
Trias, sobre l'entrevista d'El Mundo a Puigdemont: "A mi no m'han ni demanat disculpes"
TRANSCRIPCIÓ
Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.
Xavier Trias, bon dia, bona hora. Bon dia. Quan s'ha llevat avui ha pensat allò que els bombin a tots? Bueno, això ho penso cada dia. És una excepció la del dia d'avui. Com ho has llegit, per això, Xavier? Eh? Com ho interpretes, com ho llegeixes?
Ho llegeixo, ho llegeixo ara, que m'envieu. I bé, jo crec que són les declaracions del president, jo crec que són les declaracions molt personals i que jo crec que fa bé fer-les. També el diari El Mundo. Bé, sí, perquè si no, no surts. A la vida hi ha moments que surts i decideixes on sortiràs hi ha una altra cosa que sempre és complicada i és com t'utilitzaran la teva intervenció i això sincerament li dic jo molt sincerament no estic d'acord avui dia com funciona el periodisme perquè jo crec que hi ha una mala utilització del que expliquen els polítics.
Però vostè ho deia, al final tu tries el mitjà on vols parlar, no? Sí, sí, tu tries el mitjà i aquesta
és una responsabilitat teva. Ho tries o t'indueixen a triar-ho. Què vol dir? Home, per exemple, li poso un exemple. Jo avui no havia triat parlar amb ningú. Diuen, escolta, a mi què acabes fent? Doncs a base de la insistència i de ser una persona educada acabes intervenint.
Home, mira, i per insistència, no serà que no m'he insistit en fer entrevistes a Carles Puigdemont durant aquest últim any, a la Ràdio Nacional de Catalunya.
No, no, si no és una realitat. Les coses que passen al món de la política i en els mitjans de la comunicació és una realitat que, bueno, això mai saps. El resultat final quin serà? Si serà positiu, si serà negatiu, com anirà? I aquí hi ha l'habilitat del polític de saber contestar el que convé contestar i que s'interpreti bé.
Clar, és una entrevista que la fa amb el periodista que va publicar una notícia falsa sobre vostè amb aquelles suposades contes falses que tenia vostè en aquest cas a Andorra.
Sí, un periodista que no sé si és periodista o comentarista. Que es dedica, pues. Es va a dedicar durant un temps a repartir mentides i fer-les realitat. I això per mi és molt greu. Vostè va demanar presó i inhabilitació per aquest periodista en la querella. No m'han concedit res. No m'han concedit mai res. És un fet d'aquests curiosos que una persona pot difamar. Pot explicar unes coses i acaba la sentència dient que, escolta'm, que és veritat el que dic jo, però que, escolta'm, que el periodista que vol que això, com que aquesta informació té d'una persona fiable com és el ministre, ha de creure que és veritat. Molt curiós, és a dir, a mi em té bastant sorprès. I no li sorprèn que li donin una entrevista a aquest periodista? Eh? No li sorprèn? Bueno, és que no. No és que em sorprengui o no em sorprengui, no m'hi he de ficar, perquè si no ja estem amb la mateixa, ja estem amb allò que acabes explicant coses que no és el moment d'explicar-les. Hi ha coses que és el moment d'explicar-les. Hi ha coses que no és el moment d'explicar-les. Però hi haurà un moment que les explicarà. Bueno, si s'hi presta, sí. Tampoc no soc una persona. Que diu, escolta'm, ara no. Escolta'm, aquest país té un drama i és que la política s'ha convertit en una cosa per destruir l'adversari. I això és un tipus de política que a mi no m'interessa gens en absolut, però gens, gens. D'això em fujo. No hagués entrat a la política. Per fer aquest paper. No m'interessa.
I això va per totes bandes? Eh? Això que diu va per totes bandes.
Sí, sí, no m'interessa. No m'interessa en absolut. És veritat que m'afecta molt més els que van pel meu costat, però és veritat que no m'interessa. No he practicat mai aquest tipus de política jo, sinó que he buscat sempre una política d'entesa, de bona col·laboració. Jo crec que ha donat bons resultats, bons resultats. Un exemple molt clar és la sanitat catalana, que vam ser capaços de posar-nos d'acord amb el PSC i posar-nos d'acord amb Iniciativa, d'una manera molt clara, amb l'Emma Mayor. I a mi és aquesta manera d'entendre les coses. L'àrea metropolitana de Barcelona és una realitat gràcies a aquest estil de fer les coses. Persones de partits polítics van oposats o que sembla que estiguin tant a la grenya com Convergència i Unió en el seu moment i el Partit Socialista.
El veurem fent campanya per Junts? Eh? Si el veurem fent campanya?
No el sé. Si m'ho demanen, sí. Si m'ho demanen, hi seré. Perquè jo no deixaré mai. El que passa és que tothom sap quines coses faré i quin estil aplico jo a la meva manera de la política. Vostè ha acceptat una entrevista amb aquest periodista ara? No ho sé perquè no m'ho ha plantejat ni m'ho he plantejat. Depèn de les condicions amb les que et fan aquesta entrevista. És veritat que no tinc cap interès de parlar amb aquest periodista. També és veritat, no tinc cap interès, cap. Entre altres coses perquè no m'han demanat mai disculpes. És a dir, això em passa fins amb la persona que és la culpable de tot això, o en part culpable de tot això, que és el senyor Jorge Fernández Díaz, que jo sempre dic, escolta, jo soc catòlic, tu ets catòlic, escolta, el mínim és que demanis perdó.
I algú del partit li va consultar o li va explicar que hi hauria aquesta entrevista al Mundo amb aquest periodista, vostè? No em consulten mai aquestes coses. És que no és la meva feina. No, però per deferència, vostè va patir. I va veure com una campanya era condicionada per una notícia falsa.
Sí, però jo no puc viure de la situació del Trias. És a dir, el Trias fa la seva vida. I el partit ha de fer la seva vida. I ha de tenir la independència absoluta de fer el que li interessi a cada moment. Direcció del partit.
Queda clar. Senyor Xavier Trias, gràcies per acompanyar-nos aquest matí al Matí de Catalunya Ràdio. Gràcies a vostès. I em quedo amb la seva primera frase, que cada dia es lleva i pensa que els pot venir a tots. Senyor Trias, gràcies. Una abraçada. Gràcies.