Un estiu astronòmic

L'Observatori amb Quique Herrero.

Aquesta setmana, a la nit dels ignorants, inaugurem una nova secció que jo crec, jo diria, que pot agradar molt a una gran part o una part molt important dels nostres oients. El tercer divendres de cada mes ens visitarà el Quique Herrero, que és astrònom de l'IEC, l'Institut d'Estudis Especials de Catalunya, i director de l'Observatori del Montsec. Volem mirar al cel, entendre què hi veiem i descobrir-nos com de petits som els humans si el comparem amb la immensitat de l'univers. Quique Herrero, bona nit, benvingut a la nit dels ignorants.

Bona nit, que bé. Com estàs? M'encanta, eh? Pell de gallina com això

està començant, eh? És que clar, tu parles molt i has parlat molt, però no has fet una col·laboració allò cada mes en un programa de ràdio i et vam oferir, de fet, en qui que és, potser alguns oients ho recordaran, va ser un dels protagonistes d'una de les històries de nit del Domènec Sobirà. Sí, sí, sí. I arran d'aquí vam dir, ostres, que s'explica molt bé, que ho viu molt, que li agrada molt, li vam proposar si volia ser col·laborador de la nit dels ignorants i tu vas dir.

El que més em fascina de l'astronomia és poder-ho compartir i comunicar, o sigui que he preparat per gaudir amb vosaltres.

Doncs vinga, aquí hi ha molta gent que li agrada molt, eh? Això de. Ja m'ho imagino. Sí, ens fan moltes preguntes i a vegades hem de buscar respostes i he pensat, doncs mira, està clar que. Quan tu et vas plantejar aquesta primera secció, em vas dir, clar, si venim de l'estiu que venim, hem de parlar dels esdeveniments astronòmics de l'estiu, és a dir, de l'eclipsi de Sol, de l'eclipsi de Lluna i de la pluja d'estels. Aquest estiu, qui ha estat l'estiu ideal per aproximar l'astronomia a qualsevol persona que estés abans interessada?

O no. Correcte, ha estat una oportunitat. Mira que jo feia molts anys que tenia anotat l'any 2026 amb una cosa que volia veure i jo ja n'havia vist d'eclipsis, no? Però aquest era el que podria compartir amb la gent propera, no? Però el que no m'imaginava era com de potent seria això per poder parlar d'una manera planera d'astronomia amb tothom i de coses bàsiques que tenim i que vivim en el dia a dia, però que potser ho podem observar i experimentar, no? I aquesta transmissió cap al públic ha estat realment un estiu molt, molt intens, no?

De fet, una de les primeres preguntes que ens va fer un oient, que és un assidu del programa, en Josep Lluís d'Horta, feia aquesta pregunta. És una de les coses que pot veure l'ull humà, aquest eclipsi que hem tingut a l'estiu, més boniques, més importants que tenim a l'abast? Ha estat així aquesta vegada?

Jo sempre dic que hi ha dos espectacles de la natura que tothom hauria de veure i experimentar almenys una vegada, perquè no es poden explicar, s'han de viure. Una són les aurores boreals, que ja parlarem un altre dia, i l'altra són els eclipsis totals de sol, aquell instant, no?

Aquell instant en què, clar, hi va gent, ens ha explicat gent, fins i tot hi ha un oient que va fer una poesia mentre veia l'eclipsi. Genial. Anava d'una banda a l'altra, anava escrivint, i ens la va llegir per antena, perquè deia que li havia rebet molt endins. És aquell moment, gent que va fer quilòmetres, vam parlar també amb un noi de Breda que fa fotografies, és un astrofotògraf, i també se'n va anar a un lloc, em sembla, de la província de Tarol per veure'l. Tu on el vas veure, l'eclipsi?

Jo des del Delta de l'Ebre ja feia molt de temps abans que m'ho havia planificat i sabia que era un lloc ideal i realment ho va ser, però vam tenir sort tots, no? En general va fer bona meteo i va ser un esdeveniment que va viure gent de tota mena, que potser la majoria no habituats a mirar el cel o en tot cas, i anàvem, molts amics meus, i anàvem per curiositat, perquè jo ho havia dit així. I realment van tornar agraint-ho d'haver viscut aquesta experiència única.

En el moment culminant de l'eclipsi de Sol, a tu què et transmet aquell moment? Una persona que està acostumada a mirar el cel, a analitzar, a descobrir, a explicar, a fer pedagogia, a tu què et transmet aquell moment?

Jo em sento una connexió molt forta amb l'entorn, més proper i més llunyà. L'eclipsi, aquella foscor total d'aquell instant, modifica tot el paisatge i la natura d'una manera com mai ho has vist. Sents una connexió molt gran a qui som a l'univers, no? I quines coincidències vivim aquí a la Terra, com és la mida de la Lluna i la mida del Sol, com es projecten al cel, com s'oculten i com et permeten veure coses que mai abans has vist, no? És una cosa molt sensorial. A l'hora col·lectiva, perquè l'eclipsi no només es percep amb els ulls, són les emocions de la gent que tens al teu voltant, i això és el que m'agrada captar, has parlat de fotografia, jo el primer eclipsi que vaig veure a Xina, fa molts anys, vaig intentar, tenia tot preparat per fer fotos, és un moment tan intens que en aquell moment

no encertes el botó. No encertes res, i que t'ho perds, si fas tantes fotos, t'ho perds l'ull.

Bueno, sí, hi ha gent que ja és molt experimentada i va amb tot preparat, sí, però jo el que volia era captar la gent que tenia al voltant, no? I com reacciones, com ho vius, no? I això penso que és una experiència molt bonica d'aquell instant de totalitat, no? I vas fer fotografies aquesta vegada? Vaig fer un vídeo dels que érem allà amb una càmera que captéssim tot el moment de fotos. Les fotos van quedar aquí, les va fer espectaculars també per aquestes fulguracions que es veien al voltant del sol i la meva connexió amb l'horitzó, que era una cosa molt peculiar i particular d'aquest eclipsi, amb el sol ben arran a l'horitzó, al final li va donar aquesta majestuositat i aquesta connexió amb el nostre paisatge.

Què fa tan popular tot l'interès que, jo dic, en aquest programa hi ha molta gent que li agrada molt l'astronomia, no? I que fan preguntes o que busquen en llibres o busquen amb altres companys que els agrada i fan tertúlies sobre això. Què és el que fa que la gent l'atrapi tant, l'astronomia, tu creus?

Doncs que és una cosa, és bastant llunyana a la nostra vida quotidiana, però és una cosa que ens ha inspirat des de les antigues civilitzacions, no? Sempre el cel ha estat com el límit del que podem veure i que ens permet pensar més enllà, no? I per tant, que activa molt, dona molta inspiració per pensar en preguntes de qualsevol cosa. A més a més, ara no estem tan habituats al cel estrellat, no forma part ja de la vida quotidiana, en parlarem, però. Però clar, ens continua suggerint tota aquesta curiositat, preguntes i dona lloc a la inspiració. I això és el que genera molt d'interès. També hi ha coses com que, clar, solem veure moltes notícies, fenòmens que. Per la seva poca freqüència solen captar molt l'atenció. Al final també l'astronomia en els mitjans sol aparèixer quan hi ha coses com un alineament planetari, un eclipsi, etcètera, perquè no es torna a repetir fins a X data, no? Això a vegades és un canxo que s'ha de. En el cas dels eclipsis sí que ho és, no? Perquè és una cosa que passa poques vegades, però realment és un espectacle sensorial que dona lloc a que ens motiva a veure-ho, no?

Clar, tu deies, jo ho tenia apuntat a l'agenda des de feia molt de temps, 2026 allò, no pots no ser al lloc adequat aquell dia per veure això, no?

Exacte, sí, sí, perquè ja sabia, no em vaig saber esperar, ja quan vaig acabar la carrera vaig anar a veure un eclipsi, després més tard un altre als Estats Units també. Però el 2026 era una data molt astronòmica, 12 d'agost. És a dir, tu has anat a llocs només per veure eclipsis? Sí, sí, jo me'n vaig anar a la Xina expressament a veure un eclipsi. Clar, però tu ets. Vaja, és la teva feina, no? Clar, i perquè ho visc, bueno, conèixer. Òbviament, per veure-ho i gaudir-ho, has de tenir una mica la. La informació, el per què no, el per què és curiós, què t'explica, el per què, on estàs veient la Lluna i el Sol i quins fenòmens veuràs al seu voltant. Però no cal ser astrònom, perquè tot allò et transmet una potència molt gran. Però aquest any ha estat l'ocasió per, a través d'una cosa que atrau molt i que és potent, poder explicar coses molt interessants i importants de l'astronomia.

Explica'm, perquè clar, una cosa és la curiositat de la gent que no hi entén, o jo el lloc que estava, que no era el lloc on es veia millor, però la gent va aplaudir en el moment que va quedar completament cobert, la gent aplaudia, com si allò fos un espectacle. Aplaudir a la natura. Quantes vegades ho fem, això? Totalment. No, jo crec que. No, no, la gent aplaudeix a vegades encara als avions, no?

Sí, sí, em va recordar, però clar, almenys aplaudeixes una

persona que ha aterrat bé, no? Però aplaudir, perquè en aquell moment estava absolutament el sol tapat, completament, la gent va començar a aplaudir i vaig pensar, ostres no se m'hauria ocorregut, i jo això ho vaig viure, i jo estava a l'Empordà, que no era una zona on s'havia de veure, però vaig tenir sort, no hi havia núvols en el lloc on era, i es va poder veure, vull dir que el lebre era molt millor, però què esperàveu vosaltres, els que en sabeu, d'aquest eclipsi?

Sobretot el que ha acabat sent i que havia de ser i s'havia d'aprofitar una gran repercussió social per la cultura científica, una bona mobilització i que a més a més que tothom ho pogués veure i aprofitar-ho, eren andates turístiques i per tant, era tot un repte a nivell de logística, i sobretot per la ciència ha estat això, una gran oportunitat per transmetre-ho. Des del punt de vista científic, si bé en segles anteriors sí que els eclipsis eren una oportunitat per estudiar la corona solar, la cromosfera, etcètera, ara també hi ha ciència que es pot fer, però sobretot ja tenim instruments que en el dia a dia ens permeten estudiar el Sol. Sobretot també pels científics és un bon moment per captar l'atenció del públic, per transmetre aquelles coses. I coses que hem pogut explicar és com vivim en un lloc únic, no? On hi ha aquesta casualitat que la Lluna, el nostre satèl·lit, està 400 cops més a prop que no passa el Sol, que és la nostra estrella molt més gran, i és 400 vegades més petita. Per tant, el cel es veu igual. És una casualitat que no passa enlloc més del sistema solar i que fa tan especials els eclipsis, tan únics, tan poc freqüents, etcètera, no? Tu has dit que te'n vas

anar a la Xina, que també l'has vist als Estats Units. Ara dèiem, aquest és l'eclipsi, després no se'n podrà veure cap més, però n'hi ha d'haver

més d'eclipsis de sol. Sí, sí, clar. Cada any es veuen alguns eclipsis de sol, de lluna, de diferents tipus, segons l'astre que quede ocult i la part que quede oculta. Però passen els eclipsis de sol en particular i sobretot els totals. Es veuen llocs molt concrets de la Terra i, per tant, perquè en passi un altre des del lloc on et trobes, de mitjana hauries d'esperar 380 anys. Imagina't, no queda ningú. El que sí que passa és que s'agrupen, hi ha unes coincidències dels cicles del Sol, de la Lluna, unes repeticions, i fan que de vegades se'n puguin veure des de llocs propers en anys propers. I, per exemple, l'any que ve. Això no va dir, l'any que ve n'hi ha un altre. N'hi ha un altre total des de només el sud de la península. A Catalunya ja no hi haurà cap altre que puguem veure en les nostres vides de total, però sí que l'any que ve n'hi ha un de total, que es veu des de just la punta sud de la península, nord d'Àfrica, i l'any següent, el 2028, que toca el gener, doncs n'hi ha un de nular, que és molt curiós. Què vol dir això, a veure? Què vol dir? Que la Lluna no està exactament sempre a la mateixa distància, té una òrbita elíptica. De vegades és una mica més lluny o més a prop de la Terra. No ho arribem a percebre, però es veu una mica més grossa, més petita, no? I això fa que quan hi ha un eclipsi de Sol, la Lluna s'interposa davant del Sol, però si es troba casualment en aquella zona de la seva òrbita més allunyada, no l'arriba a tapar del tot, sinó que queda com un anell de llum al voltant. Per tant, sempre l'has d'observar amb les ulleres perquè es veu un tros de Sol, no es fa fosc del tot, no hi ha aquests fenòmens de la totalitat, sinó que hi ha com un anell de llum.

Clar, però també ha de ser una cosa com màgica de veure, no? Sí, i això també. És a dir, les ulleres que jo he guardat d'aquest estiu, per entendre'ns, si me n'anés a Andalusia, la punta de tot, no, l'estiu que ve.

De fet, les ulleres et serveixen per veure l'eclipsi mentre no és total, mentre no està bé completament. És a dir, sempre les has de portar durant la fase de parcialitat o des dels llocs, com estaves a l'Empordà, que no era total, sempre les vas haver de portar. L'any que ve, durant l'eclipsi aquest, que es veurà des d'Andalusia, des d'allà hi haurà quatre, quatre minuts i mig de totalitat.

Home, déu-n'hi-do, quatre minuts i mig és molt, no? Sí, sí, és dels llargs. Ah! I això sabem el dia ja, no?

Sí, clar, ja fa molt que podem saber el dia. Els astrònoms ho calculen tot. Ho sabeu tot, eh? Això quan serà? Serà el 2 d'agost. El 2 d'agost del 27. Sí, correcte. El matí. Durant el matí, a més, el sol estarà ben amunt a l'horitzó, o sigui que es podrà veure fàcil. El matí, eh? Molt bé, perquè aquest estiu ha sigut el vespre. Correcte, ha estat a última hora de la tarda. Ara serà el matí. Serà el matí, aquí. Molt bé. I després, gener del 2028, aquest anul·lar. Sí, és cap a finals de gener, no recordo el dia, però ja. Doncs és anul·lar. Aquell dia es tornarà a veure des del sud de Catalunya. Des dels llocs on no és total, el de l'agost de l'any que ve, doncs serà parcial. Des d'aquí serà, si no recordo malament, un 80%, més o menys, d'ocultació del sol, no? Per tant, ens serviran les ulleres. Les ulleres ens serveixen qualsevol dia de fet per veure el sol. Esclar que un dia com avui l'haguessin vist rodó i tot senseu.

Jo a vegades penso, acaba el dia, alguna vegada he fet aquest pensament, eh? Acaba el dia i dic, ostres, no he mirat el cel en cap moment del dia. Perquè he corregut, baixant les escales, perquè, ai, que se m'escapa l'autobús, ai, que haig d'anar a buscar el cotxe, ai, que no miro a dalt. Llavors, el dia que te n'adones, i comences el dia obrint la finestra o sortint en una terrassa o el que sigui, i mires el cel, o sigui, penses, tot el que em perdo, o sigui, mirem poc el cel.

A més a més, si el mires, segurament et trobaràs enlluernada per llums artificials. Vivim molt envoltats de llum artificial i de pantalles, i per la nostra manera, els nostres costums i ocupacions ara, I també pels llocs on vivim i les condicions que ens envolten, llum artificial, edificis, etc. No tenim accés a la llum de les estrelles normalment. I som la primera generació que ens passa això. Doncs no fa tant de temps tu obries la porta de casa i podies veure el cel estrellat. I podies gaudir d'una vetllada sota les estrelles parlant amb els teus amics, la teva família, qui fos de qualsevol cosa, no? Ja és una escena, doncs, inspiradora. I som els primers que hem perdut aquest component cultural, al final, no? I per això també quan de tant en tant ens retrobem amb el cel estrellat o amb un fenomen que es veu tan llunyà, però tan intens, doncs causa, jo crec, tanta inspiració.

A vegades, quan arribes a un lloc on no hi ha cap contaminació lumínica, que dius, apaga-ho tot, i estàs una estona mirant el cel, que primer dius, no veig res, i al cap d'un moment comences a veure-ho tot. I és com si algú et dibuixés les estrelles, el firmament, i de cop i volta te n'adones, i si algú t'ha ensenyat quatre coses, reconeixes algunes estrelles i. Tens com una il·lusió de dir, ostres, això no ho veia de fer no sé quants mesos, no sé quantes setmanes, perquè no m'he aturat en un lloc sense llum per poder mirar el cel. I cal aquella component

de paciència d'esperar aquells minuts, no? Que els ulls s'acostumin a la foscor, s'eixamplen les pupiles i s'obre tot allò que és tan misteriós i que desconeixes. I bé, sigui per parlar d'astronomia o per passar una estona, doncs canvia les coses, no? Absolutament.

Jo crec que intentarem cada mes, Quique, si et sembla, venir aquí a distància, perquè clar, tu treballes a l'Observatori del Montsec, o sigui que això està. Ja m'encantaria venir jo cada mes a fer una xerrada amb tu. Ja sí que seria inspirador. No ho descarto, no ho descarto. Ara que ho dic, ara ho estic dient i penso. Jo hi he anat un parell de vegades i és un lloc. Meravellós i he fet la ruta amb tot el que inclou la ruta i és molt recomanable perquè és un dels llocs que realment no hi ha aquella contaminació. Estem sota el cel estrellat dels Pirineus, que d'on hem de parlar? Així que intentarem cada mes anar descobrint més coses sobre astronomia, que ens ho faràs arribar tu, en aquesta secció que li hem dit així a l'Observatori, perquè es tracta d'això, d'observar, d'entendre i de disfrutar i de gaudir d'aquest cel que a vegades ens oblidem que el tenim, però per sort el tenim sempre. Així que moltes gràcies, Quique, fins al mes que ve. Moltes gràcies.