Un fenomen de comunicació política alternativa: Jordi Wild amb Sánchez, Feijóo i Colau

Les eleccions a la tarda de Catalunya Ràdio. És que no hem tingut temps de demanar la veu oficial. Avui comença la campanya electoral. Els ciutadans espanyols estan cridats a les urnes, els catalans també. Tu tens clar el teu vot,

Nerea, de Carolina? Casi, com si fos, però 19 anys més que ella. Per cert, 16 dies queden per a les eleccions. Jo només penso en això, en que passen els dies ràpids, perquè no se m'ha pogut ja fer més llarga la precampanya i encara ens queda la campanya. No tinc clar per primer cop, des que voté, que ja fa molts anys, a qui votaré. Estic entre les indecises.

Doncs els indecisos i indecises de casa, un dels arguments que tenen és escoltar els candidats, llegir els seus programes electorals. I a la tarda hem decidit que arrencavem fort seguint les entrevistes de Jordi Wild. I hem decidit destinar un redactor a cadascuna de les entrevistes. Jordi Wild va anunciar quatre entrevistats, doncs nosaltres vam decidir triar quatre redactors d'aquest programa. La Judit Pastor s'ha dedicat a Pedro Sánchez, el candidat del PSOE i president del govern. Judit, bona tarda. Molt bona tarda. Una frase o una paraula per definir l'entrevista? Contundent.

Per cert, crec que seràs la que més has treballat, perquè és l'entrevista més llarga,

no? No te'n avances, perquè farem el rànquing. Ja ho veurem, ja ho veurem. Posarem números de seguida. La Marta Montaner, bona tarda. Bona tarda, gràcies per aquest somni. Ha estat l'encarregada de seguir l'entrevista d'Alberto

Núñez Fijo. Hola, quina sort! Com la resumim? Ha estat un matí distret, ell molt tranquil. A mi m'ha cridat l'atenció com de tranquil estava.

Ara hi entrarem. I l'Aleix Figueres ha seguit la tercera entrevista a la candidata del Front Ampli, Ada Colau.

Exacte, la primera del matí, per tant ens hem llevat amb Ada Colau. I jo diria que és una entrevista prou còmoda.

I l'última de les entrevistes que havíem encarregat és la de Santiago Abascal. En aquest cas, Marc Andreu,

bona tarda. Bona tarda. Com definiries el teu seguiment? A veure, m'he llevat a les 10 del matí, he anat molt tranquil, he fet el cafè. No sé, bona jornada laboral. Per mi totes poden ser com aquesta.

Li ha d'haver de tocar li hauries donat

Pedro Sánchez a Marc Andreu hauria sigut molt interessant

d'un altre punt de vista quins pòsters té el Jordi Guai penjat si porta ben botonada la camisa doncs el que interessa a la gent sí,

al final i ara us escoltaré molt atentament bé, hem fet la feina,

hem escoltat hem estat pendents de The Wild Project. Avui el youtuber Manresa ha publicat al seu canal de YouTube les entrevistes que ha fet als candidats que han acceptat rebre-les. I la Judit, la Marta i l'Aleix han seguit a Sánchez, Feijó i Colau. Les has pogut. Clar, totes senceres, és gairebé impossible.

És gairebé impossible, però sí, he picat una miqueta de cadascuna. I no, la veritat és que estic esperant a veure què dieu, perquè jo no trac. Cap titular de cap d'una d'elles a mi m'ha decepcionat una mica. Creia que seria. Jo les esperava així amb bastant entusiasme. Volia conèixer com més profundament el Jordi Wild, que no coneixia, però el meu fill sí. I m'havia dit, no, te l'has d'escoltar, que és molt guai, molt natural, molt normal. Bueno, jo no he vist res d'això, la veritat.

Bé, ara entrarem, però d'entrada, per començar, Aquesta hora de la tarda, 4 i 6, quantes visualitzacions acumulen aquestes entrevistes? Ada Colau. Ada Colau, ara mateix, 1,4 milions de visualitzacions. Són visualitzacions que no són persones, eh?

Exacte, són visualitzacions. Però és una borrada. No, clar, evidentment, és a dir, tenint en compte que vora a les 9 del matí em portava 70.000, és 1,4, eh?

La meitat periodistes érem, perquè 1,4 milions. Feijó. Atenció al sorpasso, perquè Feijó s'ha publicat a les 10, per tant, dues hores més tard, i estem amb aquestes xifres. 1.362.666. S'aproxima ja.

Això no és l'escrutini de les eleccions. No, però és que tu hauries de veure com va pujant a cada segon que passa. Anirem a col·legiar el marcador. I Pedro Sánchez?

822.000 visualitzacions, hem de dir que és la que s'ha publicat més tard, s'ha publicat a les 12 del migdia, amb l'hora de dinar entre mig, suposo que això fa que.

Sí, però a les 9 del matí ja hi havia un milió i mig de persones allà apuntant-se, connectant-se, per veure-la.

Com a referència, a Bascal, quantes en té? Ja segueixo refrescant. A veure què em diuen. Refrescant per si ve. Exacte. Per si de cop apareix. El vídeo on s'anuncia que Pascal no hi anirà té 12 milions de visualitzacions. 12 milions. Bé, durada d'aquestes entrevistes, perquè havia la Carolina que tenia clar quina era,

però potser no ho tens tan clar, eh? Aleix, quant ha durat l'entrevista, Colau? Doncs la de Colau ha durat dues hores, 14 minuts i 11 segons. Ualla! Dues hores, 14. Ualla! Per tant, és l'entrevista més llarga de totes les que s'han publicat aquest divendres. La conversa ha anat fluint i quan s'apropen a l'hora i mitja, Jordi Guat llença un. Devem portar una horeta, al que els verificadors li diuen que no, que porta una hora i 23 minuts. És en aquest moment en què s'adona que si això ha començat així, amb Colau, tot està per fer i tot és possible.

Llevamos una horita, ¿no? Más o menos. Una hora y veintitrés.

¿Qué? Está pasando volando. Nos queda mucho tema por hablar. Voy a cargarme la regla.

Creo que voy a hacer dos horas aquí, que pase lo que Dios quiera y que Dios me perdone. Es que no puedo cortar ahora. Cuatro cosas y cerramos. Y que sea lo que tenga que ser. ¿Cómo va a ser? Madre mía, las demás. Me voy a pegar un tiro. I això que en teoria no té limitació de temps.

No, i això que ningú l'ha obligat. Vine a fer un programa amb blocs electorals

i public per quadrar. El Jordi Wild. Ell fa molt bé el seu, eh? A veure, Judit. Pedro Sánchez,

1 hora 52 minuts i 7 segons. Ada Colau va establir un precedent i la conversa amb Pedro Sánchez també es va animant, es va animant. S'allarga en més del previst, però Sánchez. Tot i els intents del seu equip d'anar acabant, li dona permís a Jordi Wild per la llarga.

Vamos a pasar a más cositas.

Entonces, ¿tengo más tiempo? Sí, claro que sí. El que necesites. ¿Sí? Sí, sí. ¿De verdad? Que sí, que sí. ¿Puedo tirar? Yo estoy encantado.

Bueno, pues. Pues ahora no sé, el tema no te va a gustar mucho. Luego iremos a cosas. Es que quiero combinar un poco cosas más particulares de cada uno.

Yo estoy encantado y además te diré que. Que creo que estás tocando temas muy importantes. Y que me des la oportunidad de poder explicarme. Oye, habrá gente a la que convenza, otra que no. Pero bueno, que sepan cuáles son mis opiniones y las estoy defendiendo. Pues tiramos millas. Corrupción.

Deia Sánchez que havia de fer una sèrie de trucades, però que ja les posava. Va sobrat, va sobrat. Quan veieu que Jordi Guay el dubta, és perquè està mirant els assessors de Sánchez, que li deuen estar fent així, marcar el rellotge amb la mà. I Pedro Sánchez ben tranquil dient, tira, tira, tira. I Feijó quan ha donat?

Una hora, 28 minuts, 19 segons. Per tant, l'entrevista. No, m'ha passat molt ràpid. L'entrevista més curta de les tres. Marc Andreu, sense comptar la de Pascal. Tot i que, igual que amb Sánchez, hi ha un moment en què el candidat del PP es revolta. Hi ha minicop d'estat. Contra el seu equip de premsa que demanava d'anar acabant la conversa.

Ja, tu equip home està. Venga, venga, vamos hasta la una, venga. ¿Sí? No, oye, ¿quién manda aquí? A ver, tres puntos para Alberto.

Estás mirando para los demás y resulta que yo estoy aquí. En fin, voy a ejercer mi autoridad. Sí, señor. Pues venga, va, seguimos. Aquí está BF, hijo.

Voy a ejercer mi autoridad. Mai l'havia vist així, eh?

Sí. S'ha fet el xuleta i el de premsa et ve tocar els nassos i l'entrevista et diu no,

no, tira, tira s'ha volgut fer l'enrotllat però tenia

unes ganes d'acabar hi havia dos verificadors Ivan Muñoz i Javier Collado on han intervingut més?

Jo diria que Pedro Sánchez, no sé vosaltres companys, amb Pedro han intervingut tres vegades. Sí, és el que més t'agrada. Més o menys, més o menys. La primera vegada en què han hagut d'intervenir és quan parlàvem d'immigració. Deia Pedro Sánchez que el primer país d'on venen els immigrants és el Marroc. No, és Colòmbia. Després, Sánchez, quan parlàvem de corrupció, deia inicialment que ell amb prou feines tenia tracte. Amb Coldo, però llavors els verificadors han anat a rescatar un post de Facebook de l'any 2014, on Pedro Sánchez elogiava moltíssim.

Si anem a buscar post de 2014 de Facebook, ja s'havia oblidat l'home.

Això amb Feijó no ha passat, per exemple. A la Maroteca no l'hi han tret, no? Bé, home, li han fet una foto a un tigre. Però això no ho han tret els verificadors, ho ha fet el Jordi Wild. I la tercera vegada,

que és la que més m'ha agradat, quan han intervingut aquests verificadors, era quan parlaven del procés. Els verificadors recorden a Pedro Sánchez que ell va passar de defensar el 155 a aplicar l'amnistia. Però què ha fet Sánchez? S'hi ha tornat. Tú, por ejemplo,

el 1 de octubre de 2017, votaste. Claro. Pero yo soy un ciudadano. No, por supuesto. No te lo reprocho, Jordi. Lo que te digo es lo siguiente. Yo estoy convencido de que después de lo que sucedió en 2017, tú también has evolucionado. Yo he tenido a Junqueras aquí. Si vi el podcast y tú habrás dicho, oye, pues he cambiado mi opinión. Y eso no significa que tú seas mejor ni peor. Pero no soy político. No, claro, pero los políticos también tenemos derecho a cambiar nuestra opinión.

Aquest era Sánchez justificant un canvi d'opinió. En Feijó, quines intervencions han tingut al bar?

Els verificadors, sobretot, els veiem a l'inici quan ens els presenta. Després, gairebé, ni els hi veiem la cara. Intervenen un moment quan parlen dels autònoms per corregir Feijó amb la incidència de baixes mèdiques entre aquest col·lectiu, que ella havia dit que era un 4%, i el rectifiquen dient-li que és un 9%, I després els demana feijó directament, els demana que intervinguin quan surt el tema d'Ayuso i el seu famós átic. Ayuso és un activo de mi partida?

La resposta és sí. Te cae bé? A mi me cae bé. Personalmente? Personalmente. Que somos estilos distintos? Por supuesto. Pero el PP no es una secta, ni yo soy Sánchez. Yo no me cargo a la gente si me cae bien o mal.

¿Te parece que 7 millones de euros para unas oficinas es algo asumible?

Es un precio descabellado. 6,7 millones. Yo no quiero hablar de eso porque no quiero mentir, pero ahí los supervisores. ¿Cuánto ha costado la sede de la Generalitat en Madrid?

Sí, pero eso es otro tema. Yo te pregunto por el tema del piso de Ayuso.

Clar, i aquí directament ja ni li fan cas als supervisors. No queda resolt i és veritat que també just després, Feijó també els demana que consultin quin és el preu de lloguer dels lectors dels DNIs digitals per les eleccions del 29N, tornant amb aquests 7 milions, i tampoc ho resolen.

I en el cas de Colau? Doncs en el cas de Colau, mira, si en Feijó se'ls veu en el moment que els presenten aquí, gairebé ni se'ls veu, perquè entren una vegada i a petició, atenció, de Colau. Quan porten una hora llarga, Jordi Wild, senadora calstella.

Hay otro dato que se dice siempre de la inmigración, que a lo mejor nuestros verificadores si no lo pueden.

Verificadores atentos, eh. Lo pueden chequear. Por fin. Ay, si no, hostia. Te habías olvidado.

Pero qué fallo total y absoluto. Pido perdón, he ido tan enchichado con la entrevista. Javier Goyado, Iván Muñoz, los verificadores, que de momento no han tenido que entrar.

Això pel que fa a la verificació.

Han treballat poc i molt poc amb Fejó, perquè entre altres coses no ha tocat temes fonamentals, crec. No li ha preguntat per la Dana de València, per exemple, o per la Kitchen. Vull dir, clar, ahir haguéssim fet feina de veritat.

Bé, això ha estat una conversa en línia general, sense haver d'escoltar document, però els heu vist còmodes o incòmodes, els tres candidats?

Jo a Pedro Sánchez l'he vist suau una mica, eh? L'he vist a l'inici, jo crec que ha anat de menys a més, no? Perquè Jordi, igual, només començar l'advertit amb tu dels tres seré el més dur.

De menys a més, còmoda. Exacte. De menys a més còmoda. Colau? Doncs mira, en el cas de Colau la veiem prou còmoda, com deia al principi, en algun moment fins i tot hi ha un moment així com de broma, de colagueig, de bon ambient, però també, escolta, també hi ha algun moment d'estirar i arronçar, vull dir, no tot és plàcid. I Feijóo?

Fejo, molt més còmode allà amb Jordi Wild que no passar un plató de tele. És a dir, l'has vist més còmode

aquí que a l'Hormiguero. Jo crec que sí,

el tio està més recollidet així en un entorn d'un escriptori d'un youtuber.

Si ha quedat alguna cosa clara és que Jordi Wild escora una miqueta a la dreta, no? Una miqueta, tot i el seu passat independentista o almenys simpatitzat. Amb economia s'entenen moltíssim.

A veure, de temes, de què s'ha parlat més

en aquestes converses? Doncs mira, en el cas de Colau, la immigració és el tema, gairebé 40 minuts de l'entrevista s'hi centren, Ceuta, Marroc, polítiques migratories, 15 minuts només en això, després integració, xoc cultural, 16 minuts més en això, i a més, clar, després entra en inseguretat a Barcelona, natalitat i demografia, i això ho fa arribar a gairebé els 40 minuts. I de què no han parlat amb Colau? Doncs amb Colau del que no han parlat és, per exemple, de Catalunya. És a dir, no hi ha hagut cap moment en què s'hagi parlat de la relació Catalunya i Espanya.

A veure, anem per ordre de missió, diguem-ne. En Feijó, de què s'ha parlat més, Marta?

Molt dels dos grans blocs polítics a Espanya, també de Vox, d'aquesta possible coalició amb el partit d'ultradreta, de les discrepàncies també que hi pugui haver entre els dos partits, en 15 minuts, més o menys. Un bloc, com dèiem, llarguíssim d'economia, de més de 20 minuts, on han parlat de plans de pensions, de deute públic, dèficit, despesa en defensa. Després, també, immigració i ceuta, uns 15 minuts. Però de qui ha parlat més Feijó, sens dubte, és de Pedro Sánchez

cada 30 segons. I, en canvi, ens deia la Carolina que hi havia un parell de temes que ha tocat a faltar. De què no han parlat?

Ni d'Adán al País Valencià, ni d'Amazón, ni de l'escàndol dels cribratges de Can Sardama a Andalusia amb el govern del PP, tampoc del Covid i les morts en residències, tampoc de Catalunya, ni de la crisi d'habitatge.

És cridaner que en Feijó no es parli de Catalunya, no? Amb el Partit Popular, que ha estat un dels arguments dels últims anys de la política. I de què han parlat amb el president del govern?

Jo et diria que hi ha hagut tres grans blocs. El primer, els accidents ferroviaris, 15 minuts parlant dels accidents. El segon, immigració, 16 minuts. I després, corrupció, coldo, avalos i companyia. Han sigut també els moments més tensos, quan han parlat de corrupció i dels accidents, amb un estirallarrons gairebé permanent entre Wild i Sánchez i altres temes que són troncals en aquesta campanya, com per exemple l'habitatge, és que han passat en un segon pla. I que hagi faltat absolutament? Jo he trobat a falta, han parlat bastant de tot, però han parlat molt de corrupció, però gens de Begoña Gómez, la dona del president, i del seu germà, que són dos casos que l'afecten de prop,

Anem a buscar, anem a pujar una mica el volum. El moment més tens.

Doncs mira, per exemple, en el cas de Colau, probablement el moment en què Jordi Weil critica la flotilla i la manera que l'activisme va trobar per fer pressió a Israel, però també a Europa. És justament amb algun dels temes relacionats amb la immigració, un dels moments en què notem que hi ha un xoc entre Jordi Weil i Colau, un dels moments en què les posicions són més oposades entre el youtuber i la líder del front ampli, i ho notareu una mica en el to. Yo he sido muy crítico

con la flotilla, no me ha gustado nada. Tenía tan claro que esto no iba a llegar a ningún lado, era imposible que Israel os abriera las puertas, no podríais llegar ahí, todo lo que llevabais iba a ser inservible y al final pues ha habido un coste público.

Yo honestamente, evidentemente la flotilla no acabó con el genocidio, pero creo que obligó a muchos gobiernos a modificar su posición y a posicionarse mucho más. Pero un comunicado es una cosa que en el fondo no deja de ser cara a la galería. Es un comunicado que movió posiciones de los gobiernos, que hizo que en Europa se replantearan cosas.

Però dime algo real que provocara la flotilla. Un cambio real. Bé, tampoc hi ha.

No denota molta tensió, no?

Sí, però és el moment en què potser hi ha una mica més d'intercanvi i més de joc entre ells dos. Que sents converses molt més tenses a la ràdio. Sí, totalment, però és el que us dèiem, que tampoc ha sigut allò un infern. Pedro Sánchez, moment més tècnic.

Jo et diria el primer bloc, quan han parlat dels accidents ferroviaris, a Sánchez li costa donar respostes directes, fa moltes voltes i en ocasions fins i tot gira el relat cap al PP. Arriba a dir, nosaltres no hem fet com a Ayuso amb les residències de gent gran ni tampoc amb Mazón, amb la Dana. Nosaltres hem sigut responsables. Tot i aquestes voltes, finalment, Jordi Guay li arrenca una mínima autocrítica.

¿Por qué no hay claramente un responsable?

Hay una investigación abierta por, en este caso, la autoridad judicial.

¿Cómo es posible que también tanto en determinar qué pasó? Bueno, ya no lo sé. Casi vamos al año. Bueno, por responder a tu pregunta de la responsabilidad. ¿Tú crees que tendría que haber dimitido o tendrías tú que haber cesado? Evidentemente no lo crees porque no lo hiciste, pero

¿crees que tendría que haber habido más responsabilidad en el primer accidente? Yo creo que Oscar Puente creo que ha hecho bien en tomar la decisión de dar un paso a un lado. ¿Crees que no hicisteis nada malo para evitar este accidente? Es evidente, Jordi, que se cometieron fallos.

Veo complicado justificar cuando han pasado dos cosas tan impresionantes. ¿Cómo alabar un poco la gestión que habéis hecho? Creo que la gestión es mala, porque si no, no pasaría lo que ha pasado.

Esto no significa que yo no haga autocrítica. Yo lo dije el primer día que estuve en Urda. No es asumible para un país como España el sufrir dos accidentes de estas características en alta velocidad.

Un expert d'aquests en comunicació, quan et fan aquestes preguntes i l'entrevistat diu, jo t'agraeixo que em facis aquesta pregunta. Amb aquest to passiu-agressiu. Sí, perquè no sé ben bé si denota alguna cosa més enllà. El que sí que jo, no soc expert, però també noto un Sánchez. Tranquil, tranquilíssim. Jo també l'he trobat còmode. És a dir, no és incòmode d'escoltar com si ho va ser Abascal amb Broncano, més per Broncano.

És que ahir van patir molt. És com que respon amb contundència,

però tranquil, no? Tranquilitat, solvents. És que igual es tranquilitza molt estar en un entorn com aquell, que no és un plató de

tele amb tanta i tanta gent, no? Sí, a més, el Borrell, més jove, que tampoc és tan jove, Jordi Wild, que té 40 anys ja, però al veure el youtuber i tal, no sé què és, pensem que és un xavalet, però li dona com classes, no? Jo t'ho vaig explicar,

Jordi Wild, mira, això és així I en Fijo? No hi ha cap moment d'estirar-hi a rons, almenys jo no l'he trobat, i el que més ja costaria, i tot i així ho fan un munt de col·legues que podrien estar al bar de la cantonada, és. Quan Jordi White li ensenya a Feijo aquesta famosa foto del vaixell on apareix ell amb el narcotraficant gallec Marcial Dorado, que és una imatge dels anys 90 que encara porta cua.

Vamos a poner la imagencita esta, mítica. Hay una con la crema que también es muy buena. Evidentemente. Tenía un herpes zóster,

por si te interesa. Sí, ¿cómo? No, digo que esa crema era de un herpes zóster. Ah, sí? Para que no te le tocara el sol directamente. Expliqué que conocí a esta persona cuando no tenía nada que ver con el narcotráfico, que conocí a esta persona en un contexto político que a la gente le pueda sorprender. Hombre, mira. En fin, yo lo que no tengo fotos es con prostitutas financiadas con fondos públicos. Cada uno es responsable de sus fotos. Yo prefiero tener esta foto a toda la colección que tienes. Mira, ahora.

Sí, desagradable, la veritat. Doncs aquest era Feijóo, un moment tens, tot i que la Marta ens diu que tampoc ha estat una conversa especialment tensa. Anem-hi a posar un somriure. Es nota, no? Aquesta cinta ho tens. Quina música. Canvia-me-la, canvia-me-la. Posa-me'n una mica. Una mica més, ja. Hem baixat de copes. I comença l'enterrament.

A veure, Aleix, hi ha hagut algun moment simpàtic? Sí, de fet, com hem dit, l'entrevista és força simpàtica en general, és agradable, és plàcida parar de colar-ho durant les més de dues hores de conversa. Només començar tenen un moment agradable, i és que. Tot apunta que Colau és en aquella habitació de Manresa, atenció, gràcies al seu fill, que va ser una mica com. Una mica com la Carolina. Igual, igual. Ell va dir, escolta, si et presentes has d'anar a veure Jordi Wild, i a partir d'aquí va sortir aquesta proposta de l'entrevista 4, i aquí estava. I en Pedro Sánchez?

Jo et diria que el to, en general, de l'entrevista és dur, és com una partida de ping-pong, però tant un com l'altre es permeten certs moments de relax i distensió, de dir, ei, anem afluixant, perquè si no acabarem aquí malament. Per exemple, en aquest moment, quan parlen de natalitat.

Tenemos un invierno demográfico en donde o bien los nacionales tenemos críos. Sí, tenemos que hacer más el trocotró, está claro. Bueno, exactamente, pero yo contribuyo con dos. No sé tú, Jordi.

Bueno, pues a ver si te animas. A ver si te animas.

A ver si te animas. ¿Por qué bufas, Marta?

¿Tú saps el que es el jomo? El Jomo és Joy of Missing Out. Sort que allò no hi era.

Y después hay un otro momento que están hablando de corrupción y Jordi Guaid li pregunta a Pedro Sánchez si aquel famoso coche de campaña que va a compartir amb Avalos y Santos Cerdán era un Peugeot o un Mercedes y pasa esto.

Yo no tengo ahora ya ni una ni otra. Bueno, tienes un avión, no me jodas. Perdona. Un día si quieres te subo y ves el avión.

No sé si nos vamos para abajo. Bueno, vamos al tema.

Ara tinc ganes de saber com és l'avió. Per dins voldrà dir, per fora ja sabem com és. Imagina't un vídeo de Jordi Valls pujant al Falcon.

No descartis que si Pedro Sánchez guanya les eleccions aquest vídeo el veurem. Una volteta amb el Falcon. Exacte. I Marta, en Facebook hi ha hagut algun moment divertit?

Moment divertit, tu l'hi pots dir així, també l'hi pots dir indignant, depèn de com t'ho prenguis i depèn de la importància que donis als idiomes.

¿Qué tal llevas el inglés? Pues mira, yo no sé inglés, pero sé gobernar. 2026, ¿tú crees que el presidente de un país de Europa

tiene que saber inglés? Debería de saber inglés. ¿De forma fluida? Debería de saber inglés. Lo has intentado, ¿no? ¿Diste clases? ¿No llegaste a dar clases? No, yo he sido de la primera generación del AGB y del BUP, y lamentablemente en mi colegio. No, pero de mayor, digo, ya. No, no, no, yo no lo voy a negar. No, no. He de reconocer que no he hecho ningún esfuerzo en esto. Me interesa más, honradamente se lo digo, los problemas en mi país que el conocimiento de un idioma.

¡Qué por! Debería, pero no. Te lo agradezco, pero no,

¿no, chico? A mí me sorprende. És a dir, pots decidir si vols estudiar o no, però que dir que he decidit no fer aquest esforç o no fer aquesta I a

més com si fos incompatible una cosa amb l'altra, perquè diu com a mi m'interessen més els problemes del país.

Quan ha dit un president del govern, deuria de saber anglès, vull dir, és que es contradiu, no?

Bé, són tres converses. Marc, en Déu, tu, la de Bascal, l'has pogut veure ja? S'ha penjat? Encara no, però tres milions, eh?

Porta ja el vídeo A Fake News no, a Catalunya Ràdio, per favor. No? Quin vídeo? El vídeo que ella anuncia que Santiago Abascal no hi anirà. Quants? 3 milions. A YouTube. A Twitter en porten molts mils.

A Twitter sí, a X si mires el vídeo. A veure si això era una estratègia del Jordi Wild.

A veure, però m'he quedat parat i enhorabona als tres perquè han fet una feinassa increïble avui de mirar el contingut i analitzar-lo amb tan poc temps. Estàs feliç que l'hagis fet? No, de veritat, que hi ha gent que no l'ha pogut mirar sencera i ha mirat trossos, com a mínim aquí ho hem fet bé i hem mirat tot el programa. Molt bé, felicitats. No sé, que són molt bons. Servei públic, no? Totalment.

No, i que no són coses agradables. No tens temps d'estudiar anglès, però la gent tampoc té temps de dedicar. Quanta estona hem dit, en total? Gairebé 6 hores. 5 hores i mitja, en total. A veure, anem a fer l'últim pas per visualitzacions. Aleix, Ada Colau.

Ara mateix, Ada Colau ha pujat al 1,5 milions de visualitzacions. O sigui, 100.000. En l'estona que parlem. De fet, no veiem aquí exactament si són 530.000, 540.000. Si entres al vídeo, no t'ho diu? Sí, ara t'ho miro. Em surt l'ordinador del telèfon? No. Tinc el telèfon mòbil aquí a sobre.

Volem la dada exacta. Marta Montaner. Senta des Marta Montaner.

A veure, Marc Andreu, torna-te a fer res més.

A veure, Marc Andreu, torna-te a fer res més. Pots buscar-ho tu, sisplau. Mira, de colar, ara mateix, un millor 596.584 visites. Era bé 1,6 milions, ja. Sí, sí, 1,6. 1,6.

Com tenim Núñez Feijó?

Núñez Feijó, 1.483.100 visualitzacions. Per tant, n'ha pujat 100.000, 120.000 més.

Segueix a 100.000 de Dacolau. I el president Pedro Sánchez. 977.000 visualitzacions. A puntet del milió, ja. 977. Creieu que arribarà a atrapar el 1.5, Pedro Sánchez? Jo crec que sí. Jo crec que sí, no? Sí, sí, més d'hora que tard. Creus que això marcarà la campanya d'alguna manera?

Jo crec que no. Ni l'absència de Bascal. Jo crec que no, jo crec que els votants de Bascal ho tenim molt clar, a qui votar, vaja. Però vaja, jo crec que sí que han de fer molta campanya, ja siga amb youtubers, ja siga amb televisió, amb ràdio. El que no li troba sentit és els cartells. Que avui omplin Barcelona, que omplin la diagonal amb eixes cares, eixos caretos, que és una cosa com superantiga quan tots tenim una pantalla al davant i estem sobreinformats que encara hagin de veure cartells que ens semblen d'un antigor tremenda, no? I més aquí venint a la ràdio que tenim a Feijó, eh?

Ah, mira, sí! No, però segons per on que passegis et trobes també a la Nogueras, en Rufián. En el camí de casa, a la feina, què trobes? Jo me'ls he trobat a tots, perquè a la Bascal també me'l he trobat. Ah, jo només a dos. Esquerra, la Nogueras i el PP.

A Ruselló, com a mínim, el tram de darrere de Sagrada Família.

Aquí fem una crida, sisplau, que l'Aleix està.

Al contrari, demanem que sigui un refugi.

A més, és que no vols andar superraro, perquè per Diagonal venim amb tot de Nadal, ja superposat i llumetes i tal, i els cartells electorals. És una cosa loca. Tenim de tots.

Bé, doncs, avui arrenca la campanya electoral. Ara vull acabar com ha començat avui Televío Espanyola, que m'ha fet molta gràcia, com arrenca cada dia la periodista del programa matinal i de Silvia Inchaurrondo, que realment em sembla divertidíssim, perquè és veritat que aquí. Hem hagut de vigilar quanta estona duraven els talls. Pel còmput, no? Pel còmput, que estem obligats, com a ràdio pública, perquè si no la Junta Electoral ens pot cridar la detenció. Doncs a Televisió Espanyola, per fer-ho evident, això, Inxaurondo, quan arrenca el seu programa, ho fa sempre així. Que no se me olvide,

10 y casi 15 minutos de la mañana, 9 y cuarto en Canarias. Un saludo muy afectuoso a la Junta Electoral Central, espectador privilegiado de este programa. Nunca me quiero olvidar de ellos, especialmente hoy. Corazón a la Junta Electoral Central, que nos mira siempre, siempre, siempre con papel y boli. Comienza la campaña electoral

el candidato del Partido Socialista. Buenísimo, ha fet el gest. M'agrada molt això d'espectador privilegiado. No sé si privilegiado, però que estan amb el paper i boli, ja t'ho dic ara. I si no, que li preguntin.

Qui és el senyor GEC, Junta Electoral Central? El senyor GEC.

La setmana que ve, a la tarda de Catalunya Ràdio, un català que va ser el senyor GEC. No ho és ja. Però era un dels membres del Tribunal de la Junta Electoral Central. Del paper i del boli, eh? Li preguntarem si anava amb paper i boli. És jove o és vell? Home, té més de 50 anys, aquest senyor. T'anava a dir, fa pinta que ha de tenir soler.

He fet una mala pregunta perquè és aquella franja

He fet una mala pregunta perquè és aquella franja I va estar involucrat.

Va estar involucrat a l'última moció de censura del Barça. Què diu? No ho dic més. Jurista molt important de 64 anys. Farem una pausa. Per tant, 64 anys, jove, no?

Oi tant, a l'estada no, era més jove.

Fem una pausa, la venim.