Una remuntada inesperada: les claus de la victòria de Lula al Brasil

Luis Ignacio Lula de Silva ha guanyat les eleccions presidencials al Brasil quan no s'ho esperava gairebé ningú. La primera volta la va guanyar el seu opositor, l'ultradretà Flavio Bolsonaro, però ara Lula ha aconseguit una remuntada històrica que ha sigut en bona part gràcies a les xarxes socials. Lula ha guanyat les eleccions, hi ha hagut una onada d'eufòria entre les esquerres progressistes, però la veritat és que no podrà governar amb les mans lliures, perquè el seu partit dels treballadors no té majoria, ni al Congrés ni al Senat. Com s'ho ha fet Lula da Silva per remuntar tots els pronòstics en contra? Podrà governar bé si no té prou suports al Parlament? I què representa aquesta victòria de les esquerres enmig d'una Amèrica dominada per la dreta i l'ultradreta? Benvinguts, això és el radar de 3catinfo. Aviam, abans de començar us hem de dir que en el moment que gravàvem aquest podcast hi havia notícies que estaven apuntant una possible sortida de Flavio Bolsonaro del Brasil cap als Estats Units. Però, què passa? Que són informacions que a aquesta hora nosaltres no les tenim confirmades i per tant avui no parlarem d'això en aquest capítol. Nosaltres ens centrarem en el procés i en el resultat electoral d'aquest cap de setmana. I ara, si he dit això, saludo el Joan Biosca, que és l'enviat especial de 3Cat Info al Brasil. Joan, què tal? Benvingut. Què tal? Com estem, Eloi? Gràcies. Escolta'm, això que dèiem fa poques setmanes, hi va haver la primera volta d'aquestes eleccions brasileres, el líder de dretes, Flavio Bolsonaro, va guanyar i. I semblava impossible que Lula pogués recuperar terreny, però resulta que sí, que a última hora ha remuntat. I Déu-n'hi-do quina remuntada, perquè ha guanyat amb més de 4 milions de vots de diferència sobre Bolsonaro. Clar, la pregunta és, aquí què ha passat? Com s'explica aquesta superremuntada de Lula de Silva?

Sí, no només 4 milions, que era els que necessitava, sinó que n'ha tingut 10 de més, o sigui que ha aconseguit un veritable miracle polític i electoral, perquè no havia passat mai que un candidat a les eleccions de la presidència del Brasil que quedava segon en la primera ronda de principis d'octubre guanyava les eleccions. Lula va quedar segon, va quedar primer Flavio Bolsonaro, però ha estat una estratègia, i se n'està parlant molt aquí al Brasil, una estratègia digital. Que en tres setmanes ha aconseguit aquests 10 milions de vots que han anat a favor de Lula i que ha aconseguit mobilitzar especialment tots aquells indecisos o votants de centre que empàticament han decidit emocionalment votar no tan ideològicament per Lula da Silva sinó pel fet de la mobilització que s'ha generat a través de les xarxes socials. Això ho ha liderat un diputat federal de 42 anys. Que ja aquí al Brasil se'l coneix com el general de l'exèrcit de Lula, de l'exèrcit digital de Lula, que és qui es va posar tot aquest tema sobre les espatlles i a través de WhatsApp especialment, que és com s'informa una gran majoria dels brasilers, doncs ha aconseguit aquest miracle i que ha suposat que Lula da Silva sigui per quarta vegada escollit president del país sud-americà.

Sí, serà president d'un país, d'un Brasil, però que estarà molt dividit, perquè, clar, un 52% de vots per ell, per Lula da Silva, i un 48% per Bolsonaro. O sigui que tenim això, un país molt dividit entre els solistes, els seguidors del Partit dels Treballadors de centre-esquerra, i a l'altra cara de la moneda, aquests bolsonaristes més conservadors i més d'ultradreta. O sigui que són dues ideologies totalment encarades l'una de l'altra. Quines diferències destacaries tu entre uns i altres, Joan? Sí, mira, o sigui, Lula és molt pragmàtic,

se sap vendre molt bé, és una icona política, un polític de raça incombustible, però ha tirat endavant governs bastant centrats, en el sentit de polítiques socials, treure milions de brasilers de la pobresa, molt d'assistencialisme, allò que deien el miracle brasiler del Brasil, el model, doncs aquell model va tenir molt èxit i és el que ara vol tornar a ressuscitar una mica Lula da Silva, però té un problema. I és que no li surten els comptes. Ja s'està parlant, diversos analistes aquí al Brasil, que si vol fer això que ha venut, ho tindrà difícil perquè haurà de fer tisurades, no n'hi ha prou. I és el que Lula haurà de fer equilibris ara per no decebre els seus electors. I Bolsonaro el que volia fer era un estil Milei, serra mecànica retallades i aprimar una estructura estatal que té un dèficit monumental al Brasil. És un país amb molts recursos, però no pot continuar amb tanta despesa, que és el que l'ULA vol fer, precisament.

Després et preguntaré per això de les retallades, però abans seguim amb un altre repte, una altra dificultat que haurà d'afrontar Lula, perquè encara que hagi guanyat, la veritat és que la dreta segueix controlant tant el Congrés com el Senat del Brasil, les dues cambres. Per tant, ho tindrà complicat, no tindrà una legislatura plàcida, Lula da Silva.

No, no, no ho tindrà gens fàcil. No li posaran les coses fàcils a Lula. Li posaran molts pals a les rodes parlamentàriament. S'han d'anomenar nous jutges a la Corte Suprema. I el que està fent Lula ja en les seves primeres hores com a president electe és començar les negociacions amb el que aquí es coneix com el Centrau, que és el món dels partits de centre, que està molt atomitzat i que són els que ha de seduir Lula ara per poder tenir vots parlamentàriament i tirar endavant els seus projectes. Això és també el que

et volia preguntar, Joan, aquest concepte del centrau, que jo no ho havia sentit mai, i pel que entenc, pel que veig, és com un grup de partits polítics que podrien ajudar a decantar la balança amb l'aritmètica parlamentària. O sigui, que Lula no té majoria al Congrés i al Senat, però potser si es recolzen en aquesta mena de conglomerat de partits del centrau, llavors potser sí que se'n pot anar sortint.

És això. Exactament. Passa una mica com en el Parlament Espanyol, que hi ha partits regionalistes, partits més autonomistes. Aquí el Brasil és un estat federal, té molt de pes el concepte dels estats, i els governadors tenen competències en seguretat, en sanitat, en ensenyament, i el que fan molts d'aquests micropartits o partits mitjans més estatalistes, podríem dir, en el concepte regional, és pactar amb un o amb l'altre. Com feia Jordi Pujol amb Convergència i Unió, que pactava o amb Felipe González o amb Aznar quan li convenia, aquest conglomerat de partits més de centre juga les seves cartes en funció de les necessitats i de la conjuntura. I aquí és on Lula vol utilitzar-los com a crossa parlamentària. Per intentar, precisament, poder implementar aquestes polítiques socials d'un Brasil més just, el pla de bossa-família, que és el que ha tret de la pobresa moltes persones, les beques universitàries especialment, crear noves universitats públiques i gratuïtes, i seran clau aquests partits, precisament, del Centrau.

Aquesta part ja la tenim aclarida i dèiem que tampoc serà una legislatura plàcida per un altre motiu, i és que la situació econòmica al Brasil és molt delicada i segurament haurà de fer retallades. De fet, l'altre dia llegi un article que deia que caldrà un ajustament fiscal tan gran que el Brasil pot ser una bomba de rellotgeria. I clar, tot això haurà de gestionar Lula també.

Sí, i en campanya electoral no ho han explicat gaire això, precisament perquè espanta, i Lula el que ha fet ha sigut intentar tirar de veta icònica de la seva figura, del Brasil, de fa 10 anys que ell va treure milions de brasilers de la pobresa, i apel·lar una mica a l'èpica de l'esquerra, del Partit dels Treballadors, amb la qual cosa ha jugat molt el pes emocional i de l'èpica d'un Brasil millor i més just i més social que no pas la realitat d'aquesta bomba de rellotgeria fiscal i econòmica que té Lula da Silva sobre la taula ara mateix.

Bé, doncs a veure com aconsegueix gestionar Olula en aquests pròxims anys. Escolta'm, Joan, abans d'acabar, clar, hem estat parlant tota l'estona en clau interna del Brasil, però jo et volia preguntar també per l'impacte que pot tenir aquesta victòria a tota la regió de l'Amèrica Llatina i dels Estats Units, també, perquè en aquesta zona ha anat guanyant pes els últims anys. Aquesta onada de dretes, conservadora, populista, amb noms com el mateix Milei a l'Argentina, Donald Trump als Estats Units o Bukele al Salvador. I ara sembla que Lula aconsegueix trencar una mica aquesta dinàmica, com si estigués canviant la tendència. No sé si això és un fenomen puntual molt específic del Brasil o quin actor n'hem de fer d'això.

Sí, hi ha alguns analistes que ja comencen a parlar del declivi de l'extrema dreta regional sud-americana, que hauria arribat, diríem, al cim. Recordem que de nord a sud només queden dos països amb governs progressistes. El Brasil, precisament, amb l'Ulara per quarta vegada president, i l'Uruguai, 3 milions i mig d'habitants. Però són les dues illes, podríem dir, en una espècie d'oceà amb una gran onada d'extrema dretes, Miley a l'Argentina, José Antonio Casta a Chile, Daniel Novo a l'Ecuador, De la Espriella a Colòmbia, però aquí també es parla que Lula ha sigut el fre d'aquesta onada d'extrema dreta que avançava descontroladament per la regió i que a partir d'aquí les hores canviaran i que el Brasil, el gegant sud-americà, farà de contrapès regional, precisament, a tot aquest grup de països aliats a Donald Trump amb aquesta ideologia més trumpista. Sí, s'interpreta que Lula ha posat fre i els governs d'esquerres que estan a les oposicions ara estan bastant excitats en el sentit que veuen aquest miracle de Lula electoral que es podria repetir en properes eleccions en altres països i tenen moltes esperances que es pugui revertir aquesta tendència, precisament.

Bé, doncs queda clar que aquesta victòria electoral de Lula ha sigut un fenomen tan dins com fora de les fronteres del Brasil. Ho hem repassat avui amb el Joan Biosca, ambient espacial de 3Cat Info a Río de Janeiro. Joan, gràcies, fins aviat. A disposar, gràcies. El muntatge musical és de Sergi Cotillas, jo soc l'Eloi Barrera i això és el radar de 3Cat Info. Gràcies per escoltar-nos.