Tot gira, de 19 a 20 h - 07/11/2026

Des de les 7 de la tarda s'acaba aquesta extensa roda de premsa en The Derseràvia. Ens anirem acostumant a les seves noves filosofies, la manera de veure el futbol. Ha explicat bastantes coses del que ha fet avui, eh, Marc?

Moltes, moltes. Ha explicat moltes coses, moltes qüestions tàctiques, el perquè han jugat uns futbolistes i no uns altres. Ha parlat del partit que va fer Bausa o Derkusic a Vilareal i que li sabia greu que avui no haguessin jugat, o com a mínim no d'entrada a Derkusic. I bé, és interessant tot el que ha explicat l'elecció dels centrals perquè Omar i Hartman i no altres que tenien a la plantilla perquè podien saltar amb més cintura i agressivitat és a dir, pots estar-hi d'acord o no però tot té una argumentació i a mi m'agrada que els tècnics parlin de futbol. Molt bé.

Odal, no sé si vols afegir alguna cosa que t'ha creat l'atenció de la roda de premsa. Estic molt d'acord amb el que ha dit el Marc, que és molt tàctica la roda de premsa, però també està bé que els entrenadors parlin d'aspectes tàctics que de nosaltres pot ser que se'ns escapin sovint i que fins i tot els aficionats en general desconeixen i que està bé que donin la seva explicació. Sara?

Sí, doncs haurem d'acostumar que els postpartits siguin una mica més llargs, però és evident que jo, per exemple, prefereixo això, que no pas un entrenador que tiri de tòpics o que sembli que vulgui amagar-se de les crítiques. No, que faci front al que ha passat i, sobretot, ell ha parlat que l'equip té molt marge, que l'estatge l'aprofitaran tant com puguin. I que, a mesura que vagin passant els partits, la seva idea, que jo crec que encara està lluny, doncs l'anirem veient sobre el camp.

Recordeu aquesta enquesta que teníem oberta, i que encara tenim oberta, a x.com barra tot gira, demanant-vos què n'espereu de Sarabi en tres opcions que posàvem. Triomfarà, donem-li temps, o no anirà bé. Al principi de la transmissió dèiem que hi havia moltes més respostes de no anirà bé. Ara que ha acabat el partit, ha pujat una miqueta el donem-li temps. Donem-li temps. Doncs jo crec que és el que s'ha de fer, donar-li temps a Eder Sarabia, i ja sabeu que ara tenim aturada, amb aquest estatge a la Vall d'en Bas, i ja d'aquí 15 dies el partit de Sant Mamés, que serà divendres, cau en dia 20 o 21? Què cau el divendres? 20. Molt bé, anem cara a barraca amb les votacions del Jarque, perquè tinc ja la Berta aturada a punt amb les notícies. A veure, Odal, els teus vots? Mira, Àlex Santiago, 3 punts, Harman, 2 punts, Fortuño, 1 punt. Molt bé.

Marmaiola. Àlex Santiago, 3 punts, Cabrera, 2, Dolan, 1.

Sara. 3, Roberto, 2, Omar, 1, Edu Expósito. Sergi Andreu.

Vinga, jo li he donat 3 a Cabrera, 2 a Àlex Santiago i 1 a Fortuño. Sònia. Hola, Sònia. Hola, Sònia. Ja us dic que me'ls ha passat ara fa un moment els vots i m'ha donat. M'ha donat 3 punts 3 punts per Roberto, 2 per Santiago i 1 per Milla. Els meus vots són 3 per Roberto, 2 per Edu Expósito i 1 per Santiago. Això fa que avui la transmissió, sumats tots els vots, li doni 3 punts a Roberto, 2 punts a Santiago i 1 punt a Cabrera. Això traslladat a la classificació del JAR, que segueix líder Javier Hernández en 31 punts, segon Fortuny en 29, tercer. Perdó, quart. No, ja ho dic bé. Tercer Roberto amb 16 punts, Marcos Ferrer en T15, ja més lluny en Expósito amb 11, Pugado amb 5, Omar en 3, etcètera, etcètera. Podeu votar vosaltres els oients, ho podeu fer a través del x.com barretotgira, x.com barretotgira, ja podreu trobar la piulada i deixar les vostres votacions pel millor del partit d'avui. A tots, moltíssimes gràcies. Si no hi ha cap novetat més des de la zona de vestidors del RCD Stadium, tanquem transmissió. A vosaltres. Que vagi bé. Per cert, abans de les notícies amb la Berta Torrades, directa ara mateix. Eliodoro Rodríguez López comença l'homenatge a Jesús de Miguel, que ja sabeu, va perdre la vida aquesta setmana amb aquell xoc amb el porter de l'Andorra. O bueno, micròfons en directe. Un escenario al cercle central. Y comienzan els parlaments Ripo amb tota la plantilla del Tenerife a la gespa seguint aquest acte. Sí, sí, tota la plantilla. També el president, màximo accionista, parlarà el capità. I amb molta gent a les graderies de l'El Lidoro. Avui tenien entrada oberta a tota l'afició del Tenerife per ser en directe en aquest acte d'homenatge. Recordeu que el Tenerife havia de jugar avui el seu partit de Lliga, segona divisió, a les 9 de la nit, al Camp del Granada, partit que, òbviament, s'ha ajornat, com també el que va jugar ahir, o havia de jugar el Castelló, Jesús Di Miguel, abans de jugar el Tenerife, va jugar també el Castelló, i el de l'Andorra. Que havia de jugar amb el seu partit, també s'ha jornat. Òbviament, els jugadors de l'Andorra molt tocats pel que va passar a Liriodoro fa només uns dies amb la mort de Jesús de Miguel. Molt bé, de seguida seguirem aquest homenatge en directe aquí al Tot Gira, però abans passen cinc minuts de la set de la tarda. Cop d'ull a les notícies. Amb la Berta Torrades.

Hola, Berta. Hola, bona tarda. Almenys sis persones han mort i una dotzena més han resultat ferides en un tiroteig al centre de la ciutat polonesa de Cracòvia. Aquest àudio que recull el moment del tiroteig, l'agressor ara detingut anava vestit de militar i és un polonès de 25 anys. A França, 250.000 persones, segons els convocants de les manifestacions, s'han tornat a mobilitzar avui per quart cap de setmana consecutiu contra el cost de la vida i contra la falta de recursos al sistema educatiu. El so d'una marxa que, en un intent de rebaixar aquesta tensió social, el primer ministre Sebastián Lecorní ha convocat una reunió dilluns amb els representants sindicals i també empresarials. Mentrestant, aquesta tarda, un miler de persones es manifesten a Perpinyà per la Diada de la Catalunya del Nord. Els drets lingüístics i culturals són el principal lema de la marxa que, enguany, s'ha hagut d'adaptar per les prohibicions de recórrer, com era habitual, al centre de la ciutat. Goter Sabrià és membre de la Federació d'Entitats Catalanes.

La idea de ser recorregut sempre ha sigut de passar pel centre de Perpinyà, justament perquè la gent ens vegi, perquè la gent es pugui sumar a la nostra protesta, i ara ens trobem una mica a les afores, una mica lluny de les mirades de tothom.

A casa nostra, Pedro Sánchez desembarca a Catalunya cridant a una mobilització massiva després de la victòria de Lula da Silva i també dels demòcrates als Estats Units.

Porque no hace falta ser pensionista para movilizarse por una pensión digna. Ni hace falta ser mujer para defender la causa del feminismo. Ni hace falta ser joven para defender la causa de la vivienda. Ni hace falta ser gay para defender los derechos del colectivo LGTBI. Ni hace falta ser ucraniano ni palestino para defender la paz en el mundo.

Per la seva banda, avui Junts ha posat el concert econòmic com a condició per una investidura després del 29 de novembre. I més coses hem de lamentar que un motorista ha mort en una col·lisió frontal amb un turisme a la carretera TP-2039 a Tarragona. Amb aquesta víctima ja són 109 les persones que han mort enguany a les carreteres catalanes, 46 de les quals motoristes. Gràcies, Berta. Fins ara.

Estàs escoltant el Tot Gira. Sou uns fons cabrons. Més de 20 anys fent de ràdio esportiva en directe. Cançó de la broma amb David López. I tant que si ho aplaudiu, ho aplaudiu, ho aplaudiu.

Som els del Tot Gira en directe des de les 4 de la tarda avui fins a les 11 de la nit. Avui transmissió del València a Madrid. Recordeu que us acabem d'explicar aquest empate zero de l'Espanyola amb el Deportivo en l'estrena d'Eder Sarabia. No era la banqueta, però sí l'agradaria, ja dirigint des de la distància el seu nou equip. Pròxim partit, després de l'aturada, ja el podrà dirigir Sarabia des de la banqueta. Serà a Sant Mamés, en l'Atlètic Club Espanyol, que jugarà just quan s'acabi aquesta aturada de seleccions. Repassem marcadors i comencem amb futbol perquè ara Primera Divisió ha començat a dos quarts de set un partit.

L'Atleti Club de Bilbao al 38 de la primera meitat sense gols, tot i que acaba d'estar allà una pilota per un

jugador de l'equip de Bilbao sense gols, el Sadar. Recordeu que a primera banda d'aquest Espanyol 0, Deportivo 0, també s'ha jugat avui a les 2, al Màlaga 1, Racing de Santander 2, a les 9, i en directe al Tot Gira, València, Real Madrid. Segona divisió que tenim en joc. El Córdoba 2, Ceuta 0, el Ceuta últim i destacat d'aquesta segona divisió, i el Leganés 0, Albacete 1. Compta que l'Albacete havia començat molt malament la Lliga, ara està guanyant a votar, que encara en zona de descens, però s'acosta a la salvació. Jugats avui, definitius, Burgos 2, Celta Fortuna 1 i Cádiz 1, Oviedo 2. Recordeu que el Girona juga demà contra l'Almeria i que el Sabadell ho farà dilluns, el seu partit a casa. A casa contra la Reial Sociedad B. Per cert, acaba d'empatar el Leganés. Leganés 1, Alba 7-1. Més coses, mirem cap al futbol internacional que tenim en joc a aquesta hora. Doncs mira, la Premier està jugant al City i està perdent. No tinc en fores dos Manchester City 0, 38 de la primera meitat. Ara mateix el City segon i quedaria a 6 punts de l'Arsenal, que recordem ha guanyat per una 0 contra el Full City. Primera federació. Ha començat fa una estona, a tres quarts de set, el partit del Sant Andreu a Cartagonova, al camp del Cartagena. Sí, al minut 22-23 ja de la primera meitat, Cartagena 0-Sant Andreu 0. Partit complicat per l'equip de Javi Rey contra un dels equips aspirants a pujar a segona divisió, però el Sant Andreu que està molt ben plantat sobre la gespa, sense gols a Cartagonova. Lliga CB de bàsquet, tomba dia. Com tenim el partit del Manresa, que encara no ha aconseguit la victòria aquesta temporada a la Lliga, davant de l'Obrador.

Acaba de començar el tercer quart. Ara mateix arribem a punt d'arribar. Queden nou minuts. Primer minut del tercer quart. El Manresa ha canotat tres punts per tornar a recuperar avantatge. Ara mateix el Manresa guanya de dos, 38 a 36. Ha fet tres punts en aquest tercer quart. Un de Jadie Noté, des del tir lliure, i ara dos punts de Pierre Oriola.

Més tard a dos quarts de vuit, ho seguirem amb el Xevi Soler des de Fontajau, Girona, Bilbao. Tenis, tenim ja final servida, Masters 1000 de París. Serà demà Ben Shelton contra Alcaraz, que ha superat a Casper Ruta en dos sets. Alcaraz, que ja va guanyar un torneig, va ser diumenge passat a Viona, per tant pot aconseguir demà el segon en set dies. D'altra banda, tenim també en marxa els oficials del Gran Premi de Fórmula 1 del Brasil, passats per aigua. Dius en marxa perquè havien de començar a les 7, però està plovent i mola a Interlagos, al Brasil, i tenim bandera vermella, per tant, haurem d'esperar, aviam si millora el temps, perquè comenci aquesta classificació. En marxa també l'Hockey Lliga, segona jornada, algun marcador? Mira, està jugant el Reus a la pista del Ribas, sense gols. També està jugant el Vilassana, l'Opel Lliga Femenina, empatant a 0 contra l'Alpicat. Va a Ter Polo, tercera competició europea, la Conference. Aquest cap de setmana, dos equips catalans, el Sant Feliu i també el Mediterrani, busquen la classificació per la següent fase. Sí, el Mediterrani, que ja la té, perquè ha guanyat per 19 a 8 contra l'Iulia, ha de jugar el Sant Feliu contra el Bollesco d'aquí una estona. Tenim, per cert, Padel. Hem explicat que l'equip femení espanyol s'ha proclamat campiones del món després de superar l'Argentina amb dues catalanes que, per tant, sumen un nou campionat del món. Revaliden el títol de la temporada passada.

Ara tenim la final masculina en marxa. Sí, està jugant el primer partit Lebron i Goñi per Espanya contra Dinero i Augsburger. Argentins, 5-7, 7-5, 4-1 per l'equip espanyol. I una de futbol sala. Ha jugat a la Lliga Femenina. Les Corts ha perdut per 4-2 a la pista del Pollo. Passen 12 minuts de les 7 de la tarda. Us hem explicat que a les 7 començava aquest homenatge a Jesús de Miguel, aquest jugador de Tenerife que va perdre la vida i que ara mateix estan homenatjant el seu estadi, l'Eliodoro Rodríguez López. Tenim micròfon en directe. Estan projectant, crec, Ripo, un vídeo a través dels videomarcadors de l'Eliodoro, on. Veiem imatges dels seus gols i de les millors jugades amb el Tenerife. Sí, veiem jugades de De Miguel marcant gols, també parlant ell a la sala de premsa, aplaudint a l'afició després del partit, una mica un recull de les accions o de les aparicions que ha tingut De Miguel en la seva etapa amb el Tenerife. Havia de jugar avui el seu partit del Tenerife, havien de jugar al Camp del Granada, partit suspès, com també es va suspendre el partit que havien de jugar a la Copa del Rei. Per tant, veurem quan reprem l'activitat al Tenerife, que òbviament ha de ser molt i molt complicat superar. La pèrdua d'un jugador, d'un company i, a més a més, haver-ho viscut en directe a la mateixa gespa de l'estadi.

Bé, si tenim més parlaments, mirarem de sentir-los en directe, aquest homenatge sentit, no només al llogador, sinó també a tots els partits de primera i segona. S'està fent el mateix a tots els camps. Aquesta ofrena floral al centre del camp just abans de començar els partits i també l'aturada al minut nou. Sí, el minut nou, es para el partit, s'aprofita una interrupció, és a dir, no és que es pari el minut nou de cop i es facin aquests aplaudiments, sinó que quan hi ha una falta, un servei de banda, ja tothom s'atura, jugadors, àbitres, afició, i comencen a aplaudir. També s'ha fet a Cartagonova, la primera federació, i també a la Lliga EFA, per tant, molts partits del futbol estatal, del futbol espanyol, doncs s'està fent aquest homenatge a Jesús Demas. I aquest és la miena en directe, micròfon en directe, de la Rally Televisió Canària a l'estadi Eliodoro Rodríguez López. Un minut i un quart de vuit. Seguim parlant de la segona divisió. Demà juga el Girona. Demà aquest Girona-Almería a la segona divisió, on òbviament també hi haurà homenatge a Jesús de Miguel. Eduard Solà, què tal? Bona tarda. Hola, què tal? El Girona, que ve de perdre al camp de la Reial Societat B, va fer mal aquella derrota perquè tothom veia com el Girona era superior, però, esclar, l'expulsió de David López ho va condicionar tot. Ara rep l'Almería, de García Pimienta, que és segon amb 5 punts

més en la classificació. És un partit clau. S'enfronten dos dels equips favorits, teòricament, per pujar a primera divisió. Solà. Sí, dos equips amb ratxes bones a la Almería. Per exemple, fa 9 partits consecutius que no perd la lluita entrena García-Pimienta, tot i que és veritat que ha empatat els dos últims partits. Abans n'havia guanyat 9 consecutivament. És un dels candidats a pujar a primera divisió. Ara és segon a la classificació, amb 5 punts més com dius del Girona, i el Girona que va perdre la setmana passada contra la Real Citat B en un partit on, si bé és cert que el Girona va fer un bon partit al camp d'un equip que està en zona de descens, és veritat que les dues últimes derrotes han estat amb inferioritat numèrica perquè també li van espalçar un jugador al dia del Castelló. Avui ha fet roda de premsa Quique Álvarez, també García Pimienta, són dos tècnics que, ara ho comentàvem, van coincidir al futbol base del Barça i per tant tenen bona relació. Què ha explicat Quique Álvarez? No sé si ha referit a García Pimienta. Sí, sí, sí, s'hi ha referit perquè García Pimienta, abans que sempre ha sigut un dels candidats a la banqueta del Girona i ja abans que arribés Míchel, Aquell 2021 també García Pimienta, que acabava de sortir del Barça, va ser un dels candidats a ocupar la banqueta del Girona. Aleshores també estava a segona divisió.

García Pimienta i Kiki Álvarez van coincidir tot dos diferents etapes de formació al Futbol Club Barcelona. Per exemple, van coincidir el cos tècnic del juvenil del Barça. García Pimenta era el primer, Quique Álvarez era el segon. Van coincidir també en moltes temporades com a jugadors del planter, amb uns equips on també hi havia Quique Cárcel, l'actual director esportiu del Girona, i ara sentireu Quique Álvarez s'ha referit a García Pimenta dient que era el seu amic des de petit.

Per mi és un partit especial perquè jugo contra un amic de la infància i hem mamat des de petit una cosa que és estar al Barça i ho hem mamat els dos junts i jo crec que ens agrada. Després de les circumstàncies de cada equip, de cada plantilla que tens com a entrenador, et fan emmodular coses, però la idea jo crec que és similar. Jo crec que els dos volem ser protagonistes, els dos ens agraden equips propositius, però els moments de partit són els moments de partit.

Pel que fa a referència al partit de demà, com tu deies, Clopé, 5 punts se separen els dos equips. L'Almeria, amb 5 punts més, és actualment segon i, per tant, hem de tenir en compte que si el Girona aconsegueix demà la victòria, es tornarà a reenganxar en aquesta zona de la classificació, de l'ascens directe, i que és veritat que a partir d'ara hi haurà moltes situacions perquè dels de dalt a la classificació. N'hi ha molts que no juguen. El Castelló, que és el líder, no jugarà. La Ibar, que també està situada en zona de playoff, no jugarà. El Granada i el Mallorca, que són els que van per darrere, tampoc jugaran aquesta jornada. Per tant, serà una classificació una mica fictícia, però sí que és veritat que si el Girona guanya demà, se situarà a només dos punts de l'Almeria, però, en canvi, també, si perd, i no creiem en mal temps, l'Almeria se li aniria, i per això aquí Calabret diu que aniria molt bé guanyar l'Almeria.

Guanyar la Merida seria un punt important perquè, bueno, aproparia a dalt, s'està igualant la cosa a dalt, molts equips amb pocs punts. És veritat que venim de la derrota, la derrota s'ha d'analitzar, l'hem analitzat, hi ha coses a millorar per de l'expulsió. No ens ha de treure de la millora que estàvem tenint, no? I sobretot aquí a casa. Està clar que és un partit difícil, un partit complicat, però jo confio en el meu equip que donarà la seva millor versió, no?

El tirona comença contra l'Almeria, un turmalet, una zona del calendari molt complicada, perquè ha de rebre l'Almeria, haurà d'anar a jugar la setmana que ve al camp de l'Oviedo, i després rebre l'Ibar, per tant, són tres equips de la part alta de la classificació, i ja per acabar, aquest migdia, comunicat mèdic de Justin, lesió muscular al quadricep de la cama esquerra, estava a punt de repareixer després que havia tingut la mateixa lesió a la cama dreta, s'ha perdut els nou últims partits, s'afegeix a les lesions de Boñar i Brian Hill. I també a David López, que recordem que està sancionat i no podrà jugar demà contra l'Almeria. Molt bé, doncs demà, un quart de cinc, aquest gira a l'Almeria i en transmissió del Tot Gira. Gràcies, Solà, que vagi molt bé. Per cert, mira, Enric Gallego, el capital del Tenerife, pren la paraula, és el primer jugador del Tenerife que podem sentir públicament després de la mort de Jesús de Miguel. El sentim. Sempre pensando en no molestar. Se'l veu visiblement emocionat. El davanter català del Tenerife.

También queremos recordar tu compromiso con el equipo. Sabías lo que significaba trabajar por un objetivo común, sacrificarse, competir, levantarse después de los momentos difíciles y seguir adelante. Entendías el fútbol como algo que iba mucho más allá de uno mismo, como un compromiso con el escudo, con el vestuario y con las personas que tenías al lado. Eso es ser un buen compañero y es algo que nunca vamos a olvidar. Nos quedan las conversaciones, las bromas, las risas, los viajes, los entrenamientos, las victorias, las derrotas y tantas anécdotas que hoy cobran un valor todavía más especial. Nos quedan todos esos momentos que quizás parecían normales, pero que ahora daríamos cualquier cosa por volver a vivir. Hace unos días compartíamos todo eso contigo. Hoy nos toca hacer algo más, algo que jamás hubiéramos imaginado. Hablar de ti en pasado es tremendamente injusto. Tu marcha nos ha golpeado a todos de una manera difícil de explicar. Nos ha recordado lo frágil que es la vida y nos ha hecho comprender una vez más que por encima de cualquier escudo, cualquier competición o cualquier resultado están las personas. Por eso, hoy queremos que este homenaje no sea solamente una despedida. Queremos que sea también una muestra de cariño, de respeto y de agradecimiento por todo lo que nos has dado. Ahora queremos dirigirnos especialmente a tu familia. A María, a tu pequeña calda. A tus padres, a tu hermana Marta.

I els aplaudiments de l'Eliador Riquet López amb un Enric Gallego al davanter de Bon Pastor, davanter del Tenerife emocionat, llegint aquest comunicat, aquestes ratlles en aquest escenari que hi ha just al cercle central de l'estadi del Tenerife. Bé, d'aquí una estoneta tornem a passar. Moments emocionants, els que s'estan vivint en directe, per cert, representants de molts clubs de futbol, de primera i segona divisió, també a la gespa de l'Eliadoro, per seguir aquest homenatge en directe a Jesús de Miguel, el jugador del Tenerife. Molt bé, fem un petit punt i a part. Tenim esport en directe. Recordeu que Lliga CB de bàsquet està jugant al Manresa davant l'Obrador Iro al Nou Congós i de moment les coses van bé. Tom Badia. Doncs sí, van bé,

però fa dos minuts anaven encara millor, perquè el Manresa s'havia posat amb 10 punts de diferència, 48 a 38, però ara ha aconseguit reduir moltíssim la diferència a l'Obra d'Oiro, que es posa a dos punts, 48 a 46. S'havia posat d'en peus el nou Congós, tota l'afició contentíssima pel màxim avantatge que havia tret el Manresa, però l'Obra d'Oiro que ha reduït aquesta diferència, com diem, a dos punts. Ara mateix, 48 a 46.

Molt bé. Per cert, que ara a dos quarts de vuit comença també el partit del Girona a Fontejau. Crec que ja podem saludar el Xevi Soler. Hola, Xevi, què tal? Bona tarda. Hola, molt bé. Girona-Bilbao, aquí a Fontejau, no passa com el gol no con gos. A l'ACB, a casa, les coses van bé aquesta temporada. Sembla com si a Fontejau és la cara bona i ara no sé si el bo era Jekyll o Hyde. Qui era el bo? El bo era. Bé, el bo, és a dir, l'home real era Jekyll. El que no esquartarava gent. Exacte, era Jekyll. Era Jekyll. Hyde era quan es transformava, sí. Doncs a Fontejau és el doctor Jekyll a la Girona. Quan va fora és Mister Hyde. Tot de victòries quan ha jugat a Fontejau. A més, victòries molt solvents, tant a Llegar-se bé com a Eurocup. Quan viatja fora, a la Lliga, per exemple, ha rebut unes pallisses espectaculars. Un Girona, avui, que per primer cop en tota la temporada pot fer una convocatòria amb jugadors només de la primera plantilla. Avui torna Isaac Vázquez, que encara no ha pogut debutar amb l'equip en un Fontejau que, de moment, va entrant la gent, però de moment no és la millor entrada de la temporada. Venim, per cert, de partit europeu aquesta setmana. Sí, però va ser a Fontejau, cosa que els instalvia un viatge, van guanyar fàcilment el Levitge. Per tant, l'equip baixa molt quan té. És el tema d'aquesta EuroCup, que els viatges són molt llunyans, molt complicats. Ara has d'anar a Hongria, ara a Romania, en viatges segurament amb escales, i quan arriben a ACB estan és que estan trillats els jugadors del Girona. Aquesta setmana són partits a Fontejau, per tant, sense viatges. Ara dos quarts d'avui d'aquest Girona-Bilbao. I a les 9 juga un altre equip català, Lleida, a Barris Nord. Ho seguirem avui amb el Macià des de Barris Nord. Avui Lleida-Basconya. Per cert, novetats. Primera ref, futbol. S'avança el Sant Andreu al camp del Cartagena. Sí, ha marcat Alexis. Ara som al 36 de la primera meitat del Sant Andreu, que ha sortit molt bé. Un dels camps més complicats de la categoria. Cartagena 0, Sant Andreu 1, el 37 de la primera meitat. I a la primera divisió. Som al descans del partit del Sadar entre Osasuna i Atleti Club. De moment sense gols. Sense gols, també descansos. A segona, Córdoba 2-0 Ceuta 0 i Leganés 0 han anul·lat el gol al Bastide 2. Recordeu que l'Espanyol ha empatat a 0 avui amb el Deportivo. Mira, podem recuperar a Marc Casador, el jugador del Barça, cedit al Deportivo, que atesa els micròfons d'Esport3 al final del partit. Avui Casador ha tingut la seva oportunitat ja a la segona part, surt d'una lesió important a la clavícula. Avui ha tingut minuts a la segona part i amb ell ha parlat l'Oriol Vidal d'Esport3. Som ara amb Marc Casador perquè ens expliqui les seves sensacions després d'aquest partit. Teníeu un repte d'enfrontar-vos a un equip una mica enigmàtic, no?, amb aquest canvi que hi ha hagut a l'Espanyol, a Meder Sarabia, a la primera part us han exigit, eh?

Sí, bueno, sabem que Eder és un gran entrenador, que salien els seus primers partits aquí i era, doncs, complicat saber com ens jugaria l'Espanyol, però, bueno, hem sortit una mica a l'expectativa i crec que l'equip ha sigut capaç d'aguantar el resultat. Hem aconseguit una porteria zero que ens estava costant en aquest inici de Lliga i, bueno, crec que això és important per donar confiança a l'equip i seguir sumant.

Explica'm una mica el secret a la corunya, perquè tant el Bomellán com tu semblava que anàveu a estar lesionats més dies, i us heu recuperat rapidíssim.

Bueno, crec que al final el més important és que els dos hem tingut les ganes de tornar i hem treballat moltíssim per poder-ho aconseguir. Al final, mira, els dos podem estar abans de l'esperat per poder ajudar l'equip, que és el més important.

Dos aspectes una mica ambientals sobre el que han voltat el partit. El primer, la rebuda que t'han fet, em sembla que estaven pendents d'alguna celebració que havies tingut amb el Barça i t'ho han recordat, no? Hi ha hagut xup-xup.

Bueno, jo també les recordo aquelles celebracions amb el Barça. És normal que m'ho tinguin en compte. Ja m'ho esperava que em revessin així aquí, així que zero sorpresa. Molt bé, i després et volia parlar

una mica sobre. Ara, evidentment, estan anant bé les coses al Deport, però veient ara aquestes lesions que hi ha a Can Barça, no sé si encara et fa més recansa, més ràbia, el fet d'haver hagut de marxar de casa. Bueno,

jo ara estic centrat en el Depor, en ajudar l'equip, en que l'equip millori, en poder aconseguir bons resultats i, bueno, sí, és veritat que jo admiro el Barça sempre que puc a casa i, doncs, amb moltes ganes que sempre ho guanyin i els companys estiguin feliços i segueixin millorant. Doncs molt bé, Marc, molta sort de cara al

que resta de temporada. Moltes gràcies.

Tot és possible un dia de partit.

És hora de connectar amb la TDT. La transmissió d'Antorquemada. Diumenge a partir de les 8, la TDT de l'Atlètic de Madrid-Barça a Catalunya Ràdio.

La narració del partit és una exclusiva de CaixaBank. CaixaBank dona suport a l'esport.

Ei, perdona, una estrella. Ei, una estrella. Perdona, una estrella. Una estrella. Què? Un crit valent? Vinga, tots units fem força. Una estrella. De seguida.

Estrella Damm, la cervesa del Futbol Club Barcelona. Aprofita ara la màxima ajuda del Pla Autoplus en tots els models. Descobreix-ne més a coprofíxel.es. La salut no avança sola. Avança gràcies a la recerca, a la prevenció i a persones compromeses amb una societat més saludable. Aquest és el propòsit de la Fundació MGC. Compromesos amb la salut d'avui i de demà. Fundació MGC i MGC Mutua. La Mutua dels Mutualistes.

La TDT de Catalunya Ràdio té el suport comercial de Cupra, Fundació MGC i MGC Mutua, Estrella Damm i CaixaBank.

Durant gairebé 30 anys, un polígon de Sabadell va ser un dels epicentres de la festa a Catalunya.

Discoteques, música, màquina, house, indie, i milers de joves cada cap de setmana. I cabia a tothom. Hi havia més discoteques que a Ibiza, a tota la illa.

Se'ns va anar de les mans, perquè es va posar com una ulla de gent.

Carola Soler reconstrueix una moguda catalana que sembla oblidada.

M'he obsessionat amb què va ser la zona hermètica.

Podcast La Zona Hermètica. Ja disponible a l'app i al web de Catalunya Ràdio.

I també disponible a la plataforma 3Cat.

El 29 de novembre l'Alienz Jan Buen arriba a l'edició número 103.

Inscriu-t'hi a alianzjamboent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Alianz i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Freedom, CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ravik, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona. El Palau Sant Jordi. Sí, home. I què més? Doncs molts bons records, retrobaments. M'ha costat conèixer't, tio. Sí, he canviat una mica. I moments perillosament divertits. Lari, t'estic odiant tant. En un foraster especial. Sou bo, bona gent! El Foraster al Palau Sant Jordi. Dilluns a la nit a TV3 i a la plataforma 3CAT. I molt aviat, la nova temporada.

Amb David López. La vila contra el poble a l'estadi de l'Espanyol, a l'RCD Stadium, i ja us aviso que farem transmissió íntegra dissabte de la setmana que ve, dos quarts de set de la tarda, aquest Europa-Sant Andreu. Passo pel Congos, Manresa-Obradoiro, partit al tercer quart, de fet a punt d'acabar-se el tercer quart, on?

Sí, doncs queda menys d'un minut per acabar aquest tercer quart, i el Manresa que guanya de quatre, es manté per davant, ja fa estona. Que guanya i que guanya i que ho prova, com dèiem abans ha arribat a guanyar de 10, però ara ja fa estona que es manté amb aquest petit avantatge, i ara possessió pel Manresa, que buscarà ampliar l'avantatge a 6 o 7 punts.

Xevi, ha començat ja a fontejar-ho el partit del Girona? Encara no, entren els cincs a pista, veig Wittaker, McLoone, Geven, Engesant i Sergi Martínez per part del bàsquet. Girona a punt de començar aquest Girona Bilbao. Vinga, Futbol Català, arriba el Meli, que avui amb himne guanyador del mes d'octubre, compte, i també la història d'un club fundat en un bar d'Osona, ara fa 80 anys.

Jordi Meli, què tal, com anem? Anem molt bé. Una alegria tenir-te aquí a l'estudi. Sempre estàs voltant, sempre estàs allò pels camps de futbol. M'agrada visitar el territori. I de tant en tant vens a visitar-nos. Però avui et quedaràs parat amb la història que et presento. Futbol de qualitat. Una història que ens agradarà molt a tothom, segur. Quin himne ens portaràs avui? El del Club de Futbol Vilanova del Camí. Atenció, entitat fundada l'any 1965, però que va desaparèixer i que va tornar a l'activitat el 2017. Precisament un dels directius i jugadors refundadors, en Carlos Gómez, amant del flamenc i també de la guitarra, va crear l'himne del club amb la col·laboració. Ja em faig la idea per això. Quin d'allò, quin estil tindrà. Exacte, acompanyat del Christian Martínez, que és actual secretari del club, i de David Torreblanca, un himne que es va estrenar l'abril del 2024 durant la jornada de presentació dels equips del club. És un himne, evidentment, flamenc, fet des del cor, amb molta passió, amb molta guitarra, i amb molt de ritme, com sempre, fem un tastet, escoltem-lo.

Tantas generaciones defendiendo esta pasión.

Palmes, les palmes, eh? No és el primer himne que escoltem aquí al Melit del Futbol, que hi ha aquestes palmes i aquest flamenc al darrere. Realitats que tenim al futbol de Catalunya. Molt bé, després l'escoltem, l'himne del Vilanova del Camí. Abans, tema del dia. I avui volem compartir la curiosa història d'un club de poble, d'un poble, podríem dir-ho així, bucòlic i de camp, de terra, que es va fundar en un bar. Aquest club es va fundar en un bar, el bar La Cabra, i que acaba de celebrar 80 anys de vida. Un club de granollers de la Plana, una de les parròquies de Gurb, a la comarca d'Osona, que es va fundar l'any 1946, com bé has dit, en un bar. Bar La Cabra. Les reunions dels pagesos en aquest mític bar-cafè, al costat, justament, del camp de futbol, són el punt de partida del club protagonista d'avui. Club Atlètic La Cabra. I li vam posar el nom, per tant, del bar, eh? Correcte. Tot i que alguns veterans de la zona diuen que el futbol ja existia per aquelles conrades l'any 1928. Però bé. Han celebrat 80 anys, 1946-2026, i com dèiem abans, de futbol de veritat, de proximitat, de fer caliu amb la gent del territori, de fer futbol més enllà de l'esport. I tot plegat en un camp de terra, encara per fer-ho més romàntic. El batejat popularment com l'estadi olímpic La Cabra. Molt bé. Més que un camp, ara és el punt de trobada i el punt de socialització i de celebració del club. Per què t'ho dic? Perquè actualment l'equip juga a la Lliga d'Aficionats d'Osona en el camp de gest artificial de Gurb. És un exercici, aquesta gent del Club Atlètic La Cabra, de responsabilitat, de supervivència. Tot esperant, per què no, recuperar èpoques amb més esplendor, perquè aquest club, en els anys 70, el club atlètic La Cabra, va militar en competicions de la Federació Catalana, a la tercera regional. El que passa és que també els pressupostos i també les possibilitats van fer que al final no poguessin continuar en competició federal. Un moment tenir-lo en vida té molt mèrit. Molt. Avui volem felicitar aquests herois del futbol. Per 80 anys de vida, amb el seu directiu i portaveu, i també jugador del club, en Miquel Casadevall. Hola, Miquel, què tal, com anem? Bona tarda. Hola, molt bona tarda i gràcies per contactar-nos. D'entrada, l'enhorabona per mantenir viu el caliu d'un club 80 anys després, que això no ho pot dir qualsevol, disposi o no disposi de recursos. I vosaltres, pel que explica en Mèric, de recursos molts no en teniu.

No, moltes gràcies. Al final pensem que no és tant un tema de recursos, sinó d'entendre una mica la naturalesa d'on ve tot això i d'estimar-nos aquest club com a tal.

Com el definiries tu, el Club Atlètic La Cabra? Què en diries que és?

Doncs és un club humil, que estima el futbol rural i que intenta, o almenys intentem, que mantingui un esperit molt inclusiu també. On tothom hi té cabuda i on intentem reproduir aquests valors de les seves èpoques originals. El bar encara existeix, el bar La Cabra? Sí, el bar encara existeix. De fet, és molt recomanable que hi aneu un dia a esmorzar perquè s'hi menja molt bé. I segueixen un punt de trobada de la gent de la zona. Això és a tocar de Gurb, eh? Sí, és al municipi de Gurb, a tocar de la parròquia de Granollers de la Plana, que, perquè ens entenguem, queda entre Vic i Manlleu.

Què és pel menjar en el bar La Cabra? Si un dia anem a esmorzar, anem a esmorzar bé. Què recomanes, Miquel?

Home, doncs allà podreu tastar tots els típics plats d'esmorzars de Forquilla, des de Cap i Pota, Can Salada, i a més a més segur que us tractarem molt bé.

Però el bar ja existia abans de crear-se el club, és a dir, que té molts anys de vida aquest bar també.

Sí, de fet, si no m'equivoco, a part d'un bar, en els seus inicis era també una mica de botiga, de colmado, per entendre'ns. I una masia. I arran d'aquí, la gent que s'hi trobaven van començar a jugar a futbol i van acabar fundant el club.

Això de celebrar 80 anys ha estat espontani, no, Miquel? Perquè no sé si estàveu pensant, mira, celebrem els 80 anys del club.

No, la veritat, nosaltres amb aquesta idea de mantenir l'esperit i els valors del club sí que mirem de cada any fer una trobada amb antics jugadors, però una cosa molt d'estar per casa, a més del partit de costellada. I una mica de casualitat, aquest any vam trobar un document històric que parlava que l'any 46 s'havien jugat els primers campionats regulars. I bueno, se'ns va encendre la bombeta i vam dir, hòstia, doncs, això són 80 anys, potser hauríem de fer alguna cosa més grossa i celebrar-ho. I arran d'aquí vam començar a moure'ns, a buscar gent, a demanar informació, a investigar, a contactar antics jugadors i vam fer una trobada molt bonica.

Un homenatge també molt especial a l'Enric Oriol, que a més a més ara en el Camp de Terra, ara esteu jugant al Camp del Gut, però en el Camp de Terra, i heu fet un mural. Qui és l'Enric Oriol, Miquel? Correcte.

Sí, mira, l'Enric va ser un dels primers jugadors d'aquesta època primerenca del club, era porter. I era una persona d'una casa de pagès d'allà, de fet no era l'única de la seva família que jugava, però sí que molts anys l'Enric va anar agafant una mica el rol de coordinar-ho tot i es va convertir en l'ànima del club, des d'inscriure a les competicions, a buscar partits, a portar la canalla amunt i avall perquè poguessin anar a jugar, bueno, sempre aquests clubs que han. Subsistit tant, sempre tenen una mica aquesta figura, i en el nostre cas va ser la de l'Enric.

Moltes figures rellevants, com per exemple, perquè hi ha un noi, un jove seguidor del club atlètic La Cabra, el Artyom R, que està recollint, només té 17 anys, és de Manlleu, i està recollint tota la informació del club, i ens parlava precisament de l'Enric Oriol, escoltem-lo.

Vaig descobrir el club l'any 2023 amb una colla d'amics i amb el club vàrem intentar crear-hi un equip de futbol base. Dos anys després jo mateix vaig començar a recollir les fotografies, els retalls i els records i actualment estic continuant investigant. M'agradaria reunir-ho tot en un llibre per homenatjar l'Enric Oriol, l'ànima del club, a la seva família i a tota la gent que ha mantingut viu el club i a transmetre aquesta història a les noves generacions.

A les noves generacions dius que té 17 anys, eh? Caram, tu. És fantàstic trobar gent que s'apassioni per la història d'un club com és el cas de l'Atlètic La Cabra. I l'Atlètic La Cabra, com dèiem, ha jugat de forma federada i de forma aficionada. Un dels jugadors també referents, i ens l'ha presentat en Miquel Casadevall aquests dies que hem estat pensant en fer aquest tema, és en Santi Saborit, que ens parla en els anys 60 de com es jugava el futbol i què havien de fer per preparar els partits. Fixa't. L'equip estava format

per jugadors de les cases de pagès d'allà a l'entorn del Camp de la Cabra. I aquest equip ho fèiem tot. O sigui, des de fer unes porteries, que anàvem a buscar una branca de la carretera que va de Vic a Manlleu, pel travesser de dalt, i havíem d'anar-hi el diumenge a les 6 del matí perquè, si no, el P1 Camineros hagués posat una multa. I com això us podria explicar moltes anècdotes més. Gràcies, visca la cabra.

Caram, és a dir, anaven a buscar el travesser. El travesser, tu. Mare meva. Futbol de veritat, que jo no sé, Miquel, si el futur del club, ara potser en passo tres pobles, però clar, esteu jugant de forma aficionada, que està molt bé, però no sé si jugar de forma faderada us donaria un plus per continuar sobrevivint, per dir-ho d'alguna manera.

Mira, no ens tanquem a res nosaltres. Sí que és veritat que la generació que ara ja estem més implicats ja comencem a ser una mica veterans i ara mateix hem agafat aquest testimoni i el que ens funciona i on ens sentim més còmodes és el futbol aficionat. Però, com deies, ens agradaria molt que això no mori aquí i el dia que nosaltres pleguem que ho agafin els joves i que ho portin allà on ells se sentin més còmodes.

Perquè tu ets directiu però també ets jugador. En aquesta Lliga d'Aficionats com aneu aquesta temporada?

Aquesta pregunta, aquest any, no m'és tan fàcil de respondre-te-la perquè no ens estan ajudant tant els resultats. Però bueno, al final l'objectiu. La temporada acaba de començar. I tant, no, i l'objectiu és passar-ho bé i entre tots ho anirem fent.

Dius que jugueu, deia el Meli, que jugueu al camp de gest partit oficial del GURP, però el vostre camp de terra encara existeix.

Sí, encara existeix, sí, encara existeix. Nosaltres mirem de fer-lo servir almenys un cop l'any per fer aquests partits més de trobada. I de fet és un camp on algunes entitats també hi van de tant en tant per fer partits així més de costellada, per fer fins i tot ja unes pistes de vòlei que també hi juguen. I últimament l'ha fet servir algun altre club de la comarca que per qüestions de reformes no podien utilitzar el seu camp habitual.

L'estadi olímpic, eh? Recorrem-ho, eh? Bueno, això és el que diuen, no, Miquel? L'estadi olímpic La Cabra. El nom està a l'alçada i tant com ha de ser, com ha de ser molt bé, escolta, m'has fet venir ganes d'entrada, venir algun dia a veure jugar algun partit, perquè la història és fantàstica, mantenir viva la flama d'aquest club que va néixer 80 anys fa 80 anys en un bar i també visitar el bar de la Cabra que també m'has fet venir a Salivera explicant les coses que sí que van allà. Molt bé. Miquel Casadevall, un plaer tenir-te amb nosaltres i sobretot explicar-nos aquesta bonica història d'un club de futbol. No tot passa per la competició de la Federació Catalana de Futbol. Hi ha més vida al futbol català més enllà de les competicions federades.

I tant, moltíssimes gràcies a vosaltres.

I gràcies per fer-nos un foradet, que sabem que estàs molt ocupat aquests dies, eh? Amb la Fira de Vic, eh?

Correcte, sí, també estic implicat a l'Open d'escalada de la Fira de la Muntanya de Vic, així que aprofito per convidar-vos a venir i treure el cap. Tots cap a Osona,

tots cap a Vic. Gràcies, Miquel, fins la propera, que vagi bé. Salut, que vagi molt bé. Vinga, anem amb els himnes, i ens deies, Meli, que avui ens presentes un himne amb estil flamenc, eh? Correcte. Vilanova del Camí. El 341, eh?, com passa el temps, a la comarca de l'Anoia, fundat l'any 1965 i refundat el 2017, per es dir, per en Carlos Fernández, dos amateurs de la tercera catalana masculina i la segona divisió femenina. Imne del 2024, lletra i música de Carlos Gómez amb Christian Martínez i David Torreblanca. 3 minuts 14 segons dura l'himne. Jo diria que l'himne té dues parts molt importants. Una ja l'hem escoltat i després hi ha unes estrofes. Com comença? El nostre tècnic del Marcel Turm ha dit que li ha encantat. Sí, home, m'ha agradat moltíssim. Comença així, l'himne. Año 65.

Año 65.

Y hay una otra estrofa que diu Club de Fútbol Vilanova hacia una misma dirección en lucha cada partido por su escudo y su afición. Y hay una part central de l'himne que diríem que és la tornada i que també és el final, l'escoltem sencera, que és la força d'aquest himne.

Intentaron detenernos ni pudieron ni podrán sin cuenta ni historia no podía ser el final hasta el último suspiro nunca dejan de luchar vamos Vilanova que hoy toca ganar.

Molt bé, doncs l'himne del Club de Futbol Vilanova del Camí, que serà candidat a millor himne del mes de novembre. És el primer que presentem al mes de novembre. I com que ja hem tancat octubre, posem-nos seriosos perquè els nostres urgents ja han triat, ja han decidit quin és el millor himne del mes. Recordem que teníem tres candidats, que eren el Club de Futbol Alvesa, o Ovesa, com diuen allà a la Noguera, el Club de Futbol Caldés, el Moianès, i l'himne de la Unió Esportiva Avià, el Berguedà. A veure, n'hi ha hagut un que realment ha estat el tercer en diferència, que només l'ha votat un 2% de la nostra audiència. Correcte. Podem explicar, és la Unió Esportiva aviat. Està greu. Per tant, això queda entre el Caldés i entre l'Albesa. Us puc explicar que ha estat força disputat. Ranyit, sí, sí. Que el segon ha obtingut un 45% dels vots i que el més votat n'ha obtingut un 53%. Això són res, 10 vots, eh, o 20. Sí, sí. Doncs l'himne. Més votar per la nostra audiència. Millor himne del mes d'octubre que passa ja a la gran final d'aquesta temporada és l'himne del club de futbol Alvesa. Enganxa molt, aquest himne, eh? Molt. Aquest himne és un himne amb força. Te'n recordes que vam anar a presentar-lo en directe, que és de Jordi Vilaró, DJ Laro. Dura un minut cinquanta-vuit segons, però és molt potent. És amb molta presència, aquest himne. Té molta força. Si fossis jugador a l'Obesa sortiries ja motivadíssim. Jo sortiria amb un carretó perquè ja tinc una edat. Però en tot cas sí que sortiria amb la primera posada. Molt bé, doncs ja tenim l'himne guanyador del setembre, que recordem va ser el Club Esportiu Cabrera de Noia. Correcte. El millor himne de l'octubre, que és el Club de Futbol a Obesa. La enhorabona a la gent d'Obesa. Veurem si arriben a la gran final al mes de juny, juliol. Gràcies, Meli. Encara falta. Adéu, que vagi bé. Adéu-siau.

Entra a catradio.cat barra himnesfutbol i consulta el mapa interactiu amb tots els himnes del futbol català. I si detectes que l'himne del teu club no hi és present, ens el podràs enviar i l'incorporarem. catradio.cat barra himnesfutbol catradio.cat barra himnesfutbol.

Va fer algo

extraordinari amb una joventut i d'una forma que te adones que ha sortit una nova estrella.

Sense ficció. Els 40 de Toni Bou. Dimarts a TV3 i a la plataforma 3CAT. Català perquè vull. Catalana perquè vull. I amb molt d'orgull. Vinguem d'on vinguem. Fem un país plegats. Amb una llengua que ens agermana, el català. El volem parlar, aprendre i compartir. Amb tothom, a tot arreu. Perquè el català crea vincles. Fes-los créixer amb Òmnium Cultural.

Comparteix el català a català.òmnium.cat.

El 29 de novembre, l'Aliens Jambuent arriba a l'edició número 103.

Inscriu-t'hi a aliensjambuent.cat. Rebràs una samarreta tècnica Mizuno. Amb el patrocini principal d'Aliens i amb el patrocini d'Aigües de Barcelona, Frida, amb CaixaBank, Loteries de Catalunya, Soria Natural, Yamaha, Frit Ràbic, Barta, Torrons Vicents, Nutri Sport i Volvo di Tevo Barcelona.

Premio Ondas a la mejor idea radiofónica que no surti d'aquí.

És gràcies a tota la gent que el fa possible d'aquí la ràdio, però sobretot gràcies a tots els oients que ens acompanyen cada tarda.

I en pensar que era una broma estic flipat. Però voleu dir que és de veritat? Jo penso que ens el trauran.

És molt fort la ràdio, els teatres, una bogeria.

La de Ciutats que hem anat ahir trepitjant. Només podem estar molt agraïts a la nostra audiència. Que no surti d'aquí.

Premi Ondas 2026 a la millor idea radiofònica.

Que no surti d'aquí. Però segur que no ens el treuen. Aquest dissabte, al Sense Fronteres. Escolta una cosa, vols ser la meva parella? Perdona? Parella lingüística. La força de C2 per parlar una llengua. Bethany. Bethany. I d'on ets tu?

Estats Units. Carolina del Sur. Ah, Carolina del Sur. Sí. Estefany. Estefany. I d'on ets? Soc de Venezuela. Rocío. De Badajoz.

I quantens fa aquests aquí? No ones. Català al quadrat. La fórmula perfecta per deixar-se anar i llançar-se a parlar català.

Jo penso molt en català. Faig vida en castellà. Llavors, si no penso en català, perdo tot. Perder un idioma és també perdre una cultura.

Sense fronteres, amb Kilian Sabrià. Aquest dissabte a partir de les 9 del vespre a través del canal exclusiu digital de l'app i el web de Catalunya Ràdio.

Escuchen periodistas ensobrados, esto es lo que siente la gente por ustedes.

La periodista María O'Donnell ha estat víctima dels atacs del president argentí Javier Milei. Es un nivel de agresión, con un nivel de soez y de uso en mayúsculas, mierdas humanas. Igual que altres companys, no pot exercir la seva feina amb llibertat. Hay una prohibición explícita de no atender a determinados. Carina Godoy va arribar a Barcelona fa poc més d'un any. Diego Arcos va arribar a Catalunya fa gairebé 40 anys. La gent s'està endeutant per menjar, els bancs no li donen. Això es pot aguantar.

Amb David López.

A primera divisió, arribant al quart d'hora de la segona unitat de l'Osasuna 0, Atleti Club 0. També descans a Cartagonova, el camp del Cartagena, primera federació, Cartagena 0, Sant Andreu 0, Cartagena 1, Sant Andreu 1, perdona. I a la Premier, està perdent el City, Nottingham Forest 2, Manchester City 1. El City quedaria a 6 punts de l'Arsenal, el líder de la Premier. Lliga CB de bàsquet, com tenim el partit del Manresa? Ja a l'últim quart, aquest Manresa obre 2 i roton.

Doncs sí, queden 6 minuts per arribar al final del partit. El Manresa que té a prop la primera victòria a la Lliga, però és una victòria que s'haurà de suar, perquè ara mateix el Manresa guanya de 7, 59 a 52, com diem, quan queden ara 5,56 per arribar al final. Ara Manresa que ha notat un altre tir lliure, per tant, més 8, Manresa, 60, 52.

Qui li toca remuntar les al Girona Fontejau. Perquè no ha començat gens bé. El primer quart està clarament per l'equip de Jaume Ponzernal, pel Bilbao. El millor resultat, perdre 6 només, entre cometes, al Girona. Bàsquet Girona, 19-25. El Xip Groc, amb Pere Bosch. Pere Bosch, què tal? Com estem? Bona tarda. Bona tarda, David. Entrenant, eh? Entrenant fort. Sí, és el que t'anava a dir. Estàs preparat pel Cross 3 Turons la setmana que ve? A veure, no. Jo tampoc, jo tampoc. A més, he agafat un repredat fortíssim i no sé en quines condicions estarem la setmana que ve. Esperem que millor, però bé. De fet, és una cursa que encara que estiguis en perfectes condicions. No, s'ha de patir. La gaudeixes, però la pateixes. S'ha de patir. No és l'ultrapidineu, però té la seva exigència. Exacte, per ser Barcelona, Déu-n'hi-do. Va, comencem. I demà tenim cita gran a Barcelona, eh? Exacte, no és als tres turons, és la cursa dels Bombers.

És una cita de molt nivell perquè serà també en aquesta ocasió campionat de Catalunya dels 10 km. En categoria femenina duel estelar entre la guanyadora de fa un any a Bombers, la medallista europea Maritxell Soler, i la vigent campiona catalana de 10 km, la Marta Galimany, per tant, defensant dos títols que demà es creuen. Atents també a Clara Laseres. I en categoria masculina, atents a l'abrenc Adam Major, que busca el primer títol català de la distància, a l'Aleix Vives, de Cabra del Camp, o a Bacra Lasri, de Sant Hilari Sacalm, que va fer medalla al Mundial Sub-20 aquest estiu. I demà, també, a casa nostra, al Cross Internacional Catalunya, a Granollers o al Cross de Sardanyola. Però podríem dir que la Setmana Atlètica ens deixa, sens dubte, un gran nom. I ha estat aquest.

És el moment en què Andreas Algren feia història amb majúscules diumenge passat. Ho vam explicar en directe al Tot Gira a la Marató de Nova York. Espera. Sí, perquè va guanyar la marató més popular del planeta en el seu debut en la distància. Primera marató, primera victòria. I a més va convertir-se en el primer home europeu de raça blanca a guanyar una Major des de fa 30 anys. Va ser el 1996 quan l'italià Giacomo Leone va guanyar també a Nova York. El 2004, en categoria femenina, Paula Radcliffe va guanyar també aquesta cursa. Almgren, a més, trenca un domini absolut, absolutíssim, diria jo, dels africans, que havien guanyat totes, totes les majors del món, des d'aquesta, que aquí al Tot Gira i al Chip Grog vam celebrar i molt.

Exacte, el 2018 a Boston, el nostre gran ídol, Yuki Kawauchi, va guanyar de manera absolutament épica. Des de llavors, 54 de 54 per als africans. És molt, bèstia. Recordem que quan parlem de majors ens referim a les 5 grans maratons del món. Nova York, Londres. Tòquio. Boston, Tòquio, Berlín i Chicago. Chicago, sí. Són les 6 maratons de referència. Les han guanyat totes a banda de Mundials i Jocs Olímpics. Com a referència, 98 dels 100 millors registres en marató de tota la història. Els han aconseguit atletes africans per tenir un domini incontestable. Però diumenge passat arriba Andreas Almgren a Nova York i firma una cursa espectacular. Va ser un duel fantàstic amb l'italià Jeman Kripa. El suec va signar dues hores, sis minuts, un segon. És lluny del rècord mundial, però molt bona marca, tenint en compte el perfil de la Marató de Nova York, que té pujades, baixades, i de fet el rècord de la cursa és dues hores, quatre minuts, cinquanta-vuit segons. Bé, el seu debut generava molta expectació, en tot cas. I ho feia després de resultats com aquest.

Aquest any s'havia proclamat campió d'Europa dels 10.000 metres amb una exhibició pràcticament tota la cursa en solitari. En aquesta distància havia estat bronzea mundialista l'any passat i també s'ha proclamat després campió del món de mitja marató. Per tant, una transició de la pista a l'asfalt que ha estat immillorable.

En l'últim any i mig ha establert els nous records europeus de 5.000 metres, 10.000 metres i de mitja marató. Aquest últim, aquest dia, que sentia Marc, que va guanyar el Mundial amb un estratosfèric 58 minuts 6 segons. Va ser fa tan sols un mes quan es va convertir en el primer europeu que guanyava aquest títol mundial, el de mitja marató. Va fer en aquella ocasió, David, l'últim quilòmetre en 2 minuts 31 segons. Mare meva! I això ja feia presagiar grans coses de cara a Nova York. Que hem parlat amb algú que el coneix molt bé. És el Marc Roig, director esportiu de la Marató i de la Mitja Marató de València. Ja sabeu que ell viu a Quènia, coneix el bo i millor de l'atletisme mundial, va ser fisioterapeuta d'Eliot Kipchoge durant molts anys. I també coneix bé l'Andreas. Mira, pensava, dic, el Marc Roig domina el potencial africà, però no sabia que també hagués passat per les seves mans algun, diguem-ne, geni europeu, com és el cas. Absolutament. És un vistaire fantàstic fins al punt que va ser ell qui el va fer anar a córrer els 10 quilòmetres en la mitja marató de València hi ha la mitja marató però pots fer la distància dels 10 i allà va ser on va establir aquest rècord europeu dels 10 quilòmetres hem parlat amb el Marc i ens destaca un parell de coses el mètode d'anàlisi que té l'Andreas a l'hora d'ancarar els entrenaments.

D'aquests atletes que han volgut provar en ells mateixos totes les teories o diríem tots els. Totes les millores que es poden aconseguir quan l'entrenament té una justificació darrere. És un gran aficionat als dobles umbrals, a la mesura del lactat, s'analitza moltíssim, analitza moltíssimes coses, i com que té un passat com a estadista, li agrada moltíssim veure això, què pot fer amb les dades que va recollint dels seus entrenaments.

És a dir, pel que explica el Marc Roig, estaríem parlant d'un atleta que analitza científicament totes les dades. Potser amb molts atletes africans parlem del talent natural que tenen per córrer, aquí estaríem parlant d'un fruit de la ciència, de portar a l'estudi de tot el que es fa, dels entrenaments, de tots els detalls. Per poder arribar a l'excel·lència. Et deia el Marc, treballava com a estadista, concretament, Andrés Albrecht, fins fa dos anys, treballava com a científic de dades en una companyia tecnològica sueca, i això fa que sigui absolutament metòdic. Una altra qüestió que destaca el Marc Roig dels entrenaments de l'Andrés. Com gestiona, a partir de tota aquesta anàlisi de dades, com gestiona els ritmes per evitar les lesions que ha tingut en el passat i que ara les està aconseguint evitar?

Ha sigut un atleta que ha patit moltes lesions. Hi ha hagut molts anys que ha aconseguit la mínima per al campionat internacional que hi havia, però després no hi ha pogut participar. Per tant, això també l'ha ajudat moltíssim a entendre's molt millor. I per això també és un gran defensor dels dobles umbrals. Sap que el cos respon. L'entrenament agressiu. És molt més lesiu que l'entrenament d'intensitat controlada. I el que fa, llavors, és aconseguir grans volums de quilometratge amb una intensitat molt controlada que manté les lesions al marge.

Molt interessant això, per a tothom que estigui preparant. Cada vegada s'està estenent més aquesta filosofia de córrer, diguem-ne, amb intensitats baixes, fer molt volum, intensitats baixes, per prevenir precisament les lesions. Exacte, ara et donaré alguna dada. Però abans, escoltem l'excampeó de Catalunya de marató, el Carles Muñoz. Li hem preguntat, què n'aprens, tu? Amb què et quedes de l'Andrés Algren? I ens ha respost això.

I és un atleta amb una velocitat bàsica extraordinària, que també ha anat desenvolupant aquesta capacitat aeròbica brutal. I això és molt interessant, que ens demostra que la marató està evolucionant, que ja no és una qüestió de grans escoles africanes, sinó que també de nous models d'entrenament i atletes que arriben a la distància des d'altres especialitats. Per tant,

justament el que estàvem comentant, el secret, ara ho deia el Marc Roig, molt volum d'entrenament, setmanes de 220, 230, 240 quilòmetres, se sent sorprenents que ell penja les xarxes. Per exemple, dues setmanes abans del Mundial de Mitja va fer un entrenament de 40 quilòmetres, que és pràcticament una marató. En tot cas, una estratègia que li funciona a la perfecció i que l'Andreas Albrecht explica així.

Jo vinc de la pista, curses

de 5.000 i 10.000 metres. O sigui que el meu final és més ràpid que el dels maratonians purs.