
Totes les novetats del cas Andic: quin paper tenia la terapeuta en la relació entre pare i fill?
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Una altra de les notícies del dia és el Casandic no sé si l'esteu seguint amb molt interès ja o us heu perdut perquè hi ha tants fascicles ja que jo crec que és impossible seguir-ho amb més interès jo també
el segueixo amb molt interès és de les poques
coses que m'interessen de debò el Barça, no? el Barça, això i després parlem del Gran Tefalto
també això també doncs bé, les notícies del Casandic diuen que Isaac Andic que és el pare i fundador de Mango va tramar un pla amb la terapeuta familiar per apartar el seu fill de l'empresa. Això ho recull l'última interlocutòria de l'Audiència de Barcelona. Rebeca Carranco, periodista del País, què tal? Bon dia. Hola, què tal? Bon dia. I per què Isaac Andik volia apartar el seu fill?
Clar, aquí aquesta interlocutòria no dona moltes explicacions del motiu de fons pel qual el volia apartar. Només explica això que amb la terapeuta intenta fer aquest plan de no dir-li a ell, és a dir, ell no pot saber que no el volen a mango, sinó que l'ha de convèncer perquè ell cregui que ell mateix està escogint agafar-se un any sabàtic per tenir els seus propis negocis i emprendre els seus projectes i que després ja se n'adonaria que en realitat no pot tornar mai més a Mango i que fins i tot el que seria desitjable és que ell mateix no desitgés tornar a Mango. De l'entorn, del context que nosaltres hem pogut anar tot aquest temps constant també, sí que hi havia aquesta sensació, pel que ens expliquen, d'un pare que el que volia és que els seus fills fossin independents, que tinguessin la seva manera de guanyar-se la vida, és a dir, que no totes una sèrie de generacions visquessin de l'imperi de Mango que havia creat Isaac Antic. Llavors, podria anar per aquí amb aquesta filosofia que el seu fill fos independentista, autosuficient, és a dir, que no necessités els diners del seu pare, que era també un motiu de conflicte constant entre ells.
Perquè les comunicacions que consten entre Isaac Andik i el terapeuta, quines són?
Les comunicacions que cita aquesta interlocutòria és on el Lidia Candic li diu a la terapeuta que necessita que convenci el seu fill sobre que agafi un any sabàtic, que la terapeuta li pregunta si un any sabàtic i després tornarà a mango, i li diu que no, que la intenció és que no torni a la companyia, que no torni a l'empresa. És veritat que després. Hi ha unes comunicacions posteriors que li diu que ho suavitzi també si cal, és a dir, que l'objectiu és fer-ho sense ell, que ell se n'adoni, però tampoc fer-lo patir. És a dir, que és com una mena d'estratègia en la que ell ha de creure que és ell mateix qui pren aquesta decisió.
Llegim al País també que la terapeuta li va suggerir al pare ocultar aquest pla al fill. Clar, és un rol estrany, no?, per part d'una terapeuta familiar.
Clar, el que hem vist aquí és, amb aquesta terapeuta que el seu propi advocat va reconèixer, que no és ni psicòloga ni psiquiatra, que la defineix com una mediadora, és que ha fet diverses coses que sorprenen a altres experts d'aquesta matèria. Per exemple, quan ella pren part i diu que Isaac Handic li ha de fer aquesta donació en vida, d'aquests 40 milions d'euros, perquè així Jonathan Handic pogués emprendre aquest negoci que volia, aquesta sastreria que volia posar. Llavors, fins al punt ella s'ho pren tan seriosament que com Isaac Handic diu que no, ella arriba un moment que va a un psiquiatre, un tercer, i li diu, escolta, jo ja no puc portar més aquesta família. Perquè jo he donat aquesta instrucció, creia que era bo terapèuticament, m'han dit que no, llavors jo vull deixar. És a dir, que és un rol que ens expliquen les persones que treballen en aquesta matèria, la psicologia, la mediació, la psiquiatria, estrany. És a dir, que un terapeuta no s'acostuma a posicionar d'aquesta manera davant dels fets que està treballant. Perquè el fill em va fer alguna referència en la seva declaració davant del jutge? Ell no diu, això és una de les coses que ha citat també aquesta interlocutòria, que quan a ell li pregunten per què va al camí de les faixades, que està fent el camí de les faixades, que és on cau Isaac Handic a 14 de desembre de 2024, ell diu que li volia explicar un projecte del seu pare. I el que diu aquesta interlocutòria que explica aquests missatges és que, en realitat, Aquesta caminada que feia amb el seu pare era per explicar-li aquesta idea de l'any sabàtic, que suposadament Jonathan volia agafar-se aquest any sabàtic, que està fora, i també fer, bueno, emprendre els seus projectes. Però això no ho explica els Mossos d'Esquadra, és a dir, no explica que hi ha una decisió de fons important i que sí que era conscient, perquè això també ho explica l'interlocutori dels gestos intervinguts, que ell estava perdent una mica de. Poder, de capacitat, d'escriure dins de l'empresa, que ell s'estava veient relevat. És a dir, que encara que probablement no sabia que el projecte del seu pare era que no tornés mai més a Mango, sí que era conscient d'aquesta situació difícil dins de la companyia. Tot això ell no ho explica als Mossos d'Esquadra.
Clar, no sé si, Rebeca, és aquell moment en què, diguéssim, això està fent un gir de guió, diries, estan canviant les coses, o creus que això va seguint en la línia i en la tesi del que anem veient aquests dies?
Mira, jo crec que aquesta interlocutòria és una mica salomònica, que ja són dos magistrats que fan és, al final, dir que estan ben preses les mesures que es van prendre, cautelars, que se li retira. El passaport, la presó l'hubi penenciant, s'ha d'anar al jutjat a signar i després hi ha un vot particular que diu que la presó no és necessària. Llavors, per una part està reforçant les lluites d'instrucció, però quan entrem en el contingut és veritat que el que fa l'audiència és treure-li valor a totes les hipòtesis. Que els Mossos, donant la instrucció, han trobat que podrien explicar que el Jonathan Andik volgués matar el seu pare, que és aquest mòbil econòmic i aquesta pregunta de mala relació. Perquè tot i explicar tot això que ara estàvem explicant, que el pare no el volia a Mango i aquesta necessitat que el seu fill fos independent, el que diu l'audiència és que tot això no és cap mena de prova directa que pugui servir per explicar que això pugui ser un homicidi, és a dir, que això no explica en realitat, perquè no té per què la mata de su pare per això, i es centra exclusivament. En aquesta caiguda, en les circumstàncies de la caiguda, en la reacció que té Jonathan en Vic després que el seu pare caigui, si triga molt a trucar al 112, si el veu, si no el veu, ha sigut contradictori, fins i tot si coneixia el terreny i sabia que era l'únic punt on podia caure, es pensa en l'única cosa com més fàctica i objectiva que hi ha, que és totes les circumstàncies d'aquell dia, i deixa una mica fora tota la resta. Llavors, és veritat que per una condemna o per una investigació així, els motius no sempre són essencials. Moltes vegades hi ha molts casos que no sabem ben bé els motius, però sí que treu totes aquestes casuístiques que s'havien anat dibuixant durant la investigació. És que crec que és la
clau de volta de tot és això que està dient la Rebeca sobre els motius altrament dit en investigació criminalística el mòbil ara vaig a ser molt bèstia i si m'està escoltant el meu pare que m'entengui i em perdoni de la mateixa manera. Que quan et diuen que declaris tens la garantia que no cal que declaris contra algú de la teva família perquè segur que passarà per davant la defensa d'aquest familiar a dir la veritat i tot això. Tens dret a no declarar contra algú de la teva família de primer grau. Crec que l'altra cara de la moneda és que quan hi ha un crim, perdó, quan hi ha una mort d'aquestes característiques i quan no hi ha la prova evident de qui el va empotrar o qui va caure, no hi ha cap filmació, no hi ha cap res, quan hi ha la mort d'un pare. On el sospitós és un fill, no cal cap mòbil. És a dir, les relacions familiars són tan bèsties i es va de l'amor a l'odi, i de l'odi a l'amor. Que no cal cap mòbil, en el sentit més profund de la paraula. És a dir, les relacions familiars són tan bèsties, tan tensionants, que pots passar de l'amor a l'odi i d'estimar a voler matar en molt poc temps. I, tanco el parèntesi, dient que són reflexions psicològiques i emocionals i que el meu pare em disculpi però ja m'heu entès, és a dir, de la mateixa manera que estàs disculpat davant de la justícia difícilment t'exculparen perquè no, és que el volia treure de l'herència, el volia posar allà i crec que el relat de la defensa de Jonathan Andik és fer veure que no hi havia cap motiu, cap mòbil i el relat de l'acusació és fer veure que hi havia 30.000 motius insisteixo, no en cal cap. Però el
que passa és que tu no pots acabar tenint una sentència d'algú només per un mòbil, sinó que necessites.
És una de la pota del triangle, el mòbil. Falta la prova.
El que passa és que jo crec que estem en un moment en què des de l'estiu tot el que ha anat sortint crea en l'opinió pública un sentiment com de dir, ostres, això pinta lleig, però al mateix temps sembla que serà impossible acabar demostrant. Bueno, això, Rebeca, tu ho saps molt millor, però que acabi sortint una prova, lo suficientment que no deixi marge al dubte, com per dir, sí, hi va haver-hi aquí una empenta, i que, per tant, hi ha uns dubtes al voltant, que això beneficiarà sempre a Jonathan, en el sentit que, si no hi ha una prova clara que l'imputi, per tant, no hi haurà això. Ara, el que sí que és clar és que, a l'haver-hi jurat popular, sí que s'està creant un caldo de cultiu dintre de l'opinió pública, Cada cop amb més motius, no? L'ajudant de la terapeuta, aquesta terapeuta estranya, o sigui, que sembla que porta a crear en l'opinió pública un sentiment de dir, Jonathan és culpable. Ara, no ho sé, sembla molt difícil que acabi sortint una prova super que no deixi marge el dubte que ell va acabar fent-ho, no?
Aquí hi ha tres coses, sumant el que dèieu Jofre i Alicia. La primera, crec que n'hem de poder parlar amb tota tranquil·litat, que a vegades les persones, amb una vida molt acomodada, que són molt riques, fan autèntiques xaladures amb la seva vida personal. Vull dir, jo crec que unes persones tan intel·ligents com ja que en dic, i ja que en dic, arrenca un imperi del no-res, pràcticament. Que hagi de confiar en una pseudoterapeuta per externalitzar la relació amb el seu fill i el futur de l'empresa o el futur professional del seu fill, a mi em sembla d'una frivolitat que crec que si no et mous en cercles com aquests, són impossibles d'entendre. Després hi ha un altre element, que és el fet que, jo no te n'en dic, ja va estar al capdavant de Mango durant un temps. La cosa no va anar bé i ja que en dic va haver de tornar al comandament de Mango per reflotar-ho i va professionalitzar més la gestió, en aquest cas amb un conseller delegat que és Toni Ruiz, que ha conduït la companyia als millors resultats que se li recorden. I després hi ha un tercer element que té a veure amb la professionalització de les empreses familiars. Tu pots tenir talent, com va ser el cas d'Isaac Handic per aixecar un imperi del no-res, i pot ser que el teu fill no hagi heretat aquest talent, perquè això no va per la via de l'ADN, va també per la formació, pel NAS, per la intuïció, pel que sigui. I hi ha empreses familiars molt importants, com és el cas, per exemple, del grup de la família Carulla. Aquí a Catalunya, que tenen una tradició, si tu proves la teva vàlua en altres empreses i tu arribes al càrrec de director general d'una altra empresa que no és del grup, si tu ets família i vols entrar a l'empresa familiar, ho pots fer a través del càrrec que tu has arribat a una altra empresa. I això crec que és una bona manera també. Perquè al final les empreses familiars primer és una persona, però després si tens més d'un fill ja són dos, tres. A partir d'aquí els fills també tenen fills. I si tothom ha de xuclar de la mateixa mamella, si no ho professionalitzes una mica, això normalment sempre acaba anant pel pedregar. Rebeca.
Clar, no, això que dèieu de la prova directa i si en algun moment la trobarem, és cert que hem vist altres casos on en proves no directes s'ha condemnat algú. I després d'una segona idea que es repeteix molt. Sobre la contaminació d'aquest possible jurat popular. És cert, i això ho hem explicat algunes vegades, que en aquest cas s'ha tornat un cas on és molt fàcil que tothom tingui una opinió formada, que a les sobretaules cadascú digui la seva, però el que també ens diu l'experiència i ens ho expliquen els advocats penalistes és que els jurats populars acostumen a ser bastant seriosos. Que una cosa és el que un pot dir de manera irreflexiva o molt reflexiva, és igual, sobre un cas, però en el seu entorn, i una altra és quan a tu et toca decidir sobre la llibertat o la presó d'una persona que tens davant, i la consciència aquesta de la seriositat, que és un judici. Llavors, els jurats populars acostumen a prendre. Molt seriosos, és a dir, que poden estar contaminats, no me negaré a això, però que cada moment que tenen la persona davant i se li exposen les proves i se li expliquen, acostumen a fer una valoració bastant seriosa d'allò que tenen davant. I no acostumen a condemnar molt. El que diuen els advocats és que els jurats. Professionals els fa menys por, perquè és la seva feina, un jutge, condemnar que no a un jurat popular.
Entenc el que vols dir i respecte absolut a la gent que li toqui estar en aquest jurat popular, però és veritat que quan hi ha jurat popular hi ha molt més marge a. No entendríem que les filtracions dels últims mesos per part de l'equip de Jonathan Andic, de Cristóbal Martell, però també del jutjat, si no sabéssim que aquí hi ha un cas de jurat popular, en el sentit que sí que marca molt quin és el sentit comú general en casos tan mediàtics com aquest sobre en quina situació arriba aquest jurat popular, que després pot ser molt professional, però és com tota la vida, no? Vull dir, pots ser jutge, pots ser professor i tens una visió sobre el món i en aquests casos tan mediàtics implica O sigui, compta molt quin és el sentit general a l'hora
de plantejar aquest jurat popular. Espera, i fins i tot al marge del que acabi decidint el Juret Popular, el que hem vist fins ara, a mi, perdoneu però m'esgarrifa moltíssim, perquè això estem parlant d'un procés penal, d'una acusació d'una gravetat brutal en què s'acusa amb un fill d'haver matat el seu pare. I això no és una sèrie, és un cas real. Els periodistes, òbviament, fan la seva feina, i jo soc el primer que m'interessaria molt saber les interioritats d'aquest procediment, però en el moment en què, com es deia abans, sembla que tot el que es dirimeix en el terreny de l'opinió pública i amb les filtracions, en un procés d'aquesta gravetat, el que acabi decidint el jurat popular, òbviament té una gran importància, sobretot pels encausats, però el procediment en el seu conjunt a mi ho sento molt però m'esgarrifa i quan parlem perquè tothom critica la psicoterapeuta abans ho feies també Oriol que descurres la seva vida amb les teràpies que millor consideri però en el fons. Jo veig a les resolucions judicials, ara de l'Audiència Provincial, abans del jutge d'instrucció, les tesis dels Mossos, els periodistes, concolent-me a mi, la ciutadania, i sembla que tothom també és psicòleg. Perquè moltes d'aquestes resolucions tenen un no hi ha proves aquí. Jo és que no veig proves. Veig molts anàlisis, moltes anàlisis. Psicològiques, també, com si tothom fos terapeuta, i a mi, amb independència del que hagi passat, amb independència del que acabi passant, el procediment com a tal, ostres, se'm posen els pèls de punta.
Enrique Carranco, gràcies per acompanyar-nos i pel detall també d'aquesta novetat. Que vagi molt bé. Gràcies. Per cert, gran tefalto, i us heu descarregat, sou aficionats? No, perquè estem en campanya.
Per campanya no pots jugar a videojocs? Tinc altres obligacions, diríem. Tens feina? Sí, tinc feina, no podria destinar-hi el temps que vull destinar-hi. Estem davant del llançament
més potent de la història de l'entreteniment. Ja va vendre l'anterior 230 milions de còpies, aquesta apunta que pot generar 3.000 milions de dòlars en un any. Que és més de la recaptació total acumulada d'Adventures at Games, que és la pel·lícula més taquillera de la història. Per tant, això ja ho ha revolucionat absolutament tot. No, simplement.
Ens preguntava si hem jugat o no. No. No et sento ara.
Que no, perquè ja a casa tenim la versió anterior. I haig de dir que és un molt bon alicient aquesta nova edició de Grand Theft Auto com a alicient per aprovar els exàmens trimestrals.
Si aproben, després potser hi haurà recompensa. Però quina és la gràcia que us ha agradat en aquest joc? Que pots ser delinqüent. Sí, i que pots anar molt a la teva. Però què vol dir? No, anar a la teva. El delinqüent és que vas allà, robes un cotxe, si la policia no està davant, doncs tires,
i si la policia va, has de córrer. Però quin és l'objectiu final? Enriquir-te el màxim possible?
Robar, robar, atracar. Si no hi ha un objectiu concret de ahi em vaig passar en pantalles hi ha emissions primàries, secundàries i és inacabable, és un món obert i el greu de realisme a mi això que no hi hagi pantalles em cansa al final a mi m'agrada que les coses tinguin un principi i un final i després hi
ha una cosa que són els trucs aquests que trobes a la web ara donen no se quants diners més llavors pots ser el rei del bambu.
La gràcia és que en aquesta edició és important també la interacció amb les decisions que prens, amb la resta de personatges, i això crec que és portar l'entreteniment a un altre nivell. És com viure en una pel·lícula en la qual tu ets el protagonista i que decideixes quin to li dones i quina gràcia li dones, també.
En tot cas, per mi és una mostra més que hi ha un món allà fora bestial que desconec, no? Em sento com al mig de la caverna, no?
Vull dir, m'estic perdent aquí unes coses bestials, no? Avui explicàvem que hi ha un 44% de gent més que un dia normal que ha demanat festa, lliure elecció. Això també diu molt, eh? A la feina a Espanya.
Un 44% més. Avui és un dia per anar a les portes de les universitats i dels instituts a veure quin és el grau de seguiment
a les classes. Això és dia lliure, però segur que hi haurà baixes. Dirà foment que hi haurà baixes.