Us destaquem tres cites importants per a aquest mes d'octubre

Cataluña Ràdio. Cataluña Audio.

Som podcast. Perspectiva.

L'arquitectura a Catalunya Ràdio. Amb Josep Lluís Blázquez.

Obrim l'agenda del mes.

De l'Agenda Cultural d'Arquitectura per aquest mes d'octubre del 2026, us volem destacar avui tres esdeveniments importants que mereixen la nostra atenció. Salutacions, Maria Rovira.

Hola, sí, per començar, el cap de setmana del 24 i 25 d'octubre tenim el Festival 48 Hores Open House Barcelona, que aquest any arriba a la seva 17a edició i, com és habitual, ens ofereix un munt d'espais per visitar de forma gratuïta els municipis de Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Joan d'Espí, Sitges i Vilassa de Dalt.

Més de 200 edificis formen el catàleg i d'ells, un 30% són novetats d'aquest any. En uns minuts us ho expliquem amb la directora del festival, l'arquitecte Elisenda Bonet. Durant l'última setmana d'octubre,

des de dimarts 27 fins a divendres 30, es celebra a Catalunya la dotzena edició del Congrés Mundial d'Infraestructures Verdes. Serà entre Lleida i Barcelona, amb ponències i exposicions al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Parc del Fòrum, visites tècniques a cobertes verdes, façanes vegetades i horts urbans a Barcelona, i una jornada de recerca a la Universitat de Lleida.

De tot plegat, conversarem també en els propers minuts amb l'enginyer agrònom i arquitecte Gabriel Pérez, que és un dels principals impulsors d'aquesta edició del Congrés, l'arquitecte Ignasi Pérez Arnal, que ha estat designat com a director del Congrés, i l'enginyera industrial Lídia Calvo, fundadora d'Eix Verde, empresa especialitzada en cobertes verdes des de l'any 2016 a la regió metropolitana de Barcelona. Abans, però, començarem aquest espai amb una altra cita important. Aquesta, però, és pel novembre.

Els dies 5 i 6 de novembre celebra la cinquena edició de la jornada Descarbonitzant l'Arquitectura, que impulsa el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. El 14 d'octubre finalitza el termini d'inscripcions i en aquest podcast us expliquem tots els detalls amb la seva directora, l'arquitecta Greta Treserra, que és també la presidenta de l'agrupació Aus Arquitectura i Sostenibilitat.

No és que aquesta edició del Congrés difereixi massa dels tòpics que es van abordar a les quatre cites anteriors, doncs és un Congrés molt focalitzat en com construïm els habitatges i és un tema que no podria ser més actual i preocupant. El títol per aquesta edició, però, és prou explícit i reclama passar dels discursos als fets. El futur de l'habitatge a Europa, de la inspiració a la implementació.

O com deixem de construir per un clima que ja no existeix. I això ja no passa per identificar els entrebancs que ho impedeixen, sinó justament tot el contrari, les condicions que ho afavoreixen, és a dir, els facilitadors.

La jornada en realitat ocupa dos dies. El primer, una intensa bateria de ponències i debats. El segon, vuit rutes per casos reals d'edificis a Barcelona i el seu entorn, on es posa de manifest que moltes d'aquestes necessitats i reivindicacions ja són possibles i factibles des de fa molts anys. Casos inspiradors que conviden a ser replicats i millorats en nous projectes. A més, aquest any els debats tenen una extensió a l'Smart City Expo World Congress, que se celebra a Fira de Barcelona per aquestes mateixes dates.

A banda del postgrau de Sostenibilitat i Arquitectura sobre Descarbonització, Circularitat i Repte Climàtic, que imparteix l'Escola CERT, que aquest any va per la seva setena edició i comença el 24 de novembre.

Pel que fa a la jornada en si, destacar que el seu ressò internacional va en augment i aquest any tindrem la participació de Helle Riedermontsen del Nordic Sustainable Construction, l'arquitecte en cap del Brussel·les Regió Capital, Lisa de Vischer, Matthew Balvin de la Housing Task Force de la Comissió Europea, Judith Kimpian, representant del RIBA i professora a la Bartlett School, o els arquitectes de l'estudi Sampling, amb seus a Gant i Riga.

I de l'àmbit català, estudis com Cel Obert, Estrada el 3, Societat Orgànica o Peristoral, a més d'Albert Gasull i Josep Maria Borrell de l'AMB i l'IMSOL, així com alguns participants de l'àmbit estatal com Núria Matarradona de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de València.

Doncs com us dèiem, tots els detalls al Perspectiva de Catalunya Ràdio, ara amb la presidenta d'AUS i principal impulsora d'aquestes jornades, Greta Traserra. Salutacions, com estàs? Molt bé, moltíssimes gràcies per un any més convidar-me. L'enhorabona, escolta, quina feinada, cinquena edició.

Sí, jo crec que a aquestes alçades podem dir que

ja és un projecte consolidat. Consolidat, internacionalitzat, i si ho posem una mica en context de l'estat espanyol, també veiem que hi ha un interès per part d'arquitectes, col·lectius, col·legis, universitats, de tot l'estat espanyol, no?

Sí, cada vegada tenim més inscrits d'arreu del continent, cosa que ens fa molta il·lusió, perquè a poc a poc s'ha anat convertint en un referent i un espai de trobada.

I una de les principals espaces que ha estat tot durant aquests quatre anys al teu costat, i en aquesta cinquena ocasió també hi serà, però ja serà l'última vegada, com a mínim en actiu, perquè es jubila l'Albert Cotxí, no? Sí, malauradament. Ostres, però encara que es jubila el tindrem a la sisena edició, no? Perquè li va molt la marxa a l'Albert, no?

Esperaria, no puc parlar per ell.

Si de cas, en aquesta cinquena edició l'aprofitarem al màxim i per això l'hem convidat a que faci l'obertura.

I encara que sigui cada any, no penseu pas que serà repetitiu, aneu-lo a escoltar, perquè ve un fire, oi?

Sí, ve canyero, ve canyero, però és que no és per menys. Ens trobem davant d'una situació d'emergència habitacional, d'emergència climàtica, que. No cal que et doni detalls sobre això,

ja tenim els missatges actualitzats. El perspectiva en cada edició i en cada tema, pràcticament.

I aquí el missatge important és el rol protagònic que tenim els i les arquitectes en donar solució a aquests dos grans reptes i, a més a més, de manera combinada.

Obrim foc amb la Dolors Huerta, la directora general del Green Building Council d'Espanya. I per primera vegada fora de Brussel·les, no? Tindrem el Matthew Baldwin que ens parlarà del Pla Europeu d'Habitatges Equible. Sí, ens fa moltíssima il·lusió

perquè aquest Pla Europeu d'Habitatges va fer públic el 16 de desembre de l'any passat i des d'allavors no s'ha fet cap presentació i en primícia el tindrem a Barcelona explicant el Pla. A més a més, ens ha agradat molt la idea de fer una sessió molt provocativa on, just després de l'explicació del Pla A, tindrem l'equip que ha fet possible el projecte i el pilot de Wikihousing Barcelona, que engloba tots els valors, totes les estratègies del Pla Europeu d'Habitatge. Llavors, és una sessió que ens sembla que serà molt potent per començar perquè parlem d'aquesta visió política europea, que la veritat és que des de Brussel·les tenim un marc polític de molt alt nivell, ambiciós. El problema que tenim és amb la implementació. Ho explicarem directament a aquest representant de la Comissió Europea, com aquests implementadors s'han deixat la pell per fer possible aquest projecte, que han acabat sense cobrar honoraris pràcticament, lluitant amb regulacions, amb normatives, i és important donar aquest feedback de baix cap a dalt, que malgrat tenim una molt bona política europea que ens acompanya en tota aquesta transició energètica, també amb la EPBD, amb la Bauhaus, encara tenim moltes dificultats, moltes barreres per fer-la possible,

per arribar al nivell local. En tota la jornada un gran titular, malgrat el sapigreu a les constructores, però és que, esclar, parlem molt de 50.000 habitatges, de 250.000, però és que el 90% de tot això ja està construït, no?

Estem posant el focus en aquesta nova construcció quan tenim la infraestructura necessària per resoldre la crisi de l'habitatge pràcticament tota ja construïda. Falta tenir aquesta mirada més circular, amb aquesta sensibilitat d'entendre la quantitat d'edificis que tenim disponibles per generar habitatge, des de canvis d'ús. D'edificis obsolets, ja siguin industrials, ja siguin d'oficines susceptibles i amb un gran potencial de generar nou habitatge. Les estratègies que mira des dels països nòrdics ens vindran a explicar el que ells diuen el resizing, aquest redimensionar. Potser teníem un model de família anteriorment on teníem molta gent vivint en un mateix habitatge, però ara aquest model d'habitar ha canviat molt. Llavors no té massa sentit tenir habitatges de 200-300 metres quadrats. Que també tenen un potencial de ser dividits en habitatges més petits i que poden donar cabuda a més persones, a més famílies. I això requereix inversions de temps, inversions econòmiques, inversions de carboni molt menors. És molt interessant en aquest moment, on precisament tot això són factors que ens apreten.

A banda de tot això que acabes de dir, hi ha un gran problema, que és la normativa. Perquè, esclar, per segregar això, una propietat de 250 metres quadrats en tres, quatre habitatges, el primer que et trobes és amb les normatives, que a més van. Canviant segons quina sigui l'administració en qüestió. I un altre dels missatges que hi ha aquí en aquesta jornada és com fer el bypass a tot això.

Amb això que dius sobre la normativa, evidentment, quan estem parlant de tota aquesta transformació tan profunda del sector, Estem demanant molta innovació, però molt més enllà de la innovació tècnica, que sembla que només haguem d'innovar en materials, en solucions constructives, i aquesta innovació apela realment a tots els agents del sector, començant per les administracions públiques, s'ha fet moltíssima innovació burocràtica, regulatoria, i d'això precisament també en parlarem a la sessió 3. On ensenyarem tota una bateria de facilitadors que ja funcionen. Hem parlat durant molts anys de barreres, aquest any posem molt el focus en els facilitadors. Igual que hem parlat de bones pràctiques arquitectòniques que es poden replicar arreu d'Europa, també tenim bones pràctiques d'administracions públiques i d'altres entitats i també vol ser un missatge empoderant. Podem fer aquest bypass i podem posar mecanismes que facilitin aquest tipus d'arquitectura. Per exemple, convidem l'Albert Gasull i el Josep Maria Borrell. De l'àrea metropolitana de Barcelona, que ens explicaran el seu protocol de sostenibilitat, com la contractació pública pot ser un exemple de facilitar aquest tipus d'arquitectura i veiem a través de l'IMSOL com estem trobant uns exemples d'excel·lència arquitectònica, incluint bioclimatisme, materials de molt baixa petja de carboni en habitatge social. Llavors, això són bones pràctiques que també es poden replicar arreu d'Europa. Ja ho saps, aquesta jornada sempre té un caràcter de transmissió de coneixement, que tot això que expliquem sigui transferible, replicable, escalable.

No, i això ara que parles d'AMB és que es clave molt el cas, perquè AMB és una entitat supramunicipal que sempre té aquest gran dilema, no? Està utilitzant calés que li arriben de Madrid per implementar coses en municipis i ells sempre estan amb aquest trencaclosques de com fer efectives les inversions trencant una mica tots aquests bloquejos, no? Sí, però ho aconsegueix.

I tant, i tant. És un missatge molt poderós. Un gran mèrit. És possible fer-ho, aquest és el missatge. I aquí un altre tema molt interessant és la importància de lo local. Tenim ara mateix un context sociopolític molt complicat on les ideologies i els partits estan anant cap a una altra banda, no estan donant tant suport ni tanta inversió a la transició ecològica. Però no només ells ho tenen a dir, els governs locals, les ciutats estan fent molt bona feina arreu d'Europa estan liderant tota aquesta transició energètica en el marc de la crisi habitacional i a més a més aquí també tindrem dues presentacions per part de col·legis d'arquitectes on el missatge també és molt clar que els col·legis d'arquitectes tenim molt a fer, podem fer més i tindrem l'exemple del col·legi d'arquitectes de Càdiz que ells han desenvolupat un incentiu econòmic i fiscal que és el Sello Verde que aquells projectes visats amb criteris de qualitat arquitectònica i de sostenibilitat tenen molts beneficis fiscals. Llavors, és una manera de posar un caramel no només als arquitectes, sinó també als promotors. I un altre també molt interessant que està liderat per la càmera d'arquitectes de Bavària, a Alemanya, Ens explicaran el que és una iniciativa que el que han aconseguit fer és trobar un equilibri entre la simplificació de la normativa i la burocràcia, però sempre garantint uns mínims de qualitat, de seguretat, però el que és molt important és que hem de deixar espai a la innovació i amb aquesta sobre regulació és absolutament complicat. Llavors, això és molt interessant perquè ells estan ja força més endavant. Va ser una iniciativa que va començar a Bavària, va passar a escala nacional i ara l'està adoptant el Ministeri de Construcció d'Alemanya. Llavors, és un missatge molt positiu i molt optimista i molt motivant per totes les associacions d'arquitectes locals, regionals, nacionals, que som actors amb un potencial de canvi molt gran. I tancarem la jornada amb la intervenció de la Teresa Táboas, la secretària general de la UIA. Ella va estar darrere de gran part de l'èxit del Congrés de la UIA de Barcelona d'aquest passat estiu. Com des de la UIA vol donar continuïtat a tots aquests temes que van quedar plasmats amb la declaració de Barcelona. Com ho seguirem treballant els propers tres anys per portar un document més treballat i més accionable. Aquí el que és important i el missatge clau d'aquesta jornada és que ens hem de remengar i hem de passar l'opció. El títol d'aquesta jornada és de la inspiració a la implementació. Per arribar a Beijing 2029 amb un missatge més potent encara, més aterrat.

Molt bé, intensíssima jornada d'aquest dia 5, però a més, esclar, també la jornada de l'endemà, en aquest cas 6 de novembre, on tenim els itineraris, que és com veure el que Barcelona està aportant en tot això, perquè és que dèiem, no, no ens podem quedar només en els titulars i en els debats, No, no, però és que hi ha sis rutes, sis, vuit rutes.

Vuit, vuit rutes tenim aquest any. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí, no podem parar de créixer.

No, i tampoc es poden fer totes de cop, esclar, perquè és un dia, no? No, haurem de triar una. La primera, per exemple, la cooperativa d'habitatge és la Bombeta i Sotrac.

Sí, aquesta ens fa també molta il·lusió perquè la bombeta va ser un projecte que es va explicar, encara estava en execució l'any passat. Podrem visitar el que l'any passat vam explicar. Sobretot les visites és veure aquests referents, reforçar el missatge de ja tenim pilots, ja tenim casos d'èxit. No, i a més, des de fa molts anys.

La segona proposta, per exemple, és la Lleialtat Santsenca, de DACA Arquitectes, que ja fa una colla d'anys, ara ja no sé quan la van inaugurar, però ja fa una bona colla,

com a mínim deu anys. Ja són projectes consolidats, exacte. Llavors, aquí la sort que tenim a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és que som una regió puntera a Europa. I tant, i tant.

Sí, sí. Bé, tenim també la comunal en aquesta segona visita juntament amb la lleialtat sansenca. La tercera, dos projectes incentivats per àrea metropolitana, com és la ciba i el passeig de la Salzera. La quarta proposta, el llenguatge silenciós del Joan Olona, on posa de relleu la tasca dels artesans que la tenien gairebé oblidada, els 42 habitatges de lloguer social de la Sibèria, de boscat de ferro, i l'exposició d'Olga Subirós al The Hub, Matter Matters.

Sí, una exposició imperdible, i amb el luxe que ens ho explicarà la comissària. Molt bé. Bé, el Biggy Housing d'estat del 3. El Biggy Housing que haurem escoltat el dia anterior, exacte.

I més edificis de bosc cap de ferro, els centres i habitatges de lloguer social a l'edifici Sant Pau.

A la ruta de Poblesec, exacte. I llavors, dos itineraris fora de Barcelona. Tindrem l'itinerari de Terrassa, visitarem la rehabilitació del Vapor Cortès, TAC Arquitectes, finalistes de d'enguany, dels Premis MIE, i una cooperativa d'habitatges, de terrassa també, a la taulada, de la cooperativa d'arquitectes Arbac. I llavors, un altre itinerari que també ens fa molta il·lusió, que és Habitat Zero, que és un itinerari que coordinem amb la Fundació Arrels, i que visitarem totes les instal·lacions, des del pis zero fins tots els centres que tenen, per atendre persones sense llarg.

El que ha fet la Fundació Arrels al llarg d'aquests anys. Si parlàvem precisament d'experiències ja consolidades, aquesta n'és una també. Malauradament. Tant de bo no fes falta, però. Una feina excel·lent i alhora també insuficient, perquè n'haurien de tenir 7 o 8 de Fundacions Arrels. S'haurien de necessitar menys. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. Greta Tercerra, un any més és un plaer poder gaudir d'aquesta jornada en la que tu hi ets una mica l'ànima. No pas l'única, però sí la principal, oi? També des del col·lectiu AUS, en el qual presideixes. Encantada, espero veure-us a tothom el 6 de novembre. Que vagi molt bé, una abraçada.

Un altre per tu. Adéu, adéu. Trobareu el programa complet de les jornades i el formulari d'inscripció a la web arquitectes.cat barra CA barra descarbonitzant guió arquitectura.

Perspectiva.

La vida sense arquitectura. Què passaria si, de sobte, no hi hagués arquitectura? És una pregunta que suggereix una cosa molt difícil d'imaginar, un món sense arquitectura, però en tot cas és el lema i la pregunta que formula la 17a edició del Festival d'Arquitectura 48 Hores Open House Barcelona, una cita anual que cada tardor, durant un cap de setmana, ens convida a visitar un extens catàleg d'edificis i espais, molts dels quals normalment no estan oberts al públic.

Més de 200 aquest any i un 30% són novetats d'aquesta edició. És el cap de setmana dels dies 24 i 25 d'octubre i, com ja és habitual, implica 6 ciutats. A banda de Barcelona, Badalona, l'Hospitalet Llobregat, Sant Joan d'Espí, Sitges i Vilassat de Dalt. Aquest any, però, i amb motiu de la Capital Mundial de l'Arquitectura Barcelona 2026, el festival ha tingut tres petites edicions estacionals. L'Open Barri, que a l'hivern es va celebrar a Nou Barris, durant la primavera a la Marina i durant l'estiu a Sarrià i Vallvidrera. En parlem amb la directora

del festival, que ja és una tradició saludar-la al Perspectiva cada any per aquestes dates, l'arquitecte Elisenda Bonet. Salutacions. Hola, bon dia.

Hem retrobat després de l'estiu i amb energia nova per afrontar aquesta 17a edició del festival.

Ja ens cal energia, perquè com que aquest 2026 tothom hi ha posat més llenya al foc, vosaltres heu fet l'Open Barries amb caràcter trimestral o quatriomestral, estacional, diguéssim, no?

Sí, ha sigut molt interessant perquè hem pogut anar més al detall i veure diferents tipologies o diferents estils que quan fem el festival gran no podem posar la lupa en aquestes zones. Hem vist quina arquitectura de qualitat hi ha i treballar colze a colze amb arxius, associacions veïnals que coneixen molt bé aquest territori.

Lluitant pel seu patrimoni. És increïble, amb 17 edicions del festival aneu estirant fils i penses, home, un festival amb tantes edicions té el perill d'acabar ja sempre sent més del mateix i en aquest cas és que cada any és una història que no té res a veure amb l'anterior.

Entre un 30% no arriba de renovacions d'edificis i algunes novetats interessants.

Molt bé, sempre amb un lema o leitmotiv, en aquest cas, aquest any, una pregunta que a mi és que m'ha deixat una mica així, com vols dir que això és possible, què passaria si de sobte no hi hagués arquitectura? I és que, esclar, jo no ho sé entendre, això, perquè és que un cau de conills és arquitectura, un formiguer o un rus d'abelles és arquitectura pura i dura, no? Ja si traiem la visió antropocèntrica, no? Què voleu dir amb això? Sí, eh.

Bé, en l'any de l'arquitectura li hem volgut donar la volta al mitjó i dir què seria la vida sense arquitectura, com ens podríem relacionar i tal. I això ho estem veient als nostres carrers, que cada vegada hi ha més habitatge que no és habitatge.

D'aquella manera, sí. Baixos comercials habilitats com a habitatge. O al carrer mateix,

si ho viuen en un cotxe, gent que no té casa, etc. I realment quan ho veus et dónes compte quin privilegi que tens, quan tu tens arquitectura que puguis realitzar en unes condicions climàtiques adients.

No, no, dormir a la platja, oi? Molts turistes diuen, no trobo hotel a Barcelona, potser me'n vaig a Barcelona, dormiré a la platja, cap problema.

I amb el tema dels migrants, no? Doncs hi ha aquest problema habitacional tan important, o amb els nostres joves, o amb la nostra gent gran. I aleshores, una mica és aquesta reflexió, no? Sí. A vegades t'adones de la importància de les coses quan les perds i ens semblava que amb aquesta reivindicació que vol dir l'any de l'arquitectura i la capital mundial de l'arquitectura, fer aquesta volta de mitjó ajudaria a reflexionar. Amb tantes activitats que hem fet, mirem-ho des de l'altra banda.

Sí, ara farem un top 15 per no atabalar-nos, però de debò que és que heu d'entrar a la pàgina web. 48hopenhousebarcelona.org I allà us podeu fer la planilla de com voleu passar el cap de setmana. A més a més, el que és l'actual FuturaX Casa SEAT, o sigui, ha estat Casa Cupra abans de ser Casa SEAT i ara torna a ser Casa SEAT, oi? Sí. Aquí feu la cluenda i lliurament dels premis, que això serà després, el 10 de novembre.

Sí, el 10 de novembre fem una trobada per veure com han anat aquests tres mesos d'activitats que hem fet i també per reflexionar amb altres agents què vol dir la difusió de l'arquitectura perquè arribi el ciutadà corrent, no els especialistes, sinó que tothom en pugui gaudir i anar adquirint el criteri per saber quina és la millor arquitectura, el que podem també demanar a les nostres administracions o exigir per tenir una bona qualitat de vida.

Hi ha uns premis entre els quals hi ha E18, que van associats al Barcelona Design Week i ja des de fa 4 anys que vosaltres doneu aquest altre.

Sí, ells es van inventar l'E18. Els ODS estan fets per la ONU i són com a itineraris o com actuacions que poden ajudar a millorar la qualitat de la vida de les persones des del punt de vista energètic o d'un altre punt de vista. I ells van trobar que no hi havia punt de vista del disseny, com el disseny pot millorar la qualitat de vida de les persones i es van inventar, el 2017 es van inventar l'ODS18 i llavors ens vam reunir i vam dir. Per què no fem algo dins de l'open house? I van dir, ah, pues podem fer un premi. Llavors ja fem la quarta edició i aquest any l'E18, aquest premi, el donem a l'exposició Futuro Inmediat, comissariada per Albert Gasull. De l'AMB, no? Amb els projectes de l'AMB dels últims anys. El disseny és de Roger Badia i és una exposició que està aquí al port i és molt interessant perquè qualsevol ciutadà pot veure cap a on va la regió metropolitana. Ja no hem de parlar de Barcelona cap a on va. Tots vivim a la regió metropolitana, treballem o anem o ens barregem i s'ha de millorar en habitatge, s'ha de millorar en comunicacions, s'ha de millorar en moltes infraestructures o coses i fer més ciutat i menys carreteres, convertir aquestes carreteres que uneixen poblacions en avingudes o espais per passejar o per viure o per comerciar. Llavors aquesta exposició és molt interessant, convidem a veure-la i també li donem aquest premi en reconeixement de la seva qualitat.

Fantàstic, doncs des d'aquí que també ens n'alegrem i els felicitem. El seu dia ho vam estar explicant en profunditat amb el seu comissari, Albert Gasull. Doncs si et sembla, bé, anem a veure aquest top 15 que, insisteixo, és una selecció perquè és que si no dedicaríem tot el programa a detallar tot el que hi ha d'interessant. Per començar pel primer que vosaltres heu llistat, que és la llotja de mar.

La llotja de mar és el clàssic, com estava l'antiga borsa, la cambra de comerç, i que podem gaudir d'aquest edifici que va participar només a l'Open House el primer any. La torna amb força. I és una oportunitat per veure aquest gran saló de contractacions i per veure totes les diferents estances.

I que molta gent no ho sap, però és que aquí es decideixen coses com el preu del blat a tot el planeta, coses d'aquest tipus. S'havien decidit.

És més un centre per rebre esdeveniments, però el Consulat del Mar.

Sí, en altres temps era la gran potència naval del món. En el segon lloc d'aquest top 15 tenim l'edifici Estel, de Joan Pau Mitjans i Parelló i en Francesc Mitjans, DCA Arquitectes, no?

Sí, el podrem veure amb aquesta forma actual, no? El BCA que l'any passat va fer una remodelació en profunditat i, bueno, pots entrar i gaudir d'uns dobles, triples espais impressionants quan entres, d'unes vistes també impressionants a 23 i 60 graus a la ciutat de Barcelona. I és una oportunitat de revisitar un edifici que ha estat durant tants, tants anys tancat, que se li havia dit, que havia sigut una oficina telefònica, que se li havia dit la mina de coure, de la quantitat de coure que tenia dins.

Llavors té un edifici. Ara aquests que roben coure de les vies del tren. Anaven a robar-lo allà. Ah, anaven a robar-lo allà. Sí, sí, sí, fins i tot van arribar a treure-t'ho.

I aquest edifici té un germà, que és on està la seu de la meva, Són dos edificis germans que tenien evidentment una secció, una planta amb una façana similar i ara la planta continua sent pel retranquet similar però l'aparencia és completament, el materialitat és completament diferent que és la seu de l'AMB. Llavors es pot visitar els dos i actualment doncs lo diferents que són i quines propostes tan diferents de rehabilitació s'estan fent. Molt bé,

com a tercera proposta destacada, recircular l'eixample de denda i flexo.

Sí, és un dels nostres projectes estrella aquest any, que ha guanyat un PremiFact. Són tres projectes que estan al centre cívic, al mercat, amb tota la coberta nova, una coberta amb eficiència energètica. Ara són les parades, tenen una lluminositat que no tenien abans, per exemple. I és un projecte espectacular, aquests dos projectes de venda. Després també tenim, hi ha una biblioteca també a tocar, que no l'hem obert mai, que és de Ruy Sánchez, que és més antiga, però forma part del conjunt. I després també, properament, també tenim a dins de Miruja, a dins de Miruja tenim un centre de. Atenció de Sagrada Família, que també està molt a prop tot ella i forma un parc al voltant de la Sagrada Família molt interessant, de nous arquitectes i aquest últim és de Pedro García, Marco. Mosca i Albert Chavarria. Anem per la quarta proposta, Cubicub. Són especialistes en reformes i ens presenta alguna reforma que han fet d'interiorisme. Són gent que treballen ràpid i eficient i està bé també veure aquesta part més pràctica o més eficient de l'arquitectura.

També tenim el CEM Esplanceda, de BB Architectes en Conchita-Balcells.

Aquest és un projecte molt, molt interessant i m'agradaria també anomenar-lo juntament amb el nou poliesportiu de l'illa. De la Noguera, sí, sí. M'agradaria anomenar-los perquè són dos projectes. Sí, que aquestes van d'un Premi Catalunya Construcció també. També. Són dos projectes que, bé, estan equidistants per la seva tipologia i per la construcció eficient i tenint en compte també temes de recirculació, de ventilació, etcètera, etcètera, fan un servei als barris molt interessant, a més a més de tenir una arquitectura de qualitat i maca, que dius, quins edificis més bonics.

Quan a l'àmbit de les rehabilitacions patrimonials tenim el Palau del Marquès del Ferraz.

Una meravella que ha estat tancat, no sé, 40, 50 anys. No sabría dir, però sí, sí. Però molts. I s'han rehabilitat tots els esgrafiats de façana, que són preciosos. Bueno, té aquest aire mudéjar, aquest aire ara, preciós. I després a l'interior el que s'ha fet és com rescatar, rescar les restes de pintura que hi havia, o la mamposteria com es treballava. I llavors, bueno, és una senzilletxa molt gran, però molt efectiva per veure la qualitat dels diferents espais. És molt simple, però i molt bonic.

La setena proposta la tenim a Montjuïc, al Museu Etnològic

i de les Cultures del Món. Sí, aquest museu, el Toni Juranés, va fer una rehabilitació important el 2015 amb figura hexagonal que es va repetint. Llavors, el que ell va aconseguir fer és tornar com al projecte primitiu, alliberant espais i poder veure molt més aquesta feina de dobles espais i de comunicació visual entre espais. És un projecte molt bonic, relativament hi pots accedir, sempre, però molt desconegut, molt recomanable.

Sí, com desconeguda és la Universitat de Batoliba seu, que quan passes per allà a la ronda de dalt la veus allà lluny, però vas atrafegat i no t'hi atures mai.

I no t'imagines l'interior, l'aula magna que era l'interior de l'església, el claustre que té, és una meravella. Es va construir l'any 26 per Bernadí Martorell, que era deixeble de Gaudí. I que està la torre de

Vellesguar allà al costat i que és que ho veus des de la torre de Vellesguar, es veu, es miren l'una a l'altra.

Està a tocar perquè estava construït als terrenys de Vellesguar inicials i està molt bé. També, molt a prop, si vas a veure la Universitat Abat-Oliva, podries revisitar el restaurant La Balsa, amb una gran novetat, que es podrà visitar l'antic habitatge. La Balsa estava construït amb una bassa perracà, construida amb esposteria de pedra i el projecte de Tusquets i Clotet el que vam fer és construir dins un habitatge que són els que vam promoure el projecte i tots els serveis i cuines a lo que seria l'interior de la bassa. A la planta 1, a modus de com els antics mercats, una coberta lleugera de fusta, etc., i van construir el restaurant. Aleshores es podrà visitar el restaurant però també es podrà visitar l'antic habitatge que té una entrada privada i que té molta gràcia.

Obres acabadíssimes però aquí ara tenim també com a proposta un work in progress de GCA Arquitectes previst que s'acabi el 2027 que és l'Hotel Arts, no?

L'Hotel Arts també és una novetat important aquest any. No he participat mai en aquest edifici de SOM, que són els arquitectes Sigmund, Owens& Merrill, són grans arquitectes americans que tenen aquests edificis als Estats Units, Chicago, Hancock. Aquesta obra és del 94. Per les olimpiades, ja fa 30 anys, i un edifici que tota l'estructura està a l'exterior. Normalment aquests edificis amb alçada, l'estructura és interior, es recolza amb el nucli d'ascensor, escales, etc. i aquí la van fer tota metàl·lica i per l'exterior. GCAC està fent una important obra de posada al dia de l'hotel, i és una oportunitat per visitar unes vistes també espectaculars a tota la costa de Barcelona.

Molt bé. Sortint ja de Barcelona, tenim aquí una reforma a Badalona, això que és també un bé patrimonial del 1910, no?

Bueno, això és una caseta entre mitgeres, que és d'Humil, i que el Viladoms, Joan Valls i Anna Prats han fet aquesta reforma molt interessant, i bueno, alliberant tota una zona pel nucli de comunicacions, fent una reforma espacial molt interessant a l'interior, un projecte molt bonic.

Bé, un altre gran edifici del Richard Rogers, l'hotel Hears Agency

Barcelona Towers, no? Sí, han posat aquest hotel destacat perquè l'Hospitalet compleix ja deu anys com a ciutat que participa a l'Open House, d'alguna manera. De celebrar juntament amb l'hotel que compleix 20 anys que el van realitzar, doncs és un doble aniversari i per això posem aquest destacat. També té una vista a 360 graus de tot el que és l'àrea metropolitana i pujar fins allà, visitar algunes de les seves habitacions, que són habitacions que ara es tornen. És curiós, no? Ara els joves arquitectes com Gross, o com Lang, estan fent una arquitectura que està una mica recordant aquest historiografisme, per exemple, d'aquest hotel. Actualment es comença a treballar més fosques, un altre ha recuperat el treball dels miralls, ha deixat de treballar amb les línies de LED, coses així. Era una manera que es treballava als anys 2000.

Molt bé, un col·lectiu que darrerament s'ha hagut de traslladar, fins i tot els vam tenir aquí al Perspectiva, un co-working, no sé si dir-ne co-working, un Fab Lab TMDC, que fins ara estaven a la zona de Guipúscoa, a prop de la Pau, i ara ja estan instal·lats a l'Hospitalet, el TMDC Cobalt, no?

Sí, nosaltres ja els hi vam donar suport quan estaven a prop de Guipúscoa, perquè és un projecte molt interessant, un supercoworking.

Molt, molt, enorme, és increïble el que es fa allà dins. Tu pots ser allà, en aquell moment estava. Allà ha nascut Estrada del 3 Estrada del 3,

estava construint un dels seus modus allà i ara es van trasladar aquí a l'Hospitalet i nosaltres estem donant suport també perquè es conegui aquest projecte tan interessant de coworking en gran escala i és una oportunitat per a jutjar empreses o autònoms que treballen amb les mans. També volem reivindicar treballar amb les mans. Ara que la intel·ligència artificial ens ataca, hem de retrobar-nos amb coworkings com aquest, treballar amb les mans. Sí, sí, trobar-li la volta positiva. També voldria comentar que el TMDC es fabricava lo de l'estrada del 3. Sí, el mòdul aquest del poble sec, no? Que es podrem visitar-lo també ja col·locat al poble sec. Ah, molt bé, perfecte. Sí, que seran els habitatges que podem també visitar.

Bé, deien que hi havia poc habitatge en aquest top 15, però n'hi ha un. Si el lema és la vida sense arquitectura, bé, no sé si arquitectura o no, arquitectura dels arquitectes, però en aquest cas és arquitectura popular, que són les casetes de la platja del Garraf, de la dècada dels anys 20 del segle XVI.

Sí, aquesta és una novetat que ens fa molta il·lusió, perquè és conegut, però tampoc tant, no? I tenir l'oportunitat de poder-ho explicar, doncs és un paisatge, per exemple, s'està modificant el paisatge per la llei de costes de Sitges, no? I alguns edificis que havíem visitat anteriorment al greenhouse, doncs en el futur no es podran visitar, doncs això és una sort que es pugui conservar les casetes al Garraf.

Molt bé, doncs ja que som a les frimeries del segle XX, escolta, la Torre de la Creu de Josep Maria Jujol de l'any 1916.

La seva situació a peu de parada de tren ens fa que hem d'anar-hi tots. És un edifici que ell en plan també recorda, per exemple, el del Melnikov a Moscú. És un projecte. Espectacular. Hi ha dos torres adosades. Jo és que és perquè et tinc aquí,

perquè a mi em preguntes que han d'estar aquí alguna cosa i diria simplement aneu-hi, aneu-hi i en parlem, no?

També hi ha l'oportunitat a la Torre de Creu veure l'exposició promoguda per la càtera de Jujol. Fa un concurs de dibuix amb els seus estudiants i estudiants d'altres universitats, no? Un concurs obert tant de dibuix sobre obra de Jujol en directe o que puguis veure per internet, fotografia i tal. Llavors s'escollixen uns finalistes i uns guanyadors i durant l'Open House es pot veure, a més a més, aquesta petita col·lecció de dibuixos premiats que no només són de la Torre de Creu, que també són d'altres edificis jujolians.

Molt bé, ja per fer un salt de molts segles en el temps, a l'última posició d'aquest Top 15, que no per ser l'última és la més recomanable, oi? Els Fons Romans de la Fornaca, una rehabilitació d'Antoni Gironès de principis d'aquest segle, no? Tot i que són del segle II després de Crist, no?

Són uns forts d'argila, fets en argila per coure, bassos, ànfores, etc. I bueno, es van ser trobats i el Toni Joananés va fer aquesta nau, també construïda amb blocs de pedres de granet, recoberta amb maia, i és un projecte molt atractiu a Vilassada d'Alba.

El visitant de Bonet, doncs, seguiríem i seguiríem i seguiríem, però jo crec que el millor és això, que, com dèiem, entreu a la web i allà trobareu desplegat tot el que us podeu programar per aquest 24 i 25 d'octubre. Haureu de triar només una petita part perquè és absolutament impossible visitar tot això en 48 hores. No sé si ens trobarem per algun d'aquests espais durant aquest cap de setmana del 24 i 25 d'octubre. Elisenda Bonet, en tot cas, com sempre, gràcies per estar al capdavant d'aquest festival 48 Hores Open House Barcelona per 17a edició consecutiva ja. Que vagi molt bé. Adéu.

Trobareu tots els reportatges d'aquest programa a la nostra web catradio.cat barra perspectiva dins la finestra dels millors moments.

Del 27 al 30 d'octubre arriba per primera vegada a Catalunya el Congrés Mundial d'Infraestructures Verdes. És la dotzena edició d'aquesta trobada que impulsa la Xarxa Mundial d'Infraestructura Verda, sempre amb activitats i ponències que posen el focus de la resiliència climàtica en el verd que s'integra als edificis i als àmbits urbans en general, afavorint el confort tèrmic, la qualitat de l'aire, el reaprofitament dels recursos hídrics i la biodiversitat de les ciutats.

Principalment, el simposi aborda les innovacions tecnològiques en matèria de cobertes verdes, façanes vegetals, jardins i horts urbans. Serà entre Lleida i Barcelona, amb ponències i exposicions al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Parc del Fòrum, visites tècniques a cobertes verdes, façanes vegetades i horts urbans a Barcelona i una jornada de recerca a la Universitat de Lleida.

De tot plegat, conversem amb l'enginyer agrònom i arquitecte Gabriel Pérez, que és un dels principals impulsors d'aquesta edició del Congrés, l'arquitecte Ignasi Pere Ternal, que ha estat designat com a director del Congrés, i l'enginyera industrial Lídia Calvo, fundadora d'Eix Verde, empresa especialitzada en cobertes verdes des de l'any 2016, principalment a la regió metropolitana de Barcelona. Salutacions, Lídia. Hola, bon dia, Pep Lluís, com estàs? Molt bé, gràcies, és un plaer estar aquí amb vosaltres.

Perspectiva. L'arquitectura a Catalunya Ràdio.

La Lídia Calvo és enginyera industrial per la UPC des de l'any 1998 i Máster en Business Administration des de l'any 2003 per la Universitat de San Diego de Califòrnia. Ella té una amplia experiència en el sector corporatiu i també en el sector de la cooperació internacional i el 2016 s'estableix com a fundadora i empresària d'Eix Vert. 10 anys després i sota la seva supervisió, Eix Vert ha dissenyat 55 projectes de cobertes verdes n'ha executat uns 75 i en té 35 en manteniment anual, afegint més de 20.000 metres quadrats de verd a zones urbanes i estalviant més de 195 tones de CO2. També ha format part de diversos estudis científics amb la Universitat Politécnica de Catalunya, l'ICTA, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat de Lleida. I aquesta última també dintre del projecte Big4Life. Suposo que, després d'aquesta experiència de deu anys, té molt de sentit que aquest congrés, que ja porta unes quantes edicions, arribi a Catalunya.

Fa deu anys, aquells que adoptaven les cobertes verdes eren els innovadors, que només són un 2% de la població que podria adoptar cobertes verdes. Aquests són els adoptants primerencs. Ara jo crec que ja estem en una altra etapa de la corba d'adopció, on hi ha un 13% de la població que comença a plantejar-se a fer aquest tipus de cobertes verdes. Per això penso que el Congrés d'Infraestructura, que està enguany aquí a Barcelona, és un bon moment perquè Espanya, que anem enredarits respecte a Alemanya, Estats Units o altres països del nord d'Europa, ara ja estem tirant de la massa crítica i probablement aquest congrés d'infraestructura verda el que farà és fer que hi hagi més gent interessada en fer aquest tipus d'infraestructura.

Concretament a Barcelona i ara metropolitana és on té més tirada el sector de les cobertes verdes. Tu mateixa ens comentaves fa uns dies que a Madrid, per exemple,

encara està molt verd tot això. Sí, aquí a Catalunya en especial s'ha pensat força en els últims 10 anys. Des que vam començar nosaltres, l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona s'estan posant les piles en aquest tema i estan promovent polítiques de promoció d'aquest tipus d'infraestructura verda. Barcelona és un dels primers ajuntaments d'Espanya que no només va premiar concursos de cobertes verdes el 2017 i el 2019, però a més cada any està donant subvencions a la rehabilitació de cobertes que acaben amb una cobertura verda. És a dir, que estem parlant que és possible que l'Ajuntament, segons les partides que facis a la teva obra, que et subvencionin un 60% de tota la obra a casa teva. En aquest cas, són uns ajuntaments pioners. A Madrid, tot i que estan començant a venir clients des d'allà, la normativa no està tan avançada com la de Barcelona. Si hi ha un client a Madrid que comença a plantejar-se fer una coberta verda, no sé com ho fan, però acaben parlant amb mi perquè diuen que no hi ha cap agent semblant com jo allà a Madrid. Com a gent semblant, el que vull dir és que sigui una entitat que s'encarregui del disseny, de l'execució i del manteniment tota l'hora. Potser, qui sap, estem exportant alguna cosa cap allà.

Molt bé, tenim amb nosaltres també en Gabriel Pérez, que és catedràtic de l'àrea de Construccions Arquitectòniques i director del Departament d'Enginyeria Industrial d'Edificació de la Universitat de Lleida. Com estàs, Gabriel? Hola, bon dia. Ell és enginyer agrònom des de l'any 1995 i doctor en arquitectura per la Politécnica de Catalunya des de l'any 2010 al programa Energia i Medi Ambient a l'Arquitectura. La seva investigació se centra en sistemes constructius d'integració de vegetació a l'envolupant dels edificis. Sobretot cobertes i també façanes verdes, jardins verticals. Ell és l'investigador principal de projectes internacionals com el Big4Life. Bé, potser l'interessant que ens podries explicar per començar, perquè ens explicaràs moltes més coses, és com comença tot això el Big4Life.

Perfecte, de fet, nosaltres ja fa la Universitat de Lleida que fem recerca en sistemes d'integració de vegetació en edificis des de fa més de deu anys i originalment ens vam centrar en poder mesurar els beneficis, perquè darrere de tots aquests sistemes hi ha tot un discurs de justificar per què s'ha d'invertir o s'ha d'instal·lar aquests sistemes. Llavors hi ha impactes com el tema de la captura de CO2, reducció de l'efecte de calor, control de la correntia urbana, suport a la biodiversitat. Hi ha un munt de beneficis que al final el que no es mesura no existeix. Aleshores, ens hem focalitzat molt en aquests beneficis, ens hem adonat que és un sector que al final també qui dona servei és als usuaris d'aquestes cobertes, són les persones que viuen als edificis, són la gent que pot gaudir d'una natura molt propera a tu, que puges, estàs a la teua oficina, estàs amb l'ordinador, tens un mal dia i de cop i volta, en qüestió de 30 segons estàs en una coberta, amb plantes, ja ho sé, ja papallones, ja la brisa, ja les olors. Bueno, és l'efecte biofilia. Llavors, tota aquesta part l'estàvem descuidant i aquest projecte B4Life el que vol és, justament, que aquestes persones, aquestes grups d'interès, se sentin implicats en la vida útil de la coberta, en la captura d'aquests impactes, en el manteniment. No només les empreses de manteniment, que és fantàstic, perquè, de fet, al final el que estem intentant és, justament, que les empreses de manteniment, com la de la Lídia, puguin interactuar també amb persones que estan en el mateix edifici, potser treballant i que poden gaudir una estona, però també amb col·lectius que estan al voltant d'aquestes cobertes i façanes com són escoles, universitats, que poden fer moltes tasques allà. Ara, per exemple, us faig un exemple. A Lleida tenim una de les cobertes en la qual estan implicats un centre d'EFP, els estudiants de la Universitat de Lleida, els sèniors Lleida, que són gent jubilada que ve allà i col·labora, els mateixos treballadors de l'edifici i l'empresa de manteniment. Llavors tenim cinc actors en contra d'un. Aquesta és l'essència del Big4Life. Molt bé, i sorgeix aquest congrés mundial. Va començar el 2009. Va haver una parada pel tema del Covid, però en principi cada any se va fent en un puesto diferent. Llavors s'ha fet a Toronto, a Berlín, s'ha fet a Oakland. Nosaltres el que volíem fer és un congrés nacional, sincerament, perquè a més, justament com ha explicat la Lídia, és un sector que està madurant. Que ara ja, com que ja té sentit fer algo que sigui específic d'aquest sector, i el Big4Life teníem una gran ocasió per fer-ho, però justament, bueno, se va escalar, vam contactar amb l'associació internacional, tenim una de les empreses que està dins del Consorci, que justament està l'equip directiu de l'associació internacional, i van suggerir-la poder escalar-ho i portar-ho a Barcelona.

Per tant, recordem-ho, serà entre el 27 i el 30 d'octubre, és a dir, del 27 al 29, al Centre de Conversions Internacional de Barcelona, al Fòrum, no? I l'últim dia, el 30 d'octubre, us n'aneu a la Universitat de Lleida, no?

Exacte. Aquí també hem escombrat una miqueta cap a casa, perquè ja que és la Universitat de Lleida. És clar que sí. Que organitzava el congrés. El que vam fer ja dos dies, que són el 27 i el 28 d'octubre, que és un congrés convencional amb sessions paral·leles amb recercadors, investigadors i gent d'empresa que desenvolupa producte i conceptes que vindran a explicar les innovacions durant dos dies al fòrum. El tercer dia, que és el dia 29, farem visites tècniques a Barcelona, perquè de fet Barcelona té molt a ensenyar, hi ha projectes superxulos. I finalment, el quart dia, el que fem és una jornada d'innovació, de recerca, a la Universitat de Lleida. Llavors aquella gent, ja que venen de tot el món, que volen atensar-se a Lleida per un dia, farem allí uns workshops d'innovació de recerca en infraestructura verda.

Molt bé, tot plegat estarà dirigit pel nostre tercer convidat, l'Ignasi Pérez Arnal. Salutacions, com estàs Ignasi? Molt bé, molt content d'estar aquí. L'Ignasi Pérez Arnal és arquitecte, membre del grup de recerca de Biodigital Architecture a la Universitat Internacional de Catalunya, on va crear el Departament de Sostenibilitat en una escola d'arquitectura arreu d'Espanya per primera vegada. A més té quatre màsters, és professor en diversos programes de màster i postgrau a diversos països d'Espanya, Portugal, Índia, Mèxic, Perú, i potser seria remarcable dir que va ajudar a crear la Facultat d'Arquitectura d'Algero a Sardenya, incluint les externalitats com un vector fonamental. La seva investigació se centra en sistemes constructius 4.0, en l'arquitectura avançada, la digitalització, la industrialització i l'entorn ambiental. De fet, actualment dirigeix un projecte molt engrescador que es diu Atom Modular, res més i res menys que la primera factoria per fabricar habitatges de fusta de forma industrialitzada. Però l'Ignasi Pérez és també una de les persones que més ha treballat per la introducció de la metodologia BIM a Catalunya. I bé, a banda de tot això, en els últims anys encara li ha quedat energia per assumir la direcció del Congrés Rebuild, que actualment se celebra a Madrid, però també s'havia celebrat a Barcelona, i vet aquí que d'aquesta experiència en la direcció de congressos t'encomanen ara la direcció d'aquest Congrés de Cobertes Verdes entre Barcelona i Lleida, no?

Has dit moltes coses, però les importants són les que el Gabriel marcava, que és de quina manera podem ajudar a la nostra societat, com a tècnics i especialistes, a viure millor. Llavors, la preocupació és de quina manera nosaltres integrem aquest verd. Llavors, hem parlat d'experiències de fora i d'experiències internacionals que són referents d'alguna manera, i hem d'aprendre en aquest sentit. Nosaltres amb la cultura mediterrània sembla que estiguem molt lligats a l'espai exterior, però jo crec que hem tingut poca cura d'aquest espai exterior. Llavors, ara toca considerar de com integrem això dintre de les ciutats. D'alguna manera, quan estàs parlant d'aquesta tecnologia inclosa, quan parlem del BIM, del Building Information Modeling, no hi ha un BIM for Landscaping. I ens trobem amb una dificultat en com digitalment nosaltres podem crear espais naturals, per exemple. Estem pensant sempre en l'ambient construït i no en l'espai natural que ha d'acompanyar aquest ambient construït. Llavors hi ha moltes coses pendents i aquesta és una oportunitat per poder fer un puix.

Ens comentava en Gabriel que inicialment la voluntat de portar aquest congrés a Catalunya era fer-ho en un àmbit nacional, però en canvi us esteu trobant que ja teniu ponències de tots els continents del món, no?

Bueno, realment et dona una imatge del que està passant al món, no? I això portar-ho a veure de quina manera en els altres continents s'està fent aquest espai verd, i com a infraestructura verda per als mateixos edificis o les ciutats o els territoris és molt interessant.

Llavors és com una oportunitat poder ser espectador d'això. A més al darrere hi ha un gran interès per la banda de la Unió Europea, de la New European Bauhaus, oi que sí? Sí, sí, de fet,

un dels ponents que vindrà convidat és el Marco Ros, que és un eurodiputat, que justament és un dels que va crear la Unió Europea en Bauhaus. I, bueno, el projecte Big4Life pertany al programa Live, que com sabeu és el programa que dona suport al medi ambient de la Unió Europea, però justament a la darrera edició va obrir una porta. Que donés suport també a l'ambient construït, per fer-lo més sostenible, per renaturalitzar-lo, etc. I justament la New European Backhouse és la iniciativa que promou això, que és tots junts, bonic i sostenible. És el missatge de la New European Backhouse. I va obrir la porta dins del programa Live a projectes. Que donessin suport a la Neuropia en Bauhaus. I, justament, aprofitarem el Congrés perquè vinguin varios projectes més que donen suport a la Neuropia en Bauhaus, que són lives, que estem treballant de forma coordinada perquè vinguin allí i també puguin ensenyar els seus resultats.

De fet, un projecte que es va emportar als Premis de la Neuropia en Bauhaus, si no recordo malament, de l'any 2021, és una coberta verda de la Lídia, d'eix verd. Aquí hauria de donar

els crèdits oportuns. Sí que és cert que nosaltres vam construir aquesta coberta que es diu la coberta dels porcios en xifre i el dissenyador va ser Sergio Carretalà de l'estudi Mata Alta. És una coberta que és molt especial perquè uneix quatre edificis allà al centre de Barceloneta. Aquella manzana té 10 edificis i tota la coberta dels 10 edificis és contínua. De moment, 4 d'aquests edificis estan units per una coberta verda, però el futur és fer que totes les 10 estiguin unides en un superjardí en format de coberta verda.

Molt bé, això ja prové d'una tradició que es va posar en marxa a Barcelona al període Colau, quan començaven a premiar o subvencionar una coberta verda per cada districte, això ha anat evolucionant. I bé, en un present tecnològic, ja dic, parlant de Catalunya, perquè també estaria bé que poguéssim situar com estem nosaltres en aquest context on ens arriben tecnologies o notícies de maneres de fer fora d'aquí, parlàvem d'Estats Units, parlàvem d'altres països de la Unió Europea, com pot ser Alemanya o els nostres veïns, els francesos, que sempre els hem de mirar una mica de reull perquè sempre ens porten algunes telenotícies d'avantatge amb les coses, no? I potser estaria bé dibuixar en quin moment estem nosaltres, com som nens vertals, estem molt tecnificats, què ens falta?

Sí, és evident que aquí, en aquest territori, falta conscienciació ciutadana. La conscienciació ciutadana des del punt de vista mediambiental en aquest país és molt baixa i la gent no considera que està a les seves mans canviar o contribuir a un millor mediambient. Pensem que han de ser les institucions o els ajuntaments i que això no va amb ells, que són els altres que ho han de fer. Això, els països del nord d'Europa ja fa molt de temps que estan molt conscienciats i França, que són els nostres veïns també. Fa falta molt de treball de camp per conscienciar la gent perquè entenguin aquestes solucions. Que cada un ha de fer el seu granet de sorra perquè aquest món sigui més vivible en un futur proper. Conscienciació ciutadana,

però també conscienciació dels polítics, oi? I aquesta hauria de ser una de les finalitats també d'aquest congrés, no? La necessitat d'implantar les cobertes verdes als espais urbans, no? Clarament.

De fet, jo recordo un professor que vaig tenir durant el doctorat, que és l'Albert Cuchí, que és un arquitecte que coneixo perfectament. Que justament va fer un comentari que a mi se m'ha quedat gravat, que diu la sostenibilitat se tindrà que obligar, i és així. Igual que tenim normes de circulació, perquè no som capaços d'afluixar el peu del pedal, no som capaços, com a societat, no tenim aquesta consciència per entendre que val la pena, o sigui, no, no, que val la pena, és que és necessari invertir en aquestes solucions. Llavors preferim invertir en coses, bueno, i culturalment nosaltres som així, a millor altres societats, entenen que potser no és només figurar jo, sinó contribuir al bé comú, si nosaltres som una societat que moltes vegades preferim invertir en figurar nosaltres i no invertir en el bé comú. Llavors, bé, ens gastem el millor els diners en unes coses per aparentar i resulta que darrere no volem estalviar o no volem dedicar ni un sol euro a mantenir una vegetació que l'únic que fa és fer bé dins de l'ambient urbà.

Per exemple, a França, ara mateix, si tu vols fer una obra nova i tens allà una coberta, ja per llei estàs obligat a fer un híbrid verd-panell solar, no? Sí, sí, és així.

De fet, en tema normatiu ens porten bastant avantatge, però és per aquest motiu. I és perquè al final el que vol la gent és el que al final acaba fent l'aparell polític. Llavors, si aquí no hi ha aquesta sol·licitud, no hi ha una necessitat política d'implementar incentius. Per exemple, nosaltres el que estem treballant, també de la part tècnica amb aquests projectes de recerca de què estem parlant, és poder monetitzar aquests impactes que moltes vegades és super difícil. Com monetitzem el benestar que sento jo ara quan estic al costat d'unes plantes? Per poder després sol·licitar un incentiu municipal que ajudi amb aquests propietaris que estan mantenint un verd que no és municipal sinó que és privat o pseudo-privat per a que es mantingui viu. Llavors, bueno, aquí és molt difícil això.

Hi ha una cosa que és molt important, que és, per una banda tenim una pressió per deixar d'emetre CO2. En el 2050 Europa ha decidit ser el primer continent europeu. Carbon neutral i per l'altra encara no disposem de la legislació idònea per això. Tenim un codi tècnic d'edificació. Que ha estat recentment actualitzat amb l'apartat de sostenibilitat i no comptabilitza una coberta verda i una façana verda en l'aïllament tèrmic de l'habitatge. Llavors, això obliga a que una persona hagi de fer una doble inversió, perquè se t'obliga a un aïllament tèrmic més una part d'aïllament verd que tu vols col·locar. Jo crec que la legislació l'hauríem d'activar. I quan diu el Gabriel que no hi ha incentius per això, s'ha aconseguit tenir uns incentius que són els CAE, per exemple, els Certificats d'Estalvi Energètic, en què es monetitza aquest estalvi de CO2. La gent compra crèdits de CO2, no? Llavors, per què no podria fer-se una operació d'aquest tipus? És bastant pervers, això, no? Sí. El que passa és que moltes vegades tu, la teva activitat, si ets conductor de camions, és bastant difícil.

Sí, però jo que respiro aquesta aire, quina culpa tinc que tu contaminis, no? Per molt que paguis, no?

Exacte. I llavors, de quina manera jo puc compensar? No? Saps? O sigui, no puc compensar que surtin flors pel tub d'escapament, pues puc ajudar a compensar. O sigui, és una manera que hem de començar a activar-nos. Sí. França, per exemple, amb qualsevol nou edifici de l'administració pública obliga a que més de la meitat sigui amb estructura. Primer es va aprovar amb fusta, tot el rest de sector de materials es va queixar i es va canviar per material biosostenible, o sigui, fusta. I llavors això fa que canviï tota la mentalitat, perquè vol dir, em demanen un nou edifici, més de la meitat ha de ser de material biosostenible. Llavors, si tu no actives això, les normatives haurien d'ajudar a fer això, perquè no som conscients del benefici del verd. Jo crec que ens trobem ara amb un any magnífic perquè ha plogut molt, tenim molta neu, etcètera, però ningú s'assegura que durant els propers cinc anys no caigui ni una gota d'aigua en el nostre territori. I el tenim preparat per això?

No, ni moltes altres coses. Suara la Lídia parlava de l'altra banda de la balança, que és la conscienciació ciutadana, i a mi em ve al cap una iniciativa que va néixer a Anglaterra, a un poble molt a prop de Manchester, que la iniciativa es deia Edible Incredible, i es basava en que la gent del poble volia plantar, i ara obro una tremoló que és el dels horts urbans, que també haurien de parlar de normativa perquè no es poden fer horts urbans a Barcelona, que aquesta seria una altra. I aprofitant que tu parlaves, és que ho lligo tot, parlaves de la sequera, jo volia introduir un altre tema. La pandèmia. A veure, tant la Lídia com l'Ignasi són de Barcelona. A mi la gent de Barcelona durant aquell any 2020, abril de 2020, que ara fa justament 6 anys, estaven allà confinats. Tu, Gabriel, ets de Lleida, no? Sí, sí, de Lleida. Tu no tenies la mala sort d'estar allà. Però els carbassons, les cols, havien de venir de Vià, del Berguedà, del cor de Catalunya, perquè allà a Barcelona la gent entrava a un Mercadona i semblava un supermercat de l'Havana, allò, no? No hi havia res. I aquesta seria una altra, el que tu deies de la sequera, però és que després també l'alimentació quilòmetre zero, no? Bé, aquesta Dibble Incredible, que va néixer l'any 2009, molt a prop de Manchester, un petit poblet, dues senyores maries que es van trobar un cafè, van dir, anem a fer una revolució, i van començar a plantar. Per tot arreu, al cementiri, a la comissaria de policia, i allò es va anar escampant i la normativa britànica en aquests moments no permetia fer això. I els pobles, els plens municipals, els van començar a aprovar normatives especials fins que s'ha escampat per tot el país. Avui mires el mapa d'aquest Teddy Bowl Incredible i és que tots els pobles d'Anglaterra hi és. Te'n vas a París, al París Vermell. Tenim una grució tan meravellosa, dissenyada per un estudi de Barcelona, com és l'arquicúbic, que és la Gossiter Gagarin Trullot, a l'Ibericir 100, un dels municipis de l'Esterradi, tot un ecobarri on els espais municipalitzats entre mitgeres, les semiplaces, les places, les voreres dels carrers, tot són horts urbans. I dius, com és que París permet tot això? I aquí, que tenim un àrea metropolitana de Barcelona, que bé, que a més a més ara estem en període de revisió d'aquest nou PDUM, el nou Pla de Director Urbanístic Metropolità, on tot això es podria aprofitar per donar-li una empenta, com és que tot això no ho estem preveient? Perquè, esclar, estem parlant de fa 10 anys, però és que estem parlant que l'any 2036 amb aquest PDUM estarem exactament igual. No podràs plantar-te una tomaquera al terrat de casa, no?

Jo aquí volia fer una aclaració, és que sí que es poden fer horts urbans a Barcelona, però són d'autoconsum. Hi ha moltes iniciatives, algunes de les quals jo vaig començar a iniciar, però vaig aturar-me perquè veia que no era legal, és una situació il·legal amb això que en general pedum. La meva idea era fer una inversió de convertir una coberta en un orto urbà o una zona productiva de Barcelona per, no sé, fer flota aïllada, safrar o produir el que jo volgués allà dalt. I amb el que jo recopilés dels ingressos, autopagaria la inversió de fer la coberta verda. Jo poso els diners, faig una cosa productiva, entrego els rendiments i pago la solució. D'això tothom se'n beneficia. Però això precisament és el que està prohibit amb el P1. El que està prohibit és, en un territori urbà, tenir una activitat agrícola. He de ser sincera i el nou pèdum no me l'he llegit. Espero que hagin canviat aquesta petita legalitat perquè s'obririen espais perquè es generessin més cobertes verdes autofinançades. Seria qüestió que la normativa de l'administració pública permetés aquest tipus d'activitats agrícoles a dalt de les terrasses per poder-les convertir en verdes. És més, de fet, jo m'he cansat d'esperar el nou PDU i jo m'estic anant cap a la zona legal. I he de dir que des de fa quatre mesos tenim la primera coberta totalment productiva a Barcelona, que és al carrer Mallorca. No és un hort, però totes les plantes que hi ha són, són aromàtiques i medicinals. I tenen beneficis. Encara no sabem si traurem olis essencials o infusions. Per això és una prova pilot. Jo correré el risc de que quan jo vingui a aquestes infusions o a aquests olis, que em vingui algú i em digui que això està prohibit. Qui vindrà a dir-me que això està prohibit? A partir d'aquí, hi ha una expressió en anglès que diu que el que estic fent és push d'envelop, que vol dir que m'estic ficant a les zones il·legals precisament per generar polèmica i perquè se'n parli d'això i perquè a través d'aquestes polèmiques les normatives segueixin les iniciatives socials.

Sí, és el que deien, que la iniciativa ciutadana, o en aquest cas empresarial, hauria de tirar de la legislació i apretar el sector polític perquè es posi el dia tot plegat. Suposo que en aquest congrés és un dels temes que inevitablement haureu d'actuar i suposo que això passa també per, bé, si hem de conscienciar la ciutadania no ha de ser a base de doctrinament, simplement la docència, per exemple, no?

Sí, sí, de fet, el primer dia, després d'aquesta keynote amb el Marco Roig, etc., hi ha tota una línia de policies, de veure com se pot implementar això, de veure també com la indústria convergeix també amb la societat, perquè les tecnologies van avançant. És possible, però moltes vegades topes amb això, amb el tema normatiu. Però és veritat que el tema normatiu és molt, molt lent. Nosaltres estem fent, des de la universitat, indagacions cap al Codi Tècnic i és com xocar amb un mur, vull dir, tal qual. Parlant amb dues de les persones que estan desenvolupant la part de salubritat i la part de sostenibilitat del Codi Tècnic. La sensació que vam agafar és, per a què hem fet aquesta reunió? I la sensació de l'altre interlocutor era, per a què no s'estan molestant? Què és el que volen els del Verde? Va ser una sensació així. Llavors, a nivell municipal, una cosa que sí que hem detectat és que els ajuntaments són molt complexos, els ajuntaments grans entre ells se fan la guitxa als departaments, I això frena moltes d'aquestes normatives. És a dir, per exemple, nosaltres hem trobat que el Departament d'Ecologia, Canvioclimàtica, no sé què, vol fer coses i el Departament de Manteniment i Infraestructures els hi frena internament. Ser d'algun ajuntament que ha perdut alguna licitació ja concedida, ajuts per fer cobertes verdes, que les han perdut perquè no han arribat a temps a ficar-se d'acord per tenir una memòria viable internament perquè els mateixos departaments han fet la guitxa, que això és un problema. O, per exemple, quan hem suggerit això d'un incentiu municipal. Si nosaltres te donem los impactes que está donant aquesta coberta en quant a beneficis per a la ciutat, tu podries dissenyar un incentiu municipal? Això no és possible, perquè depèn de l'altre departament, que és el de Finances,

i aquí no podrem entrar mai. A més, això, per posar un símil en el món de la construcció industrialitzada, va passar que quan tu, per exemple, vols fer una fàbrica de cases, no existia un epígraf on col·locar, perquè ho ets constructor. O ets fabricant de components. Llavors no existeixes. Però existeixen els toreros i el matador i el banderillero dins dels epígrafs.

O sigui, m'estàs dient que dins d'una nau industrial vosaltres fabriqueu una casa I no hi ha un epígraf.

Teniu la mateixa categoria industrial que un fabricant de cotxes. No existeix. Llavors, bona notícia és que han sortit, es van aprovar fa dos anys, tres epígrafs nous de CENAES de fabricació d'habitatge industrialitzat, un amb formigó, un amb acer i un amb fusta. Llavors, qui ha promogut aquests nous epígrafs no ha sigut el Ministeri d'Hisenda i Economia d'aquí de Pen, sinó ha sortit del mateix gremi, diguem així, de les associacions de construcció. Per tant, jo crec que hem d'anar una mica a aquest punt de forçar la legalitat per forçar això, perquè tampoc l'administració pública es preocupa per això. O sigui, jo crec que ens toca ser a nosaltres proactius per dir a l'administració pública que això és un problema i que s'ha de fer. Llavors, la nostra experiència ha estat que l'administració pública et demana que tu mateix redactis aquests tenals, els donis i ells se'ls aproven, saps? Però aquesta proactivitat no existeix, no? I és preocupant el que deia el Gabriel, o sigui, normalment és aquesta figura de l'interventor en els municipis, que veu clarament unes coses que no es poden complir. I unes coses que s'haurien d'aprovar, que és com una llicència d'obres que per llei s'ha de donar en tres mesos, és conegut que jo, en el meu ajuntament, normalment la mitjana són entre 24 i 28 mesos. O sigui, sí que se centren en uns temes i no en els altres. Llavors, això són impediments que entre departaments no es poden donar. O sigui, hem de canviar la paraula de funcionari públic per el de servidor públic, que s'utilitza en altres llocs.

Sí, una cosa important que jo crec que val la pena destacar és que en aquest sector concretament, com que està molt focalitzat en grans ciutats, perquè sembla que és com el gran remei per les grans ciutats, descuidem una mica la ciutat intermèdia, perquè al final la vida urbana és la vida urbana, vull dir, hi ha molta gent que viu a ciutats petites o pobles, i fa vida urbana. Al final el teu dia a dia és la vida que tu tens, és la vida moderna que tenim i tenim necessitat d'aquest contacte amb la natura. Moltes vegades pots estar en una oficina i tens el camp al voltant i estàs tancat a la teua feina i no tens la possibilitat de marxar fora una hora, tens 20 minuts. Aquesta desconexió que et permet fer aquests sistemes molt propera jo crec que és l'interessant. I aquests ajuntaments sí que tenen aquesta flexibilitat per implementar coses de lo que deia la Lídia, per exemple, de dir, bueno, me voy a salir de la normativa. O poden ells mateixos com a municipi dir, no, mira, a mi m'és igual lo que facin allà, que jo posaré una norma que sí que s'implementi això. I recordo, ara us posaré un exemple molt xulo que vais veure a Tuir, al sud de França, que vam estar amb la família, i me'n recordo que és un poble no petit, súper petit. I vam entrar al poble i de cop i volta me trobo un mur verd, espectacular, i quatre cotxes aparcats, perquè la plaça no donava permís. Però és que aquells veïns, si haguessin fet un enjardinament horitzontal, no haguessin aparcat el cotxe allí. Llavors aquests veïns havien optat per una mitjana que els havia quedat d'aquestes lletges que cada un edifici queda a la mitjana per fer un enjardinament vertical. Mantenir l'ajornament vertical i conservar les quatre places d'aparcament a la plaça. Va ser una gran solució per a un entorn superrural, perquè era un poblet al mig de camps de vinya i de. Totalment rural.

Molt bé, doncs tots aquests temes relacionats amb normatives, malauradament, però també amb innovació tecnològica, espècies més adequades a cada regió del planeta, etcètera, seran els temes que us ocuparan en aquest congrés d'infraestructures verdes, congrés mundial. De l'any 2026 entre la Universitat de Lleida i el Centre de Conversions Internacionals de Barcelona, del 27 al 30 d'octubre, però a més a més, debats i tallers, no? Home, és que s'ha de remenar, no?

De fet, ja tenim activats tres grups de treball sobre tres temàtiques molt interessants. La primera és com la infraestructura verda es relaciona amb el món de la salut, i estem parlant inclús de prescripcions mèdiques vinculades al tema de l'efecte biofilia, etcètera, etcètera. I estem descobrint persones que ens estan venint al grup molt interessants. Per exemple, l'altre dia al Revill justament vam contactar amb una oficina d'arquitectura que estan justament fent uns jardins terapèutics a l'Hospital del 12 d'octubre de Madrid i justament lo que necessitaven era com mesurem els impactes, etcètera, etcètera. Després també la Elsa Ponset, que és la filla de Ponset, que té una fundació, Fundació Tierra, que està a Madrid i justament també estan explorant temes de connexió de la natura amb la salut. Aquesta temàtica per nosaltres és superimportant perquè l'estem abordant des de la infraestructura verda i no oblidem que l'altre interlocutor té molt a dir, que és la part de la salut i els volem aquí. L'altre tema important és com la infraestructura verda ha de contribuir a situacions de post-conflict o post-desastre. Per exemple, com ajuda la infraestructura verda a restaurar aquesta societat que ha viscut Ucrania o la dana de València, etc. Com la infraestructura verda contribueix de fet a això. Hi ha exemples superinteressants que, després de la Segona Guerra Mundial a Berlín, se van crear tota una xarxa d'horts urbans espectaculars, que aquests horts urbans, que eren per autoabastecer-se, han acabat sent les grans parts que hi ha a la zona de Berlín. I el tercer tema és com la infraestructura verda connecta amb el sud global, és a dir, els països que estan en desenvolupament i que estan utilitzant aquestes solucions basades en la natura, com nosaltres aprenem d'ells, i no imposem la infraestructura verda que s'està implementant al primer món amb sistemes constructius molt avançats, etc. i com hi ha un diàleg entre aquests dos mons. Són les tres temàtiques del Congrés.

A part d'aquests tallers i coses que mencionaves tu, hi haurà visites a cobertes verdes majoritàriament a Barcelona, algunes també a Lleida. He d'aprofitar aquí per donar les gràcies a tots els meus clients perquè els vaig comunicar que volia obrir casa seva, que volia que la gent de tot el món vingués a veure aquestes cobertes. Aquestes cobertes són a casa de persones, a comunitats de propietaris, a edificis d'oficines. Els vaig convèncer que podien estar orgullosos de la feina feta que fem aquí, de la que altres països en podien aprendre. I és molt bona oportunitat. Malgrat que és inconvenient que vinguin 50 persones a cada teva, és una bona manera de sentir-nos orgullosos de la feina que fem aquí.

De fet, hem acabat tenint un llistat de més de 50 projectes a Barcelona, dels quals el que farem és com uns itineraris, perquè és molt difícil desplaçar la gent per Barcelona, llavors farem uns grups, s'apuntaran als itineraris, i llavors cada grup farà un itinerari acompanyat, i així d'aquesta manera els grups són més petits i no se fa una interferència tan gran als projectes.

I si no que vagin a l'última sessió a Lleida, que és tot allà més cuqui,

més concentrat. Exacte. No, no, i a més els projectes són molt xulos. Tenim pocs, però molt xulos.

Molt bé, doncs, Lídia Calvo, fundadora d'Eix Verde, Gabriel Pérez, coordinador de Big4Life i una de les ànimes impulsores d'aquest congrés, Ignasi Pérez Arnal, director del congrés. Moltes gràcies per aquestes pinzellades, que vagi molt bé, i ens veiem al congrés. Moltes gràcies, Pep. Moltes gràcies.

Perspectiva. L'arquitectura a Catalunya Ràdio.

I was lying in bed and listening For the parade that passes by Every morning in a new green city Yeah, I was lying in bed and listening For the trumpets and the drums But I couldn't hear a sound Something happened. But it was still on the line was shining what was the trick I wish I had a TV since the radio blackout I've been lying in bed listening for the parade that passes by every morning and I.

Since the radio blackout I've been lying again Listening for the parade that passes by every morning.

Catalunya Ràdio. Som podcast.