Ustrell: "El desnonament d'una dona de 87 anys en cadira de rodes és, simplement, inhumà"

Senyores i senyors, bon dia. Són les 8.

El desonament de la Mari Carmen de dimecres a Madrid ha canviat de ple la conversa pública a Espanya. La dramàtica crisi de l'habitatge ha retornat a totes les portades dels diaris i amb raó, perquè la Mari Carmen té 87 anys i en feia 70 que vivia de lloguer a l'acomodat barri del Retiro de la capital espanyola. Tota una vida que ara s'ha vist troncada de manera radical. Aquesta imatge que hem vist aquests dies d'una dona de gairebé 90 anys forçada a sortir de casa, de casa seva, simbolitza un naufragi social en tota regla. És un fracàs colossal que ens parla a tots directament. I això no és el pitjor, perquè el cas dramàtic de l'Amerikarmen és un entre molts. És un exemple d'un problema estructural. A Espanya, aquest mateix 2026, s'executen de mitjana 45 desnonaments diaris. La majoria per no pagar el lloguer. D'altres, menys d'un 20% per la hipoteca. En el cas de Catalunya, els desnonaments també apunten a un mateix diagnòstic. La situació és de màxima gravetat. Cada desnonament ens recorda que la crisi de l'habitatge és sistèmica. Que hi ha milers de famílies al nostre país que no poden afrontar el cos de tenir un sostre. I que, per tant, aquesta crisi exigeix polítiques ambicioses. Acords transversals per fer-hi front. En aquest sentit, l'espectacle de les últimes hores ha estat lamentable. Acusacions entre administracions, partits que intenten treure'n profit. Això dona una imatge pèssima. I la crisi de l'habitatge no ha fet més que accentuar-se. Tampoc no han servit els discursos suposadament més ambiciosos. Avui recorda, per exemple, Manuel Delgado, a través d'un tuit, que hi ha hagut molta hipocresia en el govern de De Colau. Diu que es van executar a Barcelona 443 desnonaments. Diu, a les ciutats no manen els governs, mana el mercat. En tot cas, no es tracta tampoc de sallalar ningú, però sí que cal deixar clar que l'habitatge pertany al terreny de les responsabilitats compartides, on hauria de primar la voluntat d'entesa per part dels governants a tots els nivells de l'administració. La Mari Carmen ha remogut les aigües de la política, fins al punt que el govern d'Espanya portarà de nou el decret d'habitatge al Congrés. Recordem, després de dues derrotes, Junts hi posa propostes com la suspensió dels desnonaments en habitatges de propietat de fons voltors o també la prohibició que aquests fons comprin més habitatges entre d'altres. Fins ara no hi havia acord. Veurem si la tercera és la bona. No és fàcil, però és urgent, molt urgent, retrobar els equilibris. Aquest desnonament d'una dona de 87 anys en cadira de rodes és simplement inhumà. I l'especulació que ho causa no sembla conèixer de moment ni el límit ni la moral.