Ens endinsem a la casa no només com a lloc que habitem, sinó com a espai de memòria, refugi i projecció de qui som.
Parlem dels viatges que no surten als mapes: desplaçaments íntims i silenciosos que ens transformen.
Parlem de la mort com una experiència íntima, però també com un dels grans motors de la literatura.
Analitzem com la llengua, a més d'un instrument de comunicació, és també una matèria sonora i corporal, una forma de presència al món.
Ens preguntem com la literatura resol el que passa quan el que diem no és exactament el que volem dir.
Ens preguntem si realment es pot explicar el desig, d'on neix i què passa quan el que imaginem topa amb la realitat.
Explorem la influència de la ciutat en el desenvolupament vital dels joves en dues èpoques molt diferents.
Ens preguntem per què la literatura imagina mons devastats, cossos alterats i societats cada vegada més alienades.
