Un de quatre homes ha pagat per sexe a Espanya

Roger Tugas, com estàs? Bon dia. Molt bé, molt bon dia, Frederic. Un dilluns més amb el Roger, repassem dades, n'hi hem dit enamorades, ja ho sabeu, el Roger Tugas és periodista, especialista en dades, justament, i aquest estiu ens hem proposat analitzar, com veiem els catalans, les relacions sexoafectives i tot el que els envolta. Semana passada parlàvem de si gaudim o no gaudim del sexe, amb alguns titulars sorprenents, perquè com tot això va per barris, diguem-ne. Avui què. On ens portes o què toquem avui? Vegem. Sí, la setmana passada vam

parlar del sexe lliure, diguem. És a dir, sexe que la gent fa per plaer, per gust. I aquesta setmana volia parlar del sexe no tan lliure, és a dir, no forçat, sinó remunerat. És a dir, aquella gent, aquell sexe que es fa a canvi de diners. En resum, parlarem de prostitució i sobre pornografia, que és una altra cara també de la sexualitat. Però hi ha moltes dades d'això,

perquè clar, sempre posem l'accent en que les dades que ens portes tu és el que diu la gent. Clar, quan es tracta de pornografia, molt especialment de prostitució, n'hi ha de dades fiables?

Doncs la veritat és que crec que més del que ens pensem. És a dir, analitzant les enquestes sobre el conducte sexual que té la gent en aquest àmbit concret, és a dir, el sexe remunerat, Jo m'esperava que hi hauria més foscor. Bé, és de saber, potser és que la realitat encara és molt més gran del que hi ha. Però, en canvi, quadra bastant amb els estudis més fideus que s'han fet a nivell internacional. Realment no t'esperaries que la gent assumís a primera de canvi que sí que paga per sexe, però en canvi, segons les enquestes, hi ha un 5% de la població que diu que va pagar una vegada per sexe, però hi ha un 9% més que diu que ha pagat diverses vegades per sexe. Per tant, en torno a un 15% de la població. Però és que realment aquest 15% de la població és molt enganyós si ho mirem entre homes i dones, perquè les dones és un 0,3%. Les que admeten que han pagat alguna vegada per sexe. En canvi, els homes és, per tant, el doble de la mitjana. És a dir, un 28%, gairebé 3 de cada 10 homes admeten que, com a mínim, alguna vegada han pagat en canvi de sexe. 3 de cada 10 homes, eh? Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do, i és una xifra que l'any 2009 ja es va preguntar i eren quatre punts més altes. Jo no sé si podem parlar d'una tendència amb aquests marges d'error segurament i amb aquesta distància i només tenint dues enquestes, però sembla com a mínim que no s'està disparant. Canvia bastant amb l'edat, també. Un 40% dels homes de més de 65 anys ha pagat com a mínim alguna vegada per sexe. 40%, una xifra brutal. Però no sé si em sorprèn més que en la franja dels 16 als 19, un 11% ja diu que ha pagat per sexe. Un de cada 10 nois de 16 a 19 anys admet que ha pagat per sexe. Que bé, hòstia,

un de cada 10 de 16 a 19. Mare meva, mare meva. Sí, sí. I alguna dada més al voltant d'això?

Una altra cosa que em va sorprendre també és que, una cosa que seria òbvia, que dius, home, aquí com a mínim posa precaució, doncs un de cada cinc persones no va utilitzar preservatiu en la relació sexual amb el professional de.

Un de cada cinc tios no va fer servir preservatiu en una relació amb una.

Sobretot gent gran, s'ha de dir, també, perquè segurament altres èpoques el preservatiu era menys present, però, hòstia, déu-n'hi-do el risc tant

per la persona que hi treballa com pel client, diguem. Un de cada cinc, mare de Déu. En fi, en aquesta qüestió hi ha hagut debat polític fa raonablement poc, de fet, fa molts anys, però l'últim és que el PSOE volia perseguir els homes que paguen per sexe. És a dir, a l'hora de perseguir la prostitució, perseguir els homes que la fomenten, d'alguna manera, pagant.

És un debat polític molt antic i que s'ha de fer a resolució, com veurem. Perquè, a més a més, no hi ha una tendència clara a nivell polític. És a dir, les esquerres i les dretes, a nivell d'accés com a clients a la prostitució, no hi ha unes diferències significatives. De fet, en el votant del PSOE, que és el que més fa bandera de voler abolir la prostitució, un 31% dels homes admeten que ha pagat per sexe. Per tant, és la mitjana espanyola, no és que sigui més o menys. Per tant, aquí no hi ha grans diferències. Com en altres casos, allò per veure si trobàvem la diferència, també hem mirat religiositat. I això que també algun altre cop ha sortit algun titular interessant. Doncs les persones que es defineixen com a catòliques admeten 10 punts més que han pagat per sexe que els ateus o els agnòstics, per exemple. I no és una qüestió d'edat. No és allò que diguis, oh, és que la gent gran, és més catòlica. No, no, hem anat mirant grup d'edat per grup d'edat i els que es declaren catòlics, practicants o no, doncs admeten més que han pagat alguna vegada. Més que els ateus o els agnòstics. Més que els ateus o els agnòstics. 10 punts més. Els homes, eh? Sí, sí, sí. El que passa és que, en general, la gent ho veu com una experiència passada. El 80% de les persones diuen que això ho van fer com a mínim 5 anys més enrere. Per tant, no és una qüestió habitual. Només un 3% dels homes encastats diuen que han pagat per sexe l'últim mes. Pot semblar poc, però al final són 150.000 persones a Espanya que mensualment paguen per tenir relacions sexuals.

Clar, és a dir, per tant, tenim bastant clar que qui paga per sexe, en aquest cas, qui entra en aquesta mercantilització, com es diu molt sovint, són els homes. En la mateixa proporció queda clar que qui exerceix la prostitució són sempre dones o són majoritàriament dones?

A priori, clar, sí, perquè els homes, en un 97% dels casos, els que admeten que paguen, diuen que paguen a dones, no? I, de fet, les dones. Només és un 0,3, per tant no és significatiu, però aquí sí que hi ha més variança. De fet, la meitat de les dones que ho admeten diuen que han pagat a dones o a homes, que aquí podríem parlar de mil casuístiques, perquè són casos molt puntuals. I estan poquets, no? Sí, és que fins i tot podria ser el cas aquest de tinc una parella i ho paguem a una altra persona per fer un trio entre els tres, jo què sé. Quan estem parlant de casos, en el cas de dones, tan poc quantitatius, però en canvi dels homes, això, el 97% dels homes, que són. Pràcticament només els homes, els que paguen a dones. Però en canvi, les mateixes enquestes pregunten si a tu, és a dir, a la persona encastada, t'han pagat per tenir relacions sexuals. I aquí, estranyíssim, hi ha un 5% d'homes que diuen que sí, que els han pagat a canvi de donar sexe, i en canvi només un 2% de dones que ho admeten. És molt estrany, és molt estrany. Per una banda, jo crec que això s'explica per una qüestió d'orientació sexual, és a dir, el 4% dels homes heterosexuals, 4%, admeten que han cobrat a canvi de sexe, i en el cas dels homes gais o bisexuals és un 15%. Per tant, aquí la prostitució segurament és més elevada, però igualment no explica aquesta diferència. La hipòtesi que tinc és que, primer, que està més amagat en les dones, perquè està més estigmatitzat una dona que es ven a canvi de sexe, fins i tot en el cas d'un home pot ser un triomfador, en canvi una dona està pitjor vist, com tantíssimes altres coses. Però després també pot ser que els homes aquí a pagar o a cobrar a canvi de sexe incloguin no només cobraments econòmics, sinó allò clàssic d'algú de més estatus que et dona regals, que vas a fer viatges, que et paguen un hotel, que et paguen el sopar. I en certa manera, vull dir que també és un debat, fins a quin punt això és o no és prostitució, però en tot cas aquí s'inclou, i per tant, com que en els homes és possible que fins i tot algú pugui treure pit de, ostres, que a més a més em van regalar, no sé què, doncs, surti aquest percentatge més alt de homes que de dones. És interessant el que dius sempre tu,

que és el que es diu en aquestes enquestes, i el motiu pel qual es diu, que clar, aquí vés a saber. I el que s'entén de la pregunta, clar. Exacte. L'exercici de la prostitució, en tot cas, és evident que pot generar estigmes. Això pot explicar que fins i tot en les enquestes s'amaguin més, com deies tu ara, aquelles que l'han exercit, és a dir, que s'amaguin més les que es dediquen al sexe de pagament, que no pas els que el busquen,

que no pas els clients? Sí, sí, aquí també hi ha una pregunta molt interessant que vaig trobar a Nocis, que crec que està molt ben plantejada. Que els preguntava als homes si estarien disposats a mantenir una relació amb una persona que ha exercit la prostitució en el passat. Un 56% dels homes es decanten pel sí. La resposta era del 0 al 10, no? Doncs un 56% es decanten pel sí. Per tant, sí que hi ha una penalització, però majoritàriament no. En canvi, les dones, la pregunta era diferent, era si estarien disposades a mantenir una relació no amb una persona, amb un home, que s'hagués prostituït, sinó que hagués pagat per sexe. Només un 28% de les dones diuen que sí. Per tant, 3 de cada 4 dones no tindrien una relació amb un home que ha pagat per sexe. Per tant, està més estigmatitzat, segurament, l'home que paga que la dona que es prostitueix. I en relació amb el debat

polític que deies ara, Roger, sobre la regulació, què n'opina la gent, què n'opina el personal?

És molt difícil justificar que la prostitució és una feina com qualsevol altra. De fet, veiem com totes les preguntes apunten cap a una altra direcció. És a dir, 3 de cada 4 persones afirmen que la majoria de prostitutes són víctimes d'explotació, 7 de cada 10 que és una forma de violència contra les dones, un 55% que posa en risc la dignitat de les persones que paguen dels clients i només un 22 diu que és una feina com qualsevol altra. Per tant, i fins i tot les dones són més crítiques que els homes en aquest sentit. Però clar, quan preguntes què cal fer, tot això ja ho podríem saber, però fa molts anys que aquest debat està obert, i quan preguntes què cal fer, hi ha zero acord, és a dir, hi ha moltíssimes opinions i cap d'elles té un suport majoritari. És interessant això, és a dir, que cadascú diu la seva, pràcticament. El que té més suport, i no arriba tan poc a la majoria, és una cosa. Aparentment naïf o que no és el que suscita més debat, que és reforçar l'educació en igualtat, sexualitat i drets humans des de la infantesa, que dius, home, és difícil estar en contra d'això. Té un 48%, no? En segon lloc, oferir programes socials i econòmics a les dones. 41%. Són coses molt bàsiques. Però quan vas al gruix del debat, el debat és què s'ha de fer? Castigar aquells que paguen i aquells que es lucren amb la prostitució o legalitzar la prostitució com una feina més. Doncs castigar aquells que paguen només té el suport del 35% de la població, però legalitzar-lo només té el suport del 32%. Per tant, molt empatat i, a més a més, molt per sota d'una majoria requítica. Per això també explica que sigui difícil avançar cap aquí.

I els votants del PSOE, d'alguna manera, per on es decanten? Donen suport a aquest tal pla per abolir la prostitució que defensa una part important del partit, i de fet la línia del partit, no?

Doncs no donen suport i de fet estan molt dividits. Hi ha un 39% dels simpatitzants del PSOE que defensa castigar a qui paga, però hi ha un 31% que defensa tot el contrari, que és legalitzar la prostitució.

És que clar, és un percentatge molt semblant, és a dir, un percentatge que defensen coses oposades. En aquest sentit,

passen pràcticament tots els partits. El PP també té l'electorat dividit, Vox déu-n'hi-do, tot i que més a prop de legalitzar que de castigar, però també molt dividit. Sumar és l'únic partit a nivell espanyol que hi ha una mica de diferència, però tampoc. És a dir, hi ha un 49% que estan a favor de castigar qui paga i un 25% de legalitzar, però clar, tampoc són majories. No, però sí que és més diferent una opció de l'altra. Sí que es decanta. I de fet, un estudi més concret, que més enllà de la prostitució en general, un estudi que es va fer a Espanya, parlava de tipus de prostitució. Aquí sí que es veia que en funció del treball sexual, per exemple, el que té lloc en carrers, els bordells té una pitjor visió, en canvi. Quan té lloc en pisos, que són escorts, que es contracta online, no està tan mal vist. La imatge de la prostitució de luxe, diguem-ne. En certa manera. Però així i tot, malgrat tot, no hi ha una opinió gaire favorable. A cap de les dues opcions.

Dic que és interessant perquè això és evident, com deies tu molt bé, que això fa anys i panys que s'arrossega i que no sembla que hi hagi un consens polític, però el que ens diuen les dades és que ni tan sols social no hi és. No hi ha una línia clarament cap on pensa una majoria.

No, i a més a més la situació és segurament la pitjor per les prostitutes, perquè no tenen una situació laboral regulada i a la vegada no poden tampoc tenir una via de sortida. Evidentment, la majoria ho fan perquè no poden fer una altra cosa, doncs no tenen per on canalitzar altres formes de treball. Per tant, la situació al·legal que hi ha actualment és la pitjor i res apunta que tinguem majories per anar cap una banda o una altra.

Avui amb el Roger estem comentant les dades, què pensem tots plegats i quines són, què ens diuen les enquestes sobre la prostitució, però ell ho deia al principi, també volem parlar de com veiem o quines sensacions tenim cap a la pornografia. Jo m'estimo la meva terra,

la veritat no pot fer-hi més, i el sexe em bogeria, però en català no trobo res.

Això hem tirat de maroteca, eh?

Per la cançó, vull dir. Hem tirat de maroteca, hem anat a un ninxo molt concret i una mica boomer, però sí, sí. Comentem una mica aquesta cançó. Recordem d'on és això, perquè això igual hi ha gent que no se'n recorda. Aquesta cançó sonava, bueno, no sonava, més que sonava, en realitat és la banda sonora d'una pel·lícula de la qual se'n va parlar molt fa aproximadament uns 20 anys, que va haver-hi un cert debat sobre la pornografia, però no si és bona o dolenta, sinó per la llengua.

La primera pel·lícula pornogràfica en català.

Era aquell moment en què Conrad Son, director de cine porno, va fer algunes pel·lícules en català de cinema. En concret, les excursionistes calentes van ser les que se'n va parlar més. A més a més, va cobrar uns diners de la Generalitat de foment del cinema en català, com qualsevol altre sector. Sí, home, sí. Ver alguns diaris que van fer el crit al cel. Però sí, sí. Allà va quedar, jo crec que no. Vaja, no sé, no n'he buscat últimament gaire, però crec que no va tirar massa.

Com deia el Roger, això va generar un debat sobre en quina llengua parlava en determinades pel·lícules, però no hi havia debat, o no n'hi havia el debat que tindrem ara al voltant de les dades, de què diuen sobre la percepció de la pornografia. Segons has vist tu, segons els estudis, quanta gent admet que veu pornografia, Roger?

Doncs més d'aquest met que ha pagat per sexe, evidentment, però el que no canvia és el viatge de gènere, que és espectacular. És a dir, un 28% d'homes diu que mai ha vist pornografia, per tant, això vol dir que 3 de cada 4, una vegada com a mínim, han vist pornografia. En canvi, 3 de cada 4 dones diuen que no han vist mai pornografia. Absolutament inversa. De fet, un 30% dels homes diuen que miren pornografia setmanalment. 3 de cada 10. En el cas de les dones és només un 4%. Això baixa molt amb l'edat. Evidentment, la gent jove veu molta més pornografia que la gent gran. Però la diferència gran entre homes i dones es manté en qualsevol franja d'edat. Totes, eh? Totes les franges d'edat. De fet, de 16 a 19 anys, que és la més jove en la qual pregunta aquesta enquesta, que és una enquesta feta a l'Estat espanyol, un 88% dels nois de 16 a 19 anys ha vist alguna vegada pornografia. 88? 88. En el cas de les noies, només un 36%. Pertany a una diferència de gènere brutal. Brutal, i en canvi, si li preguntes a la gent si la pornografia és una cosa més d'homes i de dones, hi ha cert debat. Hi ha un 62% que et diu que sí, que és més d'homes, però en canvi hi ha un 36% que et diu que tots dos sexes gaudeixen igual de la pornografia. Segurament és perquè últimament hi ha hagut com un moviment per tal d'acostar el gènere femení a la pornografia, a la pornografia feminista, etcètera, etcètera, no?, Però tot i això, encara estem molt lluny de taxes d'ús similar. El que no hi ha diferència en aquest sentit, tampoc com no hi havia amb la prostitució, és amb la ideologia ni el record de vot. Per tant, dretes i esquerres consumeixen pornografia més o menys per igual. I en aquest cas, els catòlics menys que la resta.

Sí, els catòlics pagaven més per sexe, però veuen menys pornografia que els ateus. Correcte. Déu-n'hi-do, com a titular, això també. I les opinions sobre la pornografia són tan negatives com les opinions sobre la prostitució, com deies abans?

Això no canvia tampoc. És a dir, efectivament, quan preguntes a la gent no ho veu bé. Tres de cada quatre creu que distorsiona la percepció de les relacions sexuals, creu que fomenta la violència contra les dones, i només el 12% creu que és una forma saludable d'explorar la sexualitat. En aquest cas, també, les dones tenen una pitjor visió, també consumeixen menys, per tant, segurament té a veure amb això. Però en aquest cas sí que l'esquerra és més crítica amb la pornografia del que ho és la dreta. Consumeixen igual, però se senten malament perquè estaven, que allò potser no està del tot bé.

Això explica moltes coses, també. I la pornografia afecta de forma tan negativa les dones i la relació sexual, sobretot, com deies tu ara, perquè aquesta és una altra de les coses que s'està debatent molt. Clar, és que 3 de cada 4 creuen que sí. I hi ha hagut molts estudis,

evidentment, moltes investigacions arreu del món que s'han fet, Històricament s'havia apuntat que sí, és a dir, que la majoria d'estudis apuntant que el consum de pornografia s'associa a més agressions sexuals, tant als Estats Units, on es va començar a investigar, com arreu del món, sobretot violència verbal, és a dir, coerció, pressió, manipulació, però també fins i tot violència física. Tot i això, hi ha un seguit d'investigadors que han qüestionat aquests estudis, han refet les dades i han arribat a conclusions bastant diferents. I en concret, que diuen, separen el que dèiem, la pornografia no violenta, la no violenta, que n'hi ha molta, aquesta no es relaciona de cap de les maneres amb cap d'aquests problemes que reportàvem. I en el cas de la violenta, sí que troba una certa correlació, però en canvi és molt feble i tampoc saben si és causal o no, perquè hi ha un punt de dir, home, si tu ja ets una persona violenta, és possible que ja vagis a buscar això perquè és el que t'agrada. No és que això et converteixi, és una mica com el tema dels videojocs. Jugar al Grand Theft Auto et converteix en violent o és que la gent que és violenta ja li agrada jugar al Grand Theft Auto. Per tant, no està gens clar que la pornografia tingui aquests. Especialment la no violenta, que per sort hi ha bastanta oferta.

Has comentat abans que pràcticament el 90% de nanos de 16-19 anys han vist algun cop pornografia i això evidentment ha generat el debat sobre si s'hauria de limitar, perquè són molts els que diuen que la pornografia pot educar malament en la sexualitat, pot ser nociu fins i tot des d'aquest punt de vista.

Sí, sí, sí. De fet, també es va preguntar per això, i la meitat de la població està a favor de prohibir l'accés als menors a webs pornogràfiques, que jo crec que ja està prohibit, de fet, per tant, no sé exactament què volen prohibir més. Segurament que vagi més enllà de quan et pregunten l'edat, m'han dit que això passa, no? Que et demanen l'edat quan entres, doncs que vagi més enllà d'això.

Sí, com estan fent altres països, que realment hagis de demostrar que ets major d'edat.

Correcte. Això, 50%, i un 43% diu que hauria d'haver-hi més restriccions. Però, en tot cas, sí que l'actuació sembla que té bastant de suport. L'únic grup d'edat que no veu que calgui fer gaires coses és el de 16-19 anys, que és el que estaria més afectat. Els afectats, clar. Però a partir dels 20, tothom ho té molt clar. Dit això, també, quan es pregunta qui hauria de aplicar aquestes restriccions o prohibicions, la majoria de gent diu els pares i mares, per tant, és bastant absurd, no? En tot cas, hauria de ser l'administració o les pròpies plataformes que treballessin. Ara bé, la pregunta, ¿realment la pornografia és tan nociva? ¿Afecta tant a l'educació sexual? Perquè jo crec que hi ha hagut un boom en això. I les investigacions que s'han fet no són gens concludents en aquest sentit. És a dir, la majoria d'estudis que s'han fet només detecten que veure més pornografia quan ets jove el que fa és que augmenti la possibilitat de tenir relacions sexuals sent menor d'edat. Però que la majoria de gent ja es desvirga abans dels 18, per tant, tampoc canvia gaire. Però, en canvi, no trobes relacions entre els joves i la pornografia en relació amb conductes de risc, agressions sexuals, etcètera, etcètera. Per tant, també. No vol dir que no existeixin, però no s'ha detectat estadísticament que això passi. I, de fet, parlant concretament amb els joves que admeten que utilitzen la pornografia per tal d'educar-se o que és alguna font d'informació sexual rellevant, Ells ho diuen, que ho fan, quan tenen una educació sexual escolar limitada, molt limitada i molt focalitzada a l'embaràs, a les infeccions de transmissor sexual o a l'abstinencia sexual. És a dir, que no t'estan dient com has de tenir sexe, sinó és com fer que no sigui perillós. I també és una educació molt centrada en l'heterosexualitat. I, per tant, molta gent del col·lectiu EGTB que no té referències en aquest sentit, doncs la pornografia és una via d'accés. I, per tant, la pornografia, el que et diuen és que, ostres, entra allà on l'educació formal no arriba. I, per tant, doncs, si t'eduquessin sexualment bé en el seu de la família o en els centres educatius, doncs segurament això no seria necessari.

Sabries que això és una ficció, diguem-ne, i no t'ho agafes com res educatiu, diguem-ne.

Però la gent ja sap que no és una ficció. Els joves no són idiotes. Quan veuen una pel·lícula de guerra no van agafar l'escopeta i a fotre tiros. Al final també se van separar.

Però sí que és veritat que hi ha. És a dir, al banda del que tu deies, que és molt interessant, que els estudis no troben relació, potser sí que n'hi ha alguna amb el tipus de sexualitat que transmeten aquestes pel·lícules. L'altre dia parlàvem d'aquesta concepció coitocèntrica. Doncs potser el porno sí que té alguna cosa a veure a crear aquesta imatge. Sí, sí, molt cert. En tot cas, Roger, entre la prostitució i la pornografia hi ha un fenomen més recent, que és la creació de contingut sexual més o menys a demanda. A internet, only fans, perquè ens entenguem. Sí, sí, sí.

Això és un híbrid entre una cosa i una altra, no? Tot i això, la majoria de gent creu que això és prostitució. Al final estàs pagant per sexe, encara que tu no siguis en viu, sinó que tu estàs pagant perquè et facin un espectacle sexual. El 71% creu que és prostitució, de fet. De la població espanyola, més les dones que els homes, i de fet, quatre de cada deu creuen que caldria sancionar aquest tipus d'actituds, de facilitar tant, diguem, que la gent jove, sobretot dones, doncs cobrin per sexe a unes edats també que és. Pot ser problemàtic, però també hauríem de veure-ho. Més les dones que els homes estan a favor d'això. Ara bé, hi ha una qüestió també curiosa, que és que s'han fet alguns estudis sobre qui consumeix osnoifans, perquè podríem pensar que són gent amb uns gustos pervertits una mica estranys, i al contrari, és a dir, s'han fet als Estats Units, això sí, però els consumidors allà són sobretot homes i blancs, fins aquí cap problema, casats, Per tant, que van a veure coses segurament que a casa no tenen, però, en tot cas, no toquen. Per tant, bueno, es podria considerar potser menys problemàtic. I, sobretot, amb unes actituds sexuals similars a la mitjana. Per tant, no són gent que tingui unes desviacions estranyes, sinó que hi vagin homes. Homes, això sí. Homes sobre la mitjana, diguem-ne.

Roger Tugas, mil gràcies. La setmana que ve hem repassat més dades. Fantàstic, moltíssimes gràcies.