"Un fred espantós", records d'un clima que ja no existeix

Insostenibles. La crisi climàtica i ambiental a 3catinfo.

En aquest Insostenibles parlem del projecte Climcat Home, que recull testimonis de catalans i catalanes de més de 70 anys que recorden com era el clima quan eren joves i com l'han vist canviar. Escoltarem el que expliquen i xerrarem amb Jordi Mazón, el coordinador d'aquest projecte, impulsat per la Universitat Politécnica i l'Institut d'Estudis Catalans.

Escoles i instituts treballaran el canvi climàtic a partir del que expliquen els testimonis d'aquest projecte i les entrevistes que facin els alumnes a familiars, veïns i coneguts. L'objectiu és que puguin contrastar aquestes històries amb la recerca científica sobre el canvi climàtic i que prenguin consciència del problema.

Quan tenien uns 10 anys jo, teníem una afició amb ma germà i una colla d'amics. És anar a la riera, aquesta riera de Viladecans, cadascú tenia un barquet de fusta que veiem d'allò, el tirava a dalt, i un entreteniment que teníem durant molts dies era aquesta barqueta anar a recollir-la més avall. I t'arribaves xop a casa, perquè t'entraves a dins de la riera.

És que ara no baixa aigua. L'hauré vist dos cops, que últimament ha plogut moltíssim torrencial.

L'horitzón del projecte al qual dediquem avui l'Insostenibles és una conversa com aquesta entre el pare i el fill del físic Jordi Mazón.

Em va fer pensar que hi ha una generació que quan va viure la joventut i la infantesa entre l'any 40 i l'any 70 han viscut una època en la qual el clima era molt diferent de l'ara i que els nens no coneixen aquesta realitat que han viscut els avis.

Igual com s'ha fet amb testimonis de la guerra civil o d'altres conflictes bèl·lics, Mazón i el seu equip estan gravant homes i dones de més de 70 anys que viuen a diferents indrets del país perquè deixen testimoni d'un clima que cada cop s'assembla menys al que tenim ara. L'acceleració de l'escalfament global s'ha produït a partir de la segona meitat del segle XX i, per tant, ells han viscut tots els canvis que se'n deriven.

El que hi ha una unanimitat és en la temperatura. No hi ha ningú que negui que fa molta més calor. Algun testimoni ens diu que prefereixen la calor d'ara que el fred d'abans perquè les cases estan adaptades i, per tant, no passen calor, però reconeixen que fa molta calor i que la

calor que està no és normal. El fred ha disminuït molt, perquè teníem mínimes habituals a l'hivern de 13 hectòs i 15 sota zero, i ara arribem a 8, 9 sota zero, una o dues vegades a l'any, amb menys fred que abans. I en canvi fa més calor que abans. Perquè hi ha hagut anys que ha començat molt d'hora la calor, a l'abril ja feia molt de calor, arribàvem a 30 graus.

Sempre dormíem amb manta. I a l'hivern amb moltes mantes. El llit era tan super fred, super fred quan t'hi posaves que semblava que era humit. Quan me n'anava a dormir em despullava dintre el llit, em posava el pijama i al matí a l'inversa. I, menys mal, que només ens dutxàvem un cop a la setmana. Perquè al quart d'any feia un fred espantós.

També hi ha una circumstància en què la pluja ha canviat, i ha canviat també la manera de fer l'agricultura, i també un canvi de paisatge.

La pluja llavors ens feia enrabiar perquè plovia, però ara passen mesos sense ploure, tot queda molt sec, cremat, el sol és molt fort, que tampoc era tan fort, podies anar a una sombra i estaves bé, Ara tant que el fa fora com a dintre. Mon pare tenia una vinya

aquí a Viladecans de cirerers, s'han mort tots. Inclus jo he intentat plantar més cirerers regant-los, ni aixins.

Nevava molt, eh? Aquí havia hagut hasta un metro de neu. A vegades estàvem un mes, un mes i mig que no podies pas. Teníem el bestial, havíem de tenir la quadra, donar-los i menjar a dintre.

Com també ara és impensable els reglims de gel que caien de les taulades. Hi havia un senyor que amb una canya molt llarga passava pels carrers i anava petant aquell gel, que era un perill, perquè si caia una punxa d'aquelles al cap podia fer molt mal.

El tema de les balenes també és complicat, cada vegada en tenim menys. Jo recordo una vegada que hi havia la Guàrdia Urbana dient a la gent que se n'escapa a casa, perquè a dos metres no veies res.

En resum, el relat que apareix és que ara mateix ja el clima està totalment canviat, que no és el clima que ells havien viscut quan eren petits. Recorden la nostàlgia.

Per la festa de ram, la gent estrenava un vestit de primavera i tothom es fotia de fred perquè feia molt fred encara per rams. O la castanyada feia un fred espantós, anàvem a comprar castanyes amb el gorro, la bufanda, els guants, les mitges de llana.

Quan comprava castanyes me les comprava per escalfar-me les mans, del fred que fotia, perquè era l'1 de novembre. Conforme anaven passant anys, teníem la cua i veies una màniga curta, una camisa, i això era impensable quan jo tenia 8, 10, 12 anys.