Un estiu de rècord, ciutats que es transformen i plans per reconnectar amb el territori

Meteo Mauri, un programa de catradio.cat amb Francesc Mauri. Doncs som-hi. 10 de setembre, programa 651. Estem aquí des de novembre del 2012. Bé, s'ha acabat, pel que fa a temperatura, l'estiu més càlid de les nostres vides. L'acomiadàvem ahir, dia 9 de setembre, amb l'entrada d'un front qüestionat pel que fa al resultat final de la predicció, amb forces, roixats, tempestes, quantitats importants, però. Irregularitat, per tant, en algunes zones ben poca cosa i en d'altres va caure molta aigua, recordeu, quantitats de 30-90 litres per metre quadrat, però això sí, amb un error en la predicció pel que fa a quantitats i intensitats molt menors a les cinc comarques clau d'avís vermell, que eren l'Alt, el Baix Penedès, el Garraf, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Aquest error. Evidentment, amb l'ES ALER, protecció civil, etc., la limitació de mobilitat, etc., evidentment s'ha multiplicat. Dit això, la caiguda de temperatures ahir va ser de 8 a 20 graus. En alguns observatoris gironins va caure 20 graus la temperatura, una brutalitat. Bé, dit tot això, estrenem aires nous, aires no de tardor, però Déu n'hi do, la passada nit s'han fregat els 0 graus en algunes poblacions pirinenques. Ens escaparem avui a l'Espai Públic d'Àrea Metropolitana de Barcelona a una exposició. L'Albert Gasoll ens acompanya d'aquí uns instants. Meteo Ambient amb en Gallego, com sempre, i en aquest cas ens acostarem a la dinamització de parcs i platges de l'AMB.

Per veure la Jogateca, per parlar de la Jogateca Ambiental. I a la taula, el Joan Pijuan, president de la cooperativa Lletera Camllong. El sector lleter català, evidentment, gairebé sempre a la cresta de l'onada de molts aspectes, de dificultats, de competitivitat, etcètera. I a Meteotemps, quin temps. Ha fet aquest estiu l'Aleix Serra, cap de control de qualitat de dades de Meteocat, ens acompanyarà. I tot això d'aquí uns instants. Quin temps ha fet? Bé, una miqueta ho hem dit, el temps ha estat extraordinàriament càlid des del programa passat, des de dijous de la setmana passada fins a aquest dimarts. Nous records de temperatura, fins i tot dimarts anglès va marcar els 40.0 en ple mes de setembre, una barbaritat. I tot això amb una calor generalitzada. Però ahir dimecres queia la temperatura una barbaritat i aquest descens de la temperatura va anar acompanyat de vent del nord i nord-oest i de roixats i tempestes irregulars, localment intensos, no pas torrencials, si calmar-se en alguns casos, que van caure a molts indrets amb força. Quantitats de 30 a 90 litres per metre quadrat. Però insistim, irregularitat. Mentre a Martorell, per dir un lloc, queia ben poca pluja, a Castellbisbal o a Sant Andreu de la Barca queien més de 40 litres per metre quadrat. En definitiva, canvi brus de situació amb nous aires ja en les últimes hores.

Meteo Ambient amb José Luis Gallego.

Va, José Luis, escolta'm, mira, la Jogateca, àrea metropolitana de Barcelona, i ara que comença, doncs, nova temporada, com a mínim, trencant ja el setembre, etcètera, s'ensuma tardor, no vol dir que la meteorologia sempre ens ensumi tardor, perquè, bé. Tardor, tardor, alguna vegada no l'ensumem fins al novembre. Precisament fins al 29 de novembre hi haurà la jogueteca. I mira, ens acompanya la Núria Machuca, tècnica de promoció i dinamització de parcs i platges d'àrea metropolitana de Barcelona. Núria, bona tarda. Hola, bona tarda. Hola, Núria, què tal? Escolta, situa'ns amb la jogueteca.

Doncs mira, les llogateques, bueno, un llogatec ambiental és un projecte molt bonic, familiar, que es desenvolupa a 51 parcs i platges metropolitans i que són espais educatius a l'aire lliure on es pot passar una estona de lliure amb família. Però divertint-se molt i aprenent sobre els valors d'aquests espais de natura urbana, sobre la seva flora, la seva fauna, i sobretot quina és la importància que tenen aquests espais en la

vida de les ciutats. Escolta'm, 600 activitats, i ara no et diré de la A a la Z les 600 activitats, perquè no acabaríem ni a les 12 de la nit, però què en destacaries, així una pinzellada introductoria, grans trets d'aquesta programació de tarda?

Doncs mira, sobretot el més important és la diversitat, és saber que sempre vas amb la canalla al parc i et trobaràs una oferta diferent cada cap de setmana. A més a més, d'un espai de joc no dirigit, que sempre és el mateix, però que pots triar entre molts jocs de taules, jocs de construcció, jocs per fer una descoberta de la natura, un espai d'artístic, algunes tenen també un espai de lectura etcètera, etcètera. Això d'una banda, una oferta que tu tries amb la teva família a què jugar. I després l'oferta dirigida està sempre guiada per personal especialitzat i pots anar a fer, per exemple, un itinerari pel parc observant ocells amb persones de l'ICO. Pots saber sobre animals marins a les llogateques de platges amb la gent del CRAM, que també col·labora amb nosaltres. Pots anar als jardins botànics i conèixer la gran diversitat d'espècies que tenen amb els amics del jardí botànic. Després pots fer activitats que tenen relació amb l'art i l'expressió artística, però relacionada amb la natura. Pots gaudir de les festes dels parts, que també hi ha dies festius on tot és una festa, etc. Una gran diversitat.

Magnífic, no? Aquesta col·laboració amb l'Institut Català de Ornitologia, amb el Centre de Recuperació d'Animals Marins. Creus que, Núria, tu que t'hi dediques, que l'esbarjo i el lleure és un àmbit on l'educació ambiental hi pot entrar? És a dir, creus que és possible educar amb valors de respecte al medi ambient i de cuidar la natura? En un àmbit d'això de família, de cap de setmana, que la gent està per uns altres àmbits, per uns altres coses, perdó?

Sí, molt, perquè oferim. Si ofereixes tot d'una manera molt atractiva i d'una manera. Sí, nosaltres juguem molt amb la sorpresa, saps? Vull dir que si tu passes mil vegades pel parc que hi ha al costat de casa perquè vas a treballar, vas a portar la canalla a escola, etcètera, etcètera, potser no t'has adonat de tot el que t'envolta. Però quan la família surt el diumenge a passejar, a passar una estona i els ofereixes una activitat a fer, que a més a més els estàs sorprenent perquè els està ensenyant. Doncs els ocells que estan niuant al parc, les papallones que hi viuen, totes aquelles plantes que mai s'havia fixat i que serveixen per fer no sé què. Doncs tot això és una sorpresa que meravella i que fa que la gent s'enganxi i que la gent tingui ganes de participar i de descobrir.

Que curiós, Núria, perquè és exactament el que vam viure durant el confinament per la Covid, que les xarxes socials i les ràdios i els que ens hi dediquem ens van directament superar les consultes d''escolti'm, hi ha un ocellet aquí a la barana del balcó. I he vist un sanglar pel qui, pel que. És a dir, que la natura es va acostar a nosaltres i vam descobrir que la teníem al voltant. Suposo que aquest és l'esperit del lloguer ambiental, no? Intentar no apropar la natura a nosaltres, sinó nosaltres a la natura.

Exacte, totalment. Nosaltres, després precisament de la Covid i del confinament, vam tenir un O sigui, la jogueteca ja funcionava, que evidentment va quedar aturada, va haver-hi un esclat en la participació brutal. Va ser l'any de més participació. O sigui, la gent va sortir a descobrir tot allò que, a més a més, la gent anava cap a la natura, perquè si et deixaven sortir una miqueta, anaves com a descobrir, a esvergir-te, a respirar. I llavors, com que vam veure que, a més, nosaltres t'ho expliquem, doncs vam tenir un boom molt gran de participació, que es manté perquè tenim un públic molt fidelitzat i la gent vol descobrir també el que hi ha a casa seva i sobretot com li poden ajudar, no? Que aquells ratpenats es mengen els mosquits o que aquell ocell. Almenys allò que pot representar una plaga per les plantes, bueno, doncs tot això també són molt atractius, no?

Escolta'm, en aquest sentit d'anar, podríem dir, a millor, a més, a anar incorporant, hi ha el parc de Can Colla, Torrelles de Llobregat, el de l'1 d'octubre del Papiol, o el de la Solidaritat, d'Esplugues de Llobregat, que s'han ampliat. I, per exemple, també hi ha una altra novetat, que és la Jogateca Ambiental del Jardí Botànic de Barcelona. Tot això també sona a consolidació i a intentar encara oferir més, no?

Sí, els parts metropolitans són aquells que gestionem conjuntament amb els ajuntaments, fem una gestió integral arreu de l'Èrea Metropolitana de Barcelona i encara es van incorporant més a la xarxa, la xarxa de parts que nosaltres en diem. Llavors, el que fem és que sempre aquesta gestió integral que fem sempre està acompanyada de projectes educatius, pel que dèiem, que la gent ha d'entendre què és el que està passant en aquest ecosistema que tenim a tocar de casa. Llavors, hi ha hagut algunes noves incorporacions de parts a la xarxa, parts que no tenien jogueteca, com la Solidaritat, que ja fa anys que hi era la xarxa, però que han volgut una jogueteca perquè veuen que és un projecte molt i molt interessant i molt i molt agradable per la ciutadania. I hi ha parts com, per exemple, el Jardí Botaní de Barcelona, que tenia una sessió al mes i ara, a causa d'aquest èxit, com bé deies, el fem de manera setmanal perquè la gent està responent. I bueno, és que és un espai agradable per passar el cap de setmana.

Hi ha entre aquest catàleg de parcs en els que hi treballeu i en els que oferiu aquesta activitat, hi ha llocs, és a dir, és molt fàcil fer una activitat del lleure vinculada amb la natura, doncs espais que tenen la natura més a tocar, no? Clar, Sant Climent del Llobregat. Ah, molt bé, però al parc de la Llecuna, a Montcada o a Can Sam, a Santa Coloma. Sí. Ostres, aquí el repte és important. Com acostes la natura? Com t'ho fas venir? Com ho feu per intentar que la gent entengui que aquests espais també són natura i també hi ha l'oportunitat de contactar amb l'entorn?

Doncs mira, hi ha parts, com ara, per exemple, Can Sam, aprofitem, per exemple, la riquesa que ens dona el riu Besòs que està a tocar. Vull dir que les activitats no sempre són íntegrament dins dels parts, sinó que sortim i anem a enllaçar els espais naturals que tenim al voltant i fem aquesta vinculació. De tal manera també perquè la gent sàpiga. Que poden anar a gaudir. L'Abreu Metropolitana és una zona densament poblada, milions de persones que viuen en llocs amb un teixit urbà molt dens. Llavors, què passa? Hi ha moltes casuístiques. La població no sempre té l'oportunitat d'agafar el cotxe i anar el cap de setmana al Montseny a passar un dia de camp o a gaudir de la muntanya.

Efectivament, hi ha molta, molta gent, José Luis, ho hem dit moltes vegades, que no surt literalment

del seu carrer, del seu barri. Per això és tan important i nosaltres fa molts anys que venim posant en valor el que fan els ajuntaments. Recordo aquí Esplugues, quan va recuperar. Aquesta mena de zona verda, aquest passeig, que et permet connectar amb la natura a gent que no pot.

O la Font Santa, Sant Joan d'Espic. Jo, des de la finestra dels estudis de TV3, veus aquell espai i dius, uau!

Clar, perquè Barcelona, el laberint d'Horta, ja ho és. És a dir, ja estàs a la natura. I tant! Però què fas amb gent que, per desgràcia, viu això entre formigó i asfalt, no?

Aquest és el nostre objectiu principal. Doncs hem de venir cap al parc que tens al costat de casa perquè està ple de la natura també. La Fontsanta és un parc que té juguetec ambiental, precisament, i a més a més que té una oferta molt rica. Llavors, per exemple, aquest any farem la verema.

Fem coses. Molt bé, escolta'm. Servireu alguna copeta de vi o no?

Bueno, no, de vi no, però de most sí, perquè vindrà la canalla a recollir i a trepitjar raïm. És una de les activitats

de la jogueteca. Que guai, molt bé. La nora bona, Núria. Núria,

hi tornarem perquè 600 activitats, però a més a més sempre esteu en marxa. Una abraçada, gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Ens escapem i ho fem de la mà del director d'Espai Públic d'AMB, Àrea Metropolitana de Barcelona i comissari de l'exposició Futur Immediat Transformar l'Espai Públic Metropolità. El director és l'Albert Gasull. Què tal, Albert? Doncs molt bé, molt content de ser aquí. Fantàstic. Evidentment, nosaltres també. Escolta'm, queden pocs dies per veure l'exposició de la qual tu ets comissari. Aquest futur immediat transformar l'espai públic metropolità. I és a l'antiga terminal de Dressanes, fins al 20 de setembre.

No, fins al 25 d'octubre. Ah! Això vol dir que s'ha allargat. S'ha prorrogat, sí, s'ha prorrogat pràcticament al principi, però és fins al 25 d'octubre, tens dades endarrerides.

Jo estava una mica amoïnat, perquè mira, jo com a geògraf de formació, tot el que és l'ordenació territorial, aquesta transformació de l'espai públic, encara que jo miro normalment els núvols, m'agrada molt mirar també a terra, perquè evidentment en els entorns humanitzats, com a l'espai metropolità, planificar, endreçar, la participació, etcètera, tot això és important. I condensar-ho en un espai tan carismàtic com les dressanes, m'imagino que deu ser una simbiosi interessant.

Bé, això és a la terminal de dressanes del port, no és a l'espai de les dressanes de l'antic edifici, és un edifici que està davant, és un edifici que el port. Ens ha cedit, ens ha deixat utilitzar.

Doncs escolta'm, imprescindible fer les dues visites, a una vorera i a l'altra. Sí, també a l'exposició d'urbanisme

a l'altra banda, que està molt bé, sí. Per això, explica, explica. No, l'exposició és a l'antiga terminal de Dressanes del port de Barcelona, que està, diguéssim, a la banda de mar, no? És com anar cap al Mare Magnum, a Mar Serra, per entendre'ns, i un edifici de fusta i vidre és allà a la

planta baixa d'aquell edifici. I jo diria que remodelat potser de no fa molts anys, eh?

No ho sé, no ho sé, i no sé quin hoste en general, cap, jo crec, o sigui, hi havia. Caram, per tant, pam. Sí, hi havia, per la Copa Amèrica, em sembla que hi va haver els de la New Zealand allà, i després d'això, jo no sé si el van servir.

Bé, diguem que la Copa Amèrica va ser tot plegat una mica estrany, per tant, escolta, benvinguda a la vostra exposició. Ja, ja, ja. Però bé, l'exposició que pretén

és posar a l'abast de la gent, de la ciutadania, què fem i què hi ha al darrere de tot allò que fem. És a dir, a Barcelona som menys coneguts que la resta de l'àrea metropolitana perquè no actuem nosaltres pràcticament en l'espai públic de la ciutat, però sí que. Arreu del territori. Els altres 35 municipis sí que actuem bastant a través d'un pla d'inversions propi de l'àrea metropolitana, que cada 4 anys distribueix uns diners, diguéssim, entre els municipis, i nosaltres els hi fem els projectes i els hi executem les obres.

Diríem que no en treu segurament més enllà de l'anella de les rondes, on sí que l'àrea metropolitana jo diria que té competències, però dins de la ciutat no, clar. Ajuntament, bàsicament.

Sí, exacte, tot el que és espai públic ho gestiona l'Ajuntament de Barcelona. I després també fem la gestió d'una xarxa de parcs metropolitans, 55 parcs distribuïts a quasi tots els municipis de Barcelona. Això n'hem parlat aquí amb la Núria Machuca. Exacte, ella és la que es cuida de moltes parts d'aquestes coses. Per tant, ja sabeu això de què va. Fem la gestió d'aquests espais i també de les platges metropolitanes. Bàsicament això és el que fem a Espai Públic. I això és el que volem ensenyar a l'exposició. I no només allò que és perceptible directament pel públic, és a dir, nosaltres emprenyem la gent quan fem obres i deixem normalment les coses en millors condicions que estaven, però no és només això, sinó què hi ha darrere de tot això que fem. És a dir, quina és la voluntat que hi ha darrere dels projectes i amb quina intenció es fan les coses. Llavors per això hem com definit set reptes a través dels quals entenem que anem donant resposta a les diferents necessitats que té l'espai públic i els equipaments i l'habitatge a l'espai metropolità i és el que anem explicant. Aquests set reptes van des del clima, per entendre'ns, fins a l'habitatge. Aquest m'interessa especialment. Llavors es diuen adaptar-se, relligar, Moure's, recuperar, cuidar, equipar i evitar.

Gairebé res. Gairebé res. Clar, al final és un recorregut per la vida, evidentment, de les persones i el que fem cada dia. Amb aquest embolcall que és el clima, un clima cada vegada més aspre i més ràpid canviant, que és. Aquest escalfament global que en pocs anys s'ha disparat, però també imagina't l'habitatge, etcètera, etcètera. En aquest sentit, l'exposició, penso que aquesta mostra s'organitza en un recorregut de quatre parts, per veure-ho tot plegat.

Bàsicament sí. És a dir, hi ha una part introductoria, on hi ha un vídeo institucional, per entendre'ns, que explica quin és l'origen de la Direcció de Saberes de l'Espai Públic, que en realitat es remunta a anterior a l'AMB, la Formació de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana. Per tant, portem 40 anys actuant en l'Espai Públic. Llavors hi ha una primera part introductoria que explica aquest context i també hi ha uns tòtems, uns elements, que expliquen com és aquest territori amb dades. Des del punt de vista morfològic, des del punt de vista polític, des de la connectivitat, des del transport, des de la seva transformació, etc. Això passa abans de la part central de l'exposició, que l'anomenem l'obrador, que és on expliquem aquests set reptes que té explicat. Hi ha els obradors i el xup-xup, allà hi ha els set reptes, etc. I ni diem l'obrador perquè ens agradaria pensar que és com si fos. Que la gent visita les nostres oficines i troba les taules amb la nostra feina. Els projectes que mostrem a l'exposició són projectes que s'estan desenvolupant ara. Hi ha molt pocs projectes que estiguin construïts. La majoria són projectes que estàvem realitzant o redactant en el moment en què estàvem dissenyant l'exposició. I per això també es diu futur immediat l'exposició, perquè estem parlant del que passarà ara mateix, no del que passarà en el futur llunyà,

sinó de com ara mateix estem transformant la ciutat, no? Aquest obrador està composat per set taules, que són els set reptes, i està rodejat per unes cortines que són el desplegament de tots els llibres que hem publicat des del nostre inici. És a dir, hem fet sis llibres en aquests 40 anys i aquests llibres estan desplegats al nostre voltant. És el nostre passat, diguéssim, que ens avala d'alguna forma, o que ens recolza, en el qual ens recolzem per explicar el que avui estem fent. Després d'aquesta part hi ha una tercera part que és una part que explica qui hi ha darrere d'aquesta feina. És un making of que explica com un dia a l'espai públic, a l'AMB, on sortim nosaltres, reunint-nos o anant a les obres o anant als ajuntaments o fent visites, etc. És com un relat que explica la gent que hi ha al darrere. Hi ha una última part que anomenem la terminal d'idees on hem recuperat 33 pantalles de les que es van retirar del metro de Barcelona i estan allà exposades donant informació sobre l'exposició, sobre les activitats vinculades a l'exposició, on es despleguen també textos d'una publicació que hem fet. I on, a més, tenim els llibres nostres, aquests que estan desplegats, es poden consultar allà, en uns bancs que ens ha dit Benito, i també hi ha un timeline. Que explica la nostra història, d'alguna forma, el que hem anat fent. La empresa de fundició històrica d'Osona.

Sí, de Vic. Sí, sí, sí. Que ara fa també mobiliari urbà, des de fa uns anys, etcètera, etcètera. Iluminació, etcètera.

Bé, tots aquests bancs, tapes, Benito, Benito Fundació, n'hi ha d'altres de fundicions, n'hi ha una d'Igualada que no em sortirà, però Benito és. És un clàssic. Doncs això.

I aquesta última part és aquesta com més àmplia, que explica I també hi ha uns interactius allà que complementen la informació que hi ha a l'obrador.

Aquest any, fa poc, poc, poc, hem viscut la capitalitat mundial de l'arquitectura a Barcelona. En aquest sentit, m'imagino que com a ciutat viva, però ja no tan sols Barcelona, evidentment els 36 municipis que conformen l'àrea metropolitana, m'imagino que amb aquesta premissa que em deies d'horitzó pròxim, no d'aquí unes dècades, sinó proper, realment copsarem canvis evidents en el nostre entorn metropolità. A veure,

diguéssim que hi ha actuacions.

És a dir, em situo, eh? Pels que som ja una mica grans, el nostre referent de canvi de ciutat és el 92, els Jocs Olímpics. La Barcelona dels 70s o 80s, que jo recordo, especialment els meus dos barris, Ciutat Vella i Sant Antoni, bé. No tenen res a veure amb l'actualitat, no? Moltes de les problemàtiques que ara ens queixem ja hi eren, no? Però, clar, el 92, pam, és una onada bestial que canvia la ciutat. Però, clar, ara tenim el repte del canvi climàtic. Aquí està el tema.

És a dir, és veritat que el 92 és una oportunitat que s'aprofita d'una forma bastant brillant. Es va esponjar. És veritat que es va aprofitar per fer tot allò que no s'havia fet, no? I el que calia i el que faltava. Això no es repetirà, lògicament. De moment no sembla. La transformació del nostre espai públic metropolità és com més pausada, però és contínua. Són aquests 40 anys, és a dir, si tu ara. El got a gota. Si ja tu tenessis 40 anys endarrere i visitessis les poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona, veuries radicalment la diferència que hi ha. Ja ho crec, ja ho crec. Per tant, és aquesta feina com més del dia a dia i d'anar transformant. Pel que fa al canvi climàtic. Que és un dels temes que més ens ocupa i ens preocupa. És a dir, des de l'àrea metropolitana de Barcelona, ja fa uns anys, davant de la inexistència d'una legislació en aquest país que donés resposta al canvi climàtic i les seves conseqüències, vam fabricar el nostre propi protocol, un protocol sostenibilitat que ja fa. Una mena de decàleg o de normes bàsiques, no un decàleg, evidentment, un protocol. Sí, és un protocol que ens orienta en quin és l'impacte de les decisions que prenem. Quan fem qualsevol projecte i una obra, però també ens limita en termes de carboni envegut, de carboni operatiu, ens obliga a més renovables que la llei, ens obliga a més infraestructura verda, que la llei no obliga a res, ens obliga a gestió de l'aigua de la pluja, ens obliga a limitar la superfície impermeable al sol, ens obliga a una sèrie de coses, no només per mitigar el canvi climàtic, sinó també per adaptar-los-hi, val? Per tant. Això sona a música celestial, eh? Ja t'ho dic. Sona a música celestial perquè és bastant música celestial. És a dir, l'impacte que té el que fem nosaltres és irrisori, diguéssim, davant de les grans conseqüències que té tot això. Però bueno, és el nostre gra de sorra, diguéssim. I ha de ser.

I és el que podem fer nosaltres. I ha de ser. Una platja es fa a base de grans de sorra.

I és el que podem fer nosaltres. O sigui, per la part de la nostra feina, la nostra responsabilitat, i que per això vam fer-ho, per responsabilitat institucional i professional, no?, l'apliquem i l'apliquem amb molta consciència. I això vol dir, per una banda, tota aquesta part, evidentment, reducció d'emissions, no entraré, i tota aquesta part d'adaptació al canvi climàtic, que és aquesta que ens és més visible, la feina de calor i totes aquestes coses. Llavors, nosaltres sí que estem actuant d'aquesta manera. Què passa amb tot això? Que els canvis són molt lents. És a dir, parlem de vegetació, nosaltres no podem plantar arbres de la mida que estem veient des de la finestra perquè és impossible. Per tant, els arbres els plantem avui així, uns tronquets així, i d'aquí 10 anys començaran a fer la seva funció. Per tant, el canvi no és ni immediat ni. Bé, però les coses es fan així. Exacte, exacte. Que parlem de refugis climàtics i parlem d'aquestes coses, però això no són coses que es fabriquin d'avui per demà, i a més hem d'entendre de tota la ciutat, totes les actuacions que fem s'han de tractar d'aquesta manera.

Jo crec que haurem de fer una segona part sortint de l'exposició. Jo ja sé moltes de les coses que esteu fent, però en definitiva mirar de treure impermeabilització a la ciutat, mirar de fer moltes més ombres, mirar de. Mítica adaptar aquests espais que sovint en molts casos són aspres per sort no sempre i a tot arreu però és imprescindible Albert Gasull director d'Espai Públic d'Àrea Metropolitana de Barcelona i comissari d'aquesta exposició fins al 25 d'octubre no ara al setembre i a l'antiga terminal de Dressanes Exacte Adeu-siau Moltes gràcies.

Meteotaula. Van, s'enteulem. De vegades parlem de vi, de vegades parlem de diferents tipus d'alimentació, de vegades parlem d'indrets per fer humós, restauració, etc. De vegades parlem de formatges i avui toca parlar, i hem parlat de pa i d'altres productes bàsics, i avui toca parlar de llet. La ramaderia a Catalunya, igual que l'agricultura, en el punt de mira de moltes coses, també la pesca. Déu-n'hi-do el sector primari. I avui volem parlar amb el president d'una cooperativa llatera. Que sigui una cooperativa, per mi, personalment, que intento funcionar en la meva vida amb cooperatives, pel que signifiquen, etcètera, pel que aporten, doncs a mi ja m'agrada. A partir d'aquí, a veure què ens diu el president d'aquesta cooperativa llatera, Camllong, en Joan Pijuan. Joan, bona tarda. Hola, bona tarda, Francesc. Bona tarda. Escolta'm, va, cooperativa. Per tant, exemple a seguir. No tot poden o han de ser cooperatives en la vida dels negocis i de tirar endavant, però la cooperativa acostuma a ser ja un, podríem dir, una carta de presentació notable, eh?

Sí, i mira, nosaltres som un seguit d'explotacions que ja fa molts anys que. Aquesta cooperativa va néixer dels seus arrels de comercialització de llet a mitjans dels anys 80, amb una petita dimensió, i ha anat fent camí. Molta gent de la que van començar en el seu moment, les explotacions han tancat i hi ha hagut molt de canvis. I s'hi han anat incorporant noves explotacions. Sempre hem sigut una cooperativa amb un model de socis d'explotacions familiars. Sou 40, eh? Bé, som 40 actualment, però a partir de l'1 d'octubre incorporaran nou explotacions més, que hem fet un acord intercooperatiu amb una cooperativa veïna, que és la llatera d'Empordà, per tomar esforços, per ser més eficients, i perquè compartim el mateix model d'explotacions, els mateixos problemes, necessitem el mateix tipus de suport i sumem esforços que és millor per a tots. I a partir d'allà ja serem 49 explotacions.

Això sona molt bé. Escolta'm, m'imagino que. Bé, aquí està claríssim. Vosaltres, evidentment, voleu guanyar-vos la vida, com tots fem, amb les nostres feines, professions, etcètera, tirant endavant, però per guanyar-vos la vida la terra és fonamental, les arrels, i, en definitiva, en un element del sector primari com és la llet, aquí això ha de ser fonamental, no?, Sí, evidentment,

el sector ja té una particularitat que està molt arrelat al territori, està molt arrelat al terreny perquè l'alimentació de les vaques, en gran part, és dels ferratges, i els ferratges s'han de produir en proximitat. És un producte que té un volum i un pes important que no es pot transportar molts quilòmetres. No és viable. I, a més, dona molt d'equilibri en el territori, el sector ja té, perquè les explotacions repartides pel territori van fent servir els ferratges per alimentar aquell bestiar i el retorn és les dejeccions que tenen, que serveix per tornar a fertilitzar els camps, per això que avui dia en diem l'economia circular. Sí, sí, aquesta és del llibre. Aquesta és de llibre, sí, evidentment. I aquí estem funcionant el territori d'una manera molt correcta, molt coherent.

En aquest sentit, vosaltres, la llet que feu, que en dieu UHT, que m'imagino que és alguna mena d'escalfament, etcètera, perquè arribi a casa amb les millors condicions, Aquesta llet es ven amb el segell de venda de proximitat en circuit curt. Per tant, sabem d'on és la llet, sempre és d'aquestes explotacions, que aviat, com molt bé deies, a partir de l'1 d'octubre, creixeran en nou explotacions més. Però clar, aquest segell de venda de proximitat, jo diria que cada cop costa més de trobar,

no?, Sí, sí, costa més de trobar perquè aquests segells són un compromís. Aquí, per poder tindre aquests segells, doncs es té que tindre un sistema de funcionament. No es pot entrar en un circuit de comercials llargs que hi hagi molts intermediaris. Aquí hi ha l'explotació, la cooperativa, que la cooperativa. La propietat de l'empresa cooperativa és 100% de les explotacions i la marca és propietat 100% de la cooperativa. La distribució, tenim una xarxa pròpia, tenim personal i ens distribuïm la llet fins a les botigues i després tenim una participació important en la indústria. Hem fet els passos a poc a poc i portem molts anys treballant en aquest sector i hem anat avançant i. I ens hem anat situant. I hem anat fent les coses esglaó, esglaó, Això no és un negoci d'aquells que es fa amb una gran inversió i s'engega a tot gat, sinó que és una activitat que ha anat pujant i s'ha anat transformant al llarg del temps. I vam entrar a participar en una indústria, allà ens garantim poder elaborar la llet amb les millors condicions, perquè un dels nostres grans objectius sempre és. És poder fer un producte a part de circuit curt i de la traçabilitat, doncs amb una qualitat immillorable. Això t'anava a dir. Això és el nostre. Pal de paller. La qualitat la hem de treballar i la treballem a les explotacions. Una cooperativa ens ajuda a tenir un bon servei d'assessorament i d'acompanyament a les explotacions i d'unificar criteris per fer les coses molt ben fetes perquè la qualitat es comença en el camp, el primer pas. I a partir d'aquí, doncs, el procés industrial també el tenim sota el nostre control i així podem tindre un procés que sigui molt respectuós amb la llet i tindre un producte de molt bona qualitat. I això, veies que la gent ens ho diu, vull dir que, ostres, quin cos té, aquesta llet no sembla una llet guàrdia.

En aquest sentit, clar, jo t'anava a dir, una de les coses que li passa a molta gent és que actualment, quan hi ha gent que per desgràcia va a buscar segons quin preu, marca blanca, etcètera, etcètera, doncs. Per obligació, perquè diu, escolta, a mi és que a casa no em surten els números, jo no arribo més enllà, però que es troba amb una llet que dona la sensació que sigui aigualida, i de molt poc gust, i en canvi amb la vostra llet o alguna altra dius, escolta, aquí hi ha una diferència, per tant, en el cas de la vostra cooperativa és això, dius, escolta, això va més enllà,

Això es comença, l'escala es comença en el primer escaló i es comença fent les coses molt ben fetes a nivell d'explotació, siguen molt bons professionals, o sigui, les explotacions familiars hem hagut d'anar. Dimensionant, hem d'anar creixent i tenir, a part de l'estructura familiar, de la mà d'obra familiar, gairebé tots tenim algun col·laborador per ajudar a fer les feines i ens hem d'especialitzar molt, ser molt curosos en tots els processos, en com es cuiden els animals, ser molt curosos en el benestar animal, perquè el benestar animal. Un animal que està bé, està sa i et dona un bon producte. Les coses s'han d'anar a buscar a les arrels. I ja comencen les arrels a treballar al camp i fer uns bons aliments, ferratges, una bona conservació de ferratges. I anar avançant tot el procés. I quan s'arriba a la part industrial, també és una part important de ser molt exigents que es treballi amb temperatures al mínim. De temperatures altes, pel tipus de procés, en temps molt curts i amb aquestes coses doncs aconsegueix tindre un producte que se li conservi les característiques, el gust, l'olor i totes les característiques nutritives.

Perfecte. Escolta'm, finalment, posem per cas que hem convençut unes quantes persones que diuen mira, m'agrada el model cooperatiu, són explotacions granges d'aquí amb aquest circuit curt que comentaves dels ferratges, etc. Bé, les dejeccions i en definitiva tanquem circuits. I aquesta curiositat, on podem trobar la llet de la cooperativa Camp Llong? A quines superfícies o fins i tot si es pot comprar a distància? No ho sé. Mira,

de moment el vent online no ho fem. Estem preparant-nos per poder-ho fer, però el dia d'avui no ho tenim. Però arribarà. Jo crec que sí que arribarà. Nosaltres anem fent els passos un per un. Tenim una cadena que està en diversos punts de Catalunya, que és el corc d'Inglés. Després tenim tota la província de Girona i part de la província de Barcelona. Zona de Maresme, zona de Vic, que hi ha bastantes botigues de proximitat. Tenim alguns punts de venda llei amb algunes cooperatives que tenen agrobotiga i que tenen algo de productes d'alimentació. I després tenim les cadenes de supermercats que són el Balbi, l'Espar i el Nova Venda, principalment a la zona de Girona i algunes zones de Barcelona. Molt bé. I les altres cadenes més grans, doncs. Treballant i picant pedra. Picant pedra. Som una empresa petita i ens costa bastant de poder obrir portes amb la gran distribució, però allà on podem entrar. Com que després la resposta del comprador, del client, és bona, beuen un producte que els agrada, que té una bona qualitat, que té un bon gust, no et fan enrere. El difícil és fer el primer pas i som conscients que hem d'anar-ho treballant i nosaltres no tenim cap multinacional al darrere ni cap gran empresa a la distribució que ens estigui sòcia de nosaltres. Som una cooperativa de ramaders i això. Ens resta força comercial, però el nostre convenciment és important. Està clar,

si també eviteu intermediació, si teniu aquest nucli familiar en totes les explotacions, etcètera, segur, segur que aquest primer esglaó i d'altres que comentaves els acabeu assolint i pugeu als pisos que toquen. Joan Pijuan, president de la cooperativa llatera Camp Llong, l'enhorabona i per molts anys. Molta sort. Moltes gràcies. Adéu-siau. Adéu-siau.

Anem cap a l'entrevista, això és Meteotemps, com sabeu, i bé, toca fer balanç del temps que ha fet l'estiu. És veritat que l'estiu, astronòmicament parlant, no s'acabarà fins a les dues de la matinada i algun minutet del 23 de setembre, Santa Tecla, Vigília de la Mercè i també de la Misericòrdia, que és Festa Reus. Bé, és època d'aiguats, però no volem parlar d'aiguats, volem parlar de la calor que ha fet aquest estiu, que ha trencat tots els llindars esperables i per molt. Aleix Serra és cap de control de qualitat de dades del Servei Meteorològic de Catalunya. Aleix, què tal? Hola, com esteu? Molt bé. Fa dies que et veiem a tot arreu explicant, etc. De l'1 de juny al 31 d'agost, que és l'estiu en aquest cas metaborològic, no pas astronòmic, les dades climàtiques han saltat pels aires.

Sí, ja ho anàvem veient, no? Vam començar amb calor intensa a mitjans de juny, el mes de juliol va ser un mes molt excepcional, el més càlid de la sèrie, sense cap mena de dubte, però la calor no s'acabava, continuàvem encadenant calorades una darrere l'altra, pràcticament, costava de dir quan acabava una i començava la següent, els períodes de normalització de temperatura. Molt curtets, i després l'agost, gairebé fins als últims dies, també amb calorada continuada, i el mes es va tancar amb que tornava a ser el més càlid de la sèrie, en aquest cas igualat aproximadament amb el 2003, en alguns llocs una mica per sobre, en alguns llocs una mica per sota, però aquell agost del 2003, que en aquell moment va semblar un mes irrepetible ja l'hem assolit i el resultat de tot això és, sens dubte, l'estiu més càlid que hi ha registres a Catalunya. Quan diem això, ens referim a la temperatura mitjana tot el mes, que és una mica com el resum numèric més fàcil que podem analitzar, però després d'això se'n deriven multitud d'indicadors a nivell de temperatura diurna, nocturna, superacions de llindars tots diuen el mateix, no havíem tingut un estiu tan càlid i crec que amb això la major part de la població ho ha anat vivint, ho ha anat patint i no sorprèn gaire aquest balanç final.

Escolta'm, a banda d'aquestes temperatures mitjanes, en alguns casos desbocades 4 graus per sobre del que seria la mitjana que tocaria, feta a base d'anys de registres, A banda d'aquest valor, clar, ens trobem amb una persistència, ja ho has comentat, bestial. Tant és així que, per exemple, la ciutat de Barcelona n'ha estat 59 nits tòrides, és a dir, que no s'ha baixat durant dos mesos dels 25 a la nit. Clar, això és una barbaritat. Penso en una dada de Lleida dels dies en què s'han assolit en aquests tres mesos els 40 graus. La mitjana a Lleida dels tres mesos estivals és 0,6 dies en què s'arriba o es supera els 40 graus. Doncs bé, aquest any han estat 15, de 0,6 la mitjana a 15. Estem parlant de barbaritats i dies en què s'ha assolit els 40 graus, crec que han estat 21.

Sí, una vintena a Catalunya depèn una mica de quina xarxa d'estacions agafem, però en tot cas és l'any que més, l'any 2016 òbviament. Ha tancat en 16 dies, que havia sigut fins llavors el rècord, en aquest cas 20 dies, un altre indicador que hem anat superant els anteriors registres de molt, és a dir, aquest 2026 l'estiu ha tancat aquests rècords. Parlaves de la ciutat de Lleida, que potser és un dels llocs on aquesta temperatura diurna ha estat més escandalosa, almenys amb aquest llindar gairebé psicològic dels 40 graus. Ens queda molt lluny el que era el clima d'abans. Fins al 2003 i encara durant alguns anys d'aquest segle, arribar als 40 graus de Lleida no era gens habitual. Hi havia molts estius que no s'hi arribava. Això ara potser sopta la gent. Estem tan acostumats a aquesta voràgine de calor cada cop més intensa, sobretot, Des de l'any 2022 va haver-hi com una mena de trencament en les sèries l'any 2022, com a mínim els estius, i ja no hem retornat a una situació anterior i per això ens ha sobtat ara que diguem que 40 graus de Lleida és una anomalia. És evident que aquest any no ho ha sigut, perquè si hem arribat 15 dies sembla com si ha estat una.

Hem normalitzat la barbaritat, hem normalitzat aquest comportament que és bestial. Han desaparegut les marinades aquest estiu? On han estat les marinades?

Sí, hi ha hagut molts dies que hem quedat molt afablides, fins i tot a nivell de A l'agost sí que hem tingut més xafogor, més aquesta calor més enganxosa típica de la costa mediterrània, però el juliol realment vam tenir molts dies que ni tan sols de nit no feia gaire humitat i la temperatura era molt alta tant de dia com de nit. Era un fort. I vaja, a mi m'agrada donar la referència dels que no són tan joves i recordem bé com va ser l'estiu del 3. En aquell moment va ser un estiu fora d'òrbita, és a dir, molt diferent de tot el que havíem vist fins llavors. Vam fer el mateix que ara, des del juny fins a finals d'agost vam tenir una temperatura molt alta, però a més a més va ser molt diferent de tot el que havíem vist fins llavors. Havíem vingut, evidentment, al nostre clima, hem tingut dies molt calorosos, hem tingut onades de calor, havíem tingut mesos calorosos, però aquell va ser un estiu que des de principi fins a final es va mantenir amb una temperatura molt alta. Allò va semblar en aquell moment una cosa que no es podia repetir. Des del 2022 cap aquí, Una mica més, una mica menys, hem tingut 2003, 2003, 2003, 2003 i 2003. I en aquest poc, doncs, la superació encara amplia d'aquell 2003.

Sí, el 2003 era el referent. Anteriorment, per molts, havia estat el juliol del 1982, i jo llavors tenia 15-16 anys, i arribar a Llei de 42 i una mica més ens va semblar una bestialitat. Però clar, un episodi concret. Era un episodi concret, si no recordo malament, del 6 o 7 de juliol del 82. I van ser dos o tres dies. La setmana passada, dos dies seguits, Barcelona Fabra superava la màxima històrica en un mes de setembre que anteriorment s'havia assolit el 1983. Com a mínim, dimecres i dijous de la setmana passada. Lleida, dels 37, ara al setembre, bé, divendres, dissabte, diumenge, una barbaritat i trencament del rècord. Bé, en definitiva, és que ja no parlem de trencaments de rècords d'uns minuts, d'un observatori, parlem de trencaments de rècords passats de voltes, absolutament sobrats, I no d'un dia, de dos, de tres, de quatre dies. Bé, és que em costa, em costa d'explicar tot plegat, m'ha trencat esquemes.

Sí, de fet, la tendència a l'escalfament és evident en qualsevol moment de l'any, i a més a més tant de dia com de nit, però si en algun moment es nota més és a l'estiu. L'estiu s'allarga tant per davant com per darrere, l'estiu es fa més calorós en tots els aspectes, en onades de calor més llargues, més intenses, més extenses, més persistents i estem canviant de clima molt ràpid, sobretot a l'estiu. A l'hivern hi ha unes quantes setmanes que amb la poca insolació, amb les inversions tèrmiques, encara tenim períodes prou freds, com a mínim en les zones baixes de l'interior, amb inversió tèrmica a les dits, unes certes vessades en els llocs favorables. Però a l'estiu, si tenim masses d'aire tan càlides, no hi ha manera d'escapar-se. Fa molta calor, molta més calor de la que feia, i se'ns han desplaçat els climes. És com si una zona de la Catalunya Central se li hagués desplaçat el clima al Pla de Lleida o a la Ribera d'Ebre, i les zones més càlides de Catalunya és directament com si s'hagués anat a Andalusia. Estem vivint aquest canvi tan ràpid en molt poques dècades.

Bé, en aquest sentit estic pensant en el que eren els anys 70's, 80's, que era quan jo era petit, al nord d'Espanya. Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi, no hi anava ningú a estiuejar. Que havies d'anar a trobar la pluja i la fresca, si hi anaves. Eres un pringat. No, no, ho dic així, eh? És a dir, havies de buscar el sol, la platja, les gambes, el peixet fregit, tal, però de què havies d'anar a Galícia si plovia i feia fred, Astúries, Cantàbria, etcètera? Bilbao, 43 i mig. Que és una temperatura dels Emirats Àrabs, no sé si m'explico.

Sobretot entre el juny i el juliol vam tenir unes situacions també molt excepcionals.

Qui es banyava el Cantàbric? No es banyava ningú el Cantàbric. I jo segur que no, que jo soc fredolic. Però aquest any 22, 23, 24 graus, és una temperatura per mi, Francesc Mauri, fresqueta, jo soc més de 25 cap amunt, però vaja, que em banyaria el Cantàbric amb aquestes condicions, i fa dècades, vaja, no, no, no, no, i el Mediterrani a 30, 31, i la punta de 33 a Cabrera.

Hem vist imatges que també costarà d'oblidar a Europa, perquè aquestes extensions habitualment verdes a l'estiu de les Illes Britàniques, que es van convertir en erms, aquestes escenes de rius molt secs, França, Itàlia, sempre Europa, han superat els 40 graus alguns estats per primer cop a la seva història meteorològica de mesures. I vull dir que no ha estat una situació de Catalunya o Mediterrània, sinó que l'estiu ha estat excepcional, com a mínim a tota l'Europa central i occidental. Hem tingut aquests episodis de falques anticiclòniques enormes que ocupaven tanta extensió que la situació no era gaire diferent a la resta del continent.

Doncs, escolta, ho deixarem aquí, i el que està clar és que l'excepció ha deixat de ser notícia, clarament, sobradíssims en tots els sentits. Ja no pulveritza records per una dècima, dos, aquell dia, aquell observatori puntual, sinó que és un allau el que et passa per sobre. Aleix Serra, de les persones que estan a l'equip del Servei Meteorològic de Catalunya i que, bé, la seva especialitat és el control de les dades. Aleix Serra, un plaer, una abraçada.

Igualment, fins a la propera. Adéu-siau.

Fàcil, demà la diada sol, dissabte sol, diumenge sol. Moltes gràcies, aquí acabem. No, explicarem alguna cosa més. Simplement comentar. Que la massa d'aire va canviar, va entrar el vent del nord, del nord-oest i va caure la temperatura i el que arrossegarem aquests dies és aquest contrast entre el dia i la nit. No farà la calor excepcional de dia que ha fet en les últimes setmanes i mesos, ni de bon tros, Però algunes puntes de calor poden portar als 29 o 30, per exemple, a Ponent, a zona de la Ribera d'Ebre, etc. I en general a Catalunya, temperatures de 24 a 28 graus. Això és de luxe. Per tant, benvingudes. Ara bé, a la posta de sol, ràpida caiguda del termòmetre i, per tant, força contrast ja de dia i de nit, que és una característica del mes de setembre i, sobretot, d'octubre, quan les nits ja són bastant llargues. Recordem que fa gairebé tres mesos que les nits s'allarguen des de finals de juny. Per tant, fresca de nit, fins i tot fred al Pirineu, però molta bonança de dia i, com dèiem, domini del sol. Previsió per diverses peticions. Mariona Puig, divendres, la diada, últim dia de festa major solsona, sol, sol, sol, tot el dia. Xevi Merino, quin temps farà Barcelona? Sol, no plourà. Dissabte, el Miquel, passejada entre vinyes a Sobirats. Ui, això pinta bé. Farà bon temps? Bé, farà un temps molt millor que ha fet els últims dies,

o que havia fet, és a dir, la calor ha marxat, l'excepcional, no vol dir que no faci una mica de caloreta a migdia, però vaja, ràpidament, posta de sol fresca i a primera hora també, Mercè Vidal. A la nit, diu, a tosa de mar, doncs fresca i domini del sol. Una fresca controlada, està clar. Diumenge, Pablo Anton, Miami Platja, aquest diumenge, doncs solet i un bon diumenge per anar a la platja tranquil·lament, amb un mar que estarà encara molt i molt calent i temperatura migdia, evidentment, de platja. Això sí, amb aquesta fresca de nit. Maria Sogas, ens agradaria saber el temps a la Granadella. Doncs mira, les Garrigues també hi farà sol, bastanta fresca de nit i caloreta de dia, una mica de calor, 30-31 a tot estirar. Cap de setmana en general, la Sara, festa major de Cardona, sol tot el cap de setmana, contraste evident entre el dia i la nit. Iván Calvet, escapada per rematar les vacances a l'Alt Empordà, diu si ens respectarà la meteorologia. Sí, esclar, domini del sol, no hi haurà vent fort, dèbil, bo de dia, caloreta i de nit fresqueta. I més enllà, la Marina Vallejo diu, escolta'm, Francesc, la calor tan insuportable ha marxat i ja no tornarà fins l'any vinent? Sí, Marina, la més insuportable ha marxat, s'ha acabat.

El que no ha marxat del tot és la calor d'estiu i a la tardor encara hi haurà dies càlids a migdia, no ens enganyem. Ara bé, registres de 35 o 40, de 35 a 40, com hem tingut alguns dies de setembre, això de cap manera ha de tornar. La setmana que ve tenim Green Meteo Mauri amb el José Luis Gallego, un clàssic. Parlarem sobre com els ajuts del Pla AutoPlus estan dedicant-se en una part important als híbrids endollables. Quan haurien de ser territoris sobretot dels elèctrics purs. A més a més, pararem atenció a les propostes de tardor del cicle d'activitats als parcs, platges i rius de l'àrea metropolitana. Hi haurà més temes, evidentment. Qui ha fet el programa? Doncs, d'entrada, un servidor, el vostre home del temps de referència. Però, evidentment, això no es fa sense un equip. A les Vies de Sol, a Conchi Vecino, al Gori Massi per la redacció i al David Bueno per la sotsdirecció i producció. Que vagi molt bé i a gaudir d'aquesta nova massa d'aire amb unes condicions infinitament més favorables.