Una escapada al Ripollès amb natura, muntanya i compromís social

Meteoscapadas. Ens escapem i ho fem cap al Ripollès, concretament a la vila de Sant Joan de les Sabadeses. Allà hi ha un establiment que té moltes virtuts, però una d'elles és que és una fundació social. I aquest és un plus, és un afegit que per mi i per aquest programa té un valor extraordinari. Jordi Solanelles és cap de sala del Abatissa Hotel-Restaurant. Bona tarda, Jordi. Bona tarda. Escolta'm, per què hauríem de fer una escapada al vostre hotel?

Bé, hi ha una miqueta diverses possibilitats. Primer, és una ermita que data de finals del segle XVI, principis del XVII, que és Sant Antoni de Padua, i amb la seva casa de pagès, és a dir, que hi ha una part d'història també antiga, des de la pagesia, està sobre una muntanya, és a dir, a sobre el que seria Sant Joan de les Abadeses, i clar, les vistes també són molt maques, i a més a més, doncs, que estem envoltats molt de bosc, amb. Ara, per exemple, que anem encara a la Tardor, doncs també van canviant els tons ja com unes estampes molt boniques, no? I hi ha molts camins per perdre's per anar a caminar, hi ha zones de trial. És a dir, que és una muntanya que té molta vida. Per la gent de Sant Joan, per la gent de la comarca,

una miqueta en general tot. És a dir, que en el moment que surts ja estàs al mig de la natura. Correcte. Però no aïllat. És a dir, tens Sant Joan de les Abadeses molt, molt a prop i, per tant A dos quilòmetres i mig. Per això. Perfecte. Escolta, quantes habitacions. Bé, sí, quantes habitacions. Perquè hi ha algun apartament o tot són habitacions convencionals d'hotel?

Ara actualment hi ha 14 habitacions i un apartament. Passa que l'apartament no està disponible i després parlaríem de 14 habitacions. D'acord.

Són habitacions, m'imagino, amb tots els èxits del confort.

Sí, a més a més aquest hotel fa relativament poc que està obert, és a dir, portem dos anys i mig que està obert, i clar, vulguis o no, s'ha modernitzat una part, una part és obra nova i l'altra s'ha modernitzat també, o restaurat, perdó, el que seria l'edifici antic de la casa de pagès. És a dir, que també conserven les seves parets i una miqueta les seves finestres,

la seva estructura d'abans. Per tant, hi ha unes habitacions, podríem dir, entre cometes, tot i que aquesta paraula de vegades és una mica delicada, vintage, no?, amb l'essència d'aquest edifici, d'aquesta ermita que deies, no?, i entenc que hi ha unes habitacions potser més funcionals, més modernes, que no vol dir que les primeres no ho siguin, entenc.

Sí, no, bueno, s'han intentat de fer similars, passa que unes, per exemple, és habitacions amb parets noves construïdes ara fa relativament pocs anys i les altres són les parets antigues del

que era la casa de pagès. Original, d'acord. D'acord, però al final les 14 acaben tenint un.

Tota la mateixa estructura i la mateixa finalitat, no? És a dir, donar confort i donar el màxim també de les vistes, perquè, per exemple, algunes hi té la seva terrasseta, les altres té diverses finestres també per poder veure que, per exemple, ara que ve la tarda d'hivern, hi ha alguna que es veu a Pedraforca des del lluny. Bueno, saps? És a dir, que hi ha vistes maques també.

Perfecte. Escolta'm, en aquestes habitacions, són habitacions que m'imagino que totes són possiblement per dos, algunes per tres, quatre persones, una família podrien tenir una sola habitació, el tema dels banys.

Tenim diverses opcions, és a dir, tenim dues habitacions que tindria com dues sales, dues habitacions. Tipus suite. Tipus suite, correcte. A més a més, una està adaptada amb grua, amb llits articulats, és a dir, amb un quarto de bany també, amb dimensions considerables perquè hi pugui entrar una persona amb cadira de rodes o, per exemple, si també necessita una ajuda, que també puguin treballar fàcilment i dutxar-se, per exemple. És a dir, hi ha una habitació adaptada. Després en tenim vàries que són així accessibles, d'acord? I la resta, doncs, són més així convencionals perquè ens entenguem. I hi ha possibilitat amb algunes també que hi puguin caure tres llits o, bàsicament, sempre en marquem a base de dos. Però després hi ha algunes que cabrien alguna cosa més.

Entesos. Escolta'm, explica'm, que per mi, ja ho deia al començar, és importantíssim el fet que sou una fundació social. Sí.

Mira, la Fundació MAP és una fundació que ja està arrelada a la comarca del Ripollès. Des d'ara, si no m'equivoco, ja portem 58 anys d'història, d'acord? I tot és una miqueta allò que als seus inicis comença dintre el món de la discapacitat. I es comença a portar una miqueta la part laboral, també ocupar una part del dia. I de mica en mica va creixent i hi ha aquestes dues fonts, aquestes dues vessants, ja l'àrea social i després també tenim l'àrea laboral. I depenent de les necessitats que té cada persona se li ofereix el que aquesta persona requereixi.

Ara m'he recordat, i he lligat caps, clar, la Fundació MAP, nosaltres, vàrem fer una entrevista dels formatges. El Mover. El Mover, que el vaig conèixer quan em van fer el casament aquest a Ripoll. El casament a Pagès. El casament a Pagès. Jo era el nuvi i em van casar amb una companya de Telenotícies d'Esports. Ella tenia allà el seu marit real, jo la meva dona real, pareja. Per tant, no va passar res més, però ens van fer el casament a pagès. Aleshores, jo recordo que en l'hotel on estàvem ens van donar el formatge Mover. I vaig dir, escolta, aquest formatge és sensacional. Diu, doncs mira, és una. Una fundació social d'aquí de la comarca, etcètera, etcètera, i vam entrevistar-vos perquè ens expliquéssiu del formatge MoBé, que a propet de casa, allà a Terrassa, en un supermercat, de tant en tant el trobo, i escolta, me'n recordo del Ripollès. Caram, caram, ara ho hem lligat tot.

Ara anem lligant aquí. Bàsicament també són diferents tipus de treball, bàsicament també per generar llocs de treball social, per poder aportar facilitat una miqueta a tothom

segons les seves necessitats. Sí, sí, en el cas de Terrassa tenim ocupacions d'aquesta mena, tipus Prodis, tipus Filpar, etcètera, etcètera, etcètera, cadascun amb les seves característiques, la seva història, però que evidentment fer una funció social imprescindible, necessària i de primer ordre. Doncs, escolta'm, ara només queda que les persones que ens han escoltat entrin al vostre web, s'acabin de convèncer, que estic segur que sí, i us visitin algun dia. Jordi Solanelles, cap de sala del Abatis Hotel, bona tarda i moltíssimes gràcies.

Moltes gràcies, que vagi bé. Adéu-siau. Adéu.