Tres etapes per decidir una Vuelta

Cataluña Ràdio.

Cataluña Audio. Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 188. Una crono, penyes blanques i el collado de l'aguacil.

Come on, Jaime, come on. Cronca, cronca, cronca, cronca.

Come on, if you have the delay, you have nothing to lose. Come on, come on.

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

Enric Mas té la Vuelta 2026 molt a prop. A falta de només l'última setmana, el d'Artà té el camí cap a la seva primera gran victòria molt ben encarat. I sempre sobre el paper només li queden tres grans obstacles. Una contrarrellotge de 32 quilòmetres, l'etapa en final a Penyes Blanques i la penúltima jornada, un dia duríssim amb tres ports de primera i al final el Collado de l'Aguacil de categoria especial. Però és que, a més, amb el que hem vist fins ara en les etapes de muntanya, Mas ha estat sempre per sobre dels seus rivals, ja sigui Félix Gol o Primoz Roglic. I fins i tot les sensacions i l'estat d'ànim haurien de donar-li aquest plus, aquesta miqueta, a la contrarrellotge. Bé, la gràcia de les grans voltes per etapes és que en qualsevol moment pot passar de tot i això ens manté la incertesa fins al final. Més enllà del recorregut, el desgast dels dies és sempre un element a tenir en compte i ara entrem de ple a una tercera setmana per Andalusia on, a més, caldrà tenir present la calor. Avui ens espera un Radio Volta en què analitzarem la Ronda Espanyola amb el Fletxa i amb una petita sorpresa per completar aquest dibuix a la radiografia de la Vuelta. ¿Sabeu qui va a descobrir el collador de l'aguacil? El porta, aquest que us deia, que ha de ser el jutge d'aquesta vuelta. Avui ho sabrem. I a més, a més, a Ràdio Volta una conversa que feia dies que buscava amb l'Àlex Molenar. Després de la caiguda al Tour va necessitar uns dies per recuperar-se, però ara que ha tornat a l'activitat. Parlarem amb ell de com va viure la cara i la creu del Tour, lluint el mallot de la muntanya, però avença de retirar per culpa d'una caiguda. Primera entrevista de l'Àlex després del Tour, i és aquí, a Radio Volta. Abans, però, i com sempre, ens posem al dia amb el resum sonor del que ha estat la segona setmana de la Vuelta. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

El Sons de la Semana.

Es fenomenal, Mercedele, tremendo. El ganador del Giro Baby el año pasado y también tercero en Eslovenia.

El campeón, el joven, precoz, insultantemente precoz, ganador del Giro Baby que quiere ganar también en todo lo alto. A 2.000 metros de altitud, no le da crédito, no es para menos. Chapo enorme. Victoria para Balein, enorme victoria.

¡Dale, Santi, que vos podés! ¡Dale, Santi, que vos podés! De atrás viene el ciclista alemán, el campeón de la Vuelta a Polonia. ¡Santi, que ya ganó etapa en el Giro 2022 y en el Giro 2023! ¡Mano a mano, el hombre de hielo! ¡Frosono, como quieran llamarlo! ¡Mira! Analiza, se cuida entre los dos. Ahí lo ataca Marquito Brenner. Dale, Santi, que vos podés, mi rey. Dale, Santi, una fuercita más. Dale un poquito más, Santi, que lo emparejás. Dale, que le ganás. Métete por adentro. Tírale un cambio más. Ahí va a ser la definición. Me parece que no va a poder, Santi. Una fuerza más no va a poder. Se lo va a llevar Marquito Brenner. Señoras y señores, la victoria, gelada. Pero a Santi le importa, ya va a venir Santiago, ya va a venir Santiago.

La historia si repete, a 2 años de distancia, el lupón de Viera Intensa, colpisce, anche a Córdoba, continua a volar.

Una segona setmana de la Vuelta que es va encetar amb la sorpresa de la victòria de Bastián Tronchón a Els de la Sierra. L'endemà, victòria a l'esprint de Matthew Brennan a Llorca, gran dominador dels sprints en aquesta edició de la Vuelta. Brennan amb superioritat, amb facilitat aparent des de fora, fins i tot diria. M'han viure també a Calar Alto la irrupció de Jacob Omerzel. Jacob Omerzel. Difícil d'escriure, però no tan complicat de pronunciar. Ell mateix ho diu així, Jacob Omerzel. Mira que com guanyi dues etapes aquesta última setmana i acabi al podi. Ho recorda algú? Omerzel, 20 anyets, es lo ve, es deixa veure la vuelta, guanyant en solitari. D'aquell anava cinquè, aquest va sisè. Moltes similituds, eh? Va, deixem de jugar. Victòries de Van Aert a Loja i a Córdova. I aquí entre mig, la de Marco Brenner a La Pandera. Això és el que ha passat en una setmana. En queda una altra encara a la vuelta. I de fet, abans d'entrar en el bloc vuelta, que avui ve molt potent, deixeu-me fer un parèntesi, un afegit a aquest resum sonor per incorporar un altre escenari.

Ahí está Celia Yeri y Paula Blassi peleando por la victoria. Veremos a ver, intentando conseguir un nuevo triunfo, buscando el hueco por ahí, por la parte derecha de la pantalla, Paula Blassi. Y es Nina Bertón. Nina Bertón, la ciclista de l'Education First, la que finalment s'ha llevado la victòria en esta Point Dugas 2026.

La Paula amb una segona posició per Andorràs a França, que va afinant la maquinària ja, ella i la Mireia, i el Marcel Camproví, que seran presents al Mundial de Montreal, que celebra del 20 al 27 d'aquest mes de setembre. Tindrem temps de parlar-ne. Ara sí, ens centrem en la vuelta, amb tota l'anàlisi del que queda de prova, totes les claus i la sorpresa promesa. Abans, però, entrem al territori fletxa.

A Ràdio Volta entrem al territori Fletxa.

Bueno, Antoni, què tal, com estàs? Molt bones, Isaac, doncs ja he de tornar d'aquests dies, que he estat fora, però bueno, seguint la vuelta també, i quins dies, eh, interessantíssims.

No et vas trobar ningú més per Nova York? L'últim dia ens explicaves, eh, que t'havies trobat també ciclistes per allà.

No em vas trobar conegut? Ningú més. Del món del ciclisme, no. Però bueno, ho vaig gaudir els últims dies. Sí que em va quedar anar a veure una botiga, que al final no vaig anar-hi, de bicis, que és on es diu New York City Cycles. Són d'aquestes coses que dius, vale, hi aniré, i al final no hi vaig anar-hi. I que és on el Pegoreti anava. Bueno, el Pegoreti feia els quadres allà. L'única botiga dels Estats Units es veu que on podies trobar un Pegoreti, que és aquest. Bueno, que va morir fa uns anys, però aquest constructor de quadres que el seu dia li feia visites a l'Indurain i tot, però de ser, eh?, quan es construïa en Masser. Sí, sí. I res, hi ha una botiga i, ostres, espera, sí que em vaig trobar amb algú. De casualitat, va entrar una pizzeria i estava tot ple de mallots, veus? Hi havia una pizzeria, però a part era un carrer que estava com al costat, un carrer paral·lel al costat de Park Avenue, que és una zona molt pija de Nova York, a la part dreta, a la part est del Central Park. Clar, ja tot és molt car. I dius, va, menys una pizza ràpid i ja està. Jo entro a la pizzeria, que era una pizzeria molt senzilla, i tot ple de mallots. Hi havia un mallot del Rui Costa, del Paulini, d'aquí més hi havia mallot. No, no recordo. Ah, del Sagan.

Clar, jo entro i em quedo mirant els mallots. I un home de 60 i pico d'anys, que tu saps que és això? Dic, si home, sí, a veure, si saps el ciclisme, doncs mira, aquest és el. Si se mira en els films, aquest és aquest, aquest és aquest. Ostres, sí que saps. Dic, bueno, i tu què? Vam estar així xerrant i era un italià, un home italià de Siciliada, que portava com 40 anys a Nova York, que encara, inclús parlant amb ell, jo parlava amb ell en italià, I encara parlant d'italià, se li notava que havia perdut una mica el seu idioma materno, una mica, ho notaves, que portava tota la vida a Nova York. I va, un engrescat del ciclisme, i de seguida, parlant d'història, es van parlar d'això, d'apogatxes, del Mundial de Sagan-Cabonya als Estats Units, i l'home que cada any que va al Lombardia, que cada any va al Lombardia a veure el Giro de Lombardia. I coneixia l'Andrea Tonti també, espera't que el truco, no sé què. En un moment vam estar allà, vam riure i va ser com aquella connexió. Jo sempre dic que el ciclisme, Amèrica, sobretot, és un esport europeu i que Amèrica és un esport important pels italians en aquest sentit. Jo vaig néixer a l'Algèrtida i passava això, i em va recordar una mica això, dius, ostres, mira, aquesta gent. És molt aficionat al

ciclisme i en el cas de Nova York el ciclisme el van importar italians però també anglesos la famosa prova Madison que va començar allà al Madison Square Gardens de Nova York i em va recordar això com. Aquesta nostàlgia de qui emigra, no? Com una mica amb l'esport és una manera de tornar a connectar amb els seus arrels, no? I res, em va recordar molt això, no? I estar allà a una part de Nova York, que és una ciutat molt cosmopolita també, bueno, tots els estonis, no? Però aquí a Pizzeria, no? Ja et diré l'avinguda quina era. El nom no em sona, però. Sí, no em surt, però és una avinguda coneguda. I res, es deia Marella, Marella o Mirella la pizzeria, la pizzeria petita, molt nesta. Però tu em vas presentar o no? Ella et va reconèixer a tu? No, no, no, li vaig haver de dir. No, em deia, no, és que amb el casc i les ulleres, no. I quan li vaig dir sí, quan li vaig dir el nom sí. Per ell va dir, vale, ara si saps de ciclisme, a veure si saps qui soc. I es quedava mirant, es quedava mirant. Però bueno, clar, i tenia un maillot del Paulini també, o sigui. Ja t'ho vaig explicar una vegada,

anant al Tour de Flandes, un parell de dies abans, que n'havíem parlat amb tu, vaig estar a Cortraig i en un forn de pa, la dependenta et reconeixia, et va conèixer a tu, li vaig parlar de tu i se'n recordava, que tu m'havies parlat, que anàveu a l'hotel allà al costat, vull dir que.

Sí, però és diferent, és diferent perquè a Bèlgica el ciclisme gairebé tothom sap qui és. Sí, a Estats Units és, i a Nova York és una altra història, però bueno. Sí, clar, hi ha molta gent, ara que ve el Mundial de Montreal, tothom parla d'això, ara el més proper, bueno, més no, en setmanes anirà el Mundial. Així és una mica la gent que del ciclisme allà et parla això d'anar al Mundial, molta gent de Nova York aniria allà a veure el Mundial bé,

bé, bé quines històries sempre hi ha coses que em deixa el ciclisme sí,

sí bueno, em va agradar molt també Nova York com a ciutat passejant i. Igual. Tant de bo hi torni.

Sí, home, sí. Exacte, quedarà pendent. Ja no sé què queda pendent, però sí. Ah, no, la botiga que em deies, la botiga de. La botiga aquesta de

New York City Cycles, crec que es diu. Bueno, deu ser una botiga molt autèntica d'allà. Em va quedar pendent. Una excusa per a tothom. Sí, el tema és que cada vegada, bueno, tu si vas sol pots tenir el teu plan, però quan estàs amb família, amb canalla, clar, a vegades. Canvia una mica. Sí, te l'has deixat una mica a l'aire, però bueno. Molt bé.

Abans has dit, i amb això tanquem, però abans has citat una mica el Giro de la Llombardia, d'aquest senyor que te'n parlava. En família segurament hi aniré aquest any, o sigui que quan s'acosti et preguntaré també per. No sé si tens alguna visita d'aquestes recomanades, que sempre me'n passes alguna. Bueno. Clar, tu no sé si el feries gaire, el Giro de la Llombardia.

Sí, sí, sí, sí. I inclús amb Eurosport crec que vaig anar-hi un parell de cops. Sí, sí, sí, sí. No, però per allà, clar, és una zona A veure, el Guisalo l'has de veure. El Guisalo suposo que ja el temps ha marcat. La capella que hi ha a dalt és guapíssima. I té els rostres, té com estàtues de ciclistes, sobretot del Copi i tot això. O sigui, és. És un lloc per anar-hi. Al museu hi ha una capella amb un museu i allà és visita obligada, jo diria, per fer el guisado.

A veure la família, de moment els anirem convencent. Ens centrem en l'actualitat amb aquesta vuelta que li queda ja l'última setmana i qui ens ho havia de dir, com ha anat canviant d'escenari de moment? No sé què et sembla a tu, però jo destacaria aquesta solidesa i sobretot aquest gaudir de la vuelta que ens està transmetent Enric Mas.

Molt sòlid, tot i que l'equip sí que està molt bé per una etapa com la de Córdoba de diumenge. Va haver-hi una estona que deies, ostres, que l'Enric està sol, que no hi ha cap corredor amb ell, hi ha una baixada perillosa, hi ha el Roglic que de vegades et pot atacar amb baixada. És allò, no?, que dius, vale, sembla que, el que dèiem, no?, que de cop i volta la vuelta està disputada i per això té molt d'atractiu, perquè no saps ben bé si la té guanyada o no. I el marge és bo, però clar. Queda una setmana duríssima. I no tan sols per la contrallotge. O sigui, hi ha la primera etapa d'aquesta setmana, el tan dur perquè pot bufar vent. En l'arribada prop de Huelva hi ha previsió de vent per quan arriba el pilot. I april, vale? És un marge que, bueno, que et dona certa tranquil·litat, però és que has d'estar allà, no et pots permetre res. De moment l'Enric jo crec que no es pot permetre cap fallo, i la situació actual és aquesta. Tant de bo, mira, va ser tot bé, i tant de bo, eh? Veiem el Rocklist també una mica atacant, tot i que no sembla ser el Rocklist de fa uns anys.

Clar, això t'anava a comentar, Enric Mas, que històricament quan les coses no han anat bé sempre li han acabat sortint pitjor sempre ha tingut algun contratemps important però que d'altra banda ara que les coses li van tan bé s'està mostrant encara molt més fort i a més a més hi sumem això que deies tu abans aquest diumenge amb una baixada un perfil perquè Roglic fes una mica de les seves i Roglic en aquest sentit no sé si és que està esperant l'última setmana per acabar-se de recuperar d'agafar la forma però no acaba de mostrar-se com aquell Roglic que

ens tenia acostumats. No, tot i que ell és això, és capaç també a últim moment de fer el que no ha fet en tres setmanes. Ja ho ha fet al Giro, per exemple. És això, la crono li va bé per a un especialista com el Roglic. Jo sempre tinc, i encara el tinc interrogant, que fins a quin punt serà decisiva. Jo, de moment, no ho veig. Però, sobretot, això, perquè ell va perdent, inclús el dia de la pandera, també va perdre més del que s'esperava. El Gal, el Félix Gal, sí que el veig amb la línia de l'Enric Mas, ofensiva, intentant atacar els atacs als guisurs, tant perquè obre forat. Per tant, clar, no només em vull centrar en el Róclis. El Félix Gal és un nano amb un equip també molt fort i. I l'hem de contemplar. La veritat és que la Vuelta afronta l'última setmana. De manera espectacular en aquest sentit.

Amb el que queda de vuelta, per tant, obrint una mica la mirada tota la setmana, hi ha terreny perquè pugui passar de tot, més enllà de la crono, hi ha les dues etapes d'alta muntanya, amb penyes blanques i la del penúltim dia. Clar, el penúltim dia crec que són 5.000 metres positius, és duríssima. Tres ports de primera i un de categoria especial, sí.

Clar, clar. És que són dies durs. A veure, amb l'equip també, Movistar, ja està. Ho han estat fent molt bé, entre el Castillo, el García Pierna, el Romo, el Romeo, perdó. En principi, hauria de continuar donant continuïtat a aquesta solidesa, no? Però clar, segons quina situació, i l'Enric, sobretot, que també es veu que està força bé, tot pinta que ho haurien de passar. Però és això, que van dia a dia, o sigui, van intentant dia a dia augmentar una miqueta la diferència perquè. Jo crec que no han fet el que hagués fet el Pogacar, d'arribar aquesta última setmana amb mínim 5-6 minuts d'avantatge, no? Per dir, bueno, tranquil·litat, ja. I clar, això només ho pot permetre el Pogacar. O sigui que a la resta estan corrent com, bueno, com es corren una mena i com poder la vuelta estava dissenyada. O sigui, per arribar a aquest punt, al final, bueno, interrogant i veure què passa i això, no permetre cap error. De fet, ja et dic, eh, la primera etapa d'aquesta última setmana hi ha perill, que és el vent. Així que, vaja, que poden pagar moltes coses. Amb un ventall pots perdre un minut fàcil, fàcil, fàcil, et pot caure un minut.

I el perill invisible de la tercera setmana, eh, amb tot el desgast que porta, amb la calor acumulada. Sí, tot i que la calor a l'Enric sembla que no li fa mal.

No, no, li va fantàstic. No li fa mal, li va fantàstic. Per tant, bueno, a veure què passa. Sobretot l'última etapa de muntanya és la més perillosa per mi. Aquest és el dia decisiu.

Fantàstic per Javier Guillem, perquè tindran l'atenció fins l'última jornada, pràcticament, o sigui que això, l'organització de la Vuelta, encantats. Ara has tret ràpidament el seu nom, Tadej Pogacar, que ja fa dies que no hi és en aquesta Vuelta, i aquesta setmana l'equip, a banda d'anunciar la seva renovació, l'ampliació del contracte, vaja, ha confirmat que aquest 2026 ja no competirà més, per tant, sense Mundial, sense Europeu a Eslovènia i sense Lloverdia, que podria aconseguir el sisè desempatant amb Copi. Clar, tenia molts reptes. El Mundial seria el tercer consecutiu, igualant a Merckx, a més a més a Montreal, on Merckx va aconseguir el seu tercer Mundial. És una llàstima en el sentit del relat, però canvia totalment l'escenari i obre molt més el panorama en aquestes curses que queden, eh? Clar,

és que a nivell d'afició, poder, la gent que s'estimi més, tenir aquesta rivalitat, s'estima més. Que el Pogacso no hi sigui, però clar, qui vulgui més el relat que has dit, més històric, això es perd. Per això dona importància a tot el que va fer Merckx, també, al seu dia. La dificultat que és, i sobretot quan te n'adones del Merckx, o sigui, les coses que li van passar a la seva esquerra esportiva, també, no? Vaja, que jo crec que forma part de la seva història com a corredor en aquest moment passar per aquesta situació de dir, ostres, jo vull acabar d'assolir uns objectius i no tinc ni l'oportunitat. I m'he d'aturar la temporada i a veure com inicio la següent. Forma part, jo crec, de la carrera esportiva d'un campió com és el Pogacar. Al final haurà de tornar del que està passant ara i a veure com torna també. Pot tornar molt fort o amb petits problemes, que ho dubto. Però sí que té la tranquil·litat de l'equip, que l'ha renovat sis anys més. I això amb ell, clar, jo també he pensat, vol dir que continuarà corrent 6 anys? Home, és molt probable, però crec també que ho han fet amb això, eh? En dir, mira, tu encara poder no saps quants anys vols córrer, però millor tenir-ho. He assegurat on curraràs i com, i després, si no els vols fer els últims anys,

no cal que els facis, però tenir-ho. I ell això ja ho té. Això també, com a ell, jo crec que és una part molt positiva, no? I ara poder centrar-me en això, en recuperar-se, en això, gaudir del que ha fet aquest any, que ha fet molt, ha estat una temporada, fixa't, ha estat una temporada històrica per ell, i pel ciclisme, tot i no, haver acabat això, de guanyar la Vuelta, de Mundial, Lombardia, o sigui que, bueno, però clar, és que això dona més perspectiva de la dificultat que té assolir tot el que assoleix aquest corredor, que de vegades sembla que. Sembla que diguis, bueno, sempre guanyar ja no m'agrada el ciclisme. Això ja hi ha molta gent que diu, però clar, t'has de donar del que està fent, que és històric, i la dificultat que això passi, que de vegades no t'apèn només del corredor, sinó també que tot ha de sortir bé, que això és molt difícil. I de fet, et repeteixo, al Metz no li va sortir tot bé a la carrera esportiva. Tenia molts contratemps i coses, i el que passa, clar, que corrien 300 dies l'any. 300, que quan et vens dius, què dius? Fa poc algú em demanava, com és que les famoses victòries del MERS, que són 525 victòries de professional, i la gent que et demana, com és possible que corrien 300 dies l'any?

Que és una bogerada. I, clar, més dies de cursa també et donen més probabilitat de guanyar curses, però també tens més probabilitat de tenir accidents, com el que va tenir el Pogacar. I al Messi li van passar coses, no? O sigui que li van passar coses, es va recuperar i va tornar a guanyar, no? O sigui que, vaja. Que l'actura que hem de fer és aquesta, posar també en perspectiva la dificultat d'assolir el que està assolint aquest home, que és el Tai Pogacar, que és molt difícil.

Doncs mira, això va molt bé aquest discurs per entendre el que està passant, perquè jo ho entenc, com a joc és molt divertit i a tots ens agrada pels titulars comparar merges amb Pogacar, però ara t'ho deies, és impossible comparar ja no només les èpoques, els materials, sinó un tio que competia 300 dies l'any amb un que Pogacar aquest any si no hagués fet vuelta, que molts anys només fa una gran volta, però a feines deu arribar als 40 dies de competició. Per tant, és impossible, però bé, com a relat, a l'hora de vestir-ho sí que és atractiu, però hem de tenir molt present que és incomparable.

Bueno, mira, en el relat i en aquest llibre del Pogacar ara estem en un moment que això, que se ralentirà, no? O sigui, aquest relat jo crec que l'haurem de continuar, arribarà en algun moment, però bueno, repeteixo, és aquest moment de la seva carrera esportiva que és aquest moment més fosc, no? Fixa't, no hi ha hagut cap declaració després de la caiguda del Pogacar, Isaac. Ell no ha fet cap declaració ni res, ni com ha caigut, ni per què, ni ha dit he sortit bé, no, no, és tot l'equip que ho comunica.

Sí, que tu l'altre dia deies que no sabríem la veritat de la caiguda fins que el propi, recordaves l'Alasdair Fodering, crec que era, que explicava això, que era el corredor qui havia dit si havien s'ho pagat amb una pedra, amb una càmera, amb el que fos, i és cert, de moment encara no tenim cap explicació.

No, no, no, ni ell encara no ha declarat res, o sigui, jo entenc que ell també, a veure per quin moment s'ha passat a nivell emocional, sobretot, perquè ha estat un cop, no només físic, sinó també emocional per ell, de cop i volta, ostres, que no puc córrer. Ah, bueno, mira són coses del ciclisme també però que des de fora no hi pensem qüestionem de seguida a veure si pot córrer o no i el propi corredor encara no ha dit res que ha passat més d'una setmana.

Esperem que recuperi bé i que recuperi el seu nivell i a veure quin Pogacar ens trobem postcaiguda, que sens cap mena de dubte, serà un altre Pogacar. No sé si més madur, si més no sé com, però un episodi com aquest que no l'havia viscut, doncs veurem quina cicatriu en un sentit o altre deixa. En fi, ho deixem aquí. Vaig a pensar en les pizzes ara mateix. M'has fet entrar gana.

Les pizzes de Nova York, mira, si tu. Aquesta es diu Marella. Bueno, si vols ja pots. Sí, ho posarem a les xarxes en algun moment, sí. Sí, però aquesta l'argomano perquè té l'enllaç aquest amb el ciclisme, però hi ha una molt famosa de Nova York que és la Rice Pizza i el restaurant original està a Columbia Avenue, Columbus Avenue. Però és que ha estat a Portareu, és molt famosa, però és que estan boníssimes. Està molt, molt bona. De vegades molt Nova York és això, és la pizza també, s'associa molt. O sigui que si vas, és obligat.

Segons te passis de pressupost, eh, ja t'ho dic, perquè també. Poder és l'única opció que tens. Sí,

sí, un altre més a la llista. Un altre dia, ja t'ho explicaré, però una vegada, i ha estat una vegada, eh, a Nova York, però vaig fer la ruta dintre de les meves possibilitats, perquè tampoc la vaig poder fer tota, seguint les cròniques de l'Enric González a El País. Ostres. Quan ell era responsable a Nova York, vam fer un recull de cròniques. De fet, ja, no recordo com es diuen, si és cròniques de. La he de tenir per aquí, eh? Espera't. El llibre té la Histórias del Calcio. Ah, clar, mira, el tinc aquí darrere. Histórias del Calcio, Histórias de Nueva York, Crequera, Histórias de. Quin altre tenia? Nueva York, Londres, Calcio, i no sé si en tenia algun altre. I a partir d'aquí, mira, aquelles fricades que ens agafen, eh? Conèixer Nova York a partir de les seves cròniques. I sé que parlava d'alguns restaurants, ara m'ha vingut al cap. Aquests restaurants, em vaig mirar la carta des de fora, però per visitar una mica la ciutat, doncs, està bé, està bé. Mira, t'agafes historietes

que són divertides. Sí, i tant, i tant. Bueno, són d'aquells llocs, com dius, eh? Molta gent diu, és que sembla que quan hi vas ja hi hagis estat. Però a la vegada si vols tornar. Que bueno, per la propera em llegiré el llibre del González. Ben fet.

Doncs vinga, vau, deixem aquí per avui. A la propera ja tancarem amb el vencedor d'aquesta vuelta. Joan Antoni, moltíssimes gràcies. Igualment, una abraçada. Adéu.

Y el campeón del año pasado, Pedro Delgado, es tarde.

Miguel Turay a Marco Pantani. ¡Marco Pantani! ¡Es un glorioso caos en la tierra de Italia!

¡Sombrero!

Us ho deia, una petita sorpresa relacionada amb el Collado de la Guacil, l'últim port d'aquesta vuelta al que possiblement decidirà la prova, un port de categoria especial, però al mateix temps inèdit, molt desconegut. Tenim un missatge d'algú que coneix molt bé aquest port, que ha tingut el seu pes en que formi part d'aquesta vuelta i que sobretot ens explicarà, atenció, qui va descobrir-lo. Luis Ángel Maté ens ha deixat aquest missatge amb un recordatori, no marxeu, molt especial.

Hola Isaac, ¿qué tal? Muy bien, yo gracias. Te cuento, sí, te cuento, te mando nota de voz ahora mismo, claro que sí. El Collado del Alguacil o Paule, como se le conoce en la zona, es un puerto durísimo, durísimo. Sobre todo también teniendo en cuenta el contexto en el que se va a subir, que es dentro de una etapa brutal con dos subidas al Collado del Muerto, al Purche y con otra subida al Duque también, que es una subida. Inédita y quizá la más emblemática y la más icónica de Sierra Nevada, porque transcurre por el antiguo tranvía del Duque hasta el Barranco de San Juan y luego sube por un auténtico paraíso, un Robledal, una carretera antigua, preciosa, que estoy convencido de que va a encantar a todo el mundo y que ha venido para quedarse a la vuelta. Y luego el colofón final, como digo, en el Collado del Alguacil, que es un puerto muy duro, muy exigente, siempre con rampas durísimas, desde que coges el cruce a la salida de Güéjar Sierra hasta arriba, las rampas siempre en torno al 10%, muy constantes, muy duras, sin descanso. Sube, como digo, hasta el Collado del Alguacil, Carasur, con lo cual hará calor, será también un componente a tener en cuenta. Y bueno, una subida también que me trae especialmente buenos recuerdos porque su primer descubridor fue Xavi Tondo. Xavi Tondo, como bien sabéis, pasaba mucho tiempo entrenando en Sierra Nevada, en Granada. Su entrenador, Francis Cabello, era de allí. Y Xavi fue el primer ciclista que descubrió la carretera hasta arriba, hasta el Collado del Alguacil. Era una carretera que sí que estaba asfaltada hasta el kilómetro 5, hasta el Cortijo Valderas, y que hace recientemente poco se asfaltó hasta arriba. Y bueno, Xavi un día. Subió hasta el cortijo, vio que la carretera seguía, decidió investigar, subir hasta arriba y descubrió una de las subidas más duras que hay en la zona. Una subida que además va a tener la suerte de vivir un etapón en la vuelta. Así que un momento, una oportunidad extraordinaria para recordar a Xavi y. Y como siempre digo, pues él ha tenido el honor de ser el primer ciclista que subió al Collado del Alguacil, que será probablemente el juez de esta Vuelta Ciclista España y quién decide a quién se llevará la victoria final. Un abrazo.

Dissabte, etapa decisiva de la vuelta amb aquest porc, que gràcies al Lluís, al Lluís Ángel Maté, hem conegut una mica més i que ens ha permès fer aquest exercici que tant ens agrada, de tant en tant, trobar una excusa per recordar l'anyorat Xavi Tondo. Sempre trobem a faltar a Xavi i ens agrada molt. Recordar-te aquella alegria, aquella il·lusió que tenies per tot plegat. Va, ara tanquem. El bloc vuelta i n'obrim un altre, l'últim del programa d'avui. Segur que recordareu les dues imatges d'aquest passat Tour de França, que ara us citaré. La de l'Alex Molena, ara aquesta la primera, vestint el mallot de líder de la muntanya. I la segona, la de l'Àlex Molinar, a terra, víctima d'una caiguda i abandonant el tour. De l'alegria a la tristesa i la frustració en un obrir tancadulls. Allò va ser a principis de juliol i ara, aquest cap de setmana passat, l'Àlex ha tornat a competir. I a Ràdio Volta, el volem saludar.

Àlex, què tal, com estàs? Hola, bones, molt bé, molt bé.

Aquí a Itàlia competim ja, així que t'entens.

Molt bé, sí, t'anava a dir. De fet, has tornat a competir aquest cap de setmana al Gran Premi Indústria, 29a posició, però m'imagino que és d'aquelles situacions que més enllà de resultats, realment el que volies era això, tornar a sentir la competició, tornar a sentir les sensacions com estaves, no? Sí,

el resultat no és res de l'altre món, però el fet de poder posar un dorsal i poder tornar a la competició ja va ser com una victòria per a mi. La veritat és que molt content i la veritat és que vaig disfrutar. Com et vas sentir?

En primer lloc de cames, com et vas sentir?

Bastant bé, bastant bé la veritat. Sí que és veritat que era una cursa molt dura i amb un nivell molt alt, no? I al final, quan portes tant de temps parat, encara que hagis d'entrenar molt bé, aquest ritme de competició, les primeres curses sempre costa una mica més, però la veritat és que bastant bé. La

veritat és

que no, molt bé, molt tranquil i sobretot disfrutant de poder tornar a estar a la competició. Sí. Molt bé. Estàs de gira per Itàlia aquests dies? Sí, aquesta setmana estaré per aquí d'Itàlia corrent. Van començar a córrer i estarem aquí fins aquest diumenge corrent. Giro de la Toscana,

Premio Città di Peccioli, Memorial Pantani, el Trofeo Matteotti. Bé, aquestes curses que a Itàlia sempre hi ha molta tradició, hi ha molta afició, m'imagino que també ha de ser un ambient guapo, aquestes proves.

Sí, sí, sí, a mi m'agrada molt. Sí que és veritat que són curses que has d'arribar una mica bé de forma, perquè si no. Les pateixes molt, però si arribes amb un bon punt de forma, la veritat és que es poden fer coses i són curses molt xules de fer.

Ara parlarem també del Tour, de com van viure aquest Tour de França, però vaja, tu que ara tornes a competir, què esperes en aquest tram final de temporada? No sé si et dona temps de tornar a recuperar un punt al de forma o és més que res allò, va, escolta tu, tornem a rodar, tornem a sentir ciclista, què n'esperes?

No, jo crec que puc fer un bon final de temporada, no? Al final, ostres, el Tour, pues he tingut molt bones sensacions i jo crec que aquest punt de forma no l'he acabat de perdre, no? L'he intentat mantenir el millor possible i jo crec que, ostres, jo espero fer bons resultats aquest final de temporada.

Molt bé, molt bé, interessant. Escolta, com és el Tour, eh? A Nadia una paraulota, però com és el Tour per bo i per dolent, eh? Que t'ho dona tot i t'ho pren tot.

Sí, així és, però bueno, així és el ciclisme en general, que al final té les seves coses bones i per desgràcia també té les seves coses dolentes, com les caigudes, les lesions i. O enfermedad o aquest tipus de cosa. Nosaltres ja estem acostumats a viure amb aquests problemes. Òbviament, prefereixes que no sigui el Tour de França, però bueno, al final és una cursa i pot passar de tot. Els professionals ho

teniu molt interioritzat, això que deies tu. Ara fa un parell de mesos ja del Tour de França. Quan mires enrere, la primera imatge que et ve del Tour, per això quina és?

La primera imatge, doncs, vestit del mallet de la muntanya.

Bé, bueno, aquesta és la que esperava, eh? Ara que no em digui la caiguda, però. Sí, sí, sí. No, no, no, no he quedat amb els bons records. Clar, clar que sí. Abans de la caiguda vas poder assaborir el teu primer tour de França, l'equip també hi tornava després de molts anys, es va generar molta expectació al voltant de l'equip. Com vas viure aquells dies? A més, amb la gran sortida, amb el gran departe des de Barcelona, m'imagino que devia ser ambientalment espectacular per vosaltres.

Sí, sí, sí, va ser brutal. La veritat era el tour perfecte per anar-hi. Sortint des de Barcelona amb la crono, amb l'etapa, arribant a Montjuïc, la veritat és que va ser espectacular. Jo crec que va ser dels millors moments de la meva carrera com a ciclista, sense cap dubte.

No vam tenir temps de parlar durant el tour, però vaja, ja t'ho pregunto ara. Com et va caure a les mans aquell mallot de la muntanya? Era premeditat? Va ser una mica situacions de cursa que porten una mica cap allà per sumar aquells puntets? Com va anar?

Bueno, al principi no era un objectiu per mi, al final l'equip va dir a un parell de corredors que aquell dia havien d'estar a l'escapada, perquè el mallot de la muntanya és un dels objectius més grans per tots els equips, per aconseguir. Sobretot aquests primers dies que corredors bons com Antadi i Pogacar encara no han sumat punts a la muntanya i és un mallot que es pot aconseguir. Òbviament és un objectiu gran de l'equip i aquell dia precisament no era cosa meva però al final som un equip i les circumstàncies de carrera em van posar a mi a l'escapada i un cop ja dins de l'escapada l'objectiu era anar per el mallot de la muntanya sense cap mena de dubte

I et vas sentir l'amo del món aquells dies perquè m'imagino que missatges, peticions d'entrevista compromisos amb la pròpia organització del Tour allò es va multiplicar.

Sí, sí, la veritat és que em va canviar tot aquell dia. Al final, quan estàs allà i vestit de la muntanya, tothom vol parlar amb tu, tothom vol una foto, tothom vol una entrevista i la veritat és que va ser una bogeria per mi. Que guapo.

Escolta, ara també toca tocar o parlar de la caiguda, aquell revolt de dretes que a mi de pau que ja arribava a un sac era 5,5 km de meta. T'ha passat molts cops pel cap?

Sí, òbviament, li dones moltes voltes en aquest moment, que al final és un moment difícil, tenir que deixar el teu primer Tour de França, i qui sap si és l'últim també, llavors, hòstia, és una cosa complicada, però bueno, és el que et deia, al final estem acostumats, sabem que són coses que poden passar, per desgràcia, i bueno, ho he portat bastant bé. I per tot això que em dius,

què és el primer que et va passar pel cap quan estaves a terra? Amb tant dolor no podies pensar més enllà?

Bueno, no gaire res. La veritat és que va ser un moment confós. Al final tampoc me'n recordo de la caiguda i va ser tot una mica un moment confós. I llavors ja un cop vas cap a l'autobús, et dutxes i ja vas de camí a l'hospital, ja et fas una idea del que serà la situació. Però en el moment de caure, la veritat és que no gaire res. Les has vist les imatges repetides? Sí, ho he vist un cop, he vist un cop la veiguda i ja està, ja n'he tingut prou.

I tant, a passar pàgina. Escolta, em venia molt de gust saludar-te i em fot molta il·lusió que aquesta setmana estiguis de gira per Itàlia. A molts ens agradaria ser-hi de vacances per acabar d'aprofitar aquests dies de calor, de bon temps, però què millor que fer-ho competint que realment, com et deia, hi ha molt bon ambient, hi ha molt bones curses. I és una bona manera de tornar-hi per encarar aquest tram final de temporada. Àlex, res, moltíssimes gràcies per atendre'ns. Que et vagi molt bé aquests dies.

Res, moltes gràcies a vosaltres i moltes gràcies. A veure què en podem treure aquí. Una abraçada. Vinga, adéu, adéu.

Tanquem aquí el 25è Ràdio Volta de la temporada. Queda una setmana per decidir la vuelta. Serà per l'Enric Mas? Hi haurà sorpasso final la setmana que ve? Totes les respostes aquí, a Ràdio Volta. Ràdio Volta, amb Isaac Vilalta.

Catalunya Ràdio. Catalunya Àudio. Som podcast. Som podcast.