Una companyia de teatre asseu Carlos Mazón al banc dels acusats

Passen 10 minuts de les 10 de si, mira, ja em surt el Valencià, de si 5 minuts seran un quart de 5, em surt el Valencià perquè justament ara toca parlar d'això, del País Valencià i d'una altra tragèdia. Ara fa tot just dos anys teníem al damunt, doncs, l'Havana.

Y de repente, ui, ya ve agua pel barranc, ya ve agua pel barranc, comienza, comienza. Això és dantesc, una cosa increïble, jo no ho havia vist mai.

Nos sorprendió la riada y nos tuvimos que quedar toda la noche en el coche. Són els efectes d'aquell temporal, va començar el 29 d'octubre i fa dos anys. El 30, ens vam trobar amb tot el que va deixar. 233 persones mortes, danys materials milionaris, i dos anys després, el màxim responsable de la gestió d'aquella emergència, l'expresident valencià Carlos Mazón, continua sense haver comparegut a retre comptes davant la justícia.

Molt qüestionat per aquella gestió. Mazón va dimitir com a president de la Generalitat Valenciana el novembre de l'any passat, recordareu, després d'aquelles queixes i aquelles escrideçades de les víctimes durant el funeral d'estat. Hola!

Aquesta escribaçada, de fet, va propiciar el que va acabar passant. Mazón va plegar com a president, però no ha deixat la política, continua fent de diputat autonòmic, i això és clau. És clau perquè,

gràcies a aquest càrrec, continua aforat i només el Tribunal Superior de Justícia del País Valencià té la potestat d'imputar-lo, i de moment no ho ha fet. El TSJ ha descartat jutjar Mazón per aquella tragèdia en contra. Del que havia demanat la jutja que instrués el cas, que parlava de negligències greus. Els únics càrrecs polítics investigats són l'exconsellera d'Emergències, Salomé Prada, i el seu número 2.

Ja veurem si Mazón ha de donar o no explicacions davant del jutge. Fins ara no ho ha fet. No ho ha fet a la vida real, però sí a la ficció. Coincidint amb els dos anys de la tragèdia, una companyia de teatre ha decidit portar Mazón a judici.

Són els matensos que volien colocar València en el mapa. Els de la gúrtera, els de rica barberà i la visita del papa.

El judici a Carlos Mazón, que mai voràs. Aquest és el títol de l'obra escrita i protagonitzada per Rafa Segura de la companyia Atiro Echo. Rafa, bona tarda. Buona mesprada, bona tarda. Us heu hagut d'inventar a la ficció el judici que no tenim de moment a la vida real?

Sí, si alguna cosa ha permitit el teatre és el poder de ficcionalitzar i de portar a escena coses que no han passat. El títol és el judici a Carlos Mazón, que mai voràs, encara que no estem segurs si algun dia el veurem. El que està clar és que el judici que mai voràs. És el que fem nosaltres, el nostre no el veuràs en un altre lloc, i és el que estem portant a escena ara, en l'aniversari dels dos anys de la Tana.

Entenc que la dreta i l'ultradreta vulguin acabar amb el teatre al Micalet, amb les companyies de teatre. Clar, perquè és que m'enamora València, perquè ho té això. Els valencians, la cultura, el teatre a València segueix viu. Jo us felicito, Rafa. Per tirar endavant espectacles com aquest, de veritat us ho dic.

Rafa, l'obra, per tant, no parla dels fets de la dana, sinó que tot està basat en una imaginació i en una cosa que no ha passat, és a dir, no parleu dels fets en si.

No, en realitat té els peus en la terra i sí que parla des de la realitat i en constant diàleg en l'actualitat i en el nostre territori. El que és una ficció és el fet que Mazón, l'expresident de la Generalitat, siga jutjat. Això és una ficció. Nosaltres, des del teatre, l'hem agafat del seu aforament i l'hem clavat en un teatre i hem fet un judici popular nostre. Però tampoc és que sigui absolutament una ficció. Tot el que diem. Partits d'informació real, de treballs periodístics previs i de declaracions que han fet no només ell, sinó altres polítics també implicats. És a dir, és una ficció però també està en diàleg en la realitat.

És un drama o és una comèdia o com ho heu plantejat?

En realitat, la tragèdia encara està molt latent i més ara que és l'aniversari i també amb aquesta tragèdia que hem tingut també amb el tren, estan sent dies molt sensibles i nosaltres som molt conscients que si hem de parlar d'un gènere, aquest gènere és tragèdia, sense cap dubte. Però també pensem que la sàtira política i la poesia, la poetització, Pot ajudar també a respirar d'alguna manera esta tragèdia i fer d'esta obra de teatre un acompanyament a totes les plataformes i les persones afectades. I estem intentant ajudar a cicatrisar, a vegades amb l'humor, però ajudant. En tots els sentits, i que el dolor encara està latent.

Clar, però no sé si hi ha hagut alguna víctima o algun familiar de víctima que us hagi dit, hòstia, a mi no. Esteu com banalitzant el nostre dolor o l'esteu utilitzant per fer un espectacle?

Nosaltres. Hem anat segurs que havíem de fer aquesta obra i no hem tingut por idees ideològiques contràries de la dreta o l'extrema dreta, el que sí que hem tingut molt de respecte sempre, Ha sigut el dolor de les víctimes, de les associacions, i ens hem assegurat que fora una obra que acompanyara. I per això sí que si algun tipus de censura o de por hem tingut, ha sigut que l'obra fora sensible al moment que estem vivint com a territori. Vam fer assajos amb les associacions, vam testar l'obra, ens vam assegurar que era el to adequat, I sí que és veritat que el nom de l'obra pot assustar un poc perquè pot parecer que anem a ser escatològics, que anem a moure dolors, que anem a entrar en morbos, però no és el cas i en qualsevol cas ens vam assegurar fent assajos amb les associacions. I diferents plataformes. No hem tingut males paraules de cap associació ni de cap persona. Tot el món ens ha felicitat i ha dit que l'obra els resultava un bon recolzament, que els pareixia necessària en este moment.

Ja veurem si Carlos Mazón la ve a veure o no. Si la ve a veure, es trobarà de cara amb el Rafa, tu, que interpretes el seu personatge, un personatge que el dia de la tragèdia, en la realitat, va estar incomunicat durant moltes hores allà al Ventorro, tot i rebre trucades del seu equip.

Salomé, Salomé, cálmate, cálmate, ya me lo has contado, cálmate, escúchame bien. Tienes órdenes expresas de no molestarme esta tarde.

Salomera, Salomé Pradas, entenc que era la consellera del RAM. Com és posar-se la pell d'algú que a València ara entenc que és un personatge tan controvertit?

No és còmode per a mi entrar en la pell d'este personatge i interpretar-lo davant de tantes persones que estan dolgudes amb este personatge, però no hem afrontat el treball des d'una construcció de personatge psicològica i que busquem l'empatia i el món interior d'este personatge, sinó que diguem-ne que l'expresident de la Generalitat. Que tractem de complir eixa necessitat de sentar-lo en el banquillo del judici i és un símbol. En qualsevol cas jo he tractat de construir el personatge físicament i que quan algú em veiera sobre l'escenari he intentat que veiera a Carlos Mazón. Però realment el judici és tot el que passa al voltant d'ell, encara que també li donem veu. Li donem veu a les seues paraules i a la seva pròpia defensa que ha fet ell durant estos dos anys.

A l'obra també recreeu com es va viure la gestió des de dins del famós FECOPI. Ens hem familiaritzat, per desgràcia, en aquest centre de coordinació

d'emergències. Ara sí, però en el moment quasi ningú sabia què era un FECOPI. Ni la vicepresidenta de la Generalitat sabia el que era un FECOPI.

I tampoc sabia la consellera d'emergències el que eren els sistemes S-Alert, que se'n va donar en aquell moment, i això ho recreu a l'obra. Com n'hem après en dos anys, S-Alerts, eh?

Sí, sí, sí, ha canviat tot molt. Sí, nosaltres fem una reconstrucció dels fets, de diferents versions del que s'ha dit, del que no s'ha dit, i una reconstrucció basada en el treball periodístic de molts periodistes. I sí, ara estem més familiaritzats, però encara, quan ho veiem en un escenari, encara d'alguna manera indigna i escandalitza moltes de les decisions que es van prendre, i seria de tipus polític. On ho feu, Rafa? Vam fer roda de teatre a l'Horta Teatre, en Castellar o Liberal, en l'Horta Sud de València, que va ser un teatre que també va ser afectat per l'Havana. I a més ens ha deixat tota la setmana per a fer una residència tècnica poder provar les llums de moment hem acabat però abans que acabi l'any tornarem seguríssim amb l'obra perquè s'ha quedat moltíssima gent fora i volem no tenim dates exactes encara però abans que acabi l'any però arribarà a València ciutat? O València-Ciutat o molt prop, a l'Horta Sud. Molt propet de València-Ciutat. Però pensem que és una obra perquè estigui en les localitats afectades per la dana. Molt prop de València, però a l'altre costat del Túria. Les localitats que van ser realment afectades. És. On ens apetís fer l'obra. Però sí, segurament en València Ciutat també es farà. Estem intentant anar a Catalunya també i farem les funcions que puguem proposar.

No pinta que ajuntaments del PP us contractin

per la festa major, no? Però encara hi ha teatres resistents, encara hi ha teatres resistents, Cesc.

Sí, però hi ha molta gent que vol vore l'obra i a nosaltres ens mobilitza més el poder popular i les ganes de la gent de vore l'obra. Que la programació regular dels teatres i com funciona el sistema de programació, perquè sabem que esta obra pot ser polèmica. No comptem en ajuntaments del PP perquè la programen.

Si algun programador diu, mira, això m'interessa, com us contacten, Rafa?

Som la companyia Atiro Echo, que és una companyia valenciana especialitzada en teatre crític, encara que és una coproducció també en la productora Barret i en Parque Alcosa, però principalment ho gestiona la companyia Atiro Echo, en la web, a través de xarxes socials. Ens pot contactar molt fàcilment. Doncs és el Rafa Segura,

dramaturg, actor, que s'ha posat a la pell de Mazón en aquesta obra de teatre, el Judicia Carlos Mazón, que mai voràs. Rafa, gràcies per atendre'ns. Gràcies a vosaltres.