Un de nosaltres s'ha divorciat

Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

Passen dos minuts i un quart de set. Juliana Canet, bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. I avui hem de felicitar la nostra estimada companya de Trescat, la Núria Marín, que si tot ha anat com havia d'anar, a aquesta hora ja hauria d'estar casada amb el seu nòvio de tota la vida, que és el guionista Juanlu de Paolis. Jaume Miranda, molt bona tarda. Bona tarda. S'han casat després de 25 anys de nòvios. Sí, o sigui,

és una relació molt discreta, perquè la Núria Marina, pese a que és molt activa a xarxes, de la seva vida personal en parla més bé poc. En Juanlu i ella realment se varen conèixer, això fa 25 anys justos, a la universitat. Ell estudiava Periodisme, ell Audiovisual, i ell de fet també és un gran guionista i director de programes tipus Salvados, Lo de Évole, que també contrasta perquè. Núria Marín fa com una premsa rosa molt esbojarrada, així de primeres no diries que.

Que l'univers d'Evole podria fins i tot criticar el que fa la Núria. L'univers d'Evole critica qualsevol cosa.

Que semblen contradictoris aquests mons, però jo crec que allà se nota que poden conviure, i això m'agrada bastant. I res, se casen bàsicament per celebrar una mica que duen 25 anys junts, perquè en el fons és una cosa molt poc pomposa. Ja ho va explicar, de fet, en aquest mateix programa fa mesos, la Núria, que simplement firmaran a un notari avui, o sigui, ja ho han fet, de fet, i poc més. De fet, li he demanat un àudio, vols que l'escolti? Que ens expliqui la jornada d'avui.

Estic molt nerviosa perquè he comprovat quatre vegades el mail de confirmació del restaurant a veure si està ben reservat, i sí, està ben reservat, perquè estic ratllada perquè tot surti bé, i això que és un casament molt d'estar per casa, molt senzill, molt urbà. Anirem al notari, signarem, i després anem a un restaurant de cuina catalana amb un puntet així d'autom, un puntet fashion, que ens agrada molt, I ja està, i veuré molt cava. Demà en veuré tot el cava. Acabarem totes les existències de cava de Catalunya. Vindrà la meva mare de Lleida, la meva germana, el meu cunyat, els meus sogres. Re serem deu en total. I he contractat un fotògraf per fer-me unes fotos i me'n faré alguna de. Friki divertida, només us donaré una pista, petit spoiler, dues paraules, Hello Kitty. I el vestit és inspirat en el casament civil de Carrie Bradshaw a Sexo en Nova York i Kate Middleton. I hasta ja no dic res més perquè us estic fent mogollón de spoilers.

Home, doncs molts detalls, no?, els que ens ha donat.

Molt, i t'he de dir que a mi m'han adonat, fora de micros, diguem, un altre, tenint en compte que ara ja han fet els banquetes, dinar, no?, d'aquesta boda. M'ha dit que han dinat en el restaurant Windsor, que és un restaurant d'alta o sigui, de cuina catalana, per això una mica sofisticat, no?, per dir-ho d'alguna forma. Està al centre de Barcelona i té un 4,5 sobre 5 en els Google Maps.

M'agrada perquè Núria Marín fa una aposta per una boda petita que no senzilla. Perquè de vegades sembla que si fas un casament petit ja després has d'anar a casa a fer quatre patates xip i has d'anar vestit amb texans. I en realitat pots fer-ho com una mica. Doncs això, un vestit i posar-hi una mica de ganes.

Que és una simple firma davant d'un notari però posar-li una mica de

màgia i de fantasia. Encara que sigui amb la teva família que també em sembla preciós.

Jo he anat a un parell de casaments així, com molt petitons, i m'han agradat molt. Vull dir que són igual de motius, són igual de bonics, però una cosa més petita, i molt recollida. Família i amics més propers. I jo si m'hagués de casar,

ja sabeu que ja m'he casat a Las Vegas, però si m'hagués de casar en serio, no per fer el xou, Ho sabem. Jo no ho sabia. Ja sabem. No m'escoltau gens en

aquest programa. No ho has dit mai. Jaume, som tres i ningú.

No em sona, eh? Perdona, però tenim. Vull dir, no, jo sí que tinc problemes de memòria. No, però, Marta, acostumem. Entre els tres fem un. O sigui, acostumem a recordar-nos en. Jo me n'enrecordaria, sí.

Jo crec que ho vaig explicar, però potser no. Jo l'any 2009 me vaig casar amb una amiga a Las Vegas per fer una mica de xou, bàsicament. Primera notícia. No ho sabíem. Ets un home casat? O sigui, de fet, és que jo crec que ja ho vaig explicar però ho tornaré a dir. O sigui, mos vàrem casar de forma legal, vàrem estar casats durant sa hora que va durar sa cerimònia, i jo com a marit, perquè el sistema és mega patriarcal, vaig haver d'anul·lar jo sa boda. No ella. M'estava entenent. Però allà mateix,

et vas casar i et vas descasar. Al moment. Seria molt conti que estiguessis casat encara ara que tinguessis dona.

He de dir que era una boda que crec que era legal només a l'estat de Nevada. Ets un divorciat? A Nevada soc divorciat.

Això és encara més sofisticat, estic d'acord. Jo encara marxo per ser divorciada.

Les vibes, l'energia de divorciada no és la mateixa que de divorciat, opino. Home, no,

és molt més guapa la de divorciada.

Estic molt d'acord. Entendràs també, i Jaume, disculpa'm si això que diré és homòfob, que jo en Jaume el poso més en la categoria de divorciada que de divorciat. A mi això m'agrada. I per tant em sembla cunti la idea que en Jaume estigués divorciat. En Jaume està divorciat. Ueeeh!

És que a més, pensau que vaig firmar el divorci amb un Elvis alcohòlic que tenia al costat, que a més, això era 2019, una època bastant convulsa a Catalunya, i em va dir, vius a Catalunya? Ves alerta. I jo vaig pensar, vius a Las Vegas i ets alcohòlic? De veres m'has de donar mi avís. Jaume, ens estan enviant missatges que aquesta història per antena no s'havia explicat. Ah, no? No. A més, ja vos he donat l'exclusiva, set anys després.

No és bonic que hi hagi encara tantes coses per descobrir-nos l'un de l'altre?

Sí. I la cerimònia, per cert, la Núria Marín va anar al Windsor, ha anat al Windsor a dinar, però jo en el seu moment, en 2019, vaig anar a un McDonald's de Las Vegas. Tampoc és que a Las Vegas hi hagi molta opció.

Bé, passen set minuts d'un quart. A tot això, aquesta nit, la Rosalía ha estat una de les protagonistes dels Premis Innovació del Wall Street Journal.

La gala s'ha celebrat al Museu d'Art Modern de Nova York i la catalana ha aprofitat el discurs d'agraïment per enviar un missatge a totes les víctimes de l'accident de tren de Toledo. Ella ha dit, envio el meu condol a totes les persones afectades per l'accident que hi ha hagut al meu país, un accident de tren amb moltes víctimes, i la veritat és que voldria transmetre tot el meu afecte i suport a cadascuna de les persones afectades. I una de les imatges de la gala ha estat una trobada pràcticament accidental de la Rosalía amb la model Cara de Leving en el moment d'arribar a la gala, que ha parat la furgoneta davant del museu, s'han obert les portes, baixa la Rosalía i gairebé xoca de cara amb la cara i llavors s'han fet una abraçada i els fotògrafs els han demanat com moltes fotos junts i és una de les imatges d'aquesta nit a

Nova York. Són molt amigues,

jo és que no en tenia constància, pot ser si jo no ho sabia.

Jo crec que és una abraçada de que perquè et trobes de cara les dues sou

molt conegudes i us abraceu, no ho desconegues si són molt amigues o no. Probablement te dus bé de trobar-te en events però com que amiga, amiga noves.

Nois, tinc una mala notícia i és que crec que hem d'anar al metge tots tres. Ostres. Perquè ens estan arribant missatges en plural. Ai, Déu meu, quina angoixa. En plural, eh? De gent que diu que en Jaume ja havia explicat l'anècdota del casament a Las Vegas.

Això és veritat, mira, jo és veritat. Aviam, aviam. En Jaume és veritat que quan ha començat a explicar la història jo he connectat un segon perquè crec que quan vas explicar que la Inés Hernán s'havia casat a Las Vegas amb la seva parella, que es van casar fa un any i mig aproximadament, crec. Que per sobre vas dir, jo també. Però no havies explicat ni que t'havies divorciat després, ni l'Elvis, ni que vas anar a un McDonald's a sopar. Tres missatges ja, eh? Hem canviat el número del programa. Ja no és el que era, vale?

Prou d'enviar missatges. No, mira, la gent sí que té memòria. Nosaltres no.

M'està sorprenent no haver-ho explicat perquè jo, sempre que puc, dic, soc en Jaume Miranda, m'he casat a Las Vegas, jo me presento així. No ho sabia.

Jo no puc guardar tot el que es diu en aquest programa de tant en tant.

A mi em sap greu perquè aquest és un detall que

sí que m'agradaria guardar. Home, que el nostre amic està divorciat. És un detall impossible. Això és com quan vam descobrir, ara no va dir i crec que pot ser secret, però com que el Marc Andreu havia repetit batxillerat i que el van atropellar el dia de la seva graduació. Això no ho sabia. És que ell i jo hem passat moltes hores plegats i jo cada vegada que estem junts descobreixo una intimitat nova. Però d'aquest nivell, saps? Que em sembla com molt gros. Diu que després s'explicarà. Avui a la nit festa d'aniversari de Marc Andreu, per cert.

Convocatòria. Convocatòria a tothom. És broma, és broma.

No t'ha d'explicar el lloc. Bueno, com si s'hagués de petar, també, eh?

A més, ja saben on hem quedat. Exacte. Només hi ha tres opcions. Exacte, per bocata 1, per bocata 2 o per bocata 3. I anirem al 3, de veritat.

A veure, Jaume, ahir ens va quedar pendent una investigació que estàs fent aquests dies sobre uns rodatges que s'estan fent aquests dies a diferents punts de Catalunya i que alguns oients se'ls han trobat. Per WhatsApp ens deien. Hola, Perfectes, la setmana del 2 al 6 de novembre es rodarà a Prats de Lluçanès una pel·lícula sobre la farmacèutica Dolot. I es diu que com a actrius hi haurà l'Úrsula Corberó. En teoria la gravació és el 4 i 5 de novembre i estan demanant extras a gent del poble perquè es vulguin apuntar. I demanaven si podíem investigar una mica si la cosa anava per aquí i hi hauria l'Úrsula a Prats de Lluçanès.

Mira, he investigat una mica i segons les meves fonts, és cert que hi haurà un rodatge a Prats de Lluçanès durant tota la setmana que ve. De fet, el mateix Ajuntament ja ha anunciat afectacions a la plaça Nova o a la plaça 1 d'Octubre, degut a aquest misteriós rodatge. També puc confirmar que una de les actrius implicades a Prats és, efectivament, Núrsula Corberó, però segons m'informen, el projecte podria aparentar que no va sobre la farmacèutica Dolot. Segons els meus tals informatius, la producció que se rodarà la setmana que ve a Prats se titula Hay alguien en el jardín. És una peli de terror dirigida per en Jaume Balagueró, suposo que el coneixeu, és el director de Rec, i com deia, protagonitzada per Núrzula Corberó.

Ostres, és perfecta per al Festival de Sitges, suposo que estàs nerviós, tu.

A mi m'agrada molt en Jaume Balagueró, efectivament. I la Úrsula Corberó. Estic superdins. És que vol el teu món. Bé, vos explico la trama de Hi ha alguien en el jardín. Gira entorn a un menor, no sé si és noia o noia, però bé, el gènere és un constructe social, no passa res. Un menor de 10 anys que veu fantasmes i aparicions a casa seva i conforme avancen els fenòmens paranormals, la trama tomba cap a un thriller criminal. I aquí el film estaria inspirat lleument en el cas de la farmacèutica Dolot.

Que aquí és molt important dir que la farmacèutica Dolot. No dona consentiment i no està d'acord, diguéssim, que s'expliqui la seva història de la manera que s'està fent. Però, escolta'm,

crec que això no és una història sobre la farmacèutica Dolors.

No, diu lleument que està inspirada, és molt diferent. Però que consti que s'ha de dir que no es pot explicar sense esmentar. Això, que per mi no és un detall gens menor, perquè no és il·legal. Ella mai ha estat a col ni amb els podcast que s'han fet, ni amb els llibres, ni amb res. Carles Porta ha fet llibres sobre la seva història i és veritat que no és il·legal, però per mi és amoral en el moment en què la víctima et diu que preferiria que no ho fessis.

Estic totalment d'acord amb tu, honestament. Bé, tornant-te al missatge inicial de la nostra seguidora, puc confirmar que en Úrsula Corberó llavors estarà rodant Hay alguien en el jardín la setmana que ve a Prats de Lluçanàs i, com deia, està inspirada lleument en el cas de la farmacèutica. Tot i així, m'acosta que hi ha un altre projecte sobre la farmacèutica de l'Hot i aquí s'obriria un conflicte audiovisual. I és que Hay alguien en el jardín no és l'única peli que s'està rodant sobre aquest segrest, perquè just ahir s'ha anunciat que Trescat coprodueix El cas Olot, que és un film sobre el mateix cas, evidentment, però amb Nadiana Gómez de protagonista. De fet, sabem que Nadiana ja ha fet la transformació física i es bestial, perquè s'està transformant precisament en la Maria Àngels Feliu, amb la farmacèutica, i està passejant-se en el rodatge amb un cavall completament negre. Per afavorir semblances en els personatges originals.

Ella com que pot fer el que vulgui, perquè seguiré sent una fada del bosc, és que és de l'actor, o sigui, és un espectacle visual, però clar, no, és que no. Ja què sé, és que no vull jutjar, però jo s'hauria de dir que no, no? O sigui, com dius que si un projecte així.

Sí, a mi m'assembla molt complicat la producció en si, no dic que és cas de Nadiana Gómez que hi participi, però que salt si, no sé. En qualsevol cas, ara actualment tenim dues produccions confrontades sobre el mateix cas de

la farmacèutica. També és Trescat, eh? Com sempre és el senyor Trescat.

Perdoneu que he desconectat un moment i ho he vist a la guió. La primera no sabem. La de Nadiana Gómez és de Trescat, l'altre film de

Míxola Cordero. Era en castellà, havies dit, i ella ens havia dit que treballaria en català, l'Ursula, feia un any i mig, ens va dir, el proper. Jo no em crec res del que diu ningú. El proper projecte que faré és en català.

Home, es titula en castellà, dubt que sigui en català. No, no fa pena, que és un perxiu. I sa producció del projecte d'en Ursula Corbero està a mans de Kowalski Films, juntament amb Minoria Absoluta. Kowalski Films, perquè m'entengueu, és una productora estatal bastant gran, perquè ha fet grans films com Ocho Apellidos Vascos, que recordo. Recordem la peli més taquillera de l'estat espanyol encara a dia d'avui. I minoria absoluta és

la productora de Toni Soler. Més que la bola negra i que Torrente?

La bola negra està a quarta ara mateix i Torrente presidente cinquena.

Ah, vale. Ostres, Déu-n'hi-do. Escolta'm una cosa, senyor Trescat, això no és seriós.

No dic res més. Jo vull dir una cosa. Abans hem parlat de la Rosalia i de la model cara de l'Eving i hem dit de què es deuen conèixer, no ho sabem. Segurament no es conèixen. Tots els oients recorden que la cara de l'Eving va pujar. Avui estem molt malament.

Va pujar al confessionari de Londres. Jo no sap ni què és el confessionari. Però, Nino, ho has de buscar.

Si no sap qui és la Rosalia, en tugeix. M'he demanat com s'havia de pronunciar la cara de l'Eving.

Heu vist que la Rosalía ha anat amb aquest bolso tan gros que podria dur-hi a dins la pili? Boníssim. El gegant d'aquest bolso, m'agrada moltíssim. Molt poc pràctic. Molt poc, però és una decisió purament estilística. De fet, la Rosalía últimament, a nivell estilístic, està apostant molt per els objectes grans. Bolsos gegants, clips gegants. Està en una època maximalista total.

A mi això em sembla divertit, perquè sa moda de ser lúdica i entretenguda, no? Absolutament. Estic dins. Volies comentar alguna cosa de

Risto Mejide, també? Sí. Perquè tenim novetat sobre la seva reconciliació

amb la Natàlia al marge. On és Docata i Fuga ara? Jo ja estava a punt de muntar un espectacle.

A veure, ja segur que per parlar d'Enristo Mejideyna Natalia al marxa, mos hem de remuntar a 2023, quan se va fer oficial sa seva relació. Una història amorosa plena d'anades i vengudes des de s'inici, i després de vàries ruptures i retrobaments, se va rompre definitivament a principis de 2024. Des de llavors Enristo ha tengut tres parelles oficials, no una, tres. Com oblidar-les? Una et sa triu Grecia Casta. Una estrella de bandes micros, l'especialista en intel·ligència artificial Laia Grassi i Namerche Maldita Sea. Totes elles descaradament més joves que ell i totes elles abocades a la ruptura. Ara faia temps que no teníem novetats de la vida morosa d'en Risto. Fins aquesta setmana.

Per ser justos, sí que havíem anat tenint cosetes d'en Risto. Algunes sí. Sí, ho he fet molt exagerat. Sí, perquè em va tocar a mi preparar el tema, com sempre que hi ha Risto. Ara també he deixat una mica, però jo agraeixo descansar de Risto, perquè reconec que la temporada passada vaig acabar tocada.

T'estava afectant ja la investigació, que és el que va passar amb en Carles Porta i Tor, que va haver de deixar-ho.

Perquè no podia més, l'estava intoxicant la vida personal. Sisplau, feu-me un documental de marcats per Risto, marcades per Risto, perquè a mi m'impactava la meva vida personal.

És que, a més, no és una trama de la que puguis desconnectar. És a dir, com a biògraf de la Sara Roy i el Miki Núñez, les novetats són justes. Perquè són una parella molt estable, molt I sobretot que és una història.

No et diré superalegre, la del Miqui i la Sara, però sí com. Home, recordo aquell coixí allà entre mitges. No, per això, però simpàtica. Sí, home. Cap cosa, però simpàtica. No hi ha cap estridència. No hi ha estridència. És la parella catalana. Bueno, clar.

T'ho he arribat a tenir una parella amb intel·ligència artificial.

Per això et dic, t'ho he imaginat. Tocata i fuga a casa meva tota l'estona. És insostenible. Molt bé, gràcies, Jaume. T'ho passo. Marta, som aquí.

T'abraçarem en acabar. Gràcies. Aquesta setmana en Risto va penjar una foto en el seu Instagram amb la Natalia al marxar, una història per felicitar-la per el seu aniversari amb el test Feliz cumpleaños mi amor, te quiero. Així s'oficialitzava un rumor latent que és que la Natalia i en Risto tornen a estar junts després de dos anys de no contacte. Però hem de recordar que ja fa mesos que teníem constància d'aquesta enèssima oportunitat entre aquest parell, perquè tant ses mamarazzis com sa periodista Marta Riesco havien informat d'aquesta reconciliació en maig, o sigui ara fa 5 mesos. De fet, aprofitant sa reconciliació, na Marta Riesco ara ha ampliat informació de com li va arribar sa exclusiva en maig en es programa El Sotano. La pista me vino porque

se fueron juntos a jugar al golf, que los dos son muy apasionados del golf. Ahí les vieron, me pasaron una foto y ahí es donde conté que se habían dado otra oportunidad. Y por aquel entonces ya me dieron por confirmado que ellos dos estaban volviendo a darse una nueva oportunidad. Cuando yo saqué la noticia de que se habían vuelto a ver jugando al golf y que habían hecho un viaje juntos, Risto estaba jugando un poquito a tres banditas.

I Natalia? No diu noms. O Grècia. Clar, és que hi ha molta possibilitat.

No diu noms, però segons informació que maneja Namarta Riesco, en Ristós jugava a tres bandes durant els inicis amb la Natalia al marge. És a dir, ja estava amb la Natalia, però amb dues noies més alhora. I ningú sabia de l'existència de les altres, no? Segons Namarta, va parlar explícitament amb una de les afectades anònimes, una model molt exuberant, i li diu. Perdó, quina edat? Entenem que jove perquè quan ets model normalment ets jove.

Això la Jèssica ja ho diu que l'única que tal és la Judith Vasco. La Jéssica ho diu això. Ella està molt preocupada. Perquè tu li dius, no, hi ha models que creixen i es fan grans i segueixen sent models. I ella et diu, no, no, la Judit Mascó. Com saps que tu seràs la Judit Mascó de la teva generació? Sí, és que jo veig que són excepcions en plan Naomi Campbell. És una feina molt associada a la joventut, per desgràcia. Total, que segurament menys de 40.

Home, això es donar per descomptat. Jo estic, sí, seguríssim que sí, eh? Bé, i d'aquesta model molt exuberant, com de si una Marta Riesco, li va escriure per privat per denunciar s'engany d'en Risto.

De las tres mujeres que estaban a la vez con Risto, vale, yo hablé con una de las tres. Por lo visto, por lo que me contó, ya lo cuento yo, Risto estaba prometiendo amor profundo a las tres por igual. Y hablé con ella, como os digo, estuve intercambiando mensajes, y me dijo, ¿esta información que tienes es real? Y yo digo, sí. Me dice, no, no, es que la que está con Risto soy yo.

El que més em perturba d'aquesta història és que fins ara les persones amb qui contactaven les ex-nòvies o quasi alguna cosa, gairebé alguna cosa, d'en Risto Mejide eren les Mamarazzi. Sí. Em sap greu que això hagi canviat.

Jo crec que és complementària, jo crec. Pots escriure dues persones alhora. Ja. En Marta Riesco i en Laura Fa.

També depèn de l'univers comunicatiu que consumeixis. També és veritat. I per l'edat, també. Sí. Jaume, et quedes una estona més o què? Home, ja que estic aquí, no? Avui has anat primer, eh? Avui has obert programa, eh? Avui és el dia que he

parlat més de sa meva vida en aquest programa. I has parlat tan bé que espera't. Uh! Que no hagi de girar

l'escaleta cada dia. Mare meva. Pasen 7 minuts i dos quarts. Mira, ara parlarem de la família Darín Corberó. Corberó Darín.

Una família que des de fa 8 mesos compta amb un nou integrant, el petit Dante.

Muna, eh? Ho fa molt bé la Xènia del xilòfons.

No vull parlar de mi, però és que me vaig casar amb aquesta cançó de Nelvis. Home, com no pot ser d'una altra manera, no? Tothom es casa amb el.

Sí, és aquesta, però sense el xilòfon, entenc. Sense el xilòfon, clar, cantava a ser Lluís Alcòlic. Clar. Aquestes cançons sap greu perquè són molt boniques, però la popularitat les ha pervertit. Les ha desgastat. Sap greu, perquè aquesta cançó t'ho pots trencar, si penses en la persona que estimes. És perfecta. Et parteix per la meitat. Però clar, l'associes en aquests casaments que són copia-enganxar. M'agrada molt amb el xilòfon. Sí, li dona un toc diferent. La Xènia ve poc, però quan ve sempre despunta.

Ah, no, no, no, toca molt bé.

Doncs imagineu-vos ara el petit Dante dormint. Ell és fill dels actors Úrsula Corbaró i Chino Darín. Va ser un nadó molt desitjat i és un nadó que ha sacsejat la casa plena d'amor i les seves vides també. No només la dels pares, sinó també la dels avis. Perquè l'avi patern, el també actor Ricardo Darín, que és una icona argentina, i si em deixeu dir ara aquí, a l'antena de Catalunya Ràdio, el calaix absolut de la meva mare. En sèrio? Amor platònic. És el seu Robert Pattinson? Sí, ja fa temps. Ella el va anar a veure, aquella obra que fa. Que la va portar a Barcelona, que es diu escenes d'un matrimoni o escenes d'una vida conjugal, alguna cosa així.

O sigui, perdona, la taula somiada, diguéssim, seria Marta Montaner amb Robert Pattinson, no? I la teva mare amb el Ricardo Darín.

El Coliseu no estava, que hi vam anar nosaltres. A veure, és que deixa'm mirar. Ell actuava després de nosaltres. A veure, Ricardo Darín. Sí, és veritat. A la tarda actuava ell. Escenes de la vida conjugal, sí.

Doncs mira, i fa temps que la fa, eh? Se la deu saber ja, però vaja.

I ta mare també, com a fan, sap els diàlegs.

Doncs heu de saber que, a part de ser el creix de la meva mare, en Ricardo Darín perd els papers pel seu net, l'avi Ricardo, eh? Necessita un pitet perquè li cau la bava tota l'estona. I com ho sabem? Perquè n'ha parlat força estona a una entrevista de fa pocs dies que va concedir al programa Todo Pasa d'una emissora argentina.

Y es rarísimo. La verdad es que yo todavía no superé la primera etapa que es el shock amoroso que sentí cuando me enteré que mi hijo se convertía en padre.

És tan mono. Estaria hores escoltant-lo jo. Deia que encara està sobrepassat per l'anunci de l'embaràs. És una sobredosi d'amor que no esperava viure així i que va haver d'aguantar en secret, perquè el seu fill, en xino, li va demanar que no ho expliqués a ningú.

Chino me lo contó, medio como un secreto, esas cosas que ocurren con los primeros meses de un embarazo, que no hablas hasta tanto en este. Pero igual, estás mano a mano vos y te está contando. No, me dijo eso y bueno, nos quedamos los dos, me dijo, mirá, está pasando esto, que yo. Te pido por favor que no digas nada, esto me valió una amonestación muy severa por parte de mi mujer. Cuando se enteró, claro, me dijo, sabía si no me dijiste. Ni a la dona. Curiós, ¿no?

I com és que en xino no li diu a la seva mare i al pare si també és estrany. Això va com va.

Doncs sí, cada família és un món. I també potser que no vols fer patir la mare, perquè s'ha de respectar molt també els ritmes que marqui la família, perquè són mesos de moltes pors, setmanes de molta incertesa, de molt tabú també allò de i si passa, llavors ho hauré d'explicar. Que bé que ho respectis

fins a aquest punt, Enricard Roderín, perquè a casa meva mai de la vida un secret que tu deies com a fill a un dels meus dos progenitors, l'altre de l'altre. Automàticament, no només per la confiança entre ells, sinó també perquè, si ets la filla de tots dos, era com que la responsabilitat sempre, saps? O sigui, sembla que no puguis amagar-li un secret del fill perquè.

Ja, però no és teu, o sigui, has d'entendre que no és un secret teu, és d'algú altre. Però ahir o abans d'ahir vam parlar de guardar secrets, justament amb en Marc Andreu, ell sí que en sap guardar i tu no.

I ja sabeu que és una cosa com familiar. Has posat una família que teniu els ventiladors engegats.

Sí, és una cosa genètica. Aviam, en general he de dir que la nostra és una cultura de poc secret. Per això funcionen tant els programes de Safreig, a la gent li agrada explicar-se coses. És una cultura de terrassa, de cigarro. Del boca a orella. Del boca a orella, que tu has d'assumir que la gent parla i és no natural. I altra cosa que no fos així significaria que definitivament ens hem convertit en un país nòrdic i ho hem d'evitar, perquè no passa res, som una altra cosa, hem de mantenir viva la nostra cultura i això també és cultural, aquesta passió per la xafarderia.

Sí, yo también. El petit Dante va néixer el 9 de febrer del 2026 a Barcelona y a mí m'ha encantat quan l'avi Ricardo explica qué es el que va sentir.

Y ahora estamos todos narcotizados.

El momento que te lo pasan por primera vez, ¿qué tan nada que ver con que te pasen a tu hijo es? Porque no sos el papá, digo, no tiene nada que ver, pero te pasa en un bebé que es algo tuyo.

A mí me lo pasaron después que yo lo vi salir al chino de un ascensor que venían del quirófano, de la sala, y lo vi venir con el bebé en brazos y eso, no hay nada que supere eso. Para mí no hay nada que supere eso, o sea, lo del abuelo viene después. Primero es esa cosa, ¿no? Tu hijo padre.

Això és preciós. És que no hi havia pensat gaire. Veure el teu fill per primera vegada com a pare. Clar, perquè un avi, abans de tot, és pare. Sí, sí, sí. I veure com el teu fill també s'hi converteix. Ha de ser una sensació única. I després ja vindrà la connexió amb la criatura que acaba de néixer, que en el cas del Ricardo és meravellosa. Jo repeteixo, li cau la bava.

Yo con los bebés muy chiquitos soy bastante cuidadoso, son de una fragilidad, pero con los míos no fui así, no sé por qué. Y ahora que el tipo no para de comer y es robusto, tiene una buena onda increíble, no llora, se ríe todo el tiempo, es fabuloso. Lo que pasa es que lo vamos tratando de amortizar con un poco de buena onda porque la distancia es un tema.

A mi, abans d'entrar en el tema de la distància, em sorprèn com Ricardo Darín parla d'aquest nen amb tanta naturalitat. Crec, he recordat, que ja ho va fer durant l'embaràs de l'Úrsula, que si sabíem notícies d'aquesta criatura era per l'avi. A Europa ha après, no? I ell va dir el nom de la criatura. És que ell diria que sí, en parla també, amb una normalitat, com si l'Úrsula i en Xino no fossin superestrelles i superfamosos. I a part que són persones molt hermètiques de qui pràcticament no sabem res, encara a dia d'avui, mira que fa anys que són famosos.

Ricardo Darín, que també és molt famós, com que mai ha tingut sa persecució de sa premsa rosa, crec que va de natural. És més d'estar per casa, no? Clar, a mi m'encanta que sigui així. Sense pensar que en Úrsula Corbero, per exemple, sí que pot tenir una persecució mediàtica.

Però potser a ella ja li sembla bé que el seu sogre vagi parlant així. La deslliura ella d'haver de donar explicacions. No ho sé. No, però l'Úrsula no ho ha dit mai, això. Bé, al final d'aquest àudio ja introduiré aquesta qüestió més delicada per la família, que és la distància. Els més de 10.000 quilòmetres en avió que han de fer, Buenos Aires-Barcelona, Barcelona-Buenos Aires, per poder-se veure. I clar, l'avi Ricardo explicava que ho fan sempre que poden perquè no volen perdre's com creix el seu net.

Si viajé solo para verlo, ya viajamos cinco veces solo para verlo. Después ellos vinieron para acá, que fue maravilloso, y ahora volvemos a ir para allá y así. Y mucho teléfono, que es el gran aporte tecnológico de nuestra era, que acorta un poco las distancias, es cierto. Pero la verdad es que perderte el mano a mano en un bebé que todavía no tiene un año, en donde la evolución semana a semana es muy notoria, te da un poco de pena.

¿Tenés ganas de ser el abuelo que dice, bueno, salgan ustedes dos, yo me quedo con él toda la noche?

Con todo gusto. Tan mono.

És per això també que no ens ha d'estranyar que en Ricardo Darín sigui pràcticament un veí més de Barcelona des del mes de febrer, perquè moltes oients ens enviaven missatges al 677 27 10 58 dient que els havien vist passejant per no seguir en barri, aquí a Barcelona, amb el cotxet, fent vida de família i al final gaudint dels moments on sí que poden passar temps junts. Que és veritat que en parlem molt de la distància en cas d'una relació de parella, però no en parlem gens de la distància en una relació familiar. És a dir, avis separats de nets, germans, quan se te'n va un fill. Un piqué Shakira, però una filla de 17 anys que es marxa. Jo què sé.

He arribat a plorar alguna vegada que algun germà meu ha tingut l'atreviment i la gosadia de posar sobre la taula la possibilitat de, en un futur llunyà, marxar fora I jo ja em desmunto. La meva germana viu a

Sabadell i per mi ja és un drama. Imagina't.

Per mi ja és un món. Però quan un germà teu se'n vol anar a viure o per feina a un altre país, tu li has d'expressar la tristesa o és una manera de fer-li xantatge emocional?

Sí, és xantatge emocional. No té per què ser xantatge emocional. Jo crec que tots som prou adults com per entendre que tot passa alhora i que a tu et pot fer molta il·lusió. Perquè clar que et fa il·lusió que el teu germà faci la seva vida, sigui la que sigui, la que ha triat. Però paral·lelament també et pot saber greu. Sentir que el tindràs menys a prop, que no sé. I aquí tenen molt O sigui, el privilegi de classe també marca una diferència total. Absolutament, perquè si pots pagar el viatge, perfecte. Has de venir cinc vegades a anar de jornada. Hi ha famílies que, si els teus pares viuen a l'Argentina i l'altre a Barna, és que podés estar quatre anys sense veure la teva família o més.

Sí, sí. I no només de classe, sinó també de gremi. Totalment. Perquè al final, com que és actor, tindrà pauses de quatre mesos i ve aquí a instal·lar-se, no?

Sí, sí. Bé, passen dos minuts a tres quarts, farem una pausa i de seguida Marc Andreu, que ens ha d'explicar moltes coses, entre altres l'atropellament que ha patit el dia de la seva graduació. Ai, pobre!

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir. Amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Marc Andreu, molt bona tarda. Bona tarda, Pandons. Se m'està comentant que ja s'havia parlat aquí que vas ser atropellat el dia de la teva graduació. Ja s'havia dit públicament?

Jo ja no sé si es diuen les coses públicament o. Mai se sap en aquest programa. Però tampoc vull explicar-ho. És una intimitat teva secreta. Home, perquè sí, em faig una mica el misteriós de les cites, no? És que si no ja ho sap tot tothom.

Bueno, escolta, però tu què et penses, què? Que tenim aquí el George Clooney, qui és? És veritat que.

No, però és veritat que després. No puc. Que tu comences a creure, Marc.

No, no, jo no. Mira, espera. Deixa'm explicar una cosa.

Estic flipant. No, perquè és igual. Aquest matí, m'ho has dit abans, m'has vingut a buscar a mi com d'igual a igual per parlar-me en confiança, que l'han reconegut aquest matí, l'han enganxat en un moment.

Estava jo sortint d'una cafeteria i em diu. Que li ha molestat. Hola, tu ets tu? I jo he dit, si jo soc jo. Ah, t'ha dit tu ets tu, literal. Tu ets tu. I ha sigut, escolto molt el programa, digue-li que soc molt fan de la Juliana, i que la seva filla li ha posat el teu nom.

És conya.

No, però que també li agradava molt el nom perquè la seva té una parenta que m'ha dit que. Home, però és superbonic, això. És molt bonic. Home, és un honor. I m'ha dit que està passant un postpart molt millor gràcies al nostre programa. Una versada molt forta amb ella i amb la Juliana, petita. Nino, els noms es pregunten. Sí, però m'ho ha dit, però també m'ha impactat tant que ara no recordo. És una mini Juli. Quina coliti. Escolta, quina il·lusió. El Roger m'ha dit això i el Roger m'ha dit que també ha tingut una experiència que li han dit pel nom. Sí, però. Home, i m'ha dit, bueno, va tatuat, saps?

Escolta'm, que diu uns deliris de grandesa. No, que va encarant d'ell. Sort que hi ha data de caducitat. Ha passat una cosa. Perquè tot el que puja, baixa després, eh? Doncs que comenci a baixar. El Roger Caralleu.

Ja no tinc ni oxigen aquí dalt. El Roger Grande li va fer una masterclass de famosa al Jaume Miranda l'altre dia. Quan vaig dir, vaig a Banyoles, no va dir,

allà triomfaràs, seràs superfamos. A la Catalunya Interior,

a 3CAT, Catalunya Ràdio es consumeix molt més que l'àrea metropolitana.

Es consumeix molt més. Hi ha més penetració. Llavors, què passa? Mira, penetració m'hauria anat bé. Amb Jaume. Jaume. Mira, escolta, ja que diu sa paraula. Sempre fa borda expressar els desitjos del meu altre. Què estava dient?

Marc Andreu, anem a lo que anàvem. Anem, pareu de venir.

Hem de fer tots un pensament, eh? Mira, vam rebre un missatge al mòbil del programa que deia, avui el tot es mou, han anat l'Arnau París a fer una recepta de risotto amb castanyes i han aprofitat per mirar una mica el backstage, diguéssim, de cuines, com es grava cuines, i ens diuen. Es una mica

com missatges a l'antiga. No t'equivoquis si li deixes a la Jéssica. Mira, aquesta serà la jaqueta preferida del Robert, que és algun dels peques. Sí, és que s'ho curra molt, la Rai s'ho curra molt. Però amb aquesta vas a conjunt amb la. Espera. Ja t'he de mitjar la Rai. Sí, una mica. Amb els. ¿Bajeros? ¿Belascos? Belas. ¿Belarros? Bé, Elena. Més guapos del món. Bueno, és molt guapo. Estic molt guapo, ella també. A veure, i aquesta és la de l'Artur, clar, perquè va conjunt amb la de l'altre nen.

A veure, molt romàntiques no són. No són molt romàntiques, però és el detallet de fer-ho. I saps per què són molt romàntiques? Perquè per nosaltres no és un gest romàntic. Perquè no les entenem. Perquè estan parlant el seu idioma. És el llenguatge de l'amor de l'Arnau i la Raiska només és seu com cada idioma de l'amor. Aquelles bromes, aquells comentaris, allò que ho intentes explicar i la resta de gent pensa.

Aquest programa sempre va del mateix. No, no ho fem. Això no fem un ril, eh, sisplau. Això no és un ril, perquè ja l'hem fet.

I llavors tornarem a rebre whatsapps de gent que diu, jo parlo l'idioma de l'amor I un altre que dirà,

he vist gent morrejant-se. És molt bonic quan expliques alguna cosa que t'ha passat que et sembla que la gent I clar, no parla en el teu mateix idioma. És que és un programa sobre amor. Però tu també estaves en contra que es fessin veuetes l'adolfei de la seva dona. I també és el seu idioma. Primer de tot, jo estic en contra de. Jo soc al contrari de Foix. Quan parlo de mi, parlo de mi. Vaig explicar això la setmana passada, Nino. Jo vaig fer veuetes durant molt de temps i ara estic en una etapa on rebutjo i lluito contra les meves forces perquè em neix de dins, però lluito contra la veueta. Cadascú que faci el que vulgui a casa seva. Jo jutjo, però que cadascú faci el que vulgui. Tu marc, Andreu, has fet veuetes. El llenguatge de l'amor vull dir tenir un lore compartit, un univers. Pot ser de veuetes, eh?

Doncs l'Arnau aprofita que estaven allà gravant i escriu en nota, també, per la Rais.

És top 1. I tu què li escrius?

Deixem-li alguna. Per la millor presentadora del Cuines Pimpam. Uns cors, una cara, també, que no se m'ho fa dir ningú. Clar, Cuines Pimpam no ens el fem la Rais i jo.

Aquí també hi ha un perill com el de les bauetes, que el primer dia que no deixi una nota, aquí a l'americana pensaràs què passa.

Això és un perill i al mateix temps està bé forçar-te una mica a dir mantenim això viu. És clar que jo em deixen aquesta nota i és veritat que em puc posar, em puc entristir, eh? Aquesta, en el meu univers, en els meus llenguatges, a mi com no em posis ganes de tocar-te el cul, ets la més guapa, t'adoro.

Alguna guarrada. Alguna guarrada. A veure, ens estava gravant, eh? O sigui, havia de reaccionar a

Elena García Melero. Doncs a mi m'encantaria que l'Arnau hagués dit, Rai, et vull menjar les tetes avui quan arribem a casa. M'encantaria. Doncs mira,

aquesta trama està revolucionant a tot l'equip del Cuines i, de fet, l'Esther Bertran, la reportera del programa, aconsegueix parlar amb una de les principals afectades, la persona responsable de vestuari, que prefereix mantenir-se en l'ononimat. Jo crec que va començar l'Arnau a fer-ho.

Impressiona, tu, perquè imagina't que tu ara poses a rentar la roba i s'ha deixat

una noteta dintre. Home, clar, de la bugaderia en dia. Què hem de fer amb aquesta nota? La rentem i la planxem o què fem amb ella?

Agrada molt això, el programa, eh? Els hi dona midilla. No, l'anonimat, no. Això que s'envien notetes, que no només ens alimenta a nosaltres, sinó que també el dia a dia seu, gravant cuines. I com s'ha de resoldre tota aquesta increïble trama que creen el Tot es Mou? Doncs, clarament, al plató, amb la mateixa Melero.

Oi, que t'has deixat un. Hi ha una nota aquí. Oi? És una broma interna. Ets el meu Paco Pepe preferit. Paco Pepe. Paco Pepe saps qui és? No, és igual.

És una cosa de carinyo. Paco Pepe, doncs escolta les rais que entri, no les rais. Home, que entri aquí. Què dius? Home, que entri aquí.

Mira-la. Que només fa una hora que no s'han vist.

Melero, tu marexet, gràcies per tant! Acaba de refundar Catalunya.

Ho veuen passar molt malament, aquests osos deuen enyorar una bestiesa. Però que feia mitja hora que no es veien. I l'abraça com si anés a pujar el Titanic.

Que fort, m'encanta. Catalunya és un lloc genial. I la Melero fent el gest del cor amb les mans, eh?

No sé si us heu fixat, però han parlat molt dels altres cuiners, però no han mencionat a Marc Ribas. Clar que no. Per què? Home, hi ha una mica de mala maror. Ah, sí? Doncs mira, Marc Ribas, sí que és veritat que ahir el vam veure al cuines, perquè va fer un plat que és mandonguilles amb rossinyols, però no anava sol, estava molt ben acompanyat.

Mira, aquí tinc la massa dels panellets, aquella que ha de reposar 24 hores, damunt de la nevera, perquè és on jo no arribava, que la iaia m'ho posava quan era petit perquè no m'ho mengés. Mira. No?

No? No has canviat, eh?

Ahir va emetre un episodi especial on les seves tres filles, perquè al final surt la seva petita que no té ni dos anys, l'ajudaven a cuinar mandonguilles amb això, amb rossinyols, i estava en tot el programa. Explicant coses que feien a casa, coses de les nenes, van fins i tot ballar. Vull dir que es van exposar molt, les nenes, aquí. Que has deixat èntic de manual, vaja. I ho vau poder veure a TV3 en obert i també ho podeu recuperar a la casa. I que bé que ens ho portis aquí, per si ens ho vam perdre.

El senyor Triscat, últimament. A veure, abans de marxar, Jaume, un detall més que t'han fet arribar sobre el que estaria rodant l'Úrsula Corberó.

He rebut un missatge d'una font privilegiada que me diu que sa pel·lícula aquesta de sobre la farmacèutica de l'Hot, que protagonitzarà na Úrsula Corberó, realment es títol és en català, o sigui, no és, hi ha algú en el jardín, serà, hi ha algú en el jardí, entenc. Ah, doncs quadra amb el projecte en català d'Úrsula Corberó. Perquè també parlarà en català, sa pel·lícula és en català.

Ah, molt bé. Acabem amb això, fem una pausa i tanquem la tarda amb en Garriga.