, també destacar, no oblidar, que la farmacèutica Nova Nordis, que distribueix el medicament, ha tingut un increment dels guanys del 67% aquest primer trimestre, malgrat ser un medicament, com deies, car i que no és accessible per a tothom. Creus que ho hauria de ser? Evidentment, des de la recerca i des de la clínica no podem abogar per una altra cosa que no sigui una salut equitativa per a tothom i accessible per a tothom. Per tant, naturalment, he de dir que sí, que hauria de ser un fàrmac que entrés dintre

dels sistemes nacionals de salut pública. Malauradament, ara no és així, no és així en el nostre país, no és així en molts països. Per tant, això fa que hi hagi diferències d'equitat i és un aspecte que també s'aborda en el consens. Nova Nordis és la farmacèutica que està ocupant el mercat en aquest tipus de fàrmacs, no és l'única. Òbviament hi ha una recerca i això té un preu al darrere, però sí que d'alguna manera s'haurien de fer polítiques de salut. Per garantir que tothom que necessita aquest fàrmac hi pogués tenir accés. És la Mònica Bulló, autora de l'estudi que s'ha publicat a The Lancet, que assenyala que quan una persona pren aquest medicament, l'os en pic ha de tenir una atenció nutricional física, però també psicològica, per tots els efectes que provoca aquest fàrmac. És també investigadora de la Universitat Rovira i Virgili. Gràcies per ser al Tot es pot parlar. Bon dia. Moltes gràcies a vosaltres. Bon dia.

Catalunya Ràdio, tot es pot parlar.

I canviem totalment de registre per anar a Vilanova i la Geltrú, al Garraf, perquè ahir s'hi va poder veure el primer castell de Déu de la temporada castellera, perquè era la Diada de les Neus, i allà els castellers de Vilafranca, de Vilafranca del Penedès, van descarregar, van carregar, van descarregar també enmig de l'eufòria de tota la plaça. Vilanova, Josep Almirall, bon dia. Bon dia. Els castellers de Vilafranca ho han tornat a fer. Han descarregat el 3 de 10 en el desè aniversari

del primer que van completar a la capital del Garraf. Uns grans verds que a la segona ronda han tornat a descarregar el 4 de 9 amb l'agulla, a la tercera el 5 de 9 i per acabar el Pilar de 8. Estrena també de cama extra de la colla jove Xiquets de Tarragona, que s'ha acomiadat de la plaça amb el Pilar de 8, l'estrena del dia. Han fet una sortida espectacular, amb el 2 de 9, el tercer que descarreguen en guany, i han solventat la segona i la tercera ronda amb el 3 de 9 i el 4 de 9. La tercera colla convidada, els nens del Vendrell, que Vilanova ha aconseguit descarregar el seu primer

3 de 8 de l'any i apuntar-se també la primera clàssica de 8. La plaça de la vila de la capital del Garraf ha vibrat amb la colla local, els bordegassos de Vilanova, que per primer cop en guany.

Han ajuntat els dos bàsics de 8, el 3 i el 4 de 8, que han descarregat amb autoritat,

i a la tercera ronda, la torre de 7.

I Barcelona ens trasllada aquest estiu a una galàxia molt llunyana. La Casa Cupra Raval ha inaugurat aquesta setmana l'exposició Rebels Beyond the Galaxy, una mostra dedicada a l'univers de la Guerra de les Galàxies. Es pot visitar amb accés gratuït fins al 22 de setembre.

L'exposició reuneix una de les col·leccions privades més completes d'Espanya, amb peces exclusives com un fragment original de l'estrella de la mort de la pel·lícula del 1977, un vestit d'un sudat rebel o una màscara de producció d'un íoc del retorn del Jedi, restaurada per l'especialista Tom Espina. El comissari és Alfredo Calles, col·leccionista i fan de la saga.

Es una colección bastante homogénea. Y entonces, también porque a mí me gustan más las primeras películas, que cronológicamente no son así, pero bueno, en el orden de salida, que son el episodio 4, 5 y 6, lo que nosotros siempre hemos llamado la Guerra de las Galaxias, ahora se llama Star Wars, y es de lo que más tengo. Disney y Lucasfilm es que no paran de sacar películas, no puedes seguir el ritmo. Hay varias exposiciones actualmente, Paña. Bueno, coleccionistas mejores que yo, hay muchos seguro. Que lo quieran sacar de su casa. La proposta arriba amb

el lema d'un fan para fans i barreja figures a mida real, peces de rodatge, diorames i autògrafs d'actors i especialistes. Podreu descobrir tot l'univers d'aquests rebels més enllà de la galàxia de dilluns a dissabte de 9 del matí a 8 del vespre.

I com tenim els marcadors futbolístics a mitjans d'estiu? A veure, veig que el Girona perd contra l'Arsenal a Montilivi, el trofeu Costa Brava per 1-4, el Sabadell empata 0 contra l'Andorra i l'Espanyol també empata amb el Midalsbra anglès 3-3. De seguida en parlem als esports amb en Pau Dax.

Catalunya Ràdio.

Som 3K. L'estiu ets tu.

I Catalunya Ràdio t'acompanya allà on vagis.

Aquest estiu gaudeix del patrimoni cultural arreu de Catalunya tant si estàs de vacances com de cap de setmana o t'has quedat a casa. Tens més de 100 propostes. Festivals, visites guiades, lliure amb família, gastronomia, rutes espectaculars. Entra a patrimoni.gencat.cat

barra estiu i tria. A l'estiu passeja,

escolta i tasta el patrimoni cultural de Catalunya. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Catalunya Ràdio. Tot es pot parlar. Pau Dax, bon dia. Bon dia. Què tal? A veure, el primer que ens portes, la derrota del Girona en la seva presentació a Montilivi. Sí, els gironins van perdre ahir al vespre contra l'Arsen a l'anglès. El trofeu Costa Brava per 1-4, Havets, Solis, Dauman i Gabriel Jesús van marcar pels anglesos, mentre Carnau va fer el gol dels gironins a l'inici de la segona part amb una rematada de cap a la sortida d'un corna. Va ser el cinquè partit de pertemporada del Girona i la segona derrota de l'estiu. El central dels gironins, David López. Renovat recentment per una temporada, analitzava la situació del club davant l'arribada de pocs fitxatges i la falta de sortides.

Estancat, no hi ha per ara més gent que ve. Òbviament és la situació que té el club. Poc més s'hi pot fer. Estem en una situació complicada, bloquejats. Espero que el club pugui avançar i pugui fer els canvis que crei que són necessaris.

El proper partit dels gironins serà divendres contra el Sabadell. Va, més resultats del futbol català, que ja m'havia fixat en uns quants. Doncs mira, precisament el Sabadell va jugar ahir, va empatar a 0 contra l'Andorra. El partit es va jugar a porta tancada al Car de Sant Cugat. Abans dels Vallèsans va jugar l'Espanyol, que també va empatar 3 contra el Middlesbrough. En el partit amistós que tanca l'estada de l'equip blanquiblau a Anglaterra. Van marcar Marcos i Dolan a la primera part i Javier Hernández de la segona. D'altra banda, Quique García va haver de ser substituït al minut 18 per un cop al genoll. El davanter perico del filial, Marcos Fernández, autor del primer gol, valorava així el seu estat de forma.

Al final es intentar pelear cada balón, intentar competir y bueno, yo con mi estatura, con los centrales, pues tengo que buscarme un poco ahí la pichuela. Bueno, yo voy día a día, yo intentando mejorar, intentando hacerlo bien y sin pensar, ya te he dicho, mucho más allá. Intentar hacer esta una buena semana, la semana que viene ya empieza la liga y día a día.

I escoltem ara el británic Tyrese Dolan, que va fer el segon gol, i creu que aquest amistós ha estat una bona prova de cara a la Lliga.

Ha estat un bon test per l'equip, ja que hem jugat contra

un equip que té un estil diferent del que estem acostumats, i crec que hem pogut aprendre coses. Així que el que hem de fer és seguir-nos preparant pel primer partit de Lliga, que ja el tenim gairebé a la cantonada.

I un últim marcador a la Lliga Femenina, el Badalona Women va perdre també ahir 1-2 contra el Montpellier en el primer amistós de les Badalonines, que es va jugar a porta tancada paralada, amb debut de la davantera basca, provinent de la Reial Societat, Mirari Uria. I Bissibu és entrenador del Barça. L'extrem belga de 18 anys que arriba del Bruges es va exercitar per primera vegada ahir amb l'equip de Hansi Flick a Anglaterra i es va referir a l'entrenador de la Manca del Barça.

Sí, he parlat amb ell. Faré tot el que em demani. Soc un treballador. Quan em necessiti, jo estaré a punt. Un bici bu que té com a referència un exjugador del Barça. El meu jugador preferit és Neymar. Ha estat el meu jugador preferit des que soc petit. M'encanta la seva manera de jugar i és el motiu pel qual em vaig voler convertir en futbolista.

Va, i deixem el futbol, sortim del futbol, perquè veig que hi ha unes medalles catalanes a l'Europeu de Natació Artística. Exacte, Iris Tió va aconseguir dues medalles de plata al campionat que se celebra a París. Tió i Lilú Lluís van acabar segones a la prova de duet lliure, set dècimes al darrere de la parella grega. Abans, la mateixa Tió i Denise González van ser segons a la prova de duet mixta, en aquest cas, a dues dècimes de la parella britànica. Escoltem la nadadora barcelonina.

Doncs molt contentes de com hem nedat. Era una rutina que era l'últim cop que la nedàvem i molt orgulloses de com ens ha sortit i també que realment ho hem pogut disfrutar. Així que molt contentes.

Pau, i acabem amb el turfamani. Sí, ahir primera etapa de la volta francesa femenina amb inici final a Lausana, a Suïssa. La victòria va ser per la ciclista narlandesa Lorena Vives. Les dues catalanes que participen en aquest tour, Paula Blasi i Mireia Benito, van aguantar tota l'etapa amb el gran grup. Blasi, de 23 anys, va acabar l'etapa com a millor jove i, per tant, lluirà el mallot blanc. La desplugues de Llobregat. Queda 18 segons de la guanyadora i és dotzena a la general. I avui al migdia, segona etapa de 148 quilòmetres entre Egla i Gènova. Una etapa força plana, també amb tres ports de tercera categoria i dos de quarta. I un últim apunt en tenis. Rafa Hodart disputarà avui al vespre la final de l'Obert de Washington contra l'estatunidenc Taylor Fritz. Des de Talmont, el rànquing ATP Hodart va derruptar ahir el Xile Alejandro Tabilo per 6-7, 6-4 i 6-4, mentre que Fritz es va desfer abans del seu compatriota Brandon Nakashima per 6-3, 3-6 i 6-3. Gràcies.

I com cada dia a aquesta hora, quan passen 3 minuts de 3 quarts de 10 del matí, mirem els diaris i saludem la Gemma Bonet i la Maria Guixà. Bon dia. Bon dia.

Vinga, Gemma, comencem com sempre amb les portades. Doncs avui pràcticament tots els diaris obren portada amb el xoc europeu per la crisi migratòria, però segons la portada, doncs, hi ha matisos. La majoria destaquen la reacció de Pedro Sánchez contra alguns socis europeus. Ho fan, per exemple, La Vanguardia o Lara. Però, en canvi, El Mundo insisteix que diu Europa dona per fracassat Sánchez i reclama el control migratori. El punt directament destaca en portada un article d'opinió que, de. Anuncia el postureig ultra-perseuta. I més matisos. Per l'ABC, Sánchez s'està enfrontant als seus socis europeus, però en canvi s'aferra al Marroc. Al periòdico titulen que la cooperació migratòria del Marroc està sota sospita, encara que Sánchez eviti culpar directament a Rabat. Gemma, i què t'ha cridat l'atenció? Doncs, per exemple, el tema d'obertura que fa avui el diari Ara, una aposta pròpia sobre com s'està estenent la desinformació i el perill que suposa. El diari titula que la desconexió informativa ja afecta el 42% de la població. I dos detalls més, que són força inquietants. En 10 anys ha crescut molt el que es qualifica com a fatiga per l'actualitat. I d'altra banda, els joves catalans consideren que si una notícia és prou important, ja se la trobaran perquè l'algoritme els la plantarà al davant. També encara una aposta pròpia del diari El Punt, en portada, que diu que hi ha un boom en la compra d'assessories a Catalunya per la falta

de relleu generacional i per la revolució tecnològica. Es calcula que n'hi ha 15.000. Ara l'entrada de fons d'inversió en aquest mercat pot generar una concentració del negoci desconeguda fins ara. Maria Guissai, a la prensa internacional, com s'ho mira en tot plegat? Què diuen? Doncs mira, el tema s'euta, encara cueeja, i molt. Per exemple, deportació dels migrants o la derivada política recollida en un article d'opinió de la Liberación, el diari francès Liberación, que ens ha creat l'atenció en què critica, diu, la indigna reacció dels dirigents europeus contra Espanya. En el cas d'Itàlia, el tema és encara a l'obertura a molts diaris, no? Sí. El tema de Ceuta és encara portada, eh? Exacte, encara també s'estira. Diaris com El Corriere della Sera, La República o L'Estampa destaquen la resposta de Pedro Sánchez als qui han demanat suspendre Schengen o la divisió que ha sorgit a la Unió Europea. Destaca, per exemple, el que publica El Corriere, precisament, que apunta que la presidenta Giorgia Meloni defensa implantar a l'Àfrica el que ella ha fet amb Albània, un pacte per retenir els immigrants en un tercer país mentre es processen les peticions d'assíl. Ara bé, a nivell global hem vist portades també que ja aposten per altres qüestions. Per exemple, si creuem l'Atlàntica, el Washington Post, Estats Units, diu que tot i que avui el president dels Estats Units torna a dir que hi ha marge per la negociació, ahir tot apuntava que

hi podia haver una nova escalada i en aquest context el Post publica que els generals del Pentàgon adverteixen que els Estats Units no tenen prou forces per protegir Israel. Falten destructors que són clau, asseguren contra els míssils balístics iranians i el comandament militar prioritza la defensa nacional. Veig un tema propi curiós, ara que parlàvem de l'OSMPIC fa un moment, el Guardian Britànic, no? Sí, explica que l'Organització Mundial de la Salut denuncia que les grans corporacions del menjar ultraprocessat intenten obstaculitzar els esforços a nivell global per combatre aquesta crisi contra una de les xacres segurament del segle XXI, l'obesitat. Segons el director de l'OMS, aquestes empreses es dediquen a presentar demandes contra els governs que promouen polítiques. A favor d'una alimentació més saludable. La informació cita companyies com, per exemple, Coca-Cola, Mondelez, Danone o Ferrero, entre d'altres, i subratlla que els processos judicials retarden les mesures saludables i, a més a més, costen milions d'euros als governants. Gemma, i amb quina reflexió ens t'has quedat, avui? Doncs mira, més enllà de tot el que ja hem recollit aquests dies sobre la crisi migratòria, em quedo amb l'article de John Carlin a La Vanguardia, que parla d'un altre tema completament diferent, sobre Gianni Infantino. Després que aquest hagi desistit finalment vendre el Mundial de Futbol, diu ell als yanquis, en paraules pròpies de Carlin, De fet, aquest article, en una mica d'ironia, no va malament. Carlin diu que si el futbol és la gran religió del món,

doncs bé, que la FIFA és el Vaticà i, segons Carlin, Infantino és el papa. T'ha agradat això, Gemma? Sí, això que el nostre periodista vaticanista. Em toca seguir el papa, doncs imagineu-vos si em toqués seguir el tema d'Infantino, ho tindríem bastant malament. Doncs bé, seguint amb l'article de Carlin. Atenció perquè diu, ara s'obre un altre risc. Trump ha proposat el papa del futbol com a president de l'ONU. Una oportunitat, segons l'autor, de guanyar diners jugant a la pau. I el diario ponés Gemma destaca al seu web que Ayuso comença a generar nervis dins del PP. Sí, i aquí m'he fixat en l'article del periodista literari Aldo Conway, el diario ponés, sobre l'àtic de la presidenta madrilenya. Diu que anuncia que el venen just després d'haver-lo comprat. No és una rectificació? Sinó una enxampada, però assenyala que el pitjor no són els diners, sinó que no passa res. S'acumulen les causes al voltant de la presidenta madrilenya i la impunitat, diu aquest autor, no és que no hi hagi conseqüències, sinó el fet de saber ja que ara no n'hi haurà, no n'hi haurà cap de conseqüència abans de qualsevol denúncia. Maria, i a tu, què t'ha cridat l'atenció de tot el teu repàs de la premsa internacional? Amb quines curiositats t'has quedat? Doncs mira, sens dubte en una i de negativa. El reportatge del dominical del Sunday Times britànic, el safari humà de Sarajevo, us en recordeu, els turistes que van

pagar per matar civils? Sí, sí, sí. A més a més, vaig ser fa uns anys a l'avinguda dels franc tiradors, amb el general Díbia, que explicant-nos des d'alt els taulats, les taulades, com disparaven a baix a la gent. Durant el setge de Sarajevo. I gent que pagava diners per matar civils, que és el que explica aquest reportatge, com als anys 90, durant aquest setge a Sarajevo, hi va haver gent que pagava moltes quantitats de diners de molts països diferents, des dels turons, des dels ciutats, des dels terrats, per matar civils que travessaven i anaven inclús només a comprar la barra de Palmatí. Gràcies, Maria. I ara arriba el moment, un dels moments que més ens agrada, que és el repàs de l'agenda.

Que el món no em podia sorprendre Vaig fer-me un nou conegut Sortint d'un concert com sempre Perquè així la Gemma

ens dona idees d'on podem anar avui quan vulguem, per exemple. Avui o al llarg d'aquesta setmana, que avui és diumenge, o sigui que tenim tota una setmana per davant. Comencem a Camprodon. Demà celebren la clausura del festival Microclima. El gran reclam serà els que sentiu la Ludwig Band en un concert que està pensat sobretot pel públic familiar, en aquest cas. També hi haurà màgia, circ i gegants en aquest festival. Atenció, perquè avui hi podreu veure Masoni, Anna Andreu i Remei de Calafresca.

I sí, més que d'ocupar xalets. Com diu la cançó. Com diu la cançó, eh? Sí, sí, sí. Doncs si ets dels que estàs comptant els dies que falten per l'eclipsi, que això també n'hem parlat, quin és el millor pla? Doncs anar al Festival Astronòmic a estar l'ai de tiurant a la Noguera.

A més d'observar el cel nocturn, podreu gaudir d'activitats com fer ioga, sota els estels, curses d'orientació, caminades o observacions en telescopi. Comença demà i s'acaba, com no pot ser d'una altra manera, el 12 d'agost. I va, posem-hi més música, Gemma.

Això és Star Wars, és aquesta exposició que abans parlàvem a la Casa Cupra de Barcelona, però també més música. Aquest és un meresmen, que és el de Montgat, el Baia Baia, de dimarts a dijous se celebra la Garrinada Argentona, i dins de la Festa Major el podreu sentir, aquest raper de Montgat, l'entrada és gratuïta. Si voleu, encara tinc temps per explicar-vos un altre festival, o no? Va, l'últim, l'últim. Doncs va, el de Portaferrada.

El Gui Xuls Arena, només dir-vos, doble programa de masticatge amb Los Delincuentes i Joan Garriga i el Mariacho Galàctic.

Com ens agraden Los Delincuentes.

Gràcies, Gemma, un dia més per l'agenda.

Aquest estiu a la Fonda de Catalunya Ràdio anem de ruta. Anem de ruta per Catalunya per buscar els millors dolços. I també en Josep Dulcet ens portarà els embotits i les rutes més fantàstiques. I l'Anna Paré farà el seu Veritat o Mentida. I també voltarem per tot Catalunya per cercar pagesos i pageses, cuiners i cuineres que ens explicaran històries úniques.

La Fonda de Catalunya Ràdio amb Pep Noguera.

A la una del migdia. Informar. Cada notícia és una finestra per connectar amb el que passa. Però avui no n'hi ha prou amb saber-ho. Cal explicar-ho. Explicar. Només explicant-nos bé, adaptant-nos als nous temps, podem ajudar-te a entendre millor el món. Entendre. Entendre és obrir els ulls. Obrir la ment. Obrir la ment. Obrir la ment. Neix un nou univers informatiu. 3Cat Info. Informar. Explicar. Entendre.

Una cigarreta. O un bosc cremant. Una barbacoa. O les brases de milers d'hectàrees. Foc és foc. Evitar una catàstrofe està a les teves mans. Si veus fum o foc, truca al 112. Més informació a incendis.gencat.cat Diputació de Barcelona. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Aprofita bé l'estiu a D'Ontonavi. Et veig una mica inquiet aquests dies. Ara aquí viu com solíem viure. Perquè tot un món s'acaba.

La casa. El servei. Quants en veus fora, doncs? Uns quants. Ai, senyor.