Trencar un pacte de confidencialitat a canvi de tota una vida solucionada?

Encara ho fem, això, avui? M'encanta. Encara ho fem, veig.

Espera'm, què vols dir? Home, que no veus que avui tothom està sorprès, aviam si encara resisteixes, perquè és el capítol 4.

Ja, imagina't, ja n'hem fet 3. No diu els 9 minuts amb la Lloveres? Ja ho ha dit Lloveres, el que passa que no portaves els cascos. Ah, d'acord, d'acord, d'acord, d'acord. Els 9 minuts amb la Lloveres. Queda molt bé, vamos, va.

Fora i a música, que anem al bloco. Ah, bloco ja, vinga, som-hi, som-hi, som-hi. Ei, pel coste, perquè no ho saps, que s'han capturat els papers, eh? I el Garriga és el meu sparring, val? Ho tenim clar, bloco. Anem al warm-up aquest que tenim del 4x3, les 4 preguntes. Ah, això, l'escalfament. 3 segons tens, val? Per cert, Garriga. Ets de dolç o salat?

Més de dolç. El veritat és que dolç. Intento evitar, però dolç.

Sí, això ha sigut una mica l'esquer de distracció. Anem a. Has fet servir mai secrets de tercers pel teu propi benefici professional o per obtenir informació exclusiva? Va, 3 segons.

Els secrets de. Sí, segurament sí. D'algun tercer segurament sí. Siguem honestos, eh? Sí. No que els hagi explicat a l'antena. Que els hagi fet servir. Per obtenir més informació és possible.

Has prioritzat mai l'espectacle o un titular impactant per sobre de la informació rigorosa? Segur que sí.

D'acord. Que no vol dir que no sigui rigorosa.

Vol dir que hem fet un titular. Has prioritzat l'aspecte. Algun titular de la web segurament és això. Si ja ho vas fer el primer dia de la nostra secció. Va, tira pa allà. Allà anem. ¿Fas servir la teva posició professional per apropar-te a la gent que consideres important o influent? Home, no d'acostum, però ho puc bé fet, sí, clar. Què vol dir, ho puc bé fet? Ho has fet? Ho he fet, però no ho faig contínuament. Home, només faltaria. Vamos. Anem al bloc 2 i pugem una mica.

El Sofrancesc Garriga de Catalunya Ràdio, ja estàs posant el Catalunya Ràdio aquí. Clar, clar, clar.

No, però també entrevistar gent perquè a tu t'agradi i t'interessi i tot això. Bueno, calla, anem al bloc 2. Però si estàs parlant tu, si no dic res, jo! El bloc 2, que pugem el nivell d'incomoditat. Ah, encara pugem. Vinga, va. Avui anem creixent. Vinga, va. Si per trencar un pacte de confidencialitat et paguessin la quantitat de diners que resol la vida a tu i als teus, ho faries? Però quin pacte de confidencialitat? Quin? Un.

És possible que sí, és que, clar, si no té un exemple concret, és molt difícil de respondre, aquesta.

Doncs si és il·legal, no. Ah, caramba. Home, sí, sí.

El que no serà serà el tonto que els paga sense mirar-s'ho. Ara. Tot legal? Tot legal, tot legal. No vull deixar de pagar ni un euro dels que em toqui pagar. Però dels que em toqui pagar, que a vegades pagues de més.

Vale, vale, ja prou. Ja prou, que es quedarà prou bé amb la resposta. Tot legal. Ja que ens reunim. Si tant t'agrada pagar impostos. Tampoc he dit això. Digue'm tres sectors impapinables que consideres que els impostos han de cobrir.

Sanitat, educació i, en certa manera, la seguretat personal de la gent. D'acord. Vale, doncs, ja has disparat. Poder anar pels llocs. Doncs llavors.

Pregunto, ¿defensaries exactament igual la ràdio pública amb aquesta passió que tens si es retallen el sou de presentador a la meitat per pagar justament aquests impostos que acabes de demanar?

Home, a la meitat potser no. Home, a la meitat no, em semblaria abusiu a la meitat. Però una mica més. Ha de ser just i equitatiu i ajustat.

A la meitat em semblaria. La justícia saps que no és justa mai, eh? Però bé. Bloc 3. Seguim pujant? Disjunctiva, seràs de triar. Vinga. Però no pensar les conseqüències, valent? Vinga. Anem-hi. Què prefereixes, una entrepà de xoriço, xoris, a la platja amb algú interessant, o un sopar de luxe tres estrelles Michelin amb algú que detestes? No, el entrepatxori, això. Tu prefereixes la persona interessant. És a dir, el halar ja m'estranya, eh? Ja hi aniré jo sol, ja me'l pagaré jo.

Com que no em treuen el 50%, me'l puc pagar.

Va, anem a l'altre. Quin superpoder tries? Per exemple, si pots triar fer-te invisible, invisibilitat absoluta per tafanejar, saps? O saber què pensa exactament la persona que tu tries.

Només una? Sí. L'invisibilitat. Sí? Sí, perquè potser aquella persona que trio avui d'aquí 10 anys ja no em serveix de res. Vale. Anem a la següent.

Pagaries a mitges un sopar de grup, on tu només menges una amanida i aigua, però els altres van de llagosta i bicar. Sí. A mitges? Sí. Vamos. A Escote, que li diuen. No sé com. Va, algo així. Vale, vale, doncs va, ràpido.

He pagat sopars de grup, però el que ha menjat menys soc jo. Ah, sí? Doncs vamos.

Jo no. Jo si hi ha llagosta, que la repartim si l'haig de pagar. Va, anem al tema. Hitchcock o Tarantino? He vist més pelicules de Tarantino. Però t'agrada més? No ho saps? Sí, sí, Tarantino m'agrada. Has vist més que de Hitchcock? Sí, sí, ho sento, ho sento. Ah, tira, tira, tira. Tira, perquè anem ràpid. Sèrie de ficció o un bon documental basat en fets reals. Mmm. Sèrie de ficció. Novela negra per a vedir-te o un assaig històric per entendre el món. Potser l'assaig. Caramba. Llibre en format clàssic o llibre digital? No he llegit cap llibre digital. Què et dius ara? Hosti, es pot ampliar les lletres, no necessites oleres, que no ho veus, com vas. Això també és veritat. Doncs què preferiries, perdre't sol a un museu d'art clàssic o anar a una galeria d'art contemporani trencador?

No, el clàssic. Sí? Sí.

D'acord. Doncs anem al bloc 4. Ah, encara hi ha un altre bloc? Clar, és l'últim, però espera, que tornem ara a la calma. És el call-down aquell, saps? El que baixem les pulsacions. Call-down. Sí, està bé o no? Sí, sí, sí. Ei, però és un parany dialèctic. Tu saps que m'agrada. Tindré l'última pregunta dels espectadors, però aquesta. Aviam, espectadors no es diuen gens. Va, va, va. Anem! Saps, tu, el cèlebre filòsof Sócrates va dir una frase que va dir, només sé que no sé res. Sí. Sí o no?

Només sé que no sé res, segurament, sí.

És una paradoxa clàssica. Si realment no saps res, tampoc no pots saber del cert que no saps res. Ah, va, va, que ja t'he deixat penjat amb el penya assegat. Però els oients, els radiooyents, no volen deixar l'última.

A veure, què ens han preguntat, els oients?

És una pregunta pendent que queda així com. Garriga tele o Garriga ràdio?

Això ho contestarem la setmana que ve. No s'hi val, sempre te'n vas al.