Totes les claus per entendre els informes de la policia sobre el Marroc

El dia en què seguirem aquesta compareixença a les 9 del matí de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats. La va demanar de fet el mateix president Pedro Sánchez per explicar la gestió del seu govern de la crisi a Ceuta, però les revelacions de les últimes hores li han descol·locat el relat. D'una banda, tenim aquest informe policial que afirma que forces marroquines van guiar activament l'entrada a Ceuta, quan el govern espanyol s'ha escarraçat a negar qualsevol connivencia amb el rebat. I de l'altra banda, també tenim l'informe previ a l'entrada massiva que qüestionaria també la suposada falta d'avisos. Tania Tapia, Madrid, bon dia. Pedro Sánchez compareix a partir de les 9, primer de tot. Explica'ns com anirà aquesta intervenció, que en sabem.

Doncs és un ple monogràfic. Sánchez ve al Congrés per parlar només de Ceuta, no té cap mena de límit de temps. La Moncloa diu que portarà dades i també farà referències a aquests informes que comentem. La resta de partits tenen dos torns d'intervenció per replicar el president. S'espera, per tant, una compareixença llarga, tensa. De fet, és de les més complicades per Sánchez perquè el pressionen tant oposició, com és habitual, però també els socis que creuen que el govern ha anat tard i malament i que l'acusen d'amagar informació i d'exculpar el Marroc. I és que la Moncloa s'ha quedat sola aquesta setmana, estraient rabat de l'equació i lluant fins i tot el seu paper de col·laboració.

El programa ja era complicat, hem de dir, per Pedro Sánchez, però és que ara ho és encara més, després de tot l'enrenou per aquest informe policial que parla de, com a mínim, permissivitat total dels agents marroquins.

Sí, una participació que l'executiu de Sánchez sempre havia negat, però l'informe diu que la policia marroquí va guiar els milers de persones fins a la frontera, va donar indicacions i parla d'una operació planificada que no tenia una finalitat migratòria. La Moncloa, que desconeix, diu aquest informe i que es va enviar directament a l'Audiència Nacional, treu pes. Diu que l'informe no parla de qui ha organitzat l'operació en origen. Àngel Víctor Torres.

El director de la policía ha trasladado al ministro Marlaska que en ningún informe policial se atribuye a las fuerzas de seguridad marroquíes la planificación o ejecución de los sucedidos en Ceuta.

La Moncloa, per tant, sosté que no es pot establir la implicació de cap govern, servei, agència o persona i manté que l'autoria intel·lectual és a dia d'avui encara desconeguda. Gràcies, Tania Tapia, des de Madrid, fins ara. Fins ara.

Val la pena també que ampliem una mica més el contingut de l'informe.

La policia parla de permissivitat total. Els migrants interrogats admeten que els agents marroquins els donaven indicacions sobre la ruta. Havien de travessar per l'aigua i per la zona del Tarajal. A l'informe es parla de planificació prèvia, direcció estratègica i operacional i de diverses fases d'execució. Per exemple, subratlla que primer creuen persones preparades per entrar nedant i així desviar recursos de salvament. Després, amb la frontera col·lapsada, els perfils passen a ser famílies amb menors. L'informe conclou, doncs, que l'objectiu de l'acció no és migrar. La prova és que només un 10% s'ha quedat a Ceuta, apunten. La tesi es reforça amb els missatges de rebat posteriors, qüestionant la sobirania espanyola de Ceuta i Melilla. No s'aclareix l'origen ni la motivació, però sí que apunten als efectes desestabilització interna i un deteriorament de la imatge del país

de cara a l'exterior. Insistim que aquest informe és important perquè fins ara el govern espanyol s'ha esforçat molt a desvincular el Marroc de l'entrada massiva de persones a Ceuta. De fet, una vegada i una altra. Han destacat la cooperació de rabat, que tant Pedro Sánchez com els seus ministres han deixat pels núvols. Sobre això és sintomàtic el que ha dit també l'eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar en una entrevista a Euronews.

És obvi que tot això no podria haver passat sense una certa permissivitat per part de les autoritats marroquines, deia López Aguilar, que va ser, recordem, ministre de Justícia en Zapatero. En tot cas, aquest informe policial qüestionaria també la versió que el Marroc no en sabia res. I avui el Mundo. Publica dos informes més que també desmuntarien la tesi de la falta d'avisos. Frederic Vincent, bon dia.

Bon dia. Sí, el Mundo parla de dos avisos previs a l'entrada massiva a Ceuta. El primer és de la intel·ligència militar, del 27 de juliol. Aquell dia, aquest text diu que és molt probable l'entrada massiva a Ceuta del dia 30. El segon informe és més immediat, és just abans de la lleu humana a Ceuta. En aquest cas és una nota informativa interna de la Policia Nacional on adverteix textualment del risc extrem de col·lapse. I també textualment diu que això té un caràcter immediat. Insistim que això és molt poc abans de l'entrada del dia 30 a Ceuta. De fet, segons el Mundo, algunes d'aquestes paraules estan destacades en aquest informe. La paraula extrema apareix en majúscula, subratllada i en negreta. L'expressió caràcter immediat en aquest informe surt en negreta i també subratllada.

Avui seguirem aquesta compareixença en directe a les 9 del matí i abans també parlarem amb diputats catalans al Congrés, com Nacho Martín Blanco del Partit Popular, Aina Vidal dels Comuns i Francesc Marc Álvaro d'Esquerra Republicana. Serà l'endemà que milers de persones es manifestessin per tot Espanya contra Pedro Sánchez. ¡Hijo de puta!

¡Pedro Sánchez! ¡Hijo de puta!

Eren concentracions en solidaritat amb Ceuta, però es van convertir en marxes contra el govern espanyol. I amb el de Nulls, com sentim? I diversos detinguts i alguns policies també ferits, com també periodistes que han viscut situacions tenses. Tornem a Madrid, Dani Santeaja.

La plaça Civil s'ha quedat petita en una concentració que de seguida s'ha vist que tenia més de manifestació en contra de Pedro Sánchez. Més banderes d'Espanya que de seu té crits de Sánchez dimissió han dominat una protesta encapçalada per Feijó i Abascal, amb acusacions del president espanyol de connivencia amb el Marroc.

Que una ciudad española. Ha sido invadida, lamentablemente, con el conocimiento del gobierno de España. Pedro Sánchez está al servicio como lacayo

del régimen de Marruecos. I de Cibeles, molta gent ha marxat cap al Congrés, on hi havia una alta concentració. Allà, grups neonazis han atacat la línia policial i els agents han respost disolent-los amb gasos lacrimògens. Des de Madrid, Dani Saindeja, per el Matí de Catalunya Ràdio.

I a Catalunya, algunes de les concentracions s'han hagut de separar de convocatòries antiracistes.

Sí, a Barcelona, per exemple, a la plaça Sant Jaume es va instal·lar un cordó policial que va evitar que es trobessin les dues protestes. Una per demanar solidaritat amb Ceuta i contra Pedro Sánchez, aquí hi havia el Partit Popular o Vox, per exemple, i literalment a l'altra banda de la plaça, col·lectius socials, sindicats o els comuns amb una protesta marcadament antiracista.

A defender que somos España. Nada más. De política no me interesa nada. Yo vengo a defender los derechos de mis patriotas que viven en Ceuta. Em sembla que el que

està passant a Ceuta realment és greu, però que no ho solucionarem mai amb actituds discriminatòries en contra dels drets humans. Jo crec que hi ha solucions, però hi ha solucions des dels drets humans.

Això deien alguns dels participants en aquestes concentracions. També hi va haver mobilitzacions per Ceuta, que estaven convocades per la Federació de Municipis, a Girona, a Lleida o a Tarragona,

on hi havia el líder del PP català. Que restituya inmediatamente la soberanía nacional española en Ceuta, que expulse fulminantemente a los invasores.

És el que deia Alejandro Fernández. Per cert, parlant del PP, la Vanguardia avui recull un sondeig intern dels populars, segons el qual la meitat dels votants del PSOE creuen que Pedro Sánchez sí ha amagat informació. I també hi va haver concentracions a Ceuta.

La delegació del govern espanyol xifra en 20.000 les persones que ahir van manifestar a Ceuta.

Doncs la ciutat es desperta encara plena de banderes, amb un estat d'ànim encara d'eufòria, per una convocatòria que va ser un èxit. Aquestes 20.000 persones que dius, has de pensar que aquí la ciutat té 80.000 habitants, per tant, massiva, tenint en compte les dimensions. Manifestació cívica, es va reivindicar molt, molt, l'espanyolitat de la ciutat. El to agra, que també va marcar, i molt, en la personalització de Pedro Sánchez amb insults. Però va ser pacífica i transversal, això sí, amb una minoria de musulmans que no van participar de forma massiva. Aquí queda per veure si això tindrà algun efecte en la petició principal que es feia, que és que els immigrants marxin. La manifestació, per cert, va obviar el drama humanitari.

Aquest matí, Miquel, tu has pogut parlar amb un parell de joves que van creuar la frontera i que encara són a Ceuta. Sí. Avalen la versió que els van guiar en el seu camí d'entrada, com diu aquest informe policial, o ho desmenteixen? Què t'expliquen?

Mira, aquests joves, concretament, el que m'expliquen és que ells no van veure persones grans que els guiessin, però sí que parlen d'una crida, que van respondre a una crida de les xarxes socials. M'ho han explicat amb el paper de la partida de naixement a la mà. Per tant, estaven organitzats i ja tenien la documentació preparada i estos per travessar. Escoltem l'audio i t'explico el que van dient. Em dic Adam, tinc 15 anys. Estava treballant al Marroc, però no estava bé, ens vam alliberar d'aquestes persones, vaig deixar la feina, tampoc podia quedar-me allà, vaig mirar a llocs com Facebook, Instagram, i després vam sortir. Aquest és el seu testimoni, però altres joves, el que ens han explicat, és que van seguir, sí, per xarxes socials, però una mica d'una forma molt poc planificada, simplement grups d'amics que van quedar que hi havia al seu poble un caldo de cultiu en el que es veien emmirallats amb altres nanos que marxaven. Som molt joves, però hem de pensar que també culturalment els nens de 15 a 16 anys al Marroc ja estan treballant i ja vetllen per les seves famílies, sobretot. Els barons, i per tant jo crec que aquí amb 80.000 persones hi ha moltes casuístiques. Jo no m'he trobat persones que em diguessin que van creuar guiades per soldats marroquins, però sí que he vist imatges a internet, estan publicades, les hem vist tots, amb autocars que portaven persones a la frontera. Gràcies, Miquel. Seguim informant.

Fins ara. Fins ara. I per rematar-ho també afegim un comentari del corresponsal internacional del país, Claudi Pérez.

Després d'una pandèmia, d'una depressió, d'una filomena, d'un volcà, d'una dana, de Trump, el president Sánchez s'enfronta a un dels indicis de curs més difícils dels seus vuit anys a la Moncloa. No ha sabut gestionar la crisi de Ceuta. Queden un grapat de milers de migrants que han tensionat la ciutat, però, sobretot, Ceuta deixa una sensació de fatiga de materials. A la curta, Sánchez ha d'acabar amb aquest deliri de no poder dir les coses pel seu nom. Si el Marroc va a mirar cap a una altra banda, s'ha de poder dir o la ciutadania acabarà posant cara d'11M. El pretes les files de l'oposició, d'uns quants jutges i de l'Estat Profunt no han pogut acabar amb Sánchez, però ara hem de veure si té una vida extra o si estem davant del gat de Schrödinger, que no se sap si és viu o si és mort.