
Des dels seus possibles orígens medievals fins a la seva consolidació com una de les expressions més representatives de la cultura catalana, la sardana ha inspirat compositors, poetes i pensadors de diverses generacions. Amb el poeta Amat Baró, recorrem la història d'una dansa que ha sabut mantenir viu el vincle entre tradició popular, creació artística i identitat col·lectiva.

A partir de la novel·la "Prometeu de mil maneres", guanyadora del Premi Sant Jordi 2026, viatgem amb Dolors Boatella a una Palma allunyada dels estereotips turístics. Carles Rebassa construeix una història intensa i profundament literària sobre el desig, la identitat, les desigualtats socials i la resistència davant el poder.

Aquesta vegada, "El retrat" de Jofre Bardolet s'endinsa en la figura de Herbert von Karajan, un dels directors d'orquestra més influents del segle XX. Des de la seva formació a Salzburg fins al llarg lideratge de la Filharmònica de Berlín, repassem una trajectòria marcada per l'excel·lència musical, una aposta decidida pels enregistraments i una manera de dirigir que es convertiria en llegendària. Un personatge fascinant, admirat per milions d'oients, però també envoltat de controvèrsies pel seu passat i per una personalitat tan carismàtica com complexa.

Quan pensem en "Aida", solem imaginar les trompetes de la "Marxa triomfal", els exèrcits i la grandiositat escènica. Però l'òpera de Verdi amaga una realitat molt més subtil. Des del delicat preludi inicial fins al commovedor duet final, la música transita constantment entre el món públic i el privat, entre la monumentalitat i la intimitat. En aquesta secció, Maria José Anglès ens proposta fer un recorregut per aquesta obra mestra.

Quin paper hi juga la música clàssica a Hogwarts Legacy? Analitzem, amb Eulàlia Febrer, com el videojoc combina peces de Chopin, Bach, Mozart, Boccherini o Pachelbel amb una banda sonora original profundament influïda per l'univers cinematogràfic de Harry Potter.

Com és possible oblidar una peça que hem interpretat desenes o centenars de vegades? Amb la psicòloga Gisela Pi, ens endinsem en els mecanismes de la memòria musical per entendre com interactuen els records corporals, auditius, visuals i estructurals. També descobrim per què l'ansietat pot provocar els temuts lapsus escènics i quines estratègies poden ajudar els músics a construir una memòria més sòlida i resilient davant la pressió.

A "La nostra Cecília" d'Ester Plana ens endinsem en la trajectòria de Camerata XXI, una orquestra professional que celebra 35 anys mantenint intacte el seu compromís amb el territori, l'educació i l'acció social. Més enllà dels concerts, impulsa projectes amb escoles, òperes comunitàries, activitats inclusives i intervencions musicals en hospitals i centres socials.

Aquesta vegada, al Laboratori de l'Alba Quinquillà explorem la relació entre estrès, perfeccionisme i hàndicap vocal a partir d'una investigació desenvolupada per especialistes de la Universitat Ramon Llull i la Universitat Autònoma de Barcelona. Descobrim com la manera d'afrontar l'exigència, la por a l'error o la pressió escènica poden influir en la percepció de la veu i el rendiment vocal. Ens ho explica la logopeda i doctora en psicologia Laura González Sanvisens.

Aquesta vegada, la Laia Pujolassos ens proposa un recorregut per la trajectòria de Leontyne Price, una de les sopranos més importants del segle XX. Nascuda al Mississipí en plena segregació racial, va arribar a convertir-se en una figura central dels grans teatres d'òpera gràcies a una veu d'una bellesa excepcional, especialment en els rols verdians.

Xavier Cervera obre temporada amb "Centaures del desert" (The searchers), el western de John Ford que va transformar per sempre el gènere. Amb la música de Max Steiner, pioner de la banda sonora narrativa de Hollywood, la pel·lícula construeix una història sobre la frontera, l'exili, la identitat i l'obsessió.

Miquel Massana comença nova temporada posant el focus en el músic Rafael Ferrer i Fitó, una figura fonamental i sovint ignorada de la música catalana del segle XX. Violinista de l'Orquestra Pau Casals, concertino de l'Orquestra Municipal de Barcelona, director, compositor de bandes sonores, arranjador i autor d'algunes de les sardanes més destacades del seu temps, Ferrer i Fitó exemplifica una trajectòria artística extraordinàriament rica.

Sofía Martínez estrena temporada del "Tot orelles" amb una proposta senzilla per recuperar la forma auditiva després de les vacances: construir un diari de músiques. A partir dels records, emocions i descobertes de l'estiu, ens convida a exercitar la memòria musical i l'escolta interna.

Estrenem, amb Jorge Rodríguez Ariza, la secció "Symphonia Mundi". En aquesta primera secció, proposa un recorregut per tres grans figures unides per la música: Orfeu, el rei David i Crist. A través de la lira, l'arpa i la creu, explora com diferents tradicions culturals i religioses han utilitzat la música per parlar de la mort, la transcendència, la pregària i l'esperança.

A "Les coses petites", en Jordi Cornudella ens proposa descobrir un dels gestos musicals més expressius de la tradició occidental: el baix de lament. Des de Monteverdi, Purcell i Bach fins a Nina Simone, Roger Mas o Rosalía, seguim la pista d'aquesta línia descendent associada al dolor, la nostàlgia i la transformació.

Una conversa amb el director d'orquestra i compositor mallorquí Bernat Quetglas, que el juny passat va rebre el Vasily Petrenko's Award 2026, un reconeixement que s'emmarca en la segona edició de l'Acadèmia de Direcció Vasily Petrenko.