Tot gira, de 21 a 22 h - 20/09/2026

Gràcies, Dani. Agafo a en Dani, a veure si el podem agafar ara. Hi ha una mica d'enrenou. Amb en Dani, mira, que s'està abraçant aquí. Dani, 18 anys feia que la penya no guanyava un tip.

Sí, hauríem d'intentar que sigui més sovint. Està molt bé. Com veus ara aquesta comunió entre equip, el pavelló, 12.000 persones? Increïble, la gent s'ho està passant molt bé, que s'apunti tothom a venir i que fíjense en deixar una gran festa.

Amb l'Apro i Riqui per això la vida es torna

una mica més fàcil, no? I Emir i Àlex, tenim un molt bon equip.

Vinga, celebrar-ho. Ja no podem estar en aquesta zona, però ens hem acabat colant per poder tenir les primeres declaracions de Dani Miret. I vaja, ja festa grossa avui a Badalona amb el primer títol des del 2008. Un títol que havia guanyat Ricky Rubio quan el teníem amb la penya. Aleshores, un Ricky Rubio que ara està aplaudint a l'Universitat de Badalona. Ricky. Mira, s'abraça amb Ante Tomic, que és baixa. A veure si podem parlar un segon amb Ricky Rubio, que li diu que ha d'anar a rebre també el títol. A veure Ricky Rubio abraçant-se amb membres de l'estaf tècnic de la Penya. A veure si podem parlar un segon amb ell. Continua abraçant-se ara amb Diaye, que ha vingut aquí a Madrid. I ara s'abraça amb Pau Ribas, un altre dels que també és un mit aquí a Badalona, que forma part de l'estaf tècnic. A veure, Riqui, felicitats. Moltes gràcies. 18 anys feia que la penya no guanyava un títol, 18 anys que tu recordes molt bé perquè també hi eres.

Sí, han passat molts anys. Aquesta ciutat s'ho mereix, crec que, bueno, l'any passat vam fer moltes coses bé, però, bueno, aquest any hem començat amb una gran nota i a seguir així.

Tens un somriure d'orella a orella amb aquest pavelló, amb aquestes 12.000 persones avui vibrant amb el vostre joc. Sí, quan ets petit.

No ho valores tant, la veritat. Han passat molts anys i ara ho valores molt més. Sí, puc haver aconseguit molts títols, però no m'esperava aconseguir aquest títol aquí i el vaig a disfrutar. Vinga, a disfrutar-lo.

Don Enrique Rubio, que està molt i molt content després d'aquesta victòria, amb aquesta samarreta que ja llueixen a l'estaf tècnic de. La penya a campions de la Supercopa 2026. Jo i Saré, això és el que posa a la part del darrere. I un altre dels que hi és, perquè acaba d'arribar tot just fa poc, és l'Àlex Reyes. Àlex, felicitats per la victòria, per aquest títol, i aquesta comunió que ja veiem amb l'afició.

Bueno, creo que es una de las facetas que tenemos que intentar mantener al máximo este año, esta afición magnífica que hoy ha estado impresionante. Bueno, creo que hemos dado un buen espectáculo, espero que se vayan largas y felices, creo que tienen motivos más que de sobra, igual que nosotros, y oye, ojalá que sea así durante la temporada, tendremos muchas alegrías.

Has arribat aquí, has guanyat el primer títol. Feia 18 anys que la Peña no guanyava un títol, segur que també ho sabies perquè t'ho havíeu comentat al vestidor. La temporada és molt llarga, però esperaveu una gran temporada per la Peña.

Bueno, creo que el inicio no puede ser mejor. Bueno, después de una pretemporada. Con algún altibajo, empezar la temporada siendo campeones de Supercopa es maravilloso. Bueno, yo acabo de llegar aquí y que la primera alegría sea esta es inmejorable. Bueno, muchos partidos por delante, mucha temporada, pero desde luego que la piedra de toque inicial es la mejor. A celebrar. Gracias.

Àlex Reyes, que ha vingut d'aquesta temporada procedent del Manresa, és un jugador que ha fet també realment una gran Supercopa. Continua ara el protocol previ a l'entrega de premis, mentre evidentment al pavelló no ha marxat pràcticament ningú perquè evidentment la gent vol celebrar aquest títol. 18 anys després feia que la Penya no guanyava un títol a l'ACB.

Quina manera de començar la temporada, quina manera de començar la temporada, la Penya és supercampiona de l'ACB.

Fa 18 anys, quan la penya va guanyar no només la Copa del Rei, sinó també la Copa OLEP i la Lliga Catalana CB, els últims títols que ha guanyat el club, aquella plantilla tenia a Pau Ribas, a Rudi Fernández, a Ricky Rubio, a Louis Barton, a Ferran Lavinia, a Fliss, a Moiso, a David Noel. Tenia un tros de plantilla amb aquells estelars Rudi Fernández i Ricky Rubio. Però ara, Ricky, que hi torna a ser. Ha vist com ha arribat l'argentí Nicola Provítola, que ha arribat d'una manera impactant. Enfrontant-se a la final, el seu exequip, el Barça, ha demostrat que arriba per guanyar títols, i el primer ja el tenen al sac. La penya és supercampiona de l'ACB Lloberes. Quin tros de final, quin tros de Final Four, s'ha clavat l'equip de Dani Minet.

Enhorabona a la penya. Un centrifugat, el que necessita encara aquest equip, perquè a més a més això li falta tòmits, però ens ha deleitat, jo crec, amb un joc de conjunt, davant, darrere, i amb molta il·lusió, amb moltes ganes d'aquest títol, i a mi això crec que m'ha impactat. I m'ha agradat molt també que el Macià fes referència a una mica aquesta història, no?, aquests jugadors, perquè aquest club el té. Aquest club té una senya d'identitat, que és aquest sentiment, aquests jugadors, que han anat llaurant on està avui la penya. Amb molta diferència, diguem, en aquest sentit, i no cal que se'n parin del Barça, que a mi avui m'ha decebut absolutament.

Al Barça li donen ara el títol de subcampió.

Sí, el repa Kevin Panther, que fa cara de circumstàncies, evidentment, perquè no engoliarà de perdre, i menys una final. I ara arribarà el moment, de reconèixer el millor jugador de la batalla. No hi ha dubtes, no? No hi ha dubtes. T'imagines que no? Evidentment serà. Has votat Lloberas?

He votat per el resultat. No, no he votat perquè hi ha aquesta. El codi QR, ho has de fer amb un codi QR. El meu mòbil no s'embruta en aquesta situació.

Aquesta és l'ovació que rep Nico Laprovítola, després de ser escollit MVP de la final, rep el trofeu de mans de l'alcalde de l'Auna,

Xavier García Álvarez. Dades, Oriol, avui de Laprovítola. Ahir recordem-ho, 27 punts a la semi contra Baskonia.

A veure, dades avui en aquest partit de la Pro Vítola, ha acabat en sexta allà amb 31 punts, 9 de 13 en triple, això és un 69%, per tant, vaja, la mitjana està a 29 punts, ahir va en sexta allà 27, per tant, una mitjana de 29 punts en aquesta Supercopa, d'un Lapro, que quan l'hem agafat aquí, tot just després de guanyar la final, tenia els ulls plorosos, emocionant.

Brillant la feina de l'Oriol Rodríguez a pista, ja podem sentir a cop calent, que és aquella emoció de l'esport, amb el micròfon autònom de Catalunya Ràdio, del Tot Gira, les primeres reaccions del Ricky Rubio, del Dani Miret, del Nicola Provítola.

Deixa'm interrompre perquè a mi m'agradaria, després de rebre aquesta copa, assenyalar, diguem, on no t'han volgut renovar. A mi aquestes coses sí, m'agraden, me diverteixen, no crec que a ell li afecti exageradament, però m'agrada que els jugadors també siguin sincers.

I els jugadors de la penya que llevan cap a aquesta mena de podio on rebran el títol que els acredita com a campions, i veig el Juan Amorales, el president de la penya, que jo va clavar, perquè recordeu que ell ens va dir que. Sí, és veritat, és veritat. Que no havia guanyat mai l'equip que organitzava la Supercopa a la competició, per tant es treca aquest malefici, La penya serà el primer, va dir. Sí, sí, per tant, el veig feliç des de la llotja.

A veure, Oriol, si després el puc saludar. Em faria il·lusió poder saludar el president de la penya.

El tens lluny, eh, el tens lluny. No, ha baixat, no ha baixat ell.

Està a la llotja, però ja el buscarem. Fins a les 10 de la nit avui tot gira, i a les 11 el club de la mitjanit amb el Xavi Campos. Tinc la Berta Corrades preparada a l'estudi. Ara actualitzem els titulars. Què tal, Berta? Molt bé. Però estem pendents que aixequi aquesta Supercopa a la penya, eh, Macià?

Espera, espera una mica, sí. Sí, sí, exactament. Ara mateix els hi donarà. Veig el president de la Lliga Feb, Antonio Martín, també el conseller d'Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, i l'alcalde de Badalona, el Biol, que estan saludant ara els membres de l'estaf del Joventut. Per cert, aquest cap de setmana que s'han jugat dues Supercopes, la d'Europa i la d'aquí, a la d'Europa també han triomfat quatre badalonins a l'estaf del Madrid. Pedro Martín és el primer. Badalona és. Crec que és el millor homenatge al bàsquet que es pot fer a la ciutat, que probablement, juntament amb Països Balcànics, treu més jugadors de planter. És una cultura.

És un estil de vida. Que fa molts anys i molt de temps, i sobreviu en un món de sèntims.

Arribarà el moment de la veritat, el moment que Antonio Martín, el president de la Lliga CB, agafi aquesta Supercopa i l'entregui. Veurem si a Tomic ho arriqui, perquè abans Riqui li ha dit. Mira, mira cap aquí. Els dos capitans, Tomic, que es baixa per lesió, però soneja juntament amb Ricky Rubio. Ricky li diu, dona-li, dona-li a l'ante. Finalment agafen la copa entre els dos, somriuen, parlen, la miren i estan a punt d'aixecar-la a l'Olímpic de Badalona, a la de una, a la de dues i a la de tres. La penya, 18 anys després, campiona d'un títol. Ho celebra a casa mentre sona el We Are The Champions. Avui, alegria completa aquí a Badalona.

Bé, la penya que ja té el primer títol de la temporada. I dic el primer títol de la temporada perquè, bé, veient com ha jugat aquesta Supercopa, sé que estem en pretemporada, però veient el nivell de Nicola Provito, la tenint a Ricky Rubio, tenint aquesta plantilla tan i tan completa que dirigeix Dani Miret, jo no sé si la penya la tindrem també lluitant per altres títols. Ara seguirem amb el post, amb aquesta supervictòria de la penya, supercampiona de l'ACB davant del Barça, també m'analisi per veure cap on va aquest Barça de séculis, amb la Carme Lloberes, amb el Macià, amb l'Oriol Rodríguez pendent de protagonistes, i també amb en Joan Creus, que l'incorporem, el tenim ja connectat. Hola, Creus. Hola, què tal? No hi podies faltar, avui, en aquesta nit, de la penya. Però abans, si m'ho permeteu, i si no em demana pas l'Oriol Rodríguez, si no té cap urgència la seva posició. Doncs vaig amb les notícies, ens actualitzem amb la Berta Torrada. Som-hi. Hola, Berta, què tal? Bona nit. Hola, molt bona nit. A banda d'aquesta victòria de la penya, supercampiona de l'ACB, tenim altres titulars.

Pendents molt de les eleccions, en aquest cas Alemanya, perquè el canseller Merz, que ja estava molt qüestionat, ha rebut un fort revés electoral. El seu partit, la CDU, ha estat a punt de quedar fora del Parlament de l'Anna Melkenburg. L'extrema dreta, tal com es preveia, ha acabat guanyant i ha gairebé doblat els resultats. A Berlín, on també hi ha hagut avui eleccions, l'esquerra de Die Linke s'ha adjudicat una victòria inèdita. I no deixem les eleccions perquè en aquest cas a Rússia, el partit de Vladimir Putin tornaria a guanyar còmodament els comissis legislatius d'aquest cap de setmana, segons indiquen el sondeig a peu d'urna fet públic al tancar els col·legis, que li atorga el 49,4% dels sufragis. Uns resultats esperats en uns comissis marcats per les irregularitats i també per la falta de transparència. Tornen a casa nostra protestes a Barcelona avui, a Palma i a Ibiza aquesta tarda contra l'ampliació dels seus aeroports. El so de les protestes al govern espanyol, recordem, ha aprovat aquesta mateixa setmana les primeres partides del Pla d'Inversions d'ENA fins al 2031 i avui milers de persones han sortit al carrer per rebutjar més ampliacions aeroportuàries. I acabem explicant que Quimi Portet i la col·laboració sorpresa de Manolo García tanquen el mercat de música viva de Vic.

Tanca el Música Viva de Vic en una edició que ha plegat 170.000 espectadors i 1.300 professionals. Gràcies, Berta. Fins ara, que vagi bé.

L'Olimpíada de Badalona, que el tenim tot dret, celebrant 18 anys després que el Juventut de Badalona tornarà a guanyar un títol ACB. El Juventut que busca un altre treble,

99 punts, Juventut 84. Barça serà un resultat bastant contundent i explicatiu del que hem vist en aquest partit. Ara sí que s'exhibeix amb tota la seva crueltat.

Així n'arraba el final l'Ernest Macià des de l'Olímpic de Badalona amb l'Oriol Rodríguez, amb la Carme Lloberes. Aquest 101-87, victòria clara avui de la penya en aquesta final de la Supercopa Sabier. El post d'aquesta final amb l'Oriol a la zona de vestidors, amb la Carme Lloberes, amb el Macià i amb el Creus. Hola, Creus. Hola, què tal? Bona nit. Tu t'ho esperaves, una victòria així, de la penya davant del Barça?

Podria ser, sí, sí. Era un partit, jo crec que abans de començar-lo, jo donava per favorit al Barça pel que havíem vist ahir. És a dir, un equip molt potent físicament, amb molt bon ritme. Però no descartava les possibilitats de la penya. A més. Perdó. Què passa, Oriol?

Que volies parlar amb el president de la penya, amb el president de la penya, amb el Juana Morales, que ahir ens deia que es trencarà aquesta mala estrugança. Jo li deia, Juanan, mai heu guanyat un equip que organitza la Supercopa al títol a casa? I em deia, doncs aquest any passarà, aquest any ha passat. Sí, bueno, és el que passa, quan les fiques totes, normalment guanyes, i avui hem tingut, a part de tots els jugadors superposats al partit, jugadors amb un talent i un acert increïble. Estic molt, molt content d'haver guanyat, i crec que ha estat un partides. Li dono el micròfon i els auriculars i el pot saludar. Un segon. Sé que ara tindrà un

munt de compromisos. Li robem uns pocs segons per poder felicitar el president de la Penya perquè aquest moment segur que l'ha estat esperant durant molt de temps. 18 anys la Penya sense guanyar un títol. President, felicitats. Quina visió que va tenir ahir quan ens va dir que la Penya serà el primer a trencar el malefici i serà el primer anfitrió que guanyi la Supercopa. Es pot dedicar a les prediccions, eh?

Si tu vas a una final i la vas a llogar sense pensar que la guanyaràs, doncs no vinguis. Llavors, sí, jo estic. Tothom em preguntava abans del partit com veia l'equip, i l'equip ahir no estava eufòric, estava pensant, hem donat un pas, ens queda un altre. Avui l'han donat, l'altre.

L'han donat, sens dubte, a tornar a guanyar un títol. I pensar que fa 18 anys que el guanyaven eren els Ricky, Rudy. Aquell tros d'equip que va guanyar la Copa, que va guanyar la Copa OLEP, que va guanyar també la Lliga Catalana, que això torni a passar. La gent de la Badalona ha tingut paciència, ha hagut de passar per moments difícils, però tornen a guanyar un títol.

Sí, hem tingut moments molt difícils, crítics diria jo, dramàtics fins i tot, però guanyar molt a molt. I avui estem molt contents. A més a més, crec que ha estat molt merescut, tant ahir com avui, hem jugat molt i molt bé.

Com s'explica que el Barça deixés escapar la provítola?

A mi el que m'agrada és el que va dir ahi a la roda de premsa. M'agrada molt que ho prengui on ho va deixar. La seva darrera temporada amb nosaltres va ser MVP de la lligandesa i ara ha estat MVP de la Supercopa. Que sigui, que continuï això, que continuï.

Això li volia preguntar, amb la provitola i Riqui Rubio, quin és el sostre d'aquesta panya que ha estat temporada?

Jo crec que el sostre, l'han ensenyat avui, que és competir amb tot el que tens contra tothom. Avui era un partit que a priori tenia molta desavantatge física, però l'equip va donar tot el que tenia i. Quin és el sostre? Ho veurem quan vagin passant les setmanes i a la temporada n'hi haurà moments bons com aquest i moments dolents i el que hem de fer és seguir junts els dolents perquè d'aquesta manera els bons tornaran a rodar.

És una supercopa, però hi haurà celebració? Per aquest títol. Em refereixo amb els jugadors, amb l'afició. No sé si han pensat alguna cosa o és massa aviat.

És un títol. És un títol oficial. És el primer títol de la temporada. Sí, sí. Farem, celebrarem. Sí, sí. Tothom que vulgui ser amb nosaltres per celebrar-ho, jo crec que tindrà l'oportunitat.

Però vaja, que no hi ha res organitzat encara. Ara que és hora encara no tenim res organitzat. Quan puguem dir-ho. Perfecte, perfecte. President Juan Amorales.

Et dic una cosa, jo soc molt supersticiós. Llavors, parlar d'això, preparar-les abans de tenir-ho lligat, és mala estrugança. Llavors, ara ho farem.

Gràcies president i moltes felicitats. I ara, doncs, això, estan. Tenim a Dani Miret, que no deixa el títol ni per mal de morir, envoltat d'aficionats de la penya. Evidentment, s'està donant un bany de masses i un bany bastant llarg. Crits a MVP, visca la penya i visca Badalona, perquè també puja l'Apro. I això és una comunió meravellosa tornar a veure Badalona així.

Creus i lloveres. La penya punta alt. Quin tros de fitxatge ha fet la penya. No l'hem de descobrir ara, Nicola Provítola. Però fixeu-vos, ara està repassant els seus números avui, perquè ahir ja va fer 27 punts. 31 punts, 28 de valoració. Un Nicola Provítola, que ara estic veient els seus percentatges. Que vaja, ha tingut un encert en el triple. Espectacular. 9 de 13. Això mateix, que no ho trobava. Creus? Sí, no, no.

Brutal. L'exhibició que ha fet avui i ahir. Bàsicament des del triple i tenint en compte per exemple amb el partit d'avui que els jugadors del Barça que són molt físics sabent que ahir va anotar també 6 o 7 triples que el tenien molt pendent i estaven molt pendents d'ells i tot i així i a banda de pressionar-lo tot el camp tot i així t'acaba clavant nou llavors és un partit descomunal descomunal per ell i ha estat un jugador imparable cosa que, com jo deia abans en la intervenció d'abans, abans del partit jo pensava que el tema físic, el tema d'energia, el tema de velocitat, tot això anava a favor del Barça. Però quan davant tens un jugador com Ricky Rubio o Lapro, que controlen el partit i que per molt que els pressioni no es posen nerviosos, no alteren el ritme i controlen la situació llavors aquí el Barça és on realment ha patit ha patit moltíssim en jugar amb aquesta manera que el control del joc sempre l'ha dominat la penya i tenint aquests dos jugadors de 35-36 anys o no sé ja quants en tenen que controlen el joc per la penya és molt fàcil controlar els partits i al Barça amb això li costarà molt més.

Qui ha creat aquesta obra d'enginyeria a aquest equip és en Jordi Martínez, el secretari tècnic de la Penya, felicíssim al meu costat. Jordi, tu el 2008 què feies? El 2008.

Estava allà fent de cap de cantera amb el Riqui guanyant una copa al rei i amb l'infantil per allà jugant.

Perquè ha plogut molt des del 2008, que és l'últim títol que havia guanyat la penya, i avui, mira, a 20 de setembre del 2026 ja es pot trencar

aquest malefici. Sí, malefici. Crec que abans parlàvem, no?, que a més ningú anfitrió guanyava, hem trencat aquest malefici, i tots aquests anys crec que. La propietat ha ajudat molt que el club vagi amunt. Han fet un molt bon grup i s'ho han merescut, perquè és un grup que tirarà moltes coses endavant.

La temporada que just comença amb aquest primer títol, però és una temporada molt il·lusionant. Sí, és molt il·lusionant.

Crec que l'Ante per algun lloc ha dit que aquest any faríem coses i ho diu ell que encara no hi és. Quan arribi l'Ante serà ja màgic, serà un grup molt maco i la peça d'Ante encara ens ho farà brillar més.

Acabar de deixar-t'hi la veu aquesta nit amb la celebració i a disfrutar-ho. Molt bé, gràcies. Gràcies a en Jordi Martí, que està, vaja, felicíssim aquí al

Parquet de Badalona. Macià, digue'm les edats. Tomic, Riqui, la Provítola. Vale, ara t'ho busco.

38 anys, diria que té Tomic. Ara t'ho confirmo. És que he pujat dalt d'una cadira per gravar. El que està passant darrere meu, perquè, clar,

hi ha una generació de gent A veure, creus.

Lloberes, a l'altra banda, al Palau, deien que calia rejuvenir l'equip. Doncs mira, en veterans la penya li acaba de guanyar un títol al Barça.

Aviam, el que cal és, si tu t'has de comprar un cotxe, saber per què vols aquest cotxe. És que per mi, això, rejuvenir, ara són massa grans, ara són massa vells, és a dir, el mix-mix que té aquesta penya, és a dir, la saviesa, que tenen determinats jugadors, gent jove, gent, diguem, de casa, gent de casa que no n'hi ha tanta aquest any, és veritat, però és igual, gent que torna a casa, o gent que tenen un sentiment. Totes aquestes coses tenen un per què de ser de la idea de club, no? El projecte d'aquest club sempre ha sigut d'aquesta manera. El Barça, no. El Barça encara no sap si el cotxe que s'ha comprat és un Smart, si és un Porsche, i si anirem de casa meva. A Catalunya Ràdio o si anirem, per exemple, a competir a la Fórmula 1. Aquest és el gran mal del Barça, és a dir, no tenir un criteri, fitxar jugadors. Joan Creu, jo l'escolto quan diu el tema físic. El tema físic serà, per exemple, perquè són negres, potser de raça negra, però el tema físic avui per avui s'ha vist clarament que ni Gibson pot defensar a jugadors, per exemple, que ja ho has vist, la trifulca que ha tingut, Robinson, per exemple, és a dir, són jugadors que o estan totalment compaginats, lligats, treballats. A mi m'ha decebut molt, però tampoc m'ha sorprès.

39 anys ante Tomic, 36 la provitola, 35 Ricky Rubio, i llavors hi ha 32 Àlex Reyes.

Tomic no ha jugat. No ha jugat, però forma part de la plantilla i tornarà. I quan arribi Tomic, això. Tindrem una plantilla encara millor. Com torna, com? Estem d'acord. Però bé, és un bon debat, no? Perquè, Joan, el que ha tingut el Barça ha apostat per una línia. És evident que se'ls ha de donar temps, perquè és una plantilla que és totalment nova, entrenador nou. Ara sentirem Sekulic, el recuperarem, que ha parlat fa una estona a Movistar. Però, clar, amb jugadors batalions, la penya acaba de guanyar-li un títol precisament al Barça. En quin sostre li veieu en aquesta penya? Ho dic perquè guanya el títol del Supercopa SEB, però veurem a la penya, recordeu, competint a la Champions també a Europa, fent una temporada per ser a dalt. Joan, tu què creus?

Jo crec que serà un equip molt difícil de guanyar. Controlarà molt tots els partits, tots els tempos. Crec que estarà a dalt a totes les competicions en què participi, però hi haurà una cosa important, que és que aquests jugadors de l'Apro Rikki Tomic, que puguin jugar i mantenir una línia tota la temporada. Em refereixo que no tinguin lesions, no tinguin aturades per alguna història d'aquest tipus i que siguin baixa. Si poden mantenir l'equip constant durant tota la temporada, la veritat és que serà un equip molt difícil de guanyar i estarà dalt a totes les competicions, això ho tinc clar. Faltant algun de què? Atomic, hem vist avui que sense Atomic es poden espavilar, però jo penso que si faltés en alguna època de la temporada, alguna etapa determinada, faltés el Lapro, faltés Ricky, llavors la cosa canviaria bastant i ho passaria més malament. Però així d'entrada, El grup el veig molt compacte, amb jugadors que poden aportar moltíssim, com a Mateus Reyes, com a l'Emir. Clar, tots aquests jugadors sumen moltíssim. Per tant, sí que veig un equip molt competitiu i que farà mal, farà mal.

L'objectiu serà aquesta, diguem, competició a la Champions. Jo crec que l'any passat ja es van quedar, no?, amb el regust aquell de no poder guanyar-la. I a més era Badalona a la Final Four. Clar, clar, aquest any jo crec que els hi ha quedat com aquesta, no?, aquesta assignatura pendent i, per tant, penso que serà això. El ser una competició de dos partits a la setmana, no?, suposo que. Vull dir, no és com l'Euroliga, que cada dia tenim partits i no saps quan ni com, la pro fins i tot anirà descansada, entén-me. I si poden anar rodant. Jo li veig aquest sentit. És a dir, bueno, classificar-se de Copa del Rei, clar, està i està ple. Jo, aquest serà una mica el sentit d'aquesta penya.

També jo crec que els anirà molt bé, que l'any passat va ser la primera temporada, organitzaven a casa, va ser una experiència inicial que els va anar molt bé. I ara, amb l'experiència de l'any passat, jo crec que aquest any tindran molt més apamat. I amb millor equip que tenen i tindran més opcions de guanyar aquesta competició. Jo crec que amb aquesta competició internacional. Penso que els dono com a favorits número 1.

A veure, Sekulic, l'havien de recuperar. Ha parlat de Movistar just quan ha acabat el partit, però, òbviament, li hem de donar prioritat a l'Oriol Rodríguez amb el seu micròfon autònom. Hem sentit a Dani Miret, a Ricky Rubio, a Alex Reyes, també a Jordi Martí, el director esportiu, a Juana Mora des del president. Encara ens en queda algun, segurament, per escoltar. Però vull també saber com ho han viscut tot plegat el Barça i, en especial, el seu entrenador, que ha parlat així a Movistar.

Bueno, Alexander, a pesar de lo que Parra ha intentado hacer, quiero saber lo que faltó de este partido para ganar.

Mira, primero de todo, tengo que decir. Tengo que agradecer a Slaprovito por cómo jugó esta noche. Quiero decir, lo que hizo, de lo que tiró, lo hizo. Fue muy difícil lidiar con esto. Al mismo tiempo, no estábamos en este tipo de forma, así que, quiero decir, enhorabuena a ellos. Ok, hay cosas que necesitamos hacer mucho mejor, obviamente. La única cosa que me preocupó un poco fue que no nos quedamos juntos todo el camino.

Primer ha dit que el que volia fer era felicitar a Nicolà Pavítola per el partit que ha fet, que és molt difícil aturar un jugador que tot el que llança nota, que ells evidentment han de millorar i han de millorar coses com jugar més col·lectivament que en trams del partit no lo va fer.

La provita d'avui un tir de tres en tir de dos. A 33%. 9 de 13, com ens deia abans el Creus, en triples. 69%. I 2 de 2 en tirs lliures, 100%. Per tant, sí, sí, gairebé ho ha notat tot la provitola. Un 28 de valoració i amb 31 punts.

No hi ha manera que marxin.

Ja s'han dit abans Oriol, el president Juan Amorales, que deia que no tenien encara res planificat i que s'hi posarien, perquè és un títol i això s'ha de celebrar. Per tant, si t'assabentes de res, de celebració, entenc institucional que hi haurà a Badalona. Això no passa cada dia. Feia 18 anys que no guanyava un títol la penya, doncs ens ho expliques, perquè també els nostres oients de la penya de Badalona s'hi puguin sumar, si és que demà hi ha celebració.

És pura intuïció, però hi serà segur. Hi ha eleccions municipals també d'aquí pocs mesos. Vull dir que segur que tothom hi està interessat, però la penya també. Recordem que fa tres mesos la penya va acabar tercer de la Lliga CB, que això no és un títol, però també hi ha marca,

una línia de regularitat. Jo a vegades crec que és injust les dades, a vegades, si no s'explica una mica amb el tema de la història d'aquest club. És a dir, aquest club ha anat a remolc de la creixença monetària, pressupostària, de tots els altres clubs, i ha anat sobrevisquent i aguantant, i a més a més estan en bones classificacions. És a dir, dir que fa tants anys que no guanyen un títol, bé i a quanta gent hem subministrat de jugadors.

Ja ho ha dit el Morales, no saps pel que hem passat.

Han estat moments molt difícils, aquests 18 anys. M'ha fet patir i tot, quan ha sigut tan sincer. Bé, perquè econòmicament hi ha hagut moments molt complicats per l'entitat. Però per això mateix, és a dir, sí, sí, que a l'hora de la veritat, a mi això dels anys, no és el mateix guanyar un títol per la penya que guanyar, per exemple, d'un Barça, un Madrid, ara enrono dels.

No sé si ho ha fet expressament, No sé si ho ha fet expressament perquè és bonjan.

M'agradaria repassar tot el vídeo de quants tirs s'ha tirat sol.

La defensa del Barça ha estat excel·lent. No sé, em ve ara al cap Estudiantes, que mira on està. Em ven al cap equips italians, el Montepaschi, Siena, etc. Hi ha tants clubs que en aquests anys han desaparegut perquè el tema econòmic ha sigut important, no han pogut continuar perquè altres equips han apostat més. Però al final mantenir-te és molt complicat i la penya s'ha mantingut i ara ha tornat a guanyar un títol i té bona base per continuar en el futur i continuar seguint aquest nivell. Però pensem en la quantitat de clubs que han anat desaparegant en el camí.

A més a més, continuant amb una ideologia clara.

Un altre dels que també ha arribat aquí amb un títol sota el braç és l'Isaac Nogués, que la temporada passada va guanyar la Lliga amb el València i ara arribes aquí i supercopa amb la penya. Com t'has sentit? Molt content.

Crec que és un títol molt especial per mi, perquè al final. A part de contribuir, feia molt que la penya no guanyava un títol, llavors poder ser-hi jo és espectacular.

Tu quants anys tens? Jo, 22. Doncs en tenies 4 l'última vegada que la penya va guanyar un títol, imagina't.

Exacte, i no sabia el que era la penya, així que. Per això, estic molt feliç i orgullós de l'equip i de la ciutat.

Una ciutat que, evidentment, sempre ha viscut el bàsquet amb la màxima intensitat, i avui es pot veure com aquí s'ha celebrat amb aquestes 12.000 persones i com la gent encara A veure, demà es dilluns a l'Europa, però la gent no marxa.

No marxa. No, a veure, senten molt l'equip i tothom està molt feliç. Llavors, és d'agrair.

Gràcies. Lliga la temporada passada amb el València i en guany, doncs, aquí, amb aquesta Supercova. Mentre ara comença el moment d'una mica de distància, perquè han entrat unes cervesetes a la pista i, per tant, hi ha cerveseta en mà els jugadors que es posen a celebrar aquest títol. Per recuperar, per recuperar.

Tu avies cervesa, creus, quan guanyaves un títol o no? Ell feia vinet entre els partits que ens ho va explicar. I sense guanyar títols. Suposo que abans d'un partit no, eh?

A Manresa bullàveu alguna ampolla un cop a la setmana, no?

Bueno, hi ha ampolles de cava i tant. I cervesa després de cada partit, això és obligatori. El tercer temps, aquí seria el cinquè temps.

Per cert, pel mares de la Supercopa, la penya, que tenia dos títols, 85 i 86, estem remuntant-nos a una altra gran penya, anys 80, supera el València. El València té dos Supercopes, 2017-2025, ara la penya en té tres. I per tant, en el Palmarès, el Madrid té 10 Supercopes, el Barça es queda amb 6, Baskonia en té 4, i ja ve després la penya amb 3 títols, per davant de València, i per davant d'un Icaje Gran Canaria, que en tenen una. Per tant, la penya que no hem d'oblidar-ho mai, és un dels grans clubs de bàsquet que tenim al país, i que és veritat que ha passat 18 anys sense guanyar, però com deia abans la Llobera. El pes de la història s'ha de recordar. La penya té lligues, la penya té copes i també té, òbviament, una Copa d'Europa i altres situs europeus. Molt bé, a veure.

És bonic veure com al pavelló hi ha potser unes 2.000 persones que no marxen. Estan aquí, ja els jugadors han marxat, ja han pujat i han baixat. La gent es queda, em sembla bastant notable.

Se li hagi resistit a la penya i se li continui resistint durant tants anys, des del 2008.

Per tant, també 18 anys que fa que no la guanyen. Ha guanyat el Barça, l'Andorra tres vegades, el Manresa també l'ha guanyat un parell de vegades,

però la penya no. També és veritat que determinats clubs la programació la fas diferent. Hi ha clubs que, per no baixar, per classificar-se no sé on, necessiten sortir a tot, en màxim. En canvi, hi ha altres clubs que no. També el Barça n'ha perdut, no?, Aquest any per quedar guanyat.

Una cosa que agrada molt del que ha passat en el bàsquet és veure com pressupostos inferiors s'imposen als grans pressupostos.

No sé si aquest any tornarà a passar, però cada vegada més van inflant més pressupostos,

I potser el mes de setembre és l'únic moment en què

pots batre aquest tipus d'equips, no? Sí, sí, sí, seria això, no? Quan ets més neutral amb la situació i cadascú aprofita la vinentesa.

Una pregunta, Oriol Rodríguez, no sé si ets a la zona de vestidors, si el Barça ja ha marxat?

No, continua la pista, però puc intentar ara entrar-me pel túnel, a veure si.

Amb cerveseta, tu també. No, ho dic per.

No sé si serem a temps per poder sentir també algun jugador del Barça.

Han ruixat a Manca de Cava, han ruixat amb cervesa i. Què dius? Bueno, escolta, no cada dia es guanya un títol. A veure com li pegues a la bona quan arribis a casa. Clar, correcte, d'on vens tu no de Badalona? Sí, sí, vinc de treballar. Sí, sí. No, ara anem a veure si és

possible escoltar algun jugador. Molt bé, recordem que l'ACB comença el cap de setmana que ve i que la Penya, el seu primer partit serà diumenge a les 12 a la pista del Breogant. Que tindrem 5 catalans a l'ACB, que dissabte això comença a les 6 de la tarda amb un Bilbao-Manresa, que el Barça s'estrenarà al Palau dissabte a les 9, Barça-Corunya, com deia diumenge. Carles Marco, amb el català Carles Marco. Sí, correcte, això mateix. Que per cert, estava aquí. Tots els tècnics han d'espiar el Barça, perquè és un equip que no tenen controlat. Un bon llenguatge del que vam veure a la Lliga Catalana. Va arribar a la final, la va perdre davant del Barça. València-Lleida, diumenge 6 de la tarda. Però abans tindrem Barça-Eifes a l'Eurolliga. I en directe al Tot Gira, l'exclusió digital. Això serà dijous. Recorda, Mora, Macià?

8.30 h. I abans, final de la Lliga Catalana Femenina, Unigirona-Cadí, el dimecres a Reus.

Això mateix, el bàsquet ja comença a entrar per totes bandes. Pensant en aquest Barça-Efes, i vull fer una última pinzellada d'aquest Barça, que arribin els partits tan ràpid i que ja siguin tan exigents com una Eurolliga, això li va bé, creus, al Barça de Sèculis, que està en formació?

És que ara tots els partits d'Eurolliga són complicadíssims i ara que li arribi l'Efes també amb bases que controlen la situació, que tenen experiència, doncs d'entrada així no li va gaire bé. Potser li hauria d'haver anat millor tenir una mica abans de rodatge en partits a fer bé perquè es vagin coneixent entre ells. Però ja així d'entrada el partit contra l'EF ja serà complicat. Però penso que el poden tirar endavant pel tema aquest que dèiem de la intensitat, de l'energia, dels jugadors joves. Per exemple, el partit ahir contra el Pames a mi em va agradar molt el Barça. Va estar. Perquè el València també té uns jugadors així similars. I eren de molt de ritme. Si el partit contra l'Efes és un estil així, el poden treure endavant. Si, en canvi, els bases de l'Efes comencen a controlar i no el deixen portar aquest joc ràpid, llavors tindran molts problemes, això sí. Però penso que se'ls ha de donar temps. I hem vist coses importants, per exemple, una molt important, jo crec, que el Joel Parra està agafant un rol de jugador determinant. És a dir, cada any va pujant aquest nivell i ara està agafant un rol important. I a partir d'aquí intentar crear bases perquè l'equip vagi cap amunt. Els costarà, clar, sí que costarà, però se'ls ha de donar temps, també.

I potser també algun fitxatge, no, Lloberes? Que arribi algú al joc interior, perquè això.

Això és el que ven sempre el Barça, no? Encara estem esperant l'any passat també que restaurés una mica el tema. Jo crec que s'han de centrar en els que hi ha. No cal anar enraonant tot el dia de si necessiten un peu o no necessiten. Tu has de fer rendir aquesta plantilla, que és la que tens i la que vas. Però justament nosaltres avui a la Transvi ho dèiem. Si Parra, contentíssima que vagi creixent ja com a jugador d'una vegada per totes, que prou diners li va costar al Barça, diguem, robar-lo de la penya, no? Però clar, si la figura, diguem, figura o el jugador millor d'aquests partits, especialment dels que hem anat veient també de pretemporada, és Parra, Renoy, em fas com una mica de desànim.

No, jo no ho enfocava en això, en aquest sentit. No ha de ser la figura, però ha de ser. És un jugador que ha donat un pas important endavant. I que ajudarà les teòriques figures de l'equip a fer un salt endavant.

Sí, sí, està clar. Bé, no sé si hem perdut.

Sí, no, ara és que. Ja estava mirant la plantilla de l'EFES, que no sent un equip punter de l'Euroliga, doncs té un Mike James. Mike James que denuncia el Barça, no? Un Streissel, un Jordan Lloyd. Ha perdut per això l'Arkin.

Sortirà per cert a Kevin Packer, aquí podrem escoltar ja breument a veure quina és la seva primera. Valoració d'aquesta derrota. Panter, eh? Un dels millors avui ajuntament amb Joel Parra. Un home no molt llarg en paraules.

Déu-n'hi-do, hem sentit el descans de Lloberes. És el capità.

Mira, ara que ho deies A veure què diu Panter.

Apaguem el micro a pista, sisplau.

Ens arriba molt baix Oriol.

A veure si ho podem millorar.

Diu que de moment

la preparació de l'equip és curta i que, per tant, cos com les d'avui ja poden passar.

Sentim una resposta més, perquè el son es molt bo.

Sí, por supuesto. Es hora de ir, es hora de ir duro, es hora de dar todo, mentalmente, físicamente. Es hora de empezar la temporada, eso es todo. Vamos a dar todo lo que tenemos y hacer que sea valiente.

És moment de millorar, és moment de treballar, és moment d'intentar fer un pas endavant i seguir-se preparant, sobretot perquè ja ha començat la veritat amb la Lliga i també l'Euroliga d'un Kevin Pant. La preparació que tot just havia fet l'equip, encara amb tot l'equip abans no es podia arribar a conjuntar, doncs que havien tingut poc temps i que per tant la cosa ha de millorar i que millorarà.

Ara Riqui Rubio i el pare, l'Esteve, saluden a mitja pista. Ha baixat el pare a saludar el Riqui Rubio i és el moment, diguem-ne, de confraternació familiar.

Molt bé. Baixem el canal de l'Oriol Rodríguez, si us plau, des de Badalona, perquè ens arriben interferències que són un punt molestes.

I pugem el meu o no? Sí, no, el teu govern. No, perquè vull dir una cosa a mi, per escoltar tòpics, no cal. És a dir, esclar que ja ho sabem, que tots els equips necessiten el seu procés, però jo sempre primer miro, aviam si no cal estar. Perquè llavors enganyes durant mitja temporada de què si eren els adequats o no. Fins que la gent no veu si seran o no els adequats, i ja es veu, més o menys, el que tu has fitxat i el que tu has anat a buscar. I, per tant, a mi em cansa una mica haver d'escoltar, bueno, donen temps, que ja ho sabem, que s'hi entrenen molt, treballen molt, i tot, doncs, esclar, que aconseguiran millor nivell, però, etcètera, ja ho he dit.

Hi ha una dada que publica l'ACB, suposo que és estadística avançada, que diu que la Provito l'ha generat o ha anotat, és a dir, o perquè ha fet el bàsquet o perquè ha assistit o ha contribuït al joc, 96 dels 101 punts del Juventut Rècord, a més a més rècord de triples anotats, una mateixa d'això de la Supercopa Andesa. No pot ser. No pot ser, no pot ser. Ha de ser una altra. En esta edición. Semis y final. Semis y final.

Establement. Ara, amb això de les estadístiques avançades, veuràs tu com anirem. Bueno, no ho sé.

És el resum. És la millor manera de tancar aquesta transmissió. No ha estat a la banqueta.

No, no, però és en els dos partits, ja pot ser. Si avui ha fet 31 punts i 7 assistències, són 45 més o menys, i l'altre dia deu haver fet el mateix, ja són 90 i escaig, no? D'acord, d'acord.

Molt bé, jo crec que podem dir que donem per oberta per iniciar aquesta temporada apassionant de bàsquet, on tornarem a tenir 5 catalans a l'ACB, on tornarem a tenir molt bàsquet, on tindrem el Barça a l'Eurolliga, on tindrem la penya a la Champions, però compte, també Manresa a l'Eurocup i també a Girona a la FIBA EuroCup, que és aquesta competició on s'ha apuntat el Girona, i per tant, molt bon bàsquet, a banda, òbviament, de la Lliga Femenina, amb l'ONI, amb el Cadi, i també amb l'ONI, de nou intentant-ho a la Lliga Europea, a veure com van les coses pels catalans aquesta temporada. De moment, ja tenim el primer títol al sac, l'ha guanyat la Penya, 18 anys després, campiona de nou la Penya, amb aquesta Supercopa SV, guanyada de manera brillant davant del Barça. Lloberes.

Lloberes, que ens estàs acomiadant. Sí. Jo no prenia cerveses, eh, pels títols. Ho dic perquè, com que a mi ningú m'ha preguntat, i tampoc he preguntat.

Les dones també guanyem títols. Tu eres coach. Ah, no,

i com a jugadora no em vaig guanyar. Eh, tampoc? Ah, vinga, hombre.

Ah, no, no sé, com a jugadora no bevia cervesa tampoc, eh, doncs. No, és que jo no bec alcohol, només ho deia per això. Ho deia per tancar, per tancar. El Masià tampoc. Però els dos éreu grans campions. Som-hi, doncs. Gràcies a tots. Gràcies Creus, gràcies Lloberes, gràcies Masià, gràcies també a l'Oriol Rodríguez amb la seva gran feina avui des del micròfon autònom a la pista i també al Josep Fons que ha fet que això soni tan i tan bé. Una abraçada a tots, que vagi molt bé. Fem una pausa i de seguida rematem tot gira amb alguna sorpresa.

La superfinal catalana. La penya campiona de la Supercopa ACB, 18 anys després, ha tornat l'Apro. Va tornar Riqui i la penya torna a ser un equip guanyador per tots els Jofreses, Villacampa, Rudis, Riquis i companyia. La penya completa aquests punts suspensius que tan llargs han sigut. La penya campiona d'un títol ACB, 18 anys després.

La final de la Supercopa ACB, el Tot Gira.

Arriba la història del restaurant que ho va canviar tot. Estàs posant a tots al límit. Tendreu tots mal.

El Club de la Mitjanit, des de 2009 a Catalunya Ràdio. Estàvem buscant un nom i no l'hi trobàvem, i al final vaig pensar, alguna cosa que tingui a veure amb els esports, un club. L'horari del programa de la Mitjanit, doncs el Club de la Mitjanit. I vinga, pues sona, no? A mi ja se'm va encarregar

una nova mirada del Club de la Mitjanit, que li donés el teu to, però havíem aconseguit que la marca Club de la Mitjanit s'establís.

Per mi el Club de la Mitjanit és el més semblant a una sobretaula amb amics, parlant de futbol, parlant d'esports. Una bona estona amb gent que m'estimo.

El Club de la Mitjanit. Els diumenges a les 11 de la nit a Catalunya Ràdio amb Xavi Campos. Perquè escoltar la ràdio,

sentir-la com a mínim, sempre és una gran manera d'acabar la setmana.

La nit dels ignorants és un programa que relaxa. De 12 a 2 és la meva isla de pau. Que està en constant evolució. Aquest programa està fent un canvi, com la vida. Un espai que els fills han heretat dels pares, encara que ara visquin molt lluny.

Ara sense els pares vius, però sempre, sempre molt presents, us agraeixo per haver mimat i mantingut aquest pont.

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous,

La nit dels ignorants. De diumenge a dijous, de 12 a 2 de la matinada, amb Marta Romagosa.

Tot gira, amb David Clupés. 10 minuts i les 10 de la nit. De seguida tancarem aquest Tot gira. Els esports continuaran a les 11, al Club de la Mitjanit, amb el Xavi Campos, en un cap de setmana on ha passat de tot, on tenim la penya campiona de la Supercopa CB, on hem tingut aquesta derrota del Real Madrid al derbi madrileny, 2-1 davant l'Atleti de Madrid, amb polèmica arbitral, amb Mourinho tornant a ser el Mourinho de fa 13 anys, queixant-se, disparant contra els àrbitres, on també hem tingut, recordeu aquest gran premi d'Àustria de MotoGP, avui cinquè lloc de Marc Márquez, que es queda a 12 punts del líder Jorge Martín, amb un Sabadell guanyant 3-1, Partit a la segona divisió contra una exprimera, Lobiedo, ara mateix el Sabadell. Com el tenim a la classificació i com tenim el Girona? Perquè s'ha acabat també l'últim partit de la jornada segona, oi?

No, no està en joc, és el descans. Ah, encara està en joc. Sí, el Leganés 2, Granada 1. Hem de mirar que amb aquest marcador Leganés, que també estava a la part alta, puja a algunes posicions. El Leganés ara seria setè i faria baixar el Girona a la vuitena posició.

A banda d'això, Primera Divisió ha començat el partit que tanca la jornada abans de l'aturada de selecció.

I no em vull imaginar la xiulada que hi ha a Mestalla al descans, perquè està perdent el València-Casa contra la Real Societat. Continua la crisi del València, València 0, Real Societat 1.

També en futbol internacional, mirem cap a dos escenaris, dos grans clàssics,

a França i a Portugal. Dos clàssics que de moment de gols no ens en dona cap.

I una de ciclisme, perquè estàvem pendents de la prova contra rellotge del Mundial de Montreal que ha començat avui.

Remco Evenepoel ha guanyat amb la gorra, podríem titular-ho així. Ha guanyat el belga amb 57 segons de marge respecte al segon que ha estat Pipo Gana, sorprenent la medalla de bronze de Paul Sexas, el jove que ho vol guanyar tot. De moment s'ha de confirmar amb el bronze, amb aquesta tercera posició. Molt bé.

Abans de tancar el programa, em diu la Nàdia que tinc uns personatges aquí connectats, que volen dir la seva, per tancar el programa. Crec que tinc Josep Mourinho connectat. Pep.

Yo la verdad que tengo que decir que, no sé, Negreira está en la liga. Está o no está. Porque yo pensaba, clubes, que la liga española era diferente. Era otra cosa, pero no es lo mismo. No es lo mismo. Esta liga está adulterada. Yo no sé si es Unicef, si es Spotify, que regala cuentas premium a los árbitros.

El pobrecito que solo había dirigido partidos pequeños. Tú sabes que con solo 41 años no ha hecho ningún partido importante, no tiene internacionalidad. Entonces es un niño pequeño que no aguanta la presión. Ha estado en el campo de Atlético, que es un campo de los años 80. Me ha hecho mucha gracia eso. Y bueno, es que pobrecito el árbitro este, hemos tenido que llamar a los servicios sociales por maltrato infantil.

Ni puc imaginar el senyor president Florentino Pérez com deu estar. Senyor Florentino, què tal, com estem? Bona nit. Vamos a ver,

què tal, muy buenas noches. Por decir alguna cosa, caballero. Es que, de verdad, escuchaba ahora a don José Moreno. Mire, Clopet, si me lo permites. Sí, sí, sí, endavant. Como presidente de la Real Madrid. Antes que nada, querría expresar mi apoyo, justamente, a José Mourinho, el cual, como muestra de solidaridad, lo vamos a ceder al Ceuta, que va último en segunda. Venga, ya está ahí.

Em sembla una jugada brillant, president.

Bueno, pero, Clupés, ¿tú me querías preguntar alguna cosa?

No, no, volia saber com està vostè després de perdre i quedar-se a 6 punts del Barça.

No lo sé, Rupes. En Ceuta. En Ceuta tendríais que estar. Viendo lo que pasa. Y no aquí, hablando de esto. De verdad, mira, que me pregunta la chica esa que tenéis tan guapa y mona que está muy callada.

Estamos en Xavi Soler y Servido, aquí, ahora mismo, a l'estudi.

Ah, Xevi, ah, Xevi Sule, es su nombre.

Xevi Sule, pobrecito, que también no llega a 41 años. Es un niño pobre, pobrecito, no tiene internacionalidad. No, perdón.

Home, Paco Puyo, ¿qué tal, cómo estás?

El que faltaba pel duro. No sé si está Josep, pero sí. Sí, claro que sí. ¿Cómo estás, Paco? Sintonía, sintonía. ¿Qué tal? Bienvenidos al chiringuito de Juánez, al chiringuito de Juánez. Eso, quítala. Paco, adelante, que es bien. ¿Puedo hablar? Sí, endavant, Paco. Sí, cuando te doy paso, Paco, es para que hables, ¿vale? Vale, entonces.

Vale. Endavant, endavant. Ah, sí. Ahora es el paso.

Te doy paso. Es que estoy muy difícil, Paco, es muy difícil, he continuado de verdad. No lo entiendo, Josep. Puedes empezar. Vale.

Puedes empezar a hablar. No, David, David, si me permites, es que no puedo opinar porque estoy muy afectado por lo del Celta, que le han entrado todo de moros. No, no, no ens espalli el programa, ara que només queden cinc minuts per tancar.

Es que, Paco, Paco, de verdad, no es celta, eh? No es celta, es ceuta, ¿vale? Pero estem parlant del derbi madrileny, Paco.

No, todos somos caballas. Todos somos caballas, ¿vale? Venga.

Gràcies, Paco. Avui jo crec que també tenim per aquí, que no sé què hi vol dir respecte a aquest derbi madrileny, a Xavi Hernández, el nou seleccionador dels Països Baixos, que jo el volia felicitar pel nou càrrec. Què tal, Xavi?

Light chocolate, eh? My name is Xavi, light chocolate, the pronunciation. No te recordes, Clopés, que ho vaig. Light chocolate, sí. El Madrid no l'he vist, no? És veritat que el Barça sí que he vist alguna cosa. Que, bueno, ha començat amb bastanta sort. Home, el Barça amb Flick vola, eh, Xavi? No, bueno, han tingut una mica de sort. El que ha fet el Flick al final és agafar el meu equip, no? L'ha ajustat una miqueta i, bueno, a sobre ara el Rafinha ho fica tot. Però, clar, és que jo tenia l'ensofat i de delanter, saps? Per cert, Xavi, et quedes a viure a Barcelona, eh? Sí, sí, home, no, no, això està claríssimo, jo me quedo aquí, de cara al parón de selecciones lo veo todo desde mi casa, desde Terrassa, i bueno, doncs ara tinc l'oportunitat

de demostrar-ho. No, des de Terrassa no, que vius al costat de la ràdio. Collons, però no ho diguis, Clopés, hòstia. És molt ampli. Tota la premsa aquí, al costat de la ràdio, collons. Mira, patint, suposo, deu estar Hansi Flick amb el tema de les eleccions, amb molts jugadors que marxaran en aquestes dues setmanes. Són gairebé com unes convivències, per exemple, amb Pau Covarsí, que serà un dels que marxarà.

Hola, Pau. Hola, què tal, clubers? Com estàs? Home, són unes colònies, això, eh? Sí. Tres setmanes, eh? Ara he d'anar amb la selecció, ara tengo que ir con la O pots dir en català, Pau. selección y i molt content. T'has fet la motxilla, ja o no? Sí, me l'ha fet la meva mare. M'ha posat el pijama del Doraemon i una mica de cacaolat, que a la selecció no ens deixen menjar cacaolat, però el porto així una mica d'extraperlo.

Escolta, has anat ja a Disneyland amb la parienta o no? No, això no ho hem fet encara.

Jo hi vaig anar quan era nen. Clar, és que si estigués jo

i no el Flick aquest, l'alemany aquest,

hostia, faria coses més divertides. El Flick patirà. No sé si el tenim per aquí, en Flick o no. Yes, the quality of the players are so good. How are you, Clippers? Bé, bé. Què tal? No ens havien saludat encara, Hansi.

Yeah, yeah. Well, I don't talk about the referees. It's not my style. But I think the referee today in Madrid was good. I like it. Ara, Hansi,

tindrem el bolletí horari amb la Berta Torrales. La coneixes o no? Oh, yeah, Berta Torradas is like Rodri in the midfield.

Sí, una mica sí. Una mica sí. She controls everything, you know. She's perfect for the role. And I love Berta Torradas, I love her. Mou, ¿vols tancar-ho tu?

Hombre, claro, porque no me dejas hablar de este señor Trujillo, el señor del VAR. ¿Que dónde es? Trujillo, de Madrid, ¿no? ¿Y contra quién jugamos? Contra Atlético de Madrid. Es que no hay derecho. Pobre gente. Es una vergüenza.

Gràcies, moltíssimes gràcies, abraçada forta al Xavi Espinosa i al Carles Roig, que sempre, sempre hi són. Gràcies, amics. No sé qui en són. Adéu, que vagi molt bé. I gràcies també a tota la gent del Tot Gira que ha fet possible aquest programa, que hem començat a tres quarts de dues l'exclusió digital i acabem ara a les 10 de la nit a l'FM. A les 11 ha cridat la mitjanit. Berta, ara les notícies, eh? Fins ara. Que vagi molt bé, fins al cap de setmana que ve. Gràcies, Xavi. Fins ara. Adéu.

La Nati fa anys que es prepara la jubilació i avui que comença el camí de Sant Jaume també ha preparat els mitjons de la sort amb puntets. Per la Nati, començar la jubilació amb bon peu és molt personal i la nostra manera d'entendre la banca també ho és. Per això, gràcies al programa Generació Més, hem construït amb ella un pla de jubilació. Perquè si una cosa és important per tu, també ho és per nosaltres. Informa-te'n a caixabanc.cat.