Una temporada ciclista de somni

Cataluña Ràdio.

Cataluña Audio. Som podcast.

Benvinguts a Ràdio Volta. Aquí comença el programa número 195. Paula Blasi i el Tour 2027 per tancar la temporada de Ràdio Volta.

Come on, Jaime. Come on. Clonka, clonka, clonka, clonka. Allez, if you have the delay, you have nothing to lose. Allez, allez.

Radio Volta, el programa de ciclisme de Catalunya Radio.

Radio

Volta, amb Isaac Vilalta.

Aquest que escolteu és, en efecte, l'últim programa de la sisena temporada de Ràdio Volta. La veritat és que aquest 2026 l'hem gaudit moltíssim, apropant-vos la realitat ciclista del país i de la resta del món sempre amb una mirada pròpia. Tanquem una temporada en què hem estat a la volta masculina i femenina, a la vuelta masculina i femenina, al tour masculí i femení, a la Robert, a Flandes i a Lloberdia. 2026 ha estat l'any del gran depart de Barcelona i l'any en què un català. Una catalana, millor dit, ha tornat a guanyar una gran volta. Estic esgotat, no sé vosaltres, però l'he gaudit molt i espero que us passi també el mateix. Precisament la irrupció total i definitiva de la Paula Blasi ens ha fet parlar, i molt, d'ella. I per tancar l'any, també apareix amb el fitxatge per al Movistar, confirmat i oficialitzat al 100%. Aquest és un dels temes que abordarem avui, juntament amb els recorreguts dels tours masculí-femení de l'any que ve, presentats a París la setmana passada. De seguida ho analitzem tot amb el fletxe, amb qui també farem una repassada al que ens deixa aquest 2026. I completarem l'anàlisi, el dibuix, la fotografia de la realitat ciclista amb dues entrevistes. D'una banda, Sergi Güell, president del Massi Baster. De l'altra, Sergi Mateu, president del Club Ciclista Lleida. El Massi Baster, ja ho sabeu, desapareix després de vuit temporades al més alt nivell, mentre que el Club Ciclista Lleida s'acaba de proclamar, per primera vegada a la seva història, campió d'Espanya sub-23 elite. És a dir, és el millor equip de l'estat en l'última categoria que hi ha abans del professionalisme. Dues converses que ens acostaran a l'estat de salut real del ciclisme que tenim més a prop. Un bany de realitat, m'atreviria a dir, per ser conscients de les coses bones, però també de les dolentes. Tot això de seguida, aquí, però abans, resum sonor amb tres punts d'atenció. El futur del Massi Baster, el futur de la Paula Blasi i el Tour de França del futur. Les edicions del 2027 que ja sabem com seran. Esteu a punt? 3, 2, 1. Sintonitzem Radio Volta.

A seguir un somni. Portar el ciclisme femení català fins al capdamunt. Va mirar endavant i ens van prometre que no hi hauria obstacle prou fort que ens aconseguís aturar. I ho han fet. Hem lluitat al màxim. Hem deixat cada minut del nostre temps lliure per entrenar, gestionar, millorar aquest equip. Perquè no ens enganyem. No som ni hem estat mai professionals en aquest esport. Hem tret d'ores del rellotge, hem tret d'ores de família, d'amics, d'on sigui, per poder aconseguir tirar endavant aquest somni. Hem portat el nom de Máxima Ester, de Torroida de Moguerí, de Girona, de Catalunya, arreu del món. Xina, Flandes, Estrada de Bianchi, Freixabalona.

¿Ya puedo anunciarlo?

La última vez que lloré fue cuando me casé. No sé qué me pasó.

Ganar la última etapa con un mayorzón fue algo de lo que realmente soñé. Entrar en ese podium, poner mi jerseo amarillo, me trae tantos recuerdos.

Tomás Becleret está dejando la presa. Es enorme, el partido ha comenzado.

Mesdames et messieurs, chaque étape du Tour de France bien évidemment démarre avec un fameux décompte sur la ligne. C'est comme ça que ça se passe sur la route du Tour. Tous ensemble dans 5, 4, 3, 2, 1. C'est parti!

Radio Volta, amb Isaac Vilalta.

Sentíem a l'inici d'aquest resum sonor les reflexions de Sergi Güell, qui de seguida sentirem, després del Fletcher, parlant o anunciant la desaparició del Massi Baxter després de vuit temporades, cinc d'elles en categories professionals, i vuit temporades, com deia, a l'elit del ciclisme, per descomptat català, també estatal, europeu, fins i tot mundial. Després amb el Sergi ho abordarem, tot això. Hem sentit també la Paula Blasi, la música, el teaser, aquest petit fragment, que va llençar a les xarxes el seu nou equip, el Movistar, confirmant ja de manera oficial el fitxatge de la ciclista catalana de cara a la temporada que ve. I també, lògicament, hem passat pel Centre de Congressos de París per reviure aquesta presentació del Tour 2027, tant en categoria masculina com femenina. Tema central, també, de conversa amb la fletxa que ja ens espera. Vinga, va, ho analitzem tot. Entrem al Territori Fletxa.

Joan Antoni, què tal, com estem? Molt bones, Isaac. Doncs, bueno, setmana de recuperació perquè et confesso que he estat rebentat de Turquia. De Turquia? Sí, encara, eh? I mira que no vaig arribar ni a meitat del recorregut. Però bueno, ja una altra setmana ja em començo a sentir més.

Clar, perquè la setmana passada, en l'anterior programa, quan vam parlar és que acabaves d'aterrar, encara no havies tingut temps de digerir tot el que havia passat.

Sí, però més la fatiga física, perquè va ser una prova duríssima, tot que no es va acabar i que, bueno, jo no vaig arribar ni la meitat del recorregut. O sigui, imagina't si l'acusa s'hagués completat i tot, estaria. Desconnectat per dues setmanes, però bé, mira, tot és bo i aquí estem per gravar l'últim programa de la temporada, o sigui que. Sí, que avui farem.

Que dins de lo dolent estem sencers. Bé, bé, bé, va bé perquè avui farem valoració, una mica de valoració de la temporada, però aquesta última setmana, sobretot sobre la taula, ens han aparegut dos temes centrals, ja ho sabíem, la presentació del Tour de França 2027, tant el masculí com el femení, I la segona, que podem començar per aquí, també ja ho sabíem, però faltava que s'acabés de concretar, s'ha tancat el fitxatge de Paula Blasi per l'equip Movistar, com dic, ja sabíem que acabaria el Movistar, però s'acaba, o es tanca així, no sé si un malson per la ciclista, perquè això s'ha allargat burocràticament, s'ha allargat moltíssim, i això per un ciclista sempre s'ha de fer pesat.

Evidentment, bueno, això ho ha de dir ella. Jo, des del meu punt de vista. Quan inclús es va publicar abans del Mundial que es faria oficial en cosa de dies aquella setmana, s'ho va publicar oficialment, a mitjans oficials, clar, s'han regreit moltíssim. Jo crec que el que dius administratiu també, clar, hem de pensar que hi havia un contracte vigent, un precontracte vigent, una oferta molt forta d'un altre equip, s'havien de trencar moltes coses. Al final, clar, això tot ha de solucionar. I tu això no ho pots solucionar. I quan dic algú A veure, quan. Temes laborals i tal, de vegades podràs apagar advocats, has d'escollir l'advocat que t'ho solucioni bé. És tot un procés llarg i de vegades també un tema financer, que és arròs o situació administrativa en la que estàs i comportes la mitjana de temporada. Que solucioni i comporta unes despeses, que les has d'assolir. O les asoleixes tu o les asoleix l'equip que et ve amb l'oferta, no? Sí, sí. Que és com hauria de ser, però de vegades l'equip que et ve amb l'oferta gran diu que no, ells poder oficialment no poden, no? Assolir amb aquesta despesa. I, bueno, jo el que veig és això, que estava tot molt encarrilat, però no podia anar tan ràpid com s'esperava, eh? Per tema administratiu. De vegades això, qui ho paga això, aquesta comissió qui la paga, bueno, les coses solucionen, però no tan ràpid, no? O sigui que, mira, per sort s'ha solucionat, està, creiem, on ella volia estar, i creiem, si volem dir això, perquè al final, clar, ha donat tants girs en una temporada que, mira, jo em deia, creu que pot desenvolupar-se esportivament com vol, o sigui, que vaja, que enhorabona.

Sí, sí, això t'anava a dir que, per cert, aquesta setmana hem de veure com acabem de quadrar l'agenda, però és probable que un dia estigui amb ella, o sigui que li podré preguntar totes aquestes qüestions. Per resumir-ho, perquè a més són xifres importants, és una ciclista que fa dos anys que està competint, és d'aquí casa nostra, ha guanyat molt aquesta temporada, la Paula, recordem, estava a l'UAE, tenia un contracte, encara li quedava una temporada més de contracte, ha pagat una clàusula de rescisió. Per les xifres que sabem, propera als 100.000 euros, a banda tenia un precontracte signat amb Lidl Trek que l'ha hagut de trencar, que també per les xifres que han aparegut es mouria per uns 20.000 euros més, i després ella firma tres temporades per l'equip Movistar a raó d'un sou que podria rondar els 600.000 euros anuals, que això la converteix en la, crec que la tercera ciclista més o menys, més ben pagada del món, però sobretot, el que deies tu, la sensació. Pel que ha explicat que va on ella vol anar. Després veurem com van les coses, però esportivament això és el que més compta.

Sí, i tornant al tema esportiu, has dit tercera corredora o millor pagada, I com ha acabat el rànquing mundial com a tercera corredora del rànquing. Una corredora que porta dos anys corrent amb bici. Això és excepcional. Això ho veu tothom. Quan la veus allà, Demi Vollering, Kasia Neuadoma i Paula Blasi, les que tenen més puntuació, és molt bèstia. Al final, mira, d'aquí l'interès, aquesta oferta de Moïs Arca, que ha seduït a la Paula per un equip de casa, en principi això també. Li ha estat més atractiu per ella, poder, no ho sé. Però tot el que deies, xifres de cancelar contractes vigents, acords i tal, estem parlant de molts calés, calés que ja no les ha guanyat,

de moment. No, perquè, i això està per confirmar, però crec que tenia un dels sous més baixos, fregant el llindar mínim legal. És a dir, que el sal és brutal, però com dius, en efecte, no els tenia, aquests calés, fins ara.

No, per tant, clar, tornem al que dèiem abans, per què s'ha enrereït tot una mica? Doncs clar, perquè al final, tu, fixa't que l'oferta inicial que tenia, tu pensa una cosa, que quan es van publicar aquests rumors es parlava d'ofertes voltant al millor, al final, a l'any, al final ha estat molt per sota. Aquí què ha passat? Que al final s'havien de aturar molts, o sigui, de tancar molts focs oberts, per dir-ho d'una manera, i això ha costat calés. La xifra, quan surt de 600.000 l'any, és boníssima, és un acord molt gran. Però és juny, això ho hem de dir, és molt per sota, un 40% per sota dels rumors que s'especulaven. Llavors jo crec que al final l'acord inicial, el poder dels rumors, sí que és veritat que és molt probable que sigui inferior. Però aquí han marxat calés per un altre lloc, ja t'ho dic jo. O sigui, l'equip poder que arriba amb aquesta oferta, en aquest cas Movistar, que ofereix una cosa quan es troba que per alliberar-la ha de pagar molts peatges, per dir-ho d'alguna manera, Aquí hi ha la negociació, qui assumeix aquest peatge. Normalment, el que es fa és, de l'oferta inicial es rebaixa l'oferta, llavors la corredora o l'equip qui paga aquests peatges. Vaja, et parlo en temes grans i per la meva experiència en situacions similars. I entenc que per aquí és on t'ha anat, i per aquí és on t'ha s'enrararit tot, i per aquí també és, doncs, poder al sou de la plau, la que està molt bé, però és molt lluny del que s'especulava, es rumorejava, i hi ha moltes ciclistes que van fer vídeos que era això de. La Imogen Noter, la islandesa, va fer un vídeo que passava com havia canviat el ciclisme a venir, que ara es pagava per un talent com la Paula un milló. Al final l'acord no ha estat un milió, ha estat molt per sota doncs hem d'entendre per què també poder també mirar per la corredora també jo crec que a nivell si et parlo de nivell de rendiment de passar a cobrar el mínim de cobrar 600.000 no és el mateix de passar a cobrar el mínim a un milió jo crec que per ella responsabilitat també ho agrairà a llarg termini que bé. Que millor així, i lo bo és això, que els peatges estiguin pagats, lo primer, que comenci l'any vinent sense cap deute, en aquest sentit, i fresca i renovada, i amb un entorn, amb el seu entorn a mella, pel que tinc entès, i. I bé, amb tota la seva vida esportiva al capdavant, que és el que interessa, no? Aquestes coses al final, mires la passapàgina i se'n tracta en un nou.

Això t'anava a dir, era important per ella fer net de tot això, perquè es pugui centrar exclusivament en la qüestió esportiva, que abans et deia, aquesta setmana passada es va presentar el Tour de França. Bé, si tot va normal, si tot va correcte, hauria de ser una de les candidates a la victòria final. Ja tenim Tour, Tour masculí, Tour femení. Els dos comencen amb un gran depart. Per la Gran Bretanya amb tres etapes, tots dos per allà, el femení amb una crono per equips per Londres, que això serà espectacular. Tu és una ciutat que la coneixes bé, no sé si dona molt joc o no, però recordo els Jocs Olímpics també que les imatges en ciclisme que eren espectaculars, ja estem parlant de fa uns quants anys, eh? Però és una ciutat important en aquest sentit i pel que fa al tour masculí, una per Escòcia, una per Anglaterra i una per País de Gales, crec que no sé si seran nervioses, si el temps també jugarà a les seves cartes, però vaja, què esperes d'aquest gran depart doble?

Espero un inici dur, sobretot això d'Anglaterra, el Regne Unit en aquest sentit. A nivell meteorològic, les coses. És una illa, no? Pot canviar molt a nivell de pluja, de vent. Les etapes que acaben per Gales. Allò és terreny dur, segur, i el que deies de la crono per equips del Tour femení a Londres, és que a nivell de recorregut poden fer moltes coses, i és contrallotge per equips. Jo ara ja he fet el vam tenir una contrallotge, no vaig fer la dels Jocs Olímpics, però sí que vaig córrer la del Tour del 2007, si no me'n recordo. El que passa que era molt senzilla, era molt els bolsans de Hyde Park, i era molt. A nivell de recorregut molt simple, no? El que passa que, no sé si vaig llegir que ho enviaven per Covent Garden, per diferents barris, clar, allà tens carrers més estrets, tens llambordes,

tens, vaja, altres elements que. Això t'anava a dir, la farà molt més tècnica, perquè pensava en una ciutat, Londres hi està, però no la conec tant al detall, una ciutat com Barcelona pots tenir carrers molt amples, molt còmodes, però Londres en aquest sentit es pot complicar la situació.

Sí, et poden de cop i volta. No hi ha l'Eixample, vale? A Londres perquè ens entenguem. Exacte. És una ciutat molt antiga en aquest sentit i vaja, la poden fer molt tècnica, molts revolts, amb repechons, o sigui que vaja, pot ser molt atractiva el recorregut de. De la crista contra la llotja per equips. Després ja, quan entri a França, la cosa serà més familiar per tothom.

Sí, recordem que el femení s'acabarà al pui de dom, l'última etapa, nou etapes, i el masculí no sé què, que et crida l'atenció, més enllà d'aquest gran depart, tres dies de descans, primer els Alps, després els Pirineus, tampoc hi ha moltes etapes de muntanya extremadament dures, sí que n'hi ha, però. No sé si han intentat retallar una miqueta per aquí per complicar-li a Pogacar, perquè a més a més sumen, em sap que és la xifra més alta de quilòmetres contrarrellotge des de fa 15 anys, 71 quilòmetres de crono en total.

Sí, en concret amb dues contrarrellotges de més de 30, més voltants, una de 38 i una de 33, la de Toulouse. Aquesta de Toulouse, em recorda poder la del. No m'havien fet contrarrellotges, però vaja, el terreny. També pot ser dur, pot fer molta calor, vaja, veurem, però poden ser decisives aquestes contrarreotges, no són ja les cronos de 15-20 quilòmetres, tampoc són les de 50, que van fer, has dit, fa 50 anys, jo crec que vaig córrer aquell tour, una contrarreotge que va banyar el Canxelara a Burdeus, que era una crono de 50 quilòmetres, Clar, no és aquesta distància, però vaja, ja suma amb dues contrallotges gairebé 70 quilòmetres. O sigui que el que volem dir és que si tu tens un hàndicap que recordem que el Pogacar ho ha demostrat, ha fet molt bones contrallotges, però així és com ell demostra molta regularitat als dies de muntanya, etc. La contrallotge individual no és tan regular, ¿vale? Sabem, coneixem que pot tenir dies més dolents. Vol dir dolents, no que per diminutades, però poder no és tan. No és tan favorit. Llavors això, clar, amb més contrarrellotge poder afavoreix altres corredors que en aquesta disciplina sí que no fallen mai, com és el cas del Renko. Inclús el Wingard l'hem vist també fent molt bones contrarrellotges. I fins i tot, perdona, fins i tot sexast tercer mundial contrarrellotge. Sí, en aquest sentit també, no? De totes maneres, em sorprèn, abans que em deies que m'ha sorprès, ostres, m'ha sorprès, sobretot a l'inici d'atur, que hi ha dues etapes de més de 220 km, inclús hi ha una altra també a meitat d'atur, abans d'arribar al segon dia de descans, que són una altra de 230, o sigui, 224 km. Jo veig tres etapes de terreny no pla 100% llargues, molt llargues, de més de 200 km. Clar, no estem parlant d'una etapa, no? Això què passa? Amb un equip que només són vuit corredors, a part de comportar un desgast extra, també comporta això, més dificultat per controlar, més quilòmetres que poden passar coses, no? O sigui, una etapa llarga també t'exposa. A més problemes. Llavors, queda una miqueta en l'aire. En aquest sentit, m'agrada això que. Que tornin aquestes etapes de més de 220 km, no? I en aquest tour en tindrem tres. Que això sí que és interessant.

Vas una mica contracorrent, eh? Ja saps que la moda actual és etapes curtes, que passin coses constantment. Jo també soc partidari, eh? Escolta, tu, és un esport de fons i hi ha d'haver jornades que desgastin, encara que aparentment passin poques coses.

A part del desgast, sí, saps? És la probabilitat que en aquells quilòmetres passin coses. Tu si hi ha una etapa que te la mentires en tres hores, redueixes aquesta probabilitat que en aquelles tres hores hi hagi caigudes, hi hagi problemes, hi hagi mecànics, mil històries. Clar, la incertesa quan més temps estaràs exposat a la carretera és més gran, perquè la probabilitat que et passi més no guanya terreny de que et passin coses, no? Amb això no vull dir que espero que el Tour es guanyi amb una caiguda, amb un problema mecànic, però no hem d'oblidar això, que el Tour de França no deixa de ser una cursa de tres setmanes amb un ingredient que és l'aventura. Així es va començar. I jo sempre he dit que això el Tour no s'ho pot carregar, que està molt bé la. L'evolució que està tenint els últims anys d'anar cap a algo molt més tècnic del rendiment-rendiment. Però el risc i la incertesa que comporta qualsevol prova d'aventura. Aquest ingredient no te'l pots carregar al 100%, l'has de mantenir. I aquest tour, des del meu punt de vista, de certa manera el manté, més que d'altres.

Bé, doncs ens agrada. Ja que parlem del tour, et trauré el gran nom de la temporada, com passa aquests últims anys, per anar tancant i et deia, fer una mica de valoració. Podria ser la millor temporada de la història, al final no ho ha acabat sent, la de Tadej Pogacar per la caiguda a la vuelta, no sabem què hagués passat. Però sí que així posant l'ull sobre tot el 2026 tenim el Gran Depart de Barcelona que per nosaltres va ser una festa tenim l'eclusió de la Paula Blasi que ja ho hem comentat i després dos grans dominadors Tadej Pogacar i Demi Follering sí.

Llàstima, no? En aquest sentit del. Llàstima entre. Hi ha gent que no, que ho ha valorat molt bé, no? El fet de que. Clar, és que poder sí que per molts ha estat la millor temporada, perquè hem tingut una mica del Pogacar, no? I també hem tingut una mica de la resta. Ha estat més equilibrada el poder del que en principi s'esperava, però clar, a nivell de de rècords i d'aquestes coses, bueno, aquesta caiguda ens ha fet aquesta narrativa poder aturar-la una mica. Però. Sí que estàs excepcional. Després també la peli de Rubén del Van Der Poel, el Flanders del Van Aert, que amb molts, clar, el Flanders del Van Aert, que amb molt, perdó, la Rubé, perdó, la Rubé del Van Aert, el Van Der Poel que va, o sigui, el Flanders va guanyar el Pogacar, Rubé el Van Der Poel, que era el màxim favorit, i va tenir el problema. Rubé va anar a Aert, i Van Der Poel va tenir el problema, sí, exacte. Va tenir el problema. Clar, és que ha estat una de les millors Rubés de molts anys, també, no?, en aquest sentit i l'inici de Clásicas també la San Remo del Pogacar va ser espectacular. Ha estat una temporada de somni, eh? Sí que ho ha estat. Des del meu punt de vista, sí, un Mundial també preciós, de molta gent, eh? A part després del Mundial, que va ser el Mundial de la cursa, no el Mundial, la cursa dels últims 20 anys. O sigui, com a cursa va ser espectacular. L'europeu també va ser espectacular. Ens hem trobat amb una temporada molt atractiva des de molts punts de vista i que s'ha gaudit moltíssim, moltíssim.

Sí, sí que tens raó que, clar, si Pogacar hagués estat competint totes les proves, hagués pogut ser històric la millor de la història. Però a nivell de narrativa sense Pogacar, doncs mira, la vuelta la guanya Enric Mas, que et dona molts alicients. El Mundial i l'Europeu passa el que passa, i fins i tot l'últim monument, Lloberdia, guanya sexes, que dius, és que clar, no hi és Pogacar, però és que passa gairebé tot el millor que ens podia passar a nivell de narrativa.

Sí, i que no se l'ha trobat a faltar. Exacte, exacte. Bueno, se'ns ha quedat allà una mica apartat, però l'espectacle ja està. I això és molt positiu, perquè al final te n'adones que, ostres, que donaven de trímona, que és un espectacle veure'l córrer, però no és l'únic, n'hi ha de més. I llavors, clar, per això estem vivint una època durada del ciclisme.

Doncs amb això ens quedem, amb aquesta lectura, amb aquesta valoració, a veure com és aquest 2027. De moment ja hem anat traient una mica la pota amb el fitxatge de la Paula i amb el disseny del tour. Haurem de veure la vuelta, haurem de veure el giro i, en fi, totes les clàssiques. Ho tanquem aquí, una temporada més. Ara estava pensant, quants radiovoltes hem fet? Gairebé 40, eh? I no arribem als 200 per poquet. Em sembla que ens quedem a 195. Però Déu-n'hi-do, també Déu-n'hi-do la nostra temporada. Sí, no, ha estat bona.

Jo et vaig demanar, eh, fa unes setmanes, arribaríem a aquesta temporada dels 200 i em vas dir, em sembla que no, però bueno, per poc, ens hem quedat a poc. Però bueno, mira, un. Un incentiu més per arribar i res, per començar tot seguit. Exacte. Doncs així ho farem.

Joan Antoni, ha estat un plaer al llarg de tota la temporada conversar amb tu i anar aprenent de ciclisme. Moltíssimes gràcies per tot. Igualment, Isaac, gràcies i res, bon estiu, bon hivern, bona temporada hivernal. És curiós, això de desitjar bon hivern a la gent, però sí, en ciclisme va així. Bon hivern, doncs. Vinga, fins al 2027, doncs.

I avui, després de la fletxa, últim programa del 2026 amb el Massi Baster com a protagonista, tristament com a protagonista. No m'allargo amb les presentacions perquè, a més, el Sergi Güell, president i alma mater del club, ja ha passat per Ràdio Volta en diverses ocasions.

Sergi, què tal, com estàs? Bé, dintre de tot, bé. M'imagino que això deu ser una mica, i que se m'entengui, perquè al final no deixa de ser una qüestió que a tots ens emociona molt, però superable, no? M'imagino que deu ser

una mica com passar el dol. Sí, sí, sí, al final és un dol, un dol esportiu, perquè ens entenguem, un dol emotiu, i sí, sí, estem passant un dol, malauradament. Podríem dir que aquesta notícia ja ens la vèiem a venir, ens la coneixem de primera mà, però sí ha vingut una mica el punt final i el boom.

Analitzarem una miqueta les causes i que arrossega tot plegat, però sorpresa amb la resposta de la gent, perquè m'imagino que tot i que això que deies tu, que és una mala notícia, al final veure que hi ha tanta gent al darrere també deu emocionar.

Sí, al final, sobretot, les calç de la gent. Veu que tothom te recolza i que tothom està amb tu seguint l'equip, doncs, evidentment, s'agraeix per aquestes mostres de suport. S'agraeixen de l'afició, també de mitjans. Malauradament, Ha hagut de fer per aquesta mala notícia, però sí que ens sentim d'alguna forma recolzats, anímicament.

Feia temps que ho vèieu a venir. Quan ho tens clar, tu, que dius aquí hem de prendre la decisió, no hi ha volta enrere?

Bueno, jo ho tinc clar al setembre, primer de setembre, però ja m'ho flairo molt abans. Ja m'ho flairo molt abans. Jo ja em presento volta a Catalunya sabent que segurament serà la meva última volta a Catalunya. Estem parlant del mes de juny. Evidentment tens aquella esperança que cada cop et va reduint perquè alguna cosa canviï, però ja més o menys ho veus venir. Al final tenim una decisió presa des del mes de març que és dir que així no podem seguir. Així no volem seguir a mig estinta anant a competir malament. O podem fer-ho bé amb condicions o pleguem.

De fet, sempre hi ha elements que t'emocionen, que t'il·lusionen, que et fan tirar endavant, però aquests últims anys ja han estat complicats, eh, Sergi?

Sí, està clar que han sigut molt complicats. Va haver-hi un boom. Nosaltres inclús, del cicle femení espanyol europeu mundial, que va anar molt bé amb tothom. Era un boom que jo era el primer que no em creia, el primer que tocava de peus a terra. Evidentment, i cada cop, amb la mesura que els anys han anat passant, la diferència entre aquests 15 equips que tallen el bacallà a nivell mundial i la resta s'ha anat fent més gran. I cada cop les diferències són i seran més grans i fa que ens creem en un pas intermig. Un partit intermig que, per altra banda, esportivament, orgullosos de poder-hi estar, però si després, a nivell de recursos, no pots donar la talla i donar el que es mereixen les corredores, doncs estàs una mica fent una feina. Mig mal feta perquè ens entenguem saps que he

pensat amb tu moltes vegades aquests últims temps perquè quan es va fer aquell pas normatiu de professionalitzar el ciclisme femení tots ens n'alegràvem i dèiem home ja era hora, les ciclistes per fi tindran unes condicions i tu sempre em deies bé bé bé bé anem alerta, anem a poc a poc perquè això pot tenir unes conseqüències en el sentit contrari aquest canvi de normativa és el que us ha acabat de sentenciar o aquí hauríem de parlar de moltes altres qüestions.

Bueno, al final jo diria que ha sigut un factor determinant, però no el podem acusar directament. És a dir, la Federació Espanyola va fer aquest canvi de normativa, per mi una mica prematur, no estem preparats com a país per fer-ho. Sí que és interessant que les col·laboradores puguin ser professionals. Jo sempre he dit, ojalà haguéssim pogut fer-ho, ja ho haguéssim fet sense la normativa. Era el nostre objectiu, però econòmicament no es podia. Aquest canvi normatiu va extreure aquest procés, alguns d'aquí es van tancar, alguns ho hem seguit intentant, però a nivell espanyol, a nivell de patrocini públic i privat espanyol, tant en ciclisme com en fotociclisme, no estem preparats. En femení no estem preparats, com a societat no estem preparats. Altres països norteuropeus potser sí que van un pèl més endavant, però a Espanya encara no consumim esport femení i això afecta una cosa darrere l'altra.

Saps que em fa mal això que dius? Però em fa mal perquè és real, perquè és cru, no estem preparats. És així, eh, la realitat?

Sí, és trist per així, és a dir, ens omplim molt la boca tots, si vols tu, amb el Barça de futbol femení, perquè evidentment, Era Cireta del Pastís, però traient de banda aquest equip i algun altre equip que al mitjà ens en parlen i una cosa porta a l'altra, en futbol mateix, el Llevant-Badalona, crec que es diu ara, té una realitat completament diferent en un esport. Número 1 a Espanya en el futbol i a primera divisió. Imagina't altres esports com. Com ciclisme, com patinatge d'Olot, que són campionats del món, com molts altres esports, doncs, com a societat, Espanya, França, Itàlia, Portugal, no estem preparats encara per tenir esport femení de màxim nivell i de forma econòmicament autònoma.

I tu, que ho coneixes bé des de dins, ets optimista en aquest sentit? En dues vies, en dues línies, preparats com a societat, culturalment, I també amb les expectatives o les realitats econòmiques, amb aquest retorn, tu creus que hi ha un terreny que realment aquí sí que es pot treballar o realment tampoc en aquest sentit?

Jo veig que ara en el sector del ciclisme entrem en una etapa, una era, no sé com dir-ho, complicada. És a dir, amb Esculipasa, que equips desapareixen, equips continental i precontinental, ve una crisi del món del ciclisme. Això ja hi som a dintre. A nivell femení, Jo vull ser optimista i pensar que, de mica en mica, anem com a país evolucionant molt més lentament del que voldríem, tots plegats, o el que menys l'operador ens vol vendre, però com a societat anem avançant molt a poc a poc. Sí que és cert que cada cop les audiències van creixent en l'àmbit de televisió, en l'àmbit de públic, però molt més a poc a poc del que voldríem. O del que a nivell polític es vol transmetre.

La realitat és dura, m'agrada molt que tu hi posis paraules perquè coneixes de primera mà. Quan en parles tu amb les corredores? Quan els dones aquesta llibertat per dir si us surten coses, doncs escolta, aneu mirant. Setembre, setembre quan ja veig

que està tot molt cru i els hi comunico a les corredores i a l'estat que. Que es busquin la vida, evidentment. Elles ja s'ho flairaven, veien que no hi havia moviment, que no trucaven per renovar, que no hi havia noves incorporacions. Qui estava al mundillo ja més o menys s'ho flairava. Però, evidentment, la notícia s'ha de confirmar i, malauradament, s'ha de confirmar de forma negativa. I elles com s'ho prenen? Amb tristesa, t'ho diria. Amb tristesa. Al final. Malauradament, algunes corredores han tancat la seva etapa esportiva juntament amb nosaltres, per molts factors. Si el Massi segueix, seguirem un any més. Si el Massi no segueix, ja no tinc ganes ni il·lusió per anar a buscar un equip fora. Altres corredores doncs ja tancaven sí o sí la seva etapa esportiva per altres motius i les que han volgut seguir doncs bueno s'han buscat alternatives i els han trobat i els han trobat evidentment és un món petit però tenim equips propers espanyols, el sud de França doncs que. Que combateixen i els hem ajudat en tot el que hem pogut a trobar equips. I la realitat de l'estructura

en dos sentits es tanca totalment la porta en un futur tornar a crear un equip que busqui competir com a professional això per una banda i clar, amb la formació, què passa amb l'estructura del Baxter, com queda?

Al final, com a club civilista bèixter, ja existim abans de la part femenina, diguéssim, i seguirem existint-la. És a dir, l'escola que tenim a Torroella, l'escola aquesta de base de nens de 5 a 14 anys, nens i nenes, doncs l'evitament la seguim tenint i potenciant. Tota la part femenina, que ara mateix teníem l'Acadèmia, que eren noies de 18, 28 o 30 anys, que començava en el món del civilisme, i la part de Massi Wester, sí que de moment tenim un punt final, que sempre ho dic, ojalà sigui un punt a part. Això el temps ho dirà.

Quan mires enrere tothom aquests dies veia que recordava el pas de la Paula Blas i de la Mireia Benito per l'equip tu quan mires enrere què et deixa més satisfet, més orgullós?

Home, em sento orgullós d'haver pogut obrir camí obrir camí al final vam ser un equip o hem sigut un equip referent evidentment a Catalunya i també a Espanya i també et diria els primers anys al sud d'Europa al final. Hem pogut descobrir moltes corredores. Sempre destaco la feina que vam fer de poder portar corredores que tenien talent, però no tenien oportunitats, doncs d'alguna forma ficar-los a l'aparador. I s'ha demostrat que han pogut anar i s'han pogut guanyar la vida amb Equips World Tour. Per tant, orgullosos d'haver pogut fer aquesta feina moltes vegades poc valorada, que fitxes corredores que no coneix ningú. I clar, poder obrir, poder. Ensenyar a totes les nenes ciclistes catalanes que hi ha una sortida, que hi ha equips de casa que podien córrer curses importants com eren l'etapa i la tour, estar a Bianchi, Fletchevalona, Tour de Flandes, molta Espanya. Veure que sí, que era possible que existia, que aquestes nenes, quan tinguessin 18 anys, podien estar en aquestes curses i en un equip de casa. Això era una mica el. El que ens fa sentir més orgullós. Això, amb el temps, mica en mica s'ha anat reduint aquest volum de curses importants una mica pel que comentàvem.

Ara, quan et sentíem, venien al camp moltes de les reflexions que fèiem, potser a través de les xarxes socials, aficionats al ciclisme, que justament destacaven això que ara tu estaves parlant, aquell llegat que deixa el Massi Baxter. Abans de tancar, m'agradaria tancar amb un somriure. Ens ho hem passat bé, Sergi, aquests anys, i tu, en moltes curses que no ens hem vist, però ara citaves algunes de les més importants, hòstia, has gaudit com un nen petit, eh?

Sí, ho hem disfrutat molt. Al final, ahir parlàvem amb el noi de comunicació, amb en Quimerino, que ja hem sigut, s'ha acabat, però ja hem pogut ser, ho hem pogut disfrutar, ho hem pogut gaudir i hem pogut estar a línies de sortida que mai ens haguéssim imaginat. Amb corredores que avui en dia tallen el bacallà, Marian Bosch, que el seu diager era la número un diferència, doncs bueno, et sents orgullós d'haver pogut estar competint contra elles i competint de tu a tu contra elles, no només compartint línies de sortida, sinó competint de tu a tu. Hem sigut sempre un equip valent i això sempre ens quedarà, que hem lluitat al màxim per estar a màxim nivell.

Sempre acabem. Jo et dono les gràcies pels minuts de l'entrevista. Avui aquestes gràcies les faig molt més extensives. És un agraïment per tots aquests anys que ens heu donat ciclisme, com has dit tu. Aquest llegat ens queda i el recordarem sempre més amb moltíssima estima i amb moltíssim apreci. Sergi, moltíssimes gràcies per tot.

Gràcies a tu, Isaac, per tota la feina feta amb l'esport femení, el ciclisme concretament, i esperem trobar-nos més endavant. I tant, això segur, una abraçada. Una abraçada a tots.

I ara intentarem tancar la temporada amb un somriure, tot i que per moments tindrà un regust agradós, una mica amarg fins i tot. Però aquesta és la realitat del nostre ciclisme. Aquest 2026, com ha passat en les últimes temporades, hem tingut tres equips catalans a la categoria Elite Sub-23, l'última que hi ha abans de fer el salt a les categories professionals. D'aquí, estic parlant de categoria masculina, i de fet són els que en aquest sentit es troben més amunt com a equips catalans. D'aquí, per tant, de la categoria Elite Sub-23 surten molts ciclistes que acabaran fent alçada a professionals. Dels tres equips, un és el Control Pack, un clàssic, amb el mític Néstor Biosca al capdavant, molts el coneixereu, l'haureu vist, ja haureu parlat. L'equip ha completat una mala temporada esportivament, però sí que és cert que tanca l'any. Per sorpresa de tots, amb una notícia excel·lent. Fa el salt al camp professional gràcies a un acord a tres bandes. Contra el PAC serà el patrocinador principal, juntament amb una empresa estoriana, Perfumeries de la US. I amb l'equip romanès Mentorize. Per tant, el nou Control Pack de l'US Mentorize que competirà com a estructura UCI continental el 2027 i ho farà amb dos ciclistes catalans, el Jaume Espuis d'Horta de Sant Joan i el Pere Barceló dels Guiamets. Tot això per una banda, un dels tres equips catalans Elit Sub-23 que deixa la categoria per fer el salt cap amunt. En segon lloc, tenim l'MP, l'MP Grup, vinculat al Club Ciclista Camp Clar, amb un altre mític, amb l'Antonio Pineda, i amb el Ramon Rota, el capdavant del projecte. Un autèntic viver de professionals catalans, d'aquí han sortit molts ciclistes que després hem vist competint a les curses principals del món. Això en segon lloc. I finalment, el tercer equip català és el Club Ciclista Lleida, des Guaces Pedros, que aquest 2026 ha completat la millor temporada de la seva història. Primer del rànquing estatal sub-23 elite, gràcies en part, i ho tocarem també amb el fitxatge del Ricard Fitó a principis o mitjans de març, i a més a més, a banda de ser el millor equip estatal en categoria sub-23 elite, Gràcies a l'Aleix Sierra s'han proclamat també vencedors de les grans clàssiques en la categoria individual. El president del Club Ciclista Lleida és el Sergi Mateu. A Catalunya Ràdio, Ràdio Volta. Sergi, què tal? Com estàs?

Hola, bones. Bé, bé, bé. Contents, Sergi, d'aquesta temporada.

Molt bé. I primer de tot, felicitats per partida doble, perquè has tornat a ser pare, i també pel que ens ocupa, pel ciclisme, perquè la temporada del Club Ciclista Lleida ha estat esportivament excepcional.

Doncs sí, a principis de temporada sempre ens posem el llindar de millorar l'anterior, com va ser l'any 2025, que ens vam classificar pels campionats d'Espanya Elite i també que seria millorar la 17a posició del rànquing nacional Elite. Aquesta temporada el punt d'inflexió va ser l'arribada al març del Ricard Fitó, que ens va canviar una mica l'actitud i les maneres d'afrontar les carreres a tot l'equip.

Perdona, recordem el Ricard, ja venia del camp professional primer amb l'Arabai, després quan va tenir problemes el conjunt mallorquí hi va desaparèixer, van decidir no sortir, va fitxar per un equip alemany i després, com dius tu, el març s'incorpora amb vosaltres,

eh? Exacte, sí, aquest és el recorregut del Ricard i decideix apostar per l'equip de casa, per la proximitat d'entrenaments i els desplaçaments, tornar a baixar una categoria al camp amateur, aconseguir bons resultats i aviam si acaba tenint algun contracte professional aquest any. A partir d'allí vam aconseguir sempre situar l'equip amb les posicions capdavanteres, tant a les voltes de rànquing nacional, inclús alguna carrera de Copa Espanya ell va fer vuitè, que va ser aquí a Valladolid. Cada vegada teníem més invitacions a les voltes nacionals i anàvem sumant més punts. I això va ser el juliol, a la volta a Gran Canària, que vam guanyar per equips, que vam situar l'equip al lideratge de rànquing èlit. I després ens vam conjurar a les voltes que donaven més punts i carrers que donaven més puntuació per apoiar el Ricard i els altres corredors que també, aviam, sempre estaven dins els 20 primers per aconseguir aquesta fita històrica per nosaltres.

És a dir, que passeu del 17è lloc fins al primer, perquè aquesta temporada heu guanyat, eh? Exacte. Sí, sí, és així, és així. Molt bé. Ara et preguntaré, i ens aturarem en aquest primer lloc, a nivell estatal, però vull fer un parell de preguntes que ens ajudaràs a dibuixar quin és l'escalet, l'organigrama, pel públic general, pel que no segueixi potser els vostres equips o les vostres categories. De categories vosaltres sou Elite Sub 23 però clar si mirem a dalt de tot els professionals comencem per World Tour després baixem al Continental el Continental Pro Continental Pro sí exacte Continental i després ve la vostra categoria Elite Sub 23 que és Cam Amateur clar vosaltres aquí què competiu? Quines curses competiu?

Nosaltres aquí la competició en excel·lència que volen disputar tots els equips àlits sub-23 és la Copa d'Espanya, que són 10 carreres per tot l'estat espanyol, que aquesta és la que dona més visibilitat i oportunitat al corredor per pujar al camp professional. Aquest any ens han invitat en 6 carreres, que de les 6 només van poder anar 5 perquè el Memorial Montparlés va suspendre a Castelló. I després són les carreres de rànquing nacional, com són les voltes o carreres d'1.12.2, que donen més puntuació, o 1.12.5, com són les grans clàssiques aquí a Catalunya. Aquesta és l'altra competició autonòmica. Cada comunitat autonòmica té la seva competició. El País Basc i el Torneo Lendecari, Torneo Escaldun per exemple, que és un altre torneig prestigiós de la comunitat. A Navarra també hi ha quatre o cinc carreres, a València també tenen la seva Challenge autonòmica. Això és el camp Elit Sub-23, que fan aquests rancs de puntuació, que vas sumant i et donen aquestes puntuacions i aquesta classificació nacional. Així és com està la categoria Elit Sub-23. Com més amunt quedis, després ja tens la invitació assegurada a la Copa Espanya i la Challenge Futura, que és una competició que en principi, si no varien la normativa, que també va variant segons les reunions que es vagin fent de la Federació Espanyola, són carreres 1.2, que hi ha punts UCI, que en tindríem dos l'any vinent, a Hontur, a Albacete i a Galixer, que aquí sí que competiríem amb equips professionals. Molt bé a mi em semblava

interessant fer aquest retrat, fer aquest dibuix perquè la gent vagi entenent que vosaltres tot això costa diners, us heu de desplaçar per tot Espanya, són desplaçaments que per un equip ciclista és una despesa important ara hi anirem però abans que res tornem al títol que guanyeu primer equip del campionat estatal i a més a més hi hem de sumar també les grans clàssiques amb l'ECR aquí amb un paper destacat.

Exacte. Aquí a Catalunya hem guanyat les grans clàssiques individualment amb l'Aleixera, que ho vam aconseguir l'any 2024. I el 25 ho vam guanyar per equips. Aquest any per equips ho ha guanyat l'altre equip català, que és l'MP. I hem quedat segons. Exacte, és així, Isaac.

Molt bé. Per tant, la gent que sàpiga que el Club Ciclista Lleida d'Esguaces Pedros aquesta temporada ha aconseguit uns resultats completament excepcionals. Abans em deies, quan va començar la temporada, jo crec que això no us ho imagineu, tot canvia amb l'arribada del Ricard Fitó, però com us sentiu ara mateix, havent tancat una temporada tan exitosa?

Les vuit persones que estem a l'estaf, a la Junta, ara ens ha agafat, són situacions noves. Cada dos o tres mesos són situacions noves. Nosaltres ens n'hem adaptat a la realitat del projecte i, com has comentat, les despeses cada cop són més altes. L'any vinent sí, segurament tindrem tota la volta a la Copa Espanya. I també aquesta és la challenge futura, doncs a buscar espònsors. A buscar espònsors, que és una feina de porta a porta, que per molt Instagram que es faci i retorns que vols fer, doncs costa, i costa molt. I aquesta és ara fins a acabar el 15 de novembre. Acabarem de perfilar el pressupost de la temporada 2027. Nosaltres, la il·lusió que tenim, com va passar el 2025, per exemple, ens van invitar en una 1.2 a Portugal, no hi vam poder anar per falta de pressupost, Esperem aquest any poder-hi anar, per exemple, amb alguna carrera de Portugal o 1.2 que donen aquests punts UCI, que això sí que és interessant pels corredors élits sub-23 amateur, que és una de les propostes que volem fer a la Federació Espanyola, que la Copa Espanya sigui 1.2 i a la llarga pugui donar aquests punts UCI perquè els equips, per tenir més puntuació, venen a buscar aquests corredors amb aquests punts i encara pot ser més interessants per aquesta categoria. Clar, clar, clar.

T'anava a dir, ara anava pensant, en teniu prou amb aquest porta a porta que deies tu anar trucant a empreses, empreses, perquè és clar, heu de viatjar per tot Espanya, sou un gruix considerable de corredors, d'estaf, d'on us arriben els calés, d'aquest porta a porta, de premis, de subvencions públiques, d'on us arriben? O hi és suficient tot això?

Mira. Aviam, de subvencions públiques tenim la Diputació de Lleida, després ha sortit aquest 2026 la marca Gust de Lleida, que són tots els productors, que aquesta iniciativa ha estat, trobo, molt acertada, que tots els productors d'aliments, de restauradors de la província de Lleida han fet aquesta marca Gust de Lleida, d'aquí també ens arriba una petita quantitat, després de l'Ajuntament de Lleida. Però el que trobo una mica a faltar és de la Generalitat, perquè competixes amb equips de la mateixa categoria que cada govern els facilita aquesta ajuda. Aquí la Generalitat no és cap crítica, ells tampoc ho saben o no s'ha arribat a aquestes reunions. Jo no sé si. Per exemple, el Massi femení ells tenien ajuda, ho desconec jo, doncs no demanem aquí 50-60.000 euros, però una petita ajuda o consideració en aquests equips Elit Sub-23, que només quedem dos ja a Catalunya, una petita ajuda de la nostra comunitat, ja que representem Catalunya en aquest camp, en aquest camp Elit Sub-23. Ara ho deies,

només quedeu dos equips. Aquesta temporada, el Camp Amateur Elite Sub 23-03, el Control Pack, el Club Ciclista Lleida i l'MP del Camp Clar. El Control Pack puja de categoria, per tant, quedeu el Club Ciclista Lleida i l'MP. És així, eh? Exacte, exacte.

Això depèn del pressupost, per què no el projecte mirar cap a aquest camp continental.

És el que t'anava a dir, no sé si us plantegeu vosaltres a curt termini fer com el control pac i fer aquest salt al ciclisme professional.

Sí, això seria una mica el recorregut, però el que sí que tenim clar a la Junta primer és la consolidació. Ara, un dels esponsors que són dels principals, que és Ibars Cooperativa, ells, una mica el nostre model, que és el seguir, per exemple, l'Smart Lock del País Basc, que tinguin els corredors, un allotjament, un gimnàs, que puguin estudiar a la Universitat de Lleida. Nosaltres ens centrem en tenir aquests serveis als corredors, que al final són corredors de 18 a 25 anys, que és on ens focalitzem. Primer, volem consolidar aquest tipus d'estructura i després, per què no, a la llarga, necessitem ja un pressupost d'un milió o dos milions d'euros per pujar a continental. És que si no et quedes a mitges o vas als corredors sense sous i no sé, les coses s'han de fer bé, provo.

Res, tres preguntes molt ràpides abans de tancar. La primera, el Ricard Fitó, que ha estat qui us ha permès aquest salt de qualitat l'any que ve, continua amb vosaltres? Esperem que no.

Esperem que no. Jo desitjo que no, que torni al camp professional. Sé que ho té complicat. El teu mànager està parlant amb molts equips i està mirant les millors condicions. I ara suposo que abans d'acabar el mes, l'octubre, principis de novembre doncs ja ens comunicarà la seva decisió. Sí que és cert que si no troba unes grans condicions, ell ens ha dit que continuaria aquí, ja posa a disputar, a centrar-se en la Copa Espanya i la Challenge Futura amb nosaltres, per acabar de gastar amb 24 anys l'última bala per dedicar-se al professionalisme. Ell ho té clar, també. Perquè si no, ja sabeu que les despeses que el club sí que fa són els desplaçaments i molt serveix als corredors, però la vida és molt cara.

En aquest sentit, les altres dues preguntes. Abans parlaves de fer el salt al camp professional que necessitaria un pressupost superior al milió d'euros. Aproximadament, un pressupost vostre de quant és?

Mira, nosaltres ens agradaria posar el servei de bicicletes als corredors. Avui dia encara això no ho podem fer, com hi ha altres equips de la categoria que els cedixen les bicis als corredors sense pagar res. Nosaltres aquest any encara no ho podrem fer. Ara tindrem sobre uns 80-90.000 euros per l'estaf i tots els allotjaments durant l'any. Això estarà cobert. Per posar aquest servei de bicis, que l'equip tingui bicicletes pròpies, ja té en base 150.000-200.000 euros. Estem aquí. Amb això que comentes

interpreto que els corredors tampoc cobren. Exacte. És així, és així. No n'hi ha. És així de dur, però clar, estem parlant amb l'equip que ha guanyat el campionat d'Espanya.

És a dir, que aquesta és la realitat. Sí, imaginaos. Jo, clar, al guanyar així, que se'ns obriria inclús més portes, sobretot d'espònsors, de marques, sobretot també me queixo una mica de les pròpies marques. I és que, clar, per exemple, aquí a Catalunya tenim un esdeveniment molt important, que és la Sea Other, i allí vam anar, no?, vam parlar amb moltes marques, i allí es fa un gran esdeveniment, però també diuen que el sector està fotut, està fotut, perquè abans ajudàvem molt més, sobretot en aquests equips de promoció, no?, Però avui dia ja molts equips han de pagar aquestes bicicletes, al final 2.500-3.000 euros cada bici, doncs ja són despeses importants, necessites un S20. Vull dir, els números són aquests.

Sí, sí, totalment. Doncs bé, Sergi, avui a mi m'interessava molt fer aquest retrat, aprofitar per felicitar-vos per l'excel·lent temporada, però al mateix temps mostrar la cruesa de la realitat dels equips ciclistes. O sigui que m'ha anat molt bé que ens ajudessis a fer aquesta fotografia de quina és la situació, però en qualsevol cas, per tancar, reitero el que et deia a l'inici. Felicitats per l'excel·lent temporada, pels resultats i digues, digues.

Sí, aquí, bueno, l'últim incís que voldria destacar, aquí a Catalunya tenim 5 equips juniors que tenen una molt bona base, inclús hi ha corredors professionals a darrere, com és, per exemple, el Purito Rodríguez, el Joaquim. Clar, què passa? Doncs si cada equip té 20 corredors en plantilla, que tenen 18 anys, si només aquí a Catalunya hi queden dos equips que tenim 16 corredors en plantilla, i de primer any agafem, doncs aquest any, per exemple, agafarem 5 corredors. Que se sàpiga que es necessita la creació de més equips perquè aquests corredors no hagin de plegar amb 18 anys i no puguen desenvolupar-se o marxar fora. I si marxa fora, per exemple, el Kern Finisher desapareix, el Grupo Eulen desapareix, cada vegada es tanca més el cercle, aquí veiem que hi ha un problema greu. Sí, sí, té raó.

Tens tota la raó, molt bon apunt. Bé, seguirem donant alta veu a la situació del ciclisme català i per extensió de la resta d'altres territoris. Sergi, felicitats un cop més i ara mateix que s'acaba la temporada, que tingueu sort en la recerca de finançament i sobretot que aconsegueixis guanyar algunes hores de dormir, que això també toca. Molt bé, gràcies Isaac. Una abraçada. Adéu, adéu.

Escolta Ràdio Volta a l'app i al web de Catalunya Ràdio amb Isaac Vilalta.

Fins aquí un nou Ràdio Volta, el 32è i últim de la temporada. 32 programes, 6 temporades, 195 programes en total. Ho deia a l'inici, estem contents, molt contents, però també cansats, molt cansats. Hi haurà Ràdio Volta el 2027?