Úrsula Corberó i Chino Darín, atrapats a Vic

A Catalunya Ràdio comença. Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner. Que no surti d'aquí. El món dels famosos a Catalunya Ràdio.

He sentit exclusiva el meu moment preferit del programa, tant com el moment Activia Kèfir, l'aliat cremós i deliciós de la teva microbiota a qualsevol hora del dia. Activia Kèfir patrocina Que no surti d'aquí.

Passen tres minuts d'un quart de set. Juliana Canet, molt bona tarda. Bona tarda, Roger. I Marta Montaner, molt bona tarda. Molt bona tarda. Avui és un dia especial.

Ai. Li queda genial al Carles com aquest inici, per mi especialment, no? Aquest.

Avui és l'aniversari de l'Aitana Sánchez Gijón, que en fa 58.

Tan fort com fa dos anys no l'hauríem felicitat mai en aquest programa. En absolut, i ara és de les preferides.

No, i en canvi hauríem felicitat tanta gent que ara. Raúl Alejandro, per exemple, ara dos anys no, però fa tres anys era un personatge que seguia. Sí, sí, un i altre també.

Que a vegades tenim algunes crítiques de gent que diu sempre parleu dels mateixos, però si t'hi pares a pensar. Hem anat renovant, eh? Hem anat renovant. Sí que hi ha alguns clàssics que, evidentment, anem arrossegant.

Els clàssics, vull dir. A part, és una cosa que queda molt dins l'imaginari. Cada dia parleu de l'Aitana. Molts dies sí, però també hi ha programes que no apareix l'Aitana en cap moment. Podem estar uns quants sense l'Aitana. Ahir, per exemple, no va ser el cas, perquè ahir sí que va sortir.

Ahir vam parlar de l'Aitana. Sí, de rebot. Bé, a un aniversari el de la Itana Sánchez Gijón, que li arriba en un moment vital d'immillorable, perquè està perdudament enamorada, il·lusionada amb en Max Iglesias.

És que si un aniversari ja és màgic de per si, si estàs enamorada, imagina't estar enamorada d'en Max Iglesias.

També és una prova per la parella, depenent de quan portin, perquè és allò que no saps si has de fer un regal a quin punt has de demostrar alguna cosa o no si has de felicitar a les 12 en punt o t'has d'esperar una estona perquè primer vols que sigui la família que faci el gest són aquelles

dates que t'obliguen a vegades a definir-te

una mica de què és això com Sant Jordi hi ha aquesta història icònica teva de Sant Jordi una història personal teva d'una noia que s'esperava una rosa i no en va rebre i va venir ben equipada

amb els llibres i vaig acabar tornant llibre al final per solucionar-ho tot i sap greu perquè realment.

Anava molt bé la història. I quina llàstima que Sant Jordi caigués just en aquest moment,

perquè és que la cosa hauria anat funcionant. O no, és que a poder també penses, mira, en realitat Sant Jordi va accelerar-ho, però gairebé millor fotre's la nata ara, saps?

Hauria patat més tard, però sí que saps que segurament no s'hauria acabat allà.

Aviam, i que són pur formalismes, i si hi ha una mica de comunicació, perquè des d'aquí jo abogo sempre per, tot i que sigui un gris, tot i que sigui un micronòvio, parlar una mica, que hi hagi la justa, però una mica de comunicació, de dir, no de dir què som, però és evident que hi ha un compromís amb l'altra persona, sigui de la mena que sigui, no? Si tot això està ben parlat i les veus estan ben assentades, coses tan. No sé com dir-te, tant com això, el Sant Jordi, l'aniversari, no hauria de canviar-ho tot. T'hauries de poder fer un regal i que això no impliqui. No, jo he fet regals. És una qüestió d'expectatives. He fet regals bèsties, eh, jo?

No, tu vas molt passada de regals. Estàs gastant una de pasta? Que espero que n'estiguis guanyant molta, perquè si no estàs arruïnada. I estàs gastant també

molt bones idees. Ah, sí? I ara no les explicarem perquè algunes són com molt personals, però has fet coses que jo mai havia vist. Perquè està bojament enamorada.

De com a detalls, sí, de la vida i del nord.

De la vida, de la vida. No, jo per això sempre les he fet molt grosses amb totes les cites, perquè jo la cita 1 si puc ja convidar jo d'entrada, és veritat, eh? Ja, ho faig.

Que marques un nivell molt alt, eh? Llavors. Això és un precedent que és perillós per a qui t'acompanyi. Bé, en tot cas, haurem d'estar pendents a les pròximes hores per veure si ens arriba algun detall del que li pugui estar preparant Maxi Iglesias a la Itana Sánchez Gijón.

Clar, perquè l'últim que en

sabem d'aquest parell és que just després del pont del Pilar van fer una escapada en cotxe fins a un poblet de Guadalajara i es van allotjar en un antic molí convertit en hotel-botíc.

És que és la cita perfecta de

Marta Montaner. Sí. A tu et funcionaria. A mi A ver, a Guadalajara no ho conec, però segur que és preciosa. I de fet és bonic descobrir llocs, no? Sí, no, no. A mi em costa sortir de la ciutat, també et diré. Vull dir que gairebé m'has de pagar a mi per poder sortir.

Tu, Marta, quants cops a l'any creus que surts de Barcelona? I no compta quan vas a TV3. És a dir, no compta àrea metropolitana.

Quan em toca fer teatre amb vosaltres. I anar a Vic, o a Figueres, o a Girona. Sort que t'obliguem. I se li fa una muntanya, no creieu, eh? Saps què passa? És perquè no tinc cotxe, també. I no estic acostumada a conduir, que si haig d'aprendre de trens i tot això, a mi se'm fa una muntanya.

I que quan ets allà ets feliç, perquè jo veig que quan anem a Girona, anem a Vic. No puc esperar tornar a casa meva,

també t'ho dic. És que a la Marta li encanta Barcelona, és així. A veure, i l'odio al mateix temps, és aquesta relació tòxica amb la capital.

Doncs no hi ha cap cita millor al món que aquesta, anar amb cotxe. Anar amb cotxe, anar tan lluny com es pugui.

Les primeres cites, quan fas la primera escapada en cotxe. A tu i a mi que ens agraden en cotxe. Bueno, jo recordo molt la música que he escoltat a les primeres escapades en cotxe, perquè ja marquen la banda sonora.

Aquí és la teva cançó preferida, ara que estàs escoltant. I allò que estàs com a prop, no et mires. Para, para, perquè I el primer dia que t'atreveixes a posar mal clatell, que dius, estic fent una bogeria molt i molt grossa, però m'arrisco, mala cuixa, no parlo de més marraneria, però també es pot fer.

No, jo recordo una mala cuixa.

Com va fer Enristo Mejide amb Malaizia, amb la Merche. Ah, sí, mala cuixa, escoltant RAC1.

És veritat, i amb el Porsche, és veritat. A mi també m'agrada posar la ràdio, tot i que jo poso Catalunya Ràdio, però posar la ràdio una miqueta en aquell moment. Saps de dir, posa-ho ja amb el matí i tal. En Roger sempre fa això quan no vol parlar més amb la persona que té al costat del cotxe.

A veure què diuen, perdona. Els anuncis ben alts, els anuncis. Activia.

A tu i a mi ens agrada molt anar en cotxe junts amb la ràdio, ho hem fet moltes vegades.

A mi no m'incomoda anar en silenci amb tu o amb la Marta perquè hi ha gent amb qui tinc confiança, però sí que hi ha gent que, hòstia, els tinc allà. Hi ha gent que pateixes molt, hi ha gent que s'ha d'arramar molt. Bé, passen, falten 6 minuts per dos quarts. Tenim alguns oients que ens han escrit al 677 27 10 58 comentant el rumor sobre Rosalia i els Javis que ara ha publicat el Com te dics Rosalia Info. Aquest compte ha recuperat unes declaracions del programa Y ahora son soles, i diu, bomba, una periodista. Crec que és Sonsoles, eh? Sonsoles. Sí, diria que sí. Sempre hem dit Sonsoles, vaja. Molt bé, doncs ho seguirem dient, no? Jo el dia que vaig descobrir

que existia aquest programa, Y ahora son soles. Jo encara no entenc el títol, eh? I que es deia Yas, o sigui, saps? Es diu Yas. Jo em vaig quedar. És a dir, les sigles del O sigui, el programa fa l'acrònim aquest de IAS. Ah. I el logo i tot és IAS. I és que quan em vaig començar a introduir en aquest món espanyol per culpa del Marc Andreu, després d'anys de virginitat en aquest sentit, em va impactar tot molt, em va semblar tot sordit i fastidós. No et sembla molt fort, Marta? IAS. Ai, no ho sabia. Nosaltres és cunsa, que també és complicat.

Cunsa, sí. Bé, diuen, bomba, una periodista d'Antena 3 assegura que Rosalía tenia un paper a la bola negra la nova pel·lícula dels Javis.

Pero, sin embargo, si me confirman por otro lado, es que se había escrito un papel para Rosalía. Uh. Clar,

són declaracions de la periodista Isabel González de fa unes quantes setmanes, però unes declaracions que van passar força desapercebudes perquè no donaven més detalls. Però ara, aquest compte, Rosalia Info, diu que Rosalia hauria donat vida, si hagués tirat endavant aquest paper, a Margarita Chirgu, gran artista de l'època i principal difusora internacional de l'obra de l'orca.

Pell de gallina. Què devia passar? Una de les actrius catalanes més importants que hem tingut, eh?, Va tenir una història així una mica misteriosa d'amistat o alguna cosa més, no ha estat mai resola. Mirene Polo, una periodista molt important. És fascinant, eh, Margarita Xirgo, Caution. Em sap greu que no la incorporessin a la pel·lícula.

A mi m'encantava aquesta fusió de mons. I és veritat que es va rumorejar moltíssim la participació de Rosalía a La bola negra. Sí que hi tenia un paper i això es va dir moltíssim. I ella estava com involucrada dins de l'obra. No sabíem si a nivell musical, amb alguna cançó, o ja directament amb un paper, però què devia passar?

He vist alguns comentaris que potser va ser un tema de timings i de calendaris, perquè O sigui, ni va arribar a fer un càsting, ni. Jo crec que no, per la poca informació

que hi ha i pels rumors que hi ha. Jo agraeixo que no passés, perquè a mi el que em va produir la bola negra ja era una saturació de personatges coneguts que per mi eren innecessaris. Haver-me col·locat una Rosalía allà, i a més a més, ara ja crec que no és spoiler, però a mi totes les escenes. Que hi ha la bola negra ficcionades de l'Orc, etc. Per mi s'obren absolutament, em fan una vergonya aliena tremenda, em treuen totalment del que m'estan explicant i per tant entenc que la Rosalía hagués format part de tot aquest entramat en blanc i negre. Clar, de la part d'antiga, sí. A mi si ho poguessin vetallat ja m'haurien fotut. És veritat,

els Javis quan preparaven el guió no deien que anaven pensant en cares de persones com Héctor Bellerín en el seu moment i que mai van arribar a. A contar-hi de veritat, en realitat.

Però bé, que al final són molt amics, l'exparella i la Rosalia, i no sé si recordeu aquella escena de les festes de Cap d'Any, de la Rosalia portant aquest llaç tan gegant.

Me'n recordo molt, amb la bandera d'Espanya. I de fet, també recordo que van anar els Javis a l'Hormiguero a fer promoció, no em facis dir ara bé de què. M'està sonant. Sí, és veritat. Sí.

Bé, a tot això hem de tornar a parlar avui de l'espombo. Ahir ja vam explicar que travessen un dels moments més tristos per la família arran de la mort de l'àvia Teresa.

Teresa. Teresa, Teresa. Sí. L'hem de catalanitzar o no el nom?

Jo crec que no. Els noms no es tradueixen.

Jo crec que no. Elles, vull dir. L'àvia Teresa. Ens posarien una denúncia, eh? Sí, sí, sí. No, però és que nosaltres també ho faríem. O sigui, si ara diguessin, saps? La Juliana i. Bueno, Marta és complicat, però. Sí. Roger, no sé com. Rogelio, es deudic castellà.

No, lo bosque no es pot dir en castellà. Rogelio. Diuen Roger. O Roger, si vols. Com t'ho diuen a Madrid? Roger o Roger. Com Roger Federer, no? Molt bé. És molt poc, eh, Madrid, també t'ho dic. I tampoc és que et presentis cada cop, vull dir, tampoc és que. Quan jo vaig a Madrid

no em diuen pel nom. Però mira, una història personal, no nostra, sinó d'en Francesc Garriga. Ell va viure a Madrid i explicava que, clar, quan anava a llocs d'aquests de demanar cafès per emportar, que et fan dir el nom i després et criden, ell no podia dir Francesc, perquè és que a ningú li escrivia bé el nom ni ningú el pronunciava bé. I aleshores, per supervivència. Es va canviar el nom? No, no. Es va acabar dient Fran, el nostre Francesc Garriga. Que si de cas, si se l'havia escurçat el nom, es feia dir Cesc.

Això és colonialisme i és molt depriment i m'enfonsa i m'has destrossat el dia. Si les hores que queden de dia, jo m'estaré arrossegant com un cu. Fran Garriga, eh? Fran Garriga. Passen coses molt fortes amb això dels noms. Bueno, vull dir que simbòlicament passar-se a dir Fran perquè t'entenguin a Madrid té molt de pes quan els nostres avis es van haver de posar el nom en castellà, saps? En el DNI, la meva àvia a l'hospital al cartell posava Mercedes i no Mercè.

Sí, i quan els cognoms es van castellanitzar en el seu moment.

Doncs bé, l'àvia Teresa, que era l'àvia per part de mare de les Pombo, i aquesta mort és veritat que les va enganxar molt lluny, a molts quilòmetres de casa, perquè estaven a Mèxic rodant la nova temporada del seu DocuReality per Prime. I resulta que ahir van arribar a Madrid, les germanes. I el que jo no m'esperava, i us ho dic de veritat, és que tindríem els reporters d'agència esperant-les a l'aeroport. I després que elles estarien disposades a respondre'ls.

A ver, ha sido un viaje muy especial porque justo estábamos conociendo una forma de ver la muerte que aquí en España no tenemos. Entonces, bueno, nos llevamos ese regalo, yo creo, para todas. Muy tristes, la verdad, porque. Bueno, es que si hablamos lloramos, pero bueno. Ha sido nuestra abuela del alma y entonces, bueno, pues no te estás a ver que ya no vamos a volver a verla. Pero bueno, la hemos disfrutado muchísimo y ya está, es lo que queda.

És molt de cèlebricus.

Tia, però és. És fora de lloc. Ara, si em permets, jo voldré obrir algun debat. Som-hi. Són declaracions de la Maria i la Marta Pombo, germanes petita i mitjana per l'agència G3. La Lucía també viatjava, però no sé, no devia voler atendre la premsa o potser els periodistes només es van dirigir a la Maria i la Marta. I ja les heu sentit, estan absolutament trencades, es posen a plorar al mig de la resposta. I a mi em genera tants dilemes aquest moment, tant si ho miro per la part d'elles, com si m'intento posar en el lloc de la reportera, que al final anava obligada per l'agència perquè algun jefe o jefa li devia dir vés a buscar-les i agafar les primeres declaracions, les primeres paraules de l'espombo després de la mort de l'àvia.

Digues. No, que el que jo deia, o sigui, dic que és molt de celebrity perquè és molt de famosa antiga, o sigui, és el món de Lola. Ja, com un obregón, no? Exacte. Sí. Saps? O sigui, és com que forma part de tot aquest món del cor com molt tradicional, molt antic, que aquests límits o aquests debats o no s'han tingut o es planteja diferent o es dona per suposat que sí, que és com que és famosa,

has d'anar i t'ha de donar expressió. Però m'imagino una Itanoca avui torno a parlar de l'Aitanao Canya, però que també se li ha mort algun familiar, l'esperen els periodistes a l'aeroport, ella no respondria. Però és que ella no és famosa i ja està. És que la Maria Pombo treballa de ser famosa. Segurament és això. O sigui que realment viu d'ensenyar la seva vida.

I que entenc que no els molesta atendre la premsa

en un moment tan delicat. No els molesta però les trenca. Però potser ja els està bé mostrar-se així també vulnerables i fràgils. I en tot cas les declaracions no van quedar aquí i la Maria Pombo va aprofitar per acabar amb fake news que també havíem dit en aquest programa i dir l'edat real de la seva àvia Teresa.

El peor viaje de vuestra vida, imaginamos.

Por lo menos estamos unidos, el no haber llegado, el no haber llegado a decir un adiós, que era inesperado, no habríamos dicho adiós en ningún momento, pero no estar con mis tías, y saber que ya no va a coger el teléfono.

Pero bueno, el que es lejos de ser una adecuación, es una persona que hemos disfrutado mogollón, ha muerto con 90 años casi, 89, llena de vida, pues eso es una suerte.

Jo em disculpo, ahir vam dir 95 anys i eren 89.

Doncs 89 anys, l'àvia Teresa de l'espombo. Passen tres minuts de dos quarts a set, ens anem fins a Vic. Tot està passant al Liverpool català últimament. Està passant molta cosa a la comarca d'Osona, des d'on ens arriben informacions sense parar d'Úrsula Corberó i Chino Darín, que ja són pràcticament osonecs. No poden sortir d'allà. No, no, és que.

S'han acabat atrapats. Home, justament estan treballant molt.

Ja, però jo penso, o sigui, ara explicarem la ruta que han estat fent, però amb les activitats que han fet, a mi em sembla que és probable que tinguin un dia de descans en el rodatge. A mi m'encaixa que hi hagi un dia de descans. Si no, no m'explico quan ha rodat aquesta noia. Bueno, no sé. Bueno, que els rodatges a vegades hi ha dies que. La van veure, rodant i tot, però. Sí, si tenim fotos que hem anat ensenyant aquests dies. Jo crec que quan fas un rodatge tan llarg hi ha dies que et diuen avui podes estar 20 hores que no treballes, i fem un rodatge nocturn. Ves a passejar per Vic.

De fet, ja fa dies que estem explicant que l'Úrsula està rodant una nova pel·lícula entre Tona i Prats de Lluçanès. És una pel·lícula rodada tot en català, dirigida per Jaume Balagueró, producció de Trescat, i que s'estrenarà a finals del 2027. Deia que l'Úrsula és pràcticament usonenca perquè no només està treballant a la comarca, sinó que també hi fa molta vida i, de fet, pel que ens expliquen, hi fa tota la vida perquè ja ha fet tots els àpats les últimes hores. Ahir vam dir que havia anat al restaurant La Torre Simón de Tona i avui podem explicar la ruta que s'han marcat l'Úrsula i en Chino les últimes 24 hores a la ciutat dels Sants. Dimecres, 4 d'octubre. Vic, quarts de 9 del vespre. Pel que m'expliquen. A tot això tu que estàs al minut, no has vist res. No, però m'ho explica gent de Vic que clar, que se'ls ha trobat pel carrer, que aquests dos han passejat com si fossin. De Vic, sense mania. És el més a prop, ara de veritat, que ha estat

Úrsula Corberó de ser la teva nòvia. Passejant per Vic, fent la vida que faria

si fos la teva parella. Caminar pel carrer on viu me mare, saps? Que fort.

Anar a veure la sogra. El cop que la vam entrevistar, primer programa, no? O segon? De la història del que va sortir d'aquí. Primer Úscar Casas, segon Úrsula Corberó. I com li vam dir a la cara que tu no vas dient que era la teva exnòvia. Ella li va apodrar. Ella va dir que era un

any difícil el 2012.

2013 i devia pensar, deu ser un d'aquests meus errors acumulats al llarg de la vida. Bé, en tot cas, ahir, quarts de nou del vespre, i després del que sembla que va ser una jornada de rodatge intensa, l'Úrsula i en Xino s'allotgen en un dels millors hotels de la ciutat, però lluny de tancar-se l'habitació, ells dos decideixen buscar un lloc per anar a sopar i s'acaben de cantant per casa Pipa. És un restaurant que està situat al carrer Nou de Vic. Atenció, amb un 4,9 a les ressenyes de Google. Directe cap allà, eh? És un restaurant que han obert fa poc dos ex cuiners d'en Nandu Jubany, que són parella. I és un lloc on em diuen que s'hi menja molt bé i que s'està posant molt de moda.

Estic molt content, ahir vam poder rebre la Úrsula. No ens esperàvem, ho teníem al restaurant tot ben ple, i va aparèixer aquí a la barra on tenim la cuina i diu que teniu taula per dos. I dic, ostres, em sap greu, i de primeres no vam caure la meva parella i jo, que som els socis del restaurant de Casa Pipa. Diu, si t'esperes 40 minuts, tindràs taula. La vam fer esperar, va vindre amb la seva parella, no va vindre amb ningú més. Havia vist algunes ressenyes del nostre restaurant. Fa quasi cinc mesos que estem oberts amb la meva parella. És un projecte personal. És un restaurant amb una capacitat d'unes 40 persones on donem producte de temporada, carns i bons vins i bon beure i bonestar i tranquil·litat perquè la gent pugui estar a gust.

Clar, se't presenten allà, no tenen reserva i tens el local ple, res, us heu d'esperar 40 minuts. Com qualsevol altra persona. Exacte. Per tant, es van esperar, i aquest és un dels temes que, clar, en Xino i l'Úrsula diuen que s'esperen, demanen si poden seure a la terrassa, Es demanen. Aquell fred que fot allà a Vic. Es demanen un vinet per fer l'espera i clar, què passa? Que els clients que surten de sopar es troben l'Úrsula i en Xino. A Vic. A Vic. A casa Pipa. Amb la Norac a casa Pipa amb una copa de vi i els veïns que van a tirar a les escombraries es troben a l'Úrsula i en Xino. El nen no hi era, entenc. No hi era el nen. Anaven ells dos sols.

Dia de nòvios. Dia de nòvios. També s'ha de cuidar la parella, també. Home, és vital.

Tothom diu que l'Úrsula, molt amable, i que es va fer fotos amb tothom, i que deia que ella no li feia res, que ja sabia que anava amb la seva feina i que li encanta conèixer gent. Vull dir que molt simpàtica. Que mona que és. Un cop a dins, s'asseuen, com uns clients més, a la taula que els tocava, i es tiren de cap al xuletón.

Va estar molt a gust, li va encantar tot. La carn, que ja no podia menjar més, que es va demanar un tros de carn, se la van portar amb un tàper.

Per tant, aquí no es llença res. No per casa pipa ni res, però un tros, depèn de quin tros de carn, després costa de fer'n passar si l'has bordat a la nevera.

I clar, que no vas a casa, que vas a l'hotel. Fots a la nevereta de l'hotel. M'encanta aquest detall, eh? Per mi sí. No sé què em van fer, però el detall de. No, no, ens en portem. Clar que sí. Lluitem contra el malbaratament alimentari, no? Sí, sí. Total, que tenim ja ben sopats a l'Úrsula i en Chino, amb el xuletona dins el tàper, i els dos tornen tranquil·lament fins a l'hotel, fins a aquest matí, que han tornat a sortir al carrer i han anat a un altre dels locals de moda de la ciutat, Cítio. És un lloc d'aquests típics de té matxa,

de torrades amb el bocà. Ja no saps si ets a Vic, a Brasil, a Nova York o a Madrid. Típics de Vic, no ho sé.

Això és bastant nou a Vic i està funcionant. És veritat que Barcelona està rebentat, però allà a Sitio funciona i ells dos cap allà. De fet, hi ha un oient que estava passejant aquest matí per Vic i ens ha escrit per dir-nos on se'ls ha trobat que és curiós. Diu, concretament al carrer de Gurb, davant la botiga Alba de Ganivets. Molt interessats en la ganiveteria, ell parlant amb el seu accent argentí, l'Úrsula, escoltant atentament. O sigui, han anat a fer un matxe

i després a la ganiveteria. Està bé.

Està molt a prop del local del té matxa. Hi ha una ganiveteria que van obrir l'any 1966 i que està ple de, bueno, punyals, de ganivets, navalles i tota la paradó.

M'encantaria anar-hi a mi. En Xino ja se'l veu boig

per aquests temes, eh? Segur que li he explicat cada un per què servia. Això a mi em sembla molt romàntic, que després de tants anys ell encara escolti atentament, no? Vull dir, hi ha parelles que porten molt de temps, que veus que l'altre li explica alguna cosa i l'altre li posa els ulls en blanc. Que s'ho diguin. Això passa, eh? Sí, sí. Maria como Pablo Castellano intenta dir dues frases explicant que li encanta aquell model de cor i la Maria ja està dient, Pablo, calla't.

I si t'hi fixes a Stories, ara en Pablo només fa ripost del que diu la Maria. Ja no publica res orgànicament perquè no hi haurà bronca.

En canvi, l'Úrsula i el Xino, jo els veig d'aquests de dir, això, doncs, és igual el que li expliqui. Víctor, estic parlant en directe a la ràdio, s'està videotrucant amb un amic que, perdona, em cau genial, però tampoc és l'amic que som, l'amic aquell que treballa al Barça, no me'n recordo ni de com es diu, pobre, que em cau genial, eh? Bueno, vull dir, bueno. Sembla mentida que treballes. A més, tu treballes en sèrio a la ràdio, normalment. No, però que m'ha fet gràcia perquè estava en videotrucada. No, està perfecte. Estàs a casa, Víctor, fiques les sabates. Sí, poso les sabatilles i

vull una llar de foc. I el batim. I ara farem una mica de sopa per sopar.

Res, que em sembla molt romàntic, que la Úrsula l'escolti atentament quan ell li explica això, merdes de ganivets, que és com quan estàs molt enamorada al principi, que tot el que t'explica l'altre diu.

Perdona, però és un tipus de gent també que no s'estila gaire que tinguin tant temps un dimecres o un dijous, com per al matí estar preguntant aquestes coses i perdent el temps, vull dir que. Per això t'he dit que no treballa, és a dir. Avui clarament tenia dia lliure. Estava embadant, perdona. O van una mica com un salvó a contracorrent, que ells tenen uns horaris molt diferents de la resta de persones treballadores.

Com a actriu pot passar això, que ell estigui en aquest rodatge durant setmanes i que avui li diguin avui tens lliure o treballes

a la nit. I sobretot en xino, que sembla que està acompanyant en aquesta aventura.

Quin fomo, eh? Aquesta vida.

No creus que hauries d'anar a fer de detectiva del cor allà aquests dies?

Ho he dit pel grup de WhatsApp immediatament, crec que sí que ho hauríem de fer. El que passa que sent del senyor Trescats sembla impossible, sembla que hauria de ser més fàcil, serà més difícil. És al·lucinant, és així.

En tot cas, seguirem atents a les passes d'aquest parell i anirem informant. Va, fem una pausa i de seguida, si has acabat la videotrucada amb el teu amic, farem Víctor Navarro i Jaume Miranda. Bona tarda. Bona tarda, jo no estic de videotrucada. Molt bé, tu has entrat com una persona educada. Sí.

Que no surti d'aquí.

El millor moment de la tarda té quatre noms. Marta, Roger, Juliana i Activia Kèfir, amb probiòtics naturals i llevats autèntics de kèfir. T'agradarà a tu i a la teva microbiota. Activia.

Que no surti d'aquí. Amb Roger Carandell, Juliana Canet i Marta Montaner.

Vinc a tornar a Barro, ara sí. Bona tarda. Bona tarda i felicitats pel Premi Ondas. Moltíssimes gràcies. Felicitats a tu també.

Sí, sí. Nosaltres, com a. Els que treballeu dia a dia, que esteu cada dia, cada dia, cada dia, cada dia, doncs això, tirant d'això. Ahir devies sentir aquesta cançó en directe, potser? Aquesta, sí. De veritat, té tants temazos. O sigui, és una cosa. Tu agafes i dius. Una institució, en aquest senso. És una institució, però una institució i té temes, alguns que havien sonat al Mundial de Futbol, altres que els has escoltat al Give Me Everything, tots, tots, tots. Una barbaritat, una barbaritat de temes. Tu agafes la llista i no te l'acabes. Més de 10. Seria del teu top 3 artistes preferits? No, no, o sigui, era. No, però.

Però perquè hi ha 31 fam que recordem que

els persegueix a tot arreu. Aquest ocupa dos llocs, hi ha 31 fam perquè són. Són molts, ocupen dos llocs. No, però tots hem escoltat moltes cançons.

No l'he escoltat tant com tu, com per anar a un concert. Però l'adolescència. Encara que no vulguis. Involuntàriament, exacte, saps les teves cançons. Però tu, per exemple, en el resum aquest de cap d'any que te fa Spotify, te surt en Pitbull. No, mai. No te jutjaria, a mi m'ha sortit una Madonna,

no passa res. No, no, no em surt. Uy, no sé. 31 fans, deu sortir del de tot. Pot sortir 31 fans, pot sortir, no sé, Justin Bieber, podia sortir fa anys Rihanna, pot sortir, no sé, de tot. Però no ets molt fan també de l'Ola Indigo, tu ets molt. De l'Ola Indigo, l'Ola Indigo surt, C. Tangana en el seu moment, vull dir, surt. Sí, sí. L'Ola Indigo.

L'Ola Indigo, sí, sí. El rap suposo que sortirà ja. D'aquí poc, d'aquí menys o més.

Sí, perquè ja hem gravat el vídeo aquell que. Ah, nosaltres ja l'hem gravat, és veritat. La felicitació. Per què fas cares?

Estic intentant controlar-me un badall. Avui estem molt poc radiofònics, Roger. Estic intentant fer un badall sense.

Pensava que feies una cara de Spotify. Víctor, ahir l'Helena García Melero, que m'envia felicitacions per vosaltres. Que maca, que maca. Molt contenta, ella.

Vas anar al concert de Pitbull ahir al Palau Sant Jordi i no sé si hi havia cares conegudes.

Jo no vaig veure cap. Jo anava amb una il·lusió molt gran. Ets el més famós del concert. No, però jo anava amb una il·lusió molt gran perquè jo dic aquí hi haurà molts famosos perquè és veritat que si amb Melendi dic. No, no. Bueno, jo no ho vaig veure. Melendi crec que l'estàs subestimant.

Jo també l'havia menys tingut, no sabia que movia tant, sobretot entre la gent jove. Molta gent jove al concert de Melendi.

A TikTok té moltíssimes cançons virals, i a més ara a Melendi li ha passat una cosa molt curiosa, que és que una de les. Ell té com cinc fills, en penso, moltíssim. A més d'edats extremadament diverses.

Perdona, i de cognom Melendi, jo no ho sabia. Té una filla que se diu

Carla Melendi. Jo, perdona, Melendi no és nom artístic? No, no, és el seu cognom. I llavors els nens es diuen Melendi de cognom. Jo acabo de descobrir això ara. Doncs en aquesta línia, ara no només és que les cançons es facin molt famoses a TikTok, sinó que la seva filla, que és model, també és TikToker i és molt viral i fa molt contingut sobre el seu pare, sobre tal I té molts de likes. Vull dir que hi ha tot un moviment, i és amiga de totes les influencers normis de TikTok, que et diria, no? Aquestes que sempre diu una Fabiana Sevilla la Marina Barrià, tot aquest sacotllet per cigolla.

Ve els Premi Ídolos, tota aquesta gent, el dia 2 de desembre. La Fabiana està nominada, de fet. Sí, sí, Fabiana està nominada. Vindran tots aquests, i abans els Premis 40, també, sí, sí. Vindrà molta gent, també, interessant, sí, sí. Molta gent a Barcelona està bé, mira.

I tu creus que Rosalía anirà als Ondas? Perquè ella té doble premi, i aquí veiem la possibilitat de coincidir, per exemple. Jo crec que no.

Jo també crec que no.

Que no, i que estaran lluitant perquè vagi als 40, però que als 40 es fan a Barcelona, però no, no, al Palau Sant Jordi, però no, no, als Ondas no.

Ella no anirà als 40 tampoc perquè no té res a promocionar, ja hi va anar l'any passat. Fa un any.

Pues es que han sense res. Enviarà vídeo, no? Enviarà un vídeo, això.

El vídeo ja està. I en Apili, no pot ser? Algú del seu equip? Tu creus que si no hi

va la Rosalía com a representant? I li recollirà l'Apili? No. La representació institucional.

Per què creieu que no hi anirà? Hi havia whatsapps que ens deien que sí, perquè després hi ha concert de Carolina Durante i que després toca votar. I que aprofitaria tot ja per. A no ser que faci o que no voti o vot per correu.

A mi m'han dit avui que no va als ondes, però clar, no ho sé. A data d'avui, no ho sé. No se li ha perdut res, allà.

O sigui, una tia que la setmana abans està, la setmana que ve, de fet, em penso, si no m'estic equivocant i és el desembre, jo em penso que és ara el novembre, hi ha els Latin Grammys a Las Vegas. M'entens, llavors? Jo et diria que és rebaixar-se. No, rebaixar-se no és perquè hagueren anat els 40 principals, que això sí que és baixar el fang, però no, jo crec que senzillament ella està en una etapa de promoció diferent, ja està, saps? Sí, Víctor, és informació, eh?

El dia d'avui no consta la llista, però els consta que no anirà clar, no sé si d'aquí 10 dies, si ja no va ara, però bueno, que lluiten pels 40, és el que m'han dit avui. Val, per tant, fins aquí la llista de vips de Pitbull.

Però tu deies que potser hi anirien jugadors del Barça, perquè hi ha festa, no? Com que van anar amb el Indy Molts, em vas escriure dient, estarà.

Jo pensava que si ja estàvem fent Melendi també faran Pitbull i no, em sap greu.

I no pot ser, a lo millor ara estic dient una tonteria grandiosa, però a Pitbull hi ha un poc fenomen meme que la gent se disfressa de Pitbull. Jo no ho sabia, estava ple. Sí, tothom va amb un. Una pròtesi de calva, una corbata, una camisa, unes ulleres raibant negres, no pot ser que hi hagués algun famós. Costumitzat. M'encanta que sempre

escollis la fantasia, però no,

no pot ser que hi hagués cap famós. No m'imagino, eh? A reventar de gent que anava així. Jo, clar, a l'inici dic, anda. I després, ara la Mariona Córdoba m'explicava que era el mem. Estàvem a la videotrucada parlant d'això i hem entrat. Jo no m'imagino en Pau Covarsi així. No, a mi no m'agradaria veure'l així. Ja no va anar a Melendi, el Pau Covarsi va anar a la Família Breu i no, ja no m'ho imagino a Pitbull i disfressat a més, no. Ell ja va fer el seu concert del mes, a Moques Grasses, i ja està. Si s'ho va passar de bé amb els seus amics, hòstia, que bé. Estava espectacular tot, les cançons, l'escenari i tot, però ja està. El que sí que va aprofitar que tenia festa per tenir una cita romàntica va ser en la Mindiamal. Això m'agrada, perquè es va quedar a la ciutat de Barcelona i va anar a un rupto, una terrassa d'un hotel, en aquest cas la del Majestic, que es diu Dolce Vita. Ja has estat en aquesta terrassa? Jo estava pensant, jo crec que no, jo diria que no, no ho sé. O bueno, potser sí. Ah, sí, és veritat. Un dia que perseguíem un agent que estava allà jutjat, sí, és veritat. Sí, no, no, és veritat. Sí, sí, que vam estar, però de dia, no de nit. És que és històries personals literals, o sigui. És una bona terrassa. Però a mi m'encanta aquesta part d'en Vic.

Perseguint un agent. Ets tim-tim. Sí, tinte.

I és veritat, i encaixa, i és allà perquè hi ha molts rooftops, molts, o sigui, moltes terrasses d'aquestes hotels, el Passeig de Gràcia, clar, però aquesta, o sigui, la fotografia es veu clar perquè els coixins són de raies i el sofà és vermell, en el Majestic, i llavors em van anar allà. Amb la Inés. Sí, que ja està. Els veig molt bé, ella està posant, no t'exagero, en els últims tres dies, quatre stories ha posat amb cançons de Nadal ja, o sigui, ja està, li funciona molt lo de la cançó de Nadal, i està molt feliç, sí, sí, amb els gossets, tal, avui ha anat a Pilates, ha punjat, està molt bé, està molt bé.

I la mare d'en Lamín Llamal, oi que va demanar ajuda per decorar la casa de Nadal? És veritat. Crec que sí que va demanar assessorament. Vol fer com una decoració molt nord-americana, no? Exacte, típica dels Estats Units, de posar rents pel jardí i aquestes coses. Això pot ser delicadíssim, eh? I clar, no se sap si ho fa perquè vol que alguna marca gratis l'hi faci o perquè realment ella està preocupada per saber quines són les millors empreses

que la poden assessorar. Volia col·laboració gratuïta i ja s'ha de tenir cara, no? Ja té un vol adquisitiu que se podria pagar ella.

Tant a favor del Mendigram. Tant a favor. L'estem fent cada dia aquí amb el vestit dels Ondas si algú ens vol això.

Avui estem. La Marta i jo estem molt enfonsades. Estem desgastades. Però una cosa, o sigui, jo pensava que ho tindríeu, o sigui, normalment, no? La gent es mataria per vestir-nos, no? No tenim, jo no tinc ni un missatge. Però en el cas vostre sí que pensava, dic, hi haurà, però vaig pensar, dic, segur que ara només guanyar l'Ondas ja tenen el correu per arrebentar de marques. Però és que el teu, quin cap que té en Víctor,

és que m'encantaria entrar-hi per una porteta i entrar i mirar,

anar-me-hi. Segur que hi ha. És que no ho voleu mirar, però estarà al correu.

Sí que hem mirat, no passa res. Ningú ens ha dit que està perfecte. Estem valorant un munt d'opcions, però és difícil també, perquè ens hem de coordinar una mica, que una no vagi d'una manera i l'altra. Que no anem iguals, mil coses. Sí.

100%. Ho trobareu, segur. És impossible que no. És impossible. Quins problemes que tenim. Bueno, no són problemes. És el millor problema del moment. De moment.

Ah, sí? Tu has muntat sol? He escrit a una marca que em va escriure en el seu dia de quan tinguis un dia important, alguna gala o algun esdeveniment, ens avises. I avui els he enviat una foto.

En Mario Vidal, que és un quillo, però quillo, quillo, quillo, de Madrid, que és sastre i va vestit sempre impecable, així amb l'americana, tot ben muntat, trajes caríssims, i té la seva sastreria. És com fer un viatge en els anys 20, però de sobte, ell, això, amb la cella partida, el piercing.

Disculpa, és aquest noi que és Instagramer, molt popular a xarxes, que surt a la bola negra com a extra,

també, no? Exacte, i que de fet ha col·laborat en el vestuari.

Que la gent que ha pogut tenir vestits fets a mida diuen que, clar, que quan proves això és una autèntica meravella. Et canvia la vida. Et costa molt tornar enrere, però clar. A mi no m'ha passat mai.

Et costa molt tornar enrere. El que costa és finançar anar vestit a mida.

Molt, però mai tornes a tenir una americana que et vagi just a la vida. No, i per això la pots gastar i la tindràs per sempre.

Sí, clar, l'has de conservar. Bé, això és la vida nova. El cos canvia, això també és veritat.

Jaume, escolta'm, demanant acabarem de parlar, però avui hem sabut algunes novetats dels Premis Ídolo, no?

Sí, ja sabeu que aquesta cinquena edició dels Premis Idolo se farà a Barcelona dia 2 de desembre, és a dir, que queda menys d'un mes, i per tant, és la primera vegada que la gala se fa a fora de Madrid, en aquesta cinquena edició. I com també sabeu, la cobertura audiovisual del certamen la farà Insist TV, que és la productora que hi ha darrere de la gran cita, fet que augura un millor resultat televisiu que les desastroses emissions dels darrers anys, que recordareu que els Idolo se van emetre fa dos anys a Movistar Plus i fa una neus i va ser. Una pastanaga bullida.

En Roger sempre diu que és el pitjor que ha vist mai en tele.

Ens ho hem passat molt malament. Teníem la Juliana i en Marc Andreu, no, aquell dia?

Crec que ja havíem anat a fer la parèvia. Estàvem allà cobrint la catifa i quedàvem tu i jo,

crec, aquí. Miràvem tu des de l'streaming que ho feien i anàvem comentant que saps molt greu perquè ella segur que ho estava passant fatal, la seva mare, perquè era un despropòsit.

I jo t'he de dir que no ha repetit de cadena, jo crec que perquè no ha superat en cap cas els mínims de qualitat televisiva i han dit no volem repetir aquesta emissió d'Es Premis y Dolo, te dic la veritat. I de bé, tornant a l'edició d'aquest any, ara tenim una novetat, ja que la cadena elegida per l'emissió d'Es Premis y Dolo és, ho diu ella mateixa.

El día 2 son los Premios Ídolo, la quinta edición, y como novedad maravillosa van a ser retransmitidos en directo en RTV Play. ¡Olé! Hombre, por favor. Es fuerte esto, ¿eh? Es fuerte. ¿Viajamos a Barcelona?

Home, és un upgrade, que es diria. Però RTV Play vol dir que no anirà per Televisió Espanyola, per la U.

No, jo pensava que potser s'emetria a la 2, que seria el canal secundari televisiu convencional, no de RTV. La 2 Cat. No, la 2. La 2, la 2. Però no, veig que només és RTV Play, que vendria a ser sa plataforma online de Televisió Espanyola. He de dir que no mos ha de sorprendre aquesta decisió, ja que INCIS TV ha fet moltes produccions per Trescat, però també per televisió espanyola com El segon cafè, Mapes mentals o Fes-me viral. Llavors, jo entenc que INCIS ha intervingut com vèncer una cadena, probablement. Una mica aixafada de mirar les edicions anteriors i no sé si ho volem emetre, però haurà convençut i insistit en fer l'emissió a televisió espanyola.

Suposo que han fet una espècie de compromís de qualitat, de farem un bon xou. Sí, que han fet feina amb

26 diverses vegades, d'on han retengut bons resultats i han dit, home, aquesta edició sí que sí, tindrà uns mínims de qualitat de televisió, llavors, vinga. Endavant, no?

Si tenen bona relació i han treballat abans plegats, vull dir, sí, segur. I amb el repertori de gent que hi va, de coneguts, ja els hi surt a compte. Tires per les xarxes. I jo crec que és una bona decisió,

també, perquè recordem que Televisió Espanyola, a la cadena pública de l'estat espanyol, llavors li dona més apertura televisiva als Premis i a Dolors Cien, a Dulceida, com a tal, no?

Vam decidir si anàvem o no al final que vam rebre la invitació jo no vaig rebre cap invitació jo la vaig rebre i us la vaig fer extensiva ens han convidat sí, sí, sí, ara potser no ho vaig pensar i no ho vaig fer

però hem estat convidats i vaig dir apunteu-me amb el Marc Andreu que venim de premsa. Però a tu et volen com a premiada ja t'ho hem dit això ja, però jo vull estar allà de premsa Marta, que premiada, prou,

que sí qui ha de premiar si no en la categoria del català és que no té sentit tanta altra gent,

jo no aniré, no passa res a mi em van insistir una mica demanant si vindries tu, volen que hi vagis tu m'haguessin insistit, Marta, no passa res em van dir, perfecte, ens farà molta il·lusió que la Juliana vingui a fer premsa. M'han dit això, està genial. A més, no ens ho podem perdre. Hem anat al Cidolo cada any. L'any passat va ser molt gros el Cidolo. I vam anar in extremis, patint molt, que semblava que en setmanes de molta feina, només per aconseguir unes declaracions de Belén Esteban just després que ella m'hagués dit senyora. Ai, cert. I que ponent-li l'NI te va dir. I Belén Esteban d'última hora no es va presentar. És veritat. Hi ha tot un reportatge que mai va sortir a la llum. Ai, quina pena.

Família, ho deixem aquí. Fem una pausa i tanquem la tarda. Que vagi bé, Víctor. Fins aviat.