Un vigilant de seguretat de Catalunya Ràdio, condecorat per ajudar a desmantellar un grup criminal

Escolta, va, posem-nos seriosos, sisplau, perquè ha entrat a l'estudi una persona condecorada, no premiada, eh? Condecorada. Perquè aquí, qui més qui menys, algun premi ha guanyat el col·le, fora, tal, els jocs florals. Jocs florals, exacte, dic més. Però condecoració? No, no. Jo crec que cap de nosaltres té aquesta condecoració. És un company que treballa a Catalunya Ràdio i que va rebre aquesta condecoració per la seva col·laboració decisiva amb els Mossos d'Esquadra per desarticular una organització criminal.

Raúl Rueda González, per la seva col·laboració decisiva amb la policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra per desarticular

una organització. El Raúl Rueda treballa a casa nostra, és un company de seguretat, que en el marc del Dia Català de la Seguretat Privada, des de la cúpula del Departament d'Interior, va rebre aquesta distinció per desarticular, col·laborar, desarticular una organització criminal. Raúl Rueda, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Raúl Rueda és algú que veiem cada dia.

Et diu bon dia. Quan arribes a la ràdio sempre et diu bon dia. Mínim, mínim això.

A vegades passa que hi ha gent de seguretat en altres llocs que són una mica secs. I aquí a casa nostra. Ell és del simpàtic. Ets seriós però simpàtic. Sempre el bon dia i demés. Seriós però somrius. Aquí dona gust arribar i que et saludin. La de la gent de recepció. Una condecoració explica'ns com va anar això de desarticular un grup criminal i què

va passar un dia que estava de servei per la nit vaig veure una furgoneta que no era de les habituals tu eres aquí a la ràdio era aquí a la ràdio i no era de les habituals i tot va anar molt ràpid quan dius que no és de les habituals vol dir que tu ja t'has fixat perquè més o menys aconeixes la que ve de premsa la furgoneta que ve de premsa amb la nostra feina has de ser una persona molt observadora. I aquella furgoneta, bueno, i el gir que va fer no em va agradar i em vaig fixar en aquella furgoneta. Van baixar dos individus i en qüestió de segons m'agafen una moto i la van ficar dintre de la furgoneta i antes de seguir se'n van anar. Llavors vaig trucar al 112 i el tema va quedar aquí. Sembla ser que els Mossos aquella nit no van tindre sort i vaig fer una investigació per part meva amb les dades que vaig recopilar. Vaig veure que era una furgoneta de lloguer i has de seguir, dies després, vaig aconseguir parlar amb el propietari de la moto. Que li vaig dir que fes una ampliació de l'anúncia amb les dades que tu li donaves amb les dades que jo li donava i dies bastant van tindre una petita entrevista amb mi Mossos d'Esquadra d'Investigació i arrel de tot això van començar a tirar del fil i es va descobrir que era una organització criminal que feia anys que actuava a Barcelona i sembla ser que hi ha tres detinguts i fins aquí sembla un

capítol del crims això. A veure, Judit, dóna'ns una mica més de context perquè això, evidentment, això és una notícia.

Sí, sí, ens hem de situar al juliol del 2025, que és quan els Mossos desmantellen aquesta organització criminal. Estaven especialitzats en aquest grup a robar motos, sobretot a la zona de la demarcació de Barcelona. Els agents detenen a tres persones a Lliçà d'Amunt, al Vallès Oriental, on tenen el taller. Els imputen 26 robatoris de motocicletes, perquè allà al taller és on els lladres guarden les motos, les desmunten i després venen peça per peça totes aquestes parts de les motos a l'estranger. Però, què passa? Que quan accedeixen al taller, els Mossos fan una troballa inquietant. Entre peces de les motos. Plaques de matrícules, eines que feien servir per fer aquests robatoris i desmuntar els vehicles. Hi troben tres ovelles vives. No oblideu les ovelles perquè seran importants. Exacte. En molt mal estat, per cert, les ovelles. Ai, pobres. Es veu que les havien robat d'una granja de canovelles i gràcies al microxip que duien les ovelles, aconsegueixen retornar-les al propietari. O sigui que això,

a través de que tu veus una furgoneta poc habitual en aquesta zona o no habitual en aquesta zona, que fa un moviment estrany i dius, epa, aquí passa alguna cosa.

Clar, o sigui, al final, és el que et deia, que la nostra feina és molt d'observar i va anar tot molt ràpid, per això, o sigui, va anar tot molt ràpid.

És la primera vegada que fent la feina, diguem-ne, de, entre cometes, protegir Catalunya Ràdio, ets testimoni, per tant, pots observar també alguna altra conducta delictiva i ajudar també a A veure,

per exemple, aquí per la nit el que sí que tenim és una zona d'oci també, moltes baralles, també. Però tu, si treballes a Catalunya Ràdio i hi ha una baralla a fora, tu has d'intervenir? No, no, el que passa que, bueno, vivim al 112 i ajudem amb tot el que faci falta en aquest sentit.

Tens alguna altra investigació en marxa? Una sospita més? Has vist alguna cosa estranya? Per ara no.

Home, podries investigar la pèrdua de targetes d'accés a Catalunya Ràdio de l'Aia Tudel, que en deu haver perdut com 600.

Unes quantes. Teniu una llista negra

amb els treballadors. Tenim una llista negra amb tota l'enquia subida a la targeta.

I la Laia és una d'elles. I la Carla Bardés també. L'empleat del mes i després el perdedor de targetes de la vida.

I la Laia Tudel allà. S'ha recordat també que a l'hora d'entrar s'ha de fitxar, també. Hi ha molta gent que no ho fa. Ai, ai, ai. Si no fitxem, què passa a nivell de seguretat?

Ha de constar la gent que hi ha dins de l'edifici. A mi sempre em deien, això és perquè si hi ha un dia un atemptat i us maten a tots, saber qui està mort i qui no, dic, hòstia, ja, però quin exemple. És això? M'està fotent bronca,

així, de forma indirecta, directa.

Sí, sí. S'ha de fitxar, sí,

Sí, sí. S'ha de fitxar, sí, perquè consti la gent que hi ha dintre de l'edifici, en cas d'evacuació.

Clar, fa quins anys que treballes ja de vigilant aquí en aquesta casa? Des del 2011. Des del 2011 o els 15, sí, sí. Porto des del 2003 en seguretat. I t'has trobat amb situacions molt complicades?

Sí, amb situacions complicades. O sigui, hi ha A veure, en centres comercials, per exemple, avisos d'amenaça de bomba, per exemple, que és un tema delicat, amb accidents de trànsit, per exemple.

I aquí a Catalunya Ràdio, el 27 d'octubre del 17, va ser un dels membres de seguretat que es van trobar amb un atac contra les nostres instal·lacions.

Aquell dia va ser molt fort i deu ser el dia que la integritat del personal i de la pròpia emissora ha corregut més perill, no?

Són situacions complicades, el que passa que intentes mantenir la calma, però clar, són situacions molt complicades.

Aquell dia van trencar vidres de la porta, no sé si van intentar fins i tot accedir a les instal·lacions, no sé si és el dia que ho has passat pitjor treballant.

Sí, són situacions molt complicades, però és el que et dic, intenta sempre mantenir la calma i sobretot la integritat física d'un i de la gent que està dintre la ràdio, que no es vegi. Creus que la vostra professió,

la seguretat privada, està com mal vista? O que té com poc prestigi per la feina que feu difícil i que us arrisqueu? No està prou reconeguda,

ni a nivell d'empreses, ni a nivell de societat, no està prou reconeguda. Sempre quedem en un segon terme. O segurata, no? Que llevem una mica. Correcte, i bueno, gràcies al Dia Català, per exemple, de Seguretat Privada, això són dies que ajuden a reconèixer la nostra feina. Penseu que a Catalunya treballen 17.000 vigilants, entre els quals hi ha detectius privats, hi ha vigilants d'explosius, escoltes, o sigui que és un sector a nivell de Catalunya important. Esteu als aeroports, esteu als camps de futbol. Esté en infraestructures crítiques i llavors se'ns ha de tenir més en compte.

Doncs avui hem volgut fer. Ha portat, eh? Sí, aquí en una camioneta. Això què en faràs d'aquesta condecoració? La tens a casa? La guardaré amb orgull. Però la poses a casa, que la vegis cada dia o no? Amb una vitrina.

Però, perdó, condecoració és un pint? A veure, què? una medalla es pot col·locar la roba,

diguéssim a la uniformitat no la podem portar però si volguessis posar-ho en una americana t'ho podries posar, per exemple no sé si seria correcte o no, no ho sé de moment a la vitrina que queda molt maco i ja està doncs, escolta'm, Raül gràcies per aquesta

feina gràcies a vosaltres per donar-li visibilitat. I això, gràcies. Et seguirem dient bon

dia i la Tudel seguirà

perdent targeta. No, no, ja, ja. M'ha quedat clar que intentaré fitxar sempre. Entrant i sortint, que a vegades saps allò que marxes i.

Tudel, fes el favor, aquest dia passarà alguna cosa i ens pensarem que ets dins i no hi eres. Farem una pausa rapidíssima i ens posem en molt de clàssic. Jo ja em sobra el dissabte. Totalment. Si ja hauria de ser diumenge a les 8. No, tampoc tant. Gaudim una mica del cap de setmana abans. Ara venim.