"Un centre de megawatts té un consum elèctric equivalent a 100.000 habitatges"

Volíem parlar una miqueta d'intel·ligència artificial perquè aquesta setmana s'ha anat fent gros un cert enfrontament o un cert conflicte entre el govern espanyol i les empreses que fan centres de dades. Bàsicament el govern espanyol ha aprovat un decret per endurir els requisits, sobretot mediambientals, si un vol fer un centre de dades dedicat a la intel·ligència artificial. Per exemple, que el 80% del consum de les noves instal·lacions sigui d'energia renovable, és a dir, que o aconsegueixin produint-la o comprin l'energia que d'alguna manera gasten aquests centres de dades. Aquest és un dels temes potents ara mateix, ho dèiem abans, Erin Brokovic, si recordeu de la pel·lícula, l'activista real Erin Brokovic està fent molta campanya ara mateix. Al voltant dels centres de dades per aquest enorme consum energètic. Hi ha molts estats, els Estats Units, republicans inclosos, que no hi estan precisament a favor. I ara fa uns dies parlàvem amb el Román Orús, un físic teòric, l'únic espanyol que està al Comitè de Nacions Unides al voltant de la intel·ligència artificial, que ens admetia que aquest és un de les assignatures pendents, que la intel·ligència artificial és una eina tremendament útil, però que el consum d'energia dels centres de dades que necessita la IA és una de les assignatures pendents. En volem parlar ara mateix amb el Christian Fàbrega Gallego, que és professor d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Universitat de Barcelona. Professor Fàbrega, què tal? Molt bon dia. Primer de tot, els centres de dades de la intel·ligència artificial, que evidentment han de processar les dades que necessita la IA i per tant estan parlant en plata a tope constantment, això consumeix molta aigua, diguem-ne, perquè ens diuen que la temperatura ha de ser baixa, però consumeix de tot, no? Què consumeix exactament energèticament aquests centres?

Bàsicament, com dius, consumeixen sobretot energia elèctrica, aquest és el principal factor d'aquesta mena d'indústria. També consumeixen aigua perquè necessiten refrigerar els sistemes i aquests dos elements són bàsicament els elements principals, no tenen cap mena d'incidència amb altre tipus de consum.

També hi ha, de tota manera, suposo que això en funció de si estan ben construïts o no, altres tipus de contaminacions, el so, per exemple, o les molèsties que tenen alguns dels veïns que hi viuen al costat, no?

Sí, correcte, aquest pot ser un element, però normalment aquest tipus de centres estan instal·lats en zones on no hi ha població. I habitualment fins i tot són soterrats. Per tant, tampoc és un element d'acústic que sigui el més important. Però sí que és veritat que sí, depenent del tipus de refrigeració que facin servir, perquè ara cada cop més s'està fent servir refrigeració per aire en lloc de per aigua. Clar, per aigua vol dir que estem parlant de ventiladors, que fan més soroll. Bueno, sempre tenim. Les contrapartides. Quan intentem evitar, per exemple, consum d'aigua, doncs tenim aquesta contrapartida.

Tenint en compte tot això, és a dir, ara mateix tenim un boom d'aquests centres de dades, se'n volen construir constantment, les grans empreses tecnològiques estan gastant-se milions i milions en aquests centres de dades per fer-ne de nous. La xarxa que tenim ara mateix està preparada per això?

Això depèn. Aquesta és la resposta curta. Depèn molt del punt on vulguis connectar el centre de dades. Al final, un centre de gas, avui dia, estem parlant que ja són mides de centenars de megawatts, que és el que s'està típicament treballant en aquests moments, o fins i tot gigawatts, i per posar-ho en context, un centenar de megawatts vol dir que és el consum elèctric d'uns 100.000 habitatges, és a dir, una ciutat ja mitjana. Per tant, òbviament, instal·lar un centre d'aquesta mena té un impacte a la xarxa i, per tant, s'ha de planificar, s'ha de col·locar allà on es pugui, on l'operador de la xarxa, en aquest cas, en Espanya, per exemple, és Red Elèctrica, tingui capacitat i, si no, ha d'adaptar la xarxa. Evidentment, té un impacte. És a dir, estem parlant de grans indústries. I aquest és un tema que, com ha anat tan ràpid, diguéssim que ens ha costat molt adaptar-nos, perquè ha estat tot molt incipient, i avui dia els centres de dades ja no s'haurien de tractar tant com a centres tecnològics, com es feia fins ara, sinó com a grans indústries que s'instal·len en llocs específics i per tant s'han de gestionar d'aquesta manera.

És a dir, com si fos una gran empresa que s'instal·la en algun lloc, diguem-ne. Sí, sí,

una seria o una fàbrica d'alumini, que són grans consumidors habituals, doncs s'haurien de tractar d'aquesta manera. Clar, vostè deia,

això s'ha de planificar. Aquesta és una de les sensacions que hi ha ara mateix, que, com bé deia vostè, és. Estem anant molt de pressa. Volem córrer massa? No nosaltres, eh? Si no es vol córrer massa, ara posant centres i centres abans d'endreçar i de garantir que la xarxa i tot plegat pugui aguantar?

El fet és que la societat vol córrer. És a dir, hi ha demanda d'aquesta mena de centres i nosaltres ens intentem adaptar. Tots els agents que estan involucrats s'intenten adaptar de la manera més ràpida possible. Jo crec que la feina s'està fent, hi ha regulacions i s'estan ampliant i ja fem regulacions específiques per aquest tipus de centres de dades. Però clar, esperar que estigui tot perfecte, tenint en compte que també la burocràcia i com funcionen els estats és relativament lent, doncs, bueno, al final la limitació immediata és la tecnològica i aquí sí que no hi ha res a fer. És a dir, si l'assetja elèctrica no té capacitat, doncs no es pot inflar. Aquí és on està el fred més immediat. Tota la part de regulació, doncs, bueno, s'ha d'anar treballant i implementar a poc a poc.

Clar, llavors apareixen aquestes regulacions, no? És a dir, com la que ha fet aquesta setmana el govern espanyol, que és una manera de dir, d'acord, feu els centres que vulgueu, però ben endreçats, d'alguna manera. Com a mínim, aquesta és la voluntat. Després l'aplicació ja s'haurà de veure, i és per això que els centres de les empreses de centres de dades no hi estan particularment a favor. Però, d'alguna manera, la sensació és que sí que ara hi ha una consciència en alguns governs, en les autoritats, que això s'ha d'endreçar bé. S'ha de fer, sense corrent menys que ara, segurament, i ben endreçat, potser, no?

Sí, sí, correcte. I, de fet, hi ha alguns països que ja han fet regulacions específiques, com ara, si no revoluciona amb Mèxic, a Dinamarca, a Irlanda, em sembla que també, que ja han fet regulacions específiques per aquest tipus de centres. I, al final, com bé dius, és endreçar-ho. És endreçar-ho com s'ha fet amb totes les indústries que tenim. Intentar que les celdes de dades siguin les més eficients possibles. Que el seu impacte sigui el menor possible, i fins i tot, per què no, incentivar, per exemple, la recuperació de calor, que és un element que és el principal emissor d'aquests centres de dades, per això no hi ha aquesta referència d'això. Però això és una oportunitat, també. En l'economia circular, la calor pot tenir un valor, una vida nova, i es pot fer servir per. Per, per exemple, processos secundaris, si és possible, o fins i tot per calefacció, per vivenda, és a dir, això no és res nou, és a dir, es fa en moltes indústries i, per què no, els centres de dades també es podria fer.

Catalunya està preparada per acollir centres de dades d'aquestes característiques? Sí, per què no?

Catalunya tenim una bona xarxa elèctrica, tenim una bona comunicació, El territori ho pot admetre, però, clar, també estem xocant amb tota la part de renovables, que és la part més feble que tenim a la Catalunya, perquè hem tingut molts anys on la implementació d'energies renovables ha estat una mica limitada. I, per tant, en aquests centres de dades el que hem de buscar és ubicacions on hi hagi un gran. Una gran concentració de generació renovable, perquè al final, si volem que siguin el més eficient, no eficient, sinó el més netes possibles, doncs ha d'haver generació renovable.

I una altra pregunta que li volia fer. A veure com ho dic, eh? La intel·ligència artificial pot ser el problema i alhora la solució? És a dir, que la IA resolgui la seva pròpia despesa energètica d'alguna manera?

Ho podria fer, de fet. De fet, en la meva opinió, el major impacte que puc tenir la IA sobre si mateixa és que els seus algoritmes millorin i siguin més eficients i no necessitin tanta energia. És a dir, nosaltres podem gestionar l'energia, la podem reaprofitar al màxim possible amb el que tenim, però l'AIDA ha de millorar, i segurament es pugui millorar més per la seva pròpia feina, és a dir, que es millori a si mateixa, que no passa el que puguem fer nosaltres.

El Christian Fàbrega Gallego és professor d'Enginyeria Electrònica i Biomèdica de la Universitat de Barcelona i és el coordinador del Màster d'Energies Renovables també de la UB. Professor Fàbrega Gallego, moltíssimes gràcies, que tingui molt bon dia. Gràcies a vosaltres, bon dia.