Follow Garriga

Trump sacseja el món. Les víctimes inesperades

Durada: 36 min
27/05/2025
El nou inquilí de la Casa Blanca ha tingut un aterratge mogut i activitat frenètica. Els efectes s'han notat a casa però també fora. Passarem per Panamà, la frontera amb Mèxic o el Canadà per connectar temes, llocs i persones.
TRANSCRIPCIÓ

Transcripció automàtica generada amb intel·ligència artificial. Pot contenir incorreccions.

00:05

Com esteu? Benvinguts. Aquí Francesc Garriga, from Washington DC. Gràcies per seguir-nos. Acabarem la temporada agafant uns quants avions. Aquest curs ha estat el del retorn de Donald Trump al poder i els seus efectes s'han notat a tot el continent americà. Follow Garriga. Un univers de contrastos als Estats Units amb Francesc Garriga. El 20 de gener de 2025, els Estats Units van restrenar president. I l'arribada de Trump ha tingut efectes immediats al país, però també fora. La seva agenda ha estat molt diversa. Ha complert amb algunes de les seves promeses, des d'indultar els assaltants del Capitoli a restringir l'accés de les persones trans al món de l'esport, d'imposar enzels a perseguir immigrants indocumentats, però també ha sacsejat països que no s'esperaven ser el centre del debat. Lo que me gustaría ver es ver a Canadá convertirse en nuestro 51º estado. Le llamé gobernador Trudeau porque debería ser el 51º estado, realmente. Sería un gran estado y la gente de Canadá le gusta. El Canadà, Groenlàndia i el Panamà. En campanya ni en va parlar, però des que és president s'han acabat convertint en petites obsessions i totes amaguen diverses històries. Tocarà agafar uns quants avions. El primer, tirada llarga fins a Centramèrica. Marxem al Carib. Només baixar de l'avió, la Xafogó et dona la benvinguda. El Panamà és un país petit que té tot just el doble d'extensió que Catalunya, però menys població.

02:14

Supera per poc els 4 milions d'habitants. Va formar part de l'imperi espanyol i després de Colòmbia, però amb la construcció del canal va aconseguir la independència dels veïns del sud i va lligar el seu futur amb els Estats Units fins a finals del segle XX. El nom del país parteix del de la ciutat principal, Ciutat del Panamà, però la paraula en sí sembla que és d'origen cueva, la llengua que es parlava en aquesta zona al segle XV. Panamà hauria volgut dir terra d'abundància de peixos o de papallones, però atrama els peixos i les papallones no li interessen. Ella ha marcat com a objectiu la que es considera l'obra d'enginyeria més espectacular de la història. Trama repetit i repetit que vol recuperar el canal. Els Estats Units en van liderar la construcció i van tenir-ne la propietat fins que el 1999 van retornar del tot les terres al govern local. Per entendre què significa el canal per aquest país, visitarem el museu que hi ha al centre històric. Y en acabar la visita, parlem amb la seva directora executiva, Ana Elizabeth González. La identidad de nuestro país y la historia de nuestro país, además de la historia del canal, creo que están totalmente unidas y conectadas. No puedes contar una sin la otra. Así que para nosotros no es solo mostrar y exhibir cómo se construye esta obra de la ingeniería, sino cómo evoluciona esta ruta. Y nosotros desde que surgimos.

03:32

Como país, desde los océanos, hemos sido una ruta de tránsito, de contacto, de migración. Entonces, es lo que nos define como país por nuestra posición geográfica. Al museu descobrim que es va valorar fer el canal en diversos punts de Centroamérica, però que l'estrató del Panamá i la composició geològica favorable van fer descartar Nicaragua i optar per aquesta ruta. I també descobrim que la idea de fer-lo va arribar molt abans que fos factible tècnicament. La primera idea, entre comillas, de construir un canal viene con Carlos V. En 1534 se intenta pensar en la factibilidad de hacer un canal que unifique o que conecte más bien los dos océanos. En ese momento se dijo que era imposible y luego Simón Bolívar en 1827 también propone un ferrocarril o un canal. También nuevamente dicen que es poco probable y en 1881 empieza la construcción del canal bajo la administración francesa. Però els francesos no se'n van sortir. Van arribar els nord-americans i van prometre als panamenys que els ajudarien a obtenir la independència de Colòmbia, a qui pertanyien, a canvi que els deixessin construir i quedar-se al canal. Panamà va acceptar i això va durar 88 anys. Així que ara, escoltar que Trump vol tornar als temps passats de domini nord-americà no és ben rebut pel poble panamany.

04:41

Los últimos 125 años y toda nuestra historia republicana estuvo en ronda a recuperar nuestra soberanía nacional. Tenemos una república que nace y junto a ella nace una zona controlada por una potencia extranjera. Y por 90 años, casi, luchamos por tener acceso a ese territorio nuestro. Ahora escuchar algo así creo que es reforzar nuestras raíces y nuestra historia, recordar nuestra identidad, de dónde venimos. Aquest sentim el trasllada també una autoritat, o exautoritat. He aconseguit que m'atengui qui va ser administrador del canal entre 2012 i 2019. Jorge Luis Quijano diu que accepta parlar amb Catalunya Ràdio perquè creu que és important que el canal tingui veu al món i que ell pot parlar amb més llibertat ara que està jubilat. Ens trobem en una cafeteria a la zona bancària de la capital. Agafaré un Uber. Resulta que és el dia que el Barça juga contra el Dortmund l'anada dels quarts de final de la Champions. Atenció al conductor. Soy de Barcelona, soy catalán. Soy de Panamá, pero soy 50% catalán. Siempre he sido fanático del Barça. ¿Qué hace a un panameño ser del Barça y no del Madrid? En mi caso, lo que me gusta es que el Barça es un equipo más humano.

05:53

Em sembla que pels timings que porto no podré veure el partit. Arribo i em trobo ja assegut amb un cafè a les mans l'exadministrador, i de seguida em deixa clar que deu impossible legalment que els Estats Units recuperin el canal, a no ser que Trump es presenti amb l'exèrcit. No va conseguir que el canal se le regrese. Sería violar totalmente el derecho soberano de Panamá. Obviamente, si me preguntan si eso es posible desde el punto de vista bélico, definitivamente Panamá, aquí no estamos hablando ni siquiera de David, o sea, que no tenemos ni el biombo que tenía David. Si Trump quiere invadirnos, va a pasar como pasó, y peor que lo que pasó en el 89 para sacar a Noriega de aquí. De fet, Quijano creu que el que realment vol el president dels Estats Units és establir presència militar al país i que el canal és tot just l'excusa. Pareciera ser que quiere tener una presencia militar en los extremos del canal y a lo mejor hasta en el Darien para el tema de la migración.

06:47

L'exadministrador refuta tots els arguments que donen els nord-americans per reclamar el canal. Nega que hi hagi personal xines operant-lo, que la Xina dicti com s'ha de treballar o que cap país rebi tracte de favor. De fet, la neutralitat del canal és bàsica i s'està complint. Yo estuve no solamente en el canal 44 años. En ningún momento. Ni una iniciativa, ni una pregunta, ni una insinuación por parte de nadie de China, ni de ningún país, en tratar de mandarnos mensajes de que o esto o aquello. Es más, estamos recibiendo más de eso ahora mismo. De parte del que dice que quiere mantener nuestra neutralidad es justamente el que la quiere violar. Y remata desmontar un alto de los mensajes de Trump. Diu el president dels Estats Units que el seu país va invertir molts diners a principis de segle en construir el canal i que no els ha recuperat. Quijano ho desmenteix. Tuviste aquí 86 años. En esos 86 años, ¿quién se benefició si el canal servía prácticamente va para los Estados Unidos o viene de los Estados Unidos? Entonces. No me vengas con que tú no te nutriste. Los Estados Unidos se favoreció manteniendo los peajes bajitos para beneficiarse ellos. Cuando nosotros cogimos el canal, nosotros dijimos, espérate, esto es un negocio y lo vamos a ver como tal. Aquí tienen que haber réditos. Y cuando tú ves el título constitucional nuestro, ahí dice, tiene que ser rentable.

08:08

Aquí no vamos a estar trabajando para los gringos, porque es verdad. En verdad, ya ellos habían agarrado su beneficio y súper pagado el valor de lo que ellos invirtieron, 375 millones de dólares invirtieron y se lo sacaron en todo ese tiempo que lo tuvieron. Ahora es nuestra oportunidad. Però encara em queda una veu per escoltar. A costat, però finalment també em rebran els actuals gestors del canal. Si mai visiteu el Panamà, l'escapar del canal és obligatòria. A l'exclusa de Miraflores, la més propera de la ciutat, hi ha un centre de visitants prou arreglat, on es veu una pel·lícula que relata la història i, a més, es pot observar el pas dels vaixells. És espectacular, tot i que cal estar de sort i coincidir amb l'hora del pas d'una embarcació. Em rep ni més ni menys que el vicepresident de la instal·lació, Boris Moreno, està fent entrevistes amb mitjans de tot el món i el seu missatge és clar. No hay chinesos trabajando en el canal. Yo le puedo confirmar que arriba del 99.5% de la fuerza laboral del canal es panameña. Sí hay unos extranjeros que son que quedaron de la vigencia anterior y decidieron quedarse trabajando en el canal. Seis nada más, que trabajaban antes bajo la administración de Estados Unidos y decidieron quedarse trabajando bajo la administración panameña. Creo que hay una persona de Guatemala, hay una persona de

09:25

Colombia y esos son todos los extranjeros que trabajan en el canal. ¿Cuántos chinos trabajan en el canal? ¿Chinos de China? Ninguno. Moreno m'ha ensenyat les instalacions i acaba per deixar-me clar que si ve en alguns moments donde el Trump sembla que no parli seriosament, el canal no els fa cap gràcia als seus comentaris. Yo no creo que se sienta como una broma. Al pueblo panameño le costó mucho recuperar la soberanía y el control del canal de Panamá y son cosas que hay que tomar en serio. Mentre soc allà, està fent declaracions al ministre encarregat del canal. Desmenteja el Pentágono, que assegurava horas abans que havien aconseguit que deixin passar els seus vaixells sense pagar. Los barcos americanos no van a pasar gratuitamente. Se va a buscar un mecanismo para un costo neutral, como dice esta declaración conjunta. A la Constitució panamenya s'hi recull la neutralitat del canal. Cap país pot rebre descomptes. Ara, la maniobra nord-americana sembla que és arguir problemes de seguretat per justificar enviar-hi militars per ajudar el Panamà i, com a contraprestació, rebre descomptes. En teoria, això, la Constitució no ho permet. Però els efectes de les polítiques dels Estats Units sobre el Panamà no s'acaben amb el canal. També la migració ha estat portada dels diaris. Vora 300 migrants que van ser tractats com bestiar. Ens situem al mes de març de 2025.

10:48

Els Estats Units envien diversos avions militars plens de migrants sense documentació. Els han detingut i han decidit deportar-los al Panamà, perquè sí. Arriben i les autoritats locals els col·loquen en un hotel de la capital, tancats, sense poder-ne sortir. Alguns d'ells demanen ajuda a través de papers dinar 4 que ensenyen a través dels vidres. Les fotografies es fan virals i el govern decideix traslladar-los. Els envia primer a un campament situat a la selva del Darien. Les condicions són penoses i, finalment, fan marxa enrere. Es neguen enviar-los als països d'origen perquè tots han fugit de persecució i Panamà decideix que els dóna tres mesos per quedar-se al país i decidir què fan amb llibertat de moviments. Un grup d'ells acaben en un alberg situat a 40 minuts de la capital. El localitzo i m'hi acosto. És el Centre Fe i Alegria. El seu responsable es diu Elias Cornejo. Hola, estoy buscando a Elias. Elías, ¿qué tal? ¿Cómo estás? Muy bien, gracias. Bueno, un poco tarde, pero es que el tráfico estaba L'Elias explica que tenen gent de procedencia molt diversa. Esparlan molts idiomes en aquest centre. Aquí hay gente de Irán que son profesionales, gente de Pakistán que son bioquímicos. Tenemos mujeres de África que son extraordinarias en lo que hacen en cuanto a su formación.

12:09

Llegaron sin conocerse, llegaron sin hablar el mismo idioma. Entre ellos mismos han construido, nosotros decimos que llegó una babel enorme, porque hablaban diversidad de lenguas. Pero ahora tenemos un pentecostés en donde hemos aprendido a entendernos y en donde ellos han aprendido a convivir. Dels prop de 300 migrants que van arribar, a l'Alberc ara n'hi ha vora cent. I a tots se'ls va negar ni tan sols la possibilitat de demanar asil als Estats Units quan tenien motius de pes. Aquí tenemos gente que son cristianas que vienen de un contexto musulmán en donde obviamente si se aplica la Sharia van a estar presos. Tenemos gente que viene de África que han sido víctimas de violencia doméstica. Si regresan, están expuestos. Tenemos problemas de deserciones militares en los casos de Rusia, por ejemplo, que son claras. Personas que son LGTBI que si regresan a sus países en contextos en donde son rechazados o son criminalizados van a tener problemas. Entonces son casos que pueden ser evaluados para el refugio. Yo creo que las políticas norteamericanas tienen que ser evaluadas, que debe tener un poco de humanidad en ese sentido. Li demano a l'Elias si creu que algun dels refugiats allà voldrà parlar amb mi. M'assenyala un noi afganès. Té 29 anys. Al seu país es dedicava a temes informàtics treballant contra els talibans. Quan van arribar al poder, va fugir. M'hi acosto parlant anglès, però de seguida m'enduc una gran sorpresa. ¿Hablas español bien? Sí, español va perfecto.

13:39

¿Dónde has aprendido español? ¿No hablabas español antes de venir para acá? Pero lo hablas muy bien ahora. ¿De dónde eres? ¿Por qué saliste de tu país? ¿Te sentías perseguido allí? ¿Tú no podías vivir allí? ¿Y a dónde fuiste? Yo salí de Afganistán, yo fui a Pakistán y después yo fui a Irán y llegué al continente de América, Brasil, después de Brasil y Bolivia y todos los países de América Latina yo pasé, sí. ¿Desde Brasil hasta Estados Unidos? ¿En auto, en avión? No, no, no, en avión no, todo en autobús y también caminando, todas las cosas. ¿Y tú entras en Estados Unidos? ¿Y cuánto tiempo estás en Estados Unidos? Yo, estuve solo cuatro días. O sea, cuatro días en América. ¿En qué ciudad estabas? San Diego, California. Y en San Diego, ¿la policía o ICE, o quién es que te detiene a ti? La primera vez policía de frontera agarró y después nos llevó dentro de detención. Cuando tú entras a Estados Unidos, Donald Trump ya es presidente, ¿a ti te preocupaba el cambio de política de Trump? ¿Pensabas que era más difícil? ¿Esto no te hizo pensar, pues voy a otro lugar? Cuando yo estuve en México, siempre yo estaba leyendo noticias que Estados Unidos está deportando mucha gente, pero la mayoría de ellos estaban de América Latina, como Colombia, Venezuela y otros países.

15:30

Pero yo no vi noticias sobre gente de Afganistán, porque la situación en Afganistán es muy mala. ¿Tú pensabas que no te iban a deportar a ti a tu país? Sí, sí, sí. ¿Y cuando te agarran y te mandan a Panamá, tú sabes que te mandan a Panamá? No. Infelizmente, yo no sabía, porque dos, tres veces yo preguntaba dónde vamos, dónde vamos, y ellos respondieron que no sabíamos. Yo pensaba que íbamos a otro estado, después de seis horas nos llegó aquí. ¿Cómo descubres que estás en Panamá? Cuando yo salí del avión, yo vi la gente de Panamá. Y también, primera vez yo vi bandera de Panamá. O sea, así descubres, ¿eh? No te lo dicen ni en el avión. No, no. ¿Un avión normal? No, no, no, era un avión militar. ¿Y tu familia dónde está? Mi familia está en Afganistán. ¿Y tú hablas con ellos? A veces. ¿Tú no puedes volver a Afganistán? Claro que no. Ex gobierno, yo trabajaba en muchas organizaciones, también yo tenía muchas actividades contra el Talibán, contra los talibanes, por eso también no puedo volver.

16:46

Y también. Yo soy de una, ¿cómo se llama? ¿Ethnia? Etnia minoritaria. Claro, ahora estás aquí en Panamá, aprendiendo español muy bien. ¿Y qué futuro imaginas? No sé si puedes pensar ahora en qué hacer, a dónde ir, qué país puede ser tu casa. Esta cosa también nosotros estamos pensando, no sabemos dónde vamos, porque no sabemos qué va a acontecer mañana, pero sobre el futuro no sabemos. Quan acabem, en Hayat, ben orgullós, m'ensenya l'aplicació Duolingo, amb la que ha après a parlar castellà en tot just uns mesos. Al seu costat hi ha la dona, iraniana. Entén l'anglès però no el parla. Diu que em vol explicar la seva història. Ho farà escoltant-me a mi en anglès i parlant ella en farsi al telèfon, que traduirà l'anglès i el que llavors digui, jo ho podré llegir. La conversa no és àgil i es va fent feixuga a mi d'aquella trenca a plorar i jo, amb retard, llegeixo allò tan terrible que m'està explicant. Comença amb l'experiència al campament de la selva. Primer parla ella, després jo llegeixo i tradueixo. Darien es un maldito, un maldito que el padre de mi madre vino allí y de ningún modo no teníamos tranquilidad, ni de manera espiritual, ni de manera espiritual. Yo dormía en el habitación, que el enfermo de Edzin estaba conmigo, yo también tenía epilepsia, de manera. Darien es un inferno, un inferno, no hi havia pau de cap manera, ni mentalment ni físicament.

18:16

Dormí en una cuarto, amb un pacient malalt, jo tinc epilepsia, era un desastre. Teníamos un buen alimento, nos íbamos a todos los lugares, los trabajadores estaban con nosotros, no teníamos ni un teléfono para conectarnos con nuestra casa. Mis cursos estaban terminados, ellos me dijeron que era tan difícil, que no podíamos ayudarles. Un desastre de Darien, un desastre verde. No teníem menjar i els agents d'immigració feien el que volien amb nosaltres. No teníem telèfon per contactar amb la nostra família, jo no tenia pastilles i em van dir a mi que ho feien expressament. La dona era enginyera al seu país. El seu marit, que no sap on és, era professor de la Universitat de Teheran. Li pregunto per què van marxar de casa. The reason that you leave Iran to America. Mentre ella parla no entenc res, clar, però veig que el que està dient és greu. Quan em trobo el text al seu telèfon, em costa llegir-lo. He estat jutjada tres vegades per no portar el hijab. El 2019. Uau, em van violar les forces de l'ordre i vaig patir molts problemes mentals. Han estat dos anys, des que em vaig. Feia dos anys que m'havia convertit de l'islam al cristianisme i aquesta conversió em va ajudar molt, però també em va perjudicar en aquest sentit. I ara estic molt millor. Uau, I'm so sorry.

19:43

Al final acaba dient-me que està perduda, que no sap què fer, que no vol viure al Panamà, però que no pot tornar al seu país, que ella vol ser enginyera i que es troba vivint al Carib en un matalàs a terra i sense idea d'on és el seu marit. Aquesta és una nova vida que no ha triat. Històries com les del Hayat i la Nora són les que normalment havia trobat a la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Però en els primers mesos de mandat de Trump, el president assegura que allà ja no hi ha moviment, que els migrants ja no s'hi acumulen, que no intenten entrar, que han marxat. El proper avió farà aturada El Paso, Texas. Torno a la ciutat dos anys i mig després. Quan vaig venir per primera vegada, el desembre de 2022, el panorama era desolador. Ho trobareu al capítol 3 de la primera temporada, titulat Històries de la frontera. Els migrants llavors s'acumulaven a banda i banda del mur. Milers i milers de persones sense allò com viure. Uns esperant creuar la frontera, d'altres, ja als Estats Units, mirant de buscar-se la vida. Però el cert és que al Paso, ara, ja no hi ha ni rastre d'acampaments. Els albergs que el 2022 es repartien per tota la ciutat són buits o han tancat. Perseguir els migrants porta a porta, ridiculitzar-los a xarxes,

21:02

amenaçar-los amb enviar-los al Panamà, o pitjor, a una presó del Salvador, ha resolt el problema? Li pregunto això a la Cristal Sandoval, de l'Associació de les Amèriques, que ajuda els migrants a saber quins drets tenen. Ho té clar. Claro que no. Es un tema muy complejo que tiene muchas décadas. Las soluciones tienen que ser mayores y todo esto que estamos viendo no son soluciones. De una manera muy cruel, que eso es lo que es más triste, que es esta crueldad que estamos viendo y no está poniendo una solución realmente al problema. Ahora me voy a poner en el papel de la persona que está muy preocupada por la inmigración, con razón o sin razón, que votó a Trump porque le prometía que cerraría la frontera. Claro, si dejan de ver migrantes por la calle, esta gente sí puede tener la percepción que se ha solucionado un problema. Bueno, a lo mejor puede ser que tenga esa percepción, si su percepción es a cualquier costo, ¿no? O sea, ¿qué costo? Este costo humano, este sufrimiento. Però per acabar de valorar si realment no queda rastre de migrants, més que al costat nord-americà, el que s'ha de fer és creuar a Mèxic. ¿M'acompanyeu a Ciudad Juárez? Juárez es una ciutat perillosa, però que té pitjor fama del que realment mereix. M'han recomanat, això sí, compartir la meva ubicació amb amics per si de cas.

22:18

Creuo d'un país a l'altre a peu pel pont que passa sobre el riu Bravo. Un cop a Mèxic, em demano un Uber que em porti fins a un de albergues, el del centre cristià, Jesús és la resposta. El conductor de l'Uber ja em dona pistes que la cosa sí, està més tranquil·la. Hola. Francesc. Francesc. Francesc. Ah, qué bien. Segunda vez. ¿Segunda vez? En Juárez, sí. Estuve aquí hace dos años y la encuentro cambiada. Había como más jaleo hace dos años, ¿puede ser? Ajá. Si no, ya ahorita ya no hay. Pues algunos los han regresado a su país y otros se han quedado aquí. L'albergue és a la Colònia Revolución Mexicana, al sotés de la ciutat. Té una tanca, però des de fora ja es veu de seguida que hi viuen persones perquè hi ha molta roba estesa. Demano pel padre Francisco. Hola, el padre Francisco está? Gracias. Hola, ¿qué tal? Soy Francesc Garriga. Sí, perfecto, muchas gracias. És un home d'uns 60 anys, amb un bigoti típicament mexicà. Regenta aquest centre i admet que, d'uns mesos cap aquí, la cosa ha baixat moltíssim. Ahorita en los albergues se encuentra más o menos el 30% del 100% que estábamos anteriormente. Este descenso de gente, ¿cuándo empieza a producirse? ¿Es cuestión de la llegada de Donald Trump a la presidencia o ya venía de antes?

24:03

Definitivamente es del 20 de enero para acá. O sea, del 20 para abajo la gente seguía llegando con toda la esperanza de poder cruzar. Y aquí se quedaban un lapso de un mes, dos meses, tres meses y ya lograban cruzar. Y otros con la cita, ¿no? Con la cita, algunos ya la traían, otros aquí tenían la esperanza de conseguirla y poder lograr que le dieran la petición, atendieran la petición de asilo. ¿Y ustedes qué detectaron a partir del 20 de enero? ¿Qué detectaron en el sentimiento de la gente de acá y en el flujo de gente que llegaba? Hubo preocupación en ellos, porque realmente sí se quedaron como en una rayita, por decirlo así, para poder cruzar. Unos porque tenían la cita y ya no los atendieron con la cita. Otros porque tenían la esperanza de poderlo lograr y ya llevaban aquí un mes, dos meses, tres meses. Y eso también hizo que ya hubiera mucha gente aquí antes del 20. Después del 20 ya no llegó gente y también las otras personas que ya estaban aquí decidieron mejor quedarse algunos aquí, que es el caso de los que tenemos, que son 350 personas. Entiendo que hay muchos de los que estaban acá que decidieron marcharse. ¿A dónde se han marchado? Bueno, nuestra perspectiva, porque no hay nada, no hay un dato que diga que regresaron. Realmente nuestra perspectiva es que se quedaron ya en la ciudad.

25:19

Algunos ya están trabajando. Trabajos informales, porque realmente en algunos casos batallan por la documentación. Pero la mayoría se quedó. Esos no van a regresar. ¿Por qué? Porque los factores que han provocado para que ellos se vinieran siguen existiendo en sus países. Y cuando ustedes escuchan hablar a Donald Trump de que toda esta gente que cruzaba son violadores, asesinos, gente que han salido de cárceles, ustedes que los han tratado, que los han visto, que los han tenido aquí alojados. ¿Qué sensación le deja y cómo le pueden contestar a Trump si es que no tiene razón? Ya para terminar, Tengo la sensación que había como más control del ejército mexicano, que había como más agentes cerca de la frontera, controlando también los carros que cruzaban. No sé si también el gobierno mexicano se ha puesto más serio desde que Trump está haciendo como el ejercicio de dedicar más recursos a la frontera. Sí, ahorita sí, ahorita sí se sintió el cambio tanto de los Estados Unidos como aquí en México. Sí hay más vigilancia, los retén están checando más, sí están cooperando ambos gobiernos para detener el flujo o la llegada de gente que tiene la intención de cruzar. A l'Albert hi queden algunes famílies. Tenien cita per demanar asil, però en arribar a Tram els la van anul·lar. Ja no en donen i ara no saben què fer. Ella és la Nelly, colombiana.

27:05

Estamos esperando la cita y pues vea, aquí quedamos esperando porque ya no se acabó ese programa y aquí estamos esperando a ver qué pasa. Claro, cuando ustedes ven que Trump cancela las citas, ¿cómo se enteran y qué reacción tiene usted? Pues cuando nos enteramos todos nos quedamos fríos porque sin saber qué vamos a hacer aquí, esperando en Dios a ver que vuelvan y abran o solo Dios sabe a ver qué va a pasar. Admet que sent una mica de sentiment d'estafa. Li havien donat cita, va esperar pacientment i li van anular sense donar-li cap opció. Al seu costat, la Belima és venezolana, que tot i la situació indefinida, té clar que el camí de tornada no el farà, que prou difícil ja va ser arribar fins aquí. Usted casi casi podemos decir que ha cruzado América Central a pie. Sí, y fue muy difícil, súper difícil. Nosotros duramos de Tapachula a Ciudad de México dos meses para subir. En Venezuela, no sé, usted es muy joven, pero hace 20 años, ¿su vida en Venezuela era una vida cómoda, agradable, tranquila? Sí, muy cómoda. Teníamos empleo, nos alcanzaba, o sea, todo el mundo vivía tranquilo, bien. Nunca nos pasó por la mente que íbamos a emigrar así, de tal manera, nunca, de verdad. La vida els ha canviat sense que sospereixin i han hagut de marxar.

28:24

Els migrants no s'acumulen ja a Juárez ni al Paso. Com a mínim no es veuen. La majoria s'han repartit per Mèxic, buscant passar desapercebuts i esperant una oportunitat d'entrar al veí del nord quan sigui possible. Però en aquesta frontera hi ha un altre dels punts de conflicte que ens connectarà amb el destí final, el Canadà. Són els aranzels. És una de les grans batalles de Donald Trump, la imposició erràtica, ara sí, ara no, ara pujo, ara baixo, dels aranzels, de les tarifes. I al passo, hi ha una amplia indústria que es dedica a la importació i exportació de productes. Una d'aquestes empreses, de les més importants, és EP Logistics. El seu director, Octavio Saavedra, ens explica que ha estat un mal de cap, i el pitjor de tot, que els Estats Units no tenien els sistemes tecnològics preparats per aplicar aquests aranzels. Conforme la administración de Trump va implementando estas tarifas, el sistema de la aduana no está preparado, no se ha programado. En ciertos casos no están preparados todavía. Ha sido un reto, ha habido casos donde los impuestos fueron los incorrectos y luego tener que hacer una protesta para que te devuelvan ese dinero, si pagaste de más o pagaste de menos. I avisa que aquests canvis constants, ell que es dedica a aquest negoci des de fa molts anys, són demolidors per la confiança dels inversors

29:41

estrangers a l'hora de treballar als Estats Units. Es muy difícil el juego este de las tarifas porque empresas que se preparan 5, 10 años de anticipo para tomar una decisión de mover una planta, una línea de producción de China a México, de Malasia a Estados Unidos, hacen el estudio y jamás piensan de que una nueva administración iba a implementar tarifas. Y esto ha causado un problema globalmente, la incertidumbre y la credibilidad que tienen los Estados Unidos. Saavedra parla de la credibilitat dels Estats Units. El nostre destí final és el país que més ha canviat d'opinió des que Trump governa, de la frontera sud a la del nord. El Canadà és el gran aliat històric dels Estats Units. Es consideraven països germans que, a banda de compartir una llarguíssima frontera, han establert, amb els anys, llaços militars, comercials, familiars, de tot tipus. Però l'ocorrència de Trump de plantejar anzels altíssims per pressionar el país i així convertir-lo en el 51è estat dels Estats Units ha fet canviar la percepció de forma absoluta.

30:53

Ens ho exposa un català que fa molts anys que viu a Montreal. Es diu Samir Khadiri i treballa al sector de l'energia. Ell, que coneix bé els canadencs, explica com s'han pres aquesta batalla. Completament una apunyalada per darrere. És el sentiment que hi ha de dir, portem 60 anys sent el vostre millor aliat, com és possible que ara mateix siguem l'enemic, el desprestigi, els atacs a tots els nivells, fins i tot a la sobirania. Caminar pels carrers de Montreal o d'Ottawa, la capital, és ensopagar contínuament amb cartells que adverteixen que venen productes locals, que la propietat del negoci és canadenca i la bandera del país és més present que mai. El boicot als productes nord-americans també es fa molt evident, sobretot als restaurants. Ens ho explica Steve Becta, empresari restaurador que té diversos establiments a la capital. El canvi més gran ha estat un sentiment de nacionalisme, d'orgull, d'ajudar-nos els uns als altres al Canadà. En el nostre cas, nosaltres vam retirar del menú tots els productes nord-americans a la carta de vins, dels licors, còctels, però també a la cuina. I hem trobat altres proveïdors fiables, com Espanya, per comprar alguns dels principals productes que fem servir habitualment. El govern ha prohibit importar alcohol nord-americà, però el que tenien en estoc, els restaurants, tampoc el venen. I els clients tampoc el demanen. I han decidit que els productes del menú, de menjar, els que venien dels Estats Units, ara vindran d'altres llocs.

32:37

I si és una mica més car, els clients estan disposats a pagar. Diu Vecta que és un esforç que han de fer com a país. Hem d'enviar un missatge polític i com a país, 40 milions d'habitants, si tots fem el mateix, cancelar viatges a Califòrnia, Florida, Nova York, Texas, ho notaran. Han d'entendre, i crec que molts nord-americans amb qui parlo ja ho entenen, la nostra reacció i els nostres motius. Els canadencs van votar a finals d'abril el seu nou primer ministre. Des que va arribar Trump, les enquestes es van capgirar. Els conservadors, que semblava que havien de resar, van veure com s'esfumaven les seves opcions. El pecat? Compartir amb Trump el discurs anti-woke. Els canadencs no volien tenir també un petit Trump. I això ha provocat que fins i tot els més independentistes del Quebec votessin pel Partit Liberal, el guanyador final, Mark Carney. Daniel Terp és professor universitari i exdiputat del Bloc Cavaqués. Persones favorables a la independència del Quebec, que han votat de forma habitual pel partit quebequès, ara s'acosten al partit liberal, perquè no volen que el partit conservador i polièbre guanyin, i perquè Carney és vist com un líder competent i la persona ideal per pactar amb Trump.

34:12

L'arribada del nou president a la Casa Blanca sol sacsejar el món, però amb Donald Trump tot és més contundent, més extrem, més exagerat. De sud a nord, del Panamà fins al Canadà i arribant a Groenlàndia, per no parlar de Gaza o d'Ucraïna. Seguir-li el ritme al president nord-americà serà dur, és hiperactiu i et sepulta. Gràcies a tots els que ens heu fet follow. Tanquem temporada. Ens retrobem aviat. Follow Garriga és un podcast de Catalunya Ràdio amb el montatge musical de Sergi Cotillas. Redacció i realització, Francesc Garriga. Catalunya Ràdio. Catalunya Audio. Som podcast.

Àudios