Ustrell: "Com deia Joan Maragall, que la política treballi menys en el seu honor i més en el viure"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

Fa gairebé 130 anys, Joan Maragall va publicar Escolta Espanya. Era l'any 1898 i la sensació de canvi d'època sobrevolava el país. Crisi rere crisi feia necessari un nou rumb. I Maragall va escriure una de les radiografies més clares de la política espanyola de tots els temps. Un dels darts que ell llançava ressona avui en punteria. Deia així. Massa pensaves en ton honor i massa poc en el teu viure. Maragall demanava a l'Estat que deixés de mirar les glòries passades, que aterrés a la vida real i es concentrés en els problemes de la gent. I afegia Has desaprés d'entendre els teus fills? Aquest és un retret que continua ben viu, sobretot davant de discursos carregats de símbols i banderes, però que desatenen les condicions materials de la gent. A la política hi continua havent molt d'honor, molta façana i segurament massa poc viure. I si Maragall visqués avui, les preguntes que es faria no serien tan diferents de les d'aleshores. Escolta, Espanya, què passa amb els teus fills que treballen però no poden pagar un pis? Què passa amb els joves que no poden emancipar-se? O amb les famílies expulsades del seu barri? Potser Maragall li diria a l'Estat que podem presumir de macroeconomia i de creació d'ocupació, però si una part cada cop més gran de la societat no té accés a un sostre digne, el sistema falla. I aquesta tensió. És la que ha esclatat a Madrid aquest cap de setmana.

Amb tendes de campanya a la Puerta del Sol, milers de persones manifestant-se per l'habitatge, i això és el que també està esclatant avui a Catalunya. La imatge. És una imatge que ens transporta directament a la primavera del 2011, a l'esperit del 15M. I és veritat que hi ha paral·lelismes evidents. Hi ha una estètica semblant, per començar. Una interpel·lació directa als polítics. I també que la majoria de manifestants són d'una generació que se sent ofegada. És l'acabada als 20, als 35 anys. Però hi ha una diferència que ho canvia tot. Aleshores s'impugnava tot el sistema, sense un actor clar. Amb demandes podríem dir una mica difuses. Era una esmena a la totalitat. I avui no. O de moment no. La campada actual té organització i té un subjecte polític definit. Assenyala un problema transversal però específic. Aquests preus astronòmics que suposa tenir un sostre ara mateix a Espanya. I exigeix solucions concretes, canvis, contra aquesta especulació que ja són normals en altres països europeus. Passos que comencin a revertir un model esgotat. La crisi de l'habitatge exigeix mesures estructurals i urgents i la política existeix precisament per això, per arribar a grans acords en temes fonamentals. Si un mercat no funciona, una societat ha de tenir les eines i també el coratge per canviar-ho. Es tracta de saber quin país estem construint, si som una societat on la gent que hi neix i

treballa hi pot viure amb dignitat. Com deia Maragall, que la política pensi menys en l'honor i treballi d'una vegada per totes en el viure.

Ricard Ostrem, El Matí de Catalunya Ràdio.