Un canvi de paradigma (meteorològic). Per David Carabén

I els dimarts, qui ens ajuda a posar aquest parèntesi i a allunyar-nos una mica de la voràgine és el David Carabent. Bona tarda. Molt bona tarda. De gairebé et preguem, m'ajuda, la Neus i jo. Sí, però no sé si t'allunyes molt, eh, dels especials i això que hem fet aquests últims dies.

És que l'interessant és que una mica en el món dels informatius i de l'actualitat, els esports i la meteorologia passaven a ser una mica les assignatures Maria, en el sentit que eren relaxades, una mica, encara que passi mal dir-ho, atemporals, en el sentit que, bueno, parlar del temps ja és relaxar l'actualitat, però avui dia ja sembla que no. Però això era el passat, això és la prehistòria, ara no. I la meteorologia de sobte s'ha convertit en una cosa que, lluny de relaxar-nos, ens posa una mica contra les cordes. I llavors aquest canvi de paradigma, que fins fa un any o dos encara era una curiositat, encara era una cosa de la que podíem riure. Jo recordo fer una secció al suplement dient panellets a la platja, saps? Perquè hi ha aquests desajustos. Però ara resulta, i t'ho dic perquè vam tocar amb Mishima, vam tocar el Cruilla, i el Cruilla a l'hora que vam tocar nosaltres, que era a les 7 de la tarda, fotia una calda terrible i era impracticable. És a dir, no s'hi podia anar, no es podia estar allà. Era absurd estar allà. Jo vaig parlar amb la Reruela i vam dir, hòstia, és que probablement els festivals haurem de canviar el període de l'any en què es fan. L'estiu és inviable, amb la calorada. I sobretot en una superfície de ciment. Que allò encara es rascalfa més. Era tardible. I llavors, clar, comences a veure coses com que els meteoròlegs et van dient, és que és molt difícil fer prediccions ara mateix. Els models no ens funcionen el clima, no només pel canvi climàtic, sinó perquè les estacions ja no seran exactament com seran. I llavors tu comences a veure les conseqüències que tindrà tot això, que ja no només són les nostres festivitats, la nostra cuina, els productes que tindrem disponibles per menjar, sinó que també és la moda, és tot. I. En realitat és descobrir la sopa d'all, dir que el temps ens afecta. Però, ostres, és que ens hem format i ens hem educat amb una certa previsibilitat de l'any. I llavors això és el que em té una mica al cap. Estic capficat una mica en aquesta idea. Ui, aquí hi ha algú que ja xica el dit,

ja. Jo crec que el que passa és que el temps s'ha afegit en aquest món de la incertesa en què vivim. Fins ara semblava que les coses eren predictibles i veiem que tampoc en les qüestions meteorològiques ho són. Però bueno, no fa més que afegir un element d'incertesa a un món ja provençal. I per tant, segurament, des d'aquest punt de vista, encara ens complica més la vida. Perquè, a més, el que passa ens afecta, i molt directament, hi ha coses que sembla que no ens fan d'afectar. La política, que a voltear-se sembla llunyana. Però aquestes coses les hem de dir, perquè cada dia prenem decisions en funció del temps que fa.

Mira, nosaltres amb la banda hem anat moltes vegades a gravar els discos a Cadis, al Porto de Santa Maria, i llavors allà, fa 10 anys quan hi anàvem, encara fardaven que tenien tot l'any bon temps. I en realitat ara estem tenint aquí aquesta temperatura, però ho vivim com un drama. I llavors aquesta és la qüestió, saps? Ells venien pisos allà i experts anaven a viure allà i tal, perquè tenien un any allò fantàstic i ara quan ho tenim nosaltres ho veiem com un drama. I llavors, no sé, estem encara una mica descolocats.

Perquè la nostra cultura és la que ens diu que aquí no tocaria això. És a dir, allà potser tocaria en el seu moment i ara segurament tenen potser massa calor i que per tant ja el que era tot l'any bona temperatura ara ja en alguns mesos és insuportable allà i aquí clar, no tocaria.

Sí, jo crec que hi ha un tema, no? En geopolítica ara està molt de moda parlar de brúixola geopolítica i fan cursos a les escoles de negocis. Jo crec que cal ja començar a parlar de brúixola climàtica. Perquè això que dius tu, David, obliga, òbviament, a fer un canvi de prioritats en pressupostos, a córrer molt en donar reforç a dispositius, perquè realment hi hem d'agrair com estan reaccionant els treballadors i treballadores públics aquests dies, que sembla que no es veu, però hi són i contínuament estan fent feina, no?, Però clar, caldrà augmentar la dotació de recursos a les policies locals, en fi, i sobretot amb bombes pel tema de l'aigua. Això és fonamental. El tema de la climatització de les escoles. Doncs sí, tots aquests temes que, com deies tu, no formen part de la nostra cultura climàtica, crec que són prioritàries a l'hora dels pressupostos i les accions de govern perquè hi va la salut de la gent i va també l'angoixa una mica d'aquesta incertesa que comentaves tu. Bauman va escriure el llibre de temps líquids, doncs aquests dies més que mai temps líquids amb tanta aigua.

De què es parlarà l'ascensor?

Això que deies dels festivals, nosaltres que n'organitzem cada any un al diari i que normalment és en places dures perquè és en ciutat, nosaltres hem hagut de modificar-ho i de fet, perquè normalment sempre és l'última setmana de juny o primera de juliol, i de fet el que fem és més coses en interior. I a més a més, per exemple, el que fem és els concerts només a la nit, i tot i així, i deixant una franja molt àmplia al migdia, perquè és impossible, però quan vam començar-ho a canviar ens deien que a França, per exemple, festivals de teatre, festivals d'aquests de cultura, que estan, a França, que estan menys acostumats que nosaltres, com vam veure aquest estiu, doncs també estaven modificant els horaris. Jo feia la broma aquest estiu que abans, o encara ara, Tens el suplement de terrassa, arribarà un moment que el suplement el tindràs a l'interior, perquè ningú voldrà seure a dinar a la terrassa amb aquestes calorades. El que passa és que quan tu deies això dels pressupostos, tant de bo, però hem tingut els bombers voluntaris fa quatre dies manifestant-se perquè estan amb les mateixes condicions que abans. Hem vist el govern d'Aragó, amb l'entrada de Vox, s'ha retallat tot el que fa referència a projectes d'ajuda mediambiental. Per tant, jo crec que encara falta molta consciència i, sobretot, veiem que quan els partits negacionistes entren en els governs, es tradueixen pressupostos, però malament.

És que la sensació que anem tard com a societat, perquè que això arribaria ja fa anys que se'ns està dient, i llavors sembla surrealista que arribem a aquest punt en què les escoles no estiguin climatitzades, en què quan cauen, és veritat que ha plogut molt, però llavors el túnel de Rodalies de Plaça Catalunya queda negat d'aigua i durant dos dies no poden passar els trens i les infraestructures no les tenim preparades. Per una realitat que ja fa anys que ens deien que estava venint, i que ja sabíem que faria més calor, que les tempestes serien més bèsties, que desapareixeria el fred, que pràcticament no hi haurà nevo al Pirineu. Tot això ja fa anys que ens deien, i en canvi fa la sensació

que no s'ha fet la feina prèvia. En el món de les organitzacions hi ha un axioma que diu que les organitzacions no canvien si no hi ha més remei. I això és aplicable a les persones. Per tant, encara que hagi 30 anys que ja ens estan avisant d'això, fins que no comences a adonar-te en primera persona, per l'experiència directa que puguis tenir al teu entorn, que això ja és urgent, realment no t'acabes de creure. Per què? Segurament per pur instint de supervivencia, perquè el canvi ha d'estar associat a alguna cosa que identifiquis com a positiva. I com que hi ha qui ho diu que sí, i alguns que diuen que no, tot i que és evident, al final anem buscant aquest refugi de, bueno, ja veurem si passa. I arriba un dia que passa, i aleshores corre, corre. Però hi ha un entremig. Per això aquesta tasca pedagògica en el fons l'han de fer. Les institucions. Un cop estan amarades d'això que està passant, no?

És que justament en aquest punt. És a dir, fa. Des dels anys 2000, no? Estem a la societat del risc. Un rip-back. Ja no parlem dels temps líquids. Ara, societat del risc. Ens han posat al sector privat 10.000 tècniques de prevenció a riscos laborals, penals, energètics, de tot tipus. Mecanismes per adelantar-se i per monitoritzar i avaluar, avaluar, avaluar. I en canvi, en termes de polítiques públiques, clar, com que no hi ha ningú, pràcticament ningú, que es pugui atrevir a avaluar, perquè si avalues massa et treuen del taulero, doncs què està passant? Justament el que estem parlant. El dissabte em comentava un amic meu, que és enginyer de camins i ponts, que un dels problemes que hi ha hagut, per exemple, a la Ronda de Dalt, és que per on ha de sortir l'aigua, Com que no es neteja, queda plena de fang. Per exemple, allà al Parc Güell cau la sorra. Què hauria d'haver-hi? Doncs protocols. Cada mes allò s'ha de netejar. Cada mes, cada mes, cada mes, plogui o faci sol. Tècniques d'aquestes. Per exemple, una cosa, aquí ho dic en positiu, eh? La previsió del clavegram de Sant Andreu, que arriba tota l'aigua, ja s'ha explicat bé, de Nou Barris i del Carmel i de tot el que hi ha a dalt, és la que està fent saltar les clavegueres i que hi hagi inundacions. Doncs ara ja han aprofitat la construcció de la Sagrera per fer un gran dipòsit d'aigua a sota, de tal manera que pugui solventar aquest problema. Això vol dir que hi ha hagut que s'ha avançat. I que han dit que això és un tema que hem de solventar. I em sembla que estarà a final d'any.

No, i amb això que dius dels dipòsits, és una cosa que alguns diaris han fet un reportatge molt xulo, fer baixar els grans dipòsits que hi ha a Barcelona, que això, un dels que més ho ha potenciat va ser Pasqual Maragall, i és una cosa que molta gent no sap que existeix.

En aquest episodi de pluges, ahir la Ilaia Monet deia que els dipòsits de Barcelona s'han omplert i mullat dues vegades i mig. Imagina't. I són enormes, perquè són com catedrals. Devien ser divendres una i l'altra potser dilluns, però es va omplir, els van buidar, es va tornar a omplir,

i es va tornar a omplir a la meitat.

És veritat que no estem preparats, però jo per això citava l'exemple de França, perquè aquest estiu a Brussel·les, a França, és a dir, no estem preparats. Aquí, o sigui, a Europa, per entendre'ns, no? I el que volia només afegir és que a mi el que em preocupa més dels discursos aquests de, bueno, passa tant, bueno, sí que és un episodi, són els anomenats retardistes, que són molt pitjor que els negacionistes, perquè els negacionistes diuen, això no és veritat, i ja està, però els retardistes són aquests, com dius tu, de, bueno, com que. Com que jo ja no hi seré, doncs ja s'ho trobaran. I que és una mica la política que està fent Trump i altra gent. I a mi això sí que em preocupa més, perquè com que ser negacionista està mal vist per sort, diguéssim majoritàriament mal vist, doncs hi ha aquesta figura entremig de. Sí, però encara no. I precisament jo crec

que era previsible que hi havia el canvi climàtic, el que passa que on han narrat les prediccions és en lo ràpid que ha vingut. O sigui que seria aquest desajust el que fa que ens haguem de calçar les botes immediatament i començar a fer.

El que passa és que hi ha un element afegit aquí que té a veure en certa mesura també amb la cultura política que fa uns anys que s'instala que és afectista, no? I per tant està associat ja no a les grans obres típiques, històriques, que són més o menys vendibles electoralment, sinó a no invertir en allò que no es veu. Què passa? Que en aquest. En aquest àmbit, tot el que té a veure amb el manteniment de les infraestructures passa a ser percebut. Tu pots inaugurar una cosa cinc vegades, però mantenir-la ja t'oblides. Això està passant a les infraestructures com Rodalies, al metro, i que t'adones que fallen, ja no perquè siguin velles, sinó perquè no. Hi ha una política de manteniment que fa que les coses durin. O endesa.

I perquè en la política s'ha instal·lat molt la curta volada. És a dir, és que el d'enviar. Puc treure rendiment d'aquesta obra? Doncs la faig. No en trauré jo rendiment perquè trigarà més de quatre anys i, per tant, potser acaba traient rendiment qui vingui al darrere meu.

Aquesta és la clau. Tindré jo. Amb la construcció de

l'habitatge a tota la pinta que ha sigut per això Rodalías fa molts anys que està deixat de la mà de Déu i qui s'hi posi segurament començarà a invertir però generarà molts problemes i no en treurà el rendiment perquè trigaran molts

anys Hi ha un tema de voluntat política i tenim el problema Catalunya-Madrid és a dir, la inversió en Rodalías a Catalunya és molt inferior a la del resta de l'Estat i això sempre acabem. Ens agradi o no ens agradi, amb el mateix problema. A la presó. No, a la presó. Ja saltarem al següent tema, suposo. Però jo crec que és un tema d'inversions. La gent, això, sigui independentista o no, ha de ser conscient que amb els nostres impostos no se'ns està cuidant adequadament. Tal i com tenim dret, per seguretat, per tot. O sigui, el tema de Rodalies aquests dies, hi ha una paciència, jo he hagut d'agafar el tren, i una paciència a la gent, una paciència agafant els autoparts.

Però aquests dies, si m'apures, a mi m'agrada, eh?

No, no, jo no ho entenc. Si m'apures aquests dies, jo poso un valor. Però si m'apures,

aquests dies està justificat. És a dir, hi ha hagut unes pluges brutals i ha passat el que ha passat i, per tant, té una explicació física, podríem dir. Hi ha hagut esllavissades i tal. El problema és quan fa un sol espaterrant, no està passant res i no funcionen. O cauen quatre gotes.

Que dius, home, no és suficient motiu, o quan cau l'aigua que ha caigut aquests dies, però és normal que passin coses. Però és que passen quan no passen aquestes coses tan bé. Per tant, alguna cosa falla i no és només que si són noves són velles, és que no es mantenen. Les coses s'han de mantenir.

Home, a Endesa està passant que veu donar la notícia que hi havia moltíssima gent sense llum i, escolta, és perquè no hi ha manteniment a la xarxa.

No us en recordeu que t'hi diu a la sequera. Aquella canonada que es va descobrir a Badalona que no deixava de reixar. Feia molts anys que reixava. En plena sequera. Tan difícil és de tractar-ho, arreglar-ho, perquè quanta aigua es deu perdre.

Amb les sequeres, un altre exemple, no en aquesta, en l'anterior es van dissenyar tota una sèrie d'obres que havien de fer front a les sequeres, com que va ploure, va acabar alçar la sequera, no es van fer les obres, llavors ara hem tornat a tenir una altra sequera, i un altre cop hem tornat a tenir el mateix problema, si s'haguessin fet les obres en el seu moment, ara la segona potser haguessin tingut més eines per combatre-la.

Hi ha un poeta, que és el Alderlin, que diu que no tothom és capaç de ser un home que pot agafar un llamp amb les seves mans. Al final, necessitem persones que agafin el llamp, que diguin, escolta, jo m'hi poso aquí, sigui de l'escala, sigui de treballador públic, prestadora de serveis, el que sigui, però t'has de complicar

la vida per sorgir aquests temes. Agafar responsabilitats. Últimament es veu que assumir responsabilitats és només una cosa de dretes. T'hauria de dir una cosa de dretes.

A lo públic diríem, però igualment abans tenies la sensació que hi havia polítics que miraven el futur i feien projectes a 10 anys, a 15 anys, a 20 anys. I no el veuríem, potser. Ara no, ara tot és curt termini, curt termini, curt termini. I clar, això, a part d'una miopia enorme. Al final passa que els problemes es van arrossegant i no soluciona cap, al contrari, s'agreu ja, no?

I per recuperar el fil del David, ja per acomiadar, aquests episodis de força aiguats com els que estem vivint aquests dies generen por i fins i tot fòbies a persones que de base ja són altament sensibles o tenen algun tipus de trastorn obsessiu o d'ansietat. Ens ho han dit des del Col·legi Oficial de Psicòlegs i diuen que és una tendència creixent per culpa del canvi climàtic. La gent viu amb angoixa aquests episodis perquè se senten això, doncs. Indefensos davant de la natura. Per tant, problemes que continuaran a repetir-se per cent aquesta tarda, que s'anuncien pluges intenses al litoral i prelitoral, potser una mica més al sud dels que hem tingut els últims dies, però ja n'estarem pendents també a Catalunya Ràdio. David Carabén, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.