Trump endureix l'ofensiva contra els mitjans de comunicació

Donald Trump accelera la seva espiral autoritària. Ja feia temps que acusava els mitjans crítics de publicar notícies falses i els amenaçava amb represàlies. Doncs ara finalment ho ha complert. En un dels seus rampells imprevisibles, Trump ha prohibit l'accés a la Casa Blanca a tres mitjans de comunicació, entre ells la cèlebre cadena de televisió CNN. La majoria d'americans, també molts republicans, s'han posat les mans al cap per aquesta decisió que atenta directament contra la primera esmena de la Constitució americana que consagra la llibertat de premsa. Trump ha passat dels insults i les amenaces als fets. Uns fets que semblen d'un futur distòpic, però que cada vegada és més real. Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. L'Oriol Serra és el corresponsal de Catalunya Ràdio Washington. Què tal, Oriol, com estàs? Hola, Eloi, molt bé, molt bé. Escolta, Oriol, abans de res, recordem una mica què ha passat, no? Això va començar el 18 de setembre, quan Trump va tenir aquell rampell i va expulsar de la Casa Blanca tres mitjans de comunicació que, segons ell, publiquen notícies falses, fake news, com diu ell, sobre el seu govern, sobre la seva administració. I no estem parlant d'pseudomitjans o mitjans als que ningú fa cas, precisament són mitjans. Coneguts i en prestigi.

Sí, sí, són mitjans coneguts de prestigi. Parlem de la CNN, de la CNN, de Politico i de MSNau. Evidentment, són tres mitjans de comunicació amb una incidència molt diferent. És a dir, comparteixen el fet que els tres són crítics amb l'administració de Trump, però la CNN és de llarg el mitjà més important d'aquests tres. La cadena MSNau té molta menys audiència, si bé és la que va fer enfurismar Donald Trump amb aquest serial que ara explicarem. I Politico és un mitjà digital que és molt influent en els entorns periodístics i polítics, però no és un mitjà de masses. Per tant, el que pesa més d'aquests tres, evidentment, és la CNN.

Com dèiem, fa uns dies la Casa Blanca els va retirar les acreditacions per cobrir les informacions del president Trump. Ells, però, ho van denunciar a la justícia i ara, finalment, sembla que un jutge americà els ha donat la raó. Però, atenció, això no vol dir que la carpeta s'hagi tancat del tot, perquè encara hi ha tensions, hi ha polèmiques entre l'administració de Donald Trump i aquests mitjans crítics, no? Sí, sí.

De fet, a la Casa Blanca, com que saben que la decisió del jutge no és ferma, és una decisió que té una validesa de dues setmanes, mentre el Tribunal, hi ha un Tribunal que està deliberant sobre els límits i els poders del president en aquesta qüestió, doncs, evidentment, ells continuen apretant. I bé, la cosa és que ara també, doncs, mentre estem esperant aquesta deliberació judicial, Tenim a la Casa Blanca una altra vegada posant pals a les rodes, en aquest cas també a la CNN. Trump s'ha d'anar allogant pel país i la Casa Blanca ha vetat que la CNN el pugui acompanyar a l'avió presidencial, a l'Air Force One, en un viatge de campanya a Tennessee. Per tant, això no s'ha acabat, ni molt menys, i veurem fins on arriba, perquè Donald Trump realment sí que està actuant una mica com un dictador, Té aquests tics una mica, podríem dir, dictatorials, i veurem com acaba, perquè sí que s'ha posat en un jardí, perquè actuar així, el que no li ha donat en cap cas ha estat popularitat.

Perquè la gran pregunta és, tot això, per què? És a dir, d'on li va venir aquest rampell a Donald Trump? Què va passar? Quin va ser el detonant la guspira que el va portar a abatar aquests mitjans? Què ha passat aquí?

Sí, sembla que algú del seu entorn més pròxim el va incitar i aquest algú és tot un personatge perquè és una de les seves assessores més joves. Es diu Natalie Harp, té 35 anys i és coneguda, atenció, com la impressora humana. Perdó. Sí, sí, sí. La impressora humana, perquè va tot el dia amunt i avall acompanyant Trump amb una impressora portàtil i aleshores el que fa és anar-li imprimint articles i els va passant, Trump se'ls va llegint i a partir d'aquí el seu estat d'humor va canviant en positiu o en negatiu. Més aviat amb negatiu perquè en aquest cas sembla que li va passar una gràfica en la qual es veien totes les publicacions negatives sobre ell i això va fer que esclatés. Trump va actuar de manera impulsiva i a partir d'aquí es va desencadenar una situació que va derivar en aquest jardí que encara no s'ha acabat i que ha deixat Trump en un mal pas de popularitat a prop de les eleccions.

Després et preguntaré per això de les eleccions, però ara et volia demanar, Oriol, per les conseqüències que ha portat tot això. Evidentment, tots els espectadors de la CNN, que són milions de persones, tota aquesta gent ara s'han quedat sense notícies de primera mà del que fa la Casa Blanca, del que fa Donald Trump, i això, la qual cosa ja és un atac a la llibertat d'expressió i al dret a la informació, però més enllà d'això, aquest veto de Trump també ha tingut altres conseqüències.

Sí, implica moltes a la pràctica, sobretot pel que fa a l'altaveu, a l'aparador del president. És a dir, no deixa de ser un tret al peu, perquè Trump sempre es pensa que es pot sortir amb la seva, que ell és autònom en tots els sentits. Recordem que, quan va passar tot això, hi va haver una solidaritat automàtica, és a dir, que totes les cadenes es van posar al costat de la CNN. Fins i tot la Fox News, que és la més pròxima a Trump, també es va apuntar a aquest boicot, podríem dir, de dir que si la CNN no pot entrar a la Casa Blanca, nosaltres tampoc ho farem. Per això Trump va haver de buscar aquesta alternativa que es diu The Real Voice of America.

Alerta, perquè ara estem parlant de tres mitjans defenestrats per Donald Trump, però és que el president americà ja ha avisat que el New York Times i el Washington Post també són fake news i que també els tenen entre cella i cella.

Sí, a veure, al New York Times Trump li té jugada des de sempre, és a dir, és l'enemic públic número un del moviment MAGA. I de tota aquesta administració de Donald Trump. El Washington Post també és un dels diaris prestigiosos que han escrit de manera crítica sobre l'administració de Trump. Però clar, Trump ha anat fent feina. Això què vol dir? Doncs que s'ha preocupat de tenir el màxim de controlats possibles als mitjans. És a dir, la Fox News ja sabem que és el mitjà més simpàtic amb Trump, més pròxim, però per exemple la CNN està ben bé penjant d'un fil. La CNN podria ser que en qüestió d'un any. Canviés de línia editorial perquè realment els propietaris de la CNN ara són uns altres i més pròxims a Trump. Amb el Washington Post també ha passat una cosa semblant. Per tant, podria ser que el New York Times es quedés sol davant de Trump. La situació és realment preocupant pel que fa al sistema de mitjans de comunicació aquí als Estats Units.

Clar, perquè recordem que Donald Trump ataca periodistes, ataca mitjans de comunicació i grups mediàtics. Sense anar més lluny, recordem que els últims mesos ha fet caure dos presentadors de Late Nights, que són aquests programes nocturns als Estats Units, són superestrelles, com Jimmy Kimmel o Stephen Colbert, o sigui que mai en té prou. Ja per acabar, Oriol, dèiem que aquest veto als mitjans crítics l'hem de situar en un moment clau del calendari polític dels Estats Units. Aquí un mes hi ha les famoses eleccions de mig mandat, no? Aquesta és midterm, no? No sé si aquesta exagallada respon als nervis de Donald Trump perquè té por que aquestes eleccions li vagin malament. De fet, les enquestes no pinten gaire bé.

Sí, sí, i tant, i tant. Això és el que està passant des de fa ja setmanes i mesos. Ell ha començat aquest any pensant en aquestes eleccions de mig mandat de novembre i a mesura que es van acostant van passant coses. Evidentment hi ha nervis perquè les enquestes no són favorables als republicans. Fins i tot hi ha estats on a priori els republicans haurien de sortir com a cavall guanyador i ara comença a haver-hi dubtes. És el cas, per exemple, de Texas. Veurem què acaba passant, però la qüestió és que sí que han perdut molt suport. Dins del moviment maga també hi ha molt rebuig alguns posicionaments, algunes decisions del govern de Trump i per tant hi ha nervis perquè saben que poden perdre, si més no la majoria que tenen a la cambra de representants, poden perdre la capacitat de fer i desfer que tenen a nivell parlamentari. I això influeix seguríssim en les decisions i els moviments de Trump, però evidentment la seva personalitat és clau també. I ell actua amb aquesta impulsivitat, està acostumat a que tothom li digui que sí. No només ara, al llarg de la seva trajectòria, de la seva vida, la seva biografia, està marcada per això, per haver sigut un nen consentit que s'ha fet gran. I bé, la qüestió és que no pinten massa bé les coses i les azagallades segurament es repetiran d'aquí al 3 de novembre.

Ens haurem d'estar preparats per les sorpreses que ens pugui portar un personatge tan imprevisible com Donald Trump aquestes setmanes. N'estarem pendents, ho anirem seguint amb l'Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio Washington. Oriol, una abraçada, fins aviat. Gràcies, fins una altra. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.