Tots els vips del comiat d'Oques Grasses

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva? El meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Passen dos minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Comencem tard, però suposo que és perquè hem interrogat en Garriga sobre el tema del seu ex. Sí. I com s'entén dels ex.

Home, és que és un tema que si ens hi posem no passa res. No, no, no. I avui anem. No, anem molt petats. Anem tan petats. Anem molt petats. A més a més hem tingut. No, tenim un aniversari important que. Carles. Que no em pot passar de llarg. Avanço amb les meves clares de piano, per cert, que veig que és un tema que us interessa zero, perquè no pregunteu, però vaig avançant. Has de tenir un bon professor. Això és vital. Però ja saps que vaig canviant, depèn de la zona on em trobi.

Doncs, escolta'm, no és inrecomanable anar canviant de. No, perquè. Jo penso que està bé

tenir-ne un de referència. Ho intento, però clar, depèn, també. Quina és la teva cançó estrella, ara? No, no, tinc una només. Estic intentant començar a aprendre a tocar. Amb el Somewhere Over the Rainbow. Molt bé, eh? Que maca.

Avui perquè no hi ha temps, però demà obrirem el

programa amb un piano. Te'n recordes del dia del piano i el dia de no?

Sí, em fa pànic. És molt poc agraït el piano quan comences. No, i és molt pitjor el violó,

la trompeta, eh? Sí. En general, tocar un instrument, jo crec, quan ets gran, genera molta frustració perquè al final tots ens habituem, és que aquesta expressió fa fàstic, però en la nostra zona de confort que hi ha pocs. Pocs conflictes, pocs obstacles, no sé com dir-te, saps? Jo no estic tota l'estona intentant superar-me a mi mateixa i en canvi ara aprendre un instrument se'm fa fer xoco. Mira, si això és el que estic aprenent a tocar. Però aquí de moment no hi ha piano, eh? Bueno, però també es pot tocar en piano,

Marta. Ja t'ho demostraré. A mi no me la toquis i la cantis alhora. Estàs emocionat, pots trencar. Ho puc trencar perquè. Fa temps que busquem la trencadeta i no la trobem. A Ocas no et vas trencar? No, no em vaig trencar a Ocas. Després en parlem. Ho vaig passar més bé que no pas emocionar-me.

Pensa que també tenia l'Ernest Codina borratxo com una cuva menjant l'orella, eh? No plora ningú en aquestes circumstàncies.

De seguida tots els detalls, però abans volíem felicitar la Judit Mascó, que n'ha fet 57, i com cada any ha compartit una foto al seu Instagram bufant les espelmes amb la seva mare, que es diu Glòria, i que n'ha fet 82, i que ahir ho comentàvem, que estan radians i fantàstiques totes dues. Quines fotos, tu.

I. Fan molta il·lusió perquè hi ha ràdio en salut, felicitats, se les veu contentes de poder celebrar un altre enjunt. Són gaudidores, per mi.

I la Judit diu, fer anys i celebrar la vida com un regal. Mama Glòria i Judit. I un gràcies gegant.

I m'encanta que ella es menciona ella mateixa a la publicació i també fa un hashtag Judit Mascó. Si tu fossis la Judit Mascó, no ho faries? Jo em tindria el nom registrat, si arribo a ser ella. Jo faria com la Pilarín Vallès, que pots anar a casa seva buscant Casa Pilarín Vallès en el Google Maps. Doncs jo faria això també, és que ets una institució, clar que sí. Jo les adoro.

Bé, a tot això avui ens hem despertat, i la Marta ens ho pot confirmar, amb un WhatsApp rebentat de missatges. Increïble. Absolutament rebentat d'oients. Més que en tot l'estiu. Doncs segurament. T'ho prometo. Sí, sí, sí. De molts oients que van ser al concert d'Ocas Grasses, i de seguida repassarem totes les cares conegudes que hi havia, perquè n'hi havia moltíssimes, però abans. Ens han escrit unes oients de Ceba, a Osona.

On diumenge,

ja us aviso, no es va produir una situació de tensió de miracle. Per què? Ens diuen. Bon dia, perfectes. Aitana, bon matí, passejant per Seba, al nou poble d'en Roger. Tenen raó, estan ben informades.

Estàs llançant una petita exclusiva. Sí, perquè fins ara no havies confessat que t'has traslladat. He cal·liat buc per Seba, des de fa poquets. Com portes? T'estàs integrant? M'han vingut a saludar

la veïna del davant, em va donar el seu WhatsApp, per si algun dia jo veia alguna cosa o ella veia alguna cosa. I ja està, vull dir que.

Però això és una cosa que a Barcelona també s'hauria de fer si tens la sort de no viure davant d'un turista, diguéssim. Un pis turístic, sí. Però passa molt poc, saps? Vull dir que és una cosa que als pobles es dona molt per suposada i es fa sempre, saps? I que et dona una seguretat, tu també, com a veí. Totalment.

Un paquet que a vegades te'l recull al davant, si et passa alguna cosa, si et falta alguna cosa. Bé, en tot cas, ens diuen, això vam veure l'Aitana Bonmatí passejant per Ceba, que era la Fira del Bolet, i anava amb un noi. Que potser és el seu nòvio, pregunten. I s'ha tirat una foto amb els gegants del poble i tot. Per tant, Itana, bon matí, il·lusionada a la festa del bolet de ceba. Tu no hi vas anar, a la festa del bolet de ceba? Sí, clar, per això et dic que no es va produir un moment de tensió. Amb qui vas anar tu a la festa del bolet de ceba? Jo vaig passar per allà amb el cotxe perquè volia anar a comprar un pollastre a l'ast i la paretta estava tancada perquè era la festa del bolet. Has estat allà descobrint al final les festivitats del teu nou poble. I l'Aitana estava voltant per allà, acompanyada d'aquest noi que diuen. El que passa sempre que em trobo l'Aitana, que ens veiem, però com que ella està enfadada amb mi, no ens saludem.

Us gireu la cara. Sí. Tu hauries d'agafar, d'omplir-te de valor i dir-li Aitana i mirar-la als ulls. Convida molt més a fer això, un acte tipus festival de música o un gran concert? Sí! A la festa del bolet? A la festa del bolet? És com un context zero de. Tu no pots reconciliar-te amb l'Aitana Bonmatí, entenem-nos, si hi ha tots els influencers de Catalunya, si hi ha l'Alberto Gadel fent TikToks al costat. O i tant que sí. I molt millor que hi hagi tant input i tant estímul extern que no pas que tu siguis el centre de la interacció. Molt millor que hi hagi una cançó de fons i tot queda una mica més. No sé, descafeinat o fins i tot, no sé, és que no ho veig gens, clar, la fira del bolet. Jo la fira del bolet penso. No, no, no, quins bolets t'has pillat? Perquè entenc que vas a comprar-te bolets. Sí, clar, hi ha premis i tot. Ha de ser una festassa. A mi m'està fent un fomo. A mi m'interessa de veritat i no sé si és un any especialment bo pels bolets. Jo havia llegit al Segre que no gaire. I a més ara, també és molt d'hora. Per la calor i tot, t'ho prometo. Ha plogut molt, però no I per les pruges hi ha alguns bolets que sí que remuntaran, però depèn del fred que faci. Jo estic molt al dia d'aquest tema. És que el tema dels bolets és molt apassionant. No riguis, eh? Jo durant una època vaig intentar convertir-me en experta i no és gens fàcil, perquè a més és un món molt tancat. O hi entres de petit o no hi entris. O tens un pa. Això és sereta. O tens un pare que ja coneix els llocs, i el meu pare sempre ho ha intentat, sempre se l'ha vetat del món dels bolets, i mai sabem quins són els bons llocs, on trobar-ne. Llavors la gent s'intoxica. Amb uns cisterns carregats de bolets I la gent s'intoxica. I jo, que si trobo un xampinyó, un rovelló, ja faig festes, saps?

Home, t'ho diràs. Bé, ara sí, anem fins a l'estadi olímpic.

Comença un dia i no, sobre les taulades, ve la raya, la foscor, la matiada, la teva pell brillant com una estrella gran.

Així va sonar l'última cançó de l'últim concert d'Ocas Grasses, un moment molt emotiu que el grup ha compartit sense el seu Instagram, amb un text d'acomiad que diu, no sabem com es donen les gràcies per una cosa tan gran, ni com es diu adeu a una part tan important de les nostres vides, però sabem que no hauríem pogut tenir un final millor. Les cançons es queden i tot el que hem viscut amb vosaltres també. Quina sort haver coincidit en aquesta vida, eternament agraïts, us estimem.

En Montero també ha compartit un petit text al seu Instagram amb aquesta cançó de fons, Corra pels camps, que és la cançó que obria el concert, almenys el dissabte. No, no, sí, sí, era el mateix. Diu, per amor va començar i per amor s'acaba. Que bonic. Sí. Això crec que també ho va dir el.

Com ho repetireu a l'últim programa del que no surti d'aquí, això? No, perquè em faria molta vergonya liena que la meva referència fos Josep Montero. No per res. No per res, sinó perquè és que ja ho hem dit ara. Passessin 10 anys i encara la gent no se n'enrecordaria, però. Per amor va començar i per amor s'acaba. És que és literal.

Ocas Grasses ha ocupat els últims 14 anys de la meva vida i no ho canviaria per res del món. Gràcies de tot cor a totes les persones que n'heu format part. Us estimo. En total han estat quatre concerts amb una xifra de públic històrica, més de 200.000 persones. Quina passada, eh? Increïble. No, no, és bestial. És a dir, a mi en algun moment m'emocionava més estar compartint allò amb 50.000 persones en aquell recinte. Que no pas la deuda del grup, com aquell qui diu.

I no veu notar una mica d'esperança en el que pot venir en el futur? En general, pel clima que s'hi respirava i tot. D'un retrobament, dius. No, no, no té res a veure amb la música. No, no, no sé. Amb el país. Bueno, sempre que et trobes amb gent amb qui comparteixes un imaginari com aquest, te'n recordes que no estàs sol, perquè el problema de ser català és que sents una profunda soledat constant. Absoluta, sí. Perquè veus el món i dius, però, saps? Sí.

Està envoltat de 50.000 persones. Sí, estic d'acord que respirava com un ambient així de germanor i de cert optimisme, tot i la tristesa de molta gent. Respirava esplai. Segurament. 200.000 persones i força famosos. El de divendres jo diria que va ser el concert que va reunir més cares conegudes, i com ja vam avançar aquí el programa entre elles Marta Montaner, era una de les cares que vam dir, vam comentar, i sense anar més lluny ens hi van coincidir les dues Aitanes, l'Aitana Alcanya i l'Aitana Bonmatí.

Que està bé perquè divendres vam comentar que teníem una mica de confusió perquè el WhatsApp que nosaltres havíem rebut dient que l'Aitana hi anava. Eren un context de noms de futbolistes. Exacte. I deien, l'Aitana també hi anirà, i nosaltres vam comprar Aitana o Canya de primeres, i el dia que tu ja no vas venir divendres vam pensar, i si era Aitana Bonmatí? I teníem els dos. I eren les dues. Es quadraven totes les dues. Es quadraven totes les dues. Però és veritat que en un WhatsApp on esmentava Piqué, Cobercí, de sobte vam pensar Merda Poder a Bonmatí. Però no, no, eren les dues. Jo sabia que l'Aitana hi aniria. Tu ho vas dir? Sí, sí.

I vam veure les dues Aitanes i molts oients també les vam veure i sobretot ens han comentat el moment en què es troben a la llotja de l'estadi i se saluden, que això va ser just abans de començar el concert. I ens deien, Aitana Ocanya, acompanyada de la seva mare i amigues, ja ha saludat a l'Aitana bon matí, lluint un outfit digne d'un viatge al cercle polar.

Molt abrigada ens anava l'Aitana Ocanya. Una jaqueta preciosa, he de dir.

Diu, ha estat asseguda la major part del concert i ha marxat després de La gent que estimo, que ha estat l'única cançó que hem vist cantar, i que si mal no recordo devia ser la penúltima, no? La gent que estimo.

Sí, i també hem rebut whatsapps dient que va marxar a mitja cançó de La gent que estimo, cosa que em sembla un crim absolut, perquè és l'última vegada que veuràs aquesta cançó en directe. I la primera. També per un tema de seguretat, imagino, i d'ella, exacte, no trobar-se tota la marabunta de gent que li demanarà fotos segur.

Una Aitana Ocanya que, almenys pels Instastories, s'ho va passar molt bé, perquè va penjar uns quants vídeos d'ella cantant i saltant amb les seves amigues. I per la seva banda, la Aitana Bonmatí, jo crec que ens ha fet pràcticament de corresponsal a la zona VIP del concert. És que a ella li encanta Instagram, eh? La Aitana Bonmatí tira. El treballa molt? Sí, sí. Vull dir, la fira del bolet, el concert, vull dir que sabem tot el seu cap de setmana. Ell ha compartit un post d'Instagram amb unes quantes fotos on se la veu a l'interior de la llotja, que és aquella zona del càtering, i se la veu parlant amb en Josep Montero i també amb en Gerard Piqué. En Josep devia tenir

unes ganes de plegar, d'agafar cotxe, ser dissètic a casa. El pots entendre, no? Absolutament. Creus que els tenia una mica per compromís? No, crec que li feia molta il·lusió, però crec que a la vida moltes vegades les coses no són incompatibles. I jo crec que per molta il·lusió que li fes a en Josep aquests concerts, que segur que li feien moltíssima, perquè ha estat l'etapa més important de la seva vida, per força o que és gràcies, i evidentment ha de fer una il·lusió tremenda que gent tan famosa i tan coneguda i tan important pel país vingui a saludar-te. Clar que estava content i joios. Ara, al mateix temps, estava content els minuts per estar a casa seva.

I que ja es coneixien amb en Piqué, perquè en el seu moment en Piqué i la Clara Txia van entrar als Camarinos d'Oques a no sé quina festa de la Merced, jo crec de fa un parell d'anys. En Piqué va fer un tuit, eh? El vau veure? Què deia en Piqué? Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Que aquí la fan és segurament la Clara Chia i en Piqui és allò que et fas fan perquè a la teva nòvia li ha agradat anar a tu i l'heu posat al cotxe algun cop i clar, que sort de tu és preciosa també ens han explicat que en Piqui va intentar

passar si sort de tu ja l'has dedicat a un nòvio, què? no, ja està sí, home no pots dedicar la mateixa cançó a dos nòvios? Dedicar-me, recordar tant i tant a tu, t'estimo tant i tant. Aquí sempre han dit que una cançó no pot canviar de propietari. Home, em sembla molt exagerat. Per vosaltres no, per vosaltres les cançons d'oques no fan referència a moments que després poden anar canviant, perquè en el fons parlen més de vosaltres, de com us sentiu. Depèn de quina cançó, però si jo, sort de tu, li vaig dir al meu exnòvio, Gordi, te la dedico. O és la nostra cançó. No ho sé, podríem parlar-ho amb la gent, perquè jo crec que aquí hi hauria opinions per tots els gustos, eh? A mi m'ofendria molt que un nòvio meu em dediqués una cançó que ja li va dedicar una ex. I que normalment, almenys parlo per mi, tens només una cançó. M'agrada molt, te l'ensenyo.

Teniu una cançó amb la teva parella. No és que en tingueu moltes.

O més d'una. Home, sí, jo he tingut tres. I ara estan blindades. Ara ja no puc sentir bailar pegados i es bailar, de ser fidel. Gràcies a Déu, també, perquè, clar. Un altre tema és la d'ex-parelles que han quedat després de comprar les entrades fa un any d'oques gràcies. És a dir, com s'ho van repartir per poder anar a un d'aquests quatre últims concerts del grup. La custòdia de les entrades. La custòdia d'anar al concert. I després amb qui balles les cançons, un cop ja ho has deixat? Home, és que hi ha gent que podria ha anat amb una nova parella, inclús vull dir-te, la Cèlia Espanya compartia, vaig comprar les entrades sense saber amb qui aniria i ha anat amb un nòvio. Ah, és que això és la vida, també. Doncs sí. Passa tant de temps.

Més cares conegudes que van anar a Casgrasses. Pep Guardiola. No sé si us l'esperàveu, però a casa va fer com il·lusió. A mi em va sorprendre que hi hagués. Un cop més l'encarregada de documentar la seva presència ha estat la Itana Bonmatí, que va publicar una foto amb en Pep i també l'Helena Ford, que és la vicepresidenta del Barça, tots tres a la llotja de l'estadi olímpic. El dijous ja vam explicar que hi havia anat Pau Covarsí amb els seus amics, que se l'havia vist cantant totes les cançons. També va entrar a saludar amb en Montero a la llotja. I aquests dies s'ha estat comentant molt que Pau Covarsí hauria anat al concert d'Ocas Grasses en condició de solter. Javi, oios no està penjant res al respecte, eh? Hi ha un TikTok que ha estat molt, molt, molt, molt, molt viral. És veritat que en Covarsí i la seva ex s'han deixat de seguir a Instagram, i això vol dir coses. La seva ex vols dir la seva presumpta ex. Bueno, jo et dic, estic parlant. Per què, què vols dir?

Home, vols dir, s'ha deixat de seguir amb la Keira la seva parella fins ara? Sí. Doncs, que en principi no ho han confirmat ells, no? No, ells no ho han confirmat. A veure, ells tenen 19 anys, no? Vull dir que també es fan coses que no fas als 29. Jo no he de mirar si la germana d'en Pau Cobercí la segueix, i almenys ahir sí que la seguia.

Clar, com que això no ens diu prou, jo he consultat amb una font que té informació, així que és una font protegida.

Una font que mai revelarem. Una font que no és Canaletes. Sí, no, ja està, ja està.

Amb aquesta fol n'hi consta que és solter, que no és una cosa recent-recent de fa dos dies, sinó que la ruptura s'hauria produït just després de la tornada del Mundial, a principis de setembre. Ostres, sí que ens arriba tard, doncs. I ens arribaria tard si fos així. Sí. Però ruptura en bons

termes o van acabar fatal, com el Rosari de l'Aurora? Jo entenc que si se n'ha esperat a deixar-se de seguir és que almenys hi havia la conciliació de dir esperem perquè sabem que quan fem aquest gest hi haurà una mica de rebombar-hi a xarxes i això només es fa també si estàs en un context d'entesa. Ui, però estàs parlant un idioma que no sé si altra gent el domina, sobretot en el món del futbol. Des de la maduresa. Sí, sí, des d'una maduresa i responsabilitat emocional que no sé si tanta gent gasta. Però perquè penso, si ho han deixat fa tant de temps i segueixen ara, o sigui, et recordo que la Goico i el Manu sabíem si ho havien deixat o havien tornat. A temps real. La mateixa tarda et deixaven de seguir. Jo penso que si trigues tant és perquè ho has parlat.

Bé, això és tot el que sabem, veurem si tenim més informació en els propers dies, si la font segueix brullant. Altres famosos que van anar al concert d'oques i que coneixem molt bé, en Jair i la Neus eren el dissabte, una oient ens ha dit que els va veure radians i molt agafats entrant a l'estadi. També va anar la Melero amb la seva filla el mateix dissabte. Un oient ens explicava que la Melero al final del concert va quedar-se dreta i aplaudint i que la seva filla l'anava estirant perquè volia marxar. I la Melero va dir, ens quedem aquí a aplaudir. Aquesta gent fins al final. I també ens confirmen, no sé si era un pàlpit teu, Juliana o no, que Biel Juste finalment divendres hi va anar. Era impossible que no hi anés. Us escric per confirmar el dubte de la Juliana en l'episodi d'ahir de si aniria en Biel, en Biel Juste. Diu, ahir vaig anar al concert i de camí a l'entrada de Front Stage, a la pista A, vam veure en Biel acompanyat d'una dona, suposem que era la seva mare. És bastant probable perquè

ells fan moltíssims plans amb els pares. Vull dir, tant la Júlia com en Biel constantment estan fent plans amb els pares. Això és preciós, si hi penses.

I també ens van avisar en el seu moment que la Julieta se l'havia vista a la pista seguint el concert i que en el moment que les oques van cantar com el dia i la nit, que és la cançó que ella va cantar amb ells, es va fer com un cercle al seu voltant i estava allà ballant també la cançó. I fins aquí els famosos, també qui van sentir val més, he vist que també hi va anar i suposo I el dissabte moltes autoritats. Sí, va anar a Salvador Illa.

President de la Generalitat, també, sí. No són de la Generalitat.

Bé, fins aquí els famosos del concert de comiat d'oques. Us ho vau passar bé, tu, Roger, t'ho vas passar bé? Jo m'ho vaig passar molt més bé del que em pensava, sí. I vaig anar amb en Marc Andreu, que se'ns va trencar.

Mono, a la gent que estimo o a la fans? Què dius? A la gent que estimo. Jo també, eh? Va trencar fort.

Va trencar motor. I jo el vaig abraçar. Què dius? Molt bé, carinyo. Està en un moment. El vaig veure tan vulnerable, hi havia tanta gent. Que li vaig dir a Tito. Toca. I l'Ernesto dintre el que més matina, com el vas veure? Estava anant a buscar cervesa. Va perdre-la tot. Fem una pausa i anem cap a Can Vilatovella.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Dos quarts i mig de set, parlem de la Rosalía, que acaba de publicar una cançó amb Fontanes DC, la banda irlandesa.

It shows your face It's only worth what you pay In this world.

És el primer cop que la sento en directe.

Jo també. Què en penseu? Em recorda a Crepúsculo. No sé. Té un aire així. Té un aire així com. Saps? Com de tardor. Sí, és molt tardorenca, realment. És una col·laboració de la qual estàvem molt pendents, perquè en realitat, a més, a ella li dona prestigi, perquè ara mateix Fontaines DC són un dels grups indis més situats del panorama internacional i de fet són caps de cartell d'aquest any que ve al Primavera Sauna Barcelona i per tant és un moviment que encaixa molt amb els últims anys de carrera de la cantant catalana, perquè va en la mateixa línia que col·laborar amb un Ralphie Xu, amb una Bjork o amb Carolina Durante. Ella té ganes de posicionar-se en realitat com a it girl i sobretot es vol desmarcar jo crec del món del reggaeton. Perquè ja no tenim col·laboracions amb Ozuna, J Balvin, Tokisha. Ella vol jugar al joc del ninxul perquè sap que l'indi és el nou mainstream. Però combinant-ho amb altres coses, perquè a tot això, dissabte la Rosalía va cantar el Saturday Night Live, marcant ja finalment l'etapa de luxe,

cantant, per una banda, Magnolia. Dic que si quieres pasar a tu lado. Y para otra banda también va a cantar Reliquia. Y mis ojos en Roma.

Unes actuacions que han estat molt celebrades i que la posicionen com a possible guanyadora dels Grammy, dels quals està nominada a 6 premis, us ho recordo, perquè déu-n'hi-do, i que se celebraran el 12 de novembre a Las Vegas. I mentrestant, ella està aprofitant per passar uns dies a Catalunya. Perquè amb tot això, entremig el Saturday Live Night. Que està gravadíssim per la gent que es pensi que és directa. No, gravadíssim. Amb això de les puntes, que molta gent ho comenta, tants minuts aguantant, fent aquest pas tan típic de ballarina, d'aguantar-te amb les

puntetes del dits. Entenc que és superdifícil, per com ho ha vengut també la Pili, que diu que està superorgullosa.

Està orgullosa, però després jo llegi articles del periòdico que deia. Los expertos ven tongo. Com dient que potser hi havia algun truc perquè pogués aguantar així tanta estona, no ho sé. Hi ha hagut molt de debat constant amb el tema de la Rosalía com a ballarina de ballet clàssic en aquesta nova etapa de luxe, que moltes diuen que tan i tan bé, en canvi hi ha moltes ballarines que diuen que ho fa tan i tan malament. Físicament ha de ser molt difícil aguantar de puntetes tanta estona. I està clar que han sigut dues actuacions amb les quals vol remarcar moltíssim l'estètica i tot l'imaginari pel qual ha apostat a looks i per això va amb tutu, fa tot això de les puntes, etcètera. El cas és que ella, mentre s'estava matant aquestes actuacions, estava passant uns dies segurament a Sant Esteve de Sesrovires, perquè va ser vista ahir mateix a una pastisseria de Martorell, a 10 minuts en cotxe del que és el seu poble natal. El testimoni protegit que ens explica aquesta història diu que la va veure comprant dolços a una pastisseria marroquina que es diu Hamdouni. És un local amb un 3,8 al Google Maps, és un forn de pa, però també venen dolços típics del Marroc, entre d'altres. També venen de sobte un croissant, o sigui, és com que toquen els dos mons. Al principi, explica el nostre investigador, no la va reconèixer, només va pensar, com se sembla aquesta noia a la Rosalía. I després s'hi va fixar bé i va veure un cotxe tintat amb un senyor corpulent en fila de ser guarda de seguretat, guarda espatlles directament. Amb el que juga a amagar-se, no? Exacte. Exacte, en Víctor es diu. Després es va fixar una mica més en la noia i va veure que duia l'aro de colorat als cabells que la Rosalia ens ha dut a aquesta era de luxe. Encara el porta. Se'l va posant i I traient, eh? Sí, tot i que sobretot crec que. És a dir, que se'l va traient, o sigui, com que l'ha mantingut bastant. Saps? En realitat se l'ha tret en algun punt. Jo penso que ja el deixa estar, però de cop i volta torna a portar-lo. Perquè al final jo crec que quan fa coses com molt de luxe, que representen molt l'aire de luxe, se'l posa. Se'l torna a fer, no? Com per exemple en aquestes actuacions. Ja, però ja les havia fet. Ja, però potser fa una setmana. Ja. I no es va voler tenir. L'altra és aquesta. Fa molt malbé el cabell, això. Sí. No pots estar-te constantment traient i I no pots ser pintat. Clar, podria ser un spray. No ho sé. Ella, quan va ensenyar que li feien en aquell directe, quan va començar l'aire de luxe, era tinta, de veritat. Però clar, vés a saber, vés a saber ara. Res, jo he intentat investigar, he trucat a la pastisseria, no m'han volgut donar informació, m'han fet un embolic de caldeu, perquè primer m'han dit que la Rosalía havia anat cada dia de la setmana, després he vist que no m'estaven entenent i no, no hi havia anat. Ja s'ha generat moltíssima confusió.

Hi ha hagut un problema que tu pensaves que havia comprat gairebé pràcticament el negoci.

Sí, i només m'estaven recitant la carta que tenien, que és interessantíssima i val molt la pena segur visitar aquest local de Martorell. El cas és que sí que he pogut confirmar que ella almenys ja anava sola a la pastisseria. No hi havia la Loli, eh? No hi havia la Loli, no hi havia la Pili, no hi havia en Diego, no hi havia l'Albert, no hi havia la gent que normalment corre pel seu voltant. Altra cosa és que fossin al cotxe, que també és una opció. La Pili sí que corre per Barcelona, almenys per les publicacions que ha penjat a les últimes hores al seu Instagram, que veiem el Tibidabo i el paisatge de la capital. Està fent fotos, eh? Sí, però fotos, unes fotos. A banda d'aquestes molt apaïsades, com retallades, que et queden com si fos una panoràmica, tan borroses, jo no entenc res. Deu ser una càmera. Per què és tan moderna? És que t'ho juro, jo no entenc per què la penja. De vegades si no s'entén res és que no vol dir res. O sigui, el mòbil està brutíssim.

El mòbil és molt avançat. Jaume Miranda, bona tarda. Bona tarda. Que somrius i t'estàs

fent a sobre el comentari. No, no anava a dir res. Me fa molta gràcia aquest concepte d'anar a Marta angoixada perquè està borrós. És que no entenc res, eh? Sí que hi ha una moda moderna de fer ses fotos com borroses que apareixin superinstantànies i improvisades.

Mira, el tibidabo. I és un poc excessiu, no? A part que és com amb un zoom i veus un fanal.

Sí, no, jo tampoc l'he entès. Sí, com de càmera bruta. Lo que dius, que ses llums t'entren com si hi hagués suor impregnada sa càmera, no? Sí. Bé. A tu et funciona, però, aquest tipus de? A mi sa càmera m'agrada tenir-la nata. No sé, però bé, escolta, soc demòcrata, saps? Què, com ha anat, això? Com ha anat? Bueno, per no entrar ja directe com. Ah, molt bé, he anat al Festival de Sitges. Això, sé que vas aconseguir entrada per veure un director molt famós. Peter Jackson, director, d'entre d'altres, de la trilogia del Senyor de los Anillos o del Hobbit, efectivament. Jo és que soc molt fan de la seva versió de King Kong, una obsessió personal que tinc.

Hosti. Tant cinèfil, Jaume, me n'oblido que has estudiat a l'ESCAC.

Sí, sí, no s'entén perquè després m'agraden unes coses que ningú O sigui, duc un tatuatge que posa

Paris Hilton, m'entens? Jo al revés, això em quadra tot quan me'n recordo d'aquest cinèfil.

I va ser agradable, aquest senyor, amb el públic? Molt agradable, va fer un discurs molt interessant perquè ell va estrenar una pel·lícula fa com 31 anys en el Festival de Sitges, Braindead, i la van tornar a reposar. I jo no l'havia vist mai i m'agrada molt, una peli de culte com de zombis i sang i gore i fetge, que a mi això també m'ha funcionat bastant, t'he de dir.

Quin cap de setmana, tots hem tingut caps de setmana ben diferents. Sí, plens de contrastos. Va, anem cap a Madrid.

Jaume, ahir a la nit la Shakira finalitzava aquesta residència de 13 concerts a Madrid i ho feia rodejada de molts convidats i vips.

Sí, Aina Shakira feia el seu darrer show a Madrid, una data extra que s'afegia a darrer moment com a comiat d'aquest Macondo Park. Segons el comunicat oficial, vos he de recordar que aquest darrer espectacle seria un homenatge en l'orca i en el seu llegat. I atenciona, Shakira va decidir celebrar sa obra d'en Lorca cantant Te dejo Madrid amb en Dani Martín o enganxant pelvis contra pelvis amb en Maluma cantant Agua.

La gent no se la sap, potser encara, no? No, encara no. És que aquesta cançó està flopatjant bastant, eh? Sí, aquí A mi m'agrada molt. Vam apostar molt per ella. Sí, però quants cops us l'heu tornat a posar? Ah, no, jo ni una. Pensarà com amb el disc de les mujeres, ja no lloren, que hi havia punteria, cohete, i jo totes són boníssimes, me les posaré sense I no me les he tornat a escoltar. Però mira el Daidai, quin patardasso que ha estat al final. Ah, sí. No, però el Daidai,

també, amb tot el partit del Mundial. Una mica topada, no? Ah, ja. Estava topada. Ah, i vas veure Química, tu, en aquesta actuació?

Jo la vaig veure tan improvisada, que és una cançó que requereix ball i clarament no estan coordinats. Llavors és com que per moltes ganes. Estan exigint en Jaume amb el Mont Dives? No, perquè els he buscat intentant ballar merenga i no se troben, o sigui, s'han mig trepitjat. I en tot cas, tornant a lo que deia abans, l'orquia, l'orquia, no ho sé.

Quan va dir que volia que estigués dedicat a l'orca aquest, també és que es vol apuntar a tots els carros. Ja va fer el Macondo Parque amb el Gabriel Mercati a Marquen. No hi cap tothom. Ah, sí, ja que convidi Club Tandem i si vols li fotem un programa de literatura, però és que clar, el Macondo més genial no hi cap. És que si

no record malament, o sigui, ahir se complien 90 anys de sa mort, de sa assassinat, d'exposilament de l'orca, i ella ho va volar. Unir tot, però no sé jo si, bé, no sé què trobau. Tot està funcionant? Agua per en Lorca? No, he acabat de beure l'enllaç. Potser en Lorca era fan d'Esmerengue i aquí ho desconeixem. Potser som unes ignorants. Bé, vos he de dir que aquests no són els units famosos que vàrem poder veure en escena. Com hem vist aquestes setmanes, Shakira fa una caminata inicial per arribar a l'escenari i ho fa sempre acompanyada de famosos per generar una mica de conversa, una mica com lo del confesionari de No Rosalía o la caseta de Bad Bunny. Excepció de Penélope Cruz, que ja ha participat, solen ser famosos molt poc aspiracionals, ja vos ho dic, perquè hi ha gent com en Chusa Jones o en Vicky Martín Berrocal. Sí, però gent que tu saps que la truques i sempre hi serà.

Home, i és per anar a un concert de la Shakira, és que vindrien aquí al programa. És que jo crec que lo xulo,

que de fet en Bad Bunny en aquest sentit sí que ho va fer, és que duguis a gent tan famosa, però que tu ets alhora tan famós que has aconseguit convocar, no? M'estic explicant? Sí, sí, és inaccessible. No surt tant de casa, és més inaccessible.

Ni Úrsula Corbaró. No, exacte. Més que res que també tot desprèn, és que a mi em sap greu, perquè a mi la Shakira m'encanta i m'encanta tot el seu univers, però és hortera. Dirà Xarca, lo de la bassa, no? És que tampoc sé molt bé el que és, o sigui, saps? No sé molt bé el que significa, però a mi em sembla hortera. Si hortera vol dir xarca, sí. Sí, que cutreja, no? Sí, a mi m'ho sembla, o sigui, els modelets que porten, les ulleres. I, en canvi, jo crec que per portar, doncs, no passa res, doncs en Xuxo Jones potser farà més impressió. I, de fet, crec que així va ser quan va dur, per exemple, els sanitaris que havien estat cuidant el seu pare. Això va ser molt mono. Va ser molt interessant, va ser bonic. Quan hi ha una història, al final, no? Clar. O són fans de veritat, o. Crec que té més poder. Sí, sí, estic totalment d'acord.

De fet, m'hauria agradat molt que hagués duit a ses mamaratzis, que van ser ses descobridores de Snowy Dillian amb Anna Claraccià

per part d'en Piqué. Això hauria sigut puntit. Sí. Perquè hauria sigut a més enriure-se'n d'ella mateixa. Exacte.

Bé, vos he de dir que aquest dilluns ahir hi ha participat sa nostra estimada Laura Escanes. A mi aquesta participació sí que m'agrada. Evidentment, va fer sa caminata vestida d'entrepà amb paper de plata o de patata al forn, ja no sé molt bé, com ja és habitual. Sí. I una vegada va fer sa caminata, va gaudir del concert, cantant tan fort que només se sent en el aura en els vídeos, com ja és habitual també.

També la Shakira, aquesta rima, contigo mi vida, quiero vivir la vida lo que me queda de vida.

Està molt bé, de lo malament que està, està molt bé. I fixa't en el que ens vol dir l'autora. No, si és bonic. És bé, és una cosa.

Però és que quan les rimes són tan, tan, tan ridícules, per mi ja arriben a un punt de meravella excel·lent. Per exemple, la Karol G té una rima que és comentari fora de l'ogari. Ella ha readaptat ses paraules per tal de que encaixin dins sa seva cançó i m'agrada. És una gènia.

Que la Laura Escanes, que veiem al vídeo d'aquest stories, és d'aquelles que en comptes de gravar l'artista com canta, es grava ella. Vull dir, no només que se la sent, sinó que també se la veu. A sa càmera selfie. Exacte, selfie d'ella cantant al concert de l'artista. Jo l'adoro i ho agraeixo en realitat d'aquest gest, perquè després d'11 concerts de la Shakira, que ja he vist 15 milions d'instastories d'ella, vull veure també la persona que està gaudint del concert. A veure, altres coses no. Gaudir del concert ho està fent molt bé. Ella és una gran gaudidora. Va dir que estava contenta de no haver anat a Ocasgrasas, eh? Perquè els comiats no els porta bé. Els porta fatal, oi? Sí, sí, que no sentia fomo. Entenc que és molt fan, llavors, igualment, a pesar del comentari, no? Sí, fan d'oca, sí, sí. Clar. Bé,

més personatges d'interès en aquest Les Mujeres Ja No Lloran Tour, perquè algú se'n recorda del nom Núria Andreu. Uy, com oblidar-ho.

Encara té un missatge meu de LinkedIn per respondre. Igual te'l respondria ara. Poder sí. Bé, anem a posar context.

Nenúria Andreu era la mànager de Naitana durant el 2024 amb àmplia experiència internacional, perquè ja abans havia fet feina amb la Rosalía, també. I Nenúria també era una de les grans protagonistes del documental de Naitana de Netflix, s'anomena Metamorfosis, crec. Sí. Que es va estrenar en febrer del 2025. I, d'acord, quatre dies abans de l'estrena d'aquest docu, Nenúria va ser acomiadada per Naitana de forma imprevisible i fulminant. Uf, com ho vam viure des d'aquí, aquella nostàlgia. Bé, és que a més, ella va enviar un comunicat complorant, no sé si era hoc diario. Sí, sí, sí, algo així hi havia. Va ser intens. Va ser molt fort, sí, sí. Des de llavors li havíem perdut sa pista, però gràcies a les micros de Televisió Espanyola ahir vàrem descobrir que ha exercit de directora d'estadi d'Smacondo Park.

Macondo Park ha sido un viaje increíble, ha sido un proyecto tan bonito y tan valiente porque no sabíamos muy bien cómo iba a funcionar. Ha sido un trabajo de muchos equipos, de mucha gente, que bueno, que a la gente le está encantando, que es que era un experimento, porque no sabíamos qué iba a pasar.

Bé, ara sabem que no està contestant el LinkedIn a la Juliana perquè té feina. Ha de muntar tot això i ara desmuntar-ho. I ara desmuntar-ho. Bé, més noms sorprenents en aquesta residència madrilenya. Durant el concert, na Shakira va agrair a diverses persones l'èxit d'aquest Macondo Park, entre elles un nom inesperat, Antonio de la Rúa, que aquest és el gran exnòvio de na Shakira. Durant deu anys, va estar del 2000 al 2010, més o menys, i no van acabar gaire bé, degut al solopament amb en Piqué i, de fet, també diversos problemes judicials en aquell moment. I, de bé, ara pareix que se duen genial i ha estat una part indispensable d'aquesta gira. Quiero agradecer a alguien que.

Me ha acompañado y me ha apoyado durante toda la gira. Me ha ayudado muchísimo durante toda la gira. Y que ha estado trabajando detrás de la creación y de todos los detalles de Macondo Park. Porque en la vida todo se transforma, como dice Drexler. Quiero darle las gracias a este, que un día fue mi compañero y hoy es un gran amigo. Amigo del alma. Antonio de la Rúa. Antonio, gracias.

La de voltes que donen la vida, eh? Sí, eh? Perquè és més cómodo enganyar-se. O sigui, què he de dir? Jo només diria aquestes paraules si estiguessis agrestada o si m'estigués tirant el meu ex.

No? Jo crec que no. És de veritat, ho sent així, ho comparteix.

Jo crec que de vegades també I com que el seu últim ex s'ha convertit en un enemic, saps allò de l'enemic del teu enemic és el meu amic?

Ah, que ja sigui una mica també venjatiu, no? Com aquesta retelefonada

en el seu ex. No ho sé, però que potser amb en Piqué, en Piqué ha fet bo Antonio de la Rúa i ella ha volgut reconciliar-se. No ho sé, eh? No, i que és veritat que han passat tants anys i és que ho van deixar, que jo entenc que deu ser molt més fàcil. Sí, però no ho van deixar de bones maneres.

És que sembla mentida. Ja, però igualment. A part que ho van deixar professionalment, també diria, no?

És que, de fet, vos he de dir que en Antonio de la Rúa, més enllà de sa parella, també era com conseller i o mànager de certista, no se sap ben bé, depèn d'esmitjar que llegigueu, dirà una cosa o una altra.

Com si fos la reina de la zona, la Shakira.

Sí, com un Jafar Daladí. I de fet, això, quan varen trencar, varen també separar els seus camins professionals i ell. Va posar-li una demanda milionària a ella per estafar-li diners, bàsicament. O sigui que la cosa va anar bastant gran, però passats els anys, ja vos dic, pareix que han recuperat l'amistat i n'Antonio torna a tenir un paper important com a assessor de la Shakira. Per lo vist, ara mateix torna a ser assessor ja fa mesos que està implicat en aquesta gira. Vos he de dir que no ets l'únic treballador d'aquest tour que mos interessa. En aquesta residència madrilenya, la Shakira ha tornat a comptar amb un nom familiar. Ella és la Natàlia Palomares, ballarina valenciana i que aquí la coneixem molt, a Catalunya, perquè és ex-coach d'Euphoria.

És el millor que ha fet tres cats en els últims anys. De coreografia, de dansa.

Pensava que anaves a dir que és lo millor que ha fet ella. Jo vull respectar Euphoria des d'aquí, però. No, la Natàlia els hi va fer un favor.

Estava molt per sobre del. Sí, te'n recordes que sempre la venien des del mateix format, dient que ha creat coreografies per grans famoses, per cantants internacionals. Era un dels grans reclams. Sí, sí.

Efectivament, la Natàlia ha ballat amb multitud d'estrelles, com la Carol G o la Rosalía, i des de fa temps és ballarina de confiança de na Shakira, i així ho ha explicat en el podcast Senyor Wolf.

Pues Saki para mí es una amiga, ya es una amiga, son muchos años, y sobre todo también es una persona a la que admiro muchísimo, tanto como persona como profesional, porque tiene varias cualidades que yo admiro mucho, lo genuina que es como artista. ¿Es Saki tan perfeccionista como dicen? Sí. Como dicen y más, la verdad.

M'agradaria arribar a aquest punt de sa vida que dius, Xaki és mi amiga, m'hauré de conformar en dir Marta Montaner és mi amiga, però bé, ja està prou bé.

Ja li agradaria a la Xaki deixar la meitat de genial que la Marta. Això et sé. I bona amiga. A mi si m'aturessis el mango ens quedaríem juntes.

Home, sí. De la manera que vingués la teva germana Júlia dient, perdona. Marta està de shopping. Marta està de shopping. Espera-la quan no salga per la porta. I que la Marta, mentre se'n vagi per la porta del darrere. I jo a la porta del banco dient, no, és que hi ha la Marta Montaner.

Ara vindrà. Ara es farà fotos. Com va funcionar Instagram, aquesta anècdota, eh? Va funcionar bé. La gent es pensava que era d'ara. I clar, no, no, això va passar el 2011 o 2012. Les bones històries no envelleixen, eh? No. Ai, sí, jo tinc dos clàssics, aquesta i la trobada amb Pep Guardiola, que ben bé va ser la mateixa època. Ja explicarem un altre dia la de Pep Guardiola. Tu vas tenir una època dolça-dolça, eh? Dolça-dolça, sí, sí. Quins bons temps, m'agrada.

Bé, tornant-te'n a Natàlia.

Era molt bonic trobar-te aquesta gent per passeig de gràcia. Era una altra Barcelona. De fet, ara tots dos ens els podríem trobar també, perquè la Shakira, entre que té aquestes coses judicials, que hauria de sortir la sentència d'aquí no res. És veritat, vam dir a les mamarazzis que en sortia ja. I en Pep Guardiola que t'ha anat tant de bé a volta per aquí. Això sí que em fa el fomo, veus? Perquè jo em vaig perdre aquella etapa, perquè com a noia que vivia a comarques em pensava que Barcelona era el CaixaForum. No coneixia res més per mi, acabava allà a Barcelona. Ara el saludaríeu amb Pep Guardiola pel carrer? Jo no, em faria vergonya, giraria la cara. Jo et recordo que va passar per aquí en Flick, i li vaig dir Happy Birthday, perquè era el seu aniversari, i em va dir moltes gràcies. Quantes anècdotes tens? És que potser faré un llibre. D'anècdotes en famosos. Quan acabi que no surti, Marta, pots tirar encara com d'aquest Lore, saps? Ah, mira.

En Flick llavors va dir a la premsa que li agradava de Barcelona que pel seu aniversari la gent pel carrer el felicitava. Sí, sí, sí. Que això l'emocionava. Sí, te va mig esmentar.

No, va dir que estava enamorat d'ella, va ser bèstia. No, ai, prou ja, que jo el que sento per ell és admiració. I aquesta nit estaré contenta de retrobar-me amb ell a través de la ràdio o la tele. Marta, però és que estem parlant del que és ser ell per tu. Perquè mai és direccional, a més, en el teu cas. Tots els tios que s'enamoren de tu que venen aquí al programa, com l'Àlex Obago, l'Adrià Sala. Prou ja, prou ja, prou ja.

Fa set anys de tot això. La Marta l'arriba a mirar

una dècima de segon més i ell cancela el volo de l'Otegas i se'n va a viure amb la Marta.

No hi vam anar, eh? No hi vam anar i va ser molt llet. No hi vam anar al concert de l'Exobago, Marta.

I sobretot perquè no t'agradava. Ho deixem aquí. Demà hi tornem a partir de les sis.