Tríada de setembre: la Mercè, Santa Tecla i la Misericòrdia

Més mans, més arrel, més Catalunya Ràdio.

Bon dia i bona hora, sigueu benvinguts a una nova edició del Mans, el programa de la cultura popular i l'associacionisme de la Ràdio Nacional de Catalunya. Un Mans on posarem el focus en tres grans festes que ja entren en els seus dies forts. Santa Tecla de Tarragona, la Mercè Barcelona i la Misericòrdia Reus. Parlarem del foc, de seguissis, de dansa, de música i de patrimoni viu. També mirarem una mica més enllà. A més a més d'aquest cap de setmana, hi ha activitats que no són estrictament de festa major. I tindrem temps per acostar-nos a la nova temporada del Soc i Sarer, que torna a Trescat, amb noves proves i una nova mirada sobre la cultura popular d'aquest país, també entre les seves proves. Els països catalans anirem fins a l'Alguer, amb la trobada gegantera i la festa de Sant Miquel, i fins a la Catalunya del Nord, perquè la Bresola celebra 50 anys, també amb música, i amb un nou treball discogràfic que es presentarà divendres que ve a Girona. Tot això, molta música d'arrel també en aquest Mans, amb Rosa Silloe al muntatge musical, l'Andi Franco a la producció i Quim Rutllant a la locució. Som-hi, doncs, amb tota l'arrel a la Ràdio Nacional.

Sona a poble, a plaça i a gent. Això és el Mans, i és de bon matí. A Catalunya Ràdio, amb Quim Rutllant.

I les primeres notes ens venen molt de gust. Coloma Bertran i Carles Velda en aquesta cançó de Brasil parant els contes des dels nocturns i diamants de la violinista de Tona.

Per la finestra uns nens se'n volen i tu al darrere te'n vas volant. Amb ells vols viure mil aventures. Ets de la colla de Peter Pan. Ets fet de fusta, com en Pinocchio, si dius mentides et creix el nas. La vigepeto, la campaneta i el grill que et parla et guiaran. Dorm, dorm i somia si hi vols anar. Que el món dels contes. Se t'obrirà. Avui celebres un aniversari, Conilla Fanya, també fas tard. Hem d'anar a veure els amics d'Alicia, el cuc, la reina, el riure del gat. En jip d'espera amb els pirates van cap a una illa al mig del mar. Hi haurà baralles per l'or, per joies, però tot defensa el capità. Dorm, dorm i somia si hi vols anar. El món dels contes se t'obrirà.

La tia Polius martiritza i tu t'escapes amb Tom i en Jack. Dius aventures pel Mississippi i quan en tornis ja seràs gran. De nit t'esperen les meravelles que dins els contes ja hauràs trobat. Dorm i somia, que en els teus somnis a tots els llibres podràs entrar. Dorm, dorm i somia, si hi vols anar. El món dels contes se t'obrirà.

Dormi, somia, si hi vols anar.

Cançó de Bressol per anar als contes. És Coloma Bertrana o la col·laboració de Carles Belda. Un diamant d'aquest Nocturns i Diamants.

La cultura popular i l'associacionisme a Catalunya Ràdio. Mans. Entrem en Tamari.

Santa Tecla entra aquest dissabte en un dels caps de setmana més intensos de la festa i ho fan dos aniversaris molt presents, els 600 anys documentats del Foc Festiu a Tarragona i els 40 anys del Vall d'en Serrallonga. Avui al migdia el Vall de Diables, us explicàvem la setmana passada, recupera una part de la seva història amb una sortida extraordinària dedicada a la Sociedad Cultural Artesana. L'entitat que va gestionar el ball entre l'any 1876 i 1886. La recreació vol acostar-se a aquelles sortides del segle XIX, on hi participarà la banda Unió Musical de Tarragona. Joan Gasol és el president del Ball de Diables.

O sigui, en aquella època no existien les figures de Lucifer i de Valesa, cada diable portava el seu ciutadà i s'ensenyava el model Baix Camp, per dir-ho d'una manera. I l'acompanyament musical no eren els timbals, l'acompanyament musical era una banda de música.

Però un dels protagonistes d'aquest dissabte serà sobretot el ball de Serrallonga, de Tarragona, que celebra 40 anys. Ha volgut aprofitar l'aniversari per assumir l'organització de la 42a Mostra Folclora Viu, aquesta vegada amb la figura de Joana de Serrallonga com a fil conductor i amb una mirada explícitament femenina i feminista sobre la cultura popular. La cerca vila començarà a les 8 del vespre a la Rambla Nova i acabarà a la plaça de les Cols, on a les 9 hi haurà el lluïment dels grups participants. La presidenta del Vall d'en Serrallonga és la Marina Molina.

El fil conductor de la mostra Folclore d'enguany és la figura de la Joana de Serrallonga, que és la dona del capità de la tropa. I, bé, com a bona dona, és la que porta els fancalons a la tropa, per molt que el Joan de Sarallonga sigui el protagonista. I llavors hem volgut agafar la figura de la Joana i enllaçar-ho amb el paper de la dona dins la història de la cultura popular, ja sigui a la ciutat o a la història de la cultura popular de Catalunya. En aquesta trobada hi

participaran el ball de panderetes de Vilafranca del Penedès, el ball de cederes de Reus, els gegantons americanos de Sitges, la geganta Elisabeth Cristina de Brunswick-Volvenvutel i el nan Cucut de Barcelona. La tria no és casual.

Nosaltres en aquest cas no actuem perquè nosaltres sí que tenim bons homes a la tropa. Però totes les entitats convidades sí que són només dones.

El 40 aniversari d'en Serrallonga, en aquest cas d'aquest vall, s'està aprofitant també per revisar el mateix patrimoni del vall. A començaments de setembre van estrenar vestuari nou per als bandolers i bandoleres fet a partir de la recerca històrica i també han renovat trebucs i pistoles. I encara hi haurà una altra recuperació especial durant aquests dies. Els parlaments en guany han volgut tornar els textos dels primers anys del vall recuperat.

I en guany està molt bé perquè normalment tenim una mena de dinàmica que és a parlaments en grup i tal, però en guany, com que són 40 anys, hem volgut recuperar els parlaments de fa 40 anys. És a dir, són els parlaments que van sortir entre la Santa Tecla del 86 i Santa Tecla del 87. Són els parlaments històrics, parlen de segrestos, de morts, de atracaments, però no hi ha ni actualitat, ni humor, ni res. Hem volgut recuperar els antics.

El Vall d'en Serrallonga tornarà a sortir dimarts dia 22 amb tot el seguici popular i representarà aquests parlaments extraordinaris en diversos punts. El programa oficial identifica els recuperats com als darrers anys 1987 i 1988. El dia 23 encara podrem veure la tanda d'alluïment a la professor i a les 10 de la nit en els darrers parlaments del 40è aniversari. I abans d'arribar-hi, demà diumenge, en aquestes festes de Santa Tecla, una altra de les grans cites. A un quart d'una del migdia, el primer diumenge de Castells amb els xiquets de Tarragona, la jove de Tarragona, la vella de Valls i els castellers de Vilafranca. Al vespre arribarà el Correfoc Petit i a dos quarts d'onze de la nit el retaule de Santa Tecla, que enguany comemora el seu 35è aniversari. A partir de dilluns, ja sí, Tarragona entrarà en els dies centrals amb pregó i arrencada de gegants el dia 21, entrada de músics i cercaveu de seguici el 22, la gran diada de Santa Tecla el 23, en seguici Castells Professor i entrada del Bras de Santa Tecla. El dia 24, la Mercè amb Pilar Scaminats i el Correfoc final.

De Tarragona anem a Barcelona, perquè dimecres que ve arrenca la Mercè, la festa major de la ciutat, que enguany s'allargarà del 23 al 27 de setembre. La cultura popular hi tornarà a tenir un pes central, des del seguici neural i el toc d'inici fins a les jornades castelleres, la cavalcada, els gegants, les sardanes o el gran correfoc del dissabte dia 26. Enguany, a més, Xangai, ciutat convidada de la Mercè, portarà també fins a Barcelona una mostra de la seva cultura tradicional. Per saber què hem de mirar especialment en aquesta Mercè 2026 i quines novetats hi trobarem dins la cultura popular, Joan Camps, tècnic de cultura popular de l'Institut de Cultura de Barcelona.

Avui dissabte, per exemple, aquí al Palau de la Virreina, a les 6 de la tarda, hi ha una història de titelles que expliquen també el seguici de cultura popular. I a les 7 de la tarda, també, aquí al Palau de la Virreina, el Pompili Massa presenta un llibre de danses sagrades. Vull dir que la Mercè continua, perquè la setmana passada vam veure les exposicions, està oberta l'exposició de Bastiari, l'exposició del seguici aquí al Palau de la Virreina, i l'exposició de gegants, tant al pati de l'Ajuntament com a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, vull dir que la Mercè està bullint, està bullint. El toc d'inici, d'aquí el nom no ho vull dir, inicia la Mercè, surten totes les bèsties i totes les figures més representatives de la ciutat. I aquest any la novetat dintre del toc d'inici és que, com la Ciutat Cúbida de Xangai, s'ha convidat a un grup que es diu Rolling Lantern Show, que fan una dansa que simula una mica els pescadors recreant-se unes boles de bambú que simulan les xarxes per pescar els peixos. I això tindrà un moment bastant important dintre del top d'inici. Aquesta seria la gran novetat d'aquest proper dimecres 23 amb el top d'inici a plaça Sant Jaume.

El dacxinés està exposat dins de l'Exposició de Dacs Divestres al Bor i és una figura creada aquí a Barcelona de la comunitat xinesa. També hem creat un espectacle híbrid amb el yao xinès i el yao de Barcelona. Fan una dansa conjunta en la qual la solemnitat del yao de Barcelona. Yuga, amb la picaresca, per dir-ho d'alguna manera, o la lluesca, del yao xinès, no? I evidentment hem portat grups de dansa i de grups de música de la ciutat de Shangai. També hi ha un dels dies de l'espectacle filotècnic del concurs de Filotècnia Internacional, una de les ciutats convidades, bueno, de Shangai, serà una de les filotècniques que dispararan a la plaça del Portell. Divendres 25 farem tota una actuació dintre de Plaça Sant Jaume, des de les 9 de la nit fins a les 12, en la qual els bars barcelonins tindran un espai dintre de Plaça Sant Jaume amb tota la platea i amb tots els bars participant. També un any, celebrant una mica l'any gaudir, també hem fet un projecte amb l'OMAC, l'Orquestra de Músics de REL Catalana, l'Esbor, la companyia l'Esbor, que és una companyia de dansa de REL catalana, que ha convidat a les bares barcelonines, a unes parelles de les bares barcelonines, fent un espectacle de nova creació que només tindrà lloc el dia 24 al Parc Güell, amb dos passes, però es podrà veure música creada expressament per celebrar l'any gaudir i les vor coreografiant el seu propi grup i compartint aquestes danses amb les bares barcelonines. Serà un espectacle, penso jo, que serà molt, molt, molt xulo. El concurs de sardanes que es el diumenge a l'Avinguda de la Catedral, que comença a les 11 en punt, quan acaba de tocar el rellotge les campanades de les 11, és un dels actes més antics que es manté dintre de la Mercè. Tot el tema de les corals, el Mont Coral, la Federació Catalana d'Àntides Corals i els Corts de Claver, en dies diferents també fan els seus espectacles les diades castelleres amb la diada de la Mercè el dia 24 amb totes les colles barcelonines i la diada històrica que enguany Minyons de Terrassa i la Colla Jove Chiquets de Baix amb els artístics de Barcelona faran una diada que penso que serà bastant històrica.

Mans, som l'arrel.

A Reus del Baix Camp les festes de la Mare de la Misericòrdia entren també aquest cap de setmana en un dels trams més intensos abans dels dies centrals de la setmana que ve. Avui dissabte a les 6 de la tarda a la plaça del Mercadal hi haurà la Diada Castellera de la Misericòrdia amb els Moixigangues d'Igualada, els Castellers de Lleida i els Xiquets de Reus. A dos quarts de deu de la nit arribarà la Reus Correfoc amb collos convidades i tots els principals elements del foc de la ciutat. Però demà diumenge hi haurà dos aniversaris que posaran el focus especialment en la cultura popular. El primer és el 60è Aplec del Baix Camp, organitzat per la colla sardanista Rosa de Reus, convertit després de sis dècades en alguna cosa més que una gran ballada de sardanes. En Josep Colmés és de la Rosa de Reus.

Mira, d'entre les festes de misericòrdia de Reus prou importantes i prou grans i amb entitat pròpia, l'aplec probablement és l'acte. Més vell de tota la festa en si. Ho procurem, sempre fem el diumenge abans del dia de la Misericòrdia, es va iniciar la pleg, fa 60 anys com diem, Amb un motiu de sardanistes, però ha passat més, ha traspassat el pla en sardana per ser una activitat cultural i entregada dintre de la societat d'arreu.

La plaça del Santuari ens serà l'escenari de 10 del matí a 8 del vespre. Hi haurà sardanes durant tot el dia amb les tres coples, la juvenil o la de Sabadell. La Reu Jove i la Contemporània. A migdia, a més a més, els alumnes de les escoles de la ciutat ballaran una de les sardanes i la PLEC incorporarà altres activitats i entitats de cultura popular.

Normalment són dos coples els que actuen. Aquest any, a motiu dels. Del 60è aniversari farem tres coples.

I encara hi haurà un convidat especial reusenc, el gegant Carles Clet, que serà present a la pleca. El programa hi afegeix també el correllengua, un espai de lectura, activitats paral·leles i un concurs de colles improvisades a la tarda.

Però demà, com dèiem, un segon aniversari, els 35 anys de l'Esbart de Santa Llúcia. La celebració començarà a les 9 del matí a la plaça del Baluart, incloure també un vermut festiu i un assaig obert de bastons i dansa perquè qui vulgui s'hi pugui afegir. Àngels Papaseit és la presidenta de l'Esbart.

Realment el que farem serà aquest vermut que està anunciant, que es farà allí a la plaça de Balaguard per celebrar aquests 35 anys. O sigui, serà una miqueta de festa i també com si diguéssim un assaig obert tant de bastons com de dansa, per qui vulgui participar i enganxar-s'hi. És això el que pensem fer aquest dia, realment, fer una miqueta de festa.

L'Esbar Santa Llúcia tindrà, a més a més, una presència destacada durant els dies centrals de la Misericòrdia. El dia 23, dimecres, el Vall de Bastonets formarà part del Seguici Petit i el 24, amb el Seguici Festiu Adult, els grups sortiran pels carrers i places del centre amb la fórmula

molt més lliure. El dia 23 es fa la Festa Major Petita, que surten, com si diguéssim, els dansaires petits. Llavors, el 24, el 24, surten, com si diguéssim. Els grans i van allò, tots els grups festius hi surten, no? I doncs se va, no seguint una cercavila, ni seguint el protocol ni res de res, sinó que cadascú va anant ballant allà al Liceum de Reus.

El dia 25 arribarà el gran dia de la Mareu de la Misericòrdia, a les 11 del matí. El seguici festiu baixarà des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari, amb el ball de bastons dels bars de Santa Llúcia entre els molts elements principals. A l'arribada tots faran les seves ballades de lluïment davant del Santuari.

El dia 25 se fa la baixada a Misericòrdia i també, doncs, bueno, tota la festa que hi ha a Misericòrdia, tota la baixada, doncs, diguéssim, el seguíssim estiu, que es fa allà baix al Santuari de Misericòrdia.

A la tarda continuaran les ballades de gegants, nanos, danses i bestiari i hi haurà també castells amb els xiquets de Reus i Vall Solemna de l'Àliga a l'interior del Santuari. A dos quarts de vuit del vespre, la tradicional baixada del Vall de Diables, seguida de la carretillada, l'encesa de la façana del Santuari de la Misericòrdia de Reus i la vostra piro musical que tancarà aquesta celebració de la Mare de la Misericòrdia a la capital del Baix Camp.

Cada dissabte a primera hora, el país sona a mans.

Aquesta era, sincerament, Eduard, d'Enric Cortí amb la juveníola de Sabadell, una de les coples que trobareu demà a la pleg del Baix Camp a Reus, amb la Reus jove i la contemporània.

I més enllà de la Mercè, Santa Tecla i la Misericòrdia, aquest cap de setmana el calendari festiu continua carregat arreu del país. Espugues de Llobregat, a l'Aix Llobregat, Festa Major de Sant Mateu fins dilluns. A Collbetó també, a l'Aix Llobregat, encara en el segon i últim cap de setmana de Festa Major, amb una aposta important per la cultura d'arreu. Una desena de colles convidades compartiran festa amb la colla gegantera de Collbató i els diables salnitrats. Cap a la Garrotxa, dues festes més. Santa Esteve d'en Bas, quatre dies de gegants i gralles, penjada al burro savi, vermut cantat, sardanes i sopar popular. I Castellfollit de la Roca, demà diumenge a Cercavila amb els gegants, els ministres del Miracle i sardanes amb el principal de Porqueres. Cap al Baix Empordà, Sant Sadurní de l'Eure, aquest cap de setmana estan de festa major. A la tarda, avui mateix, Sarcavila Popular i demà, després d'ofici, Bermut i Cerdanes amb la Bisbal Jove. Al Vallès Occidental, Valldoreix, tanca 5 dies de festa major. Enguany, el fil especial és el centenari de la Colònia Montserrat i el programa combina gegants, castells, entitats, habaneres i activitats de cultura popular. Al Vallès Oriental comença la Festa Major de Sant Miquel de Vallromanes. A Barcelona, a Poblenou, en aquest cas, últim cap de setmana, esperant la Mercè, a més a més, que viurà aquest barri amb el batec del Taulat, els Capgrossos, el Lleó, de Gràcia, les Bars Sant Martí o els Cerculets de Sitges, entre moltes de les entitats que es podran veure a Poblenou. A Cervera la Sagarra, encara no és festa major i arriba divendres que ve, però estan en marxa ja amb la cinquantena edició de l'Isegoja, la setmana de cultura prèvia que enguany ha estat dedicada i vinculada al mil·lenari de Cervera. Un cap de setmana, per tant, per triar i remenar.

Dissabte a les 6 del matí, Mans, amb Quim Rullana.

A Barcelona la cultura popular entra també aquests dies amb actes commemoratius de l'any Gaudí de la Sagrada Família. Avui a les 6 de la tarda, davant de la façana del naixement, hi haurà una cerimonial obertura amb l'àliga de Barcelona, amb els gegants, l'esbar Gaudí, els castellers de la Sagrada Família, Bestiari i Diables. És el primer d'un petit cicle que continuarà dissabte que ve, el dia 26, amb Copla i Cerdanes i el dia 3 d'octubre amb una gran jornada de falcons, esbars, gegants, trabogaides i correfocs. A Gironell, al Berguedà, està en marxa la 17a edició del Berguedà Folk. Tres dies de ball, música tradicional, tallers i activitats per a totes les edats. Avui mateix hi haurà tallers durant tota la jornada de dissabte a les 6 de la tarda, ball amb la copla Berga Jove, una sonoritat que el festival recupera després d'haver tingut molt de pes en les primeres edicions. Ferran Vilà és de la comissió organitzadora d'aquest

Berguedà Folk. Als primers anys del festival sempre hi havia un moment per la copla, hi havia un una part de la programació destinada a la copla. La vam perdre durant uns anys, en els anys centrals del festival, i ara ja fa uns anys que l'hem recuperat, perquè creiem que el so de copla era un so molt específic, molt català, i que valia la pena recuperar-lo i ensenyar-lo a la gent que ve de fora i tot.

A la nit, a més vell folc amb 21 botons o a Xoplouc, i demà encara a Gironella, danses catalanes, glòs, acordeó diatònic, el poni pisador, Jaume Barri, tota una sèrie de concerts que tancaran aquest vergar de folc a l'edició del 2026. I aquests dies, a Vic, a Osona, hi ha la 38a edició del Mercat de Música Viva de Vic, i han participat grups com l'Aranà o Pep Jimeno, A més del Rebell de Calafresca, en Mar Pujol, entre molts dels concerts, destacarem una de les cites d'avui dissabte a última hora de la nit, que és Bayuca, que porta la tradició gallega al terreny de l'electrònica i la música de ball a la plaça del Mercat de Vic, un mercat que continuarà encara demà diumenge amb grups com en Bauca.

No és folclora, és la nostra música, la nostra gent i el nostre moment. És El Mans. Comença el cap de setmana amb orgull de rels.

Sou El Mans, sou a Catalunya Ràdio. Seguim ara i us parlem d'aquesta casa, aquest cas de Televisió de Catalunya. 100 concursants, 50.000 euros en joc.

Només una persona pot guanyar. Qui sàpiga més de Catalunya. Aquesta temporada, el premi del programa depèn de vosaltres. Hem fet proves de què?

De geografia. Dimecres, dia 23, torna a la plataforma 3CAT i a la televisió Soqui Saré, el concurs que busca la persona que més coneix el país. Segona temporada amb 100 nous aspirants, noves proves, més exigència i un premi que pot arribar als 50.000 euros. Torna Soqui Saré. I en guany, al costat d'Àngel Llàcer, hi trobarem Diana Roig, com a copresentadora.

El concurs és una excusa, però que ens està explicant un munt de coses de cultura del nostre país, i aprens moltes coses. Connectes molt amb tots els concursants i les concursants, i tot el que els passa, i jo no sé, que jo no hi era l'any passat. Ser-hi allà, i viure-ho, i veure com es viu cada prova, l'emoció, és a dir, jo crec que ha sigut molt espaterrat. Sí. Molt, molt no ha canviat. És a dir, sé que hi ha algunes coses que sí, que jo crec que la gent que va veure la temporada passada, bueno, fins i tot es poden repetir alguna prova, però també n'hi ha moltes de noves. I clar, això és una de les coses que a mi també m'agrada molt d'aquest programa, és que la gent al final pot jugar des de casa. Algunes seran similars, altres molt diferents, i hi ha sorpreses noves, convidats nous. La veritat és que he descobert moltíssimes coses. Jo em pensava que coneixia el meu país, que coneixia Catalunya, i ostres, he de reconèixer que hi havia moltes proves que he pensat, sort que jo no estic concursant perquè. Però sí, sí, he après moltíssimes coses que no sabia moltes curiositats, i també m'ha agradat molt veure que també hi ha moltes Catalunyes diferents, que al final el programa no t'està dient Catalunya és així, sinó que et pregunta una mica què és Catalunya per tu, què és per cada concursant, i a partir d'aquí veus que van apareixent moltes Catalunyes diferents, moltes maneres diferents de viure la cultura catalana, i m'ha agradat molt veure en cada persona, que a més a més aquest any hi ha gent molt diversa de tot arreu del país, de nord a sud, i veure maneres diferents de com viuen la nostra cultura catalana. I ha sigut molt bonic i molt emocionant. Clar, de tot ja, des de gent, els més joves, és a dir, de 18, 19, gent molt jove i gent més gran. La persona més gran ara en Recursi tenia 70 i pico. També ha sigut molt bonic veure les sinergies que es creaven entre gent molt més jove i gent més gran, com s'ajudaven, com de cop una persona destacava més en una prova, una altra en una altra, no? Perquè al final dius, bueno, saber-ne de Catalunya, o sigui, no només cal saber-ne de Catalunya per guanyar el programa, sinó que, clar, com ja et comentava, de cop hi ha proves més físiques, proves més de lògica, proves més de música, bueno, s'ha de ser una personalitat molt completa per poder fer un bon paper a totes les proves. Va, jo us podré dir que hi ha alguna cosa així, que potser pareixerà algun gegant, i també que hi ha una prova que a mi m'agrada molt, que és una cosa. Molt físicament, tipus com una gincama, que els veus allà, bueno, corrent, agafant-se entre uns i altres per arribar a la meta tots junts. Vull dir que hi havia una prova aquí bastant èpica, a nivell físic, i m'agrada molt aquesta.

El batec de la cultura popular i l'associacionisme. Ets al mans, amb Quim Rutllant, a Catalunya Ràdio.

Obrir mirada arreu dels països catalans, anem a l'Alguer.

A la població catalana de Sardenya hi arriben les festes de Sant Miquel, patró de la ciutat, i tornen a posar aquest setembre un accent molt especial als vincles amb la cultura popular catalana. El programa s'estén fins al dia 29 de setembre i es han fet castells, cancoral, diverses activitats vinculades a la llengua i la tradició, i culminarà amb actes religiosos i la processó de Sant Miquel pels carrers del Centre Històric de l'Alguer. Avui dissabte arriba una de les cites més destacades, la primera trobada de gegants de l'Alguer organitzada des de la ciutat i per la ciutat. A dos quarts de cinc hi haurà la plantada al port, a les sis s'arcavila pels carrers històrics i a partir de les set lluïments i ball final a la plaça de Solís. Hi participaran colles de Tàrrega, Capellades i Vilassar de Dalt, entre d'altres participants, en aquest cas, procedents del Principat. I el que hi ha darrere és un projecte molt més ampli, tornar a familiaritzar els algarissos amb unes figures festives que històricament havien estat pròpies de la ciutat. Ho explica Mauro Mulas, de la Plataforma per la Llengua a l'Alguer.

La EGE no només ha tingut gigants, però ha tingut altres figuras, com els cavallers cotoners, teníem una colla de diables, teníem altres figuras, l'Áliga, com en Catalunya, totes figuras que estan documentades a l'arxiu de la EGE, però han perdut, perquè si parlem del 1600, i ara estem fent tot un treball per tornar a acostumar-nos a aquelles figures que teníem que havíem perdut i que no tenim més.

Precisament aquesta documentació històrica és la que serveix per anar posant una mica més de cultura popular i anar una mica més enllà en tota la tasca que estan duent a terme. No es tracta només de convidar figures del Principat, sinó també de reconstruir bestiari propi a l'Alguer. Ja hi ha els cavallets cotoners, un grup de tamborins, i els objectius immediats que hi ha ara mateix, un d'ells és recuperar l'àliga algaresa. Por ejemplo,

como plataforma para la lengua, estamos haciendo un trabajo y creo que la Fundación Aguero ha conducido a la reconstrucción de esta figura. Ya hemos comenzado con una compañía de tambores, de tambores, como le llamamos a ellos, y tenemos los caballos cotoneros que ya son presentes en Ciutat, hace 20 años, de la pequeña compañía, I tenim un objectiu, que és aquest de tornar a fer així l'àliga a l'aigua. Vull dir, de reconstruir l'àliga a l'aigua i segurament tindrem en este de col·laboració també a Catalunya. Tenim segurament un constructor d'aquestes figures, de manera que també nosaltres a Garesos podem.

Una recuperació que, segons Mauro Mules, podria començar a materialitzar-se ben aviat, ja s'hi està treballant, i la voluntat és que les noves figures puguen arribar entre aquest any i el que ve. Tot plegat forma part d'una estratègia més àmplia de reconexions. De la cultura festiva catalana. La setmana passada, per exemple, els Mataseros de l'Alguer, l'única colla castellera activa a Itàlia, van celebrar el tercer aniversari al costat dels Manllacs de Parets. Molt es destaca que el projecte casteller té, a més a més, una dimensió lingüística especialment important entre els joves.

La colla castellera de l'Alguer, que son los Mataresos, que es una colla que porta tres años, que está creciendo siempre más y que está haciendo un trabajo extraordinario para la recuperación también de la lengua, no es un lugar donde la lengua patece. Seguramente entre la nueva generación la colla castellera.

Les festes de Sant Miquel de l'Alguer continuaran els propers dies. Dilluns, dia 28, per exemple, hi haurà Sons de l'Alguer Nova i dimarts 29, dia de Sant Miquel, arribaran els actes centrals. Vespres, Processor pels carrers, el Nucli Antic, Missa a la Catedral de Santa Maria i retorn a l'Església de Sant Miquel amb participació de grups folclòrics i música tradicional.

Sarda i algaresa. Mans, cultura popular sense filtres ni intel·ligències artificials.

I de l'Alguer

anem cap a la Catalunya Nord perquè la Bressola continua celebrant els seus 50 anys. Ho fa també amb música.

Divendres que ve, el dia 25 de setembre, a les 7 del vespre, al Teatre Municipal de Girona s'hi presenta el concert dels 50 anys de la Bresola, un disc commemoratiu que recull cançons nordcatalanes reinterpretades i cantades per la mainada a les escoles i per artistes d'arreu dels països catalans. Un disc que no és només una celebració d'aniversari, sinó que també és una manera de posar en circulació al repertori de la Catalunya Nord i fer-lo viatjar entre generacions i territoris. L'Adrià Moret, responsable de comunicació de la Bressola.

Reinterpretació de diferents cançons nord-catalanes i tradicionals reinterpretades, això sí, per artistes d'arreu dels països catalans intentant fer una reinterpretació jove, fresca i que pugui agradar a tothom. Una linda flor festejo

jo que per nom se'n diu Aneta.

D'aquestes cançons hi ha moltes que formen part de l'ADN nordcatalà. D'altres potser no són tan conegudes, que també això és interessant, de redescobrir algunes cançons que sí que són populars d'aquí, però que malauradament no s'han conegut tant, i també era aquest una mica l'objectiu d'aquests 50 anys de fer difusió d'aquesta riquesa popular, d'aquesta riquesa cultural que tenim aquí al nord. I que volem compartir amb tota la resta dels països catalans. Hi ha moltes cançons, de fet són una quinzena de cançons, amb artistes com poden ser nord-catalans, tenim el Joan Aleone, la Màxim Cayuela, Agatha Cattel, Pascal Comalada, però després de tota la resta de països catalans tenim grups com Saxeni, Mamadusha, Alosa, Vitara, Mats, Trikey i molts més de Ferran Palau, Reinaldo i Clara, la Maria, Maria Hein, Mags. Tenim tota una diversitat d'artistes diferents. El que és el concert, per temes d'agenda, hi ha alguns artistes que no podran ser presents, però en tot cas la majoria. I des d'aquí, lògicament, des de l'Altegó de Catalunya Ràdio, convidem a tothom a gaudir d'aquest espectacle. La gent que ens acompanya del sud, serà un moment també molt bonic. Per escoltar i veure un gran concert en el qual també cantarà la Mainada i també la possibilitat de bufar el pastís d'aquests 50 anys.

Aquests 50 anys, és veritat, que ha estat un 2026 farcit d'actes, més d'una vuitantena d'actes, tenim la sort que formem part de la llista de commemoracions de la Generalitat de Catalunya i amb el Departament de Política Lingüística hem fet un programa d'una vuitantena d'actes, amb xerrades, seminaris, universitaris, per explicar el projecte de l'Abrasol, en què consisteix i fer difusió. Del nostre projecte i també s'han creat exposicions que estan itinerant arreu dels territoris dels peixos catalans i també hi ha quelcom que encara no s'ha estrenat i que en tenim moltes ganes de veure el resultat que serà un documental d'aquests 50 anys.

Que brodava un mocador que és per la reina. Quan el té a mig broda li manca seda. Marine, bon marine, que porteu seda. Puja, puja de la nautria.

Fins demà!

Aquest era El Mariner, una de les peces del disc que celebra els 50 anys de la Bresola, interpretada pel cor de la Bresola amb Mama Duxa. Divendres que ve es presenta al Municipal de Girona.

Gràcies a tots que ho deixarem aquí per aquest mans d'avui dissabte. I hem estat amb la Rosa Silló i el muntatge musical, l'Andi Franco a la producció i Quim Rullant a la locució. Marxarem amb la sardana, sardanistes de Sant Anna, de Manel Seder i Puig Ferrer amb la copla marinada. Una formació que avui trobareu a la prèvia del 53è Aplec de Terrassa, a dos quarts de set de la tarda a la plaça Vella. I demà durant tot el dia hi trobareu en aquest mateix Aplec, en aquest mateix lloc, l'escobla Sant Jordi i Milenària. Que tinguem un bon cap de setmana, ens trobem demà i el proper cap de setmana aquí al Mans, en tota l'arrel, a la Ràdio Nacional. Bon cap de setmana!

SENSE ÀUDIO PARLAT