Tradicionàrius, Ésdansa i la Plaça del Folk marquen el ritme de l'agost

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, arrenca una nova edició del Mans a Catalunya Ràdio, tota la rel a la Ràdio Nacional. Aquest cap de setmana posem la mirada cap al sud del país, ens acostarem al Tradicionarius de les Terres de l'Ebre, una de les cites imprescindibles de la música de rel d'aquest estiu. També descobrirem les novetats de la plaça del Sol, convertida durant les Festes de Gràcia en la plaça del Folc. Parlarem de l'Esdansa, que escalfa motors per convertir les preses en l'epicentre de la dansa de rel internacional, no només a casa nostra, aquesta setmana que entrem. Passarem per Pere Mola, a l'Alt Urgell, on el proper cap de setmana s'hi celebrarà una tarda bastonera dins els actes de la Festa Major i recuperarem una de les novetats discogràfiques de la temporada, Els Trèvol, una proposta emergent de la nova escena folk al nostre país. Amb la producció de Dolors Genola i qui us parla, Quim Rullant, a la direcció i a la locució, comencem al Mans.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al Mans, amb Quim Rullant, a Catalunya Ràdio. Som-hi, doncs, que és dissabte.

I començarem amb una sardana de Lluís Alcalá, que interpreta la principal de Cassà, Joves Triomfants. Joves Triomfants.

Amb la principal de caçar acabem d'escoltar Joves Triomfants, peça de Lluís Alcalá, precisament la principal de caçar. Avui la trobareu a les 12, a la Festa Major de Belllloc, a Santa Cristina d'Aro. El vaig a emportar.

Escolteu, escolteu, gamberres, el baljota de la perifèria. Trévol torna ben armat, amb cançons des del baix llobregat.

En només tres anys han passat de guanyar els sons de la Mediterrània a convertir-se en una de les veus més personals de l'escenari folk català. Ara presenten Folk d'Extraradi, un disc que neix als barris, on es barregen les llengües, els accents, les cultures, allà on les tradicions es transformen i continuen vives. Un treball que reivindica la perifèria com a espai creatiu i que combina la música popular dels països catalans amb influències i sonoritats que formen part de la realitat dels nostres carrers. Avui en Aquest i Can Mans ens acompanya la Laia Gluc, la Leoni Martet, en Bernat Garcés, en Martí Fleta. Benvinguts a iCanMans, bon dia. Bon dia. És com si haguéssiu tingut la vida d'un grup durant 10 anys, però concentrada en 3. Perquè, esclar, a veure, comencem amb una diada del Greller, amb la intenció de fer festa. Us presenteu els sons perquè dius, i aquí som, el 24. No ompliu un estadi, però feu un disc que es diu Qui omple l'estadi no és un greller. La gran terra volada, l'any 25, que a més a més era la cluenda del Tradicionarius. I ara, el foc d'Esterradi. Jo crec que després d'aquesta introducció, gràcies per haver vingut, ens veiem en el proper disc, o no? Mare de Déu, ens has pintat molt bé, aquí. Qui valora el tema? M'imagino que en aquella primera entrevista que recordo que us vaig fer amb en Reza, que estàveu supernerviosos tots quatre. Això ho estic encagant. No, home, no. Perdona, una de les grans diferències és que ja no esteu tan nerviosos i que la Leoni parla un català de llarg.

Bueno, bueno, em costa la R. No, R.

Tot és treballar-ho.

Tot és treballar-ho. No, no, ara ja parlant de debò, clar, és bastant meteòric el que heu fet, és una feinada. No us ho haguéssiu imaginat, però ha sigut tot molt natural, no he anat a buscar res.

Aquests tres anys han estat molt intensos i és el que dius, quan vam començar no hi havia cap mena d'intenció més que la de fer aquell concert a Vilafranca amb els nostres col·legues fent versions de grups que escoltàvem i de cop bé, és que ha estat tot súper orgànic i súper natural ha anat agafant aquesta forma vam passar de fer aquell disc amb en Pau Vinyoles que era com bé molt petit perquè feia pocs mesos que tocàvem i tampoc teníem gaire material però el vam haver de fer gràcies al concurs Sons. A la gran revolada, això que deies, que ens veiem amb valentura i vam dir, va, fem un disc en directe, que era delicat fer això, però vam dir, va. I fins avui, el Fold Extra Radi, que per nosaltres és claríssimament una evolució i una mostra de tot el que hem anat treballant com formiguetes aquests tres anys. Haver fet molts concerts,

perquè clar, hem obviat que també, més enllà d'aquestes coses, heu fet un munt de concerts arreu del país. També ha fet que la formació Bernat es vagi ascendant musicalment i hàgiu trobat les vostres complicitats, més enllà que ja us coneixíeu amb els primers vols i tot plegat, heu anat teixint aquesta manera de ser dalt de l'escenari.

Bueno, jo sento, potser amb aquest últim disc no tant, però sempre ha sigut com la sensació que Trèvol és més un grup de directe, no com que teníem, no sé, ens envalentonàvem molt quan pujàvem a l'escenari i després ens portes a un estudi i ens fèiem una mica caca a sobre. Però bueno, amb aquest últim disc. Com a mínim jo crec que estem trobant una mica el nostre espai també dins d'un producte ja més preparat i tot això. I crec que està molt bé, saps? Com que després d'un primer disc que era plasmar les coses que tocàvem en directe, un, que és plasmar-ho més encara perquè és un directe, doncs aquest tercer disc és portar ja a un camp més de la producció més creativa. I per part nostra i per part del Pau Vidal, que és el que ens ha produït el disc, que és com el cinquè integrant de trèvol durant aquest últim any o aquests mesos.

O sigui, és això que deies, que han passat tres anys només, però han estat tres anys que són, jo diria que tres anys molt clau a la vida de qualsevol jove, que són, bueno, en el cas meu i de la Laia, dels 18, 19, als 21, 22, i el Bernat i la Leoni una mica més, que són una mica més serens, però que són. Grandíssims.

Tampoc tant, eh? Dos anys més. Jo em jubilo l'any que ve. Però vull dir que.

Són anys de molt aprenentatge i al final jo crec que s'ha notat molt entre el primer disc, que érem molt inexperts, ara també som inexperts, però doncs amb dos anys més de recorregut, que és molt poc, dos anys, però bueno, i que jo crec que és això, que és una etapa de creixement personal i vital gegant i una etapa amb molts aprenentatges, al final vam començar, que ells tres estaven a primer de superior, jo no perquè no estic fent el superior, però vull dir que són tres anys on s'ha après molt i. I que per això jo crec que també ha canviat molt la nostra manera d'entendre la música dins de l'estudi. Potser en el món dels directes, com que sí que havíem tocat, tot i ser joves, doncs havíem tocat bastant, doncs ja ho teníem més per la mà, però en el món de l'estudi era una cosa supernova per nosaltres.

Deixa que et canti el fandango. Deixa que et canti el fandango.

Leoni, amb aquest The Fox Estarradi, en quin moment us plantegeu? Volem parlar d'això.

Crec que no s'ha plantejat en cap moment. És una cosa que ha sortit bastant sol. Tenim molt clar que volem reivindicar coses i que volem parlar de les coses. No volem ser un grup per fer músic i ja està. Òbviament que volem fer músic, però també tenim la sort de poder fer concerts a dalt d'un escenari i crec que és guai com tenir aquest. Podíem recometre, de fer l'alta veu de les coses que pensem i de proposar un discurs sobre les coses que són importants per a nosaltres. No s'ha plantejat mai, és una cosa que surt.

Conceptes que ens lliguen, per exemple, a les reivindicacions socials, ja ho presentàveu en algun dels avançaments, com per exemple les dobles turistes, però alhora també aquest imaginari del que és l'extraràdio de Barcelona, que això també implica mestissatge amb altres cultures que estan aquí i que formen part del nostre paisatge. Totalment, o sigui,

aquest disc sí que vam fer la reflexió de que volíem reivindicar la perifèria com a espai de creació, com a espai de barreja i com a espai de resistència cultural. Perquè, bé, primer perquè al fer música folk i fer música tradicional des de petites ens hem trobat que en aquesta perifèria, en aquest extra radi, a vegades costa una mica. Poder dir que fas música folk des d'aquesta banda, perquè és el que sempre diem, tant vas una mica més al sud o una mica més amunt cap al nord i tot està més normalitzat, però sempre ens hem trobat que, ostres, que véns del Baix Obregat, que véns de l'Hospitalet, véns de Sant Adrià, què has de fer? Què has de tocar a la gralla, saps? Què has de fer música folk? I poder reivindicar aquesta perifèria com aquest espai ho veiem molt important i també és el que sempre diem de. En un moment en què hi ha un auge d'aquests discursos de l'extrema dreta on cada cop estem vivint un moment mundial super bèl·lic amb moltíssimes guerres en un context realment catastròfic i quedar-nos sense tenir cap mena de discurs creiem que no era la solució i és que vivim en uns llocs on hi conviuen moltes cultures, moltes històries, moltes llengües, moltes melodies, molts ritmes que venen de molts llocs i de fet a la portada del disc hi apareix una antena parabòlica. Que volíem que fos com una mica l'element simbòlic d'aquesta nova era de trèvol, d'aquesta antena que connecta amb altres parts del món molt llunyanes però a l'hora propera i que estan al costat i que conviuen amb nosaltres.

Amb la rítmica, amb la manera d'entendre la sonoritat del grup, s'entén la cultura popular tradicional del nostre país, les músiques d'arreu del nostre país, com a lloc d'acollida a totes aquestes cultures.

Al final, Sí, pensant en aquesta barreja, aquesta fusió d'estils, Trebol al final es fonamenta en els gustos musicals de cadascú de nosaltres, que després tenim punts en comú i coincidim amb alguns d'aquests gustos en estudis i en segons quines coses, però el més important és que cadascú aporta una mica el seu granet de sorra, no? Precisament, a dia d'avui és com molt fàcil tenir accés a música d'absolutament qualsevol lloc i més tenint en compte que la música que està ara de moda té influències, per exemple, afroamericanes, latinoamericanes O sigui, és pràcticament impossible no estar exposat a segons quines coses. Ho integrem igual que el cap i a la fi, ho integra tothom, fent un tema que sigui cúmbia, un tema que sigui reggae, un tema que sigui. Però perquè al final no ens hi estem tampoc esforçant d'una manera acadèmica, és simplement música que nosaltres escoltem i, hòstia, tant de bo algun dia gravar un disco i tocar aquesta música, doncs mira, ara que tenim l'oportunitat, doncs per què no fer-ho? Sí, sí.

El cor a l'esquerra batega el rima de bombes, no sap que és la treva, la pau o la llibertat, però sap que ho anhela, no vol excavar més tombes.

Estava pensant, no he estat gens atent al que deia perquè estava pensant, però és una reflexió que estava fent ara in situ, que moltes vegades quan torno de volo, no sé per què últimament no tornem tan tard, però hi havia èpoques que tornaven molt tard, arribava a casa com a les dues i m'havia posat a descarregar la bateria, bueno, jo tenia molta sort. I clar, al costat de casa, per exemple, tinc un bar de llatins i són que hi ha bachata, ballena de to. A l'altre costat de casa hi ha un kebab. Llavors és com que hi ha un munt d'influències i al final són moltes músiques que vas escoltant i també jo crec que volíem transmetre una mica això, que dels llocs on venim, doncs, s'escolta música de tipus de tot arreu. I que és súper guai i és música que nosaltres també gaudim escoltant i tocant. Entrem en algun dels temes.

Aquest Foc d'Esterrani que ha acabat de sortir el dia 22, va sortir. Leonín, hi ha una de les peces que hi ha una copla ampliada que és espectacular. A mi és el que més em va sorprendre i li vaig comentar a la Laia que la trobo espectacular, aquesta gran eina. Tia, has sentit com et pisa l'aigua com a músic de copla o no?

Bé, és que de fet es pot dir que no, que no va ser idea nostra de posar una copla. Estupendo. No, va ser idea del nostre productor

Pau Vidal de posar una coble. Llaurador de terra ferma,

no

es valor al teu treball.

Nosaltres l'havíem fet com molt a capella, molt tranquil, i en Pau Vidal va dir, és que això no es pot quedar així, ha d'haver-hi una coble. Llavors va trucar a un amic nostre, que és el Kirchner, un dia abans, en plan, ei, volem posar una coble a la granaïna, vols fer un arranjament? I en Kirchner, vale. Llavors, en un dia va fer com l'arranjament per tots els nostres amics a la coble, i vam posar una coble a la granaïna, i a part dels instruments de la coble, hi ha dolçaines també, que han tocat el Sergi Gispert. I doncs sí, ara d'un cop la canaïna ha fet un i ara d'un cop és molt èpic i ens agrada molt.

Sí, sí, no, és com un gran himne, a més a més, és segurament la cançó més reivindicativa, antifeixisme total. M'agrada molt el moment que agafarem la motocerra i declararem la guerra. La lletra de qui és, per cert?

Aquesta cançó la vam descobrir amb el cor tradicional, amb l'Arturo Gaya, que vam fer l'any passat a l'ESMUC, o sigui, també li vam demanar permís a ell de poder fer aquesta cançó que ens va ensenyar i ens va dir, sí, és tradicional del País Valencià. I la primera estrofa sí que és tradicional, la vam agafar de la cançó tradicional, però la segona és nostra, vam dir, venga. O sigui, la segona part sí que la d'agafem la moto serra sí que és tradicional, però l'altra sí que la vam fer nosaltres, i si vols, com el que parlàvem abans de l'Arturo.

Clar, que l'Artur Ogaia per nosaltres és un referent de la música tradicional, que va ser en aquesta setmana de cor tradicional un moment tan. Tan emocionant, i tots vam sortir d'allà molt per la gallina, va ser com I poder compartir aquesta setmana amb l'Artur Ogaia i ensenyar-nos aquesta música, que va ser per mi O sigui, el record que tinc d'aquest cor tradicional és aquesta gran gallina, i explicant-nos anècdotes, explicant-nos coses de la manera de cantar, de tot això, va ser com. És que l'hem de posar a la gran gallina sí o sí.

Totes tenen les seves coses. Una de les més sorprenents és amb l'Operdal, que algú ha hagut de fer classes de llengües. Quina llengua, quina llengua. Com ve?

És que hi ha gent que ens pregunta què és, clar, clar, perquè. Força, gent, de fet.

A mi m'han preguntat algun col·lega de monspares per cert, en aquell tema, en què canteu? Què és allò? És inventat.

T'imagines? Clar,

és l'Uperdal, que és un dels temes segurament més clàssics o més de la nostra cultura popular i tradicional, que de cop i volta te se'n va a l'altra banda de la Mediterrània amb una naturalitat espectacular.

Tot això és agafant aquest discurs de poder reivindicar, de poder rebaixar-nos l'ego com a occidentals i de reivindicar la música que hi ha més enllà, a l'altra banda del Mediterrani, que personalment ens apassiona, no només per la gent que la fa, que és gent molt valenta, O sigui, jo personalment vaig anar al Kurdistan a tocar fa dos anys i em va sorprendre moltíssim la manera de ser allà de la gent i també la música que fan i llavors va ser com, wow, és que jo vull traslladar això als meus companys i a partir d'aquí hem anat construint tot aquest. Aquesta sonoritat d'aquest disc que va una mica més enllà i que volem reivindicar aquest ego occidental i quedar ja molt més enllà de la música que escoltem aquí. I aquesta, el que em deies de la lletra, que m'he anat una mica. És curt, és una cançó tradicional del Kurdistan que parla una mica de la seva lluita d'allà, que també ens la podem aplicar aquí, que parla dels lleons que baixen a lluitar a la plaça contra aquests. Éssers feroxes que estan destrossant la terra i vam creure com que fusionava molt bé amb la melodia que ens va portar la Leoni des de la Catalunya Nord de l'Upertal. I una més una col·locada

cap a l'electrònica en aquest cas. Sí, això també és. Esteu apuntant línies o no? O sigui, el quart disc que serà d'aquí 15 dies. Se'n va cap aquí?

No, de fet, quan parlem amb el Pau, el nostre productor, ell que realment n'entén una mica més, és com, no fa falta que poseu-lo de l'electrònica, és com que el dia d'avui tothom ho fa, ja està, ja s'entén, el que passa és que després tothom et pregunta això, saps? Com, veig que heu investigat més amb l'electrònica, i és com, sí, ens ho hem inventat nosaltres. Ja, ja, ja. Sí, és la primera vegada que es posa música tradicional. Exacte, anem a posar una gralla.

Molt bé, molt bé. Escolta'm, Bernat, us heu posat una mica trinqueros. Aquí no li agrada passejar

pel barri gòtic sentint que és un parc temàtic. Aquí.

Jo diré que per aquesta cançó la meva referència principal, i ara semblarà aquí una tirada de canya cap a aquesta casa, és el Polònia. Són els musicals del Polònia, que és algo que porto veient a la tele des que soc petit, i que és una cosa fantàstica, agafar una melodia qualsevol, que al final és una melodia bastant xorra, i aprofitar per dir, a veure quantes borrades soc capaç de dir en 4 minuts, doncs vinga, som-hi. I cal dir que és un tema que porta bastant de temps cuinant-se, no és un concepte que m'agradi molt, això de cuinant-se, però el vam començar a fer arran d'una residència artística amb unes beques de les Gai, els Tradicionarios, i ens va sortir un dia la tornada, i jo em vaig inventar una estrofa que era una merda, Llavors. Què dius? Totes les teves letres són solícies. Aquella era horrorosa, llavors va ser com, vale, ara no ha sortit, deixem-ho un temps i ja tornarem a intentar-ho i diguem que a la segona sí que va sortir el que és ara, que com a mínim jo estic molt més content de la primera que vaig escriure. Però sí, sí que hi ha varia gent que ha dit que recorda una mica a La Trinca. Té un què?

Té l'estètica del clip, que és jugant a sense grans.

Bueno, això potser no cal parlar-hi.

Exacte. No, no, molt bé. Clar, el pas doble també és un pal a reivindicar al final del nostre imaginari. O és el vals jota o són temes supertradicionals, Martí, com els caulets.

Els caulets quan són gelats i tot i se'n deixen d'anar. Els caulets quan són gelats i tot i se'n deixen d'anar. Tot i se'n deixen d'anar. A taules, veles i les quan passen de marida. Quan passen de marida.

També diria que en aquest disc hi ha molts temes que, bueno molts, tres o quatre que ja fèiem abans i els tocàvem abans, per exemple, els caulets, el Paso pels turistes, el balzot a la perifèria, però a l'hora de fer el disc i triar els temes que ficàvem, els que teníem i de compondre els nous temes, és això, volíem fer aquesta mena de folt d'extraradi que encara ara no sabem ben bé el que és, però tampoc volíem fer una cosa, no per fer igual folt, clar, no volíem perdre els pals, I sobretot creiem que són pals que són poc coneguts. Si ara mateix, de gent que faci folk mainstream, Aquests pals no se senten en les cançons aquestes, ni el pas doble ni el balzota. Si un ajota ja no se sent i el balzota encara menys. I creiem important fer una mica de pedagogia,

per així dir-ho, en aquest tema. Són recursos per explotar, no? Com qui decideix què farà un tema amb el ritme del reggaetón o amb ritme de alegries. Un pas doble és. Una cosa més que té moltes sortides sobre perquè, no sé, és divertidor.

És que saps què ens passa també, Quim? Que tenim com tots aquests, la sensació i el que hem anat reflexionant aquests mesos, que tenim com tan integrats, crec, o sigui, portem des de petits mamant tant això i ho tenim com tan integrat que és com si ho trobéssim com obvi, en plan, bueno, clar que hem de fer un pas doble o un baljota o saps? Vull dir, com. Com si fos el Vic i haguéssim d'anar més enllà perquè això ja està, no? Vull dir, ja ho hem fet els nostres referents, ja ho hem escoltat molt, però realment després t'hi trobes i no, i sembla com exòtic, però clar, perquè són, vull dir, potser som una mica a vegades una mica ninxos, però sí, és això, el Martí ara és, o sigui, m'he quedat com igual de tu de, bueno, sí, no? És el Vic i fem aquests gèneres perquè és el gènere que hem estat escoltant sempre, no?

Que els ha tingut sempre l'abast. Leoni, teniu tendència a acabar els discos d'una manera una mica nyonya.

Vaig corrent amunt i avall. Com va l'aigua dels rius a les onades del nostre mar. Sento que tot el qui m'envolta és fruit de les llavors que fa temps que ja es van plantar. Què us passa? Cantem a l'amor, a l'amistat. No t'agrada aquí? M'agrada molt.

És com les colònies d'estiu, que tu passes bé però després, ai, no vull tornar a casa. Ja, però s'ha de tornar. No, però és que.

A veure, el disc del directe sí que vau acabar amb el megaquimet aquell a dalt de tot, perquè és que teníeu 150 persones a dalt de l'escenari del cas, però ara no.

No, però és que ens agrada molt reivindicar i fer cara d'enfadats i no sé què, però és que ens estimem molt i ja està. És que a vegades surt així, bueno, hem de fer una cançó una mica per dir que ens estimem molt i que estimem tota la gent i tothom, i surt sort i ja està. Però que està bé, també. No fer un disc molt reivindicatiu tota l'estona, està bé un moment. No acabes d'estar enfadat sempre, eh? No, cal. No es pot estar sempre

enfadat és dolent per la salut estar sempre

enfadat ni amb la pancarta a la mà sempre i que també és reivindicar

pot ser una mica

contracultural reivindicar l'amor i l'amor des de

l'amistat perquè sí que he sentit moltes cançons d'amor romàntic però reivindicar des de l'amistat i des de hostia tio estem fent música amb els meus millors amics ens ho estem passant teta dalt de l'escenari hem fet un disc. Amb els nostres millors amics, que són uns musicasos de la re hòstia, i ho hem fet tots des de l'amor i des de mirant-nos i dient, joder, que guai poder treballar del que ens omple, que no tothom té aquesta sort.

No, és evident. I a més a més, heu comptat amb un munt d'amistats, no repassarem tota la llista, però sí que hi ha un munt de col·laboracions, i sobretot, heu creat el cor dels trèvols, que això també. És bonic. Són la gent dels Trebol, amb aquest folk d'Extra Ràdio que acaba de sortir al mercat. Martí Fleta, Bernat Garcés, Leoni Martet, la Iaulo Complè, sempre a tenir-vos aquí. Gràcies.

A partir d'avui, la Plaça del Sol de Barcelona al barcelonès es converteix en la Plaça del Folc, un dels espais amb més personalitat de la Festa Major de Gràcia. Del 15 al 21 d'agost, el CAT hi programa concerts, ball folk, glosa, tallers, activitats familiars i moltíssima música d'arrel, amb noms que van des de Germà Negra fins a Escamot o La Cusina. Descobrim les novetats d'aquesta 22a edició de la Plaça del Sol amb la directora del CAT Tradicionarios, l'Andrea Moliner. Bon dia, Andrea. Bon dia, Quim. Comença avui mateix dissabte la plaça del Sol, la plaça del Folc.

Doncs sí, exacte, la plaça del Folc. Aquesta serà la 22a edició i serem a la plaça del Sol de Gràcia, però el nom de la plaça així com a programa és la plaça del Folc.

L'aposta sempre és que les festes de Gràcia tinguin aquest punt de trobada, la música de Reus.

Exacte, ja fa des del 2005 que el districte ens va fer aquesta proposta, ho vam entomar i aleshores doncs bé, sempre intentem que hi hagi una programació diversa, inclusiva, accessible, participativa i per a tots els públics. Parlem de la programació d'enguany, qui podrem veure a la plaça? Doncs mira, nosaltres durant el dia intentem que hi hagi una mica de programació diversa, matins, tardes i concerts de la nit i de més. Aleshores, com a matinals, per tots els públics, podrem veure els Every Night amb el seu projecte Bon Vent, per públic més familiar, els Filomena. I Jaume Barri, així com a música pels més petits. Però també tindrem dos sessions matinals amb la Susanna Nagó, que ens explicarà contes, i en aquest cas hi haurà un intèrpret en llengua de signes, per tant l'accessibilitat en aquest sentit entrarà per aquí. I pel que fa a les nits, que potser és el més potent.

Exacte, les nits tindrem. Espera, que no m'he gravat a mi. Pel que fa a les nits, que potser és el reclam més gros.

Doncs mira, tindrem molts grups, molts concerts i molta programació amb La Cusina, Germà Negra, Sol, Papet i Marieta, que fan la gira de Cumiat, els de Rumbant, que ens portaran la punt de rumba, Escamot i Trèvol, que nosaltres li hem dit la nit del folk perifèric, perquè ells. El clàssic ball de gralles per tancar la plaça del folk amb els quatre vents, i després una DJ, la Sumeia, amb aquest punt d'interculturalitat i de músiques del nord d'Àfrica barrejades amb músiques d'aquí. I per últim, així de música, tindrem els Coret, que és el Premi Etna Jove del concurs Desconnecta els Lluïsos de Gràcia. Això com a música. Després tindrem una part de ball folk, que també li donem bastant de pes, i tindrem una nit específica de ball folk amb Idra i la Coixinera, i després, a la nit tranquil·la, comptarem amb la Liv Halum, que ens farà un ball solo. Ella sola tocant i la gent ballant, com abans a les places dels pobles, un únic músic, i això perquè com que és la nit tranquil·la hem de baixar una mica les revolucions. I aleshores ja per rematar-ho tindrem les tardes participatives al taller de danses europees amb Hilaria Podín, un taller de música i dansa gallega amb l'esnamorada Pandere Teires i un taller de rumba catalana amb els de Rumbant. La programació acaba de definir-se del tot amb el combat de Glosa, que ja fa 9 edicions que l'incorporem a la programació, el combat de Glosa de la Vila de Gràcia. Els apunts de percussió amb Cabum i un grup convidat, que aquest any serà la Diabòlica de Gràcia, que faran com els entreactes de grans canvis d'escenari. Tot plegat del 15 al 21 d'agost a Plaça del Sol, a les festes de Gràcia.

Una bona aposta, que m'imagino que a més a més no ha de ser fàcil, amb la quantitat de grups, de propostes diferents, divergents i interessantíssimes que estan sortint, tenir el privilegi de programar a Gràcia, però alhora la responsabilitat de triar, això.

Això és complicat, la veritat. És un repte per tots, perquè a més a més és un espai. És agost, que dius, ostres, l'agost, eh? Però és un espai que et permet. Donar a conèixer el teu projecte a moltíssima gent, perquè és un espai obert, és un espai amb festes de una festa major molt potent, aleshores, doncs, clar, és com un reclam molt bo. Però és la nostra feina i així ho fem, vull dir que no n'hi ha més. Intentem sempre anar donant una mica a tothom i és veritat que potser busquem una mica més el format més festiu, no? Vull dir que un concert molt tranquil no ens encaixa més.

En tot cas, és una de les apostes dins de les festes de gràcia que feu des del CAT a la plaça del Folc, que canvia de nom aquests dies, i que, vaja, que convidem a tothom a seguir en directe. Moltes gràcies, que vagi molt bé. A tu, moltes gràcies.

La cosina ens convidar a memora cantar i els astronomers a babar-ho fent. Així que gràcies, estimada cosina, per regalar-nos balls, cants i rialles i es faci gegant la nostra canalla, perquè les festes són vides. Les nits a la plaça. Cada nit, cada vesprà.

Les nits a la plaça.

A Roquetes, al Baix Ebre, canviant de qüestió, divendres i dissabte que ve, 21 i 22 d'agost, s'hi torna a celebrar el Tradicionarius a les Terres de l'Ebre, una extensió del Festival Barceloní. D'alguna manera, cada any porta algunes de les propostes més interessants de la música de real al sud del país. Ens dona tots els detalls un dels impulsors d'aquesta cita, l'Arturo Gaya. Bon dia, Arturo. Hola, bon dia, Quim. Són ganes de celebrar l'agost també amb música d'arrel, aquest Tradicionarios a les Terres del Ebre, amb 33 edicions, no? Hi ha al darrere. Sí, sí, són ganes.

És una manera d'acabar l'estiu i també és una data que saps que costa, però quedar-te en una data que sigui o hi ha una cita, que la gent ja la posi a l'agenda. I jo crec que en 33 anys hem aconseguit que molta gent de més amunt i més avall de les Terres de l'Ebre sàpiguen que a Roquetes hi ha. Hi ha una cita en la música d'arreu perquè és un compromís que tant Atros des de l'organització artística com l'Ajuntament de Roquetes han entès que és un fet molt important. Aquí estem i la gent respon i comença a acabar-se la calor. I tothom sap que Roquetes és un punt de trobada de la música, no només de Catalunya, València, Aragó, Mallorca, països catalans, sinó també d'arreu de l'estat, perquè moltes vegades s'han portat artistes molt reconeguts. L'any passat vam tenir el Carlos Núñez, Sí,

sí, l'aposta que feu, sens dubte, és de qualitat, i ho demostren els grups que venen en guany, que déu-n'hi-do, silvestres, pitjorines l'Orquestrina Trama i la proposta que presentàveu al disc que heu presentat aquest any amb els Kikos, el Jota per Cople, per si algú no coneix els grups que venen en guany, tot i que en aquest programa els hem punxat tots perquè formen part d'aquest star system de la música darrere del nostre país.

Si n'hi ha una nineta li'n volen donar marit present la salut.

Són propostes realment molt diferents, però molt complementàries alhora.

Sí, són propostes molt diferents. Per exemple, Silvestres és una proposta de veus, una proposta vocal, molt bé per part de l'Eura Gaia, i jo també a Tortosa estic fent una tasca molt semblant a la que fa ella per les Terres de Lleida. I ara hem tingut l'oportunitat i la sort de poder-la portar en les seues silvestres, que no només faran un concert el divendres a la nit, el divendres 21 a la nit, sinó que a més a més a la tarda ja farem un taller de cant que també dirigirà l'Eura Gaia, un taller de polifonia, Jo penso que són ocasions que no es poden perdre a la gent que li agrada cantar. Sens dubte.

Les pitjorines que arriben des de les Illes, des de Mallorca, amb una proposta molt fresca.

Hidres, hidres, hidres fan nou, hidres, hidres fan nou, nou hidres fan,

que fan, fan dotze. Hidres, hidres, hidres fan nou, hidres, hidres fan nou, nou hidres.

Sí, les Pichorines és un. Sempre les Illes Balears, sempre, periòdicament, estan presents als Tradicionarios de les Terres de l'Ebre i en guanyes a través de les Pichorines, que és un grup musical de vuit noies, a lotes, que diuen a Mallorca. Que han estat nominades als Premis Alicia i vénen a presentar el seu treball i penso que serà un dels atractius del dissabte. Dissabte la gent que ve al Tradicionarios ja sap que fem sempre un tastet, una prèvia el divendres i dissabte que és un. Un gran concert que comença a quarts de nou i s'acaba de matinada.

El tren de sortida. Orquestina trama per fer ballar a tothom qui ho vulgui amb el seu punt de vista de la música del Pirineu. Ja veieu que anem anant d'un costat a l'altre als països catalans. I aquest jota per coble amb els quicos, amb la Reus jove, amb en Casellas al davant de la coble, que vaja, que també presentava, com dèiem, en aquest mateix programa. De fet, ho va presentar fa unes quantes setmanes. Un programa. Realment molt atractiu,

Arturo, això s'ha de dir. Sí, jo crec que sí. Això sou batros qui ho ha de dir, ho ha de dir el públic, perquè clar, és el que esperem. Però nosaltres sempre que confeccionem un programa intentem que sigui molt atractiu i que, a més a més, val a dir-ho perquè és una de les coses que s'han demostrat durant aquests 33 anys Roquetes és que s'ha creat un. Un públic, de vegades hi ha concerts on venen 1.500 persones a escoltar-los, i són un públic molt, a més a més, que transcendeix moltes vegades del públic, del seguidor de la música folk, sinó que són una gent que a poc a poc s'ha anat. Cultivant, anant coneixent propostes, i és molt bonic, no? Ver aquella pista pleníssima de gent que ve confiada a veure què li proposem, no? És que és molt bonic, és la resposta que et dona la gent.

Quan el públic ve sense conèixer, confiant en que allò que va viure l'any passat té moltes ganes de tornar-ho a viure, realment llavors ja és un èxit, com és en aquest cas, aquesta 33a edició del Tradicionarius a les Terres de l'Ebre, a Roquetes, al Baix Ebre. Artur, gràcies per atendre'ns l'altra vegada al programa, que vagi molt bé aquest propi divendres i dissabte amb aquesta nova edició del festival. Moltes gràcies, Quim.

Pachiles, cadires, ve a sentarse. Chicots y chiques, prepara el carro.

Dias de festa des del Jota per Cople són els Quicos, la Reus Jove i Marcel Casellas. Els trobareu el proper cap de setmana, 21 i 22 d'agost, al Tradicionarios de l'Ebre.

Catalunya Ràdio. Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio,

Catalunya Ràdio. Sou al Mans, sou a Catalunya Ràdio, una activitat que us vam destacar de cara al proper cap de setmana a Pere Mola, l'alt Urgell. Dissabte que ve hi ha una tarda bastonera que s'embarca dins de la Festa Major, que començarà precisament aquesta setmana que entrem. Una festa major que es va renovant mica en mica. Hem parlat amb l'Eloi Vallabó del grup de bastons de Pere Mola i a més a més company d'aquesta casa que ens parlarà de les activitats i així com d'aquesta tarda bastonera que organitzen els bastoners de Pere Mola.

Cada any es fa en un lloc diferent de Ponent on hi hagi també una colla bastonera. Aquesta tarda bastonera que ja la vam fer fa el 2023, que va ser quan vam celebrar també els 60 anys de la colla bastonera. Aquell any tornarem a celebrar la tarda bastonera, on vindran diverses colles de ponent. Aquella mateixa tarda serà sobretot això, voltant pels carrers de Tremola i acabant a la plaça, on estrenarem aquest ball. El vam crear juntament nosaltres, els Bastones de Premola, amb l'ajuda de l'Adrià, que havia sigut president de la coordinadora de Ball de Bastons i ara està amb l'Ara i Sempre. Va pujar una tarda, ens va portar diverses cançons per triar que no s'han utilitzat en cap ball. Nosaltres vam fer votació, ens vam escollir la que més s'esqueia, que vam creure que s'esqueia, que en aquest moment es diu La Romana, no sé si l'acabarem batejant, però també pot encaixa bé com que celebrem el milenari de Pere Mola, d'acord que fa mil anys els romans ja no hi eren, però abans la que vam trobar més escaient i aleshores després aquella tarda vam anar fent proves, ell ens ajudava a poder triar segons la música quin tipus de ball podia encaixar-hi millor i després també a partir de balls que ja tenim que formen part d'altres cançons també vam fer un poti-poti i d'aquí em va sortir el. El ball, que estrenarem això aquest dissabte 22 d'agost del 2026. El divendres, el dia anterior, s'haurà fet per primera vegada un seguici de festa major, que encara no s'havia fet mai. La colla bastonera, els geganters, una miqueta de representació de tot. Tots els grups folklòrics de Premola, i diumenge també al migdia, després a la missa, com cada any també, els bastoners també farem alguna miqueta de ball, juntament amb els geganters.

I també dintre l'àmbit de l'actualitat, aquest dilluns comença una nova edició de les dansa. El Festival de la Dansa de Real Tradicional de les Preses a la Garrotxa començarà dilluns, s'allargarà fins al diumenge dia 23 i tornarà a convertir aquest municipi en un gran escenari on la dansa tradicional dialoga amb la creació, el patrimoni i el paisatge. Una setmana amb estrenes, amb espectacles, amb formació i amb artistes de tot tipus i, a més a més, amb la celebració dels 50 anys del Cercle Cultural Marboleny. En parlarem amb la directora de les dansa, la Núria Feixas. Bon dia, Núria. Bon dia. Una edició que ve molt marcada per l'aniversari de l'entitat organitzadora, no? Aquests 50 anys de la Marboleny.

Correcte, sí. Aquest any en celebrem 50 i, per tant, a les danses també volem posar en valor tota aquesta trajectòria i passaran coses a l'entorn d'aquests 50 anys. Farem des d'una petita taula rodona mirant tota aquesta trajectòria o posant en valor aquesta trajectòria. Estem treballant també un espectacle, Allò que som, que es presentarà el dilluns, el primer dia de festival el dediquem a Mar Boleny. I aquest any afegim una de les nits de dansa més, en aquest cas amb un grup que ens ha acompanyat tota la vida en els nostres viatges, en les nostres participacions a altres festivals, com són Mar Bolets, i per tant farem una nit amb ells.

I també tindrem, que ja l'ignorem des del mes de juliol, però l'exposició dedicada a l'entitat, en què aquella setmana, evidentment, també es podrà visitar.

Seran un dels eixos de l'esdança d'enguany, que recordem que en la 44a edició se celebrarà concretament del 17 al 23 d'agost. Núria, l'esdança sempre s'ha caracteritzat per una aposta internacional. Quins països podem veure aquest any?

Aquest any tindrem dues companyies de Sudamèrica, tindrem Cuba i Perú, tindrem una companyia d'Indonèsia, una de Sèrbia i una de Sudàfrica. I amb ells farem, des d'aquestes nits participatives, aquestes nits de dansa, La part més exhibiciva, les danses del món, i com no, aquesta mirada també, o aquesta participació a la natura amb la festa al parc, que ja és com un clàssic del festival en què convidem el públic a conèixer el parc de Pedra Tosca i també conèixer com de més a prop les danses i la música de Pedra Tosca. D'aquestes cultures que ens visiten d'arreu del món.

Perquè fa les protestes escèniques sabem que també hi haurà una participació basca, un lloc on passen moltes coses al voltant de la dansa d'arrel.

Exacte, aquest any fem aquesta mirada a Euskal Herria. Per una banda, tindrem una companyia que hem endansat a aldea que la podrem veure a la nit, la podrem veure també a Dances del Món, però amb ells farem com una cosa més concreta que serà parlar sobre el carnaval basc, Per tant, farem una petita mostra de diferents danses que es viuen als carnavals al País Basc, perquè cada poble té les seves característiques i les celebra de la seva manera. Llavors ens fixarem molt en el Carnaval Basc. I després també tenim una altra companyia, Vilaca. Que veurem el seu espectacle d'Irau.

Com no cal esperar l'estrena o preestrena del Premi del Ficolomer, una abrida d'Esther Gundin que aconseguia la setena edició del Premi. Exacte, sí.

A l'estança veurem l'estrena d'aquesta peça que està treballant l'Esther amb tot el seu equip, que, de fet, prèviament, ara al juliol, es veurà el Tigres d'Esmou i el d'Ensano, i a partir d'aquí. S'estrena a Les Danza i comença tot el recorregut per a tots els partners del Premi.

Una de les coses també molt destacades és Les Danza. Què oferiu aquest any en aquest Les Danza?

Aquest any tenim això, el que dius, les tres línies de formació, des dels més petits per infants de 4 fins a 12 anys, els joves de 12 fins a 18 i l'adult a partir de 18 anys. I aquí podran treballar els joves i els petits més amb les companyies internacionals, fent aquesta mirada a les cultures que ens visiten, però també els petits treballaran amb exces franquesa tota una part més de moviment, de puntejos de casa nostra, de la dansa de casa nostra. I amb els adults treballarem, i també amb els joves, treballarem amb noms com la Teresa Agustí o l'Edu Roca, amb la companyia Vilaca també treballaran, farem tallers de percussions corporals per treballar més tota la part de ritme i tot això, i com no, amb els adults i els joves també hi haurà un petit taller dedicat a. A Mar Bolenya, als 50 anys, aquesta trajectòria.

Doncs són molts dels elements que formaran aquesta 44a edició de Les Dança. Recordar l'agarratge a les preses del 17 al 23 d'agost. Núria, gràcies per tenir la trucada del programa, que vagi molt bé. I en parlem més endavant per acabar de lligar-ho tot plegat. Perfecte. Gràcies. I com que són gairebé les 7, aquí que ho deixarem. Nosaltres esperem haver-vos fet companyia aquest matí del 15 d'agost, aquest festiu disfressat de dissabte. Per cert, felicitats a totes les Maries i derivats d'aquest nom. Gràcies per fer-nos companyia una setmana més. Nosaltres hi tornarem, com sempre, demà mateix amb el Mans. Per continuar recorrent el territori en tot l'arrel a la Ràdio Nacional. I hem estat amb la Dolors Joanola i en Quim Rullant fent el programa un dia més. Ens acomiadarem amb Escamot, si els voleu veure en directe, dimecres que ve, dia 19, seran a la plaça dels Folc, en aquest cas a la Festa Major de Gràcia de Barcelona. Que tingueu una bona diada de la Mare de Déu d'Agost, un molt bon dissabte. Fins demà mateix.

Entrelligada, normes caducades, cada fil que estiro, imatges amagades. L'arbre que plora, la mare oblidada. Miris on miris, hi ha lluites cremades. Qui sembra misèria recull molta ràbia, no només la d'ara, la de van passades. Vidres trencats, piquets barricades, del poble que salses talles imparables. 1953, La mira no ofereix un grapat. El gràcies és tan gran que ja no pot oblidar.

Pantalons trencats, ve del Camp Llaura, diu que no pot més marxar a descansar. Passen els anys a un ritme impensable, miris o mires.