Una ràdio, una família i una revolució: la història de Pemi Fortuny després de Lax'n'Busto

Premi també és el projecte que us explicarem ara, que ens obliga a fer una mica de memòria.

Doncs aquí ho aturem de moment, perquè així comença la careta d'un nou projecte del programa Solidaris, de Catalunya Ràdio, amb Mercè Folch al capdavant. Aquest dijous s'estrena el podcast Llença't un viatge, una ràdio, una família. És una estrena que tindrà també una festa, que l'acompanyarà a la sala Apolo de Barcelona. De seguida us explicarem també com hi podeu participar, que és molt fàcil i esteu atents. Perquè ho explicarem de seguida i hi ha temps per ser-hi. Ja tinc aquí al meu costat la Mercè Folch, bona nit. Bona nit, Manel. I ens escolta també el Pemi Fortuny, cantant dels Lacs en Busto i ara he de dir també creador de ràdio, activista i moltes altres coses. Pemi, bona nit. Bona nit i bona tarda. D'entrada, Pemi, explica'ns com vau crear Cat Radio Barming. Què és això? Perquè, mira, Cat Radio encara, però en Barming ja molts ens perdrem. Com va néixer això? Mira, l'any 2005 vam anar amb

la meva companya i amb un amic, que era en Xavi Millán, vam anar a Sierra Leona i la Yasmina, la meva companya, estava estudiant en aquell moment al CIDOB i li van encarregar un projecte sobre l'impacte de les ONGs en un país en postconflicte. I nosaltres, amb el Millán, vam fer un documental. Allà vam conèixer en Xema Caballero, que era un misioner javerià que estava rehabilitant en aquell moment ex nens soldats de la Guerra dels Diamants d'allà a Sierra Leone i de l'Iberia. I també vàrem anar amb l'excusa d'anar a visitar la Rosa Garriga, que és una primatòloga catalana, que la vàrem conèixer a Borneo i ella es va trajar a Sierra Leone i la vam anar a visitar. Allà vam estar vivint a Tacogama, que és un santuari de ximpancés. Parlant amb en Seba Caballero, que vam estar visitant els seus projectes, vam acordar que una ràdio seria una bona eina per desenvolupar tota aquella àrea. I és una de les àrees més pobres del món. I va sortir com una idea, i després de cinc anys d'haver de canviar una llei al Parlament de Sierra Leone per aconseguir freqüències, aquí a Catalunya Ràdio, el programa Solidaris, que en aquell moment hi havia la Rita Marzoa, vàrem fer una entrevista i l'Oleguer Sarsenedes, que en aquell moment dirigia la ràdio, em va trucar després de l'entrevista i em va dir, vaig pujar dalt del despatx i em va dir "si munteu la ràdio, us cedim el material". I doncs això, vàrem estar 5 anys per poder muntar la ràdio, el 2010 es va inaugurar, diguem, i el 2025, ara, bueno, aquest any farem 16 anys de la ràdio, sí.

No sé si m'al·lucina més la història que m'acabes d'explicar de com la vau crear o que 16 anys després encara existeixi, perquè de vegades un projecte així el pots engegar i que mori, no?

Sí, la ràdio aquesta tothom ens deia, aquesta ràdio això durarà una setmana, us ho robaran tot, en dues setmanes us ho robaran tot. I bé, al final 16 anys nosaltres li vam posar Cat Radio Barmint Cat Radio en honor a Catalunya Ràdio diguem que havien sigut els que van cedir el material i Barmint vol dir la nostra. I llavors vam dir, vine, collonut, ens posem la vostra, perquè si us la roben us la robaran a vosaltres i no pas a nosaltres. I no, no, i s'ho han fet valer, i és una eina superimportant. També al començament pensàvem posar l'antena amb una canya de bambú sobre l'arbre més gran del poble, perquè no teníem recursos ni res per poder arribar al màxim de gent possible. Al final vam conèixer el director d'una companyia de telefonia mòbil que havia d'instal·lar una torre de telecomunicacions a la província del costat, i al final ens la va posar 300 metres de la ràdio. Això va permetre que poséssim l'antena a 60 metres i que la cobertura de la ràdio fos impressionant. La primera trucada, jo vaig seure amb el locutor allò, li vaig dir digues que et truqui la gent que t'està sentint per la ràdio, allà no tenen televisió, ni aigua corrent ni electricitat. I doncs vam començar a trucar i la primera trucada va ser des de Freetown, que no sé quantes milles, molt lluny d'allà on érem nosaltres, i llavors vam al·lucinar per la cobertura que teníem. També estem molt contents perquè ha salvat moltes vides durant l'Ebola. Ningú va agafar l'Ebola a la zona on arribem amb la ràdio pels consells que van estar donant. I té premis de la BBC pel fet de parlar sobre els problemes de les dones, tots els problemes de gènere. Després ara també s'ha convertit en una ràdio motivacional. La Yasmin els ha fet uns programes, ha fet un programa que es diu Drink Big, i va escriure la Bíblia motivacional. Creiem que l'Àfrica no es desenvoluparà amb l'ajuda de l'Occident o dels països més desenvolupats, sinó que han de ser per ells mateixos que tinguin endavant l'Àfrica. És un continent superric i doncs hem creat una eina de desenvolupament. També pensa que posant la torre aquesta hem passat de no tenir llum ni aigua corrent a tenir Facebook i Instagram. Ha sigut una revolució brutal i fins i tot ara amb el Dream Big, amb aquest programa així, ens estan sortint predicadors de la Bíblia motivacional que va escriure la Yasmina i fan reunions i tot, i una mica per empoderar-los i per encoratjar-los que el que hem dit tota la vida amb la cooperació, ostres, no els donis peixos, ensenya'ls a pescar. Però si la gent no està motivada, la gent no surt a pescar, i menys quan fa mal temps.

Aquí el Pemi ens està dient moltes coses molt importants, però t'aturo un moment, Pemi, perquè no vull que se'ns escapi una cosa que has dit, i que ens ho comenti la Mercè, com la informació pot arribar a salvar vides.

Efectivament, durant la pandèmia de l'Ebola, l'any 2014 aquesta emissora va salvar moltes vides. De fet, en una població de 50.000 persones, recordava Mohamed Dafí, que és el director de la ràdio, només hi va haver 15 morts per Ebola, i durant aquella època la ràdio va servir per aturar els rumors, no?, Mohamed Dafi tenia un espai on convidaven a personal sanitari per explicar això, què vol dir aïllament, què vol dir ebola, què vol dir no interactuar en una societat on el contacte és vital. Això és el que ens explicava.

Es deia que Occident havia creat la malaltia per matar els africans. Així que fins i tot, quan ruixaven amb clor per desinfectar un lloc, deien que aquest clor matava la població, que no feia servir ni gels ni desinfectants ni sabó. Deien que tots aquests sabons i gels per la desinfecció contenien productes químics i virus i que podien ser letals. Per tant, la ràdio hi era per canviar mentalitats. Ens vam assegurar que la població confiés en el sistema sanitari, perquè aquest era un problema molt gros, nats de la salut.

Clar, la informació, allò correcte, que te'n puguis fiar, és importantíssima en molts contextos i molt sovint oblidem. Pemi, actualment, com funciona aquesta ràdio? Quanta gent hi treballa? Com es financia?

Bé, financiar-ho hem financiat nosaltres una mica. Nos has muntat la ràdio, ens vam quedar sense diners i llavors. Al final no ens va quedar més remei que crear una empresa d'exportació i amb la part dels beneficis l'hem estat mantenint, diguem. I també ara, al fer els 15 anys, no em va quedar un altre que reunir a la banda per poder fer un parell de concerts benèfics, que bé, que això va acabar sent dues gires de l'Axambusto, no?

Clar, suposo, Mercè, que un cop dius, anem a explicar aquesta història allà, et van aparèixer allò, desviaments cap a altres qüestions, per exemple, explicar el que ha patit aquest país, no?

Sí, sí, efectivament, perquè la història de la ràdio tampoc s'entén sense l'evolució que ha fet el país. Hem recollit moltíssimes històries, el PEMI és el fil conductor, diguéssim, i també la Yasmina, la seva companya, hi ha una part important pel grup, Però clar, s'ha de parlar d'aquesta evolució, no? 20 anys després de la guerra civil que va deixar el país absolutament arrasat, doncs hem parlat amb Chema Caballero, amb els nens soldat que va rehabilitar,

i això és el que ens explicava. Y encara diré més, no només em va salvar la vida, jo diría que va salvar tota la meva generació, em vaig aprendre molt.

Él había sido un jefecillo dentro de las small boys units. Los rebeldes tenían unas unidades de niños que tenían los rangos igual, coronel, capitán, todo esto, y este tenía un alto rango en una de estas. Un chaval de 12 años teniendo un rango bastante alto que podía mandar a 300 o 400 chavales y le obedecían. Y pues se me amenazaba al principio. Dicían, vale, tenías que calmarle, relajarle, ir teniendo su confianza.

Hem sentit el Sarc amb Baima, que va ser segrestat pels rebels amb 9 anys i que després de passar pel projecte de rehabilitació del Xema es va poder reinserir a la societat. Hem parlat també amb els Flying Stars, un equip de futbol format per amputats, és a dir, hauríeu de veure com juguen a futbol un equipic mixte amb crosses, o un tema vinculat a la música, Epemi, quan van pujar del del Turó als afores de Fritauna a visitar el Sierra Leones Refugí All Stars. No sé si heu vist la pelicula Diamant de Sang, en Leonardo DiCaprio. Doncs és el grup que forma part de la banda sonora d'aquesta pelicula i sona d'aquesta manera.

Sonen molt bé, no, Pemi?

Sí, sí, va ser brutal. L'excursió aquella que vàrem fer, vàrem anar fins davant d'on va haver el mudslide aquest, on va haver de caure en una muntanya pocs anys abans, i pobra gent viuen allà, n'hi ha uns quants que viuen als Estats Units, però ells viuen allà a la misèria, no?

No sé. Sí, sí, i tant. Van arribar a la catifa vermella, i què passa? Quan els pocos se'n van, doncs és el que passa. És un país amb pobresa endèmica, amb moltes desigualtats, amb la inflació disparada. Per tant, aquests músics malden per sobreviure.

El títol del podcast, que podreu trobar ja a partir de dijous, de seguida recordarem el tema de la festa, que us hi podeu apuntar a la sala Polo. Sí, sí, això és important. Ara ja hi anirem. Però tenim el llençat que em queda clar, perquè és un joc amb la cançó més emblemàtica de l'Axambusto, i t'has de llençar per fer una cosa així. El viatge ja m'ha quedat clar, perquè s'ha d'anar cap a Sierra Leona. La ràdio també, però després afegiu una família.

Clar, la família, perquè hem viatjat amb la família, amb la Yasmina i amb Lot, el fill en comú que tenen amb el Pemi. Són un grup de tres i sempre se l'emporten a tot arreu. Jo vull agrair-los la generositat que han tingut a l'hora de compartir moments molt íntims, perquè. Arribàvem de totes aquestes expedicions, de fer entrevistes, i a la nit ens assèiem al davant del mar, eh, Pemi?

I ens posàvem a xerrar. Sí, 34 hores cada nit. 34 hores cada nit. Al final li vam explicar quasi tot, eh? No, és que la Mercè,

si comença, no para, eh? No parem. I clar, ja ha sortit aquesta capa també íntima, personal, familiar, que ho lliga tot, no? També amb la història del grup, efectivament. I carrera musical de l'Axambusta, també. Això sí. Com ho vau viure, això?

És molt difícil explicar un sol sentiment. Al grup va arribar un moment que ocupava moltes coses de la nostra vida, per una i tota, no? Llavors, bueno, sorpresa al principi, també l'entens, ens coneixem. El Pembe feia molt de temps que deia que volia viatjar i que. Es havia trobat amb moltes vegades que volia fer un viatge que no podia

fer perquè teníem una gira, que només teníem dos mesos. Sí, jo penso que abans el Pep m'ha dit que la música el cura, jo crec que en aquella època la música el posava malalt. Sí.

Tu,

Mercè, has fet ja projectes molt bonics, però aquest, no sé si s'endú la palma, està allà al podi, segur?

Home, és una mica més agraït que l'anterior, perquè ja ho sabeu, el Mar al Mur anava desapareguts, el Mar en ruta migratoria i aquest. Tot i que la situació al país, repeteixo, és molt delicada, hem intentat buscar aquests punts de llum. La història de la ràdio, la força de la ràdio, el compromís de totes les persones que la tiren endavant, periodistes i col·laboradors de la comunitat, que cada dia aixequen el micròfon i informen, i entretenen, i formen. I, clar, la música, la música dels Laxambusto, la personalitat desbordant de Pemi Fortuny, i ha sigut un plaer poder fer aquest projecte.

Existeix i s'ha de celebrar, i se celebra aquest dijous a les 7 del vespre a la Sala Polo de Barcelona. Qui vulgui venir i què?

Doncs qui vulgui venir podeu aconseguir entrades a la web de trescat.cat. Allà hi ha tota l'explicació, us hi inscriviu i serà fantàstic això, perquè hi haurà una actuació especial dels Alex Sampostor. Pemi, què tocarem?

Sempre em fan treballar amb mi. Per la causa, Pemi.

Sí, i tant, home, ha sigut un plaer i ha sigut una sort. Mira, una mica vaig deixar el grup per la ràdio i hem reprès la iniciativa, diguem, amb això, amb el grup una altra vegada, per culpa de la ràdio. Tot lligat. Hem deixat fluir tot, que això és el més important. Normalment, sempre que fas plans, acabes sortint tot al revés. I si deixes fluir, en canvi, acaben passant coses meravelloses.

Doncs dijous a les 7 del vespre, aquests dos mons del pemi, la ràdio i la música, reunits a la sala Polo, amb aquesta festa de presentació, us podeu apuntar a trescat.cat, entrades gratuïtes, espai per tothom i gaudir-ho. A partir de dijous ja quedarà penjat a trescat.cat.

Sí, sí, tots els capítols. Capítols més un pròleg i una pila.

Tenim, per tant, vuit capítols, podríem dir. Vuit capítols, podríem dir, sí. I els solidaris que segueix igualment. Cada setmana, sí, sí. T'hi sap d'aquest hora. T'hi sap, sí, sí. Molt bé, doncs us agraïm a tots dos, Mercè Folc i Pemi Fortuny, tant el projecte com que ens hagueu acompanyat aquesta nit. Una abraçada. Una abraçada.

Adéu, Pemi. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, Mercè. Adéu, Mercè.